Arxiu de la Corona d'Aragó. Reial Cancelleria, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 85.
Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore. Nunc ergo, spontanea voluntate ac firmo cordis affectu, volo, precor, et mando cunctos homnies meos, milites scilicet, clericos ac pedites, quatenus castra et municiones sive alios omnes honores ita per eundem Raimundum comitem deincebs teneant et habeant sicut per regem debent tenere et habere, et ei tanquam regi in omnibus sub continua fidelitatem obediant. Et ut in hoc nullum ocasionis vel pessime machinacionis ingenium ab aliquo possit intelligi, totum ei dimito, dono, atque concedo quiquid retinueram in ipsa alia carta donacionis regni quam ei antea feceram, cum filiam meam ei dedissem. Supradicta quoque omnia ego, Ranimirus, Aragonensis rex, dono, et firmiter laudo prephato Raimundo, comiti Barchinonensi, ut hec que illi presencialiter dono et omnia alia que habebat semper habeat ad servicium meum et fidelitatem omni tempore. Quod est actum insuper Saragoza idus novembris, in presencia multorum nobilis hominum regni Aragonensis in ibi asistencium, anno dominice Incarnacionis Cmo XXXmo VIImo post mille, era mille CLXXV. Supra dicta omnia illi dono et firmiter laudo sicut melius nunquam habuit frater meus Andefonsus, et habeat ea omnia ad fidelitatem meam omni tempore.
Signum regis, ? + O, Ranimiri.
Signum Poncii, escritoris comitis, qui hoc scripsit domini regis precepto.
_____
És de tots conegut que jo Ramir, per
la gràcia de Déu rei d’Aragó, doní la meua filla a Ramon, comte de
Barcelona, juntament amb tot l’honor del meu regne. Ara també, amb
lliure voluntat i forta estima de cor, vull, ordene i mane a tots els
meus homes, cavallers, clergues i peons, que els castells i
fortificacions i tots els altres honors els tinguen i posseesquen d’ací
endavant pel mateix comte Ramon com per rei deuen tenir i posseir, i que
li guarden obediència i fidelitat contínuament en totes les coses així
com a rei. I per tal que contra açò res no puga ser pensat o maquinat
per ningú, li done, atorgue i concedesc tot allò que m’havia reservat en
aquella mateixa carta de donació que li havia fet primer, en lliurar-li
la meua filla. Jo, Ramir, rei d’Aragó, li done y atorgue tot allò que
he esmentat, i li ho ratifique fermament al citat Ramon, comte de
Barcelona, per tal que el que ara li done i el que ja tenia ho retinga
perpètuament al meu servei i fidelitat. Fou fet més amunt de Saragossa
en els idus (13) de novembre, en presència de molts homes nobles del
regne d’Aragó assistents a l’acte, en l’any de l’encarnació del Senyor
CXXXVIIé després del mil·lenni (1137), any de l’era de mil CLXXV. Totes
les coses abans esmentades les atorgue i ratifique fermament com millor
les va tenir alguna vegada el meu germà Alfons (el Bataller), i perquè
les tinga totes perpètuament sota la fidelitat que em deu.
Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir.
Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei.
Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir.
Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei.
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm
Doncs bé, en el cas que sospesem és fora de discussió que hi va haver
una donació, una cesió de la sobirania de d'Aragó per part del rei Ramir II el Monjo al comte de Barcelona
Ramon Berenguer IV el 1137. Aquesta donació ha estat discutida amb punya
minuciosa pel historiadors aragonesos. Si per un cantó la neguen o
en neguen la transcendència - innegable, tanmateix-, per l'altre, la
desen curosament a fi i efecte que hom no se'n pugui assabentar: ço que
prova a palès que no ignoren la força jurídica i política de tal
donació, a desgrat de les raons que pretenen tenir per considerar-la
irrellevant.
L'escamoteig sistemàtic de la donació de Ramir II, que encara dura i que té per objecte negar la transmissió del dit regne i de la seva sobirania al comte Ramon Berenguer IV.
En paral·lel ha anat acomboiada d'una versió distinta a la realment esdevinguda, la qual versió sosté que la transmissió del regne d'Aragó es va efectuar partint de Ramir II el Monjo, a través de sa filla Peronella, i d'aquesta al seu fill Alfons (anomenat abans Ramon) tingut amb Ramon Berenguer IV. no hi ha cap document testamentari de Ramir II a favor de Peronella. Ramir II ja havia transmès la sobirania d'Aragó i el regne al dit comte de Barcelona, en tres documents en què es ratifica del document anterior. Per altra banda, Ramon Berenguer IV ja l'havia també transferit testamentàriament al seu fill Ramon-Alfons.
L'escamoteig sistemàtic de la donació de Ramir II, que encara dura i que té per objecte negar la transmissió del dit regne i de la seva sobirania al comte Ramon Berenguer IV.
En paral·lel ha anat acomboiada d'una versió distinta a la realment esdevinguda, la qual versió sosté que la transmissió del regne d'Aragó es va efectuar partint de Ramir II el Monjo, a través de sa filla Peronella, i d'aquesta al seu fill Alfons (anomenat abans Ramon) tingut amb Ramon Berenguer IV. no hi ha cap document testamentari de Ramir II a favor de Peronella. Ramir II ja havia transmès la sobirania d'Aragó i el regne al dit comte de Barcelona, en tres documents en què es ratifica del document anterior. Per altra banda, Ramon Berenguer IV ja l'havia també transferit testamentàriament al seu fill Ramon-Alfons.
Aquesta versió prescindeix del testament d'Alfons I d'Aragó el
Bataller, que havia instituït hereus del seu regne per terces parts els
ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple de
Jerusalem. Aquesta versió també fa cas omís de la cessió que cadascun d'aquests
ordres va fer al Comte de Barcelona,
Ramon Berenguer IV.
Consegüentment, els actes fundacionals de Ramir II ja estableixen la superioritat del comte català i del seu Estat i regisme en ordre a la governació del Nou Estat.
Al marge d'això i confirmant-ho, el nou Estat va estar en tota la seva durada marcat per un caràcter català inqüestionable. En altres mots: fou absolutament catalana l'entitat superior que, per damunt dels organismes propis de cada Estat, regia sobiranament aquell conjunt de pobles, és a dir, la monarquia, la qual no va ser altra que la vella casa comtal de Barcelona enriquida i exalçada ara amb un títol reial.
Consegüentment, els actes fundacionals de Ramir II ja estableixen la superioritat del comte català i del seu Estat i regisme en ordre a la governació del Nou Estat.
Del origen, y principio de la lengua castellana 1674
Paso la corona a Barcelona Fray Andres Casaus 1806
Al marge d'això i confirmant-ho, el nou Estat va estar en tota la seva durada marcat per un caràcter català inqüestionable. En altres mots: fou absolutament catalana l'entitat superior que, per damunt dels organismes propis de cada Estat, regia sobiranament aquell conjunt de pobles, és a dir, la monarquia, la qual no va ser altra que la vella casa comtal de Barcelona enriquida i exalçada ara amb un títol reial.
Caius Parellada i Cardellach extret de l'article "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana"
>> "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana". Article del desaparegut Caius Parellada.
http://amnesiahistoricainduida.blogspot.com.es/2015/03/lestat-catala-medieval-i-la-monarquia.html
>> entrada de la Cuca de LLum: Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2
>> entrada de la Cuca de LLum: Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.
>> La corona de Aragón y una visión incómoda.
http://elmonomudo.com/2010/08/06/la-corona-de-aragon-y-una-vision-incomoda/
> article de Marc Pons d´El Nacional: https://www.elnacional.cat/ca/
(Aquest post ha rebut 5.335 visites, és dels més visitats de la blog)
(Avui 20 de desembre del 2021 he trobat aquest resum de na Belén López a Facebook:
En els acords de 1137 Ramir II va cedir la sobirania dels territoris, per si Ramon Berenguer sobrevivia a Peronella sense tenir descendència. I amb la mort del Comte hagués passat el que ell hagués estipulat al seu testament. En cas de no deixar res escrit és probable que el seu germà s’hagués quedat amb tot. De totes maneres el testament de Ramir II era paper mullat. El testament al que Déu donava validesa és el que va decretar a través d’Alfons I el Bataller. El papa, com a representant de Déu a la terra, es va indignar quan va saber que un bisbe havia penjat els hàbits per casar-se i tenir fills. O sigui que quan els aragonesos es van posar d’acord amb “el qui”, Ramon Berenguer va tenir que arribar a acords amb les 3 ordres militars (1140, 1141 i 1143), per fer efectiu el primer testament. El segon testament li importava 3 pitos, doncs al 1149 va arribar a un acord de pau amb Garcia V de Pamplona per casar-se amb la seva filla Blanca. Clarament quan Ramón Berenguer va arribar als acords amb les ordres militars, i el tema del primer testament (el decretat per Déu mitjançant la voluntat d’Alfons I) va quedar tancat (a l’assemblea de Girona de 1143, on hi va asistir Guido, el legat d’Inocenci II, en representació del papa), ja es va oblidar del testament de Ramir, i el que va venir després (la boda amb Peronella) és més fruit de la fortuna que no de qui era l’amo d’Aragó, Aragó estava en mans catalanes. El segon testament no importava a ningú. Successius papes van ratificar que s’havia fet efectiu el primer testament; Eugeni III al 1150 i després Adrià IV amb una butlla de 1.156.)
LLIBRE que demostra la independència econòmica entre els regnes: "Les duanes entre els estats de la Corona d'Aragó" per José Ángel Sesma Muñoz. Us podeu descarregar en pdf de franc:
Detall ampliat del plano anterior. Aquí es mostra les duanes entre Aragó i Catalunya
Per a descarregar el llibre en pdf, cliqueu:
---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada