Elstreballadors d’Adif a Tarragona i l’Ebrees revolten contra la companyia i denuncien a Brussel·les la“falta continuada” de plantilla i d’inversions a la zona, coneguda per les constants incidències a les línies R-15 i R-16 de Rodalies.
A través del Sindicat Ferroviari de la UGT adverteixen que falten
treballadors i que no es cobreixen les vacants. És més, asseguren que
Adif ni tan sols reconeix que n’hi hagi.
En un comunicat que han fet públic aquest dilluns, alerten de la “falta d’inversions en infraestructures per poder garantir el bon estat de les instal·lacions ferroviàries”.
Denuncien els 13 descarrilaments els últims 3 anys, fins i tot amb
matèries perilloses, només a les comarques de Tarragona, on per cert hi
ha 2 nuclears; els retards sistemàtics i els 126 punts negres d’urgent reparació, que són un perill.
Desinversió en recursos tècnics, però també humans, amb una reducció continuada de treballadors: calen almenys1.000 contractacions a Catalunya,
segons els sindicats que, acompanyats per diputats i senadors
d’Esquerra, demanen a Brussel·les que pressioni el govern espanyol.
També posen el crit al cel per les externalitzacions que el govern espanyol està
practicant dins d’Adif en àmbits com el manteniment de les línies, la
venda de bitllets o les tasques de maniobres dels trens.
Avui una representació del Sindicat Ferroviari de la UGT és a Brussel·les per denunciar aquesta situació davant la Comissió de Transports Europea i reclamen, entre d’altres, que s’aturin aquestes externalitzacions.
> El president de Catalunya Acció presenta el seu
nou llibre en un moment en què ha de declarar a l'Audiència Nacional per
la xiulada a l'himne espanyol a la Copa del Rei
> Defensa que a l'Estat se l'ha de "combatre" i no desobeir
Sara González, Barcelona | 10/11/2016
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, va anar dilluns a declarar a l'Audiència Nacional espanyola i hi tornarà dilluns vinent. El presumpte delicte: haver promogut la la xiulada a l'himne espanyol durant l'última final de la Copa del Rei, el maig de l'any passat. Aquest episodi judicial coincideix amb la publicació del seu nou llibre O processisme o independència. Volem un estat català o és només un desig? (Edicions Saldonar), que es presenta aquest dijous a les 19.30 hores al Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.
- Podria haver decidit que no es presentava a declarar davant de l'Audiència Nacional, però sí que ha volgut fer-ho. Per què?
- Sempre he estat partidari de no desobeir l'Estat sinó de combatre'l.
La desobediència, que respecto, comporta una obediència preestablerta.
Respecto, però, l'actitud de Joan Coma i de Montse Venturós. És una
línia de lluita independentista, però la meva estratègia és una altra.
- I l'estratègia del Govern és encertada?
- El 27 de setembre del 2015 ens demanaven el vot de la nostra vida. Es
va dir, a més, que allò eren unes eleccions plebiscitàries i que, si hi
havia una majoria independentista, Junts pel Sí faria una declaració
d'independència. Després, però, uns van dir que havíem guanyat i uns
altres van dir que havíem perdut. És normal que quan tu fas invents
polítics com unes plebiscitàries hi hagi unes lectures esbiaixades i
contradictòries. Tot plegat ens ha instal·lat en una cerimònia de la
confusió. Les independències sempre han estat una declaració i una presa
de poder polític del territori.
- Com va ser la trobada amb el jutge de l'Audiència Nacional?
- L'expedient el vam esperar fins divendres, però no va arribar. Amb la
traductora de català al costat l'únic que li vaig dir al jutge era que
no calia que la traductora m'anés repetint en català allò que ell deia
en espanyol. A partir d'aquí, el jutge va fer l'exposició i l'advocat li
va respondre que no teníem la causa. Amb un jutge de l'Audiència
Nacional i davant d'uns delictes per injúries i ultratge als símbols
d'Espanya, que porten penes de presó de 6 mesos a 2 anys, el tracte pot
ser de tot menys cordial. Va ser fred absolutament per part d'ell i
també per part meva.
- Quan va promoure la xiulada s'esperava que s'arribaria fins a aquest punt?
- Sí. Perquè van haver-hi dues coses que els van ferir.Primer, que va
ser retransmès a tot el món. I segon, que feia només un any que havia
abdicat Joan Carles I i estaven en ple procés de lifting de la
monarquia borbònica, però resulta que aquell 30 de maig van ser més
escridassats que el pare. Els borbons són molt rancuniosos i no
obliden.
- Era necessari promoure la xiulada quan ja es produïa de forma espontània?
- Amb el manifest vam aconseguir que es fes una lectura política
detallada de la xiulada. Aquest era l'objectiu del manifest. Sabíem que
hi hagués hagut xiulada igualment i amb una intensitat que probablement
hagués estat la mateixa, però li vam donar el raonament polític.
- Fins a quin punt està disposat a arribar? Ho tornaria a fer?
- Sóc un investigat de l'Audiència Nacional en aquests moments i, com
que no pot investigar sobre intencions, aquesta pregunta queda sense
resposta a l'espera de si es torna a produir una situació semblant.
- Es pot eixamplar la base del procés sobiranista amb accions com la seva?
- Els catalans serem independents el dia que no vulguem ser espanyols.
Intentem justificar coses que enlloc del món s'intenten justificar, com
ara frases com "sóc independentista però em sento espanyol". Això és una
cosa que qualsevol letó, lituà o eslovè no els haureu sentit dir mai.
Hem arribat a un moment que hi ha uns missatges d'una absurditat tan
sideral que els entomem, els processem i els incorporem al nostre
discurs i no veiem que són un contrasentit. Amb això només produïm més
indecisos. Si hem d'eixamplar la base siguem clars. En tot cas, ja està
prou eixamplada, són 72 diputats independentistes, ja hi ha una majoria.
La independència de Catalunya no serà una cosa unitària i absoluta. No
podem esperar que els set milions i mig de ciutadans de Catalunya siguin
independentistes. Les coses a la història les canvien aquells que tenen
més capacitat promotora, minories.
- És incompatible sentir-se català i espanyol a la vegada?
- No m'estranya que hi hagi molts que diguin això després de tants anys
de discurs equívoc. Allò que seria més lògic és que n'hi haguessin menys
que se sentissin amb aquesta esquizofrènia nacional. Hi ha una paraula
en el procés independentista que està proscrita, que és patriotisme. En
el discurs independentista oficial no surt. L'altre dia el messies de
les esquerres espanyoles, Pablo Iglesias, li va dir a la presidenta del
Congrés que es devia a la seva pàtria. Utilitza la paraula patriotisme
amb normalitat. Aquí no, perquè pensen que seran percebuts o massa de
dretes o massa radicals.
- Per què creu que reobren la seva causa si ja s'havia arxivat?
- Els ha agafat un atac de simbolisme com qui té un atac de grip. També
han citat ara cinc catalans per la crema de banderes. El govern del PP
s'ha reeditat, la fiscalia se sent reforçada i pretenen escarmentar, un
càstig exemplar perquè no torni a passar.
- El seu llibre es titula O processisme o independència. El processisme és una batalla per l'hegemonia entre CDC i ERC?
- El processisme és una actitud impulsada fonamentalment per una classe
política que jo no dic que no sigui independentista. Però el meu dubte
és si la independència de Catalunya és la prioritat o bé una prioritat
només, com acabar amb la fam al món o aturar els desnonaments o intentar
baixar els impostos als empresaris.
- Vostè que creu?
- Que no ho és.
- I ho hauria de ser?
- Naturalment. Si ets patriota, el primer és la pàtria i, per tant, la
independència. Jo veig molts equilibris i molta especulació.
- L'emancipació nacional i l'emancipació social no poden anar de la mà?
- Això ho fan els pobles càndids del món. No et pots emancipar
socialment si no t'emancipes nacionalment. L'esclau primer s'ha
d'alliberar de l'amo i després millorarà les condicions dels altres
esclaus. Les esquerres catalanes haurien de fer aquest raonament. Però
clar, dius això i automàticament ja ets neoliberal i de dretes quan en
realitat l'esquerra més representativa a Catalunya, la que venia del
PSC, és un gran lobby que viu d'una o altra manera de la subvenció.
- Quina és la tesi principal del llibre?
-Que estem instal·lats en una cerimònia de la confusió en la qual el
ciutadà de peu que és independentista i va a les manifestacions de la
Diada ha arribat un moment en què no entén res. Un referèndum ha de ser
acordat i vinculant però saps que Espanya diu que no. Fa quatre dies es
parlava d'una declaració d'independència que s'havia de fer el 2017.
Estem instal·lats aquí i per trobar el desllorigador cal fer diverses
coses. Una d'elles és parlar clar. Entomar Espanya tal i com és perquè
farà tot allò que calgui per intentar que una part del seu territori no
es desmembri. I els catalans també hem d'entomar que fer la
independència és trencar l'statu quo i que això no ho podem fer de la mateixa manera que abans amb l'Estatut, el pacte fiscal o el dret a decidir.
- Com s'ha de fer, doncs?
- Requereix una fermesa, una contundència i uns sacrificis. Fins on
estem disposats a arribar els catalans? El nostre sacrifici no pot ser
sortir un cop a l'any al carrer. La qüestió és si estem disposats a fer
costat al nostre Govern si hi ha una declaració d'independència que vagi
més enllà del simbolisme i hi ha una presa de control del territori. Si
estem disposats a estar tres o quatre dies si cal a l'aeroport de
Barcelona, al port o a l'agència tributària. No dic que s'hagi de fer,
però hi estem disposats?
- Creu que la majoria de catalans hi estan disposats?
- A dia d'avui, no.
- Què caldria perquè es donés aquest escenari?
- Uns models de lideratges clars que estiguin disposats a jugar-s'hi la pell.
- No n'hi ha cap?
- Jo així ho espero, però ara personalment no veig una disposició de
jugar fort realment. I aplaudeixo l'actitud dels encausats com
l'expresident Mas. Respecto la seva actitud i el que va fer amb el 9-N.
Ells, però, són aforats. Un servidor no i això et situa en un plànol
diferent. Al president Mas el van acompanyar al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya 400 alcaldes. A mi set persones a l'Audiència
Nacional de Madrid. I és normal, però hem de veure quan el poble se la
juga i quan se la juguen ells. El poble per fer coses també s'ha de
sentir protegit, ha de veure que els de dalt també estan disposats a fer
passes endavant.
- I els Mossos?
- A qui se li ha de demanar que desobeeixi, en tot cas, és al conseller
Jordi Jané i que se la jugui ell. Aleshores el mosso, amb la força de
l'exemple, pot seguir el mateix camí.
- El seu llibre és una invitació a jugar-se-la?
- És una reflexió d'on estem i de dir cap a on jo crec que s'ha d'anar.
Jo hi he anat, ningú em pot dir que jo no hi he anat. El nostre
parlament té 72 diputats independentistes que podrien crear una
legalitat catalana declarant la independència. Ho podrien fer demà. Em
queixo en el llibre que tot el que no sigui això a mi em sona a porta
d'escapatòria.
- Confia que hi haurà un referèndum l'any vinent?
- M'agradaria confiar-hi, però crec que aquest referèndum unilateral no
es produirà. Però es poden produir canvis. Ens van dir 18 mesos i serem
aplicats. Però jo el que faig és fiscalitzar, la societat ho ha de fer.
Els catalans de vegades cometem un error: creiem que ens hem de carregar
de raons.No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder. Sempre.
Tenir la raó és el consol dels que perden. Als catalans sovint ens ha
passat que sempre hem tingut raó i sempre hem perdut. Per tant, prenguem
el poder.
Imatges publicades per Vilaweb de la xiulada en suport de S. Espot.
...El jutge de l’Audiència espanyola, Fernando Andreu, va haver d’ajornar
ahir la declaració del president de Catalunya Acció perquè el jutjat no
havia traslladat l’expedient de la causa ni a ell ni al seu advocat. És
per això que Andreu va donar a Espot una setmana de marge per preparar
la seva defensa i el va tornar a citar dilluns de la setmana que ve...
...La xiulada contra l’himne espanyol i el rei Felip VI al camp del
Barça el dia de la final de la Copa va comportar una onada de multes per
la via administrativa contra una dotzena d’entitats independentistes.
La més castigada ha estat la promotora inicial del manifest que
convocava la protesta, que era Catalunya Acció, amb una sanció de 70.000
euros, i el seu president, Santiago Espot, amb 90.000 euros a títol
individual. A més ara s’ha obert la via penal contra Santiago Espot i
per aquest fet ha estat citat a declarar avui a l’Audiència Nacional.
Diverses persones han acompanyat Santiago Espot a Madrid, a la seva
declaració davant l’Audiència Nacional. David Folch, secretari nacional
de comunicació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), ha
viatjat amb Espot i el seu advocat per transmetre tot el suport de la
formació. Un cop a Madrid s’hi han sumat el senador d’ERC Santiago
Vidal, la vicepresident de l’ANC Natàlia Esteve i membres de la
territorial de l’ANC de Madrid...
Dimarts, 22 de novembre de 2016 - Cara a cara entre Santiago Vidal i Mariano Rajoy al Senat
22.nov.2016
Lídia Heredia ha entrevistat el jutge Santiago Vidal, senador d'ERC. Ahir, el
Tribunal Suprem va confirmar la suspensió de Santiago Vidal com a jutge durant 3 anys,
tot i que els arguments jurídics de la decisió del Suprem no se sabran
fins d'aquí a una setmana i Vidal ha anunciat, durant l'entrevista, que
presentarà un recurs al Constitucional.
El senador d'ERC ha dit que els
tribunals i l'Estat s'haurien i l'Estat s'haurien de preguntar si amb aquesta actitud no acabaran
provocant l'efecte contrari i que, per molt que ens amenacin o ens
vulguin atemorir amb inhabilitacions, seguirem obeint la veu del poble. Vegin el vídeo de la notícia emesa per TV3:
La transcripció sencera de les paraules del president que han destapat les vergonyes de la democràcia espanyola
22.nov.2016
El PDECAT, ERC, Bildu, PNB, En Marea, En Comú
Podem i Podemos han volgut mostrar avui el seu suport a Francesc Homs
davant el suplicatori del Congrés, un gest que ha molestat molt al
bipartidisme de l'Estat i que ha servit per explicar als mitjans
internacionals la manca de sentit democràtic de la política espanyola
"Avui el Congrés dels diputats escriurà una pàgina vergonyosa del parlamentarisme espanyol.
Una d'aquelles pàgines que els seus responsables voldran que no es
recordi, que no tindran coratge de defensar. Avui és el dia en què la
decisió dels votants catalans serà violentada. Avui és el dia que el meu
vot com a ciutadà serà invalidat per qui l'hauria de garantir.
En un estat en què el TC pot suspendre de forma unilateral i el Congrés
pot anul·lar l'elecció dels votants perquè no li agraden les seves
idees, ni els seus compromisos polítics ni la seva coherència amb el que
els ciutadans li van encarregar, en tant que representant públic. Quan
passa això la democràcia està seriosament en perill. Qui té poder per
canviar les normes i nomenar membres del tribunal, sempre tindrà la
certesa que els que incompleixen són els altres.
Mai se sentirà obligat a complir els seus compromisos ni tampoc les
regles del joc democràtic perquè quan les regles del joc democràtic li
van a la contra, simplement les canvia.
El
Congrés, per tant, no hauria de permetre avui que un tribunal jutgi a un
dels seus membres per haver tingut el coratge de complir un compromís
electoral. Potser sona estrany, una mica extraterrestre, però això és la
democràcia: complir els compromisos electorals. Una cosa a la qual una
part no menor del sistema polític espanyol sembla que ha oblidat o
banalitza. Complir els compromisos i fer possible l'exercici ciutadà
d'expressió democràtica, pacifica i exemplar.
Per tant, avui
és especialment necessari sortir en defensa de la democràcia i dels
demòcrates. Els demòcrates són els que defensen la democràcia davant de
pressions i interessos, i especialment són demòcrates els que es mobilitzen quan es pretén ofegar la veu de qui pensa diferent de tu.
La democràcia no pot ser low cost perquè si ho és, si es tracta d'una
democràcia de baixa intensitat, mai podrà demanar a la societat
sacrificis perquè surti en la seva defensa quan està en perill.
Avui,
PP, C's, PSOE, amb el concurs del PSC, passaran per sobre de la
voluntat dels votants. Avui els partits de la coalició governamental
espanyola ompliran de més pedres la maleta del diàleg i ho faran més
difícil. I afegiran dificultats en una tasca molt complexa en
aquests moments i és exactament anar a la direcció contrària del que és
necessari.
Avui es converteix en mera retòrica
i en simple gesticulació i declaració d'intencions la gesticulació
dissenyada perquè arribi a Catalunya determinat missatge.
Pels seus fets els coneixereu. Avui els fets certificaran que el concepte de diàleg i democràcia que tenim alguns no és compartit pels que tenen els altres." Carles Puigdemont, president de la Generalitat. Madrid, 22 de novembre de 2016
El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha interpel·lat avui la ministra de
defensa espanyola, María Dolores de Cospedal, en la primera sessió de
control del nou govern de Rajoy. Rufián li ha preguntat si pensava
retallar la despesa del seu ministeri tenint en compte que a l’estat
espanyol hi ha ‘‘750.000 famílies sense ingressos, 800.000 sense
assistència sanitària, un 32% de pobresa infantil, 500.000 desnonaments
els últims tres anys i tretze milions de pobres’’. A més, el diputat ha
afegit que ‘‘entre xifres reals i camuflades’’, la despesa és 17.465
milions d’euros.
De Cospedal, amb mirada desafiant, ha replicat: ‘‘La
resposta és breu i senzilla, no’’.
I Rufián li ha contestat: ‘‘La meva
resposta també serà breu. Ara surti al carrer i digui a la gent que
mengi bales i dormi en tancs’’.
Plano amb la situació de l'Aldea al delta de l'Ebre. Venient el plano és llògica la seva reinvindicació de la parada del l'Euromed. Màxim amb el servei nefast de Rodalies que pateixen.
Captura de pantalla del primer Euromed que ha parat a l'Aldea. Ha estat rebut per la Plataforma Trens Dignes, i pel Conseller de Territori Josep Rull.
Els trens Euromed pararan aquest dissabte per primera vegadaa les Terres de l'Ebre.
El fet és tan important per al territori que la plataforma Trens
Dignes ha organitzat un esmorzar popular per celebrar-ho. El conseller
de Territori, Josep Rull, viatjarà amb el primer d'aquests trens des de
Barcelona a l'Aldea.
L'arribada dels Euromed a l'Ebre és una vella reivindicació. Iniciada
pels empresaris de la zona fa catorze anys, l'ha acabat assumint el
col·lectiu d'usuaris ferroviaris, desesperats pels continus retards i
els eterns viatges del servei de trens regionals.
El servei serà provisional fins que se solucionin els problemes de l'R16 imentre durin les obres del desdoblament de tram de via única entre Vandellós i Vila-Seca que està previst que s'acabin al maig del 2017.
El Departament de Territori, però, ha acordat la bonificació del preu del trajecte per un any. El preu del bitllet entre Barcelona i L'Aldea és de 12 euros, igual que el del tren de rodalies. El Departament de Territori pagarà 75.000 euros mensuals perquè el preu del bitllet per als ebrencs sigui el mateix que el de rodalies.
La durada del trajecte es redueix a 1 hora i 40 minuts, uns 40 minuts menys que amb l'R16.
De dilluns a divendres hi hauràvuit freqüències: 4 en sentit nord i 4 en sentit sud.
I, segons ha anunciat el Departament de Territori, a partir del gener
s'incorporaran més trens els dissabtes i diumenges per garantir les vuit
freqüències tota la setmana, així com la bonificació del preu del
bitllet també amb Tarragona.
Ahir van ser Mas, Ortega, Rigau, Homs, Espot, Venturós, Coma i Forcadell. Demà pots ser tú o jo. Podem ser nosaltres I cal
Maria Macià - Barcelona. Divendres, 11 de novembre de 2016
Les entitats sobiranistes han organitzat en les últimes setmanes manifestacions en defensa de Carme Forcadell, Joan Coma, Montserrat Venturós...
Però mai s’havia fet una concentració unitària per donar suport a tots
els altres càrrecs electes anònims investigats per actes relacionats amb
el procés independentista.
La concentració convocada per aquest proper diumenge a les 12h pretén reunir a més de 200 d’aquests càrrecs dalt d’un mateix escenari a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona.
L’acte, sota el lema “Defensem les nostres institucions”, donarà el
protagonisme als alcaldes i regidors d’ajuntaments denunciats per la
Delegació del govern espanyol, la Fiscalia i el Partit Popular.
Des de l’ANC, s’ha destacat l’èxit de la convocatòria especialment
als municipis de fora de Barcelona. “Calia un acte perquè alcaldes i
regidors es sentissin acompanyats i veiessin que estem tots amb ells”
expliquen, assegurant que s’omplirà l'avinguda.
Resposta a l'Estat
Amb aquesta reunió de càrrecs investigats, el que volen aconseguir
les entitats és una fotografia que representi la unitat del poble català
davant dels envits rebuts des de les institucions i la justícia
espanyoles. Es pretén donar un “senyal inequívoc” a l’Estat en resposta
les últimes actuacions contra càrrecs electes com l’admissió de la
querella a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va demanar a la ciutadania que
amb la seva assistència “deixi clar el suport a les institucions del
país escollides democràticament”. Perquè d’aquesta manera, "l’Estat
espanyol no podrà guanyar aquesta batalla”.
Més de 140 autobusos
A falta de tres dies per la concentració, ja hi ha més de 140
autobusos confirmats i es preveu que es superin els 150. Han estat
organitzats per unes 120 associacions territorials i arribaran d’arreu
de Catalunya. En sortiran des de Sant Carles de Ràpita, Figueres, Girona
o Tarragona, entre d’altres poblacions.
Fonts de l’organització han assegurat a El Nacional, que
estan sorpresos per l’enorme resposta que s’ha rebut. Tot i tenir alguns
dubtes al principi pel dia i l’esforç del desplaçament, a hores d’ara
es mostren convençuts que la convocatòria triomfarà.
“Les inscripcions d’autocars sempre són un bon indicador i, amb les
xifres que tenim fins ara, tot fa preveure que serà una concentració
multitudinària” explicava Dani Carulla, encarregat de mobilització de
l’ANC. D’altra banda, l’assistència a l’acte dels residents a la mateixa
ciutat de Barcelona no s’ha pogut comptabilitzar.
Sense Puigdemont i els comuns 'a l'aire'
S’ha intentat que la convocatòria no es vinculés a cap partit en
concret. “Això no va de sigles de partits, ni personalismes ni banderes.
El 13-N defensem la democràcia” deia Jordi Cuixart a l’acte de
presentació. Un dels objectius és poder sumar-hi representants dels
‘comuns’, presència que encara no ha estat confirmada.
Qui sí que s’hi podrà veure és l’expresident Artur Mas, Joana Ortega,
Irene Rigau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També
l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i el regidor de la CUP a Vic,
Joan Coma, entre d’altres. El president de la Generalitat, Carles
Puigdemont, no podrà assistir-hi ja que serà a la seva localitat natal,
Amer, on serà nomenat fill predilecte de la població. Mas, de la seva
banda, ha fet una crida a participar-hi.
Consells de desplaçament
Per aquells que vulguin arribar a la manifestació amb Metro, les
estacions més properes són Espanya (FGC, Rodalies, L1, L3 i L8) Rocafort
(L1), Poble Sec (L3), Tarragona (L3) i Hostafrancs (L1).
També s’habilitaran dues zones d’aparcament als carrers de Barcelona
per acollir l’arribada d’autobusos. La previsió acordada amb la Guàrdia
Urbana és d’uns dos-cents, tot i que la organització no preveu que
s’arribi a aquesta xifra.
La zona de pàrquing més propera a la manifestació ocuparà l’avinguda
Francesc Ferrer i Guàrdia en direcció a l’Estadi Olímpic de Montjuïc i
estarà destinada a aquells autobusos que arribin del sud de Catalunya.
L’altra es situarà a l’Eixample, al llarg dels carrers Entença, Aragó i
Floridablanca. Aquesta zona l’ocuparan els vehicles que vinguin de la
banda nord.
Ara mateix Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Es tracta d'una
mesura prevista en la Llei de Llengües per tal que el govern d'Aragó
pugui elaborar el mapa lingüístic de la comunitat
Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat als
respectius plens municipals declarar que el català és la llengua d’ús
predominant en aquestes localitats. El darrer en fer-ho va ser aquest
dijous l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma
d’aquesta manera a altres vuit consistoris franjolins que
ja han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua d’ús
majoritari en aquestes poblacions. Es tracta d’una mesura prevista en la
Llei de Llengües d’Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar
aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en
compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la
mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on
es parla aragonès. La batllessa de Mequinensa, Magda Godia,
ha remarcat que ‘només es tracta de normalitzar una situació per dir
que nosaltres parlem català’, amb l’objectiu que el govern pugui
elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen
històricament a Aragó.
El Ple de l’Ajuntament de Mequinensa, on el PSOE compta amb majoria
absoluta, va aprovar ahir declarar el català com a llengua d’ús
predominant al municipi. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de
Llengües d’Aragó que ha de servir al govern aragonès per elaborar el
mapa lingüístic de la comunitat, que inclogui els territoris on es parla
català i aragonès, segons ha remarcat la batllessa de Mequinensa. Magda Godia
ha deixat clar que no es tracta de cap mesura ‘reivindicativa’ sinó per
‘normalitzar una situació’, després que l’actual govern d’Aragó
eliminés la denominació de Lapao i Lapapyp per
a les llengües catalana i aragonesa que es parlen històricament en
algunes zones. En aquest sentit, Godia ha explicat que ‘no hi ha un
límit de temps’ perquè els ajuntaments comuniquin la seva realitat
lingüística a l’executiu aragonès.
A més de Mequinensa, altres vuit localitats de la Franja de Ponent
han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua predominant
en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda,
Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d’ara altres localitats franjolines també
hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que
majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa
manera que l’aragonès en altres territoris de la comunitat.
Cal recordar que la població del Baix Cinca ja va ser l’escenari
l’any 1984 de l’anomenada Declaració de Mequinensa que van signar una
vintena de batlles de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per
reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d’aquest territori
en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola,
així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó.
Arran d’aquella declaració es va aconseguir portar el català com a
assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.
Així mateix, el juny del 2013 una trentena de batlles de la Franja
van subscriure un altre manifest, que s’ha conegut com a ‘Nova
Declaració de Mequinensa’, en aquell cas per exigir la derogació de la
Llei de Llengües d’Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del
PAR- i que passava a anomenar llengua aragonesa pròpia de l’àrea
oriental (Lapao) al català parlat a
la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de
l’ensenyament del català al territori. Al gener d’aquest any, el govern
del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU- va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapyp, retornant així els noms de català i aragonès, respectivament, a les llengües minoritàries que es parlen a Aragó.
Ainhoa Sorrosal Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 9 de novembre de 2016
El Parlament ha aprovat, per primera vegada a la història, iniciar la
tramitació de la proposició de llei de CSQP sobre una llei electoral
pròpia. La iniciativa prospera després que el PP hagi retirat l'esmena a
la totalitat que havia presentat però les possibilitats que la llei
s'acabi aprovant són mínimes.
Per començar, tal com ja ha assenyalat el diputat Roger Torrent,
JxSí té poc interès a dedicar esforços a dissenyar una llei electoral
en lògica autonomista quan, segons el full de ruta, d'aquí a un any el
paradigma haurà canviat i caldrà definir les estructures i la llei
electoral de la nova República catalana.
La proposta
Tot i així, aquesta és la primera vegada que la cambra tramitarà un
projecte de llei electoral per a Catalunya amb una proposta de sistema
electoral. En l'anterior legislatura, els grups van arribar a un acord
sobre la part de l'administració electoral però el text sorgit de la
ponència va embarrancar per les diferències en el repartiment d'escons.
ElPuntAvui - 19.04.2015
Ara, la confluència d'esquerres ha decidit portar al ple una proposta
que recull aquell acord i que aposta per adaptar el model holandès de
circumscripció única assegurant la representativitat territorial
mitjançant les vegueries.
La diputada de CSQP, Marta Ribas, ha demanat als
sobiranistes que, si consideren de veritat que aquesta legislatura és
"excepcional", s'esforcin per aprovar una llei electoral que Catalunya
té pendent des de fa gairebé 40 anys.
PSC, PP, ICV-EUiA -CSQP- i Ciutadans han defensat històricament un
recompte únic de vots per tot Catalunya, mentre que ERC i PDECAT
s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per cada
circumscripció.
És el debat entre proporcionalitat i representativitat: PSC, PP,
ICV-EUiA i Ciutadans defensen igualar el pes d'un vot a Barcelona amb un
de Lleida, mentre ERC i PDECAT adverteixen del risc de crear una Cambra
en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.
Ribas ha recordat que ara mateix "el vot d'una persona de Barcelona
val la meitat que el d'una persona de Lleida. Dit d'una altra manera, el
vot d'una persona de Berga (Barcelona) val la meitat que el d'una
persona de Solsona (Lleida) ", ha lamentat per reivindicar un canvi.
Més novetats
La llei presentada inclou altres novetats més enllà del sistema
electoral: desbloquejar les llistes; llistes cremallera per garantir la
paritat; facilitar el vot anticipat a través dels ajuntaments i no només
del vot per correu; crear una sindicatura electoral catalana; acabar
amb els blocs electorals en els mitjans públics; i que els partits
enviïn la propaganda junts per guardar.
Posicions allunyades
El diputat de JxSí, Roger Torrent, ha criticat que
CSQP no vol aprovar una llei electoral sinó només fer "postureig", i ha
lamentat que presenti una llei amb un sistema electoral determinat sense
abans negociar amb la resta de grups.
Santi Rodríguez (PP) ha donat un "toc d'atenció" als
comuns per apropiar-se d'una llei que van fer tots els grups en la
legislatura anterior i que no es va poder aprovar per falta d'acord en
el sistema electoral, però ha expressat tota la flexibilitat del seu
grup per negociar.
Carlos Carrizosa (C's) ha posat un exemple de la
distorsió de la llei vigent: JxSí i la CUP tenen la majoria absoluta de
la Cambra –72 diputats sobre 68– quan en les eleccions no van arribar al
50% dels vots: " portem 40 anys sense llei electoral perquè els convé a
alguns ".
En la mateixa línia s'ha expressat el diputat del PSC, David Pérez, que
ha recordat que el seu partit va guanyar les eleccions en vots el 1999 i
2003, però un altre partit -CiU- va recollir més diputats: "No tenim
una nova llei electoral perquè l'actual beneficia Convergència i ERC.
Algú ho havia de dir ".
Anna Gabriel (CUP) ha dit que la llei ha de garantir
una correcta representació de les zones menys poblades de Catalunya: si
no, en campanya ningú es preocuparia "de les pastores joves que tenen
ramats en zones poc habitades del Pirineu".
Dos reis es van reunir en una illa del riu Bidasoa, volien acabar una
guerra que es seguia lluitant en terres catalanes, una guerra que era
conseqüència i part d’una guerra més gran i que implicava a tota Europa i
que ja havien acabat amb la Pau de Westfàlia. Quedava el serrell català
i calia solucionar-lo. Catalunya era un problema per el rei de
Castella, no podia fer el que volia amb ella, ni ell ni l’estat
castellà. Perquè Catalunya era sobirana i el rei no hi manava, tan sols
hi legislava, i no tot sol, sempre en Corts. Ni tan sols hi governava,
ho feia la Generalitat. Catalunya era un problema, i amb una lògica tan
simple com estúpida va pensar que si Catalunya fos més petita, el
problema seria més petit. L’altre rei, el Francès, sempre havia cobejat
els comtats del nord del Principat de Catalunya, ell i els seus
antecessors, però havien signat un tractat amb nosaltres per el qual es
comprometien a no intentar mai annexionar aquells territoris. Així doncs
tenim dos reis, l’un que no pot reclamar aquells territoris, perquè un
tractat internacional, una llei signada pel regne de França li impedia, i
un altre que no podia disposar d’aquelles terres perquè no eren seves,
eren de Catalunya, eren dels Catalans. Creieu que van respectar les
lleis que els obligaven? És evident que no ho van fer, varen passar per
sobre de les lleis i dels tractats per fer la seva voluntat per la
força, violant tot el violable i quedant ells tant cofois.
El món acabava de canviar en aquella recent Pau de Westfàlia (i el
seu afegitó dels Pirineus). Es configuren els equilibris de poder que
ens han portat a la situació que tenim avui en dia. Va néixer el que
avui coneixem com a legislació internacional entre estats. Uns
Estats-Nació que comencen a configurar-se i a dominar la escena
internacional. Uns Estats- Nació que durant més de tres-cents anys han
dessagnat Europa i el món sencer amb les seves lluites de poder, amb els
seus repartiments de terres i interessos per tot el món. Els seus
tentacles colonials han configurat aquest escenari internacional i l’han
regat amb sang per poder emplenar-se les mans de riquesses.
La capital del Rosselló, Perpinyà, torna a commemorar avui amb una diada plena d’actes reivindicatius la signatura del tractat dels Pirineus
el 7 de novembre de 1659, pel qual la monarquia hispànica va cedir el
nord de Catalunya a França en canvi de mantenir les posteriorment
perdudes possessions a Flandes.
Clicar a sobre per veure el mapa a mida més gran
La commemoració d’enguany comença a les onze del matí amb un acte polític de la CUP,
a la plaça dels Peluts, amb el lema ‘Una altra Catalunya Nord és
possible’. Hi participen Jean-Renaud Costa i Gautier Sabrià, de la CUP
de Perpinyà; Gael Roblin, membre de l’esquerra independentista bretona, Breizh O Stourm, i Gabriela
Serra, diputada del Parlament de Catalunya. També es donarà veu a un
membre del Col·lectiu de Sense Papers de la ciutat.
Després de dinar, a les quatre, eixirà de la plaça de
Catalunya la tradicional manifestació de record del tractat dels
Pirineus, organitzada per la Federació, el Casal de Perpinyà i Sem Catalunya Nord, a més de la CAL, que l’aprofita cada any per a marcar la fi del Correllengua,
dedicat el 2015 a la figura d’Ovidi Montllor. La manifestació vol
posar l’accent enguany en la reivindicació d’un estatut específic per a
Catalunya Nord, poques setmanes abans de les eleccions regionals del
desembre.
A partir de les set tindrà lloc una marxa de torxes pel centre de Perpinyà, que s’acabarà a la Casa Musical amb l’actuació de Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià).