31 de desembre del 2024

Espriu, Nadal, la vida clara, la gran bondat


Voldria posseir unes quantes figuretes de pessebre
i no haver d’escriure ni una ratlla més.

Per la vostra fe,

per la vida clara,
per la gran bondat, 

us donem les gràcies


2013  ANY  ESPRIU

 

 

(Post amb 126 visites)

Santiago Niño-Becerra, un balanç de l'economia boníssim. Habitatge, alimentació, 20% població amb ric de pobresa, dèficit fiscal interregional per raó de la LOFCA de l'any 1980...

 


 En farem resums de les dades que exposa, DADES NO ESBIAIXADES! de la nostra realitat econòmica.

Mentrestant no pugui fer-ne esquemes per escrit per lectors amb poc temps, si us plau, escolteu-lo!!!

1- habitatge, comparació amb altres grans ciutats, proposa sol.lucions com l'anglesa.  Ens calen MOLTS habitatges nous!

2- alimentació molt cara

3- anàlisi de les causes: la creixent pobresa al nostre país

4- dèficit fiscal interregional a Balears, València, Catalunya. Resum històric de la legislació al respecte.

(...seguirem: volem ampliar aquest esquema més tard. Cuca de Llum)

I agraïm al Prof. Niño Becerra que vulgui donar el seu temps i el seu saber a tothom, desitjant-li també el millor:  Bon Any 2025 Professor!!!


>>>> https://youtu.be/f3L-RsRuu5I?si=bgRjCsuKost1NNCN

30 de desembre del 2024

El verb "liderar", tothom pot ser un lider en un moment donat, vol dir inspirar. Quatre condicions per a poder liderar. Pel Dr Mario Alonso Puig (vídeo 3 min)

  

Liderar és un verb, qualsevol persona pot liderar en un moment determinat:

Quan parlem de liderar no parlem de manar, parlem d'inspirar, de crear una visió compartida  que il·lusiona a tothom perquè hom veu que avançant plegats s'arribarà més lluny. Lideratge basat en el servei, no pas basat en l'estatus, en l'ego.

Està clar  que hi ha persones que tenen un lloc alt dins una organització, i la seva capacitat d'influir és més gran. Però això no vol dir que les persones que tenen un lloc més baix des del punt de vista jeràrquic, tinguin que considerar que el lideratge no va amb ells o amb elles. Per què és un verb. "Avui vaig a liderar, avui vaig a inspirar, avui vaig a mobilitzar amb el meu exemple. Avui  veuré com ajudo a d'altres sers humans a creure en el seu potencial. Doncs al final és això el que crea una cultura del lideratge".

..."avui vaig a liderar, avui inspiraré..."

 Condicions per a ser un líder, per influir:

1- Competència: ha de ser competent en un camp, "jo reconec que aquesta persona és competent", no és senzillament que tingui una opinió, no: té una opinió sustentada en un coneixement i en  una experiència en aquest camp. No cal que sigui el meu camp. Però reconec que té una competència.

2- Tenir una visió, sinó hi ha una visió, com haver-hi lideratge? Perquè com vols crear una unió de caps i cors en un propòsit comú si no hi ha cap lloc a on arribar?  Si no té focus.

3- Una persona con carácter, que quan estiguis amb ella es vegi com algú fiable, com algú íntegre, com algú coherent, com algú que no cal que sigui perfecte però busca sempre fer el que diu.

4- La química. No hi ha manera de liderar si no es pot conectar amb els altres

 

>>> https://www.facebook.com/share/v/15WnUodTEM/

La felicidad, por el Dr. Mario Alonso Puig (vìdeo 1 min)

 

La felicidad es un estado del ser, no del tener.


>> https://www.facebook.com/share/r/181CYAokgp/


 

MES VÍDEOS CURTS DEL Dr Mario Alonso Puig:

>>  Salut: Mai haguéssim imaginat que l'aparell digestiu és el responsable de la nostra sensació de benestar general, gràcies a l'hormona serotonina que allí s'hi fabrica

>>  ¿Quina és la nostra missió en tant que educadors?: per una banda és enfortir l'autoestima i per altra banda enfortir l'autonomia (vídeo 1min30'')

>>  El verb "liderar", tothom pot ser un lider en un moment donat, vol dir inspirar. Quatre condicions per a poder liderar. Pel Dr Mario Alonso Puig (vídeo 3 min)

_

29 de desembre del 2024

València, 80.000 persones a la mani: "Mazón dimissió" Per descomptat, i va tard


 

ÉS  IMPOSSIBLE  FER PITJOR  LA  GESTIÓ D'UNA  CATÀSTROFE COM  LA  DANA  DEL  29 OCTUBRE 2024.

MAZÓN I SÁNCHEZ DIMISSIÓ!!!!!

 

MALA GENT SENSE COR, MARXEU!

 

>> https://www.facebook.com/share/v/1B5ZtECfT7/

MÉS INFO:

>> El País Valencià és una colonia d'Espanya. Ho explica l'escriptor Ricardo Chulià. (vídeo 1h 8 min)

>> Periodista japonés visita Paiporta hacia el 15 dic.2024: "El estado actual de Paiporta visto por un periodista japonés que habla castellano"

>> El País Valencià és una colonia d'Espanya. Ho explica l'escriptor Ricardo Chulià. (vídeo 1 hora 8 min) - L'escriptor acaba de publicar un nou llibre: "País Valencià. Eixida d'emergència" a l'Editorial Afers.

_

Periodista japonés visita Paiporta hacia el 15 dic.2024: "El estado actual de Paiporta visto por un periodista japonés que habla castellano"

 

 

El  Periodista OZAWA,   té la seva pròpia pàgina web que us deixem aquí: youtube.com/@periodista_ozawa

Soy periodista japonés, ICHIRO OZAWA. Vivo en España.

Publicat cap el 15 desembre 2024:

 

>>> https://youtu.be/h9HKFyLSu_I?si=TYCZ7DIrUjOtBog2

_

Salut: Mai haguéssim imaginat que l'aparell digestiu és el responsable de la nostra sensació de benestar general, gràcies a l'hormona serotonina que allí s'hi fabrica


"Nunca hubiéramos imaginado que el aparato digestivo era un responsable directo de como nos sentimos!  Es más: la hormona más importante en el estado de ánimo y que circula por el cerebro es la serotonina. La serotonina la elaboran las células de Kurchinsky del intestino. El 90% se produce en esas células. Va por la sangre, atraviesa la barrera hematoencefálica y afecta directamente a núcleos como el hipotálamo que afecta directamente a  tu estado de ánimo. Quién lo hubiera imaginado!!... Por eso el ejercicio físico y también la postura afecta directamente a la sensación de bienestar!


>>> https://www.facebook.com/share/r/1GwwdzmzVV/

Tres navegadors que protegeixen la privacitat


>>> https://www.facebook.com/share/r/1AxKzv2dpC/N


NOTÍCIA RELACIONADA:

EL 24 D'AGOST DEL 2024, FRANÇA FA UN ATAC EN TOTA LÍNIA CONTRA TELEGRAM, QUE SEMPRE SEMPRE S'HA NEGAT A DONAR DADES DELS USUARIS. AQUESTA ACTUACIÓ CAL ENMARCAR-LA EN EL CONJUNT DE NORMES, LLEIS, ACTUACIONS DE LA COMISSIÓ EUROPEA PER ANORREAR LA PRIVACITAT DEL CIUTADÀ EN TOTS ELS ÀMBITS DE LA SEVA VIDA. sigui les dades de la seva salut, dels seus sous i estalvis, dels seus moviments en la geografia...

>> Telegram.3 - ¿Por qué Francia ha detenido a Pavel Durov. propietario de Telegram? 

 

_

Comunismo vs. capitalismo - Juan Ramón Rallo: Réplica a Roberto Vaquero: ¿explota el capitalista al trabajador? (vídeo 1h 26 min)

 

 

__

 

 

Joaquín Urías: lawfare, judicializacització de la política


>>>  https://youtu.be/souc9PHqRyI?si=YxasXRVwh-DHV299

28 de desembre del 2024

El País Valencià és una colonia d'Espanya. Ho explica l'escriptor Ricardo Chulià, autor del llibre "Eixida d'Emergència". (vídeo 1 hora 8 min)

  


L'espoli d'Espanya als Països Catalans és una constant, però en el cas del País Valencià és salvatge: tot i tenir un PIB per càpita menor a la mitjana espanyola, continuen aportant més que la mitjana a la caixa comuna. Que els valencians tinguin una esperança de vida menor que els madrilenys no és per casualitat. El colonialisme espanyol mata i l'única forma de combatre-ho és amb un discurs valencià nacional centrat.


Amb el filòleg i escriptor Ricard Chulià, que ha publicat "Eixida d'Emergència" explorem els possibles camins paral·lels entre nacionalistes catalans

"País Valencià. Eixida d'emergència" Ricard Chulià.

978-84-18618-78-9

Vídeo de l'entrevista: 

>>> https://youtu.be/CODxmo00HPc?si=NsEx91-i8xPHm41I


_

El poder de las palabras usadas con propiedad, versus usadas con técnicas de manipulación



MANIPULACIÓ   DEL LLENGUATGE:

«Sócrates dijo: “El mal uso del lenguaje induce el mal en el alma”. No estaba hablando de gramática. Hacer un mal uso del lenguaje es utilizarlo como lo hacen los políticos y los anunciantes, con fines de lucro, sin asumir responsabilidad por el significado de las palabras. El lenguaje utilizado como medio para conseguir poder o ganar dinero sale mal: miente. El lenguaje utilizado como fin en sí mismo, para cantar un poema o contar una historia, va hacia la verdad. Un escritor es una persona a la que le importa el significado de las palabras, lo que dicen y cómo lo dicen. Los escritores saben que las palabras son su camino hacia la verdad y la libertad, y por eso las usan con cuidado, pensamiento, miedo y deleite. Usando bien las palabras fortalecen sus almas. Los narradores y poetas se pasan la vida aprendiendo esa habilidad y el arte de utilizar bien las palabras. Y sus palabras hacen que las almas de sus lectores sean más fuertes, más brillantes y más profundas».


Ursula Kroeber Le Guin


Per què el nacionalisme espanyol és reaccionari i violent? per Vicent Partal i la seva Pissarreta (vídeo 12 min)


>>> https://youtu.be/UhaBe5w0vuk?si=omPp0O8WsHkd01mC

_

Com s'han fet els Països Catalans? la geopolítica, per Vicent Partal i la seva Pissarreta

Resumeix els factors clau en la configuració geogràfica dels Països Catalans. La geografia és un imperatiu: crea hàbits en el comportament de la població, que més tard es fan costums acaben configurant una part de la seva identitat.



La mar, la diferència d'altitud entre l'altiplà i les planes costaneres i els deserts demogràfics són les claus geopolítiques que expliquen l'existència dels Països Catalans.

 

 

>>> https://youtu.be/bqrWT0epNng?si=zngaAvJIY9krCtBo

_

Resum del 2024. Sobre l'amnistia i el boicot judicial, amb Josep Casulleras




La conversa:

>>> https://youtu.be/q3qxfaEaeUY?si=1mrr2KGuKYczyj_s

_

27 de desembre del 2024

¿Quina és la nostra missió en tant que educadors?: per una banda és enfortir l'autoestima i per altra banda enfortir l'autonomia (vídeo 1min30'')

 

 

Autoestima és com t'estimes a tu mateix, com et veus a tu mateix.

Per altra banda és enfortir l'autonomia, és allò que subjectivament et sembla que pots fer.




>>> https://www.facebook.com/share/v/19nHg6xq6a/

 

 

MÉS VÍDEOS CURTS SOBRE LA AUTOESTIMA:

>>  Las críticas y la autoestima, por Dr. Mario Alonso Puig 

>>  La autoestima no es arrogancia, no es soberbia, no es creerse más que otros, ... por Dr Mario Alonso Puig


__

Sant Esteve, els dos dilluns de Pasqua, tres festes que vam adoptar a l'època carolíngia, fa més de 1000 anys.

Detall del retaule de Sant Esteve fet el 1358 per Jaume Serra. Forma part de la col·lecció del MNAC. Foto MNAC.


És molt possible que Catalunya celebri el dia de Sant Esteve des de fa més de mil anys, des del moment en què, a partir del segle IX, una part del territori que ara en diem la Catalunya Vella, va entrar a formar part de la Marca Hispànica de l'imperi franc.

 L'imperi Carolingi (en blau) i les diverses "marques" que defensaven l'imperi propiament dit.


 Inicis de la centúria del 800 (s. IX) 
 

La Marca Hispànica era un territori concebut com a "tap" a fi que els enemics de l'Imperi Carolingi no arribéssin  a atacar  els seus territoris pròpiament dits. Estaven governats per comtes nombrats des d'Aquisgràn, la capital del Sacre Imperi Romano-Germànic.  Al afeblir·se l'Imperi carolingi els territoris perifèrics ja no rebien ordres ni documents de la capital. En conseqüència els  fills de Guifre el Pilós van poder heretar els comtats convertint-los en béns seus no a títol de governadors o funcionaris de l'imperi carolingi, sinó convertits en bens particulars propis.


En formar part de la Marca Hispànica (785), moment en què van néixer els comtats catalans –que depenien tant administrativament com eclesiàsticament dels carolingis–, els bisbats catalans pel caient natural de les coses van passar a dependre del de Narbona, doncs Toledo estaba ocupat pels alarbs. És en aquest moment quan, segons diversos relats històrics als quals diversos historiadors donen crèdit, l'imperi carolingi va establir que l'endemà de cada pasqua seria festiu: la de Nadal, la de Resurrecció i la de Pentecosta.

S.Esteve a Sant Joan de Taüll. Foto de Vinyet Panyella


 
 
 
 
 
 
 
En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada posteriorment pels romans), fos dia festiu. Per això aquesta festa se celebra a molts països europeus que es trobaven sota influència d'aquest imperi.

La festivitat de l'endemà de Nadal responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família.


Per això, a casa nostra i a molts països d'Europa –però no pas Espanya, que depenia de l'emirat de Còrdova– és festiu aquest dia, l'endemà de la Pasqua de la Nativitat i també el dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l'endemà de la Pasqua de Resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la celebració del dilluns de la Pasqua Granada o Pentecosta.

Sant Esteve, església de Sant Joan Evangelista a Munstair, Suissa.

 
I per què l'endemà de Nadal? Perquè les relíquies d'aquest sant, el primer diaca i el primer màrtir de la cristiandat, van ser traslladades el 26 de desembre de l'any 415 en una església de Jerusalem, segons explica Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

Sant Esteve era marxant de robes (no sé de quina font treu aquesta info, deu ser una llegenda) i va morir (aproximadament l'any 35) lapidat. A Catalunya és molt venerat potser perquè, segons Joan Amades, “la tradició diu que era fill de Salou i que allí va sofrir el martiri en què fou mort a cops de pedra”. “Als veïns de Salou, de malnom i com a dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors”, continua Amades al Costumari català. A Catalunya hi ha molts pobles que duen el nom de Sant Esteve (Sesrovires, d'en Bas, de Palautordera, de la Sarga, de Gualbes, de Llémena, d'Olius, de Cervelló, etc.) i moltes localitats hi tenen dedicada la seva església parroquial, entre les quals la de Granollers i la d'Olot.

Per raó del seu martiri, segons recorda el mateix Amades, sant Esteve és patró dels qui treballen amb pedra i hi intervenen: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires i altres oficis semblants”.

Bienve Moya, escriptor i expert en cultura popular, explica que, “com que sant Esteve era un protomàrtir, és a dir, el primer màrtir del cristianisme, és el patró dels joves”, per això era una tradició del 26 de desembre “que els joves tinguessin llicència per fer animalades i bromes”. “És probable que aquesta llicència per a fer bromes s'acabés traslladant i transformant en el dia dels Innocents, el 28”, hi afegeix. És una possible explicació del perquè es fa broma del dia que es recorda la matança d'infants innocents d' Herodes.
 
Una festa que se celebra de moltes maneres:
 
Canalons
Una de les tradicions és la que diu que per Sant Esteve per dinar es fan canelons. Aquest costum s'explica perquè els canalons era la manera més adequada d'aprofitar la vianda que havia sobrat del rostit de Nadal. La majoria de tradicions i plats culinaris tenen a veure amb l'estalvi i el reciclatge del menjar d'una època en que no hi havia neveres i, molt menys, congeladors i si una vianda no s'aprofitava es feia malbé. Els canelons són un plat de festa. Fàcils de fer però que es necessiten molts ingredients. Els cuiners consideren que tan important com la carn del rostit el que és important en els canelons és la beixamel.


‘Boxing day'
Els britànics tenen la tradició de dedicar el dia de Sant Esteve a la caritat. El boxing day vé de la tradició de donar diners a les capses de col·lecta de les esglésies. Mica en mica es va anar ampliant el sentit del dia i bona part dels espectacles de la Gran Bretanya ofereixen entrades a baix preu aquell dia (teatres, cinemes, futbol... és tradició a les Illes Britàniques seguir jugant la Premier durant les festes). Però també la diada ha anat prenent el nom de les múltiples caixes que s'amunteguen als contenidors, després d'haver destapat els regals que els du Sant Nicolau.



El gall
Pau Riba explica a El matí de Sant Esteve la tradició de matar el gall.  

El matí, de Sant Esteve /
els galls no cantaran/ 
i amb el fred i la vila deserta /
la tristor, serà molt gran.

Quan el gris desperti l'alba /
i s'aixequi el sol brillant/ 
sense els galls cantat-li l'arribada/ 
la gent no es despertaran.

Dormiran com soques d'arbre/
i el Nadal se n'haurà anat/ 
però el seu somni encara farà festa/ 
de tips i morts que estaran. (...)

 

(Darrera actualització dimecres, 28 de desembre del 2016 ) 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/704033-sant-esteve-les-raons-milmlenaries-duna-festa.html?dema=1 

http://araomai.cat/sant-esteve-una-festa-independentista-un-dia-que-explica-moltes-coses/ 

 

Per ampliar sobre Carlemany us recomanem aquesta conferència de la Fundación March, són totes molt bones:


>>   https://youtu.be/sr0wY-5s0x8     (Carlomagno y el imperio carolingio, por Amancio Isla Frez, conferencia)
 

>>  https://youtu.be/7484JZcad7M             (En medio minuto te situan el contexto histórico del imperio carolingio, buenos mapas)


(Post visitat 1.665 vegades)
 
 
 
__ 

La identitat catalana, com es pot descriure segons diversos autors - Llistat d'entrades d'aquesta blog sobre el tema.

 

 (Una de les coses que no entenen ni accepten els espanyols de cultura castellana, sobretot si residents a Madrid, és que nosaltres els catalans ens veiem diferents: l'autoconcepte que som diferents. "Por qué sois diferentes?"  Fins i tot la gent de més bona voluntat i bona fe no ho entenen i no ho accepten. S'ha de dir que la cultura castellana té problemes per acceptar la diferència, recordeu els certificats de "pureza de la sangre". 

Afegim un altre tret cultural seu per raons d'aïllament geogràfic, i aïllament intel·lectual històric d'ençà la Reforma protestant: són "pertinaces" no canvien d'opinió ni que la informació tingui una font molt fiable com la procedent d'un familiar. Què hi farem.  

Afegim que ells i nosaltres estem sota la influència dels medis de comunicació -actualment el 2023 i sempre-. Els medis controlen perquè segueixin pensant així: en particular l'ABC i TVE no perden ocasió per criticar catalans sempre que vingui a tomb. Recordeu aquell "A por ellos" ?. 

Aquestes són les respostes que hem trobat a la pregunta: "Por qué sois diferentes?": la identitat catalana. Cuca de Llum)

 

(Parlant en general) LA IDENTITAT:  UNA DE LES NECESSITATS MÉS PROFUNDES DE LA PERSONA ÉS LA NECESSITAT D'IDENTITAT: necessitem saber qui som, necessito existir als meus propis ulls i als dels altres.

(INCíS: A nivell psicològic i espiritual, la necessitat més profunda de la persona és una necessitat d'amor: estimar i ser estimat. A aquesta necessitat d'amor, de comunicació, es vinculen necessàriament dues altres necessitats fonamentals:

la necessitat de veritat (per estimar cal conèixer)

i la necessitat d'identitat: (per estimar cal ser))

 

 

 

ENTRADES:

>>  La identitat catalana comença per la geografia. Quasi es podria dir exagerant que és el 'piedemonte' de les dues bandes dels Pirineus. Hi ha ha dos punts a on és relativament fàcil travessar-los: pel curs del riu Tet al Conflent, la plana de la Cerdanya i seguir pel curs del Segre fins la plana de Lleida. L'altre és proper a la costa, pel coll de Panissars. També es pot accedir per mar, per una costa de fàcil navegació, per on varen arribar els grecs per fer comerç amb el íbers. I més tard els romans, que varen romandre 700 anys al nostre país deixant una gran petxa cultural i el seu idioma del que procedeix el català. Els visigots van deixar poca petxa cultural. Però ara volíem comentar el substracte geogràfic amb aquest excel·lent vídeo de V. Partal:

 Vegeu el vídeo amb l'exposició de Vicent Partal: Com s'han fet els Països Catalans? la geopolítica, per Vicent Partal i la seva Pissarreta

 
>> La identitat catalana segueix per les interaccions negatives i les influències positives rebudes dels veïns entre l'any 711 i el 988: al sur Al Àndalus, al nord, l'imperi carolingi. Tot això seria com el substracte de la pre-Catalunya.  Podem convenir que en direm Catalunya des dels vols de l'any mil. 
 
   Durant l'època carolíngia (711 i el 988):
  Com a coses tangibles a la pre-Catalunya varen adoptar la nova litúrgia gregoriana, així com un nou tipus de lletra dita "carolíngia", més fàcil de llegir. Per ordre de l'emperador es va decretar que l'endemà de Nadal, Pasqua i Pasqua de Pentecosta fossi festiu, a fi que les persones que s'havien desplaçat per celebrar-la poguessin tornar a casa, costum que mantenim 1800 anys més tard. 
 
Com aspectes intangibles tenim els viatges dels comtes i notables a Occitània per anar a trobar muller; a la capital Aquisgrà per retre homenatge, i a Roma (des del vols de l'any 1000). Viatges impliquen obertura de ment a noves maneres de fer i pensar, acceptació de novetats. Novetats culturals importants arribaren també per la frontera sud mentre Còrdova va ser la gran capital científica i cultural: les traduccions dels clàssics grecs i romans, novetats matemàtiques i de geometria, el joc dels escacs...
 

Recordem que gràcies a l'ajuda de l'imperi carolingi van lograr lliurar una petita zona del domini d'Al Àndalus també d'ençà els Pirineus el 785 el comtat de Cerdanya i el de Girona van lliurar la seva sobirania als carolingis; més  tard, en conquerir Barcelona el 802 la nova frontera es va establir a la línia dels rius Llobregat i el Cardener, el seu afluent (línia vermella en el mapa). Del que no es van poder lliurar és de les ratzies estivals dels alarbs destrossant i robant tant com podien. Fins els vols de l'any 1100 aquesta va ser la frontera: 300 anys! Cal fer veure que el que ara coneixem com 'Espanya' no existia, hi havia el regne de Lleó, de Castella...

Aquesta dependència de l'imperi carolingi es va trencar de manera tàcita, de manera no escrita, el 988. Ho seguirem explicant. Us deixem dues entrades d'aquesta època històrica. En aquesta blog a més a més d'aquesta tenim altres entrades sobre l'inici de Catalunya com a nació. No per res, sinó per a poder respondre a tanta gent que ho nega, sovint com fruit d'una de les línies de treball del nacionalisme espanyol que ho combat amb propaganda pagada amb els nostres propis impostos.
 
Aquesta entrada dóna resposta a la pregunta com es defineix una nació:
 
De manera més general aquí trobareu ressenyes de petits llibres de divulgació i d'altres més saberuts d'aquest període de formació del que més endavant serà Catalunya :
 
 
 
(Un article d'Eva Serra descriu com un tret identitari el sistema polític medieval català del pactisme, ben diferent del sistema polític autoritari del rei d'Espanya. El trobareu al llibre: 
 

"Per la Revolució Catalana
d'Albert Botran Pahissa (editor). Edicions del 1979. 2a edició, 2021. Aquest volum recull escrits polítics, biogràfics i historiogràfics de la historiadora Eva Serra.

> Hi trobareu una conferència titulada  "La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica" (pàg. 367-287).

> Al mateix llibre, l'article "Història i política en el passat i en el present" (pàg. 385-395) exposa aspectes identitaris: ..."una societat en que la negociació formava part d'un sentit interioritzat del pacte" (pàg.389).  "...el caràcter no centralitzat del poder a Catalunya... revelen aquest tarannà d'entendre la política com a pacte i consens poc jeràrquic" (pàg.391)


 

ELS  3  PRIMERS  ARTICLES  ESTAN  REBENT  MOLTES  VISITES DES QUE ARA  AL DESEMBRE  2024  ESTEM  ACTUALITZANT  AQUESTA  ENTRADA SOBRE  LA  IDENTITAT  CATALANA:

 
>>>  Josep Fontana: “Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana” (La identitat catalana a la història, l'independentisme) 2014.nov.05 
 

 

>>>  Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora 

 

 

 
 

>> Flocel Sabaté:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
AUTORS ESTRANGERS:
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 (L'entrada ha rebut 39 visites)
___ 

¿Com es va fer l'electrificació de Catalunya? per Pol Casellas (vídeo 2 min)


A primers de segle XX la industria catalana funcionava amb carbó d'importació de Gales. Calia trobar una sol.lució. La primera opció es va trobar al Pallars, a la Vall Fosca, creant la central elèctrica de Capdella:

"El nivell de compromís en una relació", pel Dr. Mario Alonso Puig (vídeo 1 min)


>>> https://www.facebook.com/share/v/1AGTvdT96N/

__

20 de desembre del 2024

Història de les institucions de Catalunya: El Tribunal de Contrafaccions, un tribunal català dels s. XVII i XVIII, per La Clau de la Nostra Història, era l'equivalent a un Tribunal Constitucional (vídeo)

Programa emés el 13.10.2024.

>>  https://youtu.be/tPStS-24cVw?si=-UX4Btx1cxq7T1np

 

TROBAREU MÉS INFO SOBRE EL TRIBUNAL DE CONTRAFACCIONS I SOBRE L'EVOLUCIÓ DE LES INSTITUCIONS JUDICIALS I DE GOVERN, EN FÍ, DE TOTES LES ESTRUCTURES D'ESTAT DE L'ESTAT-NACIÓ CATALUNYA D'ABANS DEL 1714:

 

>> Llibre de Josep Capdeferro i Eva Serra sobre el  Tribunal de Contrafaccions:


 

>> La historiadora Eva Serra (1942-2018) era especialista dels s.XVI i XVII a Catalunya. No és estrany que troben referències del Tribunal de Contrafaccions a d'altres llibres seus:

"La formació de la Catalunya moderna" (1640-1714)" Eumo Editorial. Vic. 2018. (294 pàgines) 

Capítol 5: "Les Corts de 1701-1702: La represa política a les vigílies de la Guerra de Successió". És un article publicat inicialment a l'Avenç, núm, 206 (1996). pàg.22-29, a on hi tronem: 

"...la creació del Tribunal de Contrafaccions, una mena de tribunal constitucional pel qual des de l'acció política institucional o reial o de la terra fins a la jurisdicció senyorial quedaven, en darrera instància, supeditades al dictamen d'una magistratura mixta i paritària"

Al mateix llibre s'hi explica breument la composició d'aquest Tribunal en un altre article: 

Capítol 6: "El sistema constitucional català i el dret de les persones entre 1702 i 1706" que és una conferència pronunciada al Simposi "La Via Catalana, 1705-2014. La construcció d'una nació política".  Publicada al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. XXVI (2015), pàg.47-63.


>> Eva Serra (1942-2018) té un tercer llibre a on trobem referències indirectes del Tribunal de Contrafaccions. El volum és un recull d'obra dispersa de l'Eva Serra fet per Albert Botran (ed): "Per la revolució catalana. Escrits polítics, biogràfics i historiogràfics". Edicions del 1979. 2a edició revisada. Barcelona març 2021. (430 pàgs).


El llibre tracta del subjectes diversos. En general és de lectura  fàcil, està orientat a la divulgació històrica. L'Albert Botran ha recollit entrevistes que li varen fer, així com articles de l'Eva Serra mateixa: alguns molt per la divulgació, altres més complerts com els del grups al final del llibre que tenen l'epígraf "Països Catalans"  i  "Altres textos".


En aquest llibre no hi ha un article a on parli del Tribunal de Contrafaccions específicament. En canvi exposa el context: el sistema polític contractualista català, el seu model polític parlamentari, aspecte que posa en relleu un dels aspectes de la identitat catalana. Hi ha tres articles llargs molt interessants on trobareu l'exposició del funcionament de les institucions polítiques catalanes, a nivell per a la divulgació. Enlloc ho he trobat explicat tan clar.

  Eva Serra s'havia especialitzat en els segles XVII i XVIII catalans, fins aleshores molt poc estudiats. Estudià "el model i sistema polític català anterior a la Nova Planta". Aquest és el context social, polític i jurídic que va acabar creant el Tribunal de Contrafaccions.

 

1er - "Els drets històrics i la memòria històrica" (pàg. 345 a 366).

2on - "La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica" (pàg. 367-383)  Article tan important que és reproduït també al llibre "La formació de la Catalunya moderna".

3er - "Història i política en el passat i en el present"  (pàg. 385-395)


_