...se ha estado aplicando una política poblacional que era contractiva: ¿dónde están las ayudas a la natalidad?"
>> https://youtube.com/shorts/B8HflnIl_yE?si=uMr1JNYIWs0SZRwu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris família. Mostrar tots els missatges
13 de setembre del 2024
Hemos cometido errores gravísimos en la planificación de la población. Se va a reducir en 2 millones cada año. Pero oiga, ¿dónde están las ayudas a la natalidad?? por José Vilnez
20 de gener del 2024
Ella (la Dra.Myriam Grossmans) destrueix la ideologia de gènere en 5 minuts: "She destroys gender ideology in 5 minutes" "
Activeu els subtítols en anglés, la doctora parla a poc a poc. Interessant com exposa els problemes al moment de la pubertat, trobats a Finlandia i Suècia.
Curiosament he trobat un altre vídeo de la intervenció de la Dra. Grossmans a la Seu de Compareixensas del Comité d'Energia i Comerç. Aquest té activada la transcripció en el mateix YouTube, podeu llegir-ho.
__
8 d’agost del 2023
Eurodiputada húngara, antes embajadora en Madrid, estalla contra los trapicheos de Pedro Sánchez y exige que no sean tolerados
La Cuca de Llum no està per l'abortament, ni per la cultura gender en cap de les seves variants. Tampoc està per Vox ni PP.
L'eurodiputada és exacte en el que denuncia de Pedro Sánchez, i de la permissivitat de Brusel.les envers ell. Ha estat 5 anys embaixadora d'Hungria i coneix bé el pa que s'hi dona. Escolteu el seu discurs el primer minut del vídeo.
_
11 de desembre del 2017
3 de març del 2016
El que més necessita Catalunya son nens! S'aprova instar el govern a cofinançar les escoles bressol amb 1.600 euros per plaça i any per un error en la votació
N'ha assumit la culpa la republicana Marta Rovira, que s'ha equivocat a l'hora de marcar el sentit del vot del seu grup
El govern haurà de cofinançar les escoles bressol amb 1.600 euros per plaça i any i comprometre's a augmentar aquesta xifra fins als 1.800. ( És trist fer les coses bé per error, val més això que res. Cuca de Llum)
Així ho ha aprovat el Parlament gràcies a un error en la votació de Junts pel Sí, que s'havia mostrat contrari a fer-ho. La portaveu parlamentària de Junts pel Sí, Marta Rovira, s'ha equivocat a l'hora de marcar el sentit del vot del seu grup i només 12 dels 62 diputats han acabat rebutjant aquest punt.
La socialista Esther Niubó defensava la proposta i, des de Junts pel Sí, Anna Simó li retreia que "governar és prioritzar", fet pel qual han optat per oposar-se tant a l'aportació a les escoles bressol com a la recuperació de la sisena hora.
Per unanimitat han quedat aprovats altres punts com incrementar
progressivament els recursos del sistema educatiu fins a situar-se com a
mínim en el 6% del PIB, baixar les ràtios d'alumnes per classe i
convocar de manera urgent les oposicions per a la provisió de places de
docents i inspectors educatius.
29 d’octubre del 2015
Les grans estructures d’estat, marginades: natalitat i família. 3% d'innovadors, 16% de primers difusors, inversió i estalvi requereixen correcta proporció entre generacions
Catalunya no atorga suficient
importància a un risc que destrueix les perspectives de futur, el dels
desequilibris de la població a causa de la baixa natalitat.
El creixement econòmic també està en funció del creixement de la
població, de la seva densitat i estructura d’edats, a més d’altres
condicions lligades al progrés tècnic i el capital humà, i aquesta
relació està totalment menystinguda. En societats amb taxes de
fertilitat per sota de la de reemplaçament, de 2,1 fills per dona en
edat fèrtil, com succeeix a Europa i de manera especial a Catalunya, les
variables indicades de la població són decisives a llarg termini. La
vella teoria de és millor pocs fills perquè si dos poden estudiar 20
anys i quatre només ho podrien fer 10 (perquè resultaria massa car
donar-los més estudis) pot ser un raonament discutible, però que
posseeix una càrrega de raonabilitat. Però quan el raonament s’aplica a
un sol fill ja no té sentit, perquè en cap cas estudiarà 40 anys, i ja
no diguem quan no es tenen fills. La decisió actual de tenir-ne molt
pocs o cap, poc té a veure amb els seus estudis, i si amb la preferència
de preservar els seus ingressos i temps per part del pares. Però això,
que pot optimitzar els seus guanys i recompenses individuals, genera uns
efectes molt negatius per la societat. En altres paraules, per sota
d’un determinat llindar de fills, entre dos i tres, la possibilitat que
la seva reducció millori la renda futura, resulta simplement impresentable.
El factor discriminant de la forma com la població actua és l’edat,
és a dir, disposar d’una estructura de població d’acord amb les
necessitats de productivitat, innovació, inversió i estalvi. Això és
així a causa dels següents factors:
Pgen el metro reciclnt un mpoll de refresc En termes relatius, els innovadors són entre el 2 i 3% de la població i els primers difusors de la innovació de l’ordre del 16% del total. D’aquest conjunt depèn en bona mesura el progrés tècnic. Una població menor tindrà menys persones d’aquestes característiques. Però no només això, sinó que, sobretot, dependrà de la seva edat, de la quantitat d’individus que tinguem entre els 25 i 35 anys, que és on es concentren aquelles capacitats. Si en cada generació aquest grup es redueix, es perdrà potencial innovador.
Pel que fa a la productivitat el període clau, se situa entre els 30 i 40 anys, on es troben els màxims, amb pendents de caiguda suaus en els anys posteriors, que es prolonga entre 4 i 10 anys en funció del tipus de tasca i experiència. Els majors nivells salarials i, per tant, d’estalvi i inversió, se situen entre els 45 i 54 anys, i a partir dels 60 tendeixen a reduir-se arribant a una taxa d’estalvi negativa.
Entre els 25 i 40 anys es desenvolupa el màxim endeutament; entre els 35 i 50 el rendiment màxim (que l’FMI situa entre els 40 i 65), i dels 40 als 55 l’estalvi màxim.
La població entre els 25 i 40 anys serà clau per a la innovació i la productivitat i, per tant, per al creixement a llarg termini. Aquesta població ha de mantenir una relació adequada amb el segment posterior fins als 55 anys perquè hi hagi l’estalvi necessari.
Per tant, en la mesura que una
població envelleix i destrueix una articulació favorable al creixement
de l’estructura d’edats, perd capacitats i també desequilibra les
relacions econòmiques relacionades amb l’estructura d’edat. El 2020 la
mitjana d’edat a Catalunya serà de 44,4 anys, pràcticament igual a
l’europea, i haurà deixat enrere el període de major capacitat
innovadora i productiva. Tindrà encara una notable -en termes relatius-
capacitat d’estalvi, que s’anirà reduint en la mesura que vagin “pesant”
més les cohorts de població de més de 65 anys. La perspectiva és, per
tant, reduir el creixement i generar un cert desequilibri financer, tot i
que la globalització tendeix a anivellar aquest fenomen.
D’altra banda en un procés temporal que arriba fins al 2060 la
despesa, sobretot en pensions, atencions a la vellesa i sanitat tendirà a
augmentar en conjunt, i per a Catalunya no menys de 9 punts percentuals
de PIB, amb la base de les xifres del 2009, i per tant i en relació a
la despesa actual. Però aquest ritme no serà progressiu sinó que
creixerà sobretot a meitat de la dècada vinent i fins ben entrada la
posterior.
El resultat, quan hàgim superat la crisi en la dècada que ve entrarem a causa de la població en un nou procés crític. D’una banda, menors perspectives de creixement del PIB a causa dels desequilibris en l’estructura d’edat per manca de naixements; l’altra, un augment de la despesa a causa de l’edat cada vegada més gran de la població. Aquesta equació només té resposta des de la família. Ella és el factor estratègic a curt i llarg termini per harmonitzar en la millor mesura possible les exigències contradictòries que es deriven de l’evolució de la població. Ella és l’única institució que permet fer més amb menys, a condició que les polítiques públiques es concebin a partir de la seva centralitat estratégica.
El resultat, quan hàgim superat la crisi en la dècada que ve entrarem a causa de la població en un nou procés crític. D’una banda, menors perspectives de creixement del PIB a causa dels desequilibris en l’estructura d’edat per manca de naixements; l’altra, un augment de la despesa a causa de l’edat cada vegada més gran de la població. Aquesta equació només té resposta des de la família. Ella és el factor estratègic a curt i llarg termini per harmonitzar en la millor mesura possible les exigències contradictòries que es deriven de l’evolució de la població. Ella és l’única institució que permet fer més amb menys, a condició que les polítiques públiques es concebin a partir de la seva centralitat estratégica.
http://www.catdialeg.cat/les-grans-estructures-destat-marginades-natalitat-i-familia/
18 de juliol del 2014
e-Cristians s'oposa a la proposta de llei GLBT del Parlament de Catalunya
Considerem
que privilegia un col·lectiu sobre la resta de la ciutadania i demanem
que –donat l’avançada situació parlamentària en què es troba- s’elimini
el règim sancionador, s’elimini la inversió de la càrrega de la prova,
i, de forma immediata, s’elabori una llei de caràcter general contra la
discriminació per posar fi als privilegis que la llei GLBT estableix.
En
relació a la ‘Proposició de Llei de drets de les persones gais,
lesbianes, bisexuals i transsexuals i per a l’eradicació de l’homofòbia,
lesbofòbia i transfòbia’, que es troba en tràmit parlamentari per ser
aprovada, e-Cristians considera que:
1. Els
bisbes de Catalunya han qualificat de “desencertada” la Proposta de
llei i, després de la trobada duta a terme per la Conferència Episcopal
Tarraconense entre el 8 i el 10 de juliol a Salardú, han mostrat la seva
“preocupació” per la redacció del projecte “per les greus conseqüències
que pot tenir en l’exercici dels drets humans de la llibertat
religiosa, de pensament i de consciència dels ciutadans de Catalunya”.
2. És una llei que atorga privilegis a un col·lectiu en particular, en lloc de corregir discriminacions.
3. Aquests
privilegis estan basats en un parany profund. La discriminació és sobre
les persones i, per tant, corregir la discriminació és corregir
aquelles situacions personals que es produeixen, però això no vol dir
fer apologia de les idees que tenen aquestes persones tal com proposa el
redactat de la Proposta de llei. Que el col·lectiu LGBT no hagi de ser
discriminat per la seva condició sexual no hauria d’implicar que a les
escoles s’hagi d’ensenyar la teoria de gènere i l’homosexualitat. El
Projecte de llei incorre en l’adoctrinament d’una determinada ideologia.
4. El
redactat criminalitza els representants eclesials i a la Doctrina
social de l’Església catòlica sobre aquesta matèria, ja que les
pràctiques homosexuals són contràries als seus ensenyaments. L’article
258 referent a la ‘Castedat i homosexualitat’ del Catecisme diu així:
“L’homosexualitat
designa les relacions entre homes o dones que experimenten una atracció
sexual, exclusiva o predominant, cap a persones del mateix sexe.
Revesteix formes molt variades a través dels segles i les cultures. El
seu origen psíquic roman en gran mesura inexplicat. Recolzant-se en la
Sagrada Escriptura que els presenta com depravacions greus (cf Gn 19,
1-29; Rm 1, 24-27; 1 Co 6, 10; 1 Tm 1, 10), la Tradició ha declarat
sempre que “els actes homosexuals són intrínsecament desordenats”
(Congregació per a la Doctrina de la Fe, Decl. Persona humana, 8). Són
contraris a la llei natural. Tanquen l’acte sexual al do de la vida. No
procedeixen d’una veritable complementarietat afectiva i sexual. No es
poden aprovar en cap cas.”
5. Es tracta d’una llei impresentable que, a més, pensem que té aspectes anticonstitucionals.
Per això, i per no provocar un marc d’indefensió jurídica, e-Cristians demana:
- Que, en l’estat en què es troba la llei, s’elimini l’apartat de règim sancionador.
- Que s’elimini la inversió de la càrrega de la prova, que anul·la la presumpció d’innocència i obliga el denunciat a demostrar-se lliure dels càrrecs que se li imputen.
- Que de forma immediata s’elabori una llei de caràcter general contra la discriminació per posar fi als privilegis que la Llei GLBT estableix.
11 de juliol del 2014
Sexo y dinero, la sociedad desnortada. Editorial ForumLibertas
11/07/2014 -No se trata de grandes principios sino de la práctica cotidiana: nuestra sociedad desvinculada ha perdido el norte, de manera especial en aquello que se refiere al dinero y al sexo, las dos pulsiones más fuertes del deseo humano porque además de su fuerza poseen la característica general de la insaciabilidad, y eso es lo que las hace peligrosas para uno mismo y para los demás. Una vez sumergidos en la vorágine nunca es bastante, o en el mejor de los casos el límite queda lejos.
Hablemos
del sexo. La cultura de la desvinculación ha acuñado un principio
prácticamente hegemónico, el de satisfacerlo sin cortapisas,
y todo intento de educar en el autocontrol, fruto de nuestra tradición
cultural más que bimilenaria, es castigado con la descalificación:
“¡represores!”. Naturalmente, en la práctica este principio es
insostenible, primero en razón de la felicidad y dignidad personal,
segundo porque la sociedad no puede permitírselo, y entonces al daño de
la incontinencia y conversión del otro en objeto se le añade el caos, el
desorden.
Vean sino el San Fermín, que ha degenerado en parte en una práctica hiper etílica, provocación y agresión sexual.
Para prevenirlo -infructuosamente-, se han destacado numerosos policías
de paisano, pero ya se han alzado voces y escritos argumentando que no
permitir que las mujeres muestren sus pechos cuando los hombres lo hacen
es sexista, y que si quieren divertirse dejando que las manoseen están
en su derecho. ¿Cómo ligar este principio que se realiza en medio de una
muchedumbre excitada y sumergida en vino, con el de que no se cometan
excesos con aquellas mujeres? La sociedad desvinculada, sus autoridades,
han de responder a ello pero no saben cómo, simplemente porque es una
contradicción inasimilable.
Los
casos se multiplican, como el conflicto entre la federación del
balonmano playa y jugadoras y equipos, por el intento de establecer que
sea el biquini la uniformidad para el juego, según establece la
Federación Europea de este deporte. Tampoco es nada extraño, con esta
vestimenta juegan a voley playa y, si bien no es idéntica, sí tiene
muchos puntos de contacto con las que utilizan las jugadoras
profesionales de voley. Las federaciones de estos deportes minoritarios
saben que una forma de tener una mínima opción de ingresar alguna cosa y
mejorar la notoriedad es saliendo en la TV, y esta oportunidad se
multiplica si hay una exhibición del físico femenino. Hay también una
evolución en este sentido en muchas de las practicantes de atletismo
–sobre todo entre aquellas que poseen condiciones objetivas para ello- o
en la evolución de la vestimenta de las tenistas (solo un deporte, el
baloncesto femenino, ha seguido hasta ahora el camino inverso, con
equipamientos amplios, nada ajustados). La razón formal que aducen las
chicas del balonmano playa no es la del recato sobre el espectáculo de
su figura, sino una vez más el sexismo, los hombres juegan con camiseta.
La mujer como objeto del deseo está más presente que nunca en nuestra sociedad,
solo hay que observar como visten muchas adolescentes con la aceptación
de sus padres, o en que la ha convertido la publicidad de manera
sistemática. Pero, entonces, de cuando en cuando estalla el escándalo,
como con el bar de Magaluf, en Mallorca, que ofrecía consumiciones
gratuitas a mujeres a cambio de practicar el mayor número de felaciones,
pero entonces la sociedad y autoridades reparan que nada pueden hacer
porque es “legal”. Para profundizar más en la contradicción estalla a
continuación un escándalo parecido en un club de copas de Barcelona,
hasta que se repara que se trata de un club gay que se defiende
acusando de hipócritas a los demás, porque no solo felaciones sino
relaciones sexuales se mantienen en el “cuarto oscuro” de que disponen
muchos bares de ambiente. Entonces, el escándalo afloja porque son
homosexuales quienes practican las felaciones en nombre de la libertad, y
a estos se les consienten prácticas como las que sazonan sus
desfiladas, que a las demás personas se les rechaza.
Los
mismos que protestan contra el sexismo del uniforme deportivo son
quienes defienden los salones pornográficos que salpican la geografía
española,
donde la mujer se ve reducida a su dimensión más mínima, la genital.
Total, lo dicho, un gran embrollo, porque la sociedad desvinculada es
también la sociedad del lío. Todo esto sucede por una razón principal:
porque la sociedad de la anomia ha perdido toda capacidad para definir
el bien y promoverlo.
10 de gener del 2014
Desde hace 75 años, en Finlandia el Estado envia un paquete de maternidad con ropa, sábanas y juguetes para todas las que esperan un bebé.
Durante 75 años, las mujeres
embarazadas en Finlandia han recibido cajas de cartón del Estado. Es
como un paquete inicial con ropa, sábanas y juguetes que a su vez puede
ser usado como camita. Muchos argumentan que esta política ha ayudado a
que el país nórdico sea una de las naciones con menor tasa de mortalidad
infantil en el mundo.
Se trata de una tradición que data de la década
de los años 30 y busca dar a todos los niños finlandeses, sin importar
su condición social, un comienzo de vida equitativo.
El paquete de maternidad, un regalo del gobierno, está disponible para todas las que esperan un bebé.
Contiene monitos, sacos de dormir, ropa para el aire libre, productos para el baño, así como pañales y un colchón pequeño.
Con el colchón en el fondo, la caja se convierte
en la primera cama del bebé. Muchos niños tienen su primera siesta
dentro de la seguridad que brindan las paredes de cartón.
Las madres pueden escoger entre tomar la caja o
recibir efectivo (unos US$214), pero el 95% opta por la caja, pues su
valor es mucho mayor.
Esta tradición nació en 1938. Al principio era sólo para familias de bajos recursos, algo que cambió en 1949.
"No sólo fue ofrecido a todas las futuras
madres, sino que la nueva legislación también significó que, para
obtener la caja, tenían que visitar a un médico y una clínica pública
prenatal antes de los cuatro meses de embarazo", cuenta Heidi Liesivesi,
quien trabaja en Kela, la institución de seguridad social finlandesa.
La caja les daba a las madres lo que necesitaban
para cuidar a sus bebés, pero también ayudaba a guiar a las mujeres
hacia los brazos de los profesionales de la salud del Estado de
bienestar naciente de Finlandia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)