29 de novembre del 2016

Treballadors d’Adif denuncien a Europa el caos ferroviari de Catalunya



Els treballadors d’Adif a Tarragona i l’Ebre es revolten contra la companyia i denuncien a Brussel·les la “falta continuada” de plantilla i d’inversions a la zona, coneguda per les constants incidències a les línies R-15 i R-16 de Rodalies. A través del Sindicat Ferroviari de la UGT adverteixen que falten treballadors i que no es cobreixen les vacants. És més, asseguren que Adif ni tan sols reconeix que n’hi hagi

En un comunicat que han fet públic aquest dilluns, alerten de la “falta d’inversions en infraestructures per poder garantir el bon estat de les instal·lacions ferroviàries.
Denuncien els 13 descarrilaments els últims 3 anys, fins i tot amb matèries perilloses, només a les comarques de Tarragona, on per cert hi ha 2 nuclears; els retards sistemàtics i els 126 punts negres d’urgent reparació, que són un perill. 

Desinversió en recursos tècnics, però també humans, amb una reducció continuada de treballadors: calen almenys 1.000 contractacions a Catalunya, segons els sindicats que, acompanyats per diputats i senadors d’Esquerra, demanen a Brussel·les que pressioni el govern espanyol.

També posen el crit al cel per les externalitzacions que el govern espanyol està practicant dins d’Adif en àmbits com el manteniment de les línies, la venda de bitllets o les tasques de maniobres dels trens. 

Avui una representació del Sindicat Ferroviari de la UGT és a Brussel·les per denunciar aquesta situació davant la Comissió de Transports Europea i reclamen, entre d’altres, que s’aturin aquestes externalitzacions.

Santiago Espot: «No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder»



> El president de Catalunya Acció presenta el seu nou llibre en un moment en què ha de declarar a l'Audiència Nacional per la xiulada a l'himne espanyol a la Copa del Rei
> Defensa que a l'Estat se l'ha de "combatre" i no desobeir












, Barcelona | 10/11/2016 
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, va anar dilluns a declarar a l'Audiència Nacional espanyola i hi tornarà dilluns vinent. El presumpte delicte: haver promogut la la xiulada a l'himne espanyol durant l'última final de la Copa del Rei, el maig de l'any passat. Aquest episodi judicial coincideix amb la publicació del seu nou llibre O processisme o independència. Volem un estat català o és només un desig? (Edicions Saldonar), que es presenta aquest dijous a les 19.30 hores al Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

- Podria haver decidit que no es presentava a declarar davant de l'Audiència Nacional, però sí que ha volgut fer-ho. Per què?
- Sempre he estat partidari de no desobeir l'Estat sinó de combatre'l. La desobediència, que respecto, comporta una obediència preestablerta. Respecto, però, l'actitud de Joan Coma i de Montse Venturós. És una línia de lluita independentista, però la meva estratègia és una altra.

- I l'estratègia del Govern és encertada?
- El 27 de setembre del 2015 ens demanaven el vot de la nostra vida. Es va dir, a més, que allò eren unes eleccions plebiscitàries i que, si hi havia una majoria independentista, Junts pel Sí faria una declaració d'independència. Després, però, uns van dir que havíem guanyat i uns altres van dir que havíem perdut. És normal que quan tu fas invents polítics com unes plebiscitàries hi hagi unes lectures esbiaixades i contradictòries. Tot plegat ens ha instal·lat en una cerimònia de la confusió. Les independències sempre han estat una declaració i una presa de poder polític del territori.


- Com va ser la trobada amb el jutge de l'Audiència Nacional?
- L'expedient el vam esperar fins divendres, però no va arribar. Amb la traductora de català al costat l'únic que li vaig dir al jutge era que no calia que la traductora m'anés repetint en català allò que ell deia en espanyol. A partir d'aquí, el jutge va fer l'exposició i l'advocat li va respondre que no teníem la causa. Amb un jutge de l'Audiència Nacional i davant d'uns delictes per injúries i ultratge als símbols d'Espanya, que porten penes de presó de 6 mesos a 2 anys, el tracte pot ser de tot menys cordial. Va ser fred absolutament per part d'ell i també per part meva.


- Quan va promoure la xiulada s'esperava que s'arribaria fins a aquest punt?
- Sí. Perquè van haver-hi dues coses que els van ferir. Primer, que va ser retransmès a tot el món. I segon, que feia només un any que havia abdicat Joan Carles I i estaven en ple procés de lifting de la monarquia borbònica, però resulta que aquell 30 de maig van ser més escridassats que el pare. Els borbons són molt rancuniosos i no obliden. 


- Era necessari promoure la xiulada quan ja es produïa de forma espontània?
- Amb el manifest vam aconseguir que es fes una lectura política detallada de la xiulada. Aquest era l'objectiu del manifest. Sabíem que hi hagués hagut xiulada igualment i amb una intensitat que probablement hagués estat la mateixa, però li vam donar el raonament polític.


- Fins a quin punt està disposat a arribar? Ho tornaria a fer?
- Sóc un investigat de l'Audiència Nacional en aquests moments i, com que no pot investigar sobre intencions, aquesta pregunta queda sense resposta a l'espera de si es torna a produir una situació semblant.


- Es pot eixamplar la base del procés sobiranista amb accions com la seva?
- Els catalans serem independents el dia que no vulguem ser espanyols. Intentem justificar coses que enlloc del món s'intenten justificar, com ara frases com "sóc independentista però em sento espanyol". Això és una cosa que qualsevol letó, lituà o eslovè no els haureu sentit dir mai. Hem arribat a un moment que hi ha uns missatges d'una absurditat tan sideral que els entomem, els processem i els incorporem al nostre discurs i no veiem que són un contrasentit. Amb això només produïm més indecisos. Si hem d'eixamplar la base siguem clars. En tot cas, ja està prou eixamplada, són 72 diputats independentistes, ja hi ha una majoria. La independència de Catalunya no serà una cosa unitària i absoluta. No podem esperar que els set milions i mig de ciutadans de Catalunya siguin independentistes. Les coses a la història les canvien aquells que tenen més capacitat promotora, minories.


- És incompatible sentir-se català i espanyol a la vegada?
- No m'estranya que hi hagi molts que diguin això després de tants anys de discurs equívoc. Allò que seria més lògic és que n'hi haguessin menys que se sentissin amb aquesta esquizofrènia nacional. Hi ha una paraula en el procés independentista que està proscrita, que és patriotisme. En el discurs independentista oficial no surt. L'altre dia el messies de les esquerres espanyoles, Pablo Iglesias, li va dir a la presidenta del Congrés que es devia a la seva pàtria. Utilitza la paraula patriotisme amb normalitat. Aquí no, perquè pensen que seran percebuts o massa de dretes o massa radicals.


- Per què creu que reobren la seva causa si ja s'havia arxivat?
- Els ha agafat un atac de simbolisme com qui té un atac de grip. També han citat ara cinc catalans per la crema de banderes. El govern del PP s'ha reeditat, la fiscalia se sent reforçada i pretenen escarmentar, un càstig exemplar perquè no torni a passar.


- El seu llibre es titula O processisme o independència. El processisme és una batalla per l'hegemonia entre CDC i ERC?
- El processisme és una actitud impulsada fonamentalment per una classe política que jo no dic que no sigui independentista. Però el meu dubte és si la independència de Catalunya és la prioritat o bé una prioritat només, com acabar amb la fam al món o aturar els desnonaments o intentar baixar els impostos als empresaris.



- Vostè que creu?
- Que no ho és.


- I ho hauria de ser?
- Naturalment. Si ets patriota, el primer és la pàtria i, per tant, la independència. Jo veig molts equilibris i molta especulació.


- L'emancipació nacional i l'emancipació social no poden anar de la mà?
- Això ho fan els pobles càndids del món. No et pots emancipar socialment si no t'emancipes nacionalment. L'esclau primer s'ha d'alliberar de l'amo i després millorarà les condicions dels altres esclaus. Les esquerres catalanes haurien de fer aquest raonament. Però clar, dius això i automàticament ja ets neoliberal i de dretes quan en realitat l'esquerra més representativa a Catalunya, la que venia del PSC, és un gran lobby que viu d'una o altra manera de la subvenció.


- Quina és la tesi principal del llibre?
- Que estem instal·lats en una cerimònia de la confusió en la qual el ciutadà de peu que és independentista i va a les manifestacions de la Diada ha arribat un moment en què no entén res. Un referèndum ha de ser acordat i vinculant però saps que Espanya diu que no. Fa quatre dies es parlava d'una declaració d'independència que s'havia de fer el 2017. Estem instal·lats aquí i per trobar el desllorigador cal fer diverses coses. Una d'elles és parlar clar. Entomar Espanya tal i com és perquè farà tot allò que calgui per intentar que una part del seu territori no es desmembri. I els catalans també hem d'entomar que fer la independència és trencar l'statu quo i que això no ho podem fer de la mateixa manera que abans amb l'Estatut, el pacte fiscal o el dret a decidir.


- Com s'ha de fer, doncs? 
- Requereix una fermesa, una contundència i uns sacrificis. Fins on estem disposats a arribar els catalans? El nostre sacrifici no pot ser sortir un cop a l'any al carrer. La qüestió és si estem disposats a fer costat al nostre Govern si hi ha una declaració d'independència que vagi més enllà del simbolisme i hi ha una presa de control del territori. Si estem disposats a estar tres o quatre dies si cal a l'aeroport de Barcelona, al port o a l'agència tributària. No dic que s'hagi de fer, però hi estem disposats?


- Creu que la majoria de catalans hi estan disposats?
- A dia d'avui, no.


- Què caldria perquè es donés aquest escenari?
- Uns models de lideratges clars que estiguin disposats a jugar-s'hi la pell.


 
- No n'hi ha cap?
- Jo així ho espero, però ara personalment no veig una disposició de jugar fort realment. I aplaudeixo l'actitud dels encausats com l'expresident Mas. Respecto la seva actitud i el que va fer amb el 9-N. Ells, però, són aforats. Un servidor no i això et situa en un plànol diferent. Al president Mas el van acompanyar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 400 alcaldes. A mi set persones a l'Audiència Nacional de Madrid. I és normal, però hem de veure quan el poble se la juga i quan se la juguen ells. El poble per fer coses també s'ha de sentir protegit, ha de veure que els de dalt també estan disposats a fer passes endavant.

 
- I els Mossos?
- A qui se li ha de demanar que desobeeixi, en tot cas, és al conseller Jordi Jané i que se la jugui ell. Aleshores el mosso, amb la força de l'exemple, pot seguir el mateix camí.

 
- El seu llibre és una invitació a jugar-se-la?
- És una reflexió d'on estem i de dir cap a on jo crec que s'ha d'anar. Jo hi he anat, ningú em pot dir que jo no hi he anat. El nostre parlament té 72 diputats independentistes que podrien crear una legalitat catalana declarant la independència. Ho podrien fer demà. Em queixo en el llibre que tot el que no sigui això a mi em sona a porta d'escapatòria.

 
- Confia que hi haurà un referèndum l'any vinent?
- M'agradaria confiar-hi, però crec que aquest referèndum unilateral no es produirà. Però es poden produir canvis. Ens van dir 18 mesos i serem aplicats. Però jo el que faig és fiscalitzar, la societat ho ha de fer. Els catalans de vegades cometem un error: creiem que ens hem de carregar de raons. No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder. Sempre. Tenir la raó és el consol dels que perden. Als catalans sovint ens ha passat que sempre hem tingut raó i sempre hem perdut. Per tant, prenguem el poder.
http://www.naciodigital.cat/noticia/119479/santiago/espot/no/guanya/qui/rao/guanya/qui/poder#/.WCQyDPK8eoo.facebook



Altres notícies relacionades amb la xiulada promoguda per Santiago Espot a la final de la Copa del Rei el 30 de maig de 2015:





7.nov.2016 Directe.cat    Desgavell a l'Audiència Nacional que fa anar Espot a Madrid per a res
Dilluns 7 nov.2016.  Santiago Espot va a l'Audiència Nacional a Madrid. 
El seu advocat al·lega a l'Audiència Nacional espanyola que no ha tingut accés al sumari i que no ha pogut preparar la defensa 





Imatges publicades per Vilaweb de la xiulada en suport de S. Espot.

...El jutge de l’Audiència espanyola, Fernando Andreu, va haver d’ajornar ahir la declaració del president de Catalunya Acció perquè el jutjat no havia traslladat l’expedient de la causa ni a ell ni al seu advocat. És per això que Andreu va donar a Espot una setmana de marge per preparar la seva defensa i el va tornar a citar dilluns de la setmana que ve...


>  Dilluns 7 nov.2016   Unilateral.cat   Santiago Espot haurà de tornar a declarar a l’Audiència Nacional dilluns que ve


...La xiulada contra l’himne espanyol i el rei Felip VI al camp del Barça el dia de la final de la Copa va comportar una onada de multes per la via administrativa contra una dotzena d’entitats independentistes. La més castigada ha estat la promotora inicial del manifest que convocava la protesta, que era Catalunya Acció, amb una sanció de 70.000 euros, i el seu president, Santiago Espot, amb 90.000 euros a títol individual. A més ara s’ha obert la via penal contra Santiago Espot i per aquest fet ha estat citat a declarar avui a l’Audiència Nacional.

Diverses persones han acompanyat Santiago Espot a Madrid, a la seva declaració davant l’Audiència Nacional. David Folch, secretari nacional de comunicació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), ha viatjat amb Espot i el seu advocat per transmetre tot el suport de la formació. Un cop a Madrid s’hi han sumat el senador d’ERC Santiago Vidal, la vicepresident de l’ANC Natàlia Esteve i membres de la territorial de l’ANC de Madrid...


Dijous 10.nov.2016  Santiago Espot no declararà per la xiulada a l'himne espanyol fins dilluns vinent

30.oct.2016    SI impulsarà mocions de suport a Santiago Espot i els polítics represaliats per Espanya



23 de novembre del 2016

Santiago Vidal, vídeo de la seva interpelació a Rajoy al Senat. "La separació de poders a l'estat espanyol continua sent molt qüestionable". Tres anys de suspensió.




Dimarts, 22 de novembre de 2016 - Cara a cara entre Santiago Vidal i Mariano Rajoy al Senat



22.nov.2016
Lídia Heredia ha entrevistat el jutge Santiago Vidal, senador d'ERC.  
Ahir, el Tribunal Suprem va confirmar la suspensió de Santiago Vidal com a jutge durant 3 anys, tot i que els arguments jurídics de la decisió del Suprem no se sabran fins d'aquí a una setmana i Vidal ha anunciat, durant l'entrevista, que presentarà un recurs al Constitucional




El senador d'ERC ha dit que els tribunals i l'Estat s'haurien  i l'Estat s'haurien de preguntar si amb aquesta actitud no acabaran provocant l'efecte contrari i que, per molt que ens amenacin o ens vulguin atemorir amb inhabilitacions, seguirem obeint la veu del poble.

Vegin el vídeo de la notícia emesa per TV3:

Suport a F. Homs: El discurs sencer del president Puigdemont que ha indignat Madrid




La transcripció sencera de les paraules del president que han destapat les vergonyes de la democràcia espanyola

 

 22.nov.2016 

El PDECAT, ERC, Bildu, PNB, En Marea, En Comú Podem i Podemos han volgut mostrar avui el seu suport a Francesc Homs davant el suplicatori del Congrés, un gest que ha molestat molt al bipartidisme de l'Estat i que ha servit per explicar als mitjans internacionals la manca de sentit democràtic de la política espanyola

"Avui el Congrés dels diputats escriurà una pàgina vergonyosa del parlamentarisme espanyol. Una d'aquelles pàgines que els seus responsables voldran que no es recordi, que no tindran coratge de defensar. Avui és el dia en què la decisió dels votants catalans serà violentada. Avui és el dia que el meu vot com a ciutadà serà invalidat per qui l'hauria de garantir.
 
En un estat en què el TC pot suspendre de forma unilateral i el Congrés pot anul·lar l'elecció dels votants perquè no li agraden les seves idees, ni els seus compromisos polítics ni la seva coherència amb el que els ciutadans li van encarregar, en tant que representant públic. Quan passa això la democràcia està seriosament en perill. Qui té poder per canviar les normes i nomenar membres del tribunal, sempre tindrà la certesa que els que incompleixen són els altres.
 
Mai se sentirà obligat a complir els seus compromisos ni tampoc les regles del joc democràtic perquè quan les regles del joc democràtic li van a la contra, simplement les canvia.
 
El Congrés, per tant, no hauria de permetre avui que un tribunal jutgi a un dels seus membres per haver tingut el coratge de complir un compromís electoral. Potser sona estrany, una mica extraterrestre, però això és la democràcia: complir els compromisos electorals. Una cosa a la qual una part no menor del sistema polític espanyol sembla que ha oblidat o banalitza. Complir els compromisos i fer possible l'exercici ciutadà d'expressió democràtica, pacifica i exemplar.
 
Per tant, avui és especialment necessari sortir en defensa de la democràcia i dels demòcrates. Els demòcrates són els que defensen la democràcia davant de pressions i interessos, i especialment són demòcrates els que es mobilitzen quan es pretén ofegar la veu de qui pensa diferent de tu.
 
La democràcia no pot ser low cost perquè si ho és, si es tracta d'una democràcia de baixa intensitat, mai podrà demanar a la societat sacrificis perquè surti en la seva defensa quan està en perill.
 
Avui, PP, C's, PSOE, amb el concurs del PSC, passaran per sobre de la voluntat dels votants. Avui els partits de la coalició governamental espanyola ompliran de més pedres la maleta del diàleg i ho faran més difícil. I afegiran dificultats en una tasca molt complexa en aquests moments i és exactament anar a la direcció contrària del que és necessari.
 
Avui es converteix en mera retòrica i en simple gesticulació i declaració d'intencions la gesticulació dissenyada perquè arribi a Catalunya determinat missatge.
 
Pels seus fets els coneixereu. Avui els fets certificaran que el concepte de diàleg i democràcia que tenim alguns no és compartit pels que tenen els altres."
Carles Puigdemont, president de la Generalitat.
Madrid, 22 de novembre de 2016

El clatellot de Rufián a la ministra de Defensa espanyola: ‘Digui a la gent que mengi bales’

El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha interpel·lat avui la ministra de defensa espanyola, María Dolores de Cospedal, en la primera sessió de control del nou govern de Rajoy. Rufián li ha preguntat si pensava retallar la despesa del seu ministeri tenint en compte que a l’estat espanyol hi ha 750.000 famílies sense ingressos, 800.000 sense assistència sanitària, un 32% de pobresa infantil, 500.000 desnonaments els últims tres anys i tretze milions de pobres. A més, el diputat ha afegit que entre xifres reals i camuflades, la despesa és 17.465 milions d’euros. 

De Cospedal, amb mirada desafiant, ha replicat: La resposta és breu i senzilla, no

I Rufián li ha contestat: La meva resposta també serà breu. Ara surti al carrer i digui a la gent que mengi bales i dormi en tancs.

13 de novembre del 2016

Des d'ara i fins que se solucionin els problemes de l'R16, els trens Euromed pararan a les Terres de l'Ebre quatre vegades al dia per sentit




 Plano amb la situació de l'Aldea al delta de l'Ebre. Venient el plano és llògica la seva reinvindicació de la parada del l'Euromed. Màxim amb el  servei nefast de Rodalies que pateixen.
 

Captura de pantalla del primer Euromed que ha parat a l'Aldea. Ha estat rebut per la Plataforma Trens Dignes, i pel Conseller de Territori Josep Rull.



Els trens Euromed pararan aquest dissabte per primera vegada a les Terres de l'Ebre.


El fet és tan important per al territori que la plataforma Trens Dignes ha organitzat un esmorzar popular per celebrar-ho. El conseller de Territori, Josep Rull, viatjarà amb el primer d'aquests trens des de Barcelona a l'Aldea. 


L'arribada dels Euromed a l'Ebre és una vella reivindicació. Iniciada pels empresaris de la zona fa catorze anys, l'ha acabat assumint el col·lectiu d'usuaris ferroviaris, desesperats pels continus retards i els eterns viatges del servei de trens regionals.

El servei serà provisional fins que se solucionin els problemes de l'R16 i mentre durin les obres del desdoblament de tram de via única entre Vandellós i Vila-Seca que està previst que s'acabin al maig del 2017.

El Departament de Territori, però, ha acordat la bonificació del preu del trajecte per un any. El preu del bitllet entre Barcelona i L'Aldea és de 12 euros, igual que el del tren de rodalies. El Departament de Territori pagarà 75.000 euros mensuals perquè el preu del bitllet per als ebrencs sigui el mateix que el de rodalies. 

La durada del trajecte es redueix a 1 hora i 40 minutsuns 40 minuts menys que amb l'R16.

De dilluns a divendres hi haurà vuit freqüències: 4 en sentit nord i 4 en sentit sud. I, segons ha anunciat el Departament de Territori, a partir del gener s'incorporaran més trens els dissabtes i diumenges per garantir les vuit freqüències tota la setmana, així com la bonificació del preu del bitllet també amb Tarragona.

La fotografia de la unitat: El 13-N reunirà més de 200 càrrecs investigats pel procés


Ahir van ser Mas, Ortega, Rigau, Homs, Espot, Venturós, Coma i Forcadell.
Demà pots ser tú o jo. Podem ser nosaltres I cal


Maria Macià - Barcelona. Divendres, 11 de novembre de 2016
Les entitats sobiranistes han organitzat en les últimes setmanes manifestacions en defensa de Carme Forcadell, Joan Coma, Montserrat Venturós... Però mai s’havia fet una concentració unitària per donar suport a tots els altres càrrecs electes anònims investigats per actes relacionats amb el procés independentista.
La concentració convocada per aquest proper diumenge a les 12h pretén reunir a més de 200 d’aquests càrrecs dalt d’un mateix escenari a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. L’acte, sota el lema “Defensem les nostres institucions”, donarà el protagonisme als alcaldes i regidors d’ajuntaments denunciats per la Delegació del govern espanyol, la Fiscalia i el Partit Popular.
Des de l’ANC, s’ha destacat l’èxit de la convocatòria especialment als municipis de fora de Barcelona. “Calia un acte perquè alcaldes i regidors es sentissin acompanyats i veiessin que estem tots amb ells” expliquen, assegurant que s’omplirà l'avinguda.


Resposta a l'Estat
Amb aquesta reunió de càrrecs investigats, el que volen aconseguir les entitats és una fotografia que representi la unitat del poble català davant dels envits rebuts des de les institucions i la justícia espanyoles. Es pretén donar un “senyal inequívoc” a l’Estat en resposta les últimes actuacions contra càrrecs electes com l’admissió de la querella a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va demanar a la ciutadania que amb la seva assistència “deixi clar el suport a les institucions del país escollides democràticament”. Perquè d’aquesta manera, "l’Estat espanyol no podrà guanyar aquesta batalla”.


Més de 140 autobusos
A falta de tres dies per la concentració, ja hi ha més de 140 autobusos confirmats i es preveu que es superin els 150. Han estat organitzats per unes 120 associacions territorials i arribaran d’arreu de Catalunya. En sortiran des de Sant Carles de Ràpita, Figueres, Girona o Tarragona, entre d’altres poblacions.
Fonts de l’organització han assegurat a El Nacional, que estan sorpresos per l’enorme resposta que s’ha rebut. Tot i tenir alguns dubtes al principi pel dia i l’esforç del desplaçament, a hores d’ara es mostren convençuts que la convocatòria triomfarà.
“Les inscripcions d’autocars sempre són un bon indicador i, amb les xifres que tenim fins ara, tot fa preveure que serà una concentració multitudinària” explicava Dani Carulla, encarregat de mobilització de l’ANC. D’altra banda, l’assistència a l’acte dels residents a la mateixa ciutat de Barcelona no s’ha pogut comptabilitzar.


Sense Puigdemont i els comuns 'a l'aire'
S’ha intentat que la convocatòria no es vinculés a cap partit en concret. “Això no va de sigles de partits, ni personalismes ni banderes. El 13-N defensem la democràcia” deia Jordi Cuixart a l’acte de presentació. Un dels objectius és poder sumar-hi representants dels ‘comuns’, presència que encara no ha estat confirmada.

Qui sí que s’hi podrà veure és l’expresident Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i el regidor de la CUP a Vic, Joan Coma, entre d’altres. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no podrà assistir-hi ja que serà a la seva localitat natal, Amer, on serà nomenat fill predilecte de la població. Mas, de la seva banda, ha fet una crida a participar-hi.


Consells de desplaçament
Per aquells que vulguin arribar a la manifestació amb Metro, les estacions més properes són Espanya (FGC, Rodalies, L1, L3 i L8) Rocafort (L1), Poble Sec (L3), Tarragona (L3) i Hostafrancs (L1).
També s’habilitaran dues zones d’aparcament als carrers de Barcelona per acollir l’arribada d’autobusos. La previsió acordada amb la Guàrdia Urbana és d’uns dos-cents, tot i que la organització no preveu que s’arribi a aquesta xifra.
La zona de pàrquing més propera a la manifestació ocuparà l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia en direcció a l’Estadi Olímpic de Montjuïc i estarà destinada a aquells autobusos que arribin del sud de Catalunya. L’altra es situarà a l’Eixample, al llarg dels carrers Entença, Aragó i Floridablanca. Aquesta zona l’ocuparan els vehicles que vinguin de la banda nord.



http://www.elnacional.cat/ca/politica/13-n-concentracio-carrecs-investigats_120141_102.html

11 de novembre del 2016

Poesia de Miquel Martí i Pol en l'aniversari del seu traspàs



Avui  11 de  l'11, en l'aniversari del seu traspàs:

Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.


De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.


De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.


Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.



Miquel Martí i Pol

Ajuntaments de la Franja declaren que el català és la seva llengua d’ús predominant




Es tracta d'una mesura prevista en la Llei de Llengües per tal que el govern d'Aragó pugui elaborar el mapa lingüístic de la comunitat 


Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat als respectius plens municipals declarar que el català és la llengua d’ús predominant en aquestes localitats. El darrer en fer-ho va ser aquest dijous l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma d’aquesta manera a altres vuit consistoris franjolins que ja han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua d’ús majoritari en aquestes poblacions. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on es parla aragonès. La batllessa de Mequinensa, Magda Godia, ha remarcat que ‘només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català’, amb l’objectiu que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó.

El Ple de l’Ajuntament de Mequinensa, on el PSOE compta amb majoria absoluta, va aprovar ahir declarar el català com a llengua d’ús predominant al municipi. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó que ha de servir al govern aragonès per elaborar el mapa lingüístic de la comunitat, que inclogui els territoris on es parla català i aragonès, segons ha remarcat la batllessa de Mequinensa. Magda Godia ha deixat clar que no es tracta de cap mesura ‘reivindicativa’ sinó per ‘normalitzar una situació’, després que l’actual govern d’Aragó eliminés la denominació de Lapao i Lapapyp per a les llengües catalana i aragonesa que es parlen històricament en algunes zones. En aquest sentit, Godia ha explicat que ‘no hi ha un límit de temps’ perquè els ajuntaments comuniquin la seva realitat lingüística a l’executiu aragonès.

A més de Mequinensa, altres vuit localitats de la Franja de Ponent han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua predominant en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d’ara altres localitats franjolines també hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa manera que l’aragonès en altres territoris de la comunitat.

Cal recordar que la població del Baix Cinca ja va ser l’escenari l’any 1984 de l’anomenada Declaració de Mequinensa que van signar una vintena de batlles de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d’aquest territori en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó. Arran d’aquella declaració es va aconseguir portar el català com a assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.

Així mateix, el juny del 2013 una trentena de batlles de la Franja van subscriure un altre manifest, que s’ha conegut com a ‘Nova Declaració de Mequinensa’, en aquell cas per exigir la derogació de la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del PAR- i que passava a anomenar llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) al català parlat a la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de l’ensenyament del català al territori. Al gener d’aquest any, el govern del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU- va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapyp, retornant així els noms de català i aragonès, respectivament, a les llengües minoritàries que es parlen a Aragó.

10 de novembre del 2016

El Parlament aprova per primera vegada tramitar la llei electoral



Ainhoa Sorrosal
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 9 de novembre de 2016



El Parlament ha aprovat, per primera vegada a la història, iniciar la tramitació de la proposició de llei de CSQP sobre una llei electoral pròpia. La iniciativa prospera després que el PP hagi retirat l'esmena a la totalitat que havia presentat però les possibilitats que la llei s'acabi aprovant són mínimes

Per començar, tal com ja ha assenyalat el diputat Roger Torrent, JxSí té poc interès a dedicar esforços a dissenyar una llei electoral en lògica autonomista quan, segons el full de ruta, d'aquí a un any el paradigma haurà canviat i caldrà definir les estructures i la llei electoral de la nova República catalana.  

La proposta
Tot i així, aquesta és la primera vegada que la cambra tramitarà un projecte de llei electoral per a Catalunya amb una proposta de sistema electoral. En l'anterior legislatura, els grups van arribar a un acord sobre la part de l'administració electoral però el text sorgit de la ponència va embarrancar per les diferències en el repartiment d'escons.

ElPuntAvui  -  19.04.2015 

 Ara, la confluència d'esquerres ha decidit portar al ple una proposta que recull aquell acord i que aposta per adaptar el model holandès de circumscripció única assegurant la representativitat territorial mitjançant les vegueries.

La diputada de CSQP, Marta Ribas, ha demanat als sobiranistes que, si consideren de veritat que aquesta legislatura és "excepcional", s'esforcin per aprovar una llei electoral que Catalunya té pendent des de fa gairebé 40 anys.

PSC, PP, ICV-EUiA -CSQP- i Ciutadans han defensat històricament un recompte únic de vots per tot Catalunya, mentre que ERC i PDECAT s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per cada circumscripció.

És el debat entre proporcionalitat i representativitat: PSC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans defensen igualar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, mentre ERC i PDECAT adverteixen del risc de crear una Cambra en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.

Ribas ha recordat que ara mateix "el vot d'una persona de Barcelona val la meitat que el d'una persona de Lleida. Dit d'una altra manera, el vot d'una persona de Berga (Barcelona) val la meitat que el d'una persona de Solsona (Lleida) ", ha lamentat per reivindicar un canvi.

Més novetats
La llei presentada inclou altres novetats més enllà del sistema electoral: desbloquejar les llistes; llistes cremallera per garantir la paritat; facilitar el vot anticipat a través dels ajuntaments i no només del vot per correu; crear una sindicatura electoral catalana; acabar amb els blocs electorals en els mitjans públics; i que els partits enviïn la propaganda junts per guardar.

Posicions allunyades
El diputat de JxSí, Roger Torrent, ha criticat que CSQP no vol aprovar una llei electoral sinó només fer "postureig", i ha lamentat que presenti una llei amb un sistema electoral determinat sense abans negociar amb la resta de grups.

Santi Rodríguez (PP) ha donat un "toc d'atenció" als comuns per apropiar-se d'una llei que van fer tots els grups en la legislatura anterior i que no es va poder aprovar per falta d'acord en el sistema electoral, però ha expressat tota la flexibilitat del seu grup per negociar.

Carlos Carrizosa (C's) ha posat un exemple de la distorsió de la llei vigent: JxSí i la CUP tenen la majoria absoluta de la Cambra –72 diputats sobre 68– quan en les eleccions no van arribar al 50% dels vots: " portem 40 anys sense llei electoral perquè els convé a alguns ".

En la mateixa línia s'ha expressat el diputat del PSC, David Pérez, que ha recordat que el seu partit va guanyar les eleccions en vots el 1999 i 2003, però un altre partit -CiU- va recollir més diputats: "No tenim una nova llei electoral perquè l'actual beneficia Convergència i ERC. Algú ho havia de dir ".

Anna Gabriel (CUP) ha dit que la llei ha de garantir una correcta representació de les zones menys poblades de Catalunya: si no, en campanya ningú es preocuparia "de les pastores joves que tenen ramats en zones poc habitades del Pirineu".

7 de novembre del 2016

7N 2015: Diada reivindicativa a Perpinyà per a commemorar el tractat dels Pirineus



Dos reis es van reunir en una illa del riu Bidasoa, volien acabar una guerra que es seguia lluitant en terres catalanes, una guerra que era conseqüència i part d’una guerra més gran i que implicava a tota Europa i que ja havien acabat amb la Pau de Westfàlia. Quedava el serrell català i calia solucionar-lo. Catalunya era un problema per el rei de Castella, no podia fer el que volia amb ella, ni ell ni l’estat castellà. Perquè Catalunya era sobirana i el rei no hi manava, tan sols hi legislava, i no tot sol, sempre en Corts. Ni tan sols hi governava, ho feia la Generalitat. Catalunya era un problema, i amb una lògica tan simple com estúpida va pensar que si Catalunya fos més petita, el problema seria més petit. L’altre rei, el Francès, sempre havia cobejat els comtats del nord del Principat de Catalunya, ell i els seus antecessors, però havien signat un tractat amb nosaltres per el qual es comprometien a no intentar mai annexionar aquells territoris. Així doncs tenim dos reis, l’un que no pot reclamar aquells territoris, perquè un tractat internacional, una llei signada pel regne de França li impedia, i un altre que no podia disposar d’aquelles terres perquè no eren seves, eren de Catalunya, eren dels Catalans. Creieu que van respectar les lleis que els obligaven? És evident que no ho van fer, varen passar per sobre de les lleis i dels tractats per fer la seva voluntat per la força, violant tot el violable i quedant ells tant cofois.

El món acabava de canviar en aquella recent Pau de Westfàlia (i el seu afegitó dels Pirineus). Es configuren els equilibris de poder que ens han portat a la situació que tenim avui en dia. Va néixer el que avui coneixem com a legislació internacional entre estats. Uns Estats-Nació que comencen a configurar-se i a dominar la escena internacional. Uns Estats- Nació que durant més de tres-cents anys han dessagnat Europa i el món sencer amb les seves lluites de poder, amb els seus repartiments de terres i interessos per tot el món. Els seus tentacles colonials han configurat aquest escenari internacional i l’han regat amb sang per poder emplenar-se les mans de riquesses.






Dissabte  7.11.2015
La capital del Rosselló, Perpinyà, torna a commemorar avui amb una diada plena d’actes reivindicatius la signatura del tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659, pel qual la monarquia hispànica va cedir el nord de Catalunya a França en canvi de mantenir les posteriorment perdudes possessions a Flandes.


Clicar a sobre per veure el mapa a mida més gran

La commemoració d’enguany comença a les onze del matí amb un acte polític de la CUP, a la plaça dels Peluts, amb el lema ‘Una altra Catalunya Nord és possible’. Hi participen Jean-Renaud Costa i Gautier Sabrià, de la CUP de Perpinyà; Gael Roblin, membre de l’esquerra independentista bretona, Breizh O Stourm, i Gabriela Serra, diputada del Parlament de Catalunya. També es donarà veu a un membre del Col·lectiu de Sense Papers de la ciutat.

Després de dinar, a les quatre, eixirà de la plaça de Catalunya la tradicional manifestació de record del tractat dels Pirineus, organitzada per la Federació, el Casal de Perpinyà Sem Catalunya Nord, a més de la CAL, que l’aprofita cada any per a marcar la fi del Correllengua, dedicat el 2015 a la figura d’Ovidi Montllor. La manifestació vol posar l’accent enguany en la reivindicació d’un estatut específic per a Catalunya Nord, poques setmanes abans de les eleccions regionals del desembre.

A partir de les set tindrà lloc una marxa de torxes pel centre de Perpinyà, que s’acabarà a la Casa Musical amb l’actuació de Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià).