18 de maig del 2024

Què ha passat realment amb Artur Mas, Xavier Melero i el TEDH Tribunal Europeu dels Drets Humans. Per què no va respondre al requeriment del Tribunal de respondre a les alegacions d'Espanya, i en no fer-ho, han tancat el cas??

  


SON  INFORMACIONS  MOLT IMPORTANTS  PER LA  INDEPENDÈNCIA, que estan passant desapercebudes.

Escolteu els 20 min. del vídeo.

>> https://youtu.be/BPlZUGC751Y?si=WE229KplvWtWV4eX

 

 


 __ 

Elegir bien la pareja para no tener crisis después. Pautas para elegir, por Marian Rojas Estapé

 

 CLICAD:
 
 
__

Catalans il·lustres. Avui fa anys va néixer mossèn Cinto Verdaguer

 

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Primers anys a Folgueroles 

Jacint, Segimon i Ramon Verdaguer i Santaló va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep Verdaguer i Ordeix, era mestre de cases i pagès; la mare, Josepa Santaló i Planas, era una dona aficionada a la lectura i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer, ja que va encaminar-lo, d'una banda, cap a la carrera sacerdotal; i, de l'altra, cap a la literària, com el mateix autor va fer palès en una carta al seu amic i mentor Marià Aguiló: "[...] fou la dona que amb la seva llet em feu mamar la poesia".[1]

Verdaguer va ser escolaritzat de ben petit. En aquells anys, l'escola de Folgueroles estava situada a la plaça de l'Església –actual plaça Verdaguer–, davant de la casa familiar. El poeta hi va aprendre les beceroles i les quatre regles. 

En el seu poema "A la Verge", Verdaguer fa una emocionada semblança del seu mestre, Martí Safont:

El mestre era un vellet; sa barretina

més llarga era bon tros que sa ciència,

mes, quina font més pura sa doctrina!

quin mirall tan hermós sa consciència.[2]

Verdaguer, alhora, va copsar tots els elements que envolten la vida d'un petit poble i que van ajudar a conformar el seu aprenentatge vital: les festes, els costums i les tradicions locals, els jocs a peu de carrer, els oficis antics i el cicle de les estacions, que marcava el "tempo" de les feines del camp i dels canvis anuals de la natura, i que, per al nostre autor, va ser una font constant de coneixements en botànica i ornitologia, entre d'altres.

Vic, anys de formació  
 
El curs 1855-56, amb deu anys, va començar els estudis al Seminari de Vic. La formació acadèmica va durar quinze anys: primer, com a alumne extern del seminari; després, com a "tridentí", destinat al sacerdoci. El pla d'estudis seguia tres etapes: humanitats i retòrica; filosofia i teologia, i moral, dret canònic i pràctica. Verdaguer va excel·lir, sobretot, en el que avui anomenem cultura popular, marcada per la tradició oral. L'autor recull el lèxic i el folklore popular, els incorpora a les seves obres i en fa difusió entre els prohoms de la Renaixença (com Milà i Aguiló). Destaca la col·laboració amb Marià Aguiló, a qui Verdaguer enviava materials per bastir un corpus cultural popular català; també va contribuir a les recerques de Milà i Fontanals per al seu Romancerillo catalán, de 1882.


El Seminari Conciliar 

Representava un pilar fonamental de la vida cultural vigatana. En l'època de Verdaguer, els seus alumnes arribaven al miler, i la seva biblioteca, fundada el 1806, va ser l'única de la comarca fins que es va crear la del "Círcol Literari". A les aules del seminari, Verdaguer va fer amistats decisives, com el seu company Jaume Collell. El currículum acadèmic de l'autor va ser irregular. Tenia dificultats per a reeixir en els estudis superiors de teologia i filosofia (com va confessar ell mateix: es perdia entre els sil·logismes, i Déu li havia escassejat els dons de crític). Comptava, però, amb altres aptituds, sobretot en llengua, història o literatura


Sembla un camp de roselles
la plaça atapeïda
de mocadors vermells,
de llargues barretines,
i gent i bestiar
encara a doll hi arriben:
brama l'ase aureiut,
salta la mula guita,
bela el tendre anyellet
i el cavallàs renilla,
conta lo mercader,
lo quinquillaire crida,
canta el pobre ceguet,
mes les minyones frissen
que, venuda la fruita,
que a adinerar venien,
amb sos enamorats
feta petar una mica,
baixen los ulls en terra,
veuen que l'ombra minva,
veuen que cada punt
se van tornant més xiques;
alcen los ulls i veuen
que el sol se'n va a migdia,
i han de deixar el galan.
Ne sou de plànyer, nines;
però als que us planyen més
també els puny, ai!, l'espina.[

 


__

13 de maig del 2024

Viasona, cercador de les lletres de cançons compostes en català des de l'any 1960 fins l'actualitat


www.viasona.cat

 

 

Només hi ha un partit que vol suprimir l'impost de successions, Aliança Catalana

 

 

 
Només hi ha un partit que vol suprimir l'impost de successions:

 

"Som totalment partidaris d'eliminar aquest impost. Considerem que és immoral penalitzar la mort d'una persona i que, a més, els seus familiars, que prou pena tenen del dol, a més a més s'hagin de fer càrrec d'aquest tipus d'impostos. Considerem que no és just i evidentment l'aboliríem." ha afirmat la batllessa de Ripoll de la formació nacionalista catalana
 
En el mateix sentit s'ha expressat el secretari d'estudis i programes, Jordi Aragonès, "l'impost de successions és immoral, és un impost contra l'estalvi de les generacions dels catalans, el que ja has pagat tota la vida ho has de pagar de nou. És més, l'estat et segresta la teva propietat que has pagat sempre i als hereus els hi diu: si la vols recuperar pagueu un rescat. Aliança està en contra d'això, més que res per què el guany que obté l'administració no és tant gran com el dany moral que crea aquest impost a gent que ha de vendre el patrimoni familiar per pagar-lo. Aquests impostos ens fan menys competitius ja no envers d'altres estats sinó vers d'altres comunitats autònomes que ens fan dúmping fiscal, econòmic o laboral. Aquest impost afecta a la classe mitjana, a qui ha de heretar i no es pot saltar l'impost de successions. A cert nivell de capitals pots trobar maneres de saltar-te aquests impostos. Per a la nostra generació de catalans l'única cosa que els hi dona certa estabilitat mental és pensar que poden heretar un pis o una casa".

 

_

11 de maig del 2024

El català fou la primera llengua romànica que va ser emprada a Europa per a escriure tractats científics i filosòfics.

  
Estatua de Ramon Llull a Palma de Mallorca
 
El català fou la primera llengua romànica que va ser emprada a Europa per a escriure tractats científics i filosòfics. La qual cosa demostra un ús estens, ben definit i molt reculat en el temps.

Ramon Llull (1232-1316) va ser el primer europeu a escriure obres científiques, filosòfiques i de gramàtica en una llengua no llatina. L’any 1283 escriu en català “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill”, considerada la primera novel•la europea en mostrar la vida quotidiana amb realisme.

Amb el suport d’una burgesia comercial amb inquietuds i uns prínceps que valoren els coneixements científics i culturals, en català apareixen aviat tractats sobre totes les disciplines del coneixement que des de Catalunya arriben arreu d’Europa: medicina, veterinària, filosofia, gastronomia, lingüística, urbanisme, política, etc. “Regiment de preservació de pestilència” (1348) de Jaume d’Agramunt és el primer tractat europeu sobre l’epidèmia; “El Regiment de la cosa pública” (1383) de Francesc Eiximenis obra molt influent on s’explica el regiment polític de casa nostra (pactisme) de monarquia parlamentària, pioner al continent; “Llibre de Sent Sovi” (1324) primer receptari de cuina; "Regiment sanitatis” (1305) d’Arnau de Vilanova és la primera obra sobre dietes específicament saludable; “Llibre del consolat de mar” (1320), prenen “Les Ordinacions de Ribera” de Barcelona (1258), compendi de lleis que regí durant segles el comerç a la Mediterrània que ha servit com a base per a la legislació marítima actual; etc.
 
Sembla impossible que algú pugui ser tant carnús de qüestionar-se la importància de reconèixer la llengua catalana com a un patrimoni europeu de valor fonamental.
 
 
Publicat per Vibrant a Facebok

5 de maig del 2024

Entrevista a Carles Puigdemont, candidat per Junts àa les eleccions catalanes del 12 Maig 2024 (vídeo 55 min)

  


Cliqueu:

El President Puigdemont preparat si el volen detindre.....

 

 
Cliqueu, vídeo 1 minut:

__

Un llibre important: "Lawfare. La estrategia de represión contra el independentismo catalán", per Damià del Clot



"Lawfare. La estrategia de represión contra el independentismo catalán", per Damià del Clot. Ed. Los Libros de la Catarata. Madrid. 2022. (222 pàgs).    Miquel i Toni Strubell, veient el gran interés del llibre, han fet una traducció a l'anglés ja publicada.
 
Em sembla un llibre tan interessant que l'anuncio abans de llegir-lo i fer-ne cap ressenya, doncs voldria que més gent el co conegués.  De moment només he llegit el pròleg de Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol, catedràtic de Dret Procesal, i advocat del President Puigdemont i dels consellers, des que  la legislació per fer el referèndum de l'1 d'octubre 2017 aprovada pel Parlament el 6 de setembre, va ser recorreguda a l'endemà per la Fiscalia Superior de Catalunya, pels delictes de desobediència i malversació de cabals públics.
 
Aquest llibre té com a base la tesi doctoral de Damià del Clot, tesi en Dret Constitucional  i Ciències Polítiques, per tant està extensament documentat, amb més de 220 peus de pàgina. Damià del Clot ha estat professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i en aquests moments és professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i alcalde de Vilassar de Mar.
 
El llibre no té copyright, sinó que una nota explica que desitja ser copiat i difós arreu, prega que es citi la procedència dels textos.
 
Aniré afegint observacions a mida que avanci la lectura.

Del pròleg:
 
(Jaume Alonso-Cuevilla parla de l'encàrrec de la defensa jurídica del President Puigdemont i altres membres del govern al setembre 2017)
 
 ..."El siguiente 1 de octubre debía celebrarse un referèndum sobre la independencia de Catalunya, ilegal a los ojos de la justicia española, y el Parlament acababa de aprobar el marco jurídico que lo debía hacer posible. En méritos de esa legislación recién aprobada (que rápidamente sería  invalidada por el Tribunal Constitucional español), la noche del 6 de septiembre el Govern dictaba el decreto de convocatoria del referéndum y otro complementario con las correspondientes normas organizativas. La respuesta no se hizo esperar y el siguiente jueves 7 de septiembre la Fiscalía Superior de Catalunya (dependiente de la Fiscalía General del Estado español) ya anunciaba la interposición de una querella contra todos los miembros del Govern por los delitos de desobediencia (por desobedecer la -genérica- prohibición del Tribunal Constitucional español) y malversación de caudales públicos (por destinar recursos públicos a actividades consideradas ilegales).  La querella fue inmediatamente presentada, admitida a trámite y filtrada a la prensa, incluso antes de ser notificada a los querellados (en el segundo día hábil después de su presentación) En este ambiente de tensión recibí una llamada que acabaría cambiando mi vida profesional.

"Hasta entonces yo era un abogado sin militancia política pero relativamente conocido en mi ciudad. Era el catedrático de Derecho Procesal más antiguo de la Universidad de Barcelona, había sido decano del Colegio de Abogados de Barcelona, presidente del Consejo de la Abogacía de Catalunya,.... Pero no tenía ninguna vinculación política...apenas conocía algunos consellers del Govern a simple nivel protocolario. Asumí pues la defensa no desde la militancia política sino desde el rigor profesional de tan honorable encargo. (pág. 11-12)

(...)
 
..."Pese a que España era sobre el papel un pleno Estado de derecho, en el caso catalán el derecho se estaba aplicando de forma retorcida para criminalizar la disidencia política, con el propósito de atemorizar y desmovilizar a los partidarios de la independencia" (pág.13)

 

_

 

Document que mostra com a Sixena es parlava català , com encara ara a la Franja d'Aragó