15 d’abril de 2016

Catalunya i Aragó, com va començar la unió: 1137, donació del Regne d'Aragó per part de Ramir II al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV


El rei Ramir II d'Aragó cedeix el regne al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV  (13 novembre 1137)  Pergamí Ramir II d’Aragó comunica als seus súbdits que ha fet donació de la filla i del regne al comte Ramon Berenguer, de Barcelona. Saragossa, 13 de novembre 1137.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Reial Cancelleria, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 85.


Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore. Nunc ergo, spontanea voluntate ac firmo cordis affectu, volo, precor, et mando cunctos homnies meos, milites scilicet, clericos ac pedites, quatenus castra et municiones sive alios omnes honores ita per eundem Raimundum comitem deincebs teneant et habeant sicut per regem debent tenere et habere, et ei tanquam regi in omnibus sub continua fidelitatem obediant. Et ut in hoc nullum ocasionis vel pessime machinacionis ingenium ab aliquo possit intelligi, totum ei dimito, dono, atque concedo quiquid retinueram in ipsa alia carta donacionis regni quam ei antea feceram, cum filiam meam ei dedissem. Supradicta quoque omnia ego, Ranimirus, Aragonensis rex, dono, et firmiter laudo prephato Raimundo, comiti Barchinonensi, ut hec que illi presencialiter dono et omnia alia que habebat semper habeat ad servicium meum et fidelitatem omni tempore. Quod est actum insuper Saragoza idus novembris, in presencia multorum nobilis hominum regni Aragonensis in ibi asistencium, anno dominice Incarnacionis Cmo XXXmo VIImo post mille, era mille CLXXV. Supra dicta omnia illi dono et firmiter laudo sicut melius nunquam habuit frater meus Andefonsus, et habeat ea omnia ad fidelitatem meam omni tempore.

Signum regis, ? + O, Ranimiri.
Signum Poncii, escritoris comitis, qui hoc scripsit domini regis precepto.


 _____

És de tots conegut que jo Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, doní la meua filla a Ramon, comte de Barcelona, juntament amb tot l’honor del meu regne. Ara també, amb lliure voluntat i forta estima de cor, vull, ordene i mane a tots els meus homes, cavallers, clergues i peons, que els castells i fortificacions i tots els altres honors els tinguen i posseesquen d’ací endavant pel mateix comte Ramon com per rei deuen tenir i posseir, i que li guarden obediència i fidelitat contínuament en totes les coses així com a rei. I per tal que contra açò res no puga ser pensat o maquinat per ningú, li done, atorgue i concedesc tot allò que m’havia reservat en aquella mateixa carta de donació que li havia fet primer, en lliurar-li la meua filla. Jo, Ramir, rei d’Aragó, li done y atorgue tot allò que he esmentat, i li ho ratifique fermament al citat Ramon, comte de Barcelona, per tal que el que ara li done i el que ja tenia ho retinga perpètuament al meu servei i fidelitat. Fou fet més amunt de Saragossa en els idus (13) de novembre, en presència de molts homes nobles del regne d’Aragó assistents a l’acte, en l’any de l’encarnació del Senyor CXXXVIIé després del mil·lenni (1137), any de l’era de mil CLXXV. Totes les coses abans esmentades les atorgue i ratifique fermament com millor les va tenir alguna vegada el meu germà Alfons (el Bataller), i perquè les tinga totes perpètuament sota la fidelitat que em deu.

Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir.
Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei.

http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm


Ramon Berenguer IV

Doncs bé, en el cas que sospesem és fora de discussió que hi va haver una donació, una cesió de la sobirania de d'Aragó per part del  rei Ramir II el Monjo al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1137. Aquesta donació ha estat discutida amb punya minuciosa pel historiadors aragonesos. Si per un cantó la neguen o en neguen la transcendència - innegable, tanmateix-, per l'altre, la desen curosament a fi i efecte que hom no se'n pugui assabentar: ço que prova a palès que no ignoren la força jurídica i política de tal donació, a desgrat de les raons que pretenen tenir per considerar-la irrellevant. 

L'escamoteig sistemàtic de la donació de Ramir II, que encara dura i que té per objecte negar la transmissió del dit regne i de la seva sobirania al comte Ramon Berenguer IV. 

En paral·lel ha anat acomboiada d'una versió distinta a la realment esdevinguda, la qual versió sosté que la transmissió del regne d'Aragó es va efectuar partint de Ramir II el Monjo, a través de sa filla Peronella, i d'aquesta al seu fill Alfons (anomenat abans Ramon) tingut amb Ramon Berenguer IV. no hi ha cap document testamentari de Ramir II a favor de Peronella.  Ramir II ja havia transmès la sobirania d'Aragó i el regne al dit comte de Barcelona, en tres documents en què es ratifica del document anterior. Per altra banda, Ramon Berenguer IV ja l'havia també transferit testamentàriament al seu fill Ramon-Alfons.


Aquesta versió prescindeix del testament d'Alfons I d'Aragó el Bataller, que havia instituït hereus del seu regne per terces parts els ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple de Jerusalem. Aquesta versió també fa cas omís de la cessió que cadascun d'aquests ordres va fer al Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. 

Consegüentment, els actes fundacionals de Ramir II ja estableixen la superioritat del comte català i del seu Estat i regisme en ordre a la governació del Nou Estat. 

 Del origen, y principio de la lengua castellana 1674


Paso la corona a Barcelona Fray Andres Casaus 1806
   
Al marge d'això i confirmant-ho, el nou Estat va estar en tota la seva durada marcat per un caràcter català inqüestionable. En altres mots: fou absolutament catalana l'entitat superior que, per damunt dels organismes propis de cada Estat, regia sobiranament aquell conjunt de pobles, és a dir, la monarquia, la qual no va ser altra que la vella casa comtal de Barcelona enriquida i exalçada ara amb un títol reial. 
Caius Parellada i Cardellach  extret de l'article "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana"

http://www.inh.cat/articles/L%27Estat-Catala-Medieval-i-la-Monarquia-Catalana 

 

Per saber més, recomanem aquest llibre que hem llegit: "Ramon Berenguer IV"  Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed.: teniu la resenya  al primer post que recomanem tot seguit:


>> entrada de la Cuca de LLum: Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2 

 

>>  entrada de la Cuca de LLum:  Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

 

>> "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana". Article del desaparegut Caius Parellada.

 http://amnesiahistoricainduida.blogspot.com.es/2015/03/lestat-catala-medieval-i-la-monarquia.html

 

>>  La corona de Aragón y una visión incómoda.

http://elmonomudo.com/2010/08/06/la-corona-de-aragon-y-una-vision-incomoda/