Quim Torra m'ha obert una finestra a l'elevadíssim nivell assolit per la cultura catalana abans del 1939. Pobre de mí, casi no en sé res. "Honorables. Cartes a la pàtria perduda". Quim Torra, esboça persones que sobresurten per un o altre motiu, i que a més a més van treballar per l'interés general de Catalunya: Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Enric Prat de la Riba, Josep Trueta, Josep Pla, Amadeu Hurtado, Rafael Patxot, Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pompeu Fabra, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines, Francesc Cambó, Francesc Macià. M'ha agradat molt. L'autor cita llibres escrits pels biografiats, alguns m'han interessat i els llegiré. (Editorial Acontravent. Barcelona 2011. 250 pàg.) //
Quan Quim Torra repassa els fets de la 2a República espanyola m'ha fet pensar en un altre llibre que els explica amb tot detall: "Cap a la Llibertat" de Jaume Sobrequés i Callicó. Editorial Base. Molt recomanat també. Aquell període del 4 dies de República catalana, després reduïda a Generalitat amb un Estatut retallat,...és rabiosa actualitat, repetició de la història. Tots tots els gestos, fets, el tó en la conversa amb Madrid...Tot és avui exactament igual que ara fa 84 anys. Cal pensar·hi !!!
En Josep Plà no necessita recomanació...Ha escrit varis volums "d'Homenots". Aquest llibre en concret no sé si l'he llegit sencer, us he de dir. En Plà sempre és un deu i situa el biografiat en el contexte de l'època. (Josep Plà, "Uns homenots: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramón Turró". Ed. Destino, Col·lecció Llibres a mà. Barcelona. 1984. 184 pàg.)
Les semblances de Fabián Estapé també son molt entretingudes i interessants. Coneixem persones que ens podrien passar desapercebudes, tot i la seva tasca rellevant. De Cerdà cal dir que li ha dedicat tot un altre llibre, monogràfic, la persona s'ho val i restava oblidada. Recordo que em va agradar la semblança de Joan Sardà i l'ambient franquista tant ben dibuixat. La de Vicens i Vives també. I Ernest Lluch era per mí un desconegut, només el recordava per l'atemptat d'ETA que li va llevar la vida. ("Deu grans catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques". Ed. RBS Libros i La Magrana. Barcelona. 2006. 159 pàg.)
Llibre recent del 2014, entrevistats coneguts de tots. Joan Margarit, arquitecte Catedràtic d'Estructures i poeta diu: "No saber què va fer el jove Goethe no és perillós; no saber que una llengua és una estructura mental i que és molt més que un caprici, és gravíssim." Fàntàstica definició.
També: "El que compta és la constància, l'ésser humà només funciona per la constància. La idea romàntica que funcionem pels grans gestos és falsa. Les coses significatives són resultat d'un procés de constància. A vegades només passa a la posteritat la guspira final. Però, sense la constància al darrere, la guspira final no és res. Allò que la inspiració sempre t'ha d'agafar treballant és vàlid en tots els terrenys " ("Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència". Eva Piquer. Ed. Acontravent. Barcelona. 2014. 172 pàg.)
(Recomano llibres que he llegit, si hi ha un llibre que no l'he llegit, aviso)
Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum els trobareu clicant aquesta l'etiqueta de l'arxiu del blog:
(Post publicat per primer cop a la Cuca de Llum a l'abril 2016)
(Post visitat 233 vegades)
_
