28 de juliol del 2007

Catalunya, entre el col.lapse i la crisi

Començo amb un article que resumeix la situació de Barcelona. L´ha escrit en Josep Miró i Ardévol fa dos dies, visió de conjunt ben raonada i documentada.

Josep Miró i Ardèvol - Forum Libertas - 25/07/2007


Catalunya, entre el col•lapse i la crisi

El que està succeint a Catalunya, sobretot, a Barcelona i la seva àrea metropolitana és una cosa realment escandalosa que escapa de tota mesura i que en una societat menys desvinculada ja hagués donat motiu a una insurrecció cívica.


Ara es compleix un any d'un succés tercermundista en el segon aeroport d'Espanya. Els treballadors de terra d'aquella instal·lació, preocupats perquè Iberia no havia guanyat el concurs que presta dits serveis, van ocupar l’aeroport i concretament les pistes, bloquejant al llarg de pràcticament tot un dia, les instal·lacions. Els avions no podien enlairar-se ni aterrar i desenes de milers de persones van veure frustrats els seus viatges i en alguns casos les seves vacances. Això va ser un dur cop per a la imatge de la ciutat com centre de negocis i turístic. Sobretot, per al primer, perquè en relació al segon cal dir que la gran afluència de visitants de Barcelona és cada vegada més d'un perfil motxiller, que gasta poc i consumeix molts serveis públics, i a aquest tipus de turisme li importa poc successos com el narrat. Ha transcorregut un any i d'aquell tremend succés no s'ha resolt res. No hi ha responsables ni culpables. I la forma de commemorar-ho ha estat amb una monumental apagada. Al llarg de tot un dia més de mitja ciutat de Barcelona va quedar sense llum.

Els hospitals van haver de detenir totes les seves operacions programades, les visites d'especialistes, el transport públic es va ressentir al llarg de tota el matí, els semàfors van deixar de funcionar, les empreses van quedar incomunicades, ni telèfon, ni fax, ni Internet, i els mercats i tot tipus d'establiments que utilitzen elements peribles han hagut de llençar-los per falta de conservació. Aquesta gran avaria va ser inicialment provocada pel trencament d'un cable de la Red Espanyola.

La gran qüestió, que ningú ha respost encara, és com el trencament d'un sol cable pot desencadenar un fenomen en cadena que acaba danyant fins a sis subcentrals distribuïdores. Com si no existissin mitjans tècnics capaços de tallar la caiguda en cadena.

L'avaria manté els seus efectes fins a 48 hores després d'haver-se produït. El dimecres 10.000 abonats dels més de 100.000 inicials continuaven sense llum. Un abonat significa un nombre variable de persones, com a mínim una família, tres, i un nombre major d'afectats quan es tracta d'establiments de concurrència pública.

L'impacte econòmic és tremend però l'impacte sobre la moral dels ciutadans, l'autoestima i la confiança en els seus polítics encara és major. Perquè no hi ha res més depriment que veure a l'alcalde, Hereu, o al Conseller d'Economia, Castells, -el President de la Generalitat es troba en parador desconegut- convocant a la premsa una vegada i una altra, per a comportar-se com un veí més. És a dir, queixar-se, dir que això no pot ser, i que cal saber el que ha passat.

Naturalment, si les nostres autoritats adopten el mateix paper que qualsevol dels afectats estem francament malament, perquè ells cobren per a altre tipus de tasca, per a gestionar els conflictes i els problemes i informar de solucions concretes i respostes pràctiques, cosa que s'ha fet en escassa mesura.

Però tot això és ploure sobre mullat. Fa més d'un any que el sistema de rodalia de RENFE és un immens caos. És impossible saber si un tren arribarà a l'hora o no, i alguns dies si ni tan solament sortirà. Els retards poden oscil·lar entre la mitja hora i tres o quatre hores per a recorreguts, de 20-40 quilòmetres. És una situació, també en aquest cas tercermundista, que s'ha anat perllongant i perllongant, sense que s’adverteixi millora alguna.

Cal recordar que els trens de rodalia serveixen a una població que supera de llarg els tres milions d'habitants i que mou a centenars de milers de persones, que estan vivint una situació kafkiana perquè en molts casos no hi ha substitut del tren i utilitzar el cotxe per a entrar en la ciutat significa no tenir on aparcar-lo, per les zones verdes, o ficar-lo al llarg de la jornada laboral en un aparcament de pagament, alguna cosa realment impossible de dur a terme cada dia.

Però hi ha encara més coses que copegen Barcelona. L'incomprensible túnel de l'AVE pel centre de la ciutat, quan existeixen altres solucions molt més raonables, ha aixecat en peus als veïns i a molta més gent, perquè aquest traçat, a més, passarà a menys d'un metre dels fonaments de la Sagrada Família, Patrimoni de la Humanitat, declarada primer monument de Catalunya i el lloc més visitat pels turistes al llarg de l'any. De res han servit, i això és realment molt greu des del punt de vista de la salut democràtica, que el Ple de l'Ajuntament en una insòlita concordança de vots de PP-CIU i ERC, rebutgés el traçat.

Com es veu es tracta d'un problema transversal que supera les diferències entre partits. Solament el partit de l'alcalde, Hereu, PSC-PSOE i el seu partit satèl·lit, IC, van votar en contra de suspendre el traçat pel centre. La gravetat del cas, des del punt de vista del funcionament de les institucions democràtiques, és l'afirmació del propi alcalde que diu que aquest acord del plenari municipal no l’obliga a res. És un precedent terrible perquè si la voluntat de l'òrgan que expressa l'opinió de la ciutat és ignorada en les seves decisions per la primera autoritat municipal, és a dir per l'executiu, la democràcia, almenys a Barcelona, ha quedat ferida de mort.

La democràcia representativa manca de valor. Tot això diu molt poc a favor de l’actitud del socialisme català i espanyol que accepta aquest tipus de comportaments. I encara més i com burla a aquesta representació dels ciutadans de Barcelona, ADIF, l'òrgan gestor de les infraestructures ferroviàries, licità el túnel de Barcelona als tres dies del “no” del Ple Municipal. Un organisme de l'administració té més poder que la decisió de qui representen a la ciutat. Quin sistema democràtic és aquest?

En el mentrestant ja van anunciar que l'arribada de l'AVE a la frontera, qüestió essencial per a l'economia del país i per a potenciar tot el corredor mediterrani, trigarà tres anys més. Al mateix temps que l'aeroport contínua sent un caos organitzat i el port de Barcelona es troba asfixiat perquè el seu creixement en metres de moll no guarda parangó amb les infraestructures de comunicació especialment de ferrocarril, que el serveixen.

Després de tants anys està sense resoldre el transport de mercaderies per tren en ample internacional, del port a la frontera, un simple tram de 160 km. Com està sense resoldre el fet que la carretera N-2 que uneix Barcelona amb València, sigui l'única d'Espanya que no s'ha transformat en autovia i mantingui les característiques, més o menys retocades, de les prehistòriques característica del pla REDIA, o que la línia de ferrocarril, també entre Barcelona i València, que forma part de l'eix mediterrani, el que registra major intensitat de tràfic, està format en part del seu recorregut per una sola via per la qual circulen multitud de trens en ambdós sentits.

Tot això dibuixa un panorama tremend, que té i tindrà profundes conseqüències econòmiques, perquè tot això són incidents d'un sistema que es troba col·lapsat per falta dels suficients recursos perquè pugui suportar les càrregues de persones, vehicles, mercaderies, energia, elèctrica, que demanda. Però és també un gravíssim problema polític, que ja va començar a apuntar-se amb les taxa d'abstenció, deu punts superiors a les espanyoles.

En tot això l'única cosa clara és que totes les administracions implicades, i tots els subjectes polítics més responsables, són socialistes. El joc de passar la pilota a uns altres és impossible. L'Ajuntament, la Generalitat i el Govern central, són socialistes. Ho són els responsables de transport i energia i encara més, han estat catalans els dos últims ministres d'Indústria i Energia. Clos ara, i abans Montilla, l'actual i desaparegut president de la Generalitat.

22 de juliol del 2007

Manifest de la Cuca de llum, 18 de juliol del 2007

Manifest de la Cuca de llum, 18 de juliol del 2007


Amics, han perdut el seny!

Monument. Temple. Obra d'Art. La Sagrada Família és Antoni Gaudí. Son els seus deixebles, com l'arquitecte Joan Bergós. És la perseverança dels qui l'han continuat fins avui, com l'arquitecte Jordi Bonet. És la passió que desperta als turistes que visiten Barcelona (*).

Sagrada Família,
ideal nostre.

Sagrada Família,
llum de la intel·ligència.

Sagrada Família,
llum de l'esforç.

Sagrada Família,
llum de la perseverança.

Sagrada Família,
llum de l'amor i de la pau.

Sagrada Família,
llum de l'espiritualitat.

Sagrada Família,
llum de tots els catalans,
llum universal, de tots els essers humans.

La “Cuca de Llum” és una iniciativa espontània del jovent i sense afiliació política.

Perquè hem sortit avui al carrer?
Per defensar el nostre patrimoni?
Per defensar 900 edificis i 20.000 habitatges amenaçats per un mal traçat?

Sí! Per defensar el que fa nosa a les administracions, sí.
En lloc d'estar construint el nostre futur, avui, toca protegir l'herència; la dels meus fills, i la dels teus fills.


Amics, han perdut el seny!

900 edificis -20.000 habitatges- afectats per un mal traçat. Edificis que funcionen bé, construïts segons les tècniques del seu temps, on no es va preveure un túnel d'aquestes dimensions. No es com de metro perquè es molt més ample, i a 30 m sota terra. Tots els immobles de l'Eixample plegats, formen un conjunt reconegut internacionalment gracies a La Pedrera, i a la Sagrada Família. Estudis amb seny alerten del perill a la seva integritat.

L'AVE mal traçat també afecta l'atractiu turístic i cultural de Barcelona, industria de la qual depenem enormement els joves. Tres motius fan d'aquesta ciutat un atractíu turístic, a mes del prestigi internacional que donen a Barcelona:

1.L'Arquitectura es el pincipal atractiu de turisme (*). Barcelona es Modernisme, per cert, promogut totalment per les iniciatives privades: les Acadèmies de Ciències, de Medicina, les Escoles de la Llotja, les escoles de disseny.

2.La Sagrada Família es visitada per 2,5 milions de turistes cada any (*). Sorpren que destacats gestors municipals promulgàren -en articles de premsa del 2002- que no es continués construint.

3.
Pels Jocs Olímpics del 1992 resultat de l´esforç conjunt de les Administracions i les iniciatives privades.


Amics, han perdut el seny!

El proper Divendres, el Ple de l'Ajuntament tenia que decidir si aturar el traçat. Per evitar-ho, el Consell de Ministres va driblar aprovant el projecte de l´AVE sense que el Ministeri de Foment hagi contestat encara cap de les al·legacions presentades per milers de ciutadans. Licitaran les obres sense haver escoltat les nostres queixes.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte just abans que el Ple de L´Ajuntament aprovi el seu rebuig. I la Generalitat ho consenteix amb el seu silenci.

No us estranya tanta pressa després d'anys de retard de l'AVE?


Amics, han perdut el seny!

La manca de respecte és absoluta. Si el traçat tirés endavant, ens desprestigiaríem per molts anys. Tant, que les generacions venideres ens diran “burros” de generació en generació.

La “Cuca de Llum” demanem al Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu, i a l'honorable President de la Generalitat, Sr. José Montilla, tres accions immediates:

1. Suspendre l'actual traçat fent-lo passar per carrers amples, de mes de 20 metres.

2. Accelerar el traçat de l´AVE de mercaderies pel Vallès, essencial per la nostra industria, principal font d'autèntics llocs de treball altament qualificats pels nosaltres, els joves.

3. El reconeixement de que l´èxit de Barcelona prové en bona part d'aportacions personals centenàries, resultant en la Sagrada Família, la Pedrera, i la Casa Batlló. L'equilibri privat-públic ens dona empenta, dinamisme, finalment generant molts llocs de treball.


Necessitem que no ens frenin, i volem el suport que ens mereixem. No serem moguts!

Oh cuca de llum,
camina, camina...
llum que il·lumina el poble intel·ligent
i que algun dia il·luminarà -poder-
l'Administració, i a tots els seus gerents.
La Cuca de llum
La llum de la intel·ligència
info@cucadellum.org


(*) “Estadístiques de Turisme de Barcelona 2006” segons “Turisme de Barcelona”

19 de juliol del 2007

Cuca De Llum Juliol 07 - Hem aconseguit cridar l'atenció dels Mitjans




La convocatòria de la Cuca de Llum Juliol 07 ha estat molt satisfactòria. Hem aconseguit atreure l'atenció dels mitjans, i esperem veure alguns impactes als diaris de demà. La finalitat es despertar l'atenció de la opinió pública envers el Plenari de l'Ajuntament de Divendres.

Ruben, gracies per les teves fotografíes ;)