Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estapé Fabián. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estapé Fabián. Mostrar tots els missatges

23 d’abril del 2025

Llibres, ressenyes: semblances de grans catalans, un dels llibres és del Pres. Quim Torra

   
Quim Torra m'ha obert una finestra a l'elevadíssim nivell assolit per la cultura catalana abans del 1939. Pobre de mí, casi no en sé res. "Honorables. Cartes a la pàtria perduda". Quim Torra, esboça persones que sobresurten per un o altre motiu, i que a més a més van treballar per l'interés general de Catalunya: Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Enric Prat de la Riba, Josep Trueta, Josep Pla, Amadeu Hurtado, Rafael Patxot, Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pompeu Fabra, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines, Francesc Cambó, Francesc Macià.  M'ha agradat molt. L'autor cita llibres  escrits pels biografiats, alguns m'han interessat i els llegiré. (Editorial Acontravent. Barcelona 2011. 250 pàg.) //  
Quan Quim Torra repassa els fets de la 2a República espanyola m'ha fet pensar en un altre llibre que els explica amb tot detall:  "Cap a la Llibertat" de  Jaume Sobrequés i Callicó. Editorial Base. Molt recomanat també. Aquell període del 4 dies de República catalana, després reduïda a Generalitat amb un Estatut retallat,...és rabiosa actualitat, repetició de la història. Tots tots els gestos, fets, el tó en la conversa amb Madrid...Tot és avui exactament igual que ara fa 84 anys. Cal pensar·hi !!!



En Josep Plà no necessita recomanació...Ha escrit varis volums "d'Homenots". Aquest llibre en concret no sé si l'he llegit sencer, us he de dir. En Plà sempre és un deu i situa el biografiat en el contexte de l'època. (Josep Plà, "Uns homenots: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramón Turró".  Ed. Destino, Col·lecció Llibres a mà. Barcelona. 1984. 184 pàg.)



Les semblances de Fabián Estapé també  son  molt entretingudes  i  interessants. Coneixem persones que ens podrien passar desapercebudes, tot i la seva tasca rellevant.  De Cerdà cal dir que li ha dedicat tot un altre llibre, monogràfic, la persona s'ho val i restava oblidada.  Recordo que em va agradar la semblança de Joan Sardà i l'ambient franquista tant ben dibuixat.  La de Vicens i Vives també. I Ernest Lluch era per mí un desconegut, només el recordava  per l'atemptat d'ETA que li va llevar la vida. ("Deu grans catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques". Ed. RBS Libros i La Magrana. Barcelona. 2006. 159 pàg.)



Llibre recent del 2014, entrevistats coneguts de tots.  Joan Margarit, arquitecte Catedràtic d'Estructures i poeta diu:  "No saber què va fer el jove Goethe no és perillós;  no saber que una llengua és una estructura mental i que és molt més que un caprici, és gravíssim."  Fàntàstica definició.
 
També:  "El que compta és la constància, l'ésser humà només funciona per la constància. La idea romàntica que funcionem pels grans gestos és falsa. Les coses significatives són resultat d'un procés de constància. A vegades només passa a la posteritat la guspira final. Però, sense la constància al darrere, la guspira final no és res. Allò que la inspiració sempre t'ha d'agafar treballant és vàlid en tots els terrenys " ("Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència". Eva Piquer. Ed. Acontravent. Barcelona. 2014. 172 pàg.)
 
 


(Recomano llibres que he llegit, si hi ha un llibre que no l'he llegit, aviso)

Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum  els trobareu clicant aquesta l'etiqueta de l'arxiu del blog: 

(Post publicat per primer cop a la Cuca de Llum a l'abril 2016)
 
 (Post visitat 233 vegades
 
 
 
_


23 de desembre del 2023

Ildefons Cerdà, biografia de Fabián Estapé. Article amb sinopsis de la vida de Cerdà.

 
 
El 23 de desembre de 1815, al Mas Cerdà de Centelles (Osona), nasqué Ildefons Cerdà i Sunyer. Fill de família liberal, emprengué estudis de matemàtiques i arquitectura a l'escola de la Llotja de Barcelona si bé els abandonà (1835) per cursar enginyeria de camins, canals i ports a Madrid, disciplina que tot just arrencava.

L'any 1841 obtingué el títol d'enginyer i començà a treballar en obres públiques. D'idees progressistes, Cerdà s'interessà per la utopia igualitària que proposava Étienne Cabet al "Viatge a Icària" (1840).

L'any 1841 Pere Felip Monlau escrigué "¡Abajo las murallas!", pamflet que justificava l'enderrocament de les muralles de Barcelona i l'eixample pel pla per millorar la vida dels obrers i garantir el desenvolupament de la indústria.

Treballant en les obres del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), Cerdà es convencé del potencial que tenia la màquina de vapor en la mobilitat.

En heretar l'herència familiar, deixà el càrrec d'enginyer estatal (1849) per centrar-se en l'estudi de l'urbanisme.

Quan finalment foren enderrocades les muralles de Barcelona (1854) i es començà a debatre l'Eixample, el govern espanyol li encarregà un plànol topogràfic del pla (1855). L'any 1856 publicà un ampli estudi sobre les condicions de vida dels barcelonins.

El conflicte entre Barcelona i els altres municipis del pla pels límits de l'Eixample feren que Madrid s'acabés interposant com a àrbitre en la qüestió; Cerdà mogué llavors els seus contactes al govern per a què se li atorgués el projecte d'Eixample (1859).

Malgrat la disconformitat de l'Ajuntament de Barcelona, que convocà un concurs per triar el projecte d'Eixample, el "Pla Cerdà" fou imposat per reial decret (1860).

L'innovador projecte de l'urbanista es basava en una quadrícula d'amples carrers i plantejava mansanes  (illes) construïdes només per dues bandes amb interiors enjardinats i xamfrans que facilitessin la circulació. Tres grans eixos (Diagonal, Meridiana, Gran Via) confluirien en una plaça (Glòries), nou centre neuràlgic de Barcelona.

Cerdà, que es veié forçat a esmenar el seu projecte, pel qual ni govern ni Ajuntament el pagaren, morí en un balneari a Cantàbria, malalt i frustrat, l'any 1876.
 
 
 
 
 
 

Tenim una magnífica biografia d' I. Cerdà escrita per Fabián Estapé, que va ser Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques
la Universitat de Barcelona i rector de la mateixa en dos períodes (1969-71) (1974-76).
 
El Professor Jané Solà, Catedràtic de Política Econòmica, y fundador i president de Bankpyme va parlar del Professor Estapé  en motiu d'una conferència que es va celebrar en paral·lel a l'exposició "Barcelona y su extensión moderna. Las propuestas urbanísticas de Ildefonso Cerdà" a Luxemburg del 6 al 29 d'octubre del 2000. Deia d'ell:
 
"...Creo que todo esto les muestra a ustedes a un personaje atípico. El profesor Estapé es, en efecto, una persona muy singular. Incluso, digo más: es un fenómeno de la naturaleza, por supuesto intelectualmente hablando, pero también físicamente. Desde el testimonio de cuarenta años de relación con él se lo puedo asegurar: intelectualmente es un genio y físicamente muy fuerte, mucho más de lo que aparenta (...)" (pag. 324 de la biografía sobre Cerdà)


"Vida y obra de Ildefonso Cerdà"  Fabián Estapé. Ediciones Península. Barcelona. 2a ed. 2009. (430 páginas)  Realment un llibre molt interessant que val la pena llegir.


__