Un document català, el Llibre del Sindicat Remença, un text de 1448, entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Per primera vegada hi haurà un document català on només entren els documents que permeten escriure la història de la humanitat.
Amb aquesta acció, el document gironí es converteix en l'únic de Catalunya a formar part d'aquest registre. De l'estat espanyol només hi ha quatre obres inscrites en aquest registre universal, que consta de poc menys de 300 inscripcions arreu del món.
El Llibre del Sindicat Remença es troba a l'arxiu de Girona. Explica com els pagesos catalans es van organitzar per lluitar per l'abolició de la "servitud" i estarà al costat d'altres documents com la Bíblia de Gutenberg o la Declaració de Drets Humans de França.
L'arxiver de Girona Joan Boadas, impulsor de la iniciativa, s'ha mostrat il·lusionat i ha considerat un "fet molt rellevant" que la Unesco hagi valorat el document com a "cabdal per entendre la història del món".
El llibre és un document manuscrit en llatí d'entre 1448 i 1449, amb la toponímia en català, que recull les actes de les reunions dutes a terme pels serfs (remences), entre 1448 i 1449, en diverses diòcesis catalanes.
Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per
contracte o per naixement, a un mas i les seves terres, i obligats a pagar una remença o
redempció per deslliurar-se d'aquesta adscripció a la terra. A
més estaven subjectes a altres servituds --conegudes com a "mals usos"--
i drets que el pagès devia al senyor.
Les reunions dels remences es van celebrar entre el 13 d'octubre de 1448 i el 10 de març de 1449 i van aplegar prop de 10.500 homes.
Aquestes assemblees, autoritzades pel rei Alfons el Magnànim, havien de
servir també per a recollir els diners necessaris per sufragar el
procés.
Ara la Unesco ha considerat que el document no només és important per a Catalunya, sinó per a la història de la humanitat, per la seva capacitat d'explicar la història dels homes. El fet històric demostra que la unió fa la força.
Reclamacions com les dels remences es van anar succeint arreu d'Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir, per primera vegada de forma oficial, la servitud el 1486
a través de la Sentència Arbitral de Guadalupe. El Sindicat Remença de
1448 n'és un precedent. A més, s'hi expressa la voluntat dels pagesos no
lliures d'un ampli territori, cosa que el fa excepcional.
(SINOPSI: El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la
UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del
patrimoni documental. El seu objectiu és promoure i preservar de
l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució
de la humanitat. És el primer llibre català que forma part del Registre Memory of the World.
El 18 de juny de 2013 la UNESCO va aprovar la inscripció al Registre Memòria del Món:
Dos fets rellevants des del punt de vista d'aportacions catalanes a l'història de la cultura occidental:
- És la primera vegada a la cultura d'occident que es forma i s'autoritza un Sindicat (es a dir un nou tipus d'organització social) per obtenir un objectiu laboral comú.
Catalunya és el primer lloc del món on està documentada la lluita pels
drets humans i socials, ja en l’època medieval. El primer moviment dels remences del que en tenim notícia és del 1388. El fet històric demostra que, si les
persones es posen d’acord, si s’organitzen, poden aconseguir els seus
objectius de llibertat.
- Les
reunions van desembocar, quatre dècades més tard, el
21 d’abril de 1486, a la Sentència Arbitral a Guadalupe, que va
significar la definitiva abolició de l’adscripció al predi i de tots els
mals usos. És la primera vegada que s'alliberen legalment els serfs a Europa. Cuca de Llum)
PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT A LA WEB DE L'ARXIU DE GIRONA
http://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_remences.php
http://www.girona.cat/sgdap/cat/llibre_sindicat_remenca.php
Clicar sobre el full del llibre per a veure'l a mida gran
"Els mals usos són, en tots els sentits,
absolutament horribles a la llei de la
natura, a les Escriptures i
al precepte diví" [fol. 2r]
Llom del volum del Llibre del Sindicat Remença, del 1448.
El Llibre del Sindicat Remença de 1448, custodiat
a l’Arxiu Municipal de Girona, és un document manuscrit escrit en
llatí entre 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions celebrades
pels homes de remença, o serfs, de 912 parròquies de les diòcesis
catalanes de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell per tal de nomenar
els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de
la servitud dels mals usos davant del rei Alfons IV, el Magnànim.
Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per
contracte, a un mas i les seves terres i obligats a pagar una remença o
redempció per a deslliurar-se d’aquesta adscripció a la terra. A més
estaven subjectes a altres servituds –coneguts com a “mals usos”- i
drets que el pagès devia al senyor.
Les reunions dels remences es van celebrar entre el 13 d'octubre de
1448 i el 10 de març de 1449 i van aplegar prop de 10.500 homes.
Aquestes assemblees, autoritzades pel rei Alfons el Magnànim, havien
de servir també per a recollir els diners necessaris per a sufragar el
procés.
Reclamacions com les dels remences es van anar succeint arreu
d’Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir,
per primera vegada de forma legal, la servitud el 1486 a través de
la sentència arbitral de Guadalupe. El sindicat remença de 1448
n’és un precedent. A més, s’hi expressa la voluntat dels pagesos no
lliures d’un ampli territori, cosa que el fa excepcional.
........
(La primerenca sol·lució legal del greu conflicte dels remences és una de les grans aportacions de Catalunya a la història d'occident, donc va ser a Catalunya a on primer es va abolir el seu estatus d'esclau en la pràctica - (Al nostre parer, un altre aportació excepcional va ser la "Pau i Treva" que introduí cap a l'any 1027 l'Abat Oliba. Es va copiar el model 20 anys més tard extenent-se per tot Europa; aquest article ho exposa: "Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectessin. Inici de pacificació a la societat feudal.") -
(La Sentència de Guadalupe de Ferran II va posar fi a més de 200 anys de lluites, i una guerra civil de 10 anys. Ferran II el Catòlic va suprimir els mals usos, i donà la "possessió" o dret d'explotació heredable del mas -que s'en deia "domini útil" en termes jurídics- al remença, així com la capacitat de tenir ell mateix llogats altres masos. La "propietat" - o "domini directe" del mas seguia essent del senyor feudal, el qual tenia dret a cobrar el lloguer i rendes pactades. Es van suprimir els 5 "mals usos" que havien anat introduint els senyors feudals amb el pas del temps a canvi de pagar una quantitat de diners a la propietat.
(La sentència va ser la primera a Europa sobre l'alliberament legal dels serfs de la gleva o remences i va permetre a la llarga la creació de la classe mitja catalana, com assenyalà Vicens i Vives. Cuca de Llum)
Una mica de bibliografia sobre els remences:
"Verntallat cabdill dels remences" Joaquim de Camps i Arboix. Ed. Aedos. Biblioteca Biogràfica catalana, n.7. Barcelona. 1a edició. 1954. (271 pàg.) Comprat en un llibreter de vell. Aquest llibre és un resum bibliogràfic de totes les recerques anteriors, en el seu dia va ser una aportació molt positiva per esclarir en quin punt es trobava l'estudi d'aquest tema.
A les pàgines 81-88 descriu els mals usos i la "lletania de prestacions de serveis i gabelles pecuniàries". He intentat un resum prenent les seves pròpies paraules:
El Mas Verntallat, foto molt interessant del llibre de J. de Camps i Arboix
1) Els mals usos per antonomàsia: Ius prime nocte (en català dret de cuixa), ius maletractandi, i el dret de didatge. Aquests tres eren els més vexatoris per a la dignitat de l'home.
El dret de cuixa pràcticament mai no s'aplicà a Catalunya. Però si era més corrent el dret senyorial de maltractar el pagés motivat per simple caprici, s'arribà a coses increíbles com inscriure-ho en els contractes. El dret a maltractar va ser reconegut per llei el 1202!
El dret de didatge, també molt depressiu per l'home i la seva dignitat, volia dir que si el senyor tenia un fill, podia pendre sense paga la muller d'algun pagés (dida) perquè l'alletés, deixant el fill del pagés morir de gana.
El Castell d'Hòstoles, residència de Verntallat durant un període. Foto molt interessant del llibre de Camps i Arboix.
2) Els mals usos regulats per dret escrit o consuetudinari
A Catalunya els mals usos legalment establerts eren sis:
> quatre de dret escrit - remença propiament dita, intéstia, cugucia, eixorquia -
> i dos de dret consuetudinari - àrsina o àrcia i firma d'espoli forçada.
3) La simple enumeració de les prestacions de serveis i gabelles pecuniàries emplena una llarga llista: ..."ous de cogul, polles d'astor, cossures, brocadella, entèrquia, flassada de cap de casa, blat d'acapte, cens de castellanies o castellania, guaites i obres de castells enderrocats, dret de llòssol,...etc. D'algunes d'aquestes prestacions no s'ha trobat rastre en documents, les ignorem. D'entre les conegudes:
> les "polles d'astor" consistien en l'obligació del pagés de donar un pollastre o polla a l'any per servir d'aliment a l'astor del senyor.
> la "flassada del cap de casa" era l'obligació de donar al senyor en morir el pagés la millor flassada de la casa, a canvi de l'autorització per a efectuar l'enterrament.
> el "dret de llòssol", llossar és equivalent d'esmolar. L'abús consistia en el fet que el senyor cobrava un cànon encara que en el poble no hi hagués ferrer i els pagesos haguéssin d'esmolar les arades i eines lluny de la masia.
Per fi, cal no oblidar l'onerosa tributació exigida per l'Església amb caràcter general, com és ara els coneguts delmes i primícies.
Camps i Arboix resumeix i fa comentaris a la Sentència Arbitral de Guadalupe de Ferran II del 1482 a la pàg. 92.
Aquest mateix autor ha escrit un petit llibret resumint el conflicte remença i editat per Dalmau Ed. El teniu ressenyat una mica més endavant d'aquest mateix post, el recomano per introduir-se al tema.
........
Miquel Freixa "Francesc de Verntallat, cabdill dels remences" Editorial Base. Col·lecció Base Històrica. 1a ed. Barcelona. 2010.
440 pàgines.
L'he
llegit aquest estiu 2016. La presentació de la societat medieval és molt
entenedora, és didàctica, ocupa les primeres 97 pàgines del llibre.
Fent servir exemples aplicats al context de la vida de Verntallat va aclarint cada un del termes del llarg vocabulari que cal saber per entendre la societat de l'Edat Mitja: capes socials, vincles
entre elles, lleis, costums, tipus de feines, creences, amenaces
externes... Aquestes primeres 97 pàgines son complementàries als tres
articles sobre la situació general de la societat del s.XV que he recomanat en aquest mateix post una mica més endavant,
numerades amb to blau cobalto.
La
resta del llibre exposa amb detalls com es va desenvolupar la guerra
civil catalana del 1462 al 1472, els moviments tàctics, i cada un dels
pasos de Verntallat que ha pogut documentar, que son bastants. Igualment ha trobat registres notarials de Verntallat i documents a on és citat fins el 1486 i encara alguns anys més tard.
Acabada
la guerra civil, va haver-hi un segon aixecament remença. Només
aleshores la Generalitat i els senyors feudals s'adonen que mai hi haurà
pau si no pacten. El rei Ferran II aconsegueix que les parts l'anomenin
àrbitre del conflicte. Em van sorprende les giragonces tàctiques de
Ferran II per aconseguir que Verntallat anés a la Cort com
representant remença en l'acord final, juntament amb els juristes i els
representants dels senyors feudals. Arribats allà, van arribar a pactar
el que es coneix com la Sentència arbitral de Guadalupe, l'any 1486.
Per obligar al remences a aceptar-la i que s'implementèssin els acords,
Ferran II reté uns mesos a Verntallat a la Cort. I sobretot, va
pendre l'encertada decisió que els mateixos síndics remences recollissin
durant 20 anys els diners per pagar els costos del pleït, així com les
destrosses a les propietats dels senyors feudals fetes pels pagesos.
A la
primera part del llibre, a més a més de presentar el conflicte dins del
seu context social, trobo que manca un breu apartat històric amb un
resum de les lluites remences des del començament. En efecte, aquest
llibre exposa en detall els darrers vint-i-quatre anys (1462 a 1486) d'un
conflicte que en va durar més de cent. Va ser un pacte dificilíssim.
El llibre
és part d'una tesi doctoral, que ha estat redactada en forma de
biografia. En efecte hi ha nombroses cites a peu de pàgina exposant la
font d'aquella informació.
Al
final hi ha molta bibliografia, de la pàg.415 a 426: sobre els remences
per suposat, i de l'Edat Mitja a Catalunya en general.
Una mica de vocabulari de l'Edat Mitja, per ordre aprox. d'aparició en el llibre:
masos rònecs: pàg 25 i 96
epidèmia de pesta: pàg 25 i 39
feu / feudataris: pàg 23
artiga/ artigaires: pàg 23
capes socials:
senyor (cal fer.li homenatge si ets el seu vassall) Dependre d'un senyor era un fet social. Els senyors també feien homenatge i es convertien en vassalls d'un altre senyor i hi quedaven lligats per vincles de fidelitat.
- els senyors rebien homenatge i a canvi els vassalls rebien un feu: pàg 33
- però el vincle entre un senyor i un pagés era d'una naturalesa
diferent al vincle existent entre un senyor i el seu vassall : pàg 31
Vincles de fidelitat dels senyors: pàg 32
cavaller:
pagés: té un vincle especial amb el seu senyor
- pot ser un pagés enfitèutic: d'estatus proper al propietaris de terres lliures o alodials (pàg 31-32)
- o pot ser un pagés adscripticii o homines de remença
magnats o senyors: vescomtes/comdors/varvassors: pàg 32
donzell o homes de paratge: pàg 30 i 38
...
alou: terra lliure de vassallatge a un senyor feudal, depen directament del rei: pàg 31-33
lleis:
costum medieval: "ius cathaloniae derogat iuri romano"
dret romà
contracte enfitèutic: pàg 31
domini directe: pàg 30
domini útil: pàg 30
.........
"La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos" Gaspar Feliu. Publicacions de la Universitat de València. 2010. (366 pàg.)
Té articles molt interesants sobre l'Edat Mitja catalana, descriu com es va formar aquella societat, com era l'entramat de vincles personals, jurisdiccionals i econòmics. Un entorn que a nosaltres ens sembla estranyíssim. És un llibre per erudits, pels que ja han fet un primer estudi de l'Edat Mitja i vol aprofondir. Té capítols amb més i d'altres més dificultat pel lector il·lustrat mitjà, veieu l'index. Pel que fa al nostre tema, té dos articles sobre els remences:
"Els antecedents de la remença i els mals usos", de pàg. 153 a 168, i
"El pes econòmic de la remença i dels mals usos", de pàg. 169 a 181.
Nivell de divulgació ja prèviament il·lustrada, dòna els resultats de la seva recerca personal. M'ha agradat. Tot i que no ho he entés tot, he aprés coses importants de l'estil de societat d'aquella època, que ni n'havia sentit a parlar, tot i que com veieu, he llegit forces llibres. M'he quedat amb una idea: a l'Edat Mitja no hi havia en status jurídic i d'impostos res que sigui estàndar és a dir, el mateix per tothom amb les mateixes condicions. Donc no, cada propietat en tenia un de diferent fruit de la història de com aquell be va ser recuperat dels àrabs. Tot es feia manual, és a dir que els objectes tampoc eren estandaritzats. La segona idea és que per sorpresa meva, l'autor posa en dubte aspectes que altres llibres donen per bons; en fi, veig que hi ha encara molta molta recerca a fer. L'index:
"Notícia de Catalunya. Nosaltres els catalans". J. Vicens i Vives. Ed. Vicens i Vives. Barcelona 2010. (Aquesta edició es correspon a la del 1960 de l'Ed. Àncora)
L'autor de qui no podem prescindir sobre els remences és encara avui Jaume Vicens. Aquest és un assaig sobre Catalunya, el caràcter català i la seva història que val realment la pena llegir. Aquest llibre va formar la conciència catalana d'una minoria que van preparar l'anomenada Transició, i de molts altres que vàren esgotar les edicions.
Al capítol 2, "El sentit social de la terra", exposa com es va formar aquesta situació. El pagés va passar de tenir inicialment amb el senyor una relació de caràcter personal, a ser carregat amb usos i mals usos, prestacions i serveis i veia perdre les seves llibertats humanes (pàg 57 i ss.)
Josep M. Muñoz i Lloret "Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual" Ed 62. Barcelona, 1997.
A les pàgs. 144 a 148 fa un comentari del llibre "Historia de los remensas en el s.XV" que es va publicar per primer cop als anys 40 (teniu la coberta i l'index del llibre una mica més avall):
"La primera part és dedicada bàsicament a refutar la historiografia anterior sobre els remences. Vicens rebutja la teoria dominant sobre els orígens i desenvolupament del conflicte, que fou formulada per Eduardo de Hinojosa(...) Vicens capgira totalment aquesta interpretació i sosté, en canvi, que a Catalunya, com a altres parts d'Europa, es produeix precisament un enduriment de la servitud a finals de l'Edat mitjana. I sosté, justament, que (...) (només així) es podia explicar la gran conflictivitat social provocada pel problema remença.
"Per això, i aquesta és una de les grans aportacions del llibre,(...) D'acord amb la seva recerca, els remences catalans constituirien aproximadament la quarta part de la població del Principat, i es trobaven localitzats essencialment a la Catalunya Vella.
"Després, Vicens analitza l'origen del moviment remença, que fa arrencar de la greu situació que patí el camp català al segle XIV, amb la carestia i el despoblament causat per la pesta negra. A mitjan segle XV, la qüestió remença arribà a un punt crucial. La resistència dels senyors a qualsevol mena de concessió favorable als remences <<abre un abismo insuperable en el campo de Cataluña>>, mentre que entre els pagesos apareix un grup <<radical y demagogo>> que dificultà l'entesa propugnada per la cort.
"Això fa que, per a Vicens, el conflicte remeça se situï a l'arrel mateixa de l'enfrontament de les forces senyorials amb la monarquia de Joan II. La <<confusió>> en un sol procés de la qüestió social i la qüestió política menà a la catastròfica guerra que assolà el Principat durant deu anys (1462-1472).
"Després de negar que la monarquia instigués o, com a mínim veiés amb bons ulls la insurrecció remença -com una manera de combatre les institucions catalanes-, Vicens subratlla la coincidència que es produí entre la monarquia i els pagesos sublevats. Una aliança, la de pagesos i monarca, que ja no es trencarà mai. Amb tot, la victòria de Joan II sobre la Generalitat i el Consell de Cent significà l'establiment a Catalunya de la <<monarquia autoritària>> pero no la resolució del plet remença. Aquesta va ser obra del seu successor. (Que va ser el seu fill Ferran II dit el Catòlic. Cuca de Llum.)
"A aquesta qüestió dedica tota la segona part de l'obra, (...) fa recaure la solució del conflicte remensa no pas a la lluita dels pagesos, sino a la voluntat reial, fruit d'una especial clarividència.
(...) Tanmateix, el rei imposà la solució del compromís en la Sentència Arbitral dictada el 1486 a Guadalupe (...) que li mereix un judici absolutament favorable, no només perquè era un <<fallo justo y equitativo en su aspecto social>>, sinó també perquè s'hi refermava el principi de l'autoritat de l'Estat...
"...naixement d'un nou ordre jurídic al camp català, que es va mantenir durant quatre segles. L'èxit en la seva aplicació fou, al seu parer, la conseqüència de dipositar la direcció de l'afer en els representants o síndics remences -els quals s'encarregaren, a partir del 1488, de recaptar i fiscalitzar els pagaments establerts a la Sentència"
(La resta del llibre de Josep M. Muñoz i Lloret també m'ha agradat molt)
> "Historia de los remensas en el s.XV" J. Vicens i Vives - Ed. Vicens Vives. Barcelona. 1968. Colección Vicens Bolsillo. 360 pag, de lletra molt petita, (no hi ha cap edició posterior d'una presentació més acurada, una llàstima.)
