—Com valoreu el blocatge del CGPJ, després d’haver esquivat la crisi del Tribunal Constitucional a darrera hora?
—És una cosa molt més preocupant. Parlem d’una paràlisi que fa que
els vocals estiguin a punt de cloure un mandat sencer –cinc anys– en
pròrroga. És una autèntica anomalia. El pla dissenyat pel PP era
perllongar el blocatge del CGPJ i el TC fins a final de la legislatura
i, després, veure què passava a les urnes. Per sort, una part del pla
s’ha fet miques. Dit això, fa temps que crec que s’ha de reformar el
sistema d’elecció dels membres del CGPJ. La situació actual de paràlisi
és un despropòsit. Hi ha desenes de càrrecs vacants en els diferents
òrgans judicials.
—Com s’ha de reformar el mètode d’elecció?
—De manera similar a la proposta que PSOE i Unides Podem van fer el
2020 però que finalment no van prosperar. Seria fer una primera votació
en la qual caldria una majoria de tres cinquenes parts (210 diputats i
150 senadors), però si no s’aconsegueix, procedir a una segona votació
per majoria absoluta (176 diputats i 133 senadors). Amb la situació
actual a les corts, PSOE i Unides Podem podrien renovar el CGPJ amb
suport dels partits de la investidura, fins i tot podrien tenir el
detall de reservar una part dels seients a vocals afins al PP.
—Aquesta reforma fa olor de recurs del PP per inconstitucional?
—Segurament, però cal modificar la llei. A més, amb el canvi de
majories al Tribunal Constitucional, no crec que passi res. Amb
l’anterior, en què la dreta tenia majoria, segurament el recurs amb
suspensió hauria estat admès dos minuts després que s’hagués publicat la
llei al BOE. Ara no crec que passi.
—La Comissió Europea també es podria queixar.
—Brussel·les no posarà cap inconvenient, perquè ja ha expressat la
seva preocupació per l’eternització del blocatge del CGPJ. D’altra
banda, el canvi del sistema d’elecció no té res a veure amb les
ingerències i manipulacions que s’han fet a Polònia i Hongria. La
reforma és l’única manera de sortir d’aquest carreró on ens ha portat el
PP.
—Com valoreu el paper de la majoria afí al PP en el blocatge del CGPJ?
—És filibusterisme jurídic de la pitjor espècie. És inconcebible que
persones amb aquesta formació recorrin a tàctiques antidemocràtiques. A
més, vuit dels vocals de la dreta han comès formalment un delicte. El
13 de setembre, quan es van oposar a renovar dos magistrats pel TC, van
incomplir una llei aprovada pel parlament amb més de 180 vots. Negar-se a
complir una llei és un dels elements de la sedició, l’altre és
l’alçament públic i tumultuari. Això que han fet em sembla vergonyós i
deplorable. Si no hi ha una reforma legal, ens podem trobar que les
pròximes eleccions les guanyin les esquerres i aquesta gent s’atrinxeri
allà de manera indefinida.
—Però aquesta sedició que comenteu no es pot penar, oi?
—No, no. Formalment, han comès un delicte, però no se’ls pot perseguir.
—Mentre no prospera una reforma legal, per què no hi ha una dimissió en bloc dels vocals per a forçar la renovació del CGPJ?
—D’això hi ha un precedent el 1996, quan governava Aznar i el CGPJ
el presidia Pascual Sala. Sis vocals van dimitir i van deixar l’òrgan,
que feia uns mesos que tenia el mandat caducat, sense el quòrum
necessari per a prendre decisions, després de baixes per defuncions i
nomenaments per altres instàncies judicials. Així van forçar que el
congrés i el senat aprovessin la seva renovació. No sé si ara cal una
dimissió en bloc, però penso que els membres de la minoria progressista
haurien de plegar i deixar el CGPJ completament blocat. Amb tan sols els
deu membres de la dreta. Ara bé, arribats en aquest punt de la crisi,
no crec que passi, això. Hi ha massa interessos personals pel mig.
—Té solució la taca de politització de la justícia espanyola?
—Cal molt de temps i molta exemplaritat.
—Què us va semblar la decisió del TC d’impedir el debat i la votació d’una part del codi penal?
—Un autèntic atemptat contra la constitució i la democràcia. Una
ingerència d’aquesta mena és insòlita en qualsevol país democràtic. El
TC té entre les seves competències la revisió de les lleis aprovades per
les cambres, però en cap cas els tràmits legislatius.
—Tampoc no és la primera vegada que s’excedeix…
—No és cap novetat, no. Com que van tolerar la condemna d’Atutxa
(inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de
Sozialista Abertzaleak) i la invasió en les competències del Parlament
de Catalunya, doncs… La gent s’anima i comet autèntiques bajanades.
—Com es pot parar els peus al TC?
—Amb el canvi de majories dins el tribunal crec que no caldrà, però
s’hauria de fer una declaració institucional molt dura de les corts
generals. Que assegurin que no es tolerarà cap més ingerència d’aquesta
mena. És prou trist haver d’arribar a aquest context, on cal recordar
allò més elemental de la separació de poders. No m’imagino una cosa
similar a França o Anglaterra.
—N’hi hauria prou amb la declaració?
—S’ha de plantar cara, però s’ha de comptar que els implicats
tinguin prou enteniment per a no dur la crisi més enllà. Això és un
problema institucional i s’ha de resoldre d’aquesta manera. Dit això,
els magistrats que van permetre que el TC paralitzés un debat i una
votació al senat han de saber que van prevaricar. La seva decisió va ser
arbitrària i injusta.
—Se’ls poden exigir responsabilitats?
—Més enllà del retret públic, no. La llei orgànica els blinda. Són tan inviolables com les corts o com el rei.
—Com valoreu el fet que la majoria afí al PP hagi imposat els seus candidats al TC?
—La idea era que el bloc de l’esquerra continués defensant el seu
candidat, que era José Manuel Bandrés, però això és com una partida de
mus. I els conservadors han caigut a la trampa. Em consta que van quedar
trasmudats quan van veure que els progressistes els acceptaven l’envit.
—Per què s’ha blocat el nomenament de Bandrés?
—És una polèmica inventada pels vocals conservadors i per la premsa
que els fa seguidisme en qualsevol cosa. Bandrés és un magistrat
excel·lent, dels més bons que hi ha en la carrera judicial i ho ha
demostrat de manera reiterada. Això que és afí a ERC i procatalanista
són foteses per a vetar-lo.
—Què en penseu, de Juan Carlos Campo i Laura Díez, els magistrats proposats pel govern espanyol?
—No em semblen cap barbaritat, com ha dit la dreta, però crec que el
govern hauria de nomenar persones amb menys perfil polític, és a dir,
menys lligats al PSOE. De totes maneres, en el cas de Campo, no és la
primera vegada que un ex-ministre acaba al TC. Dit això, em sembla que
el PP enfoca la qüestió d’una manera completament temerària i contrària a
la realitat. El govern, sigui quin sigui, té el dret constitucional de
nomenar dos magistrats. No hi ha cap assalt al TC.
—El PP assegura que, amb la reforma del codi penal i del poder
judicial, el govern espanyol aplana el camí per al referèndum
d’independència de Catalunya, tot i que Pedro Sánchez ho ha negat de
manera reiterada. Què en penseu?
—Creure que el govern permetrà ara un referèndum és una invenció. Em
sembla una bola més del catàleg de la dreta. Un referèndum unilateral
és impossible i un de concertat pot ser consultiu, però això ja ho
veurem. Ara és molt complicat. De totes maneres, Artur Mas ja el va fer
i, políticament, no va passar res.
—Però veieu el govern espanyol avalant un referèndum?
—Hi insisteixo: de moment no, però caldrà veure si és consultiu o
quina fórmula té. I amb quines majories es decideix. Els ciutadans
espanyols, siguin d’esquerres o dretes, han de pensar en el futur. Quan
hi hagi una majoria del 60% independentista, cosa que ara no passa,
s’haurà de donar alguna sortida. Un referèndum no és res forassenyat.
