30 de maig del 2013

Explicación del Expolio fiscal de Catalunya, video de la BBC




Explicación del Expólio fiscal de Catalunya 

Data de publicación: 10/09/2012
Reportaje de la BBC donde habla del expolio de Catalunya, comparandolo con otros países de la UE. Doblaje al castellano por Àlex Naranjo.

Will Catalonia say adios to Spain? vídeo de la BBC


Fragmento doblado al Castellano del vídeo documental SPANISH SECRET CONFLICT de la BBC  ->  06' 03"
Will Catalonia say adios to Spain?

Clicar:

http://www.bbc.co.uk/news/world-19847251

El principal competidor de Sheldon Adelson es fa amb el control de Barcelona World


 REDACCIÓ DIRECTA / @LA_DIRECTA | 30/05/2013 
El que en un principi havia de ser un parc d'atraccions d'abast europeu va derivant dia rere dia en un gran macrocasino que competirà en el mercat del joc global. El projecte Barcelona World ha caigut en mans de l'empresa Melco Crown Entertainment, la principal competidora de Las Vegas Sands de Sheldon Adelson en el negoci dels casinos a Macau (sudest asiàtic). 


Una roda de premsa encapçalada per Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia de la Generalitat i Enrique Bañuelos, president de Veremonte, ha servit per fer la presentació en públic del principal inversor internacional del projecte que s'instal·larà al costat de Port Aventura. Lawrence Ho, fill primogènit del magnat Stanley Ho, i l'empresari australià James Douglas Packer, seran els dos homes forts que controlaran el desenvolupament dels nous casinos de Vilaseca a través de l'empresa Melco Crown Entertainment. Els terrenys escollits per l'arrencada de les primeres obres seran els de la Sèquia Major, i segons s'ha dit avui, durant el mes de setembre arrencaran les primeres obres, que es preveu que finalitzin la tardor de l'any 2016. Bañuelos ha garantit que les obres suposaran 5.000 llocs de treball, però no ha detallat quantes persones es contractaran un cop arrenqui el funcionament del complexe. En tot cas, han deixat clar que aquestes obres serien una primera fase de Barcelona World, la resta no té calendari. L'Assemblea Aturem Bcn World denuncia des de fa mesos el macroprojecte, que s'ha presentat a l'opinió pública com a substitut de l'Eurovegas que havia d'instal·lar-se al Delta del Llobregat. De fet, avui, tres activistes d'aquesta entitat han estat identificats per agents dels mossos d'esquadra a l'exterior de la Cambra de Comerç de Tarragona, on s'ha fet la presentació davant d'un nombrós grup d'empresaris. 


(Saltar del foc a les brases. Arrencar oliveres centenàries per construir casinos no és el model de pais que volem.  Cuca de Llum)

28 de maig del 2013

Bassas: “Els americans troben fascinant un procés independentista de classes mitjanes”


Antoni Bassas. Foto www.elsingulardigital.cat


El corresponsal de TV3 a Washinton assegura que als Estats Units ja es parla del procés català “amb desimboltura”

Maria Coll
El periodista Antoni Bassas, que està a punt d’abandonar la corresponsalia de TV3 a Washington, assegura avui en una entrevista al diari digital Viaempresa, que els americans “es mouen entre l’interès i el recel” respecte el procés d’independència de Catalunya, però “troben fascinant un procés independentista de classes mitjanes”.

“Recelen per què els estats no volen més estats (excepte quan els convé)” i perquè amb la independència de Catalunya “ no tenen clar que no quedi afeblit un soci relativament fiable en termes de seguretat i antiterrorisme com és Espanya”, explica Bassas en aquesta entrevista.


I per aquests motius, segons el periodista, “no acaben de saber si això de Catalunya és un rampell insolidari a causa de la crisi econòmica”. Ara bé, potser és precisament per aquests incerteses que ja parlen del procés català “amb desimboltura” i és “tema de conversa”, segons Bassas.


En aquesta mateixa entrevista, el periodista també dóna consells a aquells catalans que en aquests moments pensen en marxar als Estats Units a buscar fortuna: “Al català que vulgui obrir un negoci, que vingui amb una bona idea, un pla molt clar, ganes de pencar i un primer contacte”. 

El Catalan Democratic Style té èxit a Irlanda



El diputat republicà Alfred Bosch al Catalan Democratic Style té èxit a Irlanda.
 Foto Directe.cat

Alfred Bosch va participar ahir com a observador en el primer referèndum sobre la unificació de l’illa celebrat a Irlanda, inspirat en les consultes populars catalanes sobre la independència 

 

 26-5-2013 /   La iniciativa, sorgida també des de la societat civil, està impulsada per ‘UnitedIreland-You Decide’ que va convocar ahir la primera votació a les comunitats de Crossmaglen (comtat d'Armagh) i Creggan Upper (comtat de Louth), separades actualment per la frontera. Es tracta d'un primer assaig, l’‘Arenys de Munt irlandès’, i es preveu que vagi seguit d'altres consultes similars. Alfred Bosch, que el 2010-2011 va ser portaveu de Barcelona Decideix, assegura que ‘el CatalanDemocratic Style’ , basat en les consultes populars catalanes, ‘és vist amb admiració a molts llocs del món, i ara mateix és exportable a Irlanda del Nord’, en unes localitats on vint anys enrere les comunitats lluitaven a trets al carrer. 

Les consultes catalanes per la independència, una exemple de democràcia

‘Per als irlandesos’
, ha declarat Bosch, ‘aquest model de participació popular és una fórmula ideal per desencallar el procés de manera cívica i pacífica. Es tracta d'un invent democràtic català que aviat podríem veure aplicat a altres llocs del món’. El diputat republicà va explicar fa un temps l'experiència catalana a la conferència anual del Sinn Féin, i des d'aleshores ha estat convidat a fer el seguiment del procés. Bosch confessa que s’ha sentit ‘orgullós i emocionat de viure un moment històric que no té marxa enrera’.  

http://www.directe.cat/noticia/300098/el-catalan-democratic-style-te-exit-a-irlanda

19 de maig del 2013

Un ama de casa de Figueres se licencia en Derecho con más de 50 años para poder demandar a la Generalitat.


El fabuloso caso de la abogada Laura Vinuesa

FERRAN COSCULLUELA - FIGUERES Cuando en 1991 la Generalitat confirmó a los vecinos que iba a desdoblar la C-260 a su paso por Vilatenim, en Figueres (Alt Empordà), a la familia de Laura Vinuesa se le cayó el mundo encima. La noticia significaba que les iban a expropiar la casa que habían comprado en 1979. Una vivienda antigua, de gruesos muros, que ofrece todo lo que una gran familia puede necesitar: dos plantas, cinco habitaciones, garaje, terraza y jardín, todo ello en una parcela de unos 400 metros cuadrados que es edificable. «Nos enseñaron unos planos y nos dijeron que las obras empezarían de forma inminente. Hacía poco que había sufrido un accidente de coche, tenía cuatro hijos pequeños y poco después, debido a la angustia de esta situación, mi marido se puso enfermo. Fue aquí cuando empecé mi lucha en solitario contra la Administración», recuerda Laura, que hoy tiene 58 años de edad.






Un ama de casa de Figueres se licencia en Derecho con más de 50 años para poder demandar a la Generalitat. 


JOAN CASTRO / ICONNA
Dos años más tarde se presentó a exposición pública el estudio informativo y de impacto ambiental del desdoblamiento de esa carretera, que une Figueres y Roses. Como no tenía dinero para contratar a un abogado, Laura consultó unos cuantos libros y ella misma redactó las alegaciones al proyecto. El marido perdió el trabajo como conductor a causa de su dolencia y sus hijos pequeños tuvieron que soportar en el colegio los comentarios de sus compañeros, que les decían que se iban a quedar sin casa. La noticia de las expropiaciones se había extendido y en Figueres lo sabía todo el mundo.

CARTA A FERRUSOLA / En los años siguientes, Laura movió cielo y tierra para evitar el desastre. Pidió entrevistas y escribió cartas a altos cargos de la Generalitat e incluso se dirigió a Marta Ferrusola, la esposa del entonces 'president', Jordi Pujol, para intentar acelerar el proceso de expropiación con el fin de buscarse otro sitio en el que vivir. Pujol le contestó en diciembre de 1994, pero fue para decirle que su petición no era «viable». Laura recuerda cómo se les había instalado «el miedo en el cuerpo». No sabían qué hacer y tampoco podían vender la casa porque todo el mundo sabía que estaba afectada. Posteriormente, con la llegada del socialista Joan Armangué a la alcaldía, se abrió la vana esperanza de que hubiera una modificación, ya que el edil batalló durante unos años para que se construyera una variante que no afectara a Vilatenim.

«Llegó un momento en el que mi capacidad no daba para más. Había visitado y escrito a todo el mundo y todos me decían que intentara vender la casa, pero nadie me hacía un certificado confirmando que no estaba afectada», recuerda. Volvió a consultar con un abogado y este le dijo que desistiera de enfrentarse a la Administración, porque nunca ganaría «a un gigante». Ese día del año 2000, Laura regresó a su casa hundida y se hartó de llorar porque se veía «en un callejón sin salida».

CON LA AYUDA DE UNA HIJA / Pero esta mujer no se rinde fácilmente. Se secó las lágrimas y decidió que si no podía pagar a un abogado, estudiaría Derecho para demandar a la Generalitat «por todos los años de impotencia». A los 45 años, y con los libros de texto de su hija Eva, que había acabado el bachillerato, empezó a preparar los exámenes de acceso a la universidad para mayores de 25 años. «Me habilité un pequeño despacho en casa porque decidí que lucharía contra la Administración igual que ellos habían hecho conmigo: sentada detrás de la mesa de un despacho. Me dedique a estudiar y cuando no entendía alguna cosa se la preguntaba a mi hija. Lo peor de todo fueron las matemáticas», comenta.

El día que fue a examinarse temblaba como un flan, pero aprobó con una nota discreta y se matriculó en la facultad de Derecho con ayuda de una beca por familia numerosa. El primer año de carrera fue «muy duro». Se levantaba a las cinco de la mañana, arreglaba la planta baja de la casa, preparaba el desayuno y la comida de sus cuatro hijos, y se iba a la facutad. Regresaba pasadas las tres de la tarde, arreglaba la planta de arriba de la casa, ponía a punto la ropa y la colada, preparaba la cena, y cuando acababa se ponía a estudiar.

Pero ese enorme esfuerzo no fue lo peor. «Era la única persona mayor que estudiaba por la mañana con toda una clase llena de adolescentes que se cachondeaban bastante de mí. Iba perdida porque no estaba acostumbrada a tomar apuntes y presentaba los trabajos escritos a mano porque no tenía ordenador, lo que provocó que algunos profesores no los puntuaran», rememora. En los exámenes de junio suspendió todas las asignaturas menos una. Cualquier otro habría abandonado pero, una vez más, Laura volvió a ponerse en pie. Se pasó todo el verano estudiando y aprobó todo el curso en septiembre.

Cuando sus jóvenes compañeros de clase la vieron entrar en el aula de segundo al inicio del siguiente curso, se quedaron pasmados. La 'pureta' de la que se choteaban les había dado una gran lección de coraje. «Me gané su respeto, y a partir de entonces se portaron muy bien conmigo y me ayudaron en todo lo que pudieron», comenta con orgullo y sin ápice de rencor. Laura siguió con su rutina maratoniana de ama de casa universitaria y fue superando todos los cursos (con becas) hasta conseguir el título en el 2008. Tras realizar un año de práctica jurídica en el Colegio de Abogados de Girona, obtuvo un certificado de aptitud para ejercer la abogacía. Se acercaba a los 55 años y centró todos los conocimientos adquiridos en su propio caso.

RECLAMACIÓN / En junio del 2011 presentó un escrito ante la Conselleria de Territori i Sostenibilitat con una reclamación de responsabilidad patrimonial por daños y perjuicios, en la que solicitaba una indemnización por no haber podido disponer de su casa durante 20 años debido a que estaba afectada «de facto» por el inminente proyecto del desdoblamiento de una carretera que todavía no se ha llevado a cabo y que, con la crisis actual, aún va para largo. También reclamó por las enfermedades y secuelas que esa angustia les había causado a ella y a su marido.

Como el departamento de Territori i Sostenibilitat no le contestó en los seis meses preceptivos (lo hizo dos años después desestimando la reclamación), el pasado mes de junio Vinuesa presentó una demanda ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya por los mismos motivos. Dentro de un mes, cuando presente sus conclusiones, el caso quedará visto para sentencia. Si no gana, no lo duden, la abogada Vinuesa acudirá al Supremo, al Constitucional o al Tribunal Europeo si hace falta.

«No sé si la demanda saldrá adelante o no, pero lo que tengo muy claro es que la maquinaria de la Administración solo se dedica a machacar a los ciudadanos en lugar de administrarlos», concluye.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/fabuloso-caso-abogada-laura-vinuesa-2393016

Llei Wert: Si la Generalitat recorre al Tribunal Constitucional, la llei espanyola segueix en vigor fins que hi hagi sentència, però a l'inrevès no




L' Espoli  Català:
Sabeu que si la Generalitat recorre al TC, la llei espanyola segueix en vigor fins que hagi sentència? L'última va trigar 11 anys.

I en canvi si l'estat recorre al TC una llei de la Generalitat aquesta queda en suspens inmediàment mentre no hi hagi sentència. Per això a Madrid es descollonen de riure quan senten dir que la Generalitat recorrerà al TC la LOPMCE.


(Facebook: https://www.facebook.com/expoli.catala) 


19.5.2013. Comentari a la notícia d'avui:

<La Generalitat recorrerà la LOMCE al TC si no es modifica al Congrés
 
C.B.
El Govern de la Generalitat té la intenció de recórrer davant del Tribunal Constitucional la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), aprovada aquest divendres pel Consell de Ministres, si aquesta no es modifica en el seu pas pel Congrés. Així ho ha explicat aquest dissabte el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, en una entrevista al programa 'El Suplement', de Catalunya Ràdio. El projecte de llei de la LOMCE ha estat criticat pel Govern i per tots els partits catalanistes perquè consideren que atempta contra el model català d'immersió lingüística en l'ensenyament.

Un sondatge d'El País vaticina la fi del bipartidisme espanyol


 
(Amb moltes reserves: A les darreres  votacions  hi ha hagut moltes sorpreses, jo m'ho pendria com a tendència, però amb gran marge d'error. Ve una època d'inflexió de tendències, les estimacions seràn més  errònies que mai. Estic d'acord com tendència. Cuca de LLum)



Izquierda Unida-ICV  i  UPyD s'enfilen a 48 diputats i 30, respectivament · ERC es posa a un sol diputat de CiU (9 i 10, respectivament)


19.5.2013 - Un sondatge publicat avui pel diari espanyol El País pronostica la fi del bipartidisme espanyol amb l'emergència d'Izquierda Unida-ICV, que passaria d'11 diputats a 48, i d'UPyD, que passaria de 5 a 30. Per la seva banda, els dos grans partits perdrien pistonada i passarien de 186 diputats a 139, el PP; i de 110 a 90, el PSOE.

Pels catalans, CiU perdia 6 diputats i es quedaria amb 10, mentre que ERC en guanyaria 6 i passaria a tenir-ne 9. Els d'ICV estan comptabilitzats en aquesta enquesta dins dels 48 d'IU. I Compromís en guanyaria 1 i passaria a tenir-ne 2.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4116606/20130519/sondatge-pais-vaticina-fi-bipartidisme-espanyol.html

España: " La deuda sube casi 40.000 millones en tres meses y roza el 87% del PIB " (19.5.2013)






Las Administraciones Públicas cierran marzo con 923.311 millones de pasivo.



19-5-2013 - En los tres primeros meses del año el pasivo de las Administraciones Públicas españolas considerado según criterios del Protocolo de Déficit Excesivo (PDE) se incrementó en casi 40.000 millones de euros, hasta alcanzar los 923.311 millones a finales de marzo, lo que supone el 86,85 por ciento del PIB -cifrado en la actualidad en 1,063 billones por el Ministerio de Hacienda-. Así se desprende de los datos actualizados ayer por el Banco de España.

Es cierto que este repunte del pasivo puede ser achacable en parte a la mayor actividad emisora del Tesoro, pero no es menos verdad que ya supera en 1.000 millones los 38.458 millones de alza registrada en el mismo periodo del ejercicio anterior. Es decir, lejos de contenerse, la deuda de las AAPP siguió imparable en el primer trimestre.


Este nuevo dato de endeudamiento del sector público no sólo supone haber roto la barrera psicológica de los 900.000 millones -impensable antes del estallido de la crisis, e incluso hace poco más de un año-, sino que ilustra cómo en un solo mes, de febrero a marzo, el pasivo se disparó en más de 10.000 millones, tras haber encajado un espectacular incremento de 30.157 millones de enero a febrero.

Las cifras facilitadas ayer por el Banco de España, aunque no son definitivas y se ajustan mensualmente, sí certifican la escalada imparable de la deuda, que se inició el año pasado -primero de mandato de Mariano Rajoy- con una subida de 14 puntos de PIB, espoleada por el rescate de las entidades bancarias. En un solo ejercicio, el pasivo del sector público escaló desde el 69,3 por ciento en 2011 al 84,2 por ciento a finales de 2012, cuando España debía la friolera de 883.873 millones de euros. Consciente de esta realidad, el Gobierno asume en sus últimas previsiones un objetivo de deuda del 91,4 por ciento para este año, que irá incrementándose hasta alcanzar el 100 por ciento en el año 2016.

Y si la deuda de las Administraciones Públicas no deja de subir, las empresas y hogares españoles no paran de rebajar su recurso a la financiación, debido tanto a la crisis como al cierre del grifo del crédito. Según las cifras de marzo que facilita la autoridad monetaria, se confirma un descenso interanual del 3,9 por ciento en la financiación a las familias españolas, en su punto más bajo de los últimos tres años. En la misma tendencia al desapalancamiento, la financiación a las sociedades financieras prosiguió en marzo su reducción -con una caída del 6,9 por ciento respecto al mismo mes del año anterior-, lo que arroja una cifra de 1,12 billones de euros, algo inferior a los 1,14 billones con que se cerró 2012 y más lejos aún de los 1,25 billones de 2011.

17 de maig del 2013

Dites sobre Catalunya de catalans il·lustres - 2



Percentatge d'impostos cedits per solidaritat interregional, respecte el seu PIB, cas de la regió de Surrey a Anglaterra, del land de Baviera a Alemania, de la  regió d'Ille-de France, i del Principat de Catalunya.  A Catalunya li obliguen a cedir mínim dues vegades més que  aquestes riques regions europees.
 
Heus aquí Catalunya, esclava d'insolents. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat?
Pau Claris

Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.
Antoni Gaudí

El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies.
Francesc Macià

Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència, treballa de seguida per produir un Estat.
Enric Prat de la Riba

La llibertat no és negociable.
Pau Casals

No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos.
Antoni Rovira i Virgili

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.
Francesc Pujols

Qui perd els orígens, perd la identitat.
Joan Salvat-Papasseit

Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim?
Josep Armengou

Els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil.
Joan Sales

Cap ciutadà no és lliure, si el poble no n'és.
Josep Pallach

Estem farts d'haver de demanar perdó per existir.
Joan Fuster

16 de maig del 2013

La Generalitat insta Foment a mantenir l'ample ibèric en el corredor mediterrani








Estat en què es troba la vía única (ample ibéric)  entre Tarragona i Vandellós, amb obres començades. Es un tram què soporta molt trànsit.


 Vía única (ample ibéric)  entre Tarragona i Vandellós. Foto diari ARA


DISSENY D'UNA INFRAESTRUCTURA ESTRATÈGICA 
Dijous, 16 de maig del 2013

El conseller de Territori, Santi Vila, es mostra "preocupat" perquè el tram entre Tarragona i Castelló sigui només internacional

 

CRISTINA BUESA / Barcelona El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha reclamat aquest dijous al Ministeri de Foment que mantingui l'ample ibèric en tot el corredor mediterrani per afavorir d'aquesta manera el trànsit de mercaderies. La Generalitat veu amb "preocupació" que el projecte contempli únicament ample internacional entre Tarragona i Castelló (això també passa entre Novelda i Múrcia), ja que hi ha operadores ferroviàries privades que haurien d'afrontar una nova inversió per adequar tant els seus trens com la seva infraestructura.

 
  

Vies mixtes d'ample ibèric (més ample) i d'ample internacional.  Hi ha una via què és comuna als dos trens i l'altre depèn del tipus de tren.



Vila ha advertit que aquesta possibilitat "podria tenir efectes no desitjats" i que seria millor que fos un corredor pel litoral en què les dues amplades fossin compatibles. Això és possible gràcies a un tercer rail o tercer fil, que possibilita el pas de material mòbil d'un i un altre tipus. L'Associació d'Empreses Ferroviàries Privades (AEFP) ja ha traslladat també la seva por al departament que dirigeix Ana Pastor perquè consideren que si se'ls obliga a utilitzar trajectes alternatius al corredor mediterrani els seus costos s'incrementarien un 40%.


Al·legacions al govern francès

El responsable de la Generalitat s'ha reunit amb el secretari general del lobby ferroviari Ferrmed, Joan Amorós, que durant anys ha capitanejat la reivindicació perquè aquest traçat s'inclogui a la Xarxa Transeuropea de Transports de la Unió Europea, que comporta una subvenció d'entre el 40% i el 50% en funció del projecte. Santi Vila ha revelat també que Territori ha presentat al·legacions al govern francès per aconseguir justament que el corredor mediterrani tingui les mateixes característiques en tot el traçat.

Per a això la Generalitat ha demanat a l'executiu gal que el futur tram d'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller sigui dissenyat per a trànsit mixt de passatgers i mercaderies, igual com passa ara amb el Figueres-Perpinyà. En el cas que els 150 quilòmetres del nou recorregut es fessin per a trànsit mixt això comportaria un encariment del projecte. Vila també ha demanat que hi hagi parada a Narbona i Besiers.


Tebior dels executius

El secretari general de Ferrmed, per la seva part, ha aprofitat per demanar a Foment que construeixi el tercer rail entre Figueres i Portbou (Alt Empordà) ja que, segons Amorós, la línia per la Jonquera que inclou el túnel pel Pertús estarà saturada el 2020 i en l'àmbit de les infraestructures ferroviàries és molt important tenir en compte que necessiten un període d'almenys una dècada per convertir-se en una realitat.

Santi Vila ha instat els governs francès i espanyol a no actuar amb "fredor i tebior" davant un projecte tan estratègic com el corredor mediterrani i ha demanat que es "concreti" perquè en termes econòmics la seva necessitat és indiscutible.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/transit-i-transports/generalitat-insta-foment-mantenir-lample-iberic-corredor-mediterrani-2392430


Singulars: Germa Bel: Trens, aeroports i decadència (Bankia, bancs, AVEs, trens...)








Germà Bel: És un expert en infraestructures i catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. Germà Bel ens explica per què a Espanya tenim en construcció tres vegades més de quilòmetres per habitant en línies d'alta velocitat que a França i sis vegades més que a Alemanya.I ens demostra que la concepció radial de comunicacions de Felip V no difereix gaire de la que tenim ara.

 
Resum d'Albalate i G. Bel, del 2011. Publicat pel diari ARA.




Aquest programa de "Singulars" del 29 maig 2012 ve a tomb  per la notícia d'avui 16-5-2013:

El expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa ingresa en prisión

 El juez de instrucción Elpidio José Silva imputa a Miguel Blesa los delitos de apropiación indebida, administración desleal, falsedad en documento público y delito societario por la compra del City National Bank de Florida, y le acusa de causar un perjuicio de "500 millones" por el sobreprecio pagado.

 El juez Elpidio José Silva ha ordenado el ingreso en prisión provisional eludible bajo fianza de 2,5 millones para el expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa por delito societario. Dos agentes de la Guardia Civil han conducido a Blesa esposado a la cárcel de Soto del Real, donde ha ingresado según informa EFE, mientras las personas de su entorno se movilizan para depositar la fianza cuanto antes. Es el primer gran banquero español contra el que se dicta cárcel por fraude financiero y gestión anómala desde la condena de 20 años que recayó sobre Mario Conde. La decisión judicial está relacionada con la adquisición por parte de Caja Madrid, en abril de 2008, del City National Bank de Florida (CNBF), un banco estadounidense entre los 10 más grandes de Florida

LLegir·ho tot a:

http://economia.elpais.com/economia/2013/05/16/agencias/1368700394_246986.html

La ruina del AVE gallego: ocupación menor del 20%, superada por trenes convencionales



Tren Avant entrando a la estación de La Coruña, foto vozpopuli



Dos de las tres relaciones de alta velocidad en la región (Santiago-Ourense y Santiago-A Coruña) no vendieron ni uno de cada cinco asientos durante 2012. En algunos casos, los antiguos trenes de Media Distancia, el triple de lentos, ganaron a los Avant.


En vez de llegar en solo 38 minutos, los usuarios de tren que viajan de Vigo a Ourense y viceversa prefieren, en ocasiones, tardar una hora y media larga e incluso más de dos horas. A lo largo de 2012, entre las dos localidades gallegas hubo prácticamente la misma ocupación en los vagones de Media Distancia y de Regional Exprés, los más antiguos, que en los de alta velocidad (24,5%), inaugurados en la región noroccidental a finales de 2011.   

La prioridad de gallegos (y no gallegos) por economizar dinero antes que tiempo al recorrer lo que media entre Vigo y Ourense es un espejo del calamitoso estado de los Avant, nombre que recibe el AVE autonómico (alta velocidad de media distancia). De hecho, es un espejo bastante favorable, porque esta última es la única de las tres relaciones que supera el 20% de ocupación. Tal fue la sangría de pasajeros el año pasado: un 15,2% para el trayecto Santiago-Ourense (191.300 personas) y un 19,8% para el Santiago-Ourense-A Coruña (250.000).

Estos datos, obtenidos por este medio aunque adelantados por El Faro de Vigo, lastran los resultados de Renfe Operadora en el norte, los cuales, si no fuera por el Avant gallego, saldrían muy bien parados. Los números del último ejercicio son todavía peores que lo estimado en el primer trimestre del año pasado, cuando la tasa media de ocupación en las tres relaciones rondaba el 25%. Si entonces tres de cada cuatro asientos iban vacíos, en todo el año lo fueron cuatro de cada cinco.

Los datos mejoran en 2013
Probablemente la tasa de ocupación en lo que llevamos de 2013 ha mejorado (aún no hay datos) debido a la nueva política tarifaria de Renfe Operadora, que desde febrero propone un agresivo ramillete de descuentos. Los precios de la alta velocidad bajaron en todo el país una media del 11%, pero se pueden encontrar billetes por menos de la mitad de precio. La política de precios está mejorando la ocupación a marchas forzadas, según varias fuentes.

Ante la ausencia de pasajeros, Renfe ha calculado un sobrecoste del 50% de lo originalmente estimado en consumo y mantenimiento. Entretanto, Galicia sigue esperando la conexión por AVE con Madrid para 2018, de acuerdo con la promesa formulada por un pontevedrés (el presidente Rajoy) y una zamorana que vivió en Galicia (la ministra de Fomento, Ana Pastor). 

http://www.vozpopuli.com/empresas/25326-la-ruina-del-ave-gallego-ocupacion-menor-del-20-superada-por-trenes-convencionales 



Noticia relacionada del 18 abril 2013:

"El AVE a Valencia no consiguió en 2012 ni la mitad de los 3,6 millones de viajeros previstos"

clicar:  
http://www.vozpopuli.com/empresas/24172-el-ave-a-valencia-no-consiguio-en-2012-ni-la-mitad-de-los-3-6-millones-de-viajeros-previstos 


Para ver los 28 post sobre el sobre-endeudamiento del Estado español por la construcción de las líneas del AVE, clicar aquí:
  • AVE - construcció de noves línies la ruïna de l'Estat (28)
  • 11 de maig del 2013

    Arribada de la Flama de la Llengua a Palma de Mallorca






           Bon dia,
      Per si és del teu interès, aquí tenvii unes fotos de l'arribada d'ahir (4 maig 2013)  a Palma de la flama de la llengua, que ha recorregut tots els pobles de l'illa durant quinze dies.
      Vaig assistir ahir horabaixa, a aquesta multitudinària festa. He tret aquestes instantàneas del periòdics que encara que la qualitat no sia la millor, ja serveixen per donar fe de l'aconteixement.
      Encara que molts de diaris minitmítzin l'assistència de públic, la veritat és que la participació de la gent fou apoteòsica.  
    Salut de sa bona.

    Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya





    Roland Vaubel (1948) va estudiar a la Universitat de Munic, a Oxford i a Columbia. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta fou investigador associat a l'Institut d'Economia Mundial de Kiel. Entre el 1979 i el 1981 fou el primer professor associat i professor titular de la Universitat Erasmus de Rotterdam. Des del 1984 és professor d'economia a la Universitat de Manheim. És membre del consell assessor del Ministeri d'Economia i Tecnologia alemany i membre del consell editorial de revistes com ara European Journal of Political Economy.


    Josep Casulleras Nualart, i Pere Cardús i Cardellach - vilaweb - 10.05.2013

     El professor Roland Vaubel diu que els beneficis de la independència superen els perjudicis · En parla en un estudi sobre processos de secessió a Europa


    'El dret de secessió és necessari per a tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans.' Ho diu el prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, en un estudi recent. El mes passat va publicar aquest estudi, titulat 'L'economia política de la secessió a la Unió Europea', que analitza els processos d'independència a l'Europa occidental, posant atenció sobretot a Catalunya i a Escòcia. Vaubel considera que els guanys d'aquests processos seran més grans, per a totes les parts, que no els inconvenients.
    El professor opina que garantir el dret de secessió és la manera de fer que les unitats polítiques (no parla de fronteres) s'adiguin més amb allò que volen els ciutadans, perquè 'allò que ha donat forma a la majoria de les fronteres actuals són els accidents de successió dinàstica i les conquestes militars brutals'.
    Vaubel considera que les regles de la secessió s'han d'acordar i aplicar-se internacionalment, de tal manera que l'estat escindit tingui l'obligació de respectar les minories i de mantenir la llibertat de circulació de capital i de mercaderies. I d'una manera que faci explícites les regles sobre com s'han de dividir els actius i els passius els dos estats resultants del procés.

    Però també alerta que en els casos de secessió no hi pot haver ara per ara un àrbitre imparcial, perquè troba que 'les organitzacions internacionals tenen interès en la centralització. Són esbiaixades contra la secessió.'


    No hi ha base per a dir que Catalunya restaria fora de la UE
    I en aquest sentit Vaubel critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia restarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Durão Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. 'La seva posició no té cap fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc no n'hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals.'

    Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu: 'Si Catalunya se separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre hauran d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no complissin les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional.' I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú.


    Desmunta els arguments del no
    En l'estudi desmunta algunes de les objeccions que es fan contra la secessió. Per exemple, la que diu que no es respectaran els drets de les minories. 'No hi ha cap raó per a suposar que la majoria de la gent en la regió secessionista sigui menys tolerant que la majoria de la gent en l'estat predecessor. Al contrari, com que l'estat escindit és més petit que no el predecessor, a les minories en aquest nou estat els serà més fàcil de sortir i és més probable que siguin tractades amb més tolerància que no les minories en l'estat predecessor.'

    I fa aquesta consideració: 'No hi hauria problemes de drets humans si Escòcia, Catalunya, el País Basc, Galícia, Flandes, Còrsega, el Sud del Tirol o la Macedònia grega s'independitzessin. L'article 2 del Tribunal de la UE protegiria les minories amb més eficàcia si obligués els estats membres a garantir el dret de secessió de les seves regions, de la mateixa manera que l'article 50 assegura als estats membres el dret d'anar-se'n de la Unió.'

    En aquest punt, recorda que hi ha molts estats (entre els quals no hi ha Espanya) que respecten els drets de les minories justament perquè 'són països que deuen l'existència a la secessió: Suïssa (1291), Suècia (1523), Països Baixos (1579), Grècia (1827), Bèlgica (1831), Noruega (1905), Finlàndia (1917), Irlanda (1922/1944), Islàndia (1944), els països del Bàltic (1990), Eslovènia (1991), Croàcia (1991), Bòsnia-Hercegovina (1992) i Montenegro (2006)'.


    Raons econòmiques de pes
    'En la majoria dels casos, els estats que s'independitzen tenen uns ingressos per cap més alts que no la resta', recorda Vaubel. 'No és pas cap coincidència. Les regions més pròsperes són contribuents nets. Subvencionen les altres regions amb el sistema d'imposts i transferències. S'hi desenvolupa, per tant, un gran interès en la secessió. Per exemple, el trencament de Iugoslàvia va començar amb la secessió d'Eslovènia i de Croàcia. A l'Europa occidental, Flandes i Catalunya en són un bon exemple.'
    En aquest cas recorda que per a molts autors és condemnable la reducció de les transferències interregionals que pot implicar la secessió. 'Amb tot –diu–, el dret de secessió no atura la redistribució interregional. Tan sols la limita.' I raona aquesta afirmació: el dret de secessió s'esgrimeix quan la contribució econòmica que fa un territori a la resta de l'estat és més gran que no pas els beneficis que obté pel fet de pertànyer-hi. Segons Vaubel, el dret de secessió permet d'aturar els perjudicis de la redistribució interregional per a les regions que hi contribueixen en excés.
    Recorda també que els estats tenen més interès en el lliure comerç, en els moviments de capital. 'Un país petit depèn més de les importacions i, com que no pot intervenir en els preus del mercat mundial, l'aranzel òptim és zero.'