Es muy extraño que esta parezca ser la conclusión
31 de maig del 2018
Ponsatí ens recorda que no cedir és bo en la situació actual
També et podria interessar aquest post:
30 de maig del 2018
29.05.2018 - Torra canvia els consellers i accepta les condicions per a formar govern i acabar el 155
Laurà Borràs
(Cultura), Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat), Alba Vergés
(Sanitat) i Àngels Chacón (Empresa i Coneixement) substitueixen els
consellers que havien de ser restituïts
29.05.2018 - 19:55
El president de la Generalitat,
Quim Torra, ha decidit d’acceptar les condicions del govern espanyol per
a desblocar la formació de govern i acabar amb el 155. El president
substitueix els quatre consellers restituïts del govern de Carles
Puigdemont –Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig– perquè es
publiquin finalment els nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat
(DOGC), cosa que farà cessar automàticament l’aplicació del 155.
Torra ha nomenat Laura Borràs consellera de Cultura, Alba Vergés de Sanitat i Damià Calvet de Territori i Sostenibilitat. A més, Elsa Artadi serà finalment el relleu de Turull a Presidència i Àngels Chacón agafarà la cartera d’Artadi al capdavant d’Empresa i Ocupació.
El govern espanyol havia refusat de publicar els nomenaments dels consellers al DOGC amb l’argument que els presos polítics i els exiliats no poden exercir de consellers de la Generalitat. Fins ara, els partits independentistes havien defensat que Turull, Rull, Comín i Puig mantenien intactes els seus drets polítics. Però finalment Torra els ha substituïts per quatre nous consellers per a desblocar la formació de govern.
Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que no era competent per a resoldre sobre la qüestió dels nomenaments i va deixar deu dies a la Generalitat perquè presentés al·legacions. No obstant això, els partits independentistes han decidit de no esperar a la resolució definitiva, que hauria implicat el prolongament del procés.
Amb aquest canvis, el govern de Torra serà gairebé paritari: tindrà set consellers i sis conselleres.
Consulteu ací la llista sencera dels nous consellers:
Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vice-president del govern
Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), fins ara secretari d’Economia en funcions i adjunt a la presidència d’Esquerra des de final de març, substitueix Oriol Junqueras com a vice-president i conseller d’Economia i Hisenda. Té trenta-cinc anys i va fer els primers passos a la política a la JERC, que el va triar portaveu nacional el 2003. Tres anys després era elegit diputat al parlament, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat al govern de Carles Puigdemont el gener del 2016.
Elsa Artadi i Vila – consellera de Presidència i portaveu
Artadi (Barcelona, 1976) assumeix finalment el Departament de Presidència en comptes del d’Empresa i Coneixement. És la dona forta de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya, i també farà de portaveu del govern. És una economista amb un currículum acadèmic i professional brillant. És doctora en ciències econòmiques a la Universitat Harvard i entre el 2006 i el 2011 fou professora d’economia de la Università Bocconi de Milà. També va ser professora a la Fudan University de Xangai i membre del comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (Marroc), consultora del Banc Mundial a Washington i membre del comitè científic de l’European Economic Association.
Àngels Chacón Feixas – consellera d’Empresa i Coneixement
Chacón (Igualada, 1968) és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional com a directora d’exportació dels mercats d’Orient Mitjà i Europa de l’Est en empreses del sector paperer. Militant de CDC i posteriorment del PDECat, del 2011 i fins ara ha estat tinenta batlle a l’Ajuntament d’Igualada, i el mes de juny de l’any passat va ser nomenada directora general d’Indústria.
Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) serà l’encarregat de continuar la tasca de Raül Romeva, ara a la presó. És un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit de l’executiva del qual va ser membre fins el 2012. Amb el PSC va ser conseller d’Educació des del 2006 al 2010. El maig del 2018 es va afiliar a Esquerra Republicana, amb qui s’havia presentat com a independent al parlament europeu el 2014 i el 2016 al de Catalunya.
Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior
Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) tornarà a la primera línia de la política. Ex-president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ex-diputat de Junts pel Sí i ex-batlle de Premià de Mar, Buch recuperarà un paper important en el procés d’independència i tindrà un paper clau en la reversió del 155 al Departament d’Interior, un dels que més ha rebut la intervenció de l’autogovern. Té quaranta-dos anys i una àmplia carrera política. Va fer-se militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya el 1996 i més tard passà a Convergència Democràtica. L’any 2000 va començar a exercir de regidor a Premià, d’on va assumir la batllia el 2007. Buch és membre del PDECat i ha reivindicat públicament la legitimitat del president Puigdemont.
Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament
Torra ha recuperat una figura del primer tripartit per al Departament d’Ensenyament. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) va ocupar el càrrec de conseller d’aquest ram tan sols dos mesos en el govern de Pasqual Maragall fins que va substituir Josep-Lluís Carod-Rovira com a Conseller Primer després de la polèmica de l’entrevista amb ETA. Durant el segon tripartit va ser director de l’Institut Ramon Llull. Nascut el 1958 a Torredembarra, Bargalló és crític literari, escriptor i catedràtic de secundària.
Alba Vergés i Bosch – consellera de Salut
El Departament de Salut continua en mans d’Esquerra Republicana. Vergés (Igualada, 1978) substitueix Toni Comín i deixa el seu lloc com a secretària tercera de la mesa del parlament. És llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i enginyeria tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat diputada al parlament des del 2012.
Damià Calvet i Valera – conseller de Territori i Sostenibilitat
Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) ha estat un dels col·laboradors més afins a Josep Rull durant l’anterior legislatura. Ha estat director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003 i director general de Territori i Mobilitat entre el 2010 i el 2012. També va treballar a l’empresa privada entre els anys 2004 i 2010, va dirigir l’Institut Català del Sòl i l’empresa pública CIMALSA des del 2013. A més, ha estat tinent batlle a Sant Cugat.
Laurà Borras i Castanyer – consellera de Cultura
Laura Borràs (Barcelona, 1970) substitueix Lluís Puig. És diputada de Junts per Catalunya i ex-directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs és filòloga i professora a la Universitat de Barcelona, on ha fet classes sobre teoria de la literatura i literatura comparada.
Ester Capella i Farré – consellera de Justícia
Ester Capella (Seu d’Urgell, 1963) és advocada i actualment diputada d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol. Va ser presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007. Anteriorment havia estat senadora de designació parlamentària entre el 2013 i el 2016. Substituirà Carles Mundó, que va decidir d’abandonar la política de primera línia després de les eleccions del 21 de desembre.
Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
El conseller d’Afers Socials que substitueix Dolors Bassa, empresonada a Alcalá Meco, és el diputat Chakir El Homrani (Barcelona, 1979). Veí de Granollers, quan tenia vint-i-tres anys va ser elegit secretari d’organització de l’Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Quatre anys més tard, el 2007, en va ser elegit portaveu nacional. És diputat al parlament des del 2015, quan ocupà la quinzena posició de la llista de Barcelona de Junts pel Sí. És militant d’ERC d’ençà del 2004.
Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Enginyer de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Puigneró dirigeix la política TIC del govern des del novembre del 2013, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i des del febrer del 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. El 1999 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i més endavant fou regidor a Sant Cugat i va ocupar responsabilitats de govern amb Lluís Recoder i Mercè Conesa fins a ser tinent batlle de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia.
Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Al capdavant d’Agricultura, hi ha la diputada d’ERC al congrés espanyol des del 2011 Teresa Jordà (Ripoll, 1972). És llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB. Fou batllessa de la seva vila entre el 2003 i el 2011. Jordà substituirà Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les, al capdavant de la conselleria.
Torra ha nomenat Laura Borràs consellera de Cultura, Alba Vergés de Sanitat i Damià Calvet de Territori i Sostenibilitat. A més, Elsa Artadi serà finalment el relleu de Turull a Presidència i Àngels Chacón agafarà la cartera d’Artadi al capdavant d’Empresa i Ocupació.
El govern espanyol havia refusat de publicar els nomenaments dels consellers al DOGC amb l’argument que els presos polítics i els exiliats no poden exercir de consellers de la Generalitat. Fins ara, els partits independentistes havien defensat que Turull, Rull, Comín i Puig mantenien intactes els seus drets polítics. Però finalment Torra els ha substituïts per quatre nous consellers per a desblocar la formació de govern.
Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que no era competent per a resoldre sobre la qüestió dels nomenaments i va deixar deu dies a la Generalitat perquè presentés al·legacions. No obstant això, els partits independentistes han decidit de no esperar a la resolució definitiva, que hauria implicat el prolongament del procés.
Amb aquest canvis, el govern de Torra serà gairebé paritari: tindrà set consellers i sis conselleres.
Consulteu ací la llista sencera dels nous consellers:
Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vice-president del govern
Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), fins ara secretari d’Economia en funcions i adjunt a la presidència d’Esquerra des de final de març, substitueix Oriol Junqueras com a vice-president i conseller d’Economia i Hisenda. Té trenta-cinc anys i va fer els primers passos a la política a la JERC, que el va triar portaveu nacional el 2003. Tres anys després era elegit diputat al parlament, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat al govern de Carles Puigdemont el gener del 2016.
Elsa Artadi i Vila – consellera de Presidència i portaveu
Artadi (Barcelona, 1976) assumeix finalment el Departament de Presidència en comptes del d’Empresa i Coneixement. És la dona forta de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya, i també farà de portaveu del govern. És una economista amb un currículum acadèmic i professional brillant. És doctora en ciències econòmiques a la Universitat Harvard i entre el 2006 i el 2011 fou professora d’economia de la Università Bocconi de Milà. També va ser professora a la Fudan University de Xangai i membre del comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (Marroc), consultora del Banc Mundial a Washington i membre del comitè científic de l’European Economic Association.
Àngels Chacón Feixas – consellera d’Empresa i Coneixement
Chacón (Igualada, 1968) és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional com a directora d’exportació dels mercats d’Orient Mitjà i Europa de l’Est en empreses del sector paperer. Militant de CDC i posteriorment del PDECat, del 2011 i fins ara ha estat tinenta batlle a l’Ajuntament d’Igualada, i el mes de juny de l’any passat va ser nomenada directora general d’Indústria.
Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) serà l’encarregat de continuar la tasca de Raül Romeva, ara a la presó. És un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit de l’executiva del qual va ser membre fins el 2012. Amb el PSC va ser conseller d’Educació des del 2006 al 2010. El maig del 2018 es va afiliar a Esquerra Republicana, amb qui s’havia presentat com a independent al parlament europeu el 2014 i el 2016 al de Catalunya.
Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior
Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) tornarà a la primera línia de la política. Ex-president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ex-diputat de Junts pel Sí i ex-batlle de Premià de Mar, Buch recuperarà un paper important en el procés d’independència i tindrà un paper clau en la reversió del 155 al Departament d’Interior, un dels que més ha rebut la intervenció de l’autogovern. Té quaranta-dos anys i una àmplia carrera política. Va fer-se militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya el 1996 i més tard passà a Convergència Democràtica. L’any 2000 va començar a exercir de regidor a Premià, d’on va assumir la batllia el 2007. Buch és membre del PDECat i ha reivindicat públicament la legitimitat del president Puigdemont.
Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament
Torra ha recuperat una figura del primer tripartit per al Departament d’Ensenyament. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) va ocupar el càrrec de conseller d’aquest ram tan sols dos mesos en el govern de Pasqual Maragall fins que va substituir Josep-Lluís Carod-Rovira com a Conseller Primer després de la polèmica de l’entrevista amb ETA. Durant el segon tripartit va ser director de l’Institut Ramon Llull. Nascut el 1958 a Torredembarra, Bargalló és crític literari, escriptor i catedràtic de secundària.
Alba Vergés i Bosch – consellera de Salut
El Departament de Salut continua en mans d’Esquerra Republicana. Vergés (Igualada, 1978) substitueix Toni Comín i deixa el seu lloc com a secretària tercera de la mesa del parlament. És llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i enginyeria tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat diputada al parlament des del 2012.
Damià Calvet i Valera – conseller de Territori i Sostenibilitat
Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) ha estat un dels col·laboradors més afins a Josep Rull durant l’anterior legislatura. Ha estat director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003 i director general de Territori i Mobilitat entre el 2010 i el 2012. També va treballar a l’empresa privada entre els anys 2004 i 2010, va dirigir l’Institut Català del Sòl i l’empresa pública CIMALSA des del 2013. A més, ha estat tinent batlle a Sant Cugat.
Laurà Borras i Castanyer – consellera de Cultura
Laura Borràs (Barcelona, 1970) substitueix Lluís Puig. És diputada de Junts per Catalunya i ex-directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs és filòloga i professora a la Universitat de Barcelona, on ha fet classes sobre teoria de la literatura i literatura comparada.
Ester Capella i Farré – consellera de Justícia
Ester Capella (Seu d’Urgell, 1963) és advocada i actualment diputada d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol. Va ser presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007. Anteriorment havia estat senadora de designació parlamentària entre el 2013 i el 2016. Substituirà Carles Mundó, que va decidir d’abandonar la política de primera línia després de les eleccions del 21 de desembre.
Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
El conseller d’Afers Socials que substitueix Dolors Bassa, empresonada a Alcalá Meco, és el diputat Chakir El Homrani (Barcelona, 1979). Veí de Granollers, quan tenia vint-i-tres anys va ser elegit secretari d’organització de l’Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Quatre anys més tard, el 2007, en va ser elegit portaveu nacional. És diputat al parlament des del 2015, quan ocupà la quinzena posició de la llista de Barcelona de Junts pel Sí. És militant d’ERC d’ençà del 2004.
Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Enginyer de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Puigneró dirigeix la política TIC del govern des del novembre del 2013, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i des del febrer del 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. El 1999 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i més endavant fou regidor a Sant Cugat i va ocupar responsabilitats de govern amb Lluís Recoder i Mercè Conesa fins a ser tinent batlle de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia.
Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Al capdavant d’Agricultura, hi ha la diputada d’ERC al congrés espanyol des del 2011 Teresa Jordà (Ripoll, 1972). És llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB. Fou batllessa de la seva vila entre el 2003 i el 2011. Jordà substituirà Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les, al capdavant de la conselleria.
28 de maig del 2018
28.05.2018 - Nou Govern Torra: passos per superar el bloqueig de Rajoy al Govern
Nou Govern
imatge d'El Nacional
>> Divendres, 25 de maig de 2018 - Torra obté llum verda jurídica per superar el bloqueig de Rajoy al Govern -
El Govern disposa ja de l'informe de la Comissió Jurídica Assessora que confirma que l'executiu de Mariano Rajoy ha de permetre la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del nou gabinet designat pel president, Quim Torra.
>> Dilluns, 28 de maig de 2018 - El TSJC s'espolsa el recurs de Torra per publicar els consellers al DOGC
imatge d'El Nacional
>> Divendres, 25 de maig de 2018 - Torra obté llum verda jurídica per superar el bloqueig de Rajoy al Govern -
El Govern disposa ja de l'informe de la Comissió Jurídica Assessora que confirma que l'executiu de Mariano Rajoy ha de permetre la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del nou gabinet designat pel president, Quim Torra.
Així mateix, el dictamen avala que els consellers
absents podran prendre possessió. Davant la conclusió de
l'informe, Torra demanarà avui mateix mesures cautelaríssimes urgents al TSJC,
que haurien de permetre desbloquejar en un termini molt breu de
temps la presa de possessió, i "no descarta prendre accions legals",
segons s'ha informat a través d'una nota de premsa de presidència.
.....
>> Dilluns, 28 de maig de 2018 - El TSJC s'espolsa el recurs de Torra per publicar els consellers al DOGC
La secció 5a de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ha deliberat aquest matí el recurs presentat contra la no
publicació al DOGC de la composició del Govern del president Quim Torra.
La sala considera que no té competència per conèixer del recurs ni de la petició de mesures cautelars que l'acompanyen per fet contra qui es dirigeix el recurs.
Nou audiovisual amb imatges inèdites de la violència de la policia espanyola a l'Institut Pau Claris de BCN l'1-OCT 2017 (vídeo 30 min aprox)
CDR Audiovisual han fet públic un vídeo amb imatges inèdites de la
violència exercida per la policia espanyola contra els ciutadans que
volien votar l'1 d'octubre a l'institut Pau Claris de Barcelona. El
vídeo, de poc més de mitja hora, mostra imatges inèdites i
sincronitzades en temps real, a partir de 74 gravacions.
CLIQUEU >> https://www.ara.cat/politica/nova-legislatura-tempsreal_12_1951724809_91242.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara
>> https://www.vilaweb.cat/ noticies/unes-imatges- inedites-revelen-tota-la- brutalitat-de-la-policia- espanyola-l1-o-al-pau-claris/
>> https://www.vilaweb.cat/
La Comissió Europea esmena la plana a Espanya sobre l'ús de l'euroordre
El Nacional - Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 28 de maig de 2018
Nou toc d'atenció de la Comissió Europea a Espanya sobre l'ús de les euroordres. La comissària europea de Justícia, Vera Jourová,
ha assegurat aquest dilluns que “confia” que els estats membres de la
Unió Europea utilitzin l’euroordre de forma “adequada, legal i
transparent”. "És el que esperem de tots els actors d'aquest cas
concret", ha afegit preguntada per les ordres de detenció europees
emeses per la justícia espanyola contra polítics independentistes que són a l'exili.
En el marc de la presentació d’un informe que aborda les percepcions
ciutadanes sobre la independència judicial als 28 estats membres —que
deixa Espanya en la sisena posició per la cua—, Jourová ha remarcat que
el que la Comissió Europea “vol” que passi als estats, “inclosa
Espanya”, és que hi hagi “independència judicial, imparcial i lliure
d’interferència política”.
Davant la pregunta d’un periodista, que li ha demanat com pot
explicar als ciutadans espanyols que un polític acusat d’un crim “greu”
pugui buscar “refugi o exili” en un altre estat membre, l’eurocomissària
txeca ha matisat que “això han d’explicar-ho els polítics de l’Estat”.
Amb tot, també ha dit que “hi ha un fort interès que hi hagi
confiança suficient perquè les decisions d’un tribunal puguin ser
reconegudes en un altre”. “Esperem que el govern espanyol i la justícia
espanyola superin les situacions difícils de manera que la Comissió
Europea i altres puguin confiar-hi”, ha sentenciat.
La Autoridad Fiscal ve improbable cumplir con el objetivo déficit entre 2018 y 2021
MADRID - 22.05.2018
La Autoridad Independiente de Responsabilidad
Fiscal (AIReF), el organismo que supervisa las cuentas públicas
españolas, considera que las subidas de pensiones previstas en el
proyecto de presupuestos para 2018 y 2019 y otros gastos dificultarán la
reducción del déficit que el gobierno español ha comprometido con
Bruselas en la Actualización del Programa de Estabilidad, según la cual
se pasaría de un déficit del 3,1% del PIB en 2017 a un superávit del
0,1% en 2021.
El cumplimiento de esta meta se basaría en parte en una reducción del gasto de 2,4% del PIB (del 41% al 38,6%), que la AIReF estima "muy improbable".
...
Sobre la evolución de la deuda pública, el organismo
liderado por José Luis Escrivá ve factible, aunque ajustada, la senda de
reducción de la deuda que prevé el Gobierno, si bien advierte de que
existen "riesgos" en el corto y medio plazo.
Por otro lado, AIReF identifica riesgos "crecientes" en el medio plazo
como la progresiva retirada de estímulos monetarios, la puesta en marcha
de políticas proteccionistas en algunos de los principales actores del
comercio mundial, los efectos del Brexit y las tensiones geopolíticas en
Oriente Medio.
(Nuestra interpretación de los ""riesgos "crecientes" en el medio plazo
como la progresiva retirada de estímulos monetarios"" = en septiembre el BCE dejará de comprar deuda pública a los paises de la UE. Cuca de Llum)
25 de maig del 2018
16.03.2018 - Cotarelo: "El artículo 155 es inconstitucional en sí mismo, cuando se activa aniquila toda la constitución. Está copiado de la Constitución alemana y se llamaba "artículo de la dictadura constitucional". El derecho incuestionable a que la escuela enseñe en la lengua materna de la población."
Aquest vídeo sembla suprimit. Us deixo aquest altre (que no us he resumit però diu el mateix), perquè també hi explica l'origen de l'article 155 de la Constitució espanyola del 1978:
RESUM DEL VÍDEO SUPRIMIT del 3:24 QUE ERA LLARG (vídeo 13min. 23''):
> ... la justicia de Peraldillo, "primero se busca al reo y luego se instruye la causa"...
> ... es imposible sostener que esto es un asunto interno de España... afecta al conjunto del continente y sin duda llama poderosamente la conciencia moral de la época. Esto es un pisoteo de los derechos humanos producido además por una gente cuya legitimidad para gobernar se ha desvanecido ya hace mucho tiempo... (aprox. minuto 3)
> ... ¡pero si el artículo 155 en sí mismo ya es inconstitucional!, ¡en sí mismo!! ...que hay un artículo de la Constitución que cuando se activa aniquila toda la Constitución, porque su contenido deja literalmente mano abierta al poder más arbitrario porque dice: "se adoptaran todas las medidas que la autoridad considere necesarias". La autoridad es el sr. Rajoy, M.-punto-Rajoy, pues eso quiere decir efectivamente, que el artículo 155 ... es una copia literal del correspondiente de la República Federal de Alemania y del de la Constitución de Weimar, que se llamaba "artículo de la dictadura constitucional" (minuto 4:38) En el caso de los alemanes dio efectivamente lugar a la dictadura de Hitler y se utilizó para eso. Y aquí pues es lo mismo ... Pero es que ademas resulta que este es un país sometido a la voluntad de un solo señor... eso es un artículo de plenos poderes... (aprox. minutos 4-5)
LA SEGONA PART SOBRE EL CATALÀ ENCARA ES POT VEURE EN UN ALTRE VÍDEO DIFERENT, MÉS CURT, NOMÉS 3 MINUTS. EN TENIU AQUÍ L'ENLLAÇ:
>> Ramon Cotarelo defensa la llengua catalana i l'ensenyament en català, moltes gràcies!!! (vídeo 2min.57'')
LA SEGONA PART SOBRE EL CATALÀ ENCARA ES POT VEURE EN UN ALTRE VÍDEO DIFERENT, MÉS CURT, NOMÉS 3 MINUTS. EN TENIU AQUÍ L'ENLLAÇ:
>> Ramon Cotarelo defensa la llengua catalana i l'ensenyament en català, moltes gràcies!!! (vídeo 2min.57'')
> "l'essència de la nació catalana és la seva llengua" (escrito por un autor austríaco hace casi 100 años, libro que está en vías de traducción y que recomienda)
> "la escuela debe enseñar en la lengua materna de la población... eso es un derecho incuestionable... Pero si a más a más por su tolerancia quieren cultivar el indudable tesoro de la lengua castellana"...
El dret a parlar i estudiar en català, per Ramon Cotarelo versus Astrid Barrio de La Vanguardia.
24 de maig del 2018
24.05.2018 - Sentència Gürtel: el PP, condemnat com a responsable civil i Bárcenas, a 33 anys de presó
Els jutges condemnen Francisco Correa a 51 anys de presó i Ana Mato com a
responsable civil, mentre que Álvaro Pérez, conegut com "el Bigotes",
queda absolt
24.05.2018
El Partit Popular ha estat condemnat com a responsable civil per la trama Gürtel. La sentència considera, per tant, que el partit de Mariano Rajoy es va lucrar amb aquesta trama i considera que el PP va crear "una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial almenys des del 1989".
La sentència, de 1.700 folis, fa referència al judici de la primera part del cas Gürtel, període comprès entre el 1999 i el 2005.
Aquesta sentència condicionarà el procés judicial de la segona part de
Gürtel, que encara no s'ha jutjat i és la coneguda com la dels papers de
Bárcenas o la caixa B.
Els delictes
Els jutges consideren que es van cometre delites d'associació
il·lícita, frau a l'administració pública, suborn, falsedat en document
mercantil, malversació de fons públics, prevaricació, blanqueig de
capitals, delictes contra la hisenda pública, tràfic d'influències,
apropiació indeguda i intent d'estafa processal.
Les penes
La resolució imposa les penes de 51 anys i 11 mesos de presó al cap de la trama, Francisco Correa, i 37 anys i mig al seu número dos, Pablo Crespo. A l'extresorer del PP Luis Bárcenas se'l condemna a 33 anys i 4 mesos de presó i una multa de 44 milions d'euros. A la seva dona, Rosalía Iglesias, se li imposa una condemna de 15 anys i un mes, i a la dona de Correa, Carmen Rodríguez Quijano, una pena de 14 anys i 8 mesos de presó.
La sentència també condemna Ana Mato, l'exministra de Sanitat entre el 2011 i el 2014, com a responsable civil.
Altres penes que destaquen són la de l'exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega, a 38 anys i 3 mesos de presó; la de l'exconseller madrileny Alberto López Viejo, a 31 anys i 9 mesos; la del comptable de l'entramat José Luís Izquierdo, a 17 anys i 7 mesos; o la de l'exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda, a 14 anys i 4 mesos, entre d'altres.
Sobre el paper del PP
El tribunal considera acreditat que entre el Grupo Correa i el PP es va teixir una estructura de col·laboració estable
i consistent en prestació de múltiples i continus serveis relatius a
viatges, organització d'actes, dintre de l'activitat normal del partit a
la Comunitat de Madrid (Majadahonda i Pozuelo) i a Castella i Lleó.
Segons la sala, es va crear un autèntic sistema de corrupció institucional
Almenys des de l'any 1996, aquests contactes comercials de CORREA amb el Partit Popular van fructificar i paulatinament es van intensificar fins al punt d'acabar convertint-se, a partir d'un determinat moment, en l'activitat negocial pràcticament principal i única de l'entramat empresarial creat ad hoc per CORREA amb els seus col·laboradors, que va anar conformant la seva estructura organitzativa i de funcionament a les característiques de l'activitat desenvolupada al voltant del Partit Popular i una buscada opacitat.
"Correlativa a aquesta activitat econòmica, CORREA mantenia una estreta i contínua relació personal, fins i tot d'amistat, amb alts dirigents del partit polític, fins al punt d'oferir-li un tracte de preferència a la seva seu central del carrer Gènova, entrant i sortint de l'edifici a discreció sense passar per cap mena de control ni escàner, fins i tot accedint lliurement al pàrquing reservat d'aquesta seu."
"Es va crear en paral·lel un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants d'aquest partit, aquí jutjats, que tenien possibilitats d'influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats ens i organismes públics que dirigien o controlaven directament a través de terceres persones (comunitats autònomes i municipis governats pel PP), el que li va permetre que, bé les empreses de CORREA o altres empreses terceres triades per ell, amb l'acord i col·laboració d'aquells càrrecs públics, gaudissin d'un arbitrari tracte de favor i tinguessin un domini de fet sobre la contractació pública duta a terme per les entitats públiques parasitades, tot el que complementàriament es encobria amb fórmules de dret d'aparent legalitat, però que eludien en l'essencial la normativa vigent sobre contractació pública.
El que demanava la fiscalia
Els principals encausats de la trama Gürtel, d'un total de 37 jutjats, van ser Francisco Correa, Pablo Crespo i Luis Bárcenas.
Francisco Correa és el cervell de la trama, i el fiscal li havia
demanat 125 anys de presó. Per a Pablo Crespo, número dos de la trama,
la petició era de 85 anys de presó i, per a Luis Bárcenas, extresorer
del Partit Popular, 39 anys i mig de presó.
Per a Rosalia Iglesias, dona de Bárcenas, la petició del fiscal era de 24 anys de presó.
El judici s'ha convertit en un dels més llargs que
s'han celebrat mai a Espanya. Ha durat un any i un mes, des del 4
d'octubre del 2016 al 17 de novembre del 2017. Un total de 125 jornades
de sessions.
Condemnes per la trama Gürtel by Moderador Noticies Web on Scribd
Divisió del tribunal
Aquesta sentència ha estat envoltada per una forta tensió política però també per una destacada discrepància entre els tres magistrats responsables de la causa. El ponent conservador Ángel Hurtado,
president del tribunal, s'ha mostrat contrari a la determinació dels
magistrats Julio de Diego i José Ricardo de Prada d'endurir el càstig al
Partit Popular.
Ángel Hurtado ha emès un vot particular en el qual
rebutja condemnar el PP en considerar que no era coneixedor del que es
feia a Majadahonda i Pozuelo (Madrid) perquè els seus alcaldes van
actuar d'amagat del partit, de manera que no es pot provar que s'hagi
lucrat.
La declaració de Rajoy
Un dels moments on hi va haver més discrepància entre els magistrats va ser quan es va cridar a declarar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Rajoy va negar haver cobrat diners de Bárcenas i va
insistir que ell no s'ocupava dels afers econòmics del PP. Després de
declarar a l'Audiència Nacional, va assegurar que estava content de
col·laborar amb la justícia.
En l'inici de la instrucció, Luis Bárcenas va "suavitzar" la seva
postura cap al PP confiant a rebaixar la seva pena i, sobretot, a salvar
la seva dona, Rosalía Iglesias. Ara que Iglesias ha estat condemnada a
15 anys de presó, s'haurà de veure com reacciona Bárcenas de cara al judici dels "papers", la segona part de la trama, que se centra en la caixa B del PP.
La sentència de la trama Gürtel by Moderador Noticies Web on Scribd
http://www.ccma.cat/324/
24.05.2018 - La policia espanyola desplega un nou espectacle mediàtic amb un macrodispositiu a Catalunya.
(Imatge de Nació Digital)
Amb filtracions i informacions contradictòries, poc abans de la sentència del cas Gürtel (corrupció del PP)
(La sentència sortirà aquest mateix dijous o demà, sembla. Necessiten distreure l'atenció.)
Aquest matí s’ha desplegat una operació de la policia espanyola a
Barcelona, amb finalitats confuses. Seguint un patró que es repeteix en
bona part d’aquest operacions al Principat, alguns mitjans de Madrid
–entre els quals El Confidencial, El País i El Mundo– han començat a
informar sobre una operació a Barcelona abans de les nou del matí, quan
els agents encara no havien arribat als llocs on s’havien de fer els
escorcolls. En els articles es parlava d’una investigació relacionada
amb el desviament de deu milions d’euros per part del Departament
d’Exteriors i l’Agència Catalana de Cooperació per a finançar el
referèndum del primer d’octubre.
Enmig d’aquest bullici mediàtic, els mitjans també asseguraven que la
policia preveia una trentena de detencions, entre els quals el diputat
de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases. Una informació que el
director general de Comunicació del govern, Jaume Clotet, ha desmentit.
‘La cosa realment preocupant és que alguns mitjans ja ho expliquin, i
per tant algú anticipa accions policials abans que es puguin produir’,
ha piulat. Dalmases ha escrit aquest piulet:
Llegiu tota la notícia a:
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-policia-espanyola-desplega-un-nou-espectacle-mediatic-amb-un-macrodispositiu-a-catalunya/
......
Detingut l'expresident de la Diputació i una vintena de persones més en la macrooperació de la UDEF
(notícies de les 9:50)
(notícies de les 9:50)
Uns cinc-cents agents de la policia
espanyola estan fent escorcolls arreu de Catalunya i es preveuen una
trentena d'arrestos | S'investiga un presumpte frau de dos milions
d'euros a través de l'ens públic a entitats de cooperació
La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha detingut almenys 22 persones en la macrooperació contra el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona. Entre els arrestats hi ha l'expresident de l'ens Salvador Esteve, segons ha pogut confirmar NacióDigital. El també exalcalde de Martorell per CiU ha estat traslladat a la comissaria de la Verneda, custodiat per dos agents de la policia espanyola.
Els agents també interroguen l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, al seu despatx, a la seu central de la Diputació. Fons de l'ens asseguren que no ha estat informat del motiu.
Llegiu tota la notícia a:
https://www.naciodigital.cat/noticia/155607/detingut/expresident/diputacio/vintena/persones/macrooperacio/udef
La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha detingut almenys 22 persones en la macrooperació contra el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona. Entre els arrestats hi ha l'expresident de l'ens Salvador Esteve, segons ha pogut confirmar NacióDigital. El també exalcalde de Martorell per CiU ha estat traslladat a la comissaria de la Verneda, custodiat per dos agents de la policia espanyola.
Els agents també interroguen l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, al seu despatx, a la seu central de la Diputació. Fons de l'ens asseguren que no ha estat informat del motiu.
Llegiu tota la notícia a:
https://www.naciodigital.cat/noticia/155607/detingut/expresident/diputacio/vintena/persones/macrooperacio/udef
Escrit per
blanca alsina
Etiquetes:
corrupció,
independentisme - sobirania Catalunya/ independentismo Cataluña
Cap comentari:
23 de maig del 2018
23.05.2018 - Breu resum: Imputats dos càrregs del PP per corrupció, just quan està per sortir la sentència del cas Gurtel (del PP també). Segueixen sense publicar el nomenament dels consellers al DOGC (tenen fins a 10 dies legalment, sembla). Debat dels "Presupuestos" avui dimecres amb grans promeses als bascos que han votat si.
CORRUPCIÓ: Avui la troca es continúa embolicant. En part perquè al PP li convé desviar l'atenció de la propera sentència del cas Gurtel diuen que sortirà publicada d'aquí dos dies, presumiblement desfavorable al seus afiliats.
Però... avui l'ex President del la Generalitat valenciana, el sr. Zaplana (PP), ha estat detingut. Igualment un Secretari d'Estat d'Economia (del PP) i 2on de bordo del ministre Montoro, per presumpta corrupció quan va ser alcalde de Jaén.
Jutge Llarena:
Tal i com tristament era d'esperar, no ha donat permís al conseller Rull ni a Turull de sortir de la presó d'Estremera per venir a Barcelona a jurar el càrreg. Per "perill de fuga" i alguna altre cosa més. No és imperatiu que vinguin per pendre possessió. En aquests moments tenen els seus drets civils intactes - tot i ser a la presó preventiva, preventiva!-. Per tant el jutge Llarena diguem que fa una aplicació "original" de la llei.
NOTíCIES D'ALEMANIA: Els jutges alemans es refermen per segon cop en no admetre el càrreg de "rebel·lió" (poca broma, son 30 anys de presó), pel President Puigdemont, és molt poc probable que tirin enrera. Tampoc han volgut ficar preventivament en Puigdemont a la presó, donc estimen que no es fugarà; és fora amb una fiança de 700.000€ si mal no recordo. Desestimat per defecte en el fons.
NOTíCIES DE BÉLGICA: Desestimen la petició d'extradició dels tres consellers per defecte de forma. Sembla que el varen advertir però el jutge Llarena es va tornar a equivocar.
EL PNB ha decidir votar a favor del Presupuestos Generales del Estado, ho ha comunicat cap a les 17h.
Demà seguirem. Això no s'acaba aquí.
Resum basat en aquestes notícies:
>> El tribunal alemany rebutja una nova petició de la fiscalia d'ingressar Puigdemont a presó
El tribunal de Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, ha rebutjat la petició de la fiscalia alemanya de reingressar Carles Puigdemont a la presó per risc de fuga i ha decidit mantenir-li les condicions de llibertat actuals. Els jutges encara han de decidir, però, sobre l'extradició a Espanya per rebel·lió, reclamada per Pablo Llarena del Suprem.
Aquesta decisió arriba després que la fiscalia ha tornat a demanar l'extradició i el reingrés de Puigdemont a la presó arran de les noves dades enviades per la justícia espanyola. En un comunicat, el tribunal ha fet públic que la fiscalia alemanya ha demanat una nova execució de l'euroordre, que el tribunal haurà d'estudiar.(...) (Llegir.ho tot clicant el link)
>> Boye sobre Llarena: "S'ha anat marcant gols en pròpia porta des del començament"
(23.05.2018) La defensa de Puigdemont confia que la justícia alemanya també rebutjarà el càrrec de malversació...Boye ha explicat els dubtes que els jutges alemanys tenen sobre la malversació(...) L'advocat calcula que, a la segona meitat del mes juny, la justícia alemanya farà pública la seva resolució definitiva sobre l'euroordre d'extradició a Espanya de Puigdemont.
>> Rajoy no publica el decret de nomenament dels consellers al DOGC i manté el bloqueig
>> Juan Cotino i la dona de Zaplana, imputats en l'operació Erial
L'expresident de les Corts haurà de prestar declaració el proper dijous a les 11 hores.
La jutgessa que ha ordenat la detenció de l'expresident de la
Generalitat Eduardo Zaplana citarà en qualitat d'investigats –abans
imputats– l'expresident de les Corts Juan Cotino i la dona de Zaplana,
Rosa Barceló...El germà de Cotino i el seu nebot, Vicente Cotino, han sigut detinguts en l'operació desenvolupada aquest dimarts per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d'instrucció número 8 de València. Juan Cotino va ser director general de la policia en l'etapa de José María Aznar i posteriorment vicepresident de la Generalitat i president de les Corts Valencianes. ...com Francisco Camps, pels contractes de la fundació que va organitzar la visita del papa Benet XVI a València en 2006. ... l'operació Erial... s'han realitzat 22 escorcolls. Els agents investiguen un presumpte cobrament de comissions per adjudicacions, que s'haurien ocultat en paradisos fiscals i que haurien estat retornades al país recentment. (Llegir.ho tot clicant el link)
21 de maig del 2018
Pensar entre tots la República que volem. Escriu el que pensis si us plau, sinó no ho podem saber.
Estem
cansant la peça abans de cobrar.la, ara toca resistir i aprofitar el
temps per fer la llista del que volem a la República, per fer una
Constitució sense punts débils precalculats com a la del 78. Les coses
importants, caldrà repetir.les a dos articles perquè NO no hi hagi dubtes
d'interpretació. Això farà pujar el número de votants pel sí.
Segurament vosté que ho està llegint té idees bones que algun dia li han passat pel cap. Si us plau, escrigui-ho aquí, són dos minuts, potser només un.
19 al 21 05.2018 - Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat, però el DOGC no en publica els noms: el govern espanyol estudia la viabilitat dels consellers nomenats que són a la presó i a Brussel·les i impedeix la presa de possessió
19.05.2018 -Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat
Pere Aragonès n'és el nou vice-president i Elsa Artadi la portaveu
El president de la Generalitat ha signat els decrets d’àmbits i el decret de nomenaments del govern. El nou govern restitueix els consellers Jordi Turull, Antoni Comín, Josep Rull i Lluís Puig i situa com a vice-president Pere Aragonès. És previst que l’acte de presa de possessió com a consellers que es faci el 23 de maig.
El decret signat per Torra comporta algunes modificacions en la
denominació i competències assignades a cada departament. Així, el
Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència
que havia ocupat Raül Romeva passa a denominar-se Departament d’Acció
Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. I el de Governació,
Administracions Públiques i Habitatge es dirà a partir d’ara Departament
de Polítiques Digitals i Administració Pública.
Consulteu ací la llista sencera dels nous consellers:
Pere Aragonès i Garcia – titular del Departament d’Economia i Hisenda i vice-president del Govern
El fins ara secretari d’Economia en funcions i adjunt a la presidència d’Esquerra des de final de març, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), substitueix Oriol Junqueras com a vice-president i conseller d’Economia i Hisenda. Té trenta-cinc anys i va fer els primers passos a la política a la JERC, que el va triar portaveu nacional el 2003. Tres anys després era elegit diputat al parlament, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat al govern de Carles Puigdemont el gener del 2016.
El fins ara secretari d’Economia en funcions i adjunt a la presidència d’Esquerra des de final de març, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), substitueix Oriol Junqueras com a vice-president i conseller d’Economia i Hisenda. Té trenta-cinc anys i va fer els primers passos a la política a la JERC, que el va triar portaveu nacional el 2003. Tres anys després era elegit diputat al parlament, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat al govern de Carles Puigdemont el gener del 2016.
Elsa Artadi i Vila – consellera d’Empresa i Coneixement i portaveu
El departament que havia ocupat Jordi Baiget fins l’agost del 2017 i Santi Vila d’aleshores fins el 26 d’octubre té ara una nova consellera. És Elsa Artadi (Barcelona, 1976), la dona forta de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya, que havia sonat per a la presidència que finalment ha ocupat Quim Torra. Artadi, que també farà de portaveu del govern, és una economista nascuda el 1976 a Barcelona amb un currículum acadèmic i professional brillant. És doctora en ciències econòmiques a la Universitat Harvard i entre el 2006 i el 2011 fou professora d’Economia de la Università Bocconi de Milà. També va ser professora a la Fudan University de Xangai i membre del comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (Marroc), consultora del Banc Mundial a Washington i membre del comitè científic de l’European Economic Association. És possible que si la justícia inhabilita Jordi Turull sigui ella qui el substitueixi al capdavant del Departament de Presidència.
El departament que havia ocupat Jordi Baiget fins l’agost del 2017 i Santi Vila d’aleshores fins el 26 d’octubre té ara una nova consellera. És Elsa Artadi (Barcelona, 1976), la dona forta de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya, que havia sonat per a la presidència que finalment ha ocupat Quim Torra. Artadi, que també farà de portaveu del govern, és una economista nascuda el 1976 a Barcelona amb un currículum acadèmic i professional brillant. És doctora en ciències econòmiques a la Universitat Harvard i entre el 2006 i el 2011 fou professora d’Economia de la Università Bocconi de Milà. També va ser professora a la Fudan University de Xangai i membre del comitè científic del Banc Mundial a Casablanca (Marroc), consultora del Banc Mundial a Washington i membre del comitè científic de l’European Economic Association. És possible que si la justícia inhabilita Jordi Turull sigui ella qui el substitueixi al capdavant del Departament de Presidència.
Jordi Turull i Negre – conseller de la Presidència
El Departament de la Presidència continuarà a les mans de Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) mentre la justícia espanyola no ho impedeixi. Actualment empresonat, Turull serà un dels fils de continuïtat amb el govern expulsat amb el cop d’estat del 155. La clau encara desconeguda d’aquest govern serà la figura de la secretaria general, que haurà d’ocupar-se de les decisions del dia a dia que siguin de la competència del conseller Turull. Si la justícia espanyola el suspèn o l’inhabilita per ocupar càrrecs a l’administració, el govern pot substituir-lo per Elsa Artadi, en una agrupació de departaments o en un canvi de posició.
El Departament de la Presidència continuarà a les mans de Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) mentre la justícia espanyola no ho impedeixi. Actualment empresonat, Turull serà un dels fils de continuïtat amb el govern expulsat amb el cop d’estat del 155. La clau encara desconeguda d’aquest govern serà la figura de la secretaria general, que haurà d’ocupar-se de les decisions del dia a dia que siguin de la competència del conseller Turull. Si la justícia espanyola el suspèn o l’inhabilita per ocupar càrrecs a l’administració, el govern pot substituir-lo per Elsa Artadi, en una agrupació de departaments o en un canvi de posició.
Ernest Maragall i Mira – conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) serà l’encarregat de continuar la tasca de Raül Romeva, ara a la presó. És un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit de l’executiva del qual va ser membre fins el 2012. Amb el PSC va ser conseller d’Educació des del 2006 al 2010. El maig del 2018 es va afiliar a Esquerra Republicana, amb qui s’havia presentat com a independent al parlament europeu el 2014 i el 2016 al de Catalunya.
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) serà l’encarregat de continuar la tasca de Raül Romeva, ara a la presó. És un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit de l’executiva del qual va ser membre fins el 2012. Amb el PSC va ser conseller d’Educació des del 2006 al 2010. El maig del 2018 es va afiliar a Esquerra Republicana, amb qui s’havia presentat com a independent al parlament europeu el 2014 i el 2016 al de Catalunya.
Miquel Buch i Moya – conseller d’Interior
Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) tornarà a la primera línia de la política. Ex-president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ex-diputat de Junts pel Sí i ex-batlle de Premià de Mar, Buch recuperarà un paper important en el procés d’independència i tindrà un paper clau en la reversió del 155 al Departament d’Interior, un dels que més ha rebut la intervenció de l’autogovern. Té quaranta-dos anys i una àmplia carrera política. Va fer-se militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya el 1996 i més tard passà a Convergència Democràtica. L’any 2000 va començar a exercir de regidor a Premià, d’on va assumir la batllia el 2007. Buch és membre del PDECat i ha reivindicat públicament la legitimitat del president Puigdemont.
Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) tornarà a la primera línia de la política. Ex-president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ex-diputat de Junts pel Sí i ex-batlle de Premià de Mar, Buch recuperarà un paper important en el procés d’independència i tindrà un paper clau en la reversió del 155 al Departament d’Interior, un dels que més ha rebut la intervenció de l’autogovern. Té quaranta-dos anys i una àmplia carrera política. Va fer-se militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya el 1996 i més tard passà a Convergència Democràtica. L’any 2000 va començar a exercir de regidor a Premià, d’on va assumir la batllia el 2007. Buch és membre del PDECat i ha reivindicat públicament la legitimitat del president Puigdemont.
Josep Bargalló i Valls – conseller d’Ensenyament
Torra ha recuperat una figura del primer tripartit per al Departament d’Ensenyament. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) va ocupar el càrrec de conseller d’aquest ram tan sols dos mesos en el govern de Pasqual Maragall fins que va substituir Josep-Lluís Carod-Rovira com a Conseller Primer després de la polèmica de l’entrevista amb ETA. Durant el segon tripartit va ser director de l’Institut Ramon Llull. Nascut el 1958 a Torredembarra, Bargalló és crític literari, escriptor i catedràtic de secundària.
Torra ha recuperat una figura del primer tripartit per al Departament d’Ensenyament. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) va ocupar el càrrec de conseller d’aquest ram tan sols dos mesos en el govern de Pasqual Maragall fins que va substituir Josep-Lluís Carod-Rovira com a Conseller Primer després de la polèmica de l’entrevista amb ETA. Durant el segon tripartit va ser director de l’Institut Ramon Llull. Nascut el 1958 a Torredembarra, Bargalló és crític literari, escriptor i catedràtic de secundària.
Antoni Comín i Oliveres – conseller de Salut
El Departament de Salut torna a ser oficialment encapçalat per Antoni Comín (Barcelona, 1971), exiliat a Brussel·les. En la legislatura anterior, fou un dels impulsors de l’accés universal a la salut. Una reforma, ara tombada pel TC, que reconeix la cobertura mèdica a 137.000 catalans als quals l’estat espanyol no permet de tenir accés a la salut.
El Departament de Salut torna a ser oficialment encapçalat per Antoni Comín (Barcelona, 1971), exiliat a Brussel·les. En la legislatura anterior, fou un dels impulsors de l’accés universal a la salut. Una reforma, ara tombada pel TC, que reconeix la cobertura mèdica a 137.000 catalans als quals l’estat espanyol no permet de tenir accés a la salut.
Josep Rull i Andreu – conseller de Territori i Sostenibilitat
Torna ha restituït Josep Rull (Terrassa, 1968) al capdavant de Territori i Sostenibilitat. Rull ha mostrat sempre la predisposició a continuar al capdavant del departament, però la seva situació personal i judicial pot dificultar-li-ho. En cas que no fos restituït o bé fos inhabilitat una vegada el processament sigui ferm, l’alternativa és Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968), director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003 i director general de Territori i Mobilitat entre el 2010 i el 2012. També ha treballat a l’empresa privada entre els anys 2004 i 2010, ha dirigit l’Institut Català del Sòl i l’empresa pública CIMALSA des del 2013. A més, ha estat tinent de batlle a Sant Cugat.
Torna ha restituït Josep Rull (Terrassa, 1968) al capdavant de Territori i Sostenibilitat. Rull ha mostrat sempre la predisposició a continuar al capdavant del departament, però la seva situació personal i judicial pot dificultar-li-ho. En cas que no fos restituït o bé fos inhabilitat una vegada el processament sigui ferm, l’alternativa és Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968), director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003 i director general de Territori i Mobilitat entre el 2010 i el 2012. També ha treballat a l’empresa privada entre els anys 2004 i 2010, ha dirigit l’Institut Català del Sòl i l’empresa pública CIMALSA des del 2013. A més, ha estat tinent de batlle a Sant Cugat.
Lluís Puig i Gordi – conseller de Cultura
El quart conseller restituït és Lluís Puig (Terrassa, 1959), exiliat a Brussel·les. En principi, la justícia espanyola no pot inhabilitar-lo i la belga en resoldrà aviat la situació, però el fet d’exercir el càrrec a distància pot ser-li un entrebanc. Puig és conseller des del juliol, quan va prendre el relleu de Santi Vila, que va passar a Empresa i Coneixement després de la destitució de Jordi Baiget.
El quart conseller restituït és Lluís Puig (Terrassa, 1959), exiliat a Brussel·les. En principi, la justícia espanyola no pot inhabilitar-lo i la belga en resoldrà aviat la situació, però el fet d’exercir el càrrec a distància pot ser-li un entrebanc. Puig és conseller des del juliol, quan va prendre el relleu de Santi Vila, que va passar a Empresa i Coneixement després de la destitució de Jordi Baiget.
Ester Capella i Farré – consellera de Justícia
El nom de la titular de Justícia va ser un dels dos que va confirmar el diputat Joan Tardà la setmana passada abans que no s’anunciés qui seria el candidat a la presidència. Ester Capella (Seu d’Urgell, 1963) és advocada i actualment diputada d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol. Va ser presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007. Anteriorment havia estat senadora de designació parlamentària entre el 2013 i el 2016. Substituirà Carles Mundó, que va decidir d’abandonar la política de primera línia després de les eleccions del 21 de desembre.
El nom de la titular de Justícia va ser un dels dos que va confirmar el diputat Joan Tardà la setmana passada abans que no s’anunciés qui seria el candidat a la presidència. Ester Capella (Seu d’Urgell, 1963) és advocada i actualment diputada d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol. Va ser presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007. Anteriorment havia estat senadora de designació parlamentària entre el 2013 i el 2016. Substituirà Carles Mundó, que va decidir d’abandonar la política de primera línia després de les eleccions del 21 de desembre.
Chakir El Homrani Lesfar – conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
El conseller d’Afers Socials que substitueix Dolors Bassa, empresonada a Alcalá Meco, és el diputat Chakir El Homrani (Barcelona, 1979). Veí de Granollers, quan tenia vint-i-tres anys va ser elegit secretari d’organització de l’Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Quatre anys més tard, el 2007, en va ser elegit portaveu nacional. És diputat al parlament des del 2015, quan ocupà la quinzena posició de la llista de Barcelona de Junts pel Sí. És militant d’ERC d’ençà del 2004.
El conseller d’Afers Socials que substitueix Dolors Bassa, empresonada a Alcalá Meco, és el diputat Chakir El Homrani (Barcelona, 1979). Veí de Granollers, quan tenia vint-i-tres anys va ser elegit secretari d’organització de l’Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Quatre anys més tard, el 2007, en va ser elegit portaveu nacional. És diputat al parlament des del 2015, quan ocupà la quinzena posició de la llista de Barcelona de Junts pel Sí. És militant d’ERC d’ençà del 2004.
Jordi Puigneró i Ferrer – conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Enginyer de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Puigneró dirigeix la política TIC del govern des del novembre del 2013, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i des del febrer del 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. El 1999 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i més endavant fou regidor a Sant Cugat i va ocupar responsabilitats de govern amb Lluís Recoder i Mercè Conesa fins a ser tinent batlle de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia.
Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Enginyer de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Puigneró dirigeix la política TIC del govern des del novembre del 2013, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i des del febrer del 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. El 1999 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i més endavant fou regidor a Sant Cugat i va ocupar responsabilitats de govern amb Lluís Recoder i Mercè Conesa fins a ser tinent batlle de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia.
Teresa Jordà i Roura – consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Al capdavant d’Agricultura, hi ha la diputada d’ERC al congrés espanyol des del 2011 Teresa Jordà (Ripoll, 1972). És llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB. Fou batllessa de la seva vila entre el 2003 i el 2011. Jordà substituirà Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les, al capdavant de la conselleria.
Al capdavant d’Agricultura, hi ha la diputada d’ERC al congrés espanyol des del 2011 Teresa Jordà (Ripoll, 1972). És llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB. Fou batllessa de la seva vila entre el 2003 i el 2011. Jordà substituirà Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les, al capdavant de la conselleria.
https://www.vilaweb.cat/noticies/quim-torra-nomena-els-consellers-del-nou-govern-de-la-generalitat/
.....
21.05.218 - El DOGC no publica els noms dels nous consellers del govern de Torra
El govern espanyol estudia la viabilitat dels consellers nomenats que són a la presó i a Brussel·les, i impedeix la presa de possessió
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) no publica els noms dels consellers del nou govern de Quim Torra. El DOGC, gestionat pel govern espanyol des de l'aplicació del 155, ha publicat aquest dilluns la nova estructura del govern del president, però no el decret on es nomenen els consellers.
El govern central va comunicar aquest diumenge, a través d'una carta,
al secretari del govern de la Generalitat que només es publicaria el decret 1/2018, que fixa l'estructura del nou executiu, ja que considera que "no planteja problemes de viabilitat i es pot publicar".
El decret publicat estableix que el govern té vicepresident i 13 conselleries i estableix les competències que tindrà cada departament.
Però, sobre el segon decret 2/2108, on es nomenen els consellers, en la carta s'indica que se'n "procedirà a analitzar la viabilitat",
perquè entre els consellers hi ha polítics a la presó, -Jordi Turull i
Josep Rull-, i a Bèlgica, -com Toni Comín i Lluís Puig-.
Sense la publicació d'aquest decret, el govern designat pel president Torra no té efecte i, de moment, els consellers no poden prendre possessió, tal com s'havia previst. La carta subratlla que la publicació al DOGC "requereix l'autorització per part del govern de la nació, sense la qual l'acte o disposició no té validesa ni efectes."
Article 155 i inhabilitacions
Paral·lelament, el Tribunal Suprem també podria inhabilitar -per la via judicial- els consellers Rull i Turull, a la presó, i Puig i Comín, a Brussel·les.
PP, PSOE i Ciutadans han fet gala de la unitat aconseguida davant del que consideren una provocació de Quim Torra i diuen que els 4 consellers vetats difícilment podrien dirigir els seus departaments a distància.
I mentre s'esperen novetats des de La Moncloa o el Tribunal Suprem, l'article 155 està a punt de complir 7 mesos d'aplicació a Catalunya.
http://www.ccma.cat/324/el-dogc-no-publica-els-noms-dels-nous-consellers-del-govern-de-torra/noticia/2856712/#
Notícia relacionada:
20.05.2018 - Rajoy pacta amb Ciutadans i PSOE no aixecar el 155
>> Recordem que els bascos han promés NO donar suport als Presupuestos Generales del Estado si no es treu l'article 155 a Catalunya. Ho faran? La propera setmana ho veurem.
20 de maig del 2018
20.05.2018 - L'entrevista amb el President Quim Torra, primera i segona part (vídeo 48min 33'') (vídeo 18min 56'')
Captura de pantalla del vídeo
El director d'El Punt Avui Xevi Xirgo entrevista al president de la Generalitat Quim Torra. Cliqueu:
http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=270884045
........
http://www.elpuntavui.tv/video/270884082.html
20.05.2018 - Ponsatí: "Catalunya ara no és ni una autonomia, sinó un país ocupat"
L'exconsellera d'Ensenyament creu que "el 30 de gener s'hauria d'haver investit Carles Puigdemont"
L'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha
opinat aquest diumenge sobre el nou president de la Generalitat i el
Govern que aquest ha nomenat. En una entrevista al programa 'El
Suplement', de Catalunya Ràdio, ha dit que ella era partidària que es tornessin a convocar eleccions, però que respecta la decisió:
"Quim Torra em sembla una elecció excel·lent". Tot i això, ha deixat
clar que “el 30 de gener s’hauria d’haver investit Carles Puigdemont”.
Sobre Torra, Ponsatí ha considerat que “és tan respectable que, per molt
que li busquin les pessigolles, no li troben res més que el que ha
escrit. Tret de context, es pot construir una mentida".
Durant
l'entrevista, Ponsatí ha defensat Torra pels seus escrits: “Parlar dels
espanyols en termes genèrics és una cosa que es fa de manera normal,
col·loquial. És com quan parlem dels alemanys o els escocesos”. D'altra
banda, ha lamentat que “aquest govern és provisional i estarà sota molta pressió"
i que "no podrà fer polítiques”. En aquest sentit, ha insistit: "La
capacitat d’aquest govern de prendre decisions sobre els recursos dels
catalans serà nul·la per la pressió a què estarà sotmès”.
A més, ha criticat que el nou Govern "no és gaire paritari" -només hi ha 3 dones de 13 conselleries- i
que troba a faltar set o vuit dones. Preguntada sobre per quin motiu no
ha volgut ser restituïda com a consellera d'Ensenyament, Ponsatí ha
explicat que "no em va semblar que jo fos útil mantenint la titularitat
com a consellera des de l’exili". Ponsatí també ha reconegut que "la
república no existeix, està encallada" i que "Catalunya, ara mateix, no
és ni una autonomia, sinó un país ocupat. Per com es gestiona el poder,
s’assembla bastant a una colònia".
http://elmon.cat/politica/ponsati-30-gener-shauria-dhaver-investit-puigdemont
(Crec que no soc la única en agraïr a la consellera Ponsatí que no sols digui la veritat, sinó que tingui aquesta cura de dir TOTA la veritat sencera cada vegada que fa declaracions. És dur acceptar la nostra situació, però val més saber-ho que no saber-ho. Cuca de Llum)
(Crec que no soc la única en agraïr a la consellera Ponsatí que no sols digui la veritat, sinó que tingui aquesta cura de dir TOTA la veritat sencera cada vegada que fa declaracions. És dur acceptar la nostra situació, però val més saber-ho que no saber-ho. Cuca de Llum)
20.05.2018 - Rajoy pacta con Sánchez y Rivera mantener el 155, allò que ja ens temíem, donc ha passat
"Rajoy pacta con Sánchez y Rivera mantener el 155 tras la designación de
los consellers de Torra" Quan l'arbitrarietat esdevé norma la
democràcia s'acaba
Article i vídeo de Cotarelo, en que explica l'origen jurídic de l'article 155, que en diu "l'article de la dictadura constitucional":
Joaquín Urias, l'ex-lletrat del Tribunal Constitucional: ‘Legalment no tenen capacitat per negar-se a publicar els nomenaments dels consellers’
Parlem amb l'ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol sobre les amenaces del govern espanyol de mantenir el 155
— AIXÍ ES SENYOR JOAQUIN URIAS , QUINA SOLUCIÓ TENIM? Rajoy s’hi pot negar?
—Ell pot donar l’ordre a l’òrgan administratiu que envia els actes al butlletí que no ho faci. Ho pot fer de facto, però aquest òrgan no té legalment la capacitat de negar-se a publicar. Seria desviació de poder o prevaricació.
—Ell pot donar l’ordre a l’òrgan administratiu que envia els actes al butlletí que no ho faci. Ho pot fer de facto, però aquest òrgan no té legalment la capacitat de negar-se a publicar. Seria desviació de poder o prevaricació.
—Si finalment es publica el nomenament dels consellers, el govern
espanyol ho recorrerà davant el TC i se suspendrà automàticament, com en
el cas de les lleis i decrets de la Generalitat?
—És clar. Si s’admet a tràmit, se suspèn. Però abans s’ha d’aixecar el 155. Tindríem un president amb totes les seves facultats, sense 155, però a qui li falten quatre consellers.
—És clar. Si s’admet a tràmit, se suspèn. Però abans s’ha d’aixecar el 155. Tindríem un president amb totes les seves facultats, sense 155, però a qui li falten quatre consellers.
Llegir tot l'article a:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)