28 de febrer del 2010

Hereu prescindeix del consens polític per lluitar contra els efectes de la crisi

El bipartit rebutja les demandes de CiU i del PP d'aplicar més mesures d'austeritat a l'Ajuntament

27/02/10 02:00 - Barcelona - vicenç planella
El govern de Jordi Hereu no està disposat a rebre lliçons dels grups de l'oposició –CiU i el PP– sobre les prioritats que ha de tenir per lluitar contra la crisi econòmica, malgrat que això impedeixi transmetre un missatge de consens des de l'Ajuntament als barcelonins. El bipartit i ERC es van negar ahir a modificar el pressupost per al 2010 per introduir-hi, com van reclamar els nacionalistes, més mesures d'austeritat en la despesa corrent i augmentar la inversió en sectors productius i en el reforçament dels serveis socials. El líder de CiU, Xavier Trias, va replicar refusant afegir-se als pactes per l'ocupació de qualitat que promou Hereu.


EL NOSTRE COMENTARI: Seguim igual, no anem be.  Hereu nomes vol gastar, i tots patirem les deutes, ...quan ell ja no hi sigui.

26 de febrer del 2010

El AVE en Barcelona es también la "tormenta perfecta": Génesis -suma de dos bajas presiones. Consecuencias - bomba metereológica.

 Clicar sobre la imagen para verla a pantalla completa.

Una fuerte borrasca barrerá España este fin de semana, de nombre popular tormenta perfecta y de científico ciclogénesis explosiva o bomba meteorológica.
La Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha explicado hoy que el origen de estos fuertes vientos es una profunda borrasca atlántica con un ciclo de vida muy corto, de entre 24 y 36 horas, pero "muy intensa y con vientos muy fuertes".
 Se espera la llegada de "vientos muy fuertes con rachas huracanadas" que podrían llegar a 160 kilómetros por hora.


Todo eso puede decirse del  trazado del AVE por el centro de Barcelona:
-en génesis -suma de dos bajas presiones.
-en consecuencias - bomba metereológica-.  
Acordaros de esto cuando mañana suframos el vendaval.

Es necessita crear moolta confusió per inventar una gran despesa quan el 20% de la població no arriva a 600 €/mes

Confusió: L'AVE pel centre de Barcelona es una confusió molt ben dissenyada!

 "Surt avans la veritat de l'error que de la confusió",  la confusió pot ser 10 mitges veritats o digueu 10 mitges mentides: en aquest cas es molt difícil posar ordre de prioritats. Si nomes hi ha un error i clar, es més fàcil trobar-lo.
Intencions conceptes, mils de dades...:confusió! Quina  es  l'arrel???  Quin el concepte bàsic que "justifica" aquest traçat???    

Tenen  seny  les respostes a les preguntes?:

-Projecte urbanístic de BCN: es imprescindible un túnel per què l'AVE arrivi a Barcelona?: NO, pot arrivar sense fer cap túnel 
-Projecte financer: es imprescindible fer un traçat més car, i gastant 100 milions d'€ més?    Ens sobra el diner?  
-es imprescindible  esquerdar  les vivendes de 50.000 barcelonins?
-es imprescindible  vendre patrimoni de la Ciutat - es a dir els nostres estalvis - com ara l'Estació de França, que és operativa?  
-es imprescindible  vendre sol públic de l'Estació de França, construida arran de l'Exposicio del 1888?,...si es va restaurar va uns 15 anys?
-es imprescindible anular 2 km de túnels urbans entre Estació de França i Glòries, i construir les 3 illes que atravessen?

Tot aixó en època de recessió com la del 29.Han  enredat al ciutadà!!!

...es necessita crear moolta confusió....

Sabeu què costa una tuneladora?: 25 milions €, l'equivalent a 4.160 milions de Ptas

No s'ha de confondre: que l'AVE arribi a Barcelona es imprescindible, però el túnel Sants-Sagrera no hauria pas de fer-se mai (es perfectament prescindible)!


Comentaris dels lectors: Agustí Casals i Guiu ha dit...
"No s'ha de confondre: que l'AVE arribi a Barcelona és imprescindible, però el túnel Sants–la Sagrera no hauria pas de fer-se mai (és perfectament prescindible)!"
26/02/10 3:42

25 de febrer del 2010

¡Sacrificio! por Josep Miró i Ardèvol







En nuestra sociedad avanzan, uno contra el otro, dos trenes de alta velocidad que cuando choquen provocarán algo así como la caída del Imperio Romano.
Uno de ellos es el de la necesidad de sacrificio, a el económico me refiero y, por consiguiente, la capacidad de consumir, de poseer menos cosas. Vivimos por encima de nuestra capacidad real, de ahí el que España como sociedad, familias y empresas estén endeudadas. Ahora es el Estado quien empieza a ocupar una posición también peligrosa. El conjunto es el de una familia que sigue conduciendo un BMW y esquía en Baqueira, pero si se termina la pasta de dientes a mitad de mes no puede comprar una nueva hasta principios del próximo. Vive del endeudamiento de la tarjeta de crédito.

El otro tren que avanza en dirección opuesta se compone de vagones distintos. Uno es la ideología dominante de la cultura desvinculada, la realización inmediata del propio deseo, la ruptura de todo vínculo o compromiso que nos limite el hiperindividualismo, la lógica –en relación a la anterior cultura del esfuerzo y, ya no digamos, del sacrificio- sustitución de los vínculos fuertes y comprometidos, familia, país, vocación, tradición, religión, por otros sucedáneos débiles y ocasionales, porque el ser humano necesita, aunque sean de engaño, mantener vínculos para ser, el forofismo de las pasiones vacuas como el fútbol (vean el lamentable espectáculo de demasiados padres en los encuentros infantiles y juveniles), el consumismo (la gente se consuela vinculando su vida a una marca, un estilo, una apariencia). El poseer en lugar del ser. La solidaridad homeopática, que no es una entrega sino la simple búsqueda primero de una recompensa, quizás un país exótico, quizás una experiencia nueva, pero sólo por unas semanas, unos meses. Nunca una entrega de por vida.

El otro gran componente es la sensación de injusticia, de estafa, de que las cargas ya antes del gran sacrificio están muy mal repartidas. El parado en un extremo, los bancos y banqueros en el otro, sería la composición del imaginario popular.
Porque no es la pobreza, que cuando es compartida por el conjunto se llama austeridad, sino la desigualdad, las diferencias, lo que desarticula a una sociedad. La conciencia de que el sacrificio solo sería para unos y no para todos, y más para los que tienen. Mayor para los que menos tienen, en lugar de serlo para los que tienen más, disuade de toda solución, la paraliza.

Digamos que deberíamos ser un 10% más pobres; pues bien, la rebaja no se puede distribuir por igual. Para algunos la cifra debería estar en el 15%, para otros en el 6 ó el 0%.

En otras palabras, no tenemos solución para nosotros ni para nuestros hijos si no agitamos el país hasta reconvertirlo en una sociedad donde impere la confianza –fundamento del capital social- porque impera la justicia en la distribución de las cargas, la igualdad relativa. Y esto empieza por el fin de los privilegios de grupos corporativos, comenzando por los bancos, y una gran reforma fiscal que haga pagar realmente más a quien realmente más tiene.
Eso o lo dicho: la caída del Imperio Romano; el nuestro. 
http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=16320 

23 de febrer del 2010

El portal de noticias Catalunya Religió es una web financiada por el Tripartito

Lanzó de manera oficiosa la noticia de que el Papa visitaría Bercelona el 7 de noviembre para consagrar el Templo de la Sagrada Familia.

El medio de actualidad católica recibió una cuantiosa suma de dinero de la Vicepresidencia de la Generalitat de Cataluña
Catalunya Religió es la web que lanzó de manera oficiosa la noticia de que el Papa visitaría Bercelona el 7 de noviembre para consagrar el Templo de la Sagrada Familia. La fecha, que no pasó para nadie desapercibida, era sorprendente por una razón: la coincidencia con las elecciones al Parlament de la Generalitat de Cataluña.

El hecho de que el Papa realizara una eventual visita a la Ciudad Condal en el transcurso de los comicios sería muy favorable a los intereses del actual presidente de la Generalitat, José Montilla. La presencia del Santo Padre pondría de relieve la figura del socialista como primera autoridad ordinaria en Cataluña. Protocolariamente, solamente el rey Juan Carlos I o el presidente del Gobierno Rodríguez Zapatero estarían por delante si asistieran a recibir al Pontífice. A esto habría que sumarle el hecho de que Montilla asumiría el papel de anfitrión.

La financiación de Catalunya Religió
Regresando a la noticia divulgada por Catalunya Religió, sorprende el hecho de que se diera una fecha de forma tan precisa; además, por ello, se podría entender que se trata de un portal cercano al entorno del cardenal Lluís Martínez Sistach que es el interlocutor con la Santa Sede. Hay que notar que hasta ese momento, se había tratado el tema con una lógica reserva por parte del Arzobispado barcelonés por tratarse de un tema de tanta relevancia.

Pero lo que llama profundamente la atención es que el medio en cuestión sea una web financiada por el Tripartito a través de una subvención otorgada el año pasado por la vicepresidencia de la Generalitat y con un valor de 25.000 euros.

Catalunya Religió es una web que depende de una asociación de constitución reciente (Cercle d’Estudis Conciliars), consta un número pequeño de asociados y no tiene publicidad. Parece pues, un instrumento favorecido por el Tripartito catalán y su portavoz en el marco eclesial de Cataluña.

Los nombres que avalan la iniciativa, entre otros, son los de los dos miembros que sostienen la presidencia del Consejo Editorial del portal de noticias: Josep Maria Carbonell, histórico dirigente socialista -diputado del Parlamento de Cataluña desde 1995 hasta 2004- y que, además, ha sido presidente del Consejo Audiovisual de Cataluña (CAC) en 2005; e Ignasi Garcia i Clavel que fue director general de Asuntos Religiosos en la presidencia convergente de Jordi Pujol pero que trabaja desde hace tiempo con Rafael Ribó en la Sindicatura de Greuges (el ‘Defensor del Pueblo’ en Cataluña) de la Generalitat.
http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=16334&id_seccion=10

Benach demana un esforç per aprovar la Llei Electoral en l'article: 'L'última oportunitat'

Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, demana als partits polítics que facin un últim esforç per tirar endavant una Llei Electoral catalana. Benach recorda que hi ha un full de ruta que pot facilitar el consens: l'informe dels experts.

22.02.2010 - Països Catalans

L'última oportunitat

Que en trenta anys els polítics catalans no hàgim aconseguit posar-nos d’acord per elaborar una llei electoral pròpia per a Catalunya demostra que el repte que ens vam proposar el novembre no era senzill. Amb tot, és desolador veure com estem a punt de donar la raó als més escèptics. Que el desafiament és complicat? És cert. Que és impossible? És fals. I és fals, en primer lloc, perquè tenim un bon full de ruta: l’informe dels experts. Un document transversal que, sense ajustar-se totalment als interessos de cap dels partits, ofereix les claus de respecte territorial i augment de la proporcionalitat de població necessàries per fer una bona llei. Tenim, per tant, un text que, lluny de plantejar noves discrepàncies, ofereix solucions, i sobretot és un full de ruta.

I, en segon lloc, crec que és fals perquè els partits polítics catalans hem assumit els últims anys reptes tan complicats o més que la redacció d’una llei electoral pròpia. Vull recordar els dies previs al 30 de setembre de 2005, quan semblava que l’acord per assolir un nou estatut era impossible. En aquell moment, els partits catalanistes vam fer un gest de responsabilitat i vam demostrar que estàvem a l’alçada de les circumstàncies, i els ciutadans així ho van percebre.

La meva compareixença del novembre reclamant, entre altres coses, una llei electoral pròpia va ser feta en un context de desànim ciutadà i de creixent pessimisme cap a la política. Estàvem immergits en la polèmica pels casos Millet i Pretòria, però aquest sentiment ja existia prèviament i no ha desaparegut encara que ara no en parlem. Per tant, torno a reclamar un últim esforç de consens i de superació del càlcul partidista. És imprescindible apel·lar a la responsabilitat de tots, sense excepció, per tirar endavant aquesta llei, perquè, entre altres coses, està en joc la qualitat de la democràcia.

Prioritzar l’estratègia de partit en comptes del país és un error que els partits polítics hem comès massa vegades. Tenim l’oportunitat de capgirar l’ordre previsible dels esdeveniments. Per desgràcia, sovint, la política és massa previsible.

Ernest Benach i Pascual

President del Parlament de Catalunya


22 de febrer del 2010

Ferrmed, un lobby europeo que impulsa los puertos mediterráneos y la distribución en mercancías de Alta Velocidad por toda Europa

COMPETITIVIDAD "Si en el 2020 no está el corredor, nuestras empresas perderán competitividad"
"El modelo radial de España empobrece"

Joan Amorós, secretario general de Ferrmed - SALVADOR ENGUIX - Valencia - 22/02/2010.






           



En la conversación, Joan Amorós (Girona) apoya cada afirmación con datos. Siempre en el mismo sentido: "O hacemos el corredor ferroviario de mercancías y alta velocidad en el eje mediterráneo, o lo vamos a pagar caro". Lidera el poderoso lobby europeo Ferrmed, que ha logrado sensibilizar a la UE, al Gobierno español y a la autonomías implicadas de la importancia de esta infraestructura. El problema, advierte, son los plazos. Y su lucha consiste, principalmente, en acortarlos. ¿Cuáles serán las consecuencias para las economías catalana y valenciana si el corredor no está en marcha en el 2020? De entrada, el estrangulamiento de la actividad de muchas empresas, especialmente las exportadoras. La pérdida de competitividad y de creación de flujos comerciales. Pero lo peor es la pérdida de oportunidades. Si en este tiempo no ejecutamos el corredor, los puertos del norte de Europa consolidarán su preponderancia para la importación y tráfico de mercancías de Asia. Y aún más, porque el día en que África comience a crecer, este corredor debería ser una infraestructura clave para el paso de mercancías hacia el sur de Europa....
de: http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100222/53894327021.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100222/53894327021.html


Comentaris del lectors:    Agustí Casals i Guiu ha dit...
L'Amorós té tota la raó que li confereix la saviesa que traspua. La llàstima és que hi hagi tants manaires del nostre estranger pròxim que li facin tan poc cas. La raó és, d'altra banda, òbvia: no li arriben ni a la sola de la sabata!
23/02/10 4:59

La opción útil de la tuneladora Barcino: llevar los AVEs a la Estación de Francia. Sensato y barato.



EN ESTE MOMENTO LO ÚTIL, SENSATO  Y BARATO ES  HACER EL TÚNEL  DE  1,5 KM  DESDE  SAGRERA  HASTA  GLÒRIES,  para  LLEVAR LOS AVEs  A  LA ESTACIÓN DE FRANCIA.   

                                           Sagrera - Glòries - Estació de França (estació final).
Clicar sobre la imagen para verla a pantalla completa. Trazado señalado en una vista aérea de Barcelona. 

 El tramo de 1,5 km entre Glóries y Sagrera necesita un túnel:  ESTE  es el túnel que debe construir la tuneladora "Barcino"  en  lugar  del  túnel  por  c/ Mallorca!!!

¿Por qué los políticos no optan por lo barato y lo sensato? 
¿Por qué deciden lo más caro?

El tramo desde Glòrias hacia el sur, ya está construido: 2,100 km de túneles urbanos de 3 vias.   

La visita del Papa a Barcelona: los riesgos de un anuncio precipitado


19/02/2010- Forum  Libertas -  El Cardenal Sistach, Arzobispo de Barcelona, viene trabajando con discreción desde hace tiempo para conseguir que el Papa inaugure la entrada en funcionamiento del templo de la Sagrada Familia. La obra, en lo que es el conjunto monumental y que será algo extraordinario en el mundo –en buena medida ya lo es- no estará terminada hasta dentro de bastantes años, quizás una década, pero la nave central, la que permite que la Sagrada Familia entre en funciones como un templo, estará lista previsiblemente antes del verano...
Por tanto, es lógico el empeño de monseñor Sistach en que el Papa acudiera a este hecho histórico, que además enlaza con el proceso de beatificación de su arquitecto, Gaudí. Que una persona de la talla mundial de Gaudí ejemplifique la vida de un laico católico es otro hecho de indudable valor que la presencia del Santo Padre contribuirá a resaltar.

Pero todos estos elementos tan razonables y bien situados se han visto conmovidos, gene- rando un punto de incertidumbre, como consecuencia de lo que sin duda ha sido un anuncio precipitado de la visita asignándole una fecha concreta: el 7 de noviembre. Quienes dieron esta información, la web 'Catalunya Religió', tenían a su favor que son un sector de personas que gozan del apoyo y reconocimiento del Arzobispo Sistach

Después, las declaraciones del portavoz del Vaticano, Federico Lombardi, aguaron la perspectiva al afirmar que lo único que se puede decir ahora en concreto es que “no está en la agenda”, sin que ello excluya para más adelante el que pueda concretarse.  Otras fuentes vaticanas, recogidas por los medios locales, como el diario “Avui”, han explicado que “por ahora lo único que hay son rumores, y que quienes difunden esta información han de asumir su responsabilidad”.

Por otra parte, quien habitualmente anuncia la visita del Papa a un país en primer término acostumbra a ser el gobierno anfitrión y aquí se produce otro hecho que de momento no acaba de encajar. El 11 de octubre pasado el ministro de Asuntos Exteriores de España, Miguel  Ángel Moratinos, tuvo un breve encuentro en Roma con el Cardenal Bertone. En aquella fecha, Moratinos invitó al Papa a venir, cumpliendo así el modelo protocolario habitual al Encuentro Mundial de la Juventud, en Madrid, el 2011 y, atención, a Santiago de Compostela, el 2010, en razón del año Jubilar.

Pero quizás lo que resulta más difícil de comprender es que se anuncie la visita del Santo Padre en una fecha, 7 de noviembre, en pleno proceso electoral en Cataluña.Las elecciones se realizarán durante aquel mes, en una fecha todavía no fijada, pero que no será ni a prin- cipios ni a finales. Esto significa, como ha ocurrido en las situaciones precedentes, que desde la vuelta de vacaciones comenzará una muy dura campaña electoral, donde Artur Mas de CiU se juega la última ocasión y Montilla su supervivencia como presidente. Esto, natu- ralmente, crea un clima un tanto insólito para la visita papal e incorpora unos riesgos que no pueden subvalorarse. Además, como previsiblemente el presidente va a volver a surgir no como resultado directo de las urnas sino como fruto de los pactos post electorales, la tensión y el conflicto se prolongará hasta bastantes semanas después de la cita electoral.
Sin duda, el que haya emergido de una manera, suponemos que imprevista, la fecha de la venida y que después ésta no haya tenido confirmación y hayan surgido estos nuevos datos sitúa la decisión del viaje del Papa en un ámbito alejado de la tranquilidad necesaria. Lo somete a las condiciones de un escenario que no son las que le corresponde: la de las tensiones y presiones políticas en la sociedad civil y también en el seno de la propia Iglesia local.  
leerlo todo: http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=16278 
www.forumlibertas.com
 

Los túneles deberían ser dobles por seguridad siempre, ¿por qué el de Barcelona no lo es?

Clicar sobre la imagen para verla a pantalla completa
Desde los accidentes en los túneles del Montblanc y San Gotardo en el 2000, ahora todos los túneles se hacen de doble tubo por seguridad. En caso de accidente el otro tubo sirve de refugio para el pasaje y de acceso para los socorros.
El túnel de Guadarrama es doble, el de Pajares lo será...  ¿Por qué razón tenemos que correr riesgos en Barcelona?:  no hay  razón ninguna.

21 de febrer del 2010

Societat i política , per Joan Roy

Dissabte, 20/02/10 - joan roy
Ja és habitual considerar negativa la política i els polítics que la serveixen, veritable classe regnant del país. Aquesta preeminència començà als anys de la transició quan la política era garantia única de canvi; continuà amb la democràcia recuperada per instar el desenvolupament, i sedimentà en els lobbies de militàncies, plataformes i mitjans que tot ho controlen. Després de dos tripartits, del fracàs de la reforma estatutària i del finançament, del desengany federalista en les relacions amb Espanya, i de la futura sentència del Tribuna Constitucional, la societat viu en un atzucac.
I és que avui en dia la societat es mou per rampells, els més evidents, els que pertoquen la política, amb un quadre maniacodepressiu amb cicles alternatius d'activitat aguda i inhibició manifesta. Hi ha més patologies: crisi de la urbanitat i de l'autoritat, fracàs escolar, davallada de la família, inversió dels papers home-dona i pares-fills, escàs sentit de responsabilitat, pèrdua de vocacions professionals, etcètera, tot emmascarat amb un munt d'actituds hedonistes i immediatistes que no beneficien res ni ningú. Cal sumar-hi la inestabilitat mental i social introduïda per una massiva immigració d'anys, l'absència d'un sistema clar d'ascensió social, la manca de valors, i la fallida de l'escola i la universitat. Si hi afegim la crisi de l'economia, no és estrany, doncs, que la societat no encerti en la seva vessant pública, perquè neix d'una de privada molt deficient, barroera i arrauxada. 
Amb tot, de tant en tant, i en allò que té de més genuí i autèntic, la societat revifa. En plena crisi, per exemple, Catalunya ha estat nomenada millor regió europea per un organisme continental especialitzat. Un premi a l'empresa i als empresaris que compleixen amb la seva obligació passi el que passi i pesi a qui  pesi.                               
                                                                                                                                                 Hi ha més exemples, com ara l'aplec de persones, entitats i tècnics que han aconseguit fer venir la Unesco a comprovar les mentides que els ministeris i l'administració catalana han dit sobre la seguretat de les obres de la Sagrada Família. 
Ara, potser s'aturarà el túnel de Mallorca. 
 Benvinguts els empresaris que aixequen la moral, i els catalans de pro que anteposen la raó als interessos creats, la mentida i la negligència. Són aquesta la mena de gent que necessita el país.Gent que tira pel dret, sense fer càlculs interessats, i que articula el seu quefer amb la lògica del dret, de l'eficiència i de la feina ben feta.

El Vaticà no preveu un viatge del Papa a Barcelona aquest any

18/02/10 02:00 - Ciutat del Vaticà - efe
El Vaticà no preveu de moment un viatge del Papa a Barcelona a la tardor per consagrar el temple de la Sagrada Família, encara que ha rebut «insistents pressions polítiques» des de l'Estat espanyol en aquesta direcció, segons van afirmar ahir a Efe fonts vaticanes. «Fins ara, els únics viatges previstos aquest any són a Malta, a l'abril; a Portugal, al maig; a Xipre, al juny, i a la Gran Bretanya, al setembre. No s'ha pres en consideració una eventual visita a Barcelona», van assenyalar aquestes fonts, que van assenyalar que el temple de Gaudí continua sense acabar-se i que en aquestes dates Catalunya celebrarà eleccions al Parlament, «dos punts que desaconsellen la visita», van precisar aquestes fonts que, de tota manera, van evitar assegurar que el viatge no es farà, «ja que igual demà canvien les ordres i s'ha de replantejar tot».
El punt de vista del Vaticà contrasta amb l'expressat al matí pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que va assegurar que el papa Benet XVI té «un gran desig» de viatjar a Barcelona per consagrar el temple de la Sagrada Família. Sistach ho va dir en la presentació de la beatificació del pare Josep Tous, fundador de les caputxines de la Mare del Diví Pastor, que es farà el 25 d'abril. Serà la segona beatificació que se celebrarà a Catalunya en pocs mesos després de la de Josep Samsó, el mes de gener passat a Mataró.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/138072-el-vatica-no-preveu-un-viatge-del-papa-a-barcelona-aquest-any.html

19 de febrer del 2010

AVE por el centro de Barcelona, qué es lo que está hecho realmente?: el 15% del total



Clicar sobre la imagen para verla a pantalla completa


NO  A  SOLUCIONES  QUE  BUSCAN  LA ESPECULACIÓN!:         +  CONSTRUIR PISOS EN LAS MANZANAS CERCANAS A  LOS TÚNELES EXISTENTES ENTRE GLÓRIES Y SAGRERA +
+  CONSTRUIR PISOS EN LA ESTACIÓN DE FRANCIA, RECIÉN RESTAURADA


 Inventario de la obra ejecutada por Adif a fecha de hoy 19-02-2010  del túnel del AVE por el centro de Barcelona
-400 metros  de túnel entre pantallas (falso túnel) en Sagrera, en fase terminal de construcción
-300 metros de túnel entre pantallas (falso túnel) junto a estación de Sants, en fase terminal de construcción
- un pozo de revisión de la tuneladora, el de Mallorca esquina Trinxant, todavía por acavar
- el pozo de revisión de tuneladora de Mallorca esquina Padilla, muy atrasado, falta vaciarlo
- el tercer pozo es en Provenza esquina Bruc; hace 10 dias que han empezado los primeros trabajos.  El 4º y 5º pozos no están comenzados.
- pilotes de la pantalla de "protección" delante de la Sagrada Familia:  construidos 24 pilotes de los 104 proyectados.

18 de febrer del 2010

La Comisión de Fomento del Senado insta al Gobierno a requerir al ADIF la realización de: desmontar una estructura construida sin permiso del Ayuntamiento del Prat, y licitada cuando estaba ya en construcción, y reparar las grietas de edificios del Prat


Senado, 17 de febrero de 2010
El Senado aprueba la moción de CiU que insta a Fomento a desmontar el PAET del AVE en el Prat del Llobregat  Candini denuncia la construcción de la infraestructura sin acuerdo entre el Ayuntamiento y el ADIF  (tema repe: en octubre del 2008 en el Pleno del Senado se aprovó una moción que instaba al Gobierno a auditar al ADIF en relación a las irregularidades cometidas en las obras del PAET del Prat del Llobregat. Nota de Blanca Alsina)      

y pide la reparación de las grietas que aún persisten en los edificios más alejados de las obras                                                      

La Comisión de Fomento del Senado ha aprobado hoy –sólo con los votos en contra del PSOE- la moción de CiU, defendida por la senadora Montserrat Candini, por la que se insta al Gobierno a requerir al ADIF a desmantelar la estructura de la estación del PAET (Punto de Avance y Estacionamiento de Trenes) del AVE en el Prat del Llobregat. Candini ha recordado durante su intervención  que la construcción se inició sin ningún acuerdo entre el ADIF y el Ayuntamiento.  En este sentido, la senadora por Barcelona ha indicado que “en el BOE del 4 de junio del 2008 se publicó la licitación de las obras del PAET subterráneo del Prat del Llobregat, con un presupuesto de 18.209.276,76 euros, cuando las obras ya se encontraban en un avanzado estado de ejecución sin que el Consistorio tuviera información sobre las mismas”. Así, ha subrayado que “justo un día antes de la fecha prevista para la apertura de las ofertas presentadas, el BOE publicó la resolución del ADIF en la que desistía de la licitación. Esto sólo demuestra el cúmulo de despropósitos que según la responsable de Fomento en aquel momento, Magdalena Álvarez, se debían a un error del ADIF  que ya estaba subsanado”.  Candini ha destacado que “para la construcción de la estación intermodal  (otro absurdo al que el Ministerio de Fomento y el PP nos tienen acostumbrados, nota de Blanca Alsina) proyectada por ADIF en el municipio, no es necesario mantener la estructura de la estación del PAET, de la que hoy se pide su desmantelamiento”.  

Paralelamente Montserrat Candini, ha exigido la reparación con urgencia, “en el plazo máximo de tres meses, de las grietas y de los desperfectos ocasionados en algunos edificios de la zona, especialmente en los más alejados de las obras, como consecuencia de la construcción de los túneles del AVE”. Candini ha subrayado que “dos años y medio después de haber presentado las denuncias por la aparición de las grietas en estas viviendas muchos vecinos todavía no han visto arreglados los desperfectos en sus casas”.  Candini ha destacado que el Pleno de la Cámara Alta ya aprobó en octubre del 2008 una moción que instaba al Gobierno a auditar al ADIF en relación a las irregularidades cometidas en las obras del PAET del Prat del Llobregat. Asimismo, ha insistido en  que todos los grupos del Ayuntamiento del municipio aprobaron una iniciativa de características similares. La moción aprobada hoy expone textualmente:

Desmontar la estructura de la proyectada estación del AVE en el municipio del Prat del Llobregat, que ha iniciado su construcción sin un acuerdo entre ADIF y el Ayuntamiento.     

Reparar con urgencia, en el plazo máximo de tres meses, las grietas y desperfectos ocasionados en los edificios como consecuencia de la construcción de los túneles del AVE.  

NUESTRO COMENTARIO:  SIGO  SIN ENTENDER PORQUÉ AL ADIF SE LE PERDONA TODO, INCLUSO ESTAS  ACTUACIONES TAN GRAVES  Y A NOSOTROS CIUDADANOS CON MENOS DERECHOS LA  GRUA  MUNICIPAL  NOS CUESTA  400€ POR  UNA NIMIEDAD.  ES DECIR 
QUE  "TODOS  SOMOS IGUALES PERO HAY  UNOS - COMO ADIF - QUE  SON  MAS  IGUALES QUE LOS OTROS"  (ORWELL DIXIT en "La rebelión en la granja" su sátira feroz contra el comunismo)  

  

17 de febrer del 2010

Fuentes vaticanas confirman a La Razón que el Papa consagrará la Sagrada Familia este año



Si se concreta la fecha de noviembre, coincidiría con las elecciones catalanas

17-02-2010  -  Lo adelantaba ayer como un rumor la web "Catalunya Religió" y lo confirmaba hoy, recibiendo la información directamente del Vaticano, el suplemento "Fe y Razón" que edita La Razón cada miércoles: el Papa vendrá antes de fin de año a Barcelona para consagrar la Sagrada Familia. "Catalunya Religió" especula con la fecha del 7 de noviembre, y en ForumLibertas nos consta que también la fuente vaticana de La Razón ha hablado de noviembre.

La visita de Benedicto XVI supondría la consagración del templo ideado por el arquitecto catalán Antoni Gaudí en el modernista Eixample de Barcelona.

En declaraciones a Europa Press el presidente del Patronato de la Sagrada Família, Joan Rigol, había adelantado que se estaban haciendo gestiones, si bien aseguró que no le consta oficialmente ninguna fecha concreta.

La visita, de llegar a confirmarse, sería una noticia muy positiva para la capital catalana. La Razón recuerda que en 2008 el monumento recibió 2,7 millones de visitantes y que el escultor japonés Etsuro Sotoo, budista convertido al catolicismo a raíz de su trabajo en la Sagrada Familia y su estudio del pensamiento de Gaudí, proponía hace dos años que la Sagrada Familia fuese la "catedral de Europa". El Papa, que siempre ha destacado por su esfuerzo en proponer modelos de santidad y de cultura cristiana a Europa, podría respaldar algún gesto en este sentido, para mostrar la obra de Gaudí como un ejemplo de la oferta renovadora que el cristianismo hace a la cultura europea.

¿Una visita del Papa en elecciones?

La única consideración que cabría hacerle a la visita del Papa en la fecha que se especula es la coincidencia con las elecciones catalanas a la Generalitat de Cataluña. Y es que, si bien, todavía no se tiene fecha definida para los comicios, la campaña electoral comenzará de facto después de las vacaciones estivales.

Muchos sectores políticos han pedido al presidente catalán José Montilla que adelante las elecciones al mes de junio pero el máximo dirigente del socialismo catalán se ha mostrado reacio a ese hecho.

Esto introduciría un interrogante sobre la fecha de la visita del Papa a la ciudad condal ya que si la visita del Santo Padre coincidiera con la campaña se produciría un hecho que no acostumbra a pasar en las visitas del Pontífice: una confrontación de partidos en un panorama electoral. El arzobispo de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach es el que lleva los contactos con la Santa Sede, de esos contactos deberá definirse la fecha definitiva de la visita papal. Evidentemente, la intención sería no interferir en los comicios.

Una visita vista con buenos ojos














El presidente del Consejo Pontificio de la Cultura, Gianfranco Ravasi, habría valorado positivamente durante su estancia en Barcelona el pasado enero el 7 de noviembre como fecha para la visita pastoral. Si bien será el 25 de abril cuando el secretario de Estado Vaticano, Tarsicio Bertone, acuda a la capital catalana para la beatificación del padre Josep Tous, momento en el que se podría cerrar la visita.

EL PAPA PODRIA CONSAGRAR LA SAGRADA FAMILIA EL 7 DE NOVIEMBRE


El Papa Benedicto XVI podría inaugurar el próximo 7 de noviembre la nave central del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia de Barcelona, con el oficio de la primera eucaristía que acoge el interior de la basílica, lo que a su vez supondría la consagración religiosa de la obra ideada por el arquitecto Antoni Gaudí. 
 
Según informaciones de la revista "Catalunya Religió" recogidas por Ep, la Iglesia de Barcelona trabaja "discretamente" desde hace meses para que la visita papal sea una realidad, una posibilidad que el Vaticano ve con "buenos ojos".
El presidente del Patronato de la Sagrada Familia, Joan Rigol, indicó en declaraciones a Ep que "se están haciendo gestiones", si bien no aseguró que no le conste oficialmente ninguna fecha concreta.
Según "Catalunya Religió", la Santa Sede valora especialmente la "repercusión mundial" que tendría el acto, oficiado en un monumento que visitan 2,5 millones de turistas cada año, al tiempo que reconoce que la presencia del Papa "reafirmaría el catolicismo del templo".

El presidente del Consejo Pontificio de la Cultura, Gianfranco Ravasi, habría valorado positivamente durante su estancia en Barcelona el pasado enero esta opción, si bien será el 25 de abril cuando el secretario de Estado Vaticano, Tarsicio Bertone, acuda a la capital catalana para la beatificación del padre Josep Tous, momento en el que se podría cerrar la visita. Al parecer, la fecha de las elecciones autonómicas catalanas previstas en otoño podrían hacer bailar la fecha final de la visita del Papa, puesto que la intención sería no interferir en los comicios
 

VILAFRANCA del Penedès: Adif va enviar al Defensor del Poble informes que reduïen el nivell real de sorolls i vibracions del TGV

>

Adif va enviar al Defensor del Poble informes que reduïen el nivell real de sorolls i vibracions del TGV
VILAFRANCA



José A. Doblas, un dels veïns afectats per les deficients obres de la via Vilafranca, va demanar al Defensor del Poble que intercedís per solucionar els problemes de sorolls i vibracions. L’Adif li va enviar uns informes que deien que l’obra s’havia fet bé a Vilafranca, i el Defensor va tancar el cas. Ara, Doblas demana que reobri l’expedient, davant l’evidència que les obres s’han fet malament.
http://lafura.cat/revista/noticiari/imatges/noticia5.jpg
Els trens de mercaderies causen un soroll estrident al tram descobert.
 
L’Adif, organisme que depèn del Ministeri de Foment, també va enganyar el Defensor del Poble, Enrique Múgica, presentant-li informes plens de deficiències com a prova de què les obres del TGV a Vilafranca es van fer bé. El vilafranquí José Antonio Doblas, un dels veïns afectats pel mal cobriment de la via, va enviar una queixa al Defensor del Poble per tal que ajudés a arranjar el nyap de la via.

Múgica li va respondre que, en base als estudis aportats per l’Adif, “s’han complert totes les previsions legalment establertes” i fins i tot li va dir que “actualment s’està executant el projecte d’integració del ferrocarril” a Vilafranca. És evident, doncs, que el Defensor del Poble no va passar per Vilafranca abans d’escriure la carta de resposta, ja que com és públic i notori, ni Foment ha cedit la cobertura a l’Ajuntament per començar-la a urbanitzar, ni l’Ajuntament està disposat a acceptar-la abans no se solucionin els problemes de sorolls i vibracions. En la mateixa carta, Múgica fa esment dels informes en què es basa l’Adif per asseverar que “no trobem que l’Adif estigui actuant irregularment” i, per tant, arxiva el cas.

Amb posterioritat, a mitjan estiu i un altre cop aquest mes de febrer, Doblas ha sol·licitat al Defensor del Poble que reobri l’expedient i ho investigui a fons, aportant com a documentació l’estudi tècnic fet per la Universitat Politècnica de Barcelona, que demostra que els informes en què es basa l’Adif estan mal fets, ja que per exemple, les medicions de sorolls i vibracions no es van fer en els punts més molestos; per exemple, el soroll dels trens en la part descoberta supera en 13 decibels el límit permès per llei. Aquestes dades, els informes de l’Adif les ignoren.

16 de febrer del 2010

Sagrada Família, nova oportunitat

16-02-2010   / JOAN ROY   /  Aquesta setmana s'ha produït una bona notícia que ha destacat sobre manera enmig de les convulsions i estirabots de Zapatero, els seus coreligionaris i aliats al voltant de la crisi que no s'atura. El cas és que tècnics de la UNESCO s'han presentat a la Sagrada Família per verificar les mentides que el ministeri de Cultura espanyol els va 

comunicar en el seu moment sobre que el túnel del TGV (els espanyols n'hi diuen AVE) que ha de passar pel mig de Barcelona no posa en perill la seguretat i permanència del temple, i que no hi ha cap altre traçat alternatiu possible al túnel del carrer Mallorca. Els tècnics especialitzats de la UNESCO han pogut comprovar les falsedats oficials i també saber el risc que ja corren el temple i les cases del voltants pels pous i columnes de reforçament que s'estan fent, com evidencien les esquerdes que presenten alguns edificis de la confluència dels carrers de Mallorca i Trinxant. Els tècnics han estat de dilluns a dijous a la Sagrada Família i ja han comunicat la seva intenció de fer saber a la Unió Europea, organisme executiu i arbitral competent, la poca oportunitat i justificació de tirar endavant unes obres que fan perillar patrimonis de la humanitat tan rellevants com la Sagrada Família o la Pedrera.
Com és que la UNESCO ha rectificat, variant l'irresponsable dictamen emès en el seu moment? Doncs, senzillament perquè l'acció desinteressada d'alguns catalans de pro -que fins i tot pagaren l'estiu passat un anunci en un prestigiós diari barceloní denunciant la qüestió-, encapçalats per la senyora Marta Xargayó, que s'adreçà pel seu compte i risc als responsables de la UNESCO per denunciar el cas, ha aconseguit captar l'atenció de l'organisme internacional i documentar les alarmes certes que hi ha. Amb la senyora Xargayó també hi figuren uns quants advocats i enginyers, com el senyor Josep Vicent Costa, així com diversos representants d'associacions de ciutadans afectats. Han fet valer el criteri expert de l'enginyer de camins, canals i ports Mariano Ribón, absolutament contrari al projecte i autor de diversos i seriosos informes respecte d'aquest tema, que va exposar públicament ja fa temps al mateix temple de la Sagrada Família i al Col·legi de Camins, Canals i Ports, dels quals la majoria de mitjans no es van fer ressò.
Benvolguts senyores i senyors, gràcies a la seva decidida tasca, la Sagrada Família potser tindrà l'oportunitat de sobreviure que, fins ara, li han negat els interessos creats i la barbàrie administrativa. Gràcies.

EL NOSTRE  COMENTARI:   SI POT-SER SI QUE HI HA UNA ESCLETJA D'ESPERANÇA....AL MENYS FINS QUE ELS DOS TÈCNICS DE LA UNESCO  FACIN EL SEU DICTAMEN D'AQUI 3 SETMANES I VEIEM QUINA RESPOSTA DONA EL NOSTRE GOVERN: CENTRAL (MINISTERI DE FOMENTO), GENERALITAT I AJUNTAMENT.   NOMES  UNA ESCLETJA,   PERÒ POTSER HI ES.

   MOLT AGRAÏTS   AL  SR JOAN  ROY   DE SEGUIR AQUEST TEMA TAN ENREVESSAT  AMB TANTA  ATENCIÓ.   --    ARA  BE,  AL  COSTAT  DE  LES PERSONES  AQUI  CITADES  N'HI  HA   ......HI HA UN EQUIP.

14 de febrer del 2010

"La refonamentació dels edificis del TAV." - Lluis Batlle, del Diari de Girona

...que no la solució de traçat exterior (trens sense parada) i pas per Girona en via mixta (trens amb parada).
 
...i exigir que ni la tuneladora ni les barres de formigó entrin en propietat privada abans del pagament del dipòsit previ a l'ocupació.

...Una indemnització deriva de la presència del túnel, sigui quina sigui la resistència del terreny. Una altra indemnització deriva de la decisió de fer-lo en un terreny de sorres i fang.

 LLUÍS BATLLE I GARGALLO Hi ha molta gent que parla de la creixent desafecció dels ciutadans envers els seus polítics, però jo també trobo preocupant la desafecció de la gent envers el seu veí. Ja sé que hi ha moltes causes d'aquest desinterès: la propaganda del fes el que vulguis, les llistes tancades, el benestar econòmic, el descrèdit de l'ètica privada, la no acceptació de Déu, etc. Vull parlar avui de l'últim exemple de desafecció que he descobert: la refonamentació que es fa sota els edificis afectats pel túnel de la línia d'alta velocitat.
El Diari de Girona del 7 de juny del 2009 va publicar un article en el qual s'advertia de les limitacions a la propietat que imposarà el túnel. Les patiran els propietaris dels terrenys sota els quals es construirà el nou túnel de la línia d'alta velocitat. Hi haurà pèrdues d'edificabilitat en el cas de voler tirar a terra l'edifici i fer-lo nou i, abans d'això, pot passar que, fins i tot, aparegui la impossibilitat de fer segons quines reformes.

 
Hi ha una cinquantena d'edificis afectats, que poden correspondre a uns 200 o 300 propietaris als quals, si se segueix com ara, els devaluaran la propietat sense indemnització. No conec cap reacció visible. Possibles causes: no es pensa en el que vindrà, no es creu en la justícia, no paga la pena escarrassar-s'hi, els polítics es desentenen dels ciutadans, els ciutadans es desentenen dels polítics, i molts altres motius, evidentment. Si un particular no es vol preocupar dels seus interessos, al cap i a la fi, és cosa seva. Però trobo trist que ni els líders veïnals ni els polítics s'hagin preocupat del dany que s'està fent (repeteixo, sense indemnització) als seus conveïns o ciutadans.

Està de moda bescantar la famosa frase de Torras i Bages de que "Catalunya serà cristiana o no serà". És una frase ben acceptable sempre que s'entengui, no en el sentit de basar Catalunya en una teocràcia o en un nacionalcatolicisme buit, sinó en el sentit progre que si no basem la convivència en la preocupació per ajudar els interessos del veí (i això és una part essencial del cristianisme), no hi haurà manera de fer-la rica i plena. Per això em sap greu que sembli que els polítics gironins no tinguin interès a valorar les minories, a aconseguir les indemnitzacions per les minves de valor que produirà el túnel. Val a dir, que els perjudicats tampoc les reclamen.

La refonamentació dels edificis es pot centrar sobre el que s'està fent a partir dels pous de la Farinera, del carrer de Bernat Boades i dels pous que es faran als carrers de Francesc Rogés i de Ramon Turró. Aquests pous serveixen per posar tot un entramat de barres de formigó entre els fonaments dels edificis i el futur túnel, de manera que, per mitjà de tot aquest entramat de formigó, el terreny quedi travat i els enfonsaments que produirà la tuneladora siguin el més petits possible.

Vist així, és una cosa molt lloable i convenient. El que passa és que, per a mi, es fa il·legalment. Per dos motius: perquè no s'ha fet la informació pública suficient i perquè no s'ha pagat el dipòsit previ a l'ocupació.
Començo per la falta d'informació pública. Quan l'administració vol ocupar una propietat particular perquè ho exigeix l'interès general, cal fer aquest tràmit d'informació pública, amb dues finalitats principals. La primera és permetre que si algun ciutadà té idees per millorar el pla, disminuir-ne el cost, les molèsties, els danys, etc. o augmentar-ne la utilitat, ho pugui fer saber i es pugui millorar el projecte. La segona és que l'administració pugui saber sense errors, quins són els perjudicats reals i pagar la indemnització a qui realment té el dret a rebre-la.
Aquesta informació pública sobre el reforç del terreny sota els edificis afectats per la tuneladora és indispensable, perquè fins ara només s'ha parlat del mètode, però no s'ha exposat la situació de cada barra ni l'afectació a cada edifici. La informació pública hauria permès als propietaris opinar sobre els perjudicis que els produeix la disposició concreta de l'entramat i si els interessava més una altra situació de les barres, o un altre sistema de reforç que els permetés aprofundir el soterrani de casa, per exemple. Amb el mètode de no dir res, els propietaris es troben amb un entramat de formigó sobre el qual no han pogut ni opinar.
La falta de pagament del dipòsit previ a l'ocupació és també una il·legalitat clara. Quan s'ha d'expropiar una propietat, un bé o un dret qualsevol per raó d'interès general, cal pagar una indemnització. Gairebé sempre, l'expropiat no està d'acord amb la quantitat fixada i gairebé sempre, l'interès general aconsella no deixar l'execució de l'obra fins al final d'una llarga disputa judicial. Per resoldre això, hi ha el dipòsit previ a l'ocupació, que és el pagament d'un tant per cent de la indemnització proposada, el pagament de la qual dóna dret al constructor a fer-se seu el bé expropiat. No sembla que això s'hagi fet.
És cert que aquesta col·locació de barres de formigó dóna una garantia de millor conservació de l'edifici que si no s'hi posessin. Però això no pot prendre's com una compensació a canvi, i s'ha de valorar a la vista del conjunt dels fets. Comencen per la decisió de construir el túnel. Com ja he dit moltes vegades, la considero equivocada, per més cara, menys eficient i menys ecològica, que no la solució de traçat exterior (trens sense parada) i pas per Girona en via mixta (trens amb parada). Per tant, la construcció del túnel no és inevitable. Però, un cop presa la decisió, cal complir la llei i valorar les indemnitzacions de tots els perjudicis que deriven d'aquesta decisió. És a dir, si la nova presència d'un túnel provoca restriccions a la propietat, cal indemnitzar-les. Si es decideix construir un túnel (repeteixo, no inevitable, triat per l'administració enfront d'altres possibilitats millors) en un terreny de baixa resistència i per això es necessita reforçar-lo, cal indemnitzar totes les conseqüències d'aquest fet. De moment, en conec dues de conseqüències: una, que cal ocupar amb les barres terreny privat; dues, que quan es vulgui reedificar l'edifici, la superfície de terreny reservat al ferrocarril serà més gran. Noti's la diferència. Una indemnització deriva de la presència del túnel, sigui quina sigui la resistència del terreny. Una altra indemnització deriva de la decisió de fer-lo en un terreny de sorres i fang.


Per això, la indemnització per l'ocupació del subsòl de la finca amb les barres de formigó per consolidar el terreny, és independent de la indemnització per les minves d'edificabilitat que, a causa del túnel, pugui tenir el solar en el futur. Però estan relacionades.
Les dues indemnitzacions estan relacionades perquè depenen de les solucions constructives. És evident que com més gran sigui el reforç, més ben travat quedarà el terreny. Com més consolidat estigui el terreny, més gros podrà ser el nou edifici. En principi, doncs, ADIF o el Ministeri de Foment poden triar entre consolidacions reduïdes i deixar edificar poc o consolidacions fortes i deixar edificar més. Però s'ha de dir. Per a cada una de les finques, les indemnitzacions dependran de l'opció triada.
La consolidació del terreny protegeix els edificis contra l'efecte del pas de la tuneladora i protegeix el túnel contra les edificacions futures. La situació de les barres és una cosa que s'hauria d'haver estudiat conjuntament a través d'una informació pública honesta. L'obligació que té Foment de no perjudicar un edifici, li comporta, si no troba cap solució millor que la de posar barres sota seu, a indemnitzar el propietari per la minva d'ús del subsòl, encara que sigui la mateixa persona.

En l'article del 7 de juny del 2009, ja es van exposar les raons de la il·legalitat que la tuneladora entrés sota una propietat privada abans de pagar-se el dipòsit previ a l'ocupació.

Ara he d'afegir-hi la il·legalitat de col·locar barres de formigó sota edificis privats, abans que s'hagi complert el tràmit d'informació pública i s'hagi pagat el dipòsit previ a l'ocupació.
Torno a la norma bàsica de convivència i de govern, d'ajustar la nostra conducta als interessos del veí. Si es continua forçant la construcció del túnel prescindint de compaginar els interessos de l'obra amb els dels propietaris perjudicats (falta de la informació pública) i fent-ho a més sense indemnitzar els perjudicats (els dipòsits previs com un primer pas), no es pot pas dir que l'administració actuï ni legalment ni correcta. Seguint com ara, el país no serà ni ric ni ple; tindrà massa aprofitats del veí!

Algun dels nostres polítics vol millorar la seva credibilitat procurant que es respectin els drets de les minories que no poden pagar un contenciós-administratiu? procurant que es compleixi la llei en l'obra del túnel d'alta velocitat? Només ha de reclamar la informació pública complementària de la situació concreta de les barres de reforç que es vagin a fer sota propietat privada, i exigir que ni la tuneladora ni les barres de formigó entrin en propietat privada abans del pagament del dipòsit previ a l'ocupació.
Aprendrem a viure respectant els interessos del veí?