31 de març del 2015

Catalunya Nord commemora 354 anys del Tractat dels Pirineus



Dissabte encerclaran les institucions en una acció contra la signatura del tractat · Muriel Casals i Carme Forcadell fan una conferència avui a la Casa de la Vila de Perpinyà


La diada de Catalunya Nord que cada any tanca el Correllengua i reivindica d'esborrar el Tractat del Pirineus, es commemora enguany aquest dissabte amb una crida a encerclar les institucions nord-catalanes a Perpinyà. El Tractat dels Pirineus, signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659, simbolitza la partició de Catalunya, la pèrdua de les institucions pròpies a Catalunya Nord, l'inici de la descatalanització sistemàtica dels antics Comtats i la resistència a la desintegració de la identitat catalana pels regims francesos successius.

Conferència amb Muriel Casals i Carme Forcadell
La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, participen avui a Perpinyà en el debat 'Quina via hem de seguir?', organitzat per la Federació d’Entitats de Catalunya Nord. Un acte públic a les set del vespre a la Sala Aragó de la Casa de la Vila, a plaça de la Llotja de la capital del Rosselló.
Presenta el debat el president de la Federació, Miquel Arnaudies, i quatre representants d'aquesta plataforma d'entitats faran el balanç de les institucions del territori sobre el català i presentaran unes reivindicacions consensuals: 'Els municipis de Catalunya Nord, el Consell General, el Consell Regional, l’estat i les seves administracions'.

Encerclada contra el Tractat dels Pirineus
L'encerclada d'institucions és una novetat d'enguany que vol seguir l'estil d'accions emblemàtiques de la Via Catalana de l'Onze de Setembre, que també va tenir un ramal al nord amb més de dos mil participants. Per participar-hi aquest dissabte a les 16.59 (simbòlicament per l'any de signatura del tractat), cal apuntar-se omplint aquest formulari.

A banda de l'encerclada d'institucions, com cada any es faran els parlaments al peu del Castellet (programa complet), una marxa de torxes i un concert a la Casa Musical amb els grups Taverners, Lafaille Cobla i Orxata Sound System.

___

El Tractat dels Pirineus

En motiu dels 350 anys del Tractat dels Pirineus, l'Institut d'Estudis Catalans ha posat a l'abast del públic el 2009 la traducció dels capítols (pdf) del tractat referents a Catalunya (42, 43, 55, 56, 57, 58 i 59). La traducció és obra de la historiadora Eva Serra, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, i va precedida d'una introducció (pdf) de la mateixa autora.


27 de març del 2015

Els canals 3/24 i el Super3/C33, tapats i esborrats a les illes Balears

Des del 31 març 2015 ja no es pot veure a les Illes ni el 3:24 ni el 33.
Com diuen hi ha sol·lucions, el que no hi ha és voluntat política  del PP del Sr. Bauzà d'aplicar·les


La notícia a la TV3:  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/324-i-canal-33-deixa-demetre-avui-a-les-illes/video/5494458/#.VRq2ie_PA6k.facebook




L'arribada de la 4G obliga a reformular els canals de la TDT i els múltiplex

 
Andreu Manresa, Palma - 27 MAR 2015  

No hi ha res a fer. Les emissions dels canals 3/24, d'informació continuada, i el cultural i jove divers Super3/C33, quedaran tapades i esborrades a pantalles de les illes Balears. La reforma de les freqüències i els serveis de telefonia 4G a la xarxa dels anomenats múltiplex per a la TDT fa fora aquestes dues estacions, que tenien el seu nucli de públic i sentit de servei, no sols per emetre en català. L'apagada per la "reordenació de l'espai radioelèctric" serà el dia 1 d'abril, tot i que hi ha zones de les illes on ja han fugit les imatges perquè s'han sintonitzat de bell nou les antenes col·lectives o els aparells domèstics.

A les Balears, en el ventall de les televisions fetes en català, no es veu com abans el Canal 9 –que existia i es tancà al País Valencià– i fa tres anys el PP liquidà –per raons econòmiques, digueren– la ràdio i la televisió de Mallorca, Ona i M, que emetien únicament en català amb un format periodístic prou distint a l'oficial balear, IB3 d'ara.
 
El canal mare de la Corporació, TV3, sí que continua a l’espai balear tot i que, eixalat, sense pel·lícules, sèries i retransmissions esportives que tenen drets, com són el futbol, la fórmula 1 o el bàsquet. L’autonòmica de les Balears, IB3 –gestionada en exclusiva per la majoria del PP sense contrapès–, emet pel·lícules en castellà i part dels espais informatius en català col·loquial (salat) al temps i els esports, i la major part de la franja que és destinada a qüestions rurals, gastronòmiques i de divertiment o reportatges populars.

No hi ha alternativa ni solució tècnica per a les bandes, múltiplex i canals. No és una mesura de retallada de la pluralitat, afirma el Govern balear de José Ramón Bauzá, del PP. La portaveu, la consellera Núria Riera, ha negat contingut "polític" i ha recordat que TV3 “continuarà veient-se a les Illes”. El 3/24 i el Super3/C33, diu el Govern, es deixen de veure "perquè tecnològicament no hi ha cap altra opció". La consellera ha convidat els altres partits a "veure si tenien alguna solució per oferir" per intentar llevar ferro a la retallada a l’oferta.
http://cat.elpais.com/cat/2015/03/27/catalunya/1427481219_274853.html


Altres diaris:  Vilaweb  El govern de Bauzá anuncia la desaparició del 33 i el 3/24 a les Illes

Notícia relacionada publicada a la Cuca de Llum:
>>  El TS anula el cese de las emisiones de TV3 en la Comunitat Valenciana




Bauzá apaga el 3/24 i el 33 a les Illes,  31.03.2015

Des d'avui ja no es poden veure aquests dos canals · El govern no hi ha aportat cap solució tècnic - Dimarts  31.03.2015  

Des d'avui ja no es poden veure a les Illes Balears ni el 3/24 ni el 33-Súper 3. El govern diu que no ha pogut fer res per a mantenir les emissions d'aquests dos canals de Televisió de Catalunya, arran de la reordenació de la televisió digital terrestre a l'estat espanyol. Des d'ara, doncs, els únics canals en català que s'hi poden veure són el TV3CAT (que no és l'emissió convencional de TV3) i IB3. L'Obra Cultural Balear ha denunciat que el govern ha fet desaparèixer aquestes emissions amb voluntat política

Arran de la reordenació dels canals de la TDT, que es va anunciar ja fa mig any, les televisions deixen de tenir un espai en els múltiplexs i el cedeixen als serveis de telefonia mòbil de quarta generació. A les Illes Balears, el múltiplex afectat era el que utilitzaven IB3 i IB3 HD. El govern va decidir de moure aquests dos canals al múltiplex que ocupaven TV3CAT, el 33 i el 3/24; un múltiplex que va cedir el Ministeri d'Indústria espanyol quan era dirigit per José Montilla.

Arran d'aquest moviment, el 33 i el 3/24 es van canviar de lloc, justament cap al múltiplex que ara quedarà anul·lat per a les emissions de TDT. En canvi, TV3CAT es manté on era i es podrà continuar veient.

Divendres el govern balear va confirmar que no faria cap pas per permetre tècnicament la continuïtat de les emissions dels canals de Televisió de Catalunya. De fet, l'Obra Cultural Balear fa gairebé mig any que ja va presentar una proposta de solució tècnica, i fins ara no n'ha rebut cap resposta.

La proposta de l'OCB consisteix a mantenir els canals 33 i 3/24 allà on són ara i fer passar l'emissió d'IB3 i d'IB3 HD pels múltiplexs insulars, que depenen del Consell de Mallorca, el Consell de Menorca i un tercer compartit pel Consell d'Eivissa i el Consell de Formentera. Com que en aquests múltiplexs dels consells insulars sí que hi ha lloc, l'entitat proposa que s'hi emeti IB3. Amb això no únicament es podria mantenir la qualitat de l'emissió, sinó també fer desconnexions territorials.

L'OCB ha convocat una manifestació de protesta dijous a les dotze del migdia davant el Consolat de Mar.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4238295/20150331/bauza-apaga-324-33-illes.html 

El Govern obligarà els bancs a registrar les seves vivendes buides



Serà el pas previ per poder aplicar la taxa pels pisos desocupats

Les entitats perdran les cases que no tinguin cèdula d'habitabilitat

 

 

Dimecres, 25 de març del 2015- El Govern de la Generalitat va aprovar ahir un decret llei mitjançant el qual s'obligarà les entitats financeres -tant bancs com fons d'inversió propietaris de carteres de crèdits hipotecaris- a registrar les vivendes buides que tenen a Catalunya -no només als 72 municipis en què hi ha demanda acreditada i ha servit de base per establir l'impost sobre pisos buits- com a pas previ per poder aplicar la llei que gravarà les vivendes no ocupades del sector financer, que encara està en tràmit parlamentari.
 
La mala qualitat de la informació que han proporcionat les entitats financeres a la Generalitat sobre el parc de vivendes buides a Catalunya ha originat l'adopció de noves mesures per poder comptar amb les dades precises, va reconèixer ahir el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala. Les entitats financeres tindran tres mesos per comunicar el nombre de vivendes que tenen com a conseqüència d'execució hipotecària o de dació en pagament, així com també les vivendes que estiguin ocupades i la persona que les ocupi no tingui registre oficial de propietat. De fet, tindrà l'obligació d'inscriure'l al registre. No fer-ho serà considerat com una falta greu que tindrà una sanció econòmica. El registre s'estén als 947 municipis de Catalunya i no només als 72 amb demanda acreditada.

DRET DE TEMPTEIG / El decret inclou el dret de tempteig i retracte per a la Generalitat en els casos en què les entitats financeres portin a terme execucions hipotecàries. En aquesta situació, la Generalitat es proposa comprar la vivenda abans que aquesta sigui venuda a un fons d'inversió. La Generalitat reconeix que els recursos disponibles són limitats, tot i que podrà comptar amb sis milions d'euros extraordinaris en el pressupost d'aquest any. Però recorda que l'Ajuntament de Barcelona disposa d'una partida de 24 milions per a operacions d'aquest tipus. El decret permet que les administracions locals i les entitats del tercer sector puguin exercir també aquest dret.

El decret, que pot patir modificacions en el tràmit parlamentari, obligarà les entitats financeres a aconseguir la cèdula d'habitabilitat dels pisos que quedin buits per execució hipotecària o dació en pagament. Disposaran de sis mesos per realitzar les obres de rehabilitació que siguin oportunes. En cas contrari, seran penalitzades amb una multa d'entre 3.000 i 90.000 euros, en funció de l'import de les obres que s'hagin de portar a terme. Aquestes vivendes seran expropiades per un període de fins a 10 anys.

L'objectiu, segons va explicar Carles Sala, és evitar l'exclusió social residencial. No obstant, van un pas més enllà de les actuacions realitzades fins ara, que inclouen l'aportació d'ajudes a famílies perquè no perdessin la seva vivenda. El Govern realitzarà gairebé 41.000 actuacions el 2015, amb una aportació superior als 61 milions d'euros utilitzats el 2014.

 

El Constitucional aixeca la suspensió a la llei catalana que regula el 'fracking'


Catalunya és una de les comunitats que van decidir prohibir aquesta tècnica per obtenir gas i petroli



 

 

 

El Tribunal Constitucional ha decidit aixecar la suspensió a la llei catalana que regula la fractura hidràulica o 'fracking' per a l'obtenció d'hidrocarburs.


Divendres, 27 de març del 2015 - El Periódico
La Conselleria d'Empresa celebra que s'hagi aixecat la suspensió de l'article 167.1 de la llei 2/2014, d'acompanyament dels pressupostos del 2014, que prohibeix aquestes prospeccions en terreny no urbanitzable "quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona afectada". El text modificava la llei d'urbanisme.

Tot i que el Tribunal Constitucional encara no s'ha pronunciat sobre el fons de la demanda, interposada pel Govern central, la mesura facilita la feina de la Generalitat, segons la Conselleria. El Constitucional entén que no es donen les circumstàncies per suspendre la llei.

L'Executiu català ha manifestat en tot moment la seva voluntat de prohibir aquesta tècnica d'obtenció de gas i petroli a Catalunya, al contrari que el Govern central, que fins i tot ha decretat normes per estimular-la.

23 de març del 2015

Gràcies Joan Laporta. "Un aborigen insubmís anomenat Joan Laporta", article de Víctor Alexandre

 
Joan Laporta exigeix el seu dret a parlar català al jutjat i es nega a declarar en castellà. Es demostra que els interlocutors estaven mentint quan deien que no l'entenien. (vídeo) http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-del-dia/joan-laporta-exigeix-el-seu-dret-a-parlar-catala-al-jutjat-i-es-nega-a-declarar-en-castella/audio/872103



Joan Laporta exigeix el seu dret a parlar català al jutjat i es nega a declarar en castellà L’incident que dies enrere va tenir lloc en una sala de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, en què Joan Laporta va haver de declarar en qualitat de testimoni pel cas MCM, plataforma empresarial que reclama cent milions d’euros al FC Barcelona per un suposat incompliment de contracte, només és possible en un règim dictatorial o en una democràcia totalitària. (...)

Però centrem-nos en l’incident. Per la sala on se celebrava la vista esmentada van desfilar diverses persones, entre les quals Sandro Rosell, i totes, com és preceptiu en les colònies, es van expressar submisament en la llengua dels representants de l’imperi. Les normes, en aquest punt, sempre han estat clares: són els membres de la colònia els qui han de parlar la llengua de l’imperi i no pas els representants de l’imperi els qui han de parlar la llengua de la colònia. De fet, ni tan sols tenen l’obligació d’entendre-la. No es poden rebaixar fins a aquests extrems. Va passar, però, que, tot d’una, les normes es van desintegrar en arribar el torn d’un aborigen insubmís.

L’aborigen entra a la sala, s’asseu davant del tribunal, s’identifica com a Joan Laporta i quan arriben les preguntes respon que s’expressarà en català. “En català?! On s’és vist!”, s’horroritzen els representants de l’imperi. Però l’aborigen insubmís insisteix i diu: “Crec que tinc tot el dret de declarar en català, perquè és la meva llengua i la llengua del meu país”. En sentir un afront d’aital magnitud, el tribunal li diu que haurà de tornar l’endemà a un quart de deu del matí, cosa que invalidarà les sis hores que avui ha hagut d’esperar per entrar a la sala. L’aborigen, que és molt insubmís, gosa dir que no hi està d’acord, i el tribunal, després de discutir-ho internament, el convoca per a l’endemà a les deu del matí, tres quarts d’hora més tard del que li havien dit abans. Tanmateix l’adverteix que si demà no aconseguim un intèrpret, perquè és difícil –és dificilíssim, pràcticament impossible, trobar intèrprets de català-espanyol a Catalunya– aleshores el citarem per a dijous. L’aviso que dijous no hi seré, marxo de viatge demà a la tarda, adverteix l’aborigen tot portant la seva insubmissió a extrems que remouen els fonaments de la Ciutat de la Justícia i fan trontollar-ne les columnes. Les columnes, sortosament, no cauen i tothom es tranquil·litza en descobrir que tot plegat ha estat una falsa alarma provocada per una remor de cadires a la sala del costat. És el moment que el tribunal, a més d’amenaçar l’aborigen dient-li que si no ve pel seu compte el faran venir d’una altra manera, aprofita per reprovar-lo: M’estranya la seva actitud, ateses les circumstàncies en altres judicis.

Recomano llegir la frase dos cops per prendre consciència dels tres segles d’absolutisme i de supèrbia que la sustenten. Sense aquests tres segles de dominació, sense aquests tres segles de sotmetiment, no s’explica que un tribunal espanyol gosi dir-la en ple segle XXI a Catalunya. Però la frase és real, cosa que ens hauria d’esfereir, perquè, talment com un mirall, ens retorna la imatge d’allò que hem estat, ens retorna la imatge d’un poble submís que ha acceptat la humiliació amb la mateixa resignació amb què el bou accepta el cabestrell. Per això el tribunal que interrogava a l’aborigen insubmís no donava crèdit a aquella insubordinació. No ho havien vist mai “en altres judicis”. Finalment, però, la insubordinació va reeixir i l’aborigen insubmís va acabar declarant en català aquell mateix dia, en aquella mateixa sala i en aquell mateix moment. I és que era mentida que no entenguessin el català. L’entenien tots, inclòs el lletrat gallec Mario Conde. Recordem que l’any 2009, Conde, va fer el pregó de les festes patronals de la població mallorquina de Caimari en un magnífic català.

Conec molt bé l’estratègia del tribunal, perquè jo mateix –ho explico amb detall en un dels meus llibresvaig viure una situació gairebé idèntica, ara fa uns anys, en negar-me a declarar en espanyol en un judici de trànsit en qualitat de testimoni. El membres del tribunal, intentant que em sentís culpable, em deien que no m’entenien i que la cerca d’un intèrpret implicaria aturar el judici. Però els vaig respondre que s’agafessin tot el temps que volguessin, que jo no tenia pressa. I, és clar, tot d’una, com per art d’encanteri i a una velocitat que enrojolaria els sistemes més avançats d’aprenentatge de llengües, la llengua catalana va entrar en el cervell dels membres del tribunal i ja no els va caldre cap intèrpret. M’entenien perfectament i no vaig haver de repetir ni una sola paraula. Ves quines coses! Però és lògic: si l’aborigen no es deixa coaccionar, la coacció es torna en contra del tribunal, ja que l’aturada o suspensió del judici trasbalsaria tot el programa de treball dels seus membres i no els queda altre remei que deixar que l’aborigen insubmís declari en la seva llengua. Ras i curt: entenen el català, però com dèiem al començament, és una qüestió de jerarquies. Hi ha una llengua superior, que és la llengua de l’imperi, i hi ha la llengua inferior, que és la llengua de la colònia.

Amb tot, per a l’antologia de l’estirabot, queda la resposta que Mario Conde, lletrat de la part contrària, va donar a l’aborigen insubmís, en el punt final de l’incident. L’aborigen va apel·lar a la intel·ligència del lletrat per entendre una declaració en català, i aquest li va contestar: “Vostè també és intel·ligent, però no parla gallec”. Així mateix. Algú li hauria d’haver dit que mentre l’aborigen insubmís no tenia cap obligació de saber gallec, perquè el gallec no és la llengua pròpia de Catalunya, el lletrat sí que tenia l’obligació de respectar el dret inalienable de tota persona a declarar en la seva llengua en un judici, ja sigui al seu país o en un altre. I per tal de respectar aquest dret i de no crear indefensió s’utilitzen els intèrprets. Però, és clar, no n’hi pot haver, d’intèrprets, perquè ja ha quedat clar que per a l’Estat espanyol les colònies i els seus aborígens no tenen drets. Així és com s’imparteix justícia a la Ciutat de la Justícia.

Gràcies, per tant, Joan Laporta, per no cedir a la coacció. Cada vegada que un català es manté ferm en la defensa dels seus drets fa molt més que un acte de dignitat; expressa la seva lleialtat a Catalunya i demostra el respecte que sent per si mateix.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4234112/20150302/joan-laporta-nega-declarar-espanyol-jutjat.html 

> Mario Conde no ha tingut sempre problemes amb el català
Mario Conde, que fa uns dies va tenir una topada amb Joan Laporta perquè aquest últim volia parlar en català al judici on l'advocat representa MCM contra el FC Barcelona, no ha tingut sempre problemes amb la nostra llengua. Prova d'això és el pregó que va fer l'any 2009 a Mallorca per obrir les festes de Caimari. Conde no només va demostrar entendre la llengua catalana, sinó que és capaç parlar-la. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-del-dia/mario-conde-no-ha-tingut-sempre-problemes-amb-el-catala/audio/872463/


>http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/03/el_desastre_de_la_justicia_106760.php

22 de març del 2015

La CUP aprova el full de ruta amb una DUI i un programa d'emergència social



La formació també ha validat un document per a un acord amb altres partits i entitats independentistes


El consell polític de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha validat avui el seu full de ruta (pdf) cap a la independència. Proposa un govern 'de ruptura nacional, social i democràtica' per després de les eleccions del 27 de setembre. És un govern que hauria de fer una declaració unilateral d'independència i hauria d'impulsar un programa d''emergència social'.

El document acordat també inclou que el govern que sorgís després del 27-S hauria de crear la hisenda pública catalana i buscar el reconeixement internacional. A més, la CUP també proposa de crear l'assemblea constituent amb l'objectiu de redactar la constitució de la república catalana.

A més del propi full de ruta, la CUP també ha donat llum verda al document (pdf) que concreta l'oferta política a la resta d'agents polítics i socials favorables al dret de decidir per dotar de caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre i encaminar-se cap a l'obertura d'un procés constituent. En aquest document la CUP proposa d'habilitar un espai de treball operatiu més ampli que la Taula per l'Estat Propi i redactar i acordar un full de ruta conjunt basat en el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S.
La CUP emplaça Podem, ICV o EUiA a sumar-se al procés constituent

La CUP fa una crida perquè s'hi sumi 'tothom que estigui a favor del canvi democràtic'. Segons el diputat Quim Arrufat, això inclou forces com 'Podem, Procés Constituent, ICV, EUiA' a més de sindicats, associacions i entitats. 'Creiem que hem de poder treballar plegats per un procés constituent per Catalunya', ha afegit.

La formació política creu que l'independentisme no aconseguirà més majories socials si no hi ha una proposta política amb prou contingut social i democràtic. Per arribar a aquest punt, admeten que cal articular-ho amb sectors que no són independentistes.

No és un fracàs, és un esgotament

Els diputats Quim Arrufat i David Fernàndez asseguren que aquesta proposta no respon a un fracàs de l'independentisme, sinó més aviat a un 'esgotament' del procés. Arrufat, en aquest sentit, creu que ara 'cal sortir de la zona de confort de l'independentisme' per poder arribar a més gent i acabar amb 'la paràlisi'. 'Cal reorganitzar la tropa', ha indicat irònicament.

Sigui com sigui, la proposta de la CUP exclou 'abans, ara i després' la candidatura conjunta que havia proposat al seu dia el president Mas. En aquest sentit, David Fernàndez ha avisat que 'la riquesa del procés és la seva diversitat i pluralitat'. Fernandez creu que 's'ha confós la unitat amb l'unitarisme' i ha avisat que el caràcter plebiscitari de les eleccions no s'aconseguirà amb 'tres partits polítics', sinó que serà possible gràcies als partits, les entitats socials, els moviments populars i els sindicats.

21 de març del 2015

Els governs català i basc es coordinaran per combatre les polítiques recentralitzadores de l'estat espanyol




Ortega s'ha reunit amb el lehendakari i li ha mostrat el 'Llibre negre de la recentralització' 


La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, s'ha reunit aquest divendres amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, i amb el conseller d'Administració Pública i Justícia, Josu Erkoreka, i han acordat coordinar-se per combatre junts les polítiques recentralitzadores de l'estat espanyol. Erkoreka ha dit que l'acord pot portar a fer 'accions jurídiques conjuntes' per evidenciar que Catalunya i Euskadi estan 'unides contra les imposicions d'un govern que està obsessionat amb la recuperació dels poders perduts'.

Ortega ha posat en comú amb Urkullu i Erkoreka el recopilatori que ha preparat el govern sota el nom 'Llibre negre de la recentralització a Espanya', amb la 'finalitat de compartir i emprendre iniciatives conjuntes en defensa de l'autogovern i que permetin incidir en la necessitat de respectar l'autonomia i les lleis que emanen dels estatuts', ha dit la vicepresidenta, que ha definit l'actual context polític om un 'moment àlgid de conflictivitat amb un estat espanyol que pretén laminar l'autogovern autonòmic', en especial el català, per mitjà de l'aprovació de lleis, reglaments i iniciatives 'uniformadores a l'empara de la lluita contra la crisi econòmica'.

El conseller d'Administració Pública i Justícia, Josu Erkoreka, ha expressat la 'sintonia' del govern basc amb el diagnòstic d'Ortega, i ha anunciat que això pot portar a adoptar 'accions jurídiques i judicials conjuntes'.

La reunió amb el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, i el conseller d'Administració Pública i Justícia, Josu Erkoreka, ha tingut lloc a la seu de la Lehendakaritza i ha servit també per intercanviar experiències i estudiar possibles col·laboracions en matèria de transparència i direcció pública. Prèvia a la trobada amb el lehendakari, la vicepresidenta Ortega s'ha reunit a la seu del govern basc a Lakua amb el propi Erkoreka; els viceconsellers de Relacions Institucionals i de Funció Pública i els directors d'Atenció Ciutadana, Innovació i Millora de l'Administració, Funció Pública i Govern Obert. La representació del govern català ha estat integrada també per la secretària d'Administració i Funció Pública, Meritxell Masó, i pel director de l'Oficina per al Desenvolupament de l'Autogovern, Xavier Bernadí.


Constitució catalana. Afegiu més suggeriments als 60.000 twits enviats a la proposta de Constitució del grup de treball liderat pel jutge Vidal.


Podeu trobar l’esborrany de la Constitució catalana redactada pel grup de treball liderat pel jutge Santiago Vidal tant al seu web com a l’enllaç superior. A la web www.unanovaconstitucio.cat també és possible votar els articles de l’esborrany i proposar esmenes.

_________


Actualització de les notícies d'aquesta web a 11 abril 2015:

Comentari a Facebook de Cristina   : 
Ha obert l'acte el jutge Santiago Vidal. Resumeixo. Ens ha explicat que a la pàgina on havien penjat l'esborrany de la constitució ja havien rebut 60.000 esmenes!!!

Hi ha tres propostes, en realitat la del seu grup, la més publicitada, la dels juristes de l'ANC i la de juristes a nivell internacional, escampats per aquest món de déu i que han fet la seva aportació...

I no content amb les 60.000 esmenes ens ha convidat a continuar participant. Eren deu juristes d'origen, va morir un dels companys, però avui ja són 17 els que van llegint tot el que anem aportant el poble. Nosaltres, el poble.

Ha assenyalat la sorpresa que li ha provocat veure l'encesa discussió sobre tenir o no tenir exèrcit, un punt que no pensava que aixequès polseguera. Ell no n'és partidari però molts catalanets -i haig de dir que jo estic entre ells encara que les explicacions del jutge m'han semblat prou raonables- sí que volem exèrcit.

Ens ha explicat una anècdota sobre la declaració de guerra que fan els andorrans als USA i ha estat molt divertida. No sé si està en el seu llibre. 

El jutge s'ha anat abans perquè havia d'estar a la presentació de la llista per les municipals de Barcelona per part d'ERC.

_____________


("La democràcia s'ha de vigilar"  feliç expressió de Xavier Vinader a  Dues entrevistes a Xavier Vinader, periodista d'investigació: "Hem pensat que la democràcia no s'havia de vigilar")

(Què passa quan una democràcia no es vigila, o no permeten cap control:  La nostra "democràcia de perfil baix"

Un avís des de Washington: el problema per la independència de Catalunya és a Bruseles




Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. Williams diu que Europa, de moment, es limita a fer l’estruç i a amagar el cap sota terra.


Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.
Un d'aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions internacionals de l'American University i fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment en processos de pau, però també en processos d'independència.)
Concretament, Williams va dir que Madrid no era cap problema, perquè la seua posició era ben previsible, que l'Haia (la Cort Internacional de Justícia) no era cap problema després de la sentència de Kossove, que Nova York no era cap problema, perquè la comunitat internacional no posaria cap impediment especial al reconeixement de Catalunya, i que el problema únic i real que tenim els catalans és la indefinició de Brussel·les, que ja fa massa que dura.
Com va explicar ben gràficament, el reconeixement diplomàtic d'un nou estat sempre és un no d'entrada, que més o menys ràpidament passa a ser un sí quan aquell qui pot fer el senyal adequat el fa. I això aquests darrers anys ha passat trenta-sis voltes, va dir, amb trenta-sis nous estats que ningú no volia reconèixer però que avui ja no discuteix ningú.
Seguint aquesta experiència, en el cas de la proclamació de la independència de Catalunya els estats restaran quiets fins que no vegen el senyal que cal actuar. I --pense jo que molt encertadament-- el professor Williams afirma que el senyal ha de venir de Brussel·les: en el moment que la Unió Europea reconega que Catalunya en continua formant part com a estat independent no hi haurà cap estat del món que s'hi opose, tret potser d'Espanya.
Ara, Williams mateix diu que Europa, de moment, es limita a fer l'estruç i a amagar el cap sota terra. I remarca, per tant, que haurem d'obligar Europa a mirar la realitat cara a cara. Aquesta, i no cap altra, és la batalla clau que ens espera. Batalla, per cert, en què Williams creu que tenim molts punts a favor, simplement perquè ara ja som membres de la Unió Europea i el projecte continental no podria resistir l'expulsió de set milions de persones només perquè no sap com resoldre's allò que, al capdavall, no és sinó una remodelació de les fronteres interiors.
Recomane de no perdre de vista l'avís que ens arriba de Washington…

17 de març del 2015

Resolució del Consell d'Europa contra la Intolerància contra els cristians a Europa



El 29 de gener de 2015, la Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va adoptar la resolució: "La lluita contra la intolerància i la discriminació a Europa, amb una atenció especial en els cristians". L'Observatori acull amb satisfacció la resolució com un pas important en la direcció correcta. La resolució va ser aprovada amb 67 vots a favor, 2 en contra i 15 abstencions.

La resolució estableix amb especial atenció en el cristianisme, entre altres coses:

- Que la intolerància i la discriminació són infringides també a les persones que pertanyen a grups religiosos majoritaris.
- Que l'expressió de la fe és de vegades indegudament limitada per la legislació nacional.
- Que l'acomodació raonable de les creences i pràctiques religioses és un bon camí a seguir.
- Que s'haurien de prendre mesures per garantir el gaudi efectiu de la protecció de la llibertat de religió a Europa.
- Que la llibertat de consciència en el lloc de treball ha de ser defensada.
- Que el dret dels pares a donar als seus fills una educació conforme a les seves conviccions religioses o filosòfiques han de ser salvaguardats.
- Que els cristians han d'estar habilitats per participar plenament en la vida pública.
- Que la llibertat d'assemblea ha d'estar protegida especialment a la llum de contra-manifestacions.
- Que el dret fonamental a la llibertat d'expressió ha de ser protegida.
- Que l'ús i la incitació a la violència han de ser condemnats públicament i efectivament investigats.
- Que els mitjans de comunicació haurien de ser encoratjats per evitar els estereotips negatius. Més informació.


(Enviat per Josep Miró i Ardèvol d'e-cristians  el 13 febrer '15.

16 de març del 2015

La opinión de Gabriel Magalhães sobre el momento político de Catalunya, " Por qué Portugal cruje menos que España" en un artículo de Enric Juliana.

(Gabriel Magalhães en Montserrat. Es el autor del que he leido las observaciones más agudas i más afectuosas de Catalunya. No se pierdan sus artículos. ¡Vuelva pronto! Torni aviat! Cuca de Llum)



De Gabriel Magalhães guardo un recuerdo imborrable. Una tarde de invierno en la plaza de Comercio de Lisboa. La luz más bella de Europa, la arquitectura ilustrada y masónica con la que el Marqués de Pombal reconstruyó la ciudad después del pavoroso terremoto de 1755, y la pregunta del filósofo Voltaire –al tener noticia de la gran tragedia– sobrevolando aún el estuario del Tajo. “¿Dónde estaba Dios?”. (Cuarenta años después de la volteriana interrogación, la guillotina comenzaba a cortar cabezas en París).

Una tarde de invierno, les decía. El estuario era una lámina de plata. El puente del 25 de Abril estaba envuelto por una bruma metafísica. Y otra pregunta estaba en el aire, tras el tremendo terremoto financiero. “¿Dónde estaba la socialdemocracia?”. Entonces, Magalhães, que cree en Dios, que da catequesis a los chicos de su parroquia en Covilhã, no muy lejos de Castelo Branco, que imparte clases de literatura española y portuguesa en la universidad de Beira Interior, lejos de los círculos patricios de Lisboa, que escribe artículos muy buenos para ‘La Vanguardia’, que publica ensayos políticos y magníficas novelas con espejos que no devuelven la imagen, retablos que esconden la clave histórica de Portugal y un imaginado restaurante caníbal en Oporto, metáfora de la transgresión neoliberal, respondió a Voltaire con un castellano claro y melodioso: “Mire, lo que la Unión Soviética dio a los trabajadores europeos –una buena seguridad social bajo amenaza revolucionaria–, ahora nos lo quita la China Popular y su tremendo ejército industrial”. Me dejó clavado a la balaustrada. Cuando quedas con Magalhães hay que acudir a la cita con papel y lápiz. Siempre acabarás tomando nota. En un cuaderno azul portugués, a poder ser.

Cuatro años después, estamos sentados en la cafetería del monasterio de Montserrat. Tarde encapotada, frío soportable y una pregunta obligada al hombre que acaba de publicar un libro que se titula ‘Como sobreviver Portugal, continuando a ser português’.

–¿Por qué Portugal, apaleado de manera inclemente por la crisis e intervenido por la ‘troika’, parece que no esté a punto de estallar? ¿Por qué se oyen menos crujidos políticos en Portugal que en España?

Portugal no estalla, porque ya estalló. La Revolución de Abril de 1974 refundó políticamente el país. Pese a la brutalidad de la crisis, las instituciones y los partidos no se han desmoronado. El Tribunal Constitucional demostró cierta independencia al limitar los recortes en las pensiones. El primer ministro que pidió el rescate, el socialista José Sócrates, se halla en la cárcel por corrupción. Muchos jóvenes han emigrado. Los funcionarios han perdido privilegios, pero aún se sienten seguros. La tasa de paro no supera el 15%. El país vuelve a ser muy modesto, hay gente que los está pasando muy mal, pero los muelles han funcionado. Nos hemos olvidado del AVE Lisboa-Madrid y hemos llamado a la puerta de Brasil, de Angola, de China, de India... Es posible que nuestro próximo primer ministro sea el socialista António Costa, un hombre de rasgos hindúes, originario de Goa.

–España no tuvo un Abril de 1974.

España tiene un problema pendiente con la Verdad.

–¿Cómo dice?

España hizo su transición aplazando problemas de fondo. La transición fue un pacto de no agresión. Un pacto seguramente necesario para evitar otro gran drama. Visto desde fuera, parece claro que España necesita renovar su pacto de convivencia. La crisis ha descarnado los defectos del sistema político y las nuevas generaciones piden cambios. Yo confiaría en esa nueva generación. No soy pesimista. Deberían ustedes vigilar el halo trágico del país, pero pueden estar cerca de otro momento creativo.

–¿También es optimista respecto a Portugal?

–Portugal es un eterno funambulismo.

Nacido en Angola en 1965, criado en el País Vasco –su padre es ingeniero de minas– y formado en Salamanca, Gabriel Magalhães conoce bien España. Le faltaba, sin embargo, una pieza del mosaico ibérico: Catalunya. Apenas había estado en Barcelona. Se ha apasionado por la literatura catalana. Lee –en catalán– a Pla, a Espriu, a Maragall. Ha devorado con fruición ‘Incerta glòria’, de Joan Sales. Y observa con su peculiar mezcla de agudeza y prudencia el momento político local. Tomo nota, mientras graniza en Montserrat.

Observo estos días en Catalunya una serenidad nerviosa. Hay una línea mayoritaria y mucha competición entre partidos después del 9 de noviembre. Creo, sinceramente, que esa jornada fue un gran éxito político. Catalunya presentó su expediente a Europa, no hubo problemas de orden público y el Gobierno español renunció al drama. Esto último es muy importante y puede facilitar futuros pactos. No quiero entrometerme, pero yo recomendaría a los catalanistas que no caigan ahora en la exageración. Catalunya funciona con unos maravillosos equilibrios internos, hoy poco habituales en Europa. No los estropeen.

"El català és un paisatge en si mateix. Paraules curtes i tons molt matissats..." Gabriel Magalhães


"El català és un paisatge en si mateix. Paraules curtes i tons molt matissats. És com un cofre amb unes joies molt ben guardades al seu interior, que no tothom coneix"
Gabriel Magalhães

(Preciós!!!  Gràcies Gabriel Magalhães. Cuca de Llum)



Cita de Magalhaes a la presentació del seu propi article del dia a La Vanguardia al FB, Enric Juliana Ricart:   "Por qué Portugal cruje menos que España"   15/03/2015
El escrito portugués Gabriel Magalhães -formado en Castilla y con vivo interés por Catalunya-, explica por qué razones el sistema político de Portugal no se desmorona, pese a la gravedad de la crisis

http://www.lavanguardia.com/politica/20150315/54428997829/portugal-espana-enric-juliana.html

9 de març del 2015

La experiencia internacional en alta velocidad ferroviaria. Daniel Albalate. Germà Bel. Documento de trabajo 2015-02



Algunas de las conclusiones:

Los costes de la AV ferroviaria son enormes, tanto para su construcción, como en mantenimiento y operación. Los determinantes de los costes son la velocidad de diseño, la integración con las líneas convencionales, el uso mixto pasajeros-mercancías o exclusivo para pasajeros, la  orografía del territorio y el valor de las expropiaciones en áreas urbanas. Esto comporta gran heterogeneidad en los costes unitarios de construcción entre los diferentes países. España se caracteriza por presentar unos costes por km comparativamente bajos, aunque sus cifras acostumbran a no incluir la inversión en estaciones y en expropiaciones. 
 
> Sólo dos líneas de AV han conseguido lograr rentabilidad financiera clara: la Tokio-Osaka y la París-Lyon. Más recientemente, la Jian-Quingdao (China), presenta unos resultados positivos, aunque muy moderados. Estas rutas son enormemente densas y conectan grandes núcleos de población que se encuentran en distancias eficientes para la AV frente al transporte aéreo y al transporte por carretera. Los resultados en términos financieros acostumbran a ser pobres en el resto de las líneas, y empeoran a medida que la red se extiende a corredores con menor demanda. 
> Los beneficios del servicio de AV son captados por los nodos centrales, promoviendo la centralización de las actividades de servicios en grandes centros. El impacto en la actividad industrial ha sido en gran medida irrelevante, como su impacto en las decisiones de localización empresarial. La AV ni ha acelerado la desconcentración industrial ni ha promovido la descentralización económica. 
> Los efectos de la AV sobre la equidad interpersonal son regresivos. Los tipos de viaje más frecuente en AV son los viajes de negocios, que se corresponden con un perfil del usuario de condiciones socioeconómicas superiores a la media de la población. Además, debe tenerse en cuenta que la frecuente degradación de los servicios ferroviarios de tipo convencional tiene un impacto especialmente grave para los estratos de población de menores ingresos.
> La inversión en alta velocidad puede ser beneficiosa en corredores de media distancia entre áreas metropolitanas populosas, sometidos a alta congestión, y con una demanda potencial muy elevada.

> En la práctica se ha tendido a extender las redes mucho más allá de lo que hubiese sido razonable, con resultados económicos y sociales precarios, que están muy lejos de ser compensados por beneficios extraeconómicos de los que no existe evidencia
Leer todo el informe  (de 82 pag.) en: http://www.fedea.net >> buscar La experiencia internacional en alta velocidad ferroviaria

The Times: “La élite gobernante española, acusada de robar 450 millones de euros de dinero público”

 Marca España

( "Spanish ruling elite"  significa  "la élite española que gobierna", popularmente llamados "la casta", "l'oligarquia de l'altiplà"....  Cuca de Llum)


08 mar 2015
Cuarenta miembros del partido en el gobierno español y prominentes hombres de negocios serán juzgados en el escándalo de corrupción política más grande del país desde el fin del régimen de Franco.

El juez Pablo Ruz, de la Audiencia Nacional de Madrid, ordenó ayer que la ex ministra de Sanidad y tres ex tesoreros del centroderechista Partido Popular pasen a ser juzgados junto con otras 36 personas por 12 cargos, incluyendo el soborno, el dinero a cambio de favores y malversación de € 449 millones del dinero de los contribuyentes.


  http://www.yometiroalmonte.es/2015/03/08/the-times-elite-gobernante-espanola-acusada-robar-450-millones-euros-dinero-publico/ 
 

1 de març del 2015

Rosa Novell declama Sagarra: Un fragment d' 'El poema de Nadal'.




'El poema de Nadal' (vídeo) fou una obra d'encàrrec, escrita en molt poc temps. Josep Maria de Sagarra el va llegir per primera vegada al Palau de la Música Catalana, el 1931, amb un gran èxit.

El poema és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3981122/20120207/rosa-novell-declama-sagarra.html

Consell de Cent. Relació dels Consellers amb el seu ofici des de 1700 fins 1714

"Malgrat que Ferran II hagués confirmat el predomini de l'oligarquia al govern de la ciutat de Barcelona, James S. Amelang ha valorat la singularitat del seu règim municipal en comparació al d'altres ciutats  europees, on les oligarquies dominants s'esforçaven a mantenir tancat l'accés als estaments no privilegiats. Trenta-dos menestrals i altres tants artistes formaven part del Consell de Cent, on els dos grups s'alternaven  en el càrrec de conseller cinquè. A això cal afegir·hi els intents que es van fer per tal de nomenar un sisè conseller en representació d'artistes i menestrals - que s'aprovaria el 1641 i es mantindria fins a 1714 ."

 

Josep Fontana. "La formació d'una identitat. Una història de Catalunya". Eumo Editorial. 3a ed. nov 2014. (pàg.136-137)



Relació dels Consellers amb el seu ofici (no tots) des de 1700 fins 1714 

any 1700
Conseller en cap: Josep Company metge
Conseller segón: Carles Vila ||
Conseller tercer: Jeroni Francesc Mascaró ciutadà
Conseller quart: Miquel colomer mercader
Conseller cinquè: Sever March adroguer
Conseller sisè: Maties Ros mariner


any 1701
Conseller en cap: Felix Boneu ciutadà
Conseller segón: Pau Lledó i Dalmases ciutadà
Conseller tercer: Joan Ponsich i Monjo ||
Conseller quart: Onofre Sidós mercader
Conseller cinquè: Pere Mártir Castells cirurgià
Conseller sisè: Joan Nadal argenter


any 1702
Conseller en cap: Antoni de València ||
Conseller segón: Francesc Fornaguera ||
Conseller tercer: Jaume Teixidor mercader
Conseller quart: Marià Rondó notari
Conseller cinquè: Joan Vieta barreter
Conseller sisè: ? ||


any 1703
Conseller en cap: Francesc Costa metge
Conseller segón: Gabriel Francesc Boria ||
Conseller tercer: Honorat Palleja i Riera ||
Conseller quart: Pau Sayol mercader
Conseller cinquè: Mateu Ereu cirurgià
Conseller sisè: Josep Solà fuster


any 1704
Conseller en cap: Josep Company metge
Conseller segón: Cristofor Lledó i Carreres ciutadà
Conseller tercer: Antoni Sunyer i Belloch ||
Conseller quart: Francesc Font mercader
Conseller cinquè: Josep Saurina apotecari
Conseller sisè: Bertomeu Oliver sastres


any 1705
Conseller en cap: Francesc Nicolau de Sant Joan ||
Conseller segón: Francesc Gallart i Pastor ciutadà
Conseller tercer: Jacint Lloreda ciutadà
Conseller quart: Francesc Antoni Vidal mercader
Conseller cinquè: Isidor Famades notari
Conseller sisè: Pau Grau hortolà


any 1706
Conseller en cap: Francesc Orriols metge
Conseller segón: Francesc de Bastero ||
Conseller tercer: Francesc Mas i Calderó ||
Conseller quart: Francesc Golorons mercader
Conseller cinquè: Joan Vilardaga apotecari
Conseller sisè: Jeroni Batlle pelleter


any 1707
Conseller en cap: Josep Areny i Garriga ||
Conseller segón: Francesc Fontllonga ||
Conseller tercer: Antoni de Berenguer i Gabriel ||
Conseller quart: Miquel Colomer mercader
Conseller cinquè: Pau Pi notari
Conseller sisè: Joan Darbó escudeller


Any 1708
Conseller en cap: Ramon Codina i Ferreres ||
Conseller segón: Antoni Moxiga i Ginabreda ||
Conseller tercer: Baltasar Barrera i Bofarull ||
Conseller quart: Jeroni Alabau mercader
Conseller cinquè: Rafael Albià notari
Conseller sisè: Francesc Doset fuster


Any 1709
Conseller en cap: Antoni de Valencià ||
Conseller segón: Francesc Monfart i Sors ciutadà
Conseller tercer: Oleguer Argemir i Creixell ciutadà
Conseller quart: Joan Puigguriguer mercader
Conseller cinquè: Francesc Rosines notari
Conseller sisè: Lucià Quadradas adober


Any 1710
Conseller en cap: Josep Corominas ||
Conseller segón: Didac Casetas ||
Conseller tercer: Miquel Fuster ||
Conseller quart: Gabriel Font mercader
Conseller cinquè: Manel Rosell notari
Conseller sisè: Miquel Rigal argenter


Any 1711
Conseller en cap: Raimon Sabater ciutadà
Conseller segón: Manel Mas i Soldevila ||
Conseller tercer: Salvador Massanes de Ribera donzell
Conseller quart: Joan Colomer mercader
Conseller cinquè: Pere Torner cirurgià
Conseller sisè: Antoni Mateu argenter


Any 1712
Conseller en cap: Manel Flix ||
Conseller segón: Pau Corbera i Palau ciutadà
Conseller tercer: Rafael Esteve metge
Conseller quart: Joan Pau Llorens mercader
Conseller cinquè: Josep Galí notari
Conseller sisè: Jacint Clariana esparter


Any 1713
Conseller en cap: Rafel Casanova notari
Conseller segón: Salvador Feliu de la Penya Ciutadà
Conseller tercer: Raimon Sans ||
Conseller quart: Francesc Antoni Vidal mercader
Conseller cinquè: Josep Llaurador notari

Conseller sisè: Jeroni Ferrer guanter

La llista dels consellers l'ha publicat el grup "La Coronela de Barcelona" a FB: https://www.facebook.com/coronela.debarcelona?fref=nf