31 d’octubre del 2014

Plurilingüisme al PSC-PSOE? David Fernandez posa els punts sobre les i.





Resposta de David Fernàndez al cinisme del PSC sobre el plurilingüisme de l'Estat 


> li recrimina que no es concreten les mesures sino que passa la pilota a l'Estat, "haguèssim agraït quines mesures proposa"

> recorda que l'Institut Cervantes recentment va censurar la presentació del llibre "Victus" a Utrecht

> recorda que durant 22 anys al poder el PSC no va pendre cap mesura afavorint el plurillingüisme, i troba insòlit que ara reclami. 

> recorda que el PSC-PSOE no ha volgut mai modificar els articles de la Constitució:
    > ni l'article 3.1. que reconeix el castellà com a única llengua oficial
    > ni el 3.2. que relega les altres llengües a un estatus inferior
    > ni tampoc el que diu l'article 3.3., desplegar.lo i desenvolupar.lo. Reconeix que el pluralisme llingüistic és un patrimoni objecte d'especial respecte i protecció. Preguntin al País Valencià, a les Illes Balears, a Navarra o a Galícia.
 

> El PSC-PSOE ha votat sempre en contra de reconèixer el català com a llengüa oficial a la Unió Europea.

> mai ha estat partidari de reconèixer el català al mateix nivell que el castellà tant a les Corts Generals, tant al Senat com al Congrés dels Diputats


> mai ha fet gestos per reconèixer el català en tot allò que representa l'Estat: transports, obligacions mercantils, representacions internacionals, passaports, documents personals, televisió pública de l'Estat, obligacions empresarials, discursos oficials, i aquelles 500 lleis vigents que imposen explícitament el castellà.

> recorda que la CUP son partidaris de la independència però no seran independents de les produccions artístiques en castellà. 

> demana que comencin per fer plurillingüe la seva pròpia web (la del partit)
( Gràcies per una intervenció ben documentada, citant articles concrets. I per donar canya al doble joc del PSC. Cuca de Llum)

23 d’octubre del 2014

Cas de les targetes "en negre" de Caja Madrid (2) Seguiment de les notícies del 16 al 23 octobre 2014 v.5


15-oct-2014

>> Barcoj entrega a l'Audiència Nacional un xec de 484.200 euros per les seves despeses b a Caja Madrid

L'exdirector financer de l'entitat assegura que la targeta de crèdit opaca era un complement "molt poc significatiu" del seu salari



EFE / MADRID 15.oct.2014 L'exdirector financer de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj ha entregat a l'Audiència Nacional els 484.200 euros que va carregar a la seva targeta de crèdit opaca.

S'ha desvinculat de la gestió d'aquesta targeta a l'afirmar que l'hi van entregar com un complement "molt poc significatiu" del seu salari i que ja s'usaven als anys 1980.

Sánchez Barcoj ha entregat al Jutjat Central d'Instrucció número 4 un xec per aquest import davant el silenci rebut per part de la Fundació Caja Madrid, a la qual inicialment va voler tornar aquesta xifra arran de l'esclat de l'escàndol.

 

REINTEGRAMENT ANTERIOR

En l'escrit en què acompanya el xec, l'exdirectiu de Caja Madrid recorda que ja va reintegrar 98.789 euros més que va assumir Bankia i que vol fer el mateix amb els que va sufragar Caja Madrid per eliminar "qualsevol perjudici" que li hagi pogut causar i fer front a la responsabilitat civil que es pogués derivar del cas.
No obstant, la mà dreta de l'expresident Miguel Blesa, que aquest dijous haurà de declarar com a imputat davant el jutge Fernando Andreu per aquests fets, subratlla que és "rotundament fals" que hagi intervingut en la creació de les targetes, "oportunitat del seu ús, determinació de les persones a qui havien d'assignar-se, límit econòmic anual i la forma com haurien de ser utilitzades".
També és erroni, afegeix, que, tal com va assegurar Bankia en l'informe en què va destapar l'assumpte i va remetre al FROB, l'"arrel de la seva existència" es localitzés en la direcció financera de la caixa, les regnes de la qual va prendre en tot cas el maig del 2007, ja que el seu origen data dels anys 1980.

"I tampoc és cert que la targeta", almenys la que li van donar el 1999, "no estigués suportada per una relació contractual prèvia", ja que se li va entregar fruit "de la relació jurídica de contracte de treball" amb Caja Madrid.
Per això constituïa una "assignació retributiva complementària especialment destinada a compensar les despeses que hagués de suportar" en l'exercici de les seves funcions, segons la font.
Sobre la seva opacitat, Sánchez Barcoj destaca que les "retencions que hauria procedit fer i no s'han fet" no eren en cap cas una de les seves funcions i que l'ús no podia ser desconegut per la inspecció, que revisava els comptes de l'entitat.
Si existeix alguna insuficiència en la seva declaració d'IRPF, assenyala l'escrit, està "disposat a abordar-la", una vegada se l'informe "per qui correspongui" de la quantia defraudada, que és "molt inferior" als 120.000 euros que estableix la llei per considerar-ho delicte fiscal.



16-oct-2014 

>> El juez impone una fianza de 16 millones a Blesa y de tres a Rato por las 'tarjetas B' de Caja Madrid

En deute amb Espanya, per Albert Pont




11.10.2014
Companys, hem fet mans i mànigues per impedir que se sàpiga, però, tanmateix ja no es pot ocultar més. Ho reconeixem públicament abans que vinguin de fora a dir-nos-ho: Catalunya està en deute amb Espanya, un deute que ha augmentat exponencialment en els últims anys.
 De fet, el govern central és el principal creditor de Catalunya. La Generalitat li deu uns 32.000 milions d’euros; un deute contret principalment entre 2012-2014. Això representa el 47% del deute públic català. Quasi 24.000 milions provenen del Fons de Liquiditat Autonòmica. La resta corresponen a les transferències ICO per complir les obligacions amb els proveïdors i els venciments financers. I tot això, malgrat que en el mateix període Catalunya ha generat prous ingressos fiscals (210.000 milions d’euros) com per evitar el seu progressiu endeutament i les retallades pressupostaries. La independència és l’única via possible per trencar aquesta tendència.
Tanmateix, Espanya també té compromisos i obligacions amb Catalunya, com els derivats de l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut de Miravet i els successius incompliments pressupostaris. En total, la Generalitat atribueix a Espanya un deute amb Catalunya de més de 9.300 milions d’euros, tot i que l’obligació de pagament hagi estat refusada pel TC. Tal és el valor que Espanya dóna a l’Estatut d’Autonomia. I és que potser, no en té cap altre.
El cas és que sovint hem sentit a dir que en el supòsit de secessió no pactada cada una de les parts haurà d’assumir el seu propi deute, al menys fins que no hi hagi un acord sobre el seu repartiment i sobre la transmissió dels actius de l’Estat espanyol. Al menys, així ho diu el Llibre Blanc del Consell per a la Transició Nacional. Això és cert, però només parcialment. En realitat, hi ha un pas previ que molts han obviat. La conseqüència directa i immediata de la independència és la suspensió dels drets i les obligacions entre les parts mentre durin les negociacions, a menys que arribin a un acord en contrari. Això vol dir que, d’un dia per un altre, la independència podria comportar la reducció del deute de la Generalitat a quasi la meitat, precisament aquell 47% el deute contret amb l’Estat espanyol al que feia referència. Així l’Estat català naixeria amb un deute equivalent al 17% del PIB, si no triguem gaire més a marxar.
La raó és diàfana: amb la independència Espanya deixarà de complir les seves obligacions amb Catalunya, de fet, com dic ja ho fa ara, emparant-se amb una sentència del TC i en un rostre granític que no els hi cap a la toga. Però en reciprocitat, Catalunya podria deixar en suspens el pagament del deute contret amb l’Estat espanyol, al menys fins que hi hagi un acord global sobre el repartiment d’actius i passius, i aquest es faci efectiu.
Evidentment, aquesta és una qüestió que dependrà d’una decisió política unilateral. I ja se sap, la unilateralitat vol coratge i unitat, coses de les que no anem massa sobrats. Bé, coratge, unitat i un Tribunal Constitucional propi que ens digui que no tenim obligació de pagar els deutes contrets amb Espanya i es quedi tan ample, tal i com fa el TC espanyol amb nosaltres. A més, el President Mas, encara no sap una cosa: la unilateralitat crea addicció. Una vegada comences, ja no pots parar. I si no s’ho creu, només cal que ho provi una vegada i ja m’ho explicarà.
Sigui com sigui perfectament es podria prendre una decisió en aquest sentit; més encara si tenim en compte que el dèficit fiscal acumulat des de 1986 ja supera els 300.000 milions d’euros. Òbviament, Madrid podria recórrer a instàncies internacionals... o al cobrador del frac. Però en el primer cas, estaria reconeixent la independència de Catalunya. I encara que no fos així, resoldre aquestes qüestions en el marc d’organismes internacionals requereix molt de temps. I mentre estant la prima de risc enfilant-se pels núvols.
Hem de ser conscients que al final haurem de fer un cap mas, i haurem d’assumir una part de tot el deute públic espanyol. Però els 32.000 milions d’euros que els devem i els 9.300 milions que ens deuen, s’han d’incloure a la negociació. Faríem molt mal fet de donar per assumits els uns i per perduts els altres, sense més ni més.
Quan era canalla, a casa sempre m’havien dit que massa bo vol dir tonto. Tot i que encara no he entès ven bé per què m’ho deien.
Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis.

El Tribunal Constitucional suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum als pobres a l'hivern



El TC suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum als pobres.
Ho fa a proposta del govern espanyol admetent a tràmit un recurs, com en el cas de la llei de consultes

 _______________



Miquel Ma9Nubens @MiquelManubens Fa 14 segons Barcelona, Catalunya

EL PODER JUDICIAL DEFENSANT LA CASTA ESPANYOLA > El TC suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum als pobres http://www.elsingular.cat/cat/notices

 

Sala i Martín a Junqueras: “declarar la independència d’immediat és impossible”


Oriol Junqueras en una entrevista a RAC1 ha dibuixat el full de ruta d’ERC per l’endemà de les eleccions que pel líder republicà passa per exercir la independència d’immediat. L’endemà de les eleccions declarar la independència, començar el repartiment d’actius i passius amb l’estat, definir el nou estat en un procés constituent i fer un referèndum sobre la declaració d’independència i la constitució catalana. En aquest sentit, Sala i Martín li ha recordat a Junqueras que declarar la independència de forma immediata és impossible perquè no hi ha l’Agència Tributària preparada. El professor també s’ha mostrat partidari d’una candidatura unitària amb el full de ruta molt clar i ha considerat que si CDC vol una candidatura única ha d’estar d’acord en establir un full de ruta clar amb els passos ben definits per assolir la independència.
 ...
Els espagueti de Sala i Martín per reclamar una llista unitària 

Sala i Martín ha demanat als partits que “vagin junts” ara i en les eleccions plebiscitàries perquè “es donaria un missatge molt més clar i seria molt més il·lusionador i a més, no hi hauria baralles durant la campanya electoral”, en aquest sentit l’economista ha explicat que “Si tu agafes un espagueti el podràs trencar, en canvi, si agafes un paquet de 500 grams d’espagueti, prova-ho i veuràs que no podràs de cap manera”.
http://www.directe.cat/noticia/373601/sala-i-martin-a-junqueras-declarar-la-independencia-dimmediat-es-impossible?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook

22 d’octubre del 2014

Ekaizer: "Les clavegueres de l'Estat estan concentrades sobre Catalunya


El periodista acusa el ministre Fernández Díaz d'actuar policialment per intentar erosionar el procés català

 

Ernesto Ekaizer. Foto del ARA.
El Singular Digital - Lluís Bou -  22/10/2014
El periodista Ernesto Ekaizer ha manifestat en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, que les clavegueres de l'Estat estan concentrades des del 2012 sobre Catalunya, en un intent de frenar el procés sobiranista. Segons Ekaizer, el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, està implicat "fins a les celles" en aquesta estratègia, i també el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

(...)
Segons Ekaizer, al govern espanyol hi ha un departament dedicat a manipular l'opinió pública i la judicial en el tema Pujol.  Ha remarcat per exemple que la notícia que deia que un jutge de Liechtenstein investiga Jordi Pujol va sortir ahir per tapar la imputació de l'exministre i dirigent del PP Ángel Acebes.

"El que està passant a Liechtenstein ara, tal com es presenta, és d'una confusió total. La unitat d'intel·ligència financera d'aquell país ha obert una investigació a petició del Sepblac d'aquí, que està adscrit al ministeri d'Economia. Aquest havia demanat fa algunes setmanes que obrís dades sobre Artur Mas, Jordi Pujol Ferrusola i Jordi Pujol Soley. Nosaltres vam denunciar això en una història que vaig escriure al diari El País, i ara curiosament ja no apareix el nom d'Artur Mas. En la darrera comunicació, no hi apareix. Em fa la impressió que havien arribat molt lluny en l'intent d'enfangar el president de la Generalitat, i ara es conformen només amb Jordi Pujol Soley", assenyala.

Ekaizer explica que el que es publicar ahir és una comunicació electrònica d'Interpol que simplement diu que a Liechtenstein un jutge ha obert una investigació. "I l'important és conèixer per què s'ha obert la investigació. Doncs l'ha oberta per compte d'Espanya, per compte del molt català Jorge Fernandez Diaz. El Sepblac va demanar una col·laboració, i automàticament allà es judicialitza, perquè allà ho porta un jutge. Però després la policia espanyola quan filtra la informació ho presenta com una investigació independent de Liechtenstein. Aquí està la maniobra de Jorge Fernandez Diaz i el seu equip. Enrique Pino i tots aquests que es veuen més amb els periodistes que no pas fan la seva feina", apunta. Jordi Pujol ha negat avui que "tingui o hagi tingut mai" comptes a Liechtenstein.

llegir·ho tot:  http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/ekaizer_les_clavegueres_de_l_estat_estan_concentrades_sobre_catalunya_103985.php

Santiago Vidal: «No descarto formar part d’una llista unitària»

El magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal Foto: Aida Morales


El jutge de l'Audiència de Barcelona, disposat a demanar una excedència per "raons de país"

, Barcelona | Actualitzat el   18/10/2014

El jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal s'ha mostrat disposat a formar part d'una hipotètica llista unitària per a unes eleccions plebiscitàries. Ho ha anunciat al Via Lliure de Rac 1: “No descarto formar part d’una llista unitària. Seria d’una manera conjuntural, per donar suport i sempre al final de la llista”. El jutge ha explicat que “ara per ara no puc participar en cap tipus d’actes polítics. De fet, jo no em vull dedicar a la política, però això no significa que per raons de país m’ho pugui plantejar, si aquestes propostes s'acaben concretant”, diu Vidal. També ha deixat clar que totes les propostes i els suports “m'han arribat des de molts àmbits, des de tota la societat”, i en aquest sentit, es mostra disposat a “demanar una excedència” i no creu que li suposi cap problema amb la justícia.
 
Pel que fa a l’acció disciplinària que hi ha contra ell per participar en la redacció de l’esborrany de la Constitució catalana, Vidal ha manifestat que “estic molt alleujat que hagin pres aquesta decisió, però m'hagués agradat molt més que s’hagués pres per unanimitat i que haguessin dit que no veien cap motiu perquè deixi de fer la meva feina”. I afegeix que no té por perquè “tinc la plena convicció que no estic fent res mal fet”.

Paluzie: "El deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat"


L'economista presenta els seu nou llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent'

 

21 d'octubre de 2014  -  Barcelona (ACN).- "El repartiment del deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, Catalunya pot oferir un repartiment del deute amb Espanya". Aquest és un dels arguments que la degana d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, defensa en el seu nou llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent', que ha presentat aquest dimarts en una entrevista amb l'ACN. L'economista analitza el potencial econòmic d'un estat català i explica com Catalunya podria pagar les pensions, disposaria de més recursos fiscals i es mantindria dins de l'euro i de la UE. 

L'economista ha argumentat que si no hi ha negociació entre els governs català i estatal en cas d'independència, el Tresor espanyol ha d'assumir la totalitat del deute públic. "En el dret internacional, regeix el principi de 'taula rasa'. Si es considera que Espanya és l'estat continuador i Catalunya un estat completament nou que no hereta drets ni actius, tampoc hereta obligacions i neix net de deute públic", ha explicat.

Catalunya sí que naixeria com estat amb el deute propi de la Generalitat, que representava a desembre de 2013 uns 57.000 milions d'euros, l'equivalent al 30% del PIB català. "Una Catalunya independent tindria un deute públic baixíssim en relació als estàndards europeus. Aquesta és una gran arma en la negociació amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, es pot oferir un repartiment del deute".

Segons defensa Paluzie, Catalunya hauria d'assumir un deute proporcional al que l'Estat ha invertit en Catalunya en els darrers anys, equivalent a l'11% del total de la despesa discrecional dels pressupostos generals de l'Estat. Això representaria que el deute públic català resultant seria del 70% del PIB, exactament com el dels Països Baixos, "una de les economies que funciona millor en la Unió Europea", ha comentat l'economista catalana.

 
Un context econòmic global favorable a la independència   

"Tots els països són viables econòmicament, perquè no és el fet que siguin independents o no el que fa que funcionin més o menys bé econòmicament. En el cas de Catalunya, el context econòmic global és particularment favorable a la independència, més que mai en la seva història recent. El context actual és la globalització i els mercats obert i això fa que formar part d'un estat més petit o més gran deixa de tenir importància, perquè el teu mercat és el món", ha apuntat.

Segons ha destacat Paluzie, "quan ens plantegem els costos de la independència, no tenim en compte els costos que actualment té la dependència de l'estat espanyol. El primer és el dèficit fiscal: els impostos que es generen a Catalunya no tornen en la proporció adequada. Per cada euro que paguem en impostos només retornen 53 cèntims (60 si tenim en compte la Seguretat Social). És una relació fiscal molt i molt negativa per a Catalunya". 
L'economista ha lamentat que, arran d'aquest dèficit, l'administració pública catalana ha de prestar uns serveis socials "de nivell molt baix en relació amb el seu potencial econòmic" i ha previst que això no passaria en cas d'independència. En el llibre, Paluzie també calcula els costos que hauria d'assumir el nou estat català pels serveis que ara presta el govern espanyol, però destaca que Catalunya podria decidir les seves pròpies polítiques públiques si fos independent.

 
La UE no exclouria un contribuent net 

"No hi ha cap article en els tractats de la Unió Europea que digui que passaria en cas d'independència d'un territori d'un estat membre. Si Escòcia s'hagués independitzat, podríem veure què passaria, però igualment molt juristes defensen que no es podria excloure els catalans dels drets de ciutadania europea que han adquirit durant els darrers anys. Igualment, representaria excloure de la UE uns ciutadans que exerceixen un dret democràtic com l'autodeterminació", ha sentenciat.

 
Pel que fa als arguments econòmics, Paluzie també defensa el manteniment de Catalunya dins la UE, ja que "és un contribuent net a la Unió" i importa més que no pas exporta en el seu comerç bilateral amb els socis europeus. "Països com Alemanya no tindrien cap interès en excloure Catalunya de la UE", ha argumentat. Tanmateix, l'autora ha reconegut que actualment els estats membres volen defensar l'statu quo i no es mouran fins que hi hagi un procés definitiu cap a la independència.
 
"La UE va néixer amb la idea dels mercats oberts i excloure un territori com Catalunya aniria en contra d'aquesta idea fonamental de la Unio", ha argumentat. "A més, en un moment de crisi de confiança en Europa, seria estrany deixar de banda un territori europeista com Catalunya. Especialment pel risc de veure que a aquest país li van bé les coses fora de la UE, tal com passa amb Suïssa o Noruega, i acabés sent un exemple per altres territoris que volen abandonar la UE", ha apuntat Paluzie.
 
Un estat català pagaria les pensions
 
"Cal explicar als pensionistes que el sistema espanyol de pensions no és de capitalització, sinó que és de repartiment. Els que actualment treballen paguen les pensions dels que ara estan jubilats. Per tant, la independència representa únicament és un canvi de la caixa on les empreses ingressen les cotitzacions socials i amb aquests diners es pagaran les pensions", ha assenyalat. A més, Paluzie ha calculat que Catalunya pot garantir millor aquestes pensions ja que compta amb una major ràtio de contribuents i disposa d'una demografia més jove gràcies a una major afluència d'immigrants en edat laboral.

http://www.directe.cat/noticia/373627/paluzie-el-deute-public-es-una-gran-arma-de-catalunya-per-negociar-la-independencia-amb-l- 

20 d’octubre del 2014

Activistes i delegats sindicals de Madrid i Aragó firmen un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya

En el manifest asseguren que "com més es negui al poble català el seu dret a decidir, més clar se li estarà deixant que la independència es l'únic camí"



ARA Barcelona | Actualitzada el 20/10/2014 // 
Més d'una vintena d'activistes i delegats sindicals de Madrid i Aragó han fet públic un manifest on defensen el dret a decidir de Catalunya. Hi afirmen que "com més es negui al poble català el seu dret a decidir, més clar se li estarà deixant que la independència és l'únic camí, perquè a Espanya no es pot". Una independència que "no ha de ser la preocupació", sinó que segons els firmants, el focus s'ha de posar sobre el fet que "el dret d'autodeterminació es pugui exercir i ningú li ho impedeixi".

"Els internacionalistes, els defensors de la unitat de la classe obrera i dels pobles no podem estar al costat del nacionalisme espanyol", assegura el text, que afirma que en el cas que Catalunya s'independitzi, "seguirem al seu costat, defensant la seva decisió". Malgrat això, avisen que "seguirem batallant per la lliure unió amb la resta de pobles de l'Estat espanyol".

El manifest, que es titula "De quina unitat del poble treballador parlen?" neix com a conseqüència de la plataforma d'esquerres antiindependentista, formada per afiliats de CCOO, UFT, USOC, PSC, ICV, Podemos, i impulsada per l'exsecretari general del PCE, Francisco Frutos. El manifest afirma: els firmants del manifest [contrari a la independència] estan molt preocupats per "la unitat del poble", però, de quina unitat del poble parlen, quan a una part del poble, el català, se li negui el dret a decidir el seu futur?".

La Gigafoto de la concentració "d'Ara és l'hora" a la plaça Catalunya. Deures als polítics: "Unitat, Urnes i Independència"

19.10.2014  Acte de "Ara és l'hora" a pl. Catalunya de BCN. Aquestes 3 objectius son els que va demanar Muriel Casals als parlaments a la cloenda de l'acte.



L'acte central de la campanya 'Ara és l'hora' d'ahir a la plaça de Catalunya va ser multitudinari; hi va haver més de 100.000 manifestants, segons la guàrdia urbana. Avui els organitzadors de l'acte han publicat la Gigafoto de la concentració, que n'evidencia la magnitud i permet veure amb molta nitidesa gairebé tots els manifestants. Podeu veure la Gigafoto en aquest enllaç.

Aquest vídeo del cant dels Segadors entonat ahir mateix a la plaça de Catalunya també permet de veure la gentada que hi va concórrer.




 Els 3 objectius que va demanar Muriel Casals sembla que van quedant clars, aquesta imatge l'he trobada al FB.


Els parlaments de Muriel Casals i el Carme Forcadell van cloure l'acte. El de C. Forcadell vibrant segons el seu estil, va demanar al President Mas allí present, que convoqués eleccions en 3 mesos. Hi estic d'acord i molt agraïda de ser valenta per demanar·ho.
Això de l'independència deu ser una combinació de seny i rauxa, i de fet no hi ha fòrmules que diguin quan s'ha d'aplicar una i l'altre.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4215879/20141020/gigafoto-concentracio-dara-lhora-placa-catalunya.html

16 d’octubre del 2014

Recull de premsa: Els mitjans internacionals expliquen el canvi de plans del 9-N / 14, 15 i 16 octobre 2014





El britànic Financial Times o la cadena també britànica BBC han publicat articles després de la trobada







14.10.2014


La premsa internacional segueix amb atenció la reunió d'ahir i la compareixença de Mas d'avui. Si ahir es van fer ressò del resultat de la trobada, que va acabar sense acord entre les formacions, ara expliquen la decisió del govern parlant, per exemple, de 'desafiament', com fa la BBC. 'El líder de Catalunya ha assegurat que la consulta d'independència es faria el 9 de novembre', explica la cadena pública britànica. 'Artur Mas ha explicat que es faria dins un marc legal diferent, aparentment eludint el blocatge del govern de Madrid', afegeix.

The Telegraph explica que Mas està convençut de fer la consulta que s'emprarà 'per a mesurar el sentiment de la gent, i marcarà el precedent per una votació plenament legal en el futur'.

Aquest és el recull de premsa internacional:


BBC
Thumbnail for Catalans water down secession vote 
Catalans water down secession vote



15.10.2014
Euronews 

 "La reacció de Rajoy és un signe de miopia política"



El canal de televisió adverteix que la posició de Rajoy davant del 9-N és "perfecte" per unir el seu electorat

Xavier Lladó - El canal de televisió europeu 'Euronews' qualifica de "signe de miopia política" l'amenaça de Mariano Rajoy de tornar a impugnar el 9-N. "Independentment del que passi el 9-N, a Catalunya hi ha un problema polític. En aquest moment s'estima que, més o menys, la meitat de la població vol un altre tipus de relació amb la resta d'Espanya i, fins i tot, una majoria demana la independència. El 70% vol tenir la possibilitat de decidir-ho a través de les urnes. El govern espanyol ha convertit la reivindicació de Catalunya en un problema. Tracten d'unificar el seu propi electorat". Ho explica aquesta televisió per mitjà d'una entrevista al periodista i analista polític Josep Carles Rius.

El periodista avisa que Mariano Rajoy "vol unir el seu electorat, molt afectat per desastres com la llei de l'avortament, els escàndols de corrupció i, actualment, la crisi de l'ebola". Segons l'analista, la situació catalana és "perfecte" per fer-ho", però adverteix el perill. "això només incrementarà el problema", assegura.

Rius considera que "s'ha produit un gir i és que la gent ja no reclama el dret a decidir, sinó la independència, i la manera d'aconseguir-la tampoc és un referèndum sinó unes eleccions utilitzades com un plebiscit, però en aquest cas", sosté, "la unitat ja no és tan important com amb el dret a decidir, i ho fa palès la sortida d'ICV del procés. S'espera veure ara quin camí emprendrà Esquerra Republicana", explica.
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/euronews_la_reaccio_de_rajoy_es_un_signe_de_miopia_politica_103831.php 



16.10.2014
BBC 
Bloomberg
The Economist

Com expliquen la BBC, Bloomberg i The Economist la situació a Catalunya?   (per Vilaweb)


Gràfic a la notícia de la BBC.  Imatge de Vilaweb.

 

En destaquen el dèficit fiscal, el menyspreu del català, i el procés cap al 9-N


La BBC ha publicat, com fa amb moltes qüestions complexes, un article en forma de preguntes i respostes sobre el cas català, arran dels últims esdeveniments. Per situar el lector, l'autor, Patrick Jackson, diu: 'La febre de la independència ha conquerit la regió més rica d'Espanya, Catalunya, però el govern de Madrid està decidit a prohibir qualsevol referèndum a l'estil escocès.' L'article acaba dient que segons Artur Mas hi haurà 9-N, però que 'el referèndum de facto seran unes eleccions'. 

La primera pregunta que es fa és si Catalunya és un país. N'explica breument la història i la cultura i parla de la celebració del Tricentenari. Tot seguit analitza els factors que han desfermat el sentiment independentista i en destaca sobretot la crisi econòmica i les xifres de desocupació. 'La sensació d'injustícia perquè el govern espanyol pren molt més que no retorna' a Catalunya és un altre dels motius que destaca. Les explicacions van acompanyades d'infografies per comparar la situació a Catalunya i Espanya. També remarca el menysteniment per la llengua catalana d'aquests darrers anys.

L'autor es demana: 'És cert que Madrid esprem els catalans?' I respon que és difícil de saber-ho, perquè el govern espanyol no publica les balances fiscals. Tanmateix, constata que la inversió a Catalunya ha caigut. 'La gent té la sensació que les infrastructures públiques no són ben finançades.'

També es qüestiona si el 9-N és legal i explica que Mas ha assegurat que hi ha marcs legals preexistents que permetran la consulta i que, per contra, el Tribunal Constitucional espanyol en considera la legalitat. Finalment diu: 'Què passarà d'ara endavant?' I contesta amb les paraules de Mas: hi haurà 'paperetes, urnes i col·legis electorals' i vint mil voluntaris. Afegeix encara que el referèndum 'de facto' seran unes noves eleccions.

En l'article també es compara el cas català amb l'escocès i s'explica com Rajoy ha blocat totes les possibilitats de diàleg. Fins i tot es menciona el referèndum sobre les prospeccions petrolieres a les Canàries.


'El polvorí separatista d'Espanya'

Mapa publicat a la notícia de Bloomberg. Imatge de Vilaweb.


Per una altra banda, Bloomberg fa també un article sobre el cas català. Intenta explicar als lectors quina és la situació i l'origen del conflicte entre Catalunya i Espanya. L'article, titulat 'El polvorí separatista d'Espanya', comença així: 'Espanya encara lliura una batalla que va fer miques el país tres-cents anys enrere', en referència a la guerra de Successió. I continua: 'Els separatistes rumien el proper moviment, ara que el govern espanyol ha aturat l'intent de Catalunya de fer una votació sobre la independència el 9-N. [...] Artur Mas se n'ha desdit, després d'haver-ho impossibilitat el Tribunal Constitucional. Ara faran una votació informal, sense cens electoral. [Artur Mas] farà servir les urnes per mantenir la tensió mentre intenta convèncer aliats separatistes més radicals que s'uneixin en una plataforma unitària en una eleccions regionals que, de fet, equivaldrien a un referèndum. [...] Les enquestes mostren que al voltant de la meitat dels catalans són favorables a la independència, una quarta part es volen quedar a Espanya i la resta són indecisos.'

En l'apartat 'Antecedents', Bloomberg explica que el 'problema existeix des del principi. El matrimoni de Ferran d'Aragó —el territori del qual inclou la Catalunya moderna— amb Isabel de Castella el 1469, va ajuntar dos regnes que van formar l'Espanya moderna en una sola corona. Gairebé cinc-cents anys més tard, Catalunya va declarar unilateralment la independència, tot i que el trencament de 1934 va durar menys d'un dia perquè les forces espanyoles van bombardar el govern regional.'

Després d'explicar la repressió franquista, s'explica que 'el 1975, quan Franco es va morir, Catalunya va recuperar el control de la sanitat, l'educació i la llengua, tot i que no va aconseguir el poder sobre els imposts que té el País Basc, on el grup terrorista ETA ha matat més de vuit-centes persones [...] Els poders per a Catalunya es van ampliar amb una llei del 2006 [...] i quan la llei fou parcialment anul·lada el 2010, molts catalans van decidir que el seu futur era fora d'Espanya i el suport a la independència va créixer'.

Finalment, l'autor diu: 'Els polítics de Madrid i Barcelona fan servir la història com a font de rancor. Els nacionalistes espanyols diuen que Catalunya sempre ha format part d'Espanya. I els catalans diuen que la seva identitat es remunta al segle XIII i que tenen el dret d'expressar la seva voluntat. La constitució espanyola de 1978 no permet que una regió voti sobre la independència pel seu compte.'


'Catalunya està decidida'

Portada de l'apuntament a The Economist.Imatge de Vilaweb.


El darrer gran mitjà anglosaxó a publicar un article explicatiu de la situació actual del procés independentista català és The Economist. Al bloc The Economist explains, el setmanari econòmic anglès detalla els esdeveniments de les últimes setmanes, des de la suspensió del 9-N pel Tribunal Constitucional espanyol. 'Però Catalunya està decidida. El 14 d'octubre el president català, Artur Mas, va anunciar que, malgrat la decisió del TC, portaria endavant per al 9 de novembre alguna "consulta" amb "paperetes i urnes".'

L'article detecta 'dos motors de la nova onada separatista' catalana: els problemes econòmics a Espanya i la decisió del TC el 2010 d'eliminar una part del nou estatut aprovat en referèndum. I afegeix: 'El separatisme català no s'ha acabat. El pseudo-referèndum de Mas encara és previst per al 9 de novembre, tot i que no tindrà conseqüències legals.'
'Sigui quin sigui el resultat del vot el mes vinent, la fractura política a Espanya és probable que s'eixampli', conclou The Economist.