ENTRADES RECOMANADES ABRIL 2025
16 de desembre del 2023
Se inagura el túnel de Pajares que cruza la Cordillera Cantábrica de norte a sur. Asturias se incorpora a la red de Alta Velocidad Española
Las obras del túnel de Pajares que cruza la Cordillera Cantábrica, un año antes de su inaguración (vídeo)
13 de març del 2023
L'AVE HA de passar per Madrid. I, sobretot, retardar tan com puguin el corredor mediterrani, tot i que del punt de vista econòmic és absurd. La prioritat és la capital Madrid.

28 de juliol del 2022
“Espanya no és Madrid i prou”: Portugal es planta contra el centralisme ferroviari espanyol

“Jo puc voler anar tant a Madrid com a Barcelona, València o Sevilla. Espanya és molt bonica, no és Madrid i prou.” Amb aquesta contundència respongué en una entrevista recent el primer ministre portuguès, António Costa, a les intencions del govern espanyol de construir una línia d’alta velocitat entre Madrid i Lisboa. És un projecte en què els poders fàctics espanyols fa dècades que treballen, tot i les reticències d’un govern portuguès que, fart del centralisme ferroviari del seu veí, ha hagut d’acabar explicitant allò que fa anys que insinua: que la seva prioritat és enllaçar-se amb Galícia, no pas amb Madrid.
La connexió Lisboa-Madrid, turbulenta de bon començament
Els orígens del projecte d’alta velocitat Lisboa-Madrid es remunten a l’any 2000, quan el president espanyol d’aleshores, José María Aznar, i el seu homòleg portuguès, António Guterres, acordaren a la cimera ibèrica de Salamanca de crear una comissió d’estudi. El 2003, una vegada completades les anàlisis preliminars, ambdós governs van presentar un primer projecte que unia totes dues capitals en menys de tres hores, amb el 2015 com a horitzó d’obertura.
L’anunci fou rebut amb els braços oberts pels poders fàctics espanyols, no solament perquè encaixava a la perfecció amb un model radial en què totes les vies duen a Madrid, sinó també perquè permetria de pal·liar l’aïllament ferroviari de la capital espanyola, una de les tan sols cinc capitals europees que no disposen de connexions viàries amb l’estranger. En un moment de ple auge de l’alta velocitat espanyola, la possibilitat d’una connexió Lisboa-Madrid es presentava com el colofó transnacional d’una xarxa que acabaria essent la segona més llarga del planeta, superada tan sols per la de la Xina.
Tanmateix, Portugal no va acabar mai de sucumbir a aquestes temptacions faraòniques. Tan bon punt se’n formalitzà l’anunci, l’oposició va fer sang d’un projecte amb un cost desorbitat –més de 2.000 milions d’euros– pels escassos avantatges que oferia al país des d’un punt de vista estratègic. L’arribada de la crisi econòmica i les consegüents dificultats pressupostàries van tancar del tot la carpeta de l’alta velocitat transfronterera. “Per més diners que ens ofereixin per aquesta obra, seria deficitària per al país“, va dir el primer ministre portuguès d’aleshores, Pedro Passos Coelho. Ni tan sols la retirada de la troika fou suficient per a dissipar les aprensions financeres entorn d’un projecte tacat irremeiablement per la corrupció i el dispendi de mitjan anys dos mil: António Costa, que arribà al poder el 2015 sota la promesa explícita de deixar enrere les retallades, se’n va desentendre tan aviat com va poder i el va qualificar de tabú.
Però amb el pas dels anys –i, sobretot, amb l’estímul econòmic derivat de l’arribada dels fons europeus– aquest tabú original s’ha anat relaxant progressivament. Ras i curt, el pressupost ja no és un problema per al govern portuguès, que fa dos anys va presentar un projecte ambiciós d’alta velocitat que pretenia unir Lisboa amb Porto en una hora i quart per un cost estimat d’uns 4.300 milions d’euros. És un pressupost més de dues vegades superior al cost pressupostat originalment per al tram portuguès de la connexió “tabú” entre Lisboa i Madrid.
Contra el centralisme espanyol
El problema del govern portuguès és, essencialment, de caràcter polític, no pas de caràcter econòmic. L’estat espanyol sovint es vanta de ser el país més descentralitzat del món, mentre que Portugal és notori pel seu grau de centralisme administratiu. Però en aquesta qüestió, les seves posicions són tan oposades com contràries a les respectives reputacions. El motiu, com va resumir a final del 2020 la ministra lusitana de Cohesió Territorial, Ana Abrunhosa, és ben senzill: “De Madrid a Lisboa ja anem amb avió, ja tenim connexió. La nostra prioritat, efectivament, és l’eix atlàntic: Lisboa, Porto i Vigo.”
El rebuig al centralisme ferroviari espanyol, certament, és un factor que explica les intencions portugueses. En una entrevista concedida l’estiu del 2020 al diari La Vanguardia, Costa fou rotund: “Hem de reflexionar sobre les connexions ferroviàries amb Espanya sense obsessionar-nos amb la connexió entre Lisboa i Madrid […] No tan sols és la relació de Lisboa amb Madrid: hem de pensar en la connexió de Porto amb Galícia, la connexió amb Sevilla, amb Barcelona… Hem de tenir una visió global de la península ibèrica, no reduïble a la relació entre ambdues capitals.” En una altra conversa publicada fa dues setmanes pel diari El País, el ministre d’Infrastructures portuguès, Pedro Nuno Santos, tampoc es mossegà la llengua: “Nosaltres volem connectar Portugal amb Espanya, que és una cosa diferent de connectar solament Lisboa i Madrid.”
L’economia també importa
Més enllà de qualsevol connotació ideològica, aquest rebuig emana d’un càlcul fonamentalment econòmic. Lisboa a banda, la gran part de la població portuguesa es concentra al corredor que formen les ciutats de Porto i Braga, al nord-oest del país, i aquest corredor s’estén més enllà de les fronteres portugueses en direcció a les ciutats gallegues de Vigo i la Corunya. És una circumstància si fa no fa contrària a la de l’enllaç Lisboa-Madrid, que inevitablement travessaria territoris –tant a Portugal com a l’estat espanyol– amb molt menys pes demogràfic.
Aquesta connexió atlàntica, més enllà de significar la via natural de Portugal a Europa, permetria de revitalitzar l’eix Porto-Vigo, l’única connexió internacional ferroviària del país. Actualment, el trajecte es fa amb una locomotora a dièsel dels anys vuitanta que tan sols fa dos viatges el dia, d’unes dues hores i mitja cadascun. Amb el projecte d’alta velocitat del govern portuguès, la durada del trajecte podria reduir-se a uns cinquanta minuts. El fet que la proposta tingui tant el suport de l’executiu com del principal partit de l’oposició, el PSD, fa pensar que ni tan sols un canvi sobtat de govern podria destarotar aquests plans.
Per últim, també hi ha una qüestió sentimental. Més enllà dels beneficis econòmics, Galícia i Portugal comparteixen una sèrie de vincles històrics, culturals i lingüístics que fan de l’eix ferroviari atlàntic l’alternativa evident a la connexió Lisboa-Madrid. Ho reconeixen obertament diversos alts càrrecs del govern portuguès. Nuno Santos mateix ho deia en una altra entrevista a La Voz de Galicia: “Amb qui tenim més afinitat els portuguesos? Qualsevol a qui ho demanis et respondrà ràpidament: amb els gallecs i amb Galícia. Per aquest motiu, el primer ministre i jo ho tenim clar: s’han d’acostar primer les dues grans ciutats portugueses i, a continuació, Porto amb Vigo, és lògic.”
De l’altra banda de la frontera estant també es reclama de millorar la connexió Porto-Vigo, una demanda històrica del nacionalisme gallec en matèria d’infrastructures. Ana Miranda, portaveu del BNG al Parlament Europeu, deia el mes passat: “És molt curiós que sigui el primer ministre de Portugal qui reclami l’alta velocitat entre Galícia i Portugal i defensi la millora de la connexió ferroviària entre Lisboa i Vigo.” I afegí: “La manca de voluntat política del PP i el PSOE als successius governs de l’estat [espanyol] a l’hora de dur a terme la modernització de la línia entre Vigo i Porto impedeix que Galícia deixi d’estar discriminada, atès que han decidit d’invertir en altres territoris en detriment seu.” Fins i tot, l’ex-president de la Junta de Galícia i ara cap del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, poc sospitós de combregar amb les reivindicacions del nacionalisme gallec, ha demanat al govern espanyol que prioritzi la connexió ferroviària galaico-portuguesa abans que l’enllaç Lisboa-Madrid.
L’estat espanyol hi insisteix: o Madrid o res
Qui no veu el projecte amb tan bons ulls és l’executiu espanyol, que a despit de Portugal no ha deixat d’insistir en els seus designis originals d’enllaçar Lisboa amb Madrid. El govern espanyol hauria d’assumir una petita fracció de la inversió total de la línia Porto-Vigo, atès que la distància que separa Vigo de la frontera portuguesa és de poc més de trenta quilòmetres. Tanmateix, fins ara, Madrid ha optat per abordar-la –en paraules del secretari d’estat d’Infrastructures espanyol– pas a pas. No cal dir que aquesta parsimònia ha aixecat certes reticències en un govern portuguès que veu vital la connexió: Abrunhosa, per exemple, ha arribat a acusar l’executiu espanyol: “Gairebé ens ha imposat la connexió entre Madrid i Lisboa, tot i que nosaltres no [la] tenim com a prioritat.”
Les capitals portugueses i espanyoles, de fet, van estar connectades del 1995 al 2020 mitjançant l’històric tren-hotel nocturn Lusitânia, que feia el trajecte en poc menys d’onze hores. El servei del Lusitânia se suspengué amb l’arribada de la pandèmia, i d’aleshores ençà Renfe s’ha resistit a reactivar-lo pel dèficit que generava a les seves arques. Els dos serveis transfronterers que depenen de l’operador portuguès, que ha insistit unes quantes vegades en la necessitat de restablir el servei del Lusitânia, es van reactivar l’estiu del 2020.
El govern portuguès, en aquest sentit, no ha amagat les seves intencions: “Per a nosaltres és molt important mantenir el tren nocturn, i tenim molta feina a fer amb Renfe […] Podem finançar la nostra part, però hem de fer-ho amb els espanyols”, deia aquesta primavera Nuno Santos. I afegia: “Ens agradaria incloure a les negociacions algunes millores al Tren Celta [la línia Porto-Vigo], en un model que pugui ser més sostenible.” La conclusió, per molt que les autoritats espanyoles es resisteixin a acceptar-ho, és tan evident com ineludible: Portugal té diversos objectius en matèria ferroviària, i cap no passa per Madrid.

9 de març del 2015
La experiencia internacional en alta velocidad ferroviaria. Daniel Albalate. Germà Bel. Documento de trabajo 2015-02
Algunas de las conclusiones:
> En la práctica se ha tendido a extender las redes mucho más allá de lo que hubiese sido razonable, con resultados económicos y sociales precarios, que están muy lejos de ser compensados por beneficios extraeconómicos de los que no existe evidencia
16 de maig del 2013
Singulars: Germa Bel: Trens, aeroports i decadència (Bankia, bancs, AVEs, trens...)

El expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa ingresa en prisión
El juez de instrucción Elpidio José Silva imputa a Miguel Blesa los delitos de apropiación indebida, administración desleal, falsedad en documento público y delito societario por la compra del City National Bank de Florida, y le acusa de causar un perjuicio de "500 millones" por el sobreprecio pagado.
El juez Elpidio José Silva ha ordenado el ingreso en prisión provisional eludible bajo fianza de 2,5 millones para el expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa por delito societario. Dos agentes de la Guardia Civil han conducido a Blesa esposado a la cárcel de Soto del Real, donde ha ingresado según informa EFE, mientras las personas de su entorno se movilizan para depositar la fianza cuanto antes. Es el primer gran banquero español contra el que se dicta cárcel por fraude financiero y gestión anómala desde la condena de 20 años que recayó sobre Mario Conde. La decisión judicial está relacionada con la adquisición por parte de Caja Madrid, en abril de 2008, del City National Bank de Florida (CNBF), un banco estadounidense entre los 10 más grandes de Florida
LLegir·ho tot a:
http://economia.elpais.com/economia/2013/05/16/agencias/1368700394_246986.html
31 de gener del 2013
La justícia europea redueix en 33,6 milions les ajudes a Espanya per al TAV a la frontera francesa
El Tribunal General de la Unió Europa avala la decisió de Brussel·les de retallar la subvenció en constatar irregularitats en l'adjudicació dels contractes
L'Estat va justificar la modificació de les adjudicacions a causes imprevistes, que el tribunal europeu rebutja
El Tribunal de la UE sanciona a España por irregularidades en el AVE
Germà Bel Ostres..
la inversio en AVE amb carrec a fons espanyols augmenta en 34 milions
d'euros, per les irregularitats en les adjudicacions de contractes
(comentari a facebook, 31 gener 2013)
Bruselas (EFE).- El Tribunal General de la UE confirmó hoy las
sanciones por un total de 33,6 millones de euros impuestas por la Comisión Europea (CE) a España por irregularidades en los contratos públicos adjudicados para la construcción de nuevas líneas del AVE entre Madrid y la frontera francesa, y en Levante.
En dos sentencias hechas públicas hoy, la Corte de Luxemburgo rechazó
los recursos presentados por Madrid contra dos decisiones de la CE, en
2010 y 2011, que aplicaban una reducción de los fondos de cohesión
asignados a España por incumplir la normativa europea de contratación
pública en varias infraestructuras ferroviarias.
Las irregularidades se cometieron en varios tramos de la línea de AVE
Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera francesa, así como en el subtramo La
Gineta-Albacete perteneciente al nuevo acceso ferroviario de Alta
Velocidad hacia Levante, indicaron fuentes judiciales.
El caso se remonta a diciembre de 2010, cuando la CE decidió reducir
en 2,3 millones de euros la asignación del fondo de cohesión
inicialmente acordada a España para financiar la construcción de cuatro
fases de proyecto de determinados tramos de las líneas de AVE
Madrid-Zaragoza- Barcelona-Frontera francesa y Lérida-Martorell.
En febrero de 2011, la Comisión decidió aplicar otra "corrección
financiera" de 31,3 millones sobre las ayudas otorgadas a cinco
proyectos de ejecución correspondientes al suministro y montaje de
materiales en las mismas líneas, así como en el subtramo La
Gineta-Albacete, integrado en el nuevo acceso ferroviario de Alta
Velocidad a Levante.
En ambos casos, la CE aplicó una "corrección financiera" al entender
que en las fases en cuestión se produjeron irregularidades al aplicar la
legislación europea de contratación pública, señalaron las mismas
fuentes.
Según el Ejecutivo comunitario, la administración española realizó
modificaciones de los concursos otorgados y atribuyó los contratos
directamente sin publicación previa a las entidades adjudicatarias del
concurso inicial.
El Ejecutivo español presentó dos recursos ante el Tribunal General
de la UE solicitando la anulación de estas decisiones o la reducción del
importe de las sanciones.
Madrid argumentó que había recurrido al procedimient
o de adjudicación
sin convocatoria de licitación previa, permitido por la normativa
comunitaria en casos de obras públicas adicionales no incluidas en un
contrato principal, que por circunstancias imprevistas sean necesarias
para completar el proyecto inicial.
El Tribunal General desestimó este argumento al considerar que España
no ha podido demostrar que la condición de imprevisibilidad se aplicase
a ninguno de los casos, se detalla en la primera de las sentencias de
hoy.
Entre otras alegaciones, el Gobierno español achacó las
modificaciones sobre los proyectos iniciales al cambio de los Planes
Generales de Ordenación Urbanística (PGOUs) realizados por distintos
municipios.
El Tribunal ha recordado que la entidad adjudicadora es responsable
de obtener un consenso previo sobre las soluciones proyectadas con los
municipios afectados.
España, sin embargo, "no ha demostrado la existencia de concertación
alguna" entre el Estado central y los municipios afectados antes de la
publicación del anuncio de licitación, dice el Tribunal en la segunda
sentencia.
Por ello, el Tribunal General ha desestimado todos los argumentos
presentados por España, ha rechazado ambos recursos y le ha condenado a
pagar las costas del proceso.

28 de gener del 2013
El ruido del AVE a su paso por el Vallès Oriental supera el límite legal. El ayuntamiento de La Roca desvela que los sonómetros llegan a marcar 97 decibelios
El ayuntamiento de La Roca desvela que los sonómetros llegan a marcar 97 decibelios
10 de juliol del 2012
70 pasajeros estrenan el AVE entre Valencia y Sevilla
6 de febrer del 2012
Pastor anuncia la adjudicación de 8 tramos del AVE a Galicia con un presupuesto de 982 millones de euros
- En el tramo Olmedo- Zamora- Ourense, durante el periodo 2005- 2011 se invirtieron 505,6 millones de euros, el 7,2% del total.
- Fomento quiere que el proyecto de la estación de Vigo- Urzaiz sea sostenible económicamente y viable.
Eje Atlántico
Estación de Vigo
Túnel Vigo-Das Maceiras
20 de gener del 2012
La red ferroviaria en España no sigue criterios económicos, sino centralistas
Un investigador de la Universidad de Barcelona ha examinado la construcción de las infraestructuras terrestres españolas desde 1720 a 2010. El economista Germà Bel, autor del estudio, explica que tanto la construcción de vías de tren como de carreteras estatales en España se realiza desde el S.XVIII principalmente en torno a la radialidad de Madrid como capital política, y no acorde a la actividad comercial de las rutas.