30 de setembre del 2014

Catalans rally for independence referendum after constitutional court suspends vote

Barcelona afternoon,  30th September 2014. Assembly on City Hall square. Plaça de Sant Jaume.


Barcelona afternoon,  30th September 2014. Assembly at City Hall square. Plaça de Sant Jaume.


Barcelona afternoon,  30th September 2014. Assembly at City Hall square. Plaça de Sant Jaume.


Catalans rally for independence referendum after constitutional court suspends vote http://bbc.in/1telFzP 


Tarragona  afternoon,  30th September 2014.



Girona afternoon,  30th September 2014


Lleida, photo @ara_es_lhora 



Vic afternoon,  30th September 2014



 Manresa afternoon,  30th September 2014. Foto Pere Fontanals




Granollers  afternoon,  30th September 2014



  El Vendrell   @marta_mercader


Sant Cugat del Vallès, more than 2,000 person. 



Cerdanyola del Vallès, photo @marta_mercader



Igualada,  photo @Pol_tarrida 



Sitges, photo vinyetdf



Cassà de la Selva  afternoon,  30th September 2014. City Hall.



Nacio Digital has shown this photos from different catalan cities at afternoon 30th September 2014




Niño Becerra: «Catalunya ha donat 220.000 milions de més des del 1980»

 
Santiago Niño-Becerra. Foto Nacio Digital



| Actualitzat el 30/09/2014  // 

Aquest matí Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica IQS de la Universitat Ramon Llull, ha assegurat que el problema que té Catalunya no és polític ni jurídic, sinó que és econòmic, tal com ha publicat el diari empresarial ViaEmpresa. Ho ha fet a la ponència inaugural de la 13a Diada de les Telecomunicacions que s'ha celebrat avui a Barcelona.

Becerra ha afirmat que el problema català és la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA): "Es va definir el 1980 perquè unes comunitats autònomes donessin a unes altres. Des de llavors, Catalunya ha donat a Espanya 220.000 milions d’euros més dels que ha rebut”. L'economista també ha dit que per resoldre el problema no caldria la independència, "es pot fer en una tarda canviant la llei". Tot i així, ha reconegut que "és possible que ara sí que l’única via actual per resoldre’l sigui la independència”, però ha alertat que és un procés complicat perquè "és un procés dur i força llarg, i d’entrada Catalunya seguiria tenint dèficit fiscal”.
http://www.naciodigital.cat/noticia/75317/nino/becerra/catalunya/donat/220000/milions/des/1980



Entrades rel·lacionades publicades  a la Cuca de Llum:

>>   Espanya s'ha quedat 245.512 milions de Catalunya en 26 anys

>>  Espanya, 500 anys de pensament antieconòmic, 21 fallides del pagament del deute d'Estat. Una vergonya silenciada als llibres de història.v.2

>>  "Dos quiebras por Siglo: Historia de las bancarrotas en el Reino de España" (23 en total, país reincidente, ¿será cultural?)

>>   Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències


Suspensió de la consulta del 9 N. Ressó internacional (1)

Le Monde. Imatge de l'ARA


Portada del New York Times. Imatge de l'ARA.

El 'Financial Times' parla del "dur avís" de Rajoy, i la cadena Deutsche Welle, del temor d'una possible secessió

Les versions digitals d'alguns dels principals mitjans internacionals es fan ressò del recurs contra la consulta

El recurs del govern espanyol contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N ja atrau l'interès dels principals mitjans internacionals. La pàgina de notícies de la cadena de televisió britànica BBC encapçala la secció d'informació europea amb la notícia, i assegura que el govern espanyol "ha demanat al Tribunal Constitucional que declari il·legal el referèndum planejat a Catalunya". El nord-americà 'Wall Street Journal' explica que "es preveu que el tribunal suspengui la votació" i el britànic 'Financial Times' diu que Rajoy ha fet un "dur avís". L'alemanya Deutsche Welle recorda que el president Artur Mas va signar el decret dissabte, "desafiant els avisos previs de Madrid", i parla dels "temors" que causa una possible secessió.

"En una compareixença per televisió aquest dilluns, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha confirmat que el seu govern ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional sobre el proper referèndum de Catalunya", informa l'alemanya DW. La televisió pública relata que Rajoy ha dit que "ni l'objecte ni el procediment" de la votació "són compatibles amb la Constitució espanyola". A més, destaca que el president espanyol "ha reiterat que la secessió de Catalunya està descartada". Per la DW, la possible independència de Catalunya "ha despertat temors" per l'impacte que podria tenir en "una economia espanyola ja debilitada".

La britànica BBC destaca que "centenars de milers de catalans" es van manifestar durant la Diada "per reclamar el seu dret a votar", però que Rajoy ha advertit que "no es permetrà a res ni a ningú trencar Espanya". La televisió britànica assegura que Catalunya és "una de les regions més riques i industrialitzades" de l'Estat i la que viu un sentiment independentista més gran.

En el seu article, el 'Wall Street Journal' preveu que el Tribunal Constitucional tombi la consulta, però manté que Rajoy "ha dit que hi ha espai per a la negociació amb els líders catalans si el senyor Mas abandona els seus plans d'un referèndum". El rotatiu nord-americà explica que el govern català ha insistit a tirar endavant la consulta perquè considera que és "legal, constitucional i d'acord amb l'Estatut".

Per la seva banda, France 24 indica que el recurs del govern espanyol "no ha fet defallir els impulsors de la independència, que asseguren que continuaran preparant la votació". El canal de televisió cita el portaveu del Govern, Francesc Homs, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que defensen la consulta.

El diari 'Le Monde' informa del recurs al Constitucional a la pàgina web, i indica que Rajoy ha utilitzat paraules "dures per denunciar la iniciativa de Catalunya". "L'ha descrit com a anticonstitucional, demagògica i antidemocràtica", explica el diari francès. 'Le Monde' recorda que l'admissió a tràmit del recurs "suspèn automàticament el decret de convocatòria" però "no la voluntat del govern nacionalista català, que té el suport dels independentistes d'esquerres d'ERC". El rotatiu cita l'entrevista d'Artur Mas a La Sexta, on va dir que "no es pot utilitzar la llei per evitar que la gent es pronunciï".

El rotatiu britànic 'Financial Times' també explica el recurs al Constitucional, i assegura que Rajoy ha fet un "dur avís" als líders catalans "perquè abandonin la seva campanya per una ruptura històrica amb la resta del país". "La decisió marca l'últim capítol d'un conflicte que puja de to ràpidament entre l'estat espanyol i una de les seves regions més pròsperes", diu el diari. També diu que Catalunya ha experimentat un fort creixement de l'independentisme en els darrers anys però "el govern a Madrid insisteix que la Constitució no permet un plebiscit sobre la independència, per no parlar de la secessió en si".

 
BBC. Imatge de l'ARA



La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta ja és notícia aquesta nit a les edicions digitals dels principals mitjans internacionals. La cadena de televisió pública britànica BBC, l'alemanya Deutsche Welle, diaris italians com ' Corriere della Sera' o els francesos ' Le Monde' i ' Le Figaro' informen de la decisió del Constitucional. 

"La justícia espanyola suspèn el referèndum d'independència català", titula 'Le Monde'. El 'Corriere della Sera' parla "d'una crisi sense precedents" entre Madrid i el govern català, mentre que la BBC explica que el Constitucional "ha actuat a petició del govern espanyol".


29 de setembre del 2014

El Tribunal Constitucional espanyol suspèn el 9-N

Edifici del Tribunal Constitucional. Foto  Vilaweb


S'ha reunit d'urgència aquest vespre · Comença un procés que pot portar el tribunal a dictar sentència abans de la data de la consulta


El Tribunal Constitucional espanyol (TC) s'ha reunit aquest vespre per admetre a tràmit els recursos del govern espanyol contra la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N. L'advocat de l'estat ha registrat les dues peticions al tribunal, que poc després ha fet un ple extraordinari d'una hora i deu minuts. Havent admès els recursos, la convocatòria ha estat suspesa cautelarment. Ha estat una resposta judicial molt més ràpida que no es preveia, per decisió del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos.

La suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria implica la suspensió de 'totes les resolucions o actes dictats en aplicació de la norma i el decret recorreguts', segons que consta en la nota informativa que ha emès el TC. Els magistrats, a més, justifiquen la celeritat amb què han actuat, que atribueixen al fet que són conscients 'de la transcendència constitucional i política de les qüestions formulades, per al conjunt de la societat espanyola i, en particular, per a la catalana'.

L'advocat de l'estat espanyol ha registrat avui a les 13.15 els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N, després d'haver estat signats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els recursos han arribat al Tribunal Constitucional aproximadament a un quart de dues del migdia, dues hores abans que tanqués el registre i quan feia poc que el consell de ministres hi havia donat el vist-i-plau.

Aquesta admissió a tràmit implica que la llei i el decret catalans resten suspesos, perquè en els recursos l'executiu de Mariano Rajoy hi ha inclòs la petició que s'apliqui l'article 161.2 de la constitució, que estableix que 'la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució objecte de recurs'.

De fet, el Tribunal Constitucional no ha decidit res en aquest punt del procés, sinó tan sols l'admissió a tràmit dels recursos ha d'acceptar obligatòriament.


 
Cinc mesos de suspensió?
Havent fet l'admissió a tràmit --i, per tant, suspeses automàticament la llei i la resolució--, el tribunal començarà les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar aquesta suspensió o aixecar-la, però ja amb un raonament que justifiqui la decisió.


Tanmateix, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedés anul·lada, i no tan sols suspesa.


 
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que ha decidit sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d'enguany, en una sentència en què acceptaven els arguments de l'estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic --que era la base de la declaració-- era 'inconstitucional i nul'.


En canvi, aquella sentència obria una porta al dret de decidir, car deia que era constitucional sempre que no s'entengués com a dret d'autodeterminació i que se cerqués una reforma de la constitució des de l'ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.


Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l'objecte de la consulta és saber l'opinió dels ciutadans perquè la Generalitat 'pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon'.


_
 Un tribunal amb majoria conservadora
El TC, presidit per l'ex-militant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora, de set magistrats contra cinc del sector progressista. En un llibre titulat 'Parva memoria', Pérez de los Cobos criticava 'l'onanisme de la política catalana' i afirmava que el nacionalisme era 'l'única ideologia capaç de seguir produint malsons'.


Del sector conservador, també en formen part Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas, Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.


El sector progressista és configurat per Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol Ríos, la catalana Encarna Roca i Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del parlament.

24 de setembre del 2014

Martin Wolf, columnista del Financial Times: "Un estado catalán seria más viable que Escocia"

Martin Wolf, director associat del Financial Times

Ja són 889 els municipis catalans que donen suport al 9-N

(actualització)

Ja són 889 els municipis catalans que donen suport al 9-N

LAIA VICENS Barcelona |

_____


 El nombre de municipis que donen suport a la consulta ja supera els 780

Representen el 82% dels consistoris i el 79% de la població de Catalunya

La Diputació de Girona i els ajuntaments d'Igualada i Mataró s'han afegit avui a la iniciativa

  Un total de 782 ajuntaments catalans, el 82% del total, ja han celebrat o celebraran properament plens extraordinaris per aprovar la moció en suport de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre i per facilitar-ne els recursos necessaris, segons l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Aquestes localitats sumen el 79% de la població, el que representa 5.948.572 persones. Està previst que el nombre de municipis augmenti després de la crida de la mateixa ACM i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) als seus adherits.
El text de la moció ha estat pactat per l'AMI i l'ACM i els partits CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

Aquest mateix dimarts al vespre s'ha afegit a la iniciativa l'Ajuntament d'Igualada, que ha aprovat la moció amb els 12 vots a favor de l'equip de govern (CiU i ERC), dels 5 regidors del PSC i de la regidora d'ICV. Els dos regidors del PP i el de PxC hi han votat en contra apel·lant a la “il·legalitat” de la consulta.

23 de setembre del 2014

El trilingüisme de Bauzá suma una altra garrotada i queda suspès


Foto de El Periódico

Nou revés per al Govern balear després que el TSJB obligui a interrompre l'aplicació del TIL

 Dimecres, 24 de setembre del 2014 - 17.05 h

El trilingüisme del Govern balear impulsat per José Ramón Bauzá ha rebut una nova garrotada judicial, hores després que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) hagi declarat la seva nul·litat per no haver realitzat les consultes pertinents i no haver fet un estudi seriós de l'impacte de les normes a les aules. En aquesta ocasió, quatre resolucions de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJB obliguen a suspendre l'aplicació de l'ordre del 9 de maig del 2014, que fixava els calendaris d'implantació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) en aquest curs i que detallava com desenvolupar els projectes a les aules.

Els sindicats STEI, CCOO, UGT, a més dels Docents per la Democràcia i la Confederació de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears, van sol·licitar en el seu moment la suspensió, i ara, com a conseqüència de la nul·litat del TIL, s'ha estimat la seva sol·licitud. És a dir, el TIL ha quedat anul·lat i ara, a més, la seva aplicació suspesa.

El Govern balear va expressar ahir la intenció recórrer la nul·litat del TIL davant el Tribunal Suprem i de seguir implantant el model trilingüe que posa punt final a la immersió lingüística, on s'assegura un mínim del 50% d'assignatures en català, per deixar pas a un repartiment equitatiu de les matèries entre el català, el castellà i una llengua estrangera, preferentment l'anglès. No obstant, aquesta nova resolució que obliga a suspendre el TIL ho impedeix.

Només es podria salvar amb un nou decret llei, fórmula que ja va utilitzar l'Executiu de Bauzá recentment per esquivar un altre revés judicial en aquest assumpte i que va motivar un profund malestar en la judicatura. Si no, el Govern haurà de fer marxa enrere al seu model trilingüe, almenys fins que hi hagi pronunciament del Suprem. El canvi de model educatiu, sumat a les retallades, ha provocat una gran mobilització verda en la societat balear. Cent mil persones van sortir en manifestació per expressar el seu rebuig i s'han encadenat dos inicis de curs marcats per les convocatòries de vaga
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/trilinguisme-bauza-suma-una-altra-garrotada-queda-suspes-3546113

 

La justícia balear tomba el model de trilingüisme impulsat per Bauzá



Des del sector educatiu es va denunciar la falta de mitjans i coneixement del professorat per impartir una tercera part de les matèries en anglès

 

23.set.2014 - La justícia balear ha tombat el model de trilingüisme del Govern balear impulsat pel president José Ramón Bauzá. La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears així ho contempla en tres sentències comunicades aquest dimarts en què estima els recursos presentats per STEI-i, CCOO i UGT i declara nul de ple dret el decret del Consell de Govern que regula el Tractament Integrat de Llengües, conegut com TIL als centres educatius no universitaris de les illes.

Les tres resolucions analitzen els motius exposats pels recurrents, basant la seva estimació dels recursos en dos motius principalment. D'una banda, la Sala del Contenciós administratiu creu que el Govern balear va incomplir el tràmit obligat d'informe de la Universitat de les Illes Balears. "Si l'Estatut contempla per a la Universitat una funció assessora del Govern en tot el que fa referència a la llengua catalana, no es pot obviar la seva intervenció en aquesta matèria i, per tant, els seus informes són preceptius", assenyala una de les sentències.

Així mateix, la Sala conclou que el decret 15/2013 (ara anul·lat) infringeix la llei balear 4/2011 de bona administració i de bon govern, que, en relació amb els avantprojectes de llei, exigeix una avaluació prèvia, concretada en la memòria de l'anàlisi de l'impacte normatiu, que considera insuficient.

El text va ser aprovat l'abril del 2013 i recorregut pels sindicats al juny argumentant que es vulneraven drets dels professors i que, segons la LOE aleshores encara vigent, els consells escolars eren els organismes que tenien potestat per aprovar els projectes TIL.

El model trilingüe pretén un repartiment equitatiu de llengües en la docència, entre castellà, català i anglès, i acabar amb el model d'immersió lingüística que assegura un mínim del 50% d'ensenyament en català. Des del sector educatiu, s'ha denunciat la falta de mitjans i coneixement del professorat per impartir una tercera part de les matèries en anglès, així com dels alumnes per seguir les classes i adquirir els coneixements.

El mateix tribunal que ara ha dictaminat la nul·litat del TIL abans havien suspès cautelarment la seva aplicació perquè el calendari d'aplicació annexat al decret i les instruccions emeses a posterior pel secretari autonòmic d'Educació, Guilem Estarellas, no havien estat sotmeses a dictamen del Consell Consultiu ni de l'Escolar. Al conèixer aquesta suspensió, una setmana abans de l'inici del curs escolar 2013-2014, el Govern de Bauzá va dictar un decret en qüestió d'hores per assegurar l'aplicació del TIL. Els sindicats també van recórrer aquest nou decret, però el TSJB es va veure obligat a donar la raó al Govern perquè el decret llei “és una arma no prohibida” de la qual pot fer ús un govern. No obstant, el tribunal va deixar patent el seu enuig per l'argúcia de l'Executiu que va rebre un fort revés. “Bé pot acceptar-se que fa ràbia”, deia la sentència, la conclusió de la qual assenyalava que “s'ha d'aguantar”. El TIL va activar la manifestació més gran de la història de les Balears amb cent mil persones al carrer en senyal de protesta per la imposició d'un model educatiu no consensuat i imposat sense criteris pedagògics ni mitjans adequats, segons el sector educatiu, que també va denunciar la política de retallades de l'Executiu autonòmic.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/justicia-balear-tomba-model-trilinguisme-impulsat-per-bauza-3541947 


__________________

 

Les sis derrotes judicials que acumula Educació a les Balears


Els tribunals de les illes han donat la raó als recursos presentats pels sindicats
 
ARA BALEARS Palma | Actualitzada el 23/09/2014
Els tribunals de les Illes Balears han anul·lat les decisions del govern de José Ramón Bauzà en sis ocasions davant els recursos judicials presentats pels sindicats:
  1. Nul·litat del Decret Tractament Integrat de Llengües (TIL).
  2. Il·legalitat dels serveis mínims decretats durant la vaga docent de 2013.
  3. Suspensió cautelar del calendari d’aplicació del TIL el setembre de 2011.
  4. Ordre d’elecció de llengua del primer ensenyament. No poden triar llengua els alumnes que ja estan escolaritzats.
  5. Comissió de selecció dels inspectors accidentals. La conselleria no podia nomenar a dit els membres dels tribunal.
  6. Cobrament dels sexennis dels interins.
 http://www.ara.cat/societat/derrotes-judicials-que-acumula-Educacio_0_1217278493.html

La V a vista d'ocell (vídeo de l'Assemblea Nacional Catalana 3 min)




Nou recull. Publicat també a vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4211758/20140922/noves-imatges-vertiginoses-v-diada.html

22 de setembre del 2014

Aprovació de la Llei de Consultes al Parlament. Ressó internacional, un recull de Vilaweb.


Us oferim un recull actualitzat de notícies publicades a mitjans d'arreu del món sobre la consulta del 9 de novembre


L'avenç de l'independentisme aquests últims tres anys ha anat acompanyat d'un interès creixent de la premsa internacional per Catalunya i pel procés sobiranista. A mesura que ens acostem al 9 de novembre, i després de la històrica mobilització de la Diada d'enguany, els diaris, ràdios i televisions de tot el món envien com més va més periodistes per publicar reportatges, anàlisis i entrevistes sobre el cas de Catalunya. A continuació us oferim un recull exhaustiu i actualitzat de les informacions que es publiquen:

El seguiment del procés sobiranista català a la premsa internacional

Tot seguit es destaquen els principals articles i reportatges publicats en mitjans de comunicació de tot el món sobre el procés sobiranista català i la consulta del 9 de novembre de 2014.

  1. LES PRINCIPALS CADENES DE TELEVISIÓ DEL MÓN EN DIRECTE DES DE BARCELONA, SEGUINT L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE CONSULTES


  2. Reportatge d'al Jazeera

 Al Jazeera English   Al Jazeera English
 Spain's Catalonia seeks self-rule referendum 2 days ago




Connexió en directe de la CNN



  CNNInternational CNNInternational 
Scottish repercussions for Catalonia






Euronews ha fet reportatges i connexions en totes les llengües en les quals emet.




Catalan government plans to go ahead with independence vote
3XE-jtl40dlFUubO9QS8ZQ   ·2 days ago



Reportatge de la BBC


 BBC News - Madrid opposed to Catalonia independence referendum 

 

Versió en castellà de Russia Today. Va fer reportatges en totes les llengües en les quals emet. En castellà va entrevistar Anna Gabriel de la CUP (per veure tots el vídeos, clicar aquí: http://www.vilaweb.cat/noticia/4210913/20140917/proces-dindependencia-dia-premsa-internacional.html   )

_____________________



20 de SETEMBRE de 2014
Mitjans com Le Monde, la BBC, The New York Times, Los Angeles Times, The Guardian... es fan ressò de l'aprovació de la llei de consultes, com el pas previ a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre.

Catalonia's parliament paves the way for November vote on independence
http://www.theguardian.com/world/2014/sep/19/catalonia-parliament-independence-referendum-vote 


Catalogne : le Parlement autorise une consultation sur l'indépendance




Catalan move after Scotland vote



Catalonia Moves Closer to Clash With Spain Over Independence Vote



21 de setembre del 2014

Al New York Times: 'Seria un error negar a Catalunya una votació com la d'Escòcia'






20.09.2014 - 'Seria un error negar a Catalunya una votació similar al dels escocesos', diu el periodista especialitzar en política internacional Roger Cohen avui en la seva columna d'opinió del diari The New York Times. Cohen, en un article titulat 'We the People of Scotland' ('Nosaltres, la gent d'Escòcia') la via pacífica que ha seguit el poble escocès per decidir si volia ser independent o bé continuar dins del Regne Unit; considera que el referèndum escocès ha estat tota una lliçó de democràcia, de democràcia directa.

I en aquest sentit escriu: 'Aquest ha de ser el futur de la democràcia. Espanya s'equivocaria denegant a Catalunya una votació semblant. La unió només pot reivindicar legítimament que és més forta si està preparada per a posar-se a prova a les urnes. La independència d'Escòcia hauria fet estralls durant un temps, però una Escòcia independent no era una idea més inconcebible que una Catalunya independent'.

Cohen insisteix a destacar la qualitat democràtica del referèndum escocès: 'Aquesta votació, en què la gent ha expressat lliurement el seu desig sobre un potencial trencament amb el Regne Unit, ens porta a un poderós recordatori de les virtuts de la democràcia. La participació fou alta. El civisme en la desavinença va prevaler. "Aye" i "Nae" van pugnar, i després van anar a fer una cervesa'.
I conclou: 'La papereta no és pas una nimietat. És llibertat. Escòcia, nació de la Il·lustració, ha donat una lliçó oportuna. Aquest és, també, un mèrit d'aquesta votació.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4211496/20140920/new-york-times-seria-error-negar-catalunya-vot-descocia.html 


El 9-N, a la CNN: 'Votarem! We shall vote!'


Captura de pantalla, per Vilaweb

 

Scottish repercussions for Catalonia



El reportatge recull la determinació del govern i els partits pel dret de decidir de fer la consulta

L'aprovació ahir de la llei de consultes com a pas previ a la convocatòria de la consulta del 9-N ha estat una de les notícies destacades de la cadena CNN, que ahir va ser a Barcelona, tant al Palau de la Generalitat com al Parlament de Catalunya per a enregistrar un reportatge sobre la determinació del govern i dels partits pel dret de decidir de tirar endavant la consulta. La reportera de la cadena nord-americana destacava en càmera la pancarta de la concentració de l'ANC a l'exterior del Parlament, en què es podia llegir '9-N Votarem', i la llegia tant en català com en anglès ('We shall vote').

Heus ací el vídeo de la CNN:




El reportatge recull declaracions d'Artur Mas dient que el govern espanyol s'equivoca si es pensa que amb l'amenaça de la llei podrà tombar la voluntat de votar del poble de Catalunya i d'Oriol Amorós (ERC), defensant la convocatòria del 9-N per acomplir el mandat popular expressat a les urnes de permetre als catalans de decidir el seu futur.

Anàlisi del "no" d'Escòcia a la independència: 'Els avis escocesos han matat el somni dels fills i els néts'





La pissarreta de Vicent Partal al Punt Avui TV analitza les causes de la derrota de l'independentisme escocès


20.09.2014 L'independentisme escocès ha perdut el referèndum per unes causes que es poden identificar. En primer lloc, perquè ha perdut en pràcticament tots els districtes on guanya regularment l'SNP. La victòria important a Glasgow no ha servit per a compensar aquestes pèrdues. Pèrdues que són motivades d'una manera molt clara per la gent gran, que ha votat en massa contra la independència, opció preferida pels joves i els adults.
Aquest és el vídeo de l'anàlisi d'ahir al programa 'L'illa de Robinson' del Punt Avui TV //
Cliqueu aquí per veure el vídeo:

El govern espanyol sentencia el segon múltiplex de TV3


L’executiu aprova el nou pla de la TDT i preveu treure nous canals a concurs en els pròxims sis mesos  
El segon múltiplex de TV3 té els dies comptats. El consell de ministres va aprovar ahir, mitjançant un reial decret, el nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre (TDT), que defineix com serà l’oferta de TDT a Espanya a partir de l’1 de gener, un cop entri en vigor la normativa europea que obliga a reservar per a la telefonia mòbil de quarta generació (4G) una part de l’espectre radioelèctric, coneguda com a dividend digital, que actualment utilitzen els operadors de televisió

Las lecciones del ‘no’ escocés: la secesión catalana es inevitable

(Un article amb sorprenent conclussió -des del punt de vista de Madrid-, publicat a El Confidencial, diari molt de dretes. Cuca de Llum)


Las lecciones del ‘no’ escocés: la secesión catalana es inevitable

  Clicar per accedir al texte >>  http://bit.ly/1rb2IA3

19 de setembre del 2014

Informe sobre la llengua catalana: 'Involució sense precedents' en el tracte normatiu del català l'any 2013

Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Oriol Sagarra, membre de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural, i Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. Foto Vilaweb



L'Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua presenten les conclusions del VII Informe sobre la situació de la llengua catalana

 17.09.2014 / Un informe sobre el català denuncia 'un involució sense precedents' pel que fa l'estatus normatiu de la llengua catalana l'any 2013. Aquesta és una de les conclusions del VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013) que l'Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua han presentat aquest dimecres. Un informe que analitza quina és la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua. 'La involució se substancia en tot aquest catàleg de sentències i lleis on la posició de la llengua catalana va perdent pes', ha destacat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l'Informe.

L'informa fa èmfasi en els atacs al català per part dels governs a l’estat i de les comunitats del PP d'Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. L'any 2012, indica, les autonomies en les que el PP va recuperar la seva hegemonia a l'Aragó i les Illes Balears 'van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística de la llengua catalana'. A l'any 2013, segons el document, s'han consolidat 'les noves orientacions ideològiques en relació amb el paper de la llengua catalana en el seu territori històric fa evident una involució sense precedents'. 'Això es deu per un marc legal nou', ha destacat Miquel Àngel Pradilla.

En aquest mateix sentit, Oriol Sagarra, membre de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural, ha dit que el 2013 serà 'conegut malauradament pel terrabastall que sembla concertat entre diferents governs del PP' i ha citat el tancament de Canal 9 a València, les ràdios o LAPAO.

El document també indica que un dels 'focus de l'atac al català' és en l'educació. L'informe assenyala que la Llei Wert 'posa contra les cordes els fonaments del model de conjunció lingüística escolar'. 'A vegades sembla que la nostra capacitat de sorpresa arriba al final, però no acaba d'arribar mai', ha recalcat Sagarra.

A les Illes Balears, el curs 2012 / 2013 es va oferir per primera vegada la tria de la llengua vehicular al segon cicle d'educació infantil i al primer cicle d'educació primària; mentre, al País Valencià el nou decret de plurilingüisme es va començar a implantar al segon cicle d'educació infantil el curs 2012 / 2013. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha destacat que la xifra d'alumnes que volen estudiar en valencià i que no poden fer-ho s'eleva a 126.000 alumnes.

Respecte la ràdio en català, aquesta es consolida a Catalunya amb un 59,3% d'audiència en català enfront d'un 40,7% en castellà. Una situació ben diferent es produeix al País Valencià i a les Illes Balears on el català va a la baixa. Al País Valencià, s'ha recordat el tancament dels mitjans de comunicació audiovisuals de la Generalitat Valenciana o que per exemple s'hagin deixat de rebre les emissions de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació en el territori valencià.

El català 'va fent camí cap a la normalitat lingüística'

En qualsevol cas, Pradilla ha destacat que la llengua catalana en conjunt 'va fent camí cap a la normalitat lingüística. Un camí lent en el millor dels casos i tortuós en una part substancial de l'àmbit lingüístic'. Per la seva part, Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, ha destacat el valor de tenir un informe com aquest per conèixer quina és la situació de la llengua.