15 de juny del 2024

Toni Castellà explica el seu aprenentatge polític des que era estudiant de 3er curs. Com el seu equip varen entrar en un partit i el converteixen en independentista. Com és una entrevista llarga, escolteu-la al cotxe, fregant-se plats..., però escolteu-la.

Repàs del que proposa podem treure experiència, la seva lluita per la independència de Catalunya. I anàlisi de la situació d'ara, després de les eleccions del 12-maig 2024; anàlisi de la situació del Pres. Puigdemont de cara a assolir la presidència un altre cop, i dels èxits que ha lluitat des de Bruxelles aquest 6 anys d'exili.
 
 Toni Castellà actualment treballa per Catalunya des del Consell de la República.
 
 

SIGNA EL MANIFEST DE SUPORT EN CONTRA DE L'ENDERROCAMENT DEL MOLÍ PAPERER DE CAL GUARRO A LA POBLA DE CLARAMUNT:

 

 
 SIGNA EL MANIFEST DE SUPORT EN CONTRA DE L'ENDERROCAMENT  DEL MOLÍ PAPERER DE CAL GUARRO A LA POBLA DE CLARAMUNT:
 

14 de juny del 2024

¿Riesgo de glaciación?: Lo que podemos esperar con el posible colapso de la AMOC

 


La Corriente Meridional de Retorno del Atlántico (AMOC, por sus siglas en inglés), una de las principales arterias del sistema climático de la Tierra, está mostrando signos preocupantes de debilitamiento.
 
 
 Sergio Parra - Periodista especializado en temas de ciencias, naturaleza, tecnología y salud - 11.06.2024


La AMOC juega un papel esencial en la regulación del clima global, transportando agua caliente desde los trópicos hacia el Atlántico Norte y devolviendo agua fría hacia el sur.
 
 La Corriente Meridional de Retorno del Atlántico (AMOC, por sus siglas en inglés), una de las principales arterias del sistema climático de la Tierra, está mostrando signos preocupantes de debilitamiento. 
 
Este fenómeno, que actúa como un disipador [distribuidor de calor] de calor para nuestro planeta, se enfrenta a una desaceleración que podría desencadenar efectos catas-tróficos. Las implicaciones de su posible colapso han encendido las alarmas entre los científicos y el público en general.
 

¿QUÉ FUNCIÓN TIENE LA AMOC?

La AMOC juega un papel esencial en la regulación del clima global, transportando agua caliente desde los trópicos hacia el Atlántico Norte y devolviendo agua fría hacia el sur. Este proceso no solo mantiene temperaturas más templadas en Europa, sino que también es responsable del transporte de nutrientes vitales para la vida marina
 
Sin embargo, recientes estudios sugieren que esta corriente podría colapsar mucho antes de lo previsto, incluso en la década de 2030, una predicción mucho más alarmante que las evaluaciones anteriores del Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC).
 
El colapso de la AMOC no es un tema nuevo. Desde hace tiempo, los científicos han advertido sobre los peligros de su debilitamiento. En febrero pasado, investigadores del Instituto de Investigación Marina y Atmosférica de la Universidad de Utrecht reportaron síntomas preocupantes de este fenómeno.
 
La acción de la AMOC ha sufrido un debilitamiento excepcional en los últimos 150 años en comparación con los 1.500 años anteriores, con una disminución del 15% desde mediados del siglo XX. Aunque las observaciones directas de la fuerza de esta corriente solo han estado disponibles desde 2004, la evidencia apunta a una tendencia preocupante.
 

Ahora, nuevos estudios corroboran estos temores, indicando que entre el 35% y el 45% de los modelos climáticos de alta calidad predicen un colapso inminente de la AMOC en la próxima década. 

POSIBLE GLACIACIÓN

La magnitud de las consecuencias de este colapso es difícil de precisar: algunos optan por el catastrofismo, otros, sin embargo, consideran que lograremos adaptarnos. Sea como fuere, si la AMOC se detiene, podríamos afrontar una glaciación en Europa, un cambio drástico en los patrones climáticos y un aumento en la frecuencia y severidad de eventos climáticos extremos en todo el mundo.

 

La incertidumbre es saber cuándo ocurrirá, pero no podemos hacer nada para impedirlo, ni aunque dejáramos de emitir CO2 mañana. Algunos investigadores incluso son más catastrofistas, sugiriendo que Europa podría experimentar un descenso de 3ºC por década, conduciendo a inviernos como los del siglo XIX en una década, y condiciones glaciales en treinta años.

 A pesar de estas advertencias, otros científicos han pedido cautela. Argumentan que es más probable que la AMOC se debilite en lugar de colapsar completamente en este siglo, aunque los últimos estudios sugieran lo contrario. Estamos en un escenario con mucha incertidumbre, porque los modelos no son tan precisos como necesitaríamos, y dejan muchos elementos fuera de un sistema mucho muy complejo.

Así, mientras algunos modelos indican que el colapso podría ser inminente, otros científicos argumentan que estos modelos son simplificados y que las proyecciones más alarmistas podrían no ser precisas. El Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC) había previsto inicialmente que un colapso de la AMOC no ocurriría hasta el siglo XXII.


La comunidad científica destaca la necesidad de mejorar los modelos y realizar más investigaciones para comprender mejor las dinámicas de la AMOC y su vulnerabilidad a los cambios climáticos actuales. De modo que aún es pronto para sugerir qué acabará pasando, tanto desde el lado optimista como el pesimista
 
Sea como fuere, la influencia humana es un factor crucial en esta crisis. La subida de las temperaturas globales, en parte impulsada por el tráfico marítimo, está afectando negativamente a la AMOC. La normativa sobre combustibles bajos en azufre de la Organización Marítima Internacional, implementada en 2020, redujo las emisiones de dióxido de azufre en un 80%, pero tuvo un efecto inesperado: aceleró temporalmente el calentamiento global al reducir la cantidad de aerosoles que enfrían el planeta. 
 
 Ante este panorama, algunos científicos han propuesto soluciones de geoingeniería, como hacer las nubes más brillantes con aerosoles para enfriar temporalmente el clima. Sin embargo, estos métodos no abordan la causa fundamental del calentamiento global: las emisiones de combustibles fósiles. Además, presentan riesgos significativos, incluyendo cambios en los patrones de precipitación global que podrían afectar a miles de millones de personas.
National Geographic

__


13 de juny del 2024

Puigdemont deixa de ser eurodiputat avui i perd les immunitats europees (10.06.2024)

 

Ara el president a l'exili té una llei d’amnistia, però com a diputat del parlament tindrà menys protecció si els jutges espanyols la desobeeixen

 
Foto de Vilaweb


 Vilaweb- Josep Casulleres Nualart -10.06.2024
 
 El president a l’exili, Carles Puigdemont, avui deixarà de ser diputat del Parlament Europeu, tan bon punt adquireixi la condició de diputat del Parlament de Catalunya. Segons la llei electoral espanyola, i d’acord amb el reglament de l’eurocambra, tots dos càrrecs són incompatibles, i cal renunciar a un dels dos de manera automàtica. En aquest cas, el candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12 de maig formalitzarà avui mateix els tràmits necessaris per a ser diputat al parlament de la legislatura que ara comença: el lliurament de la credencial expedida per la Junta Electoral espanyola, l’escrit de promesa o jurament de respectar la constitució espanyola i l’estatut, la declaració de les activitats professionals i dels càrrecs públics que s’exerceixen, i la declaració de béns. Tota aquesta documentació es pot lliurar per delegació al personal del grup parlamentari, i, fet aquest tràmit, s’acaben cinc anys de Puigdemont eurodiputat, i se li acaben les immunitats que hi tenia associades.
 
 Fins ara, Puigdemont tenia aixecada una part de la immunitat com a eurodiputat a petició del jutge Pablo Llarena perquè es poguessin tramitar les euroordres en contra seu en relació amb la causa contra el Primer d’Octubre. Però després de la sentència del 31 de gener de l’any passat en què el TJUE responia als dubtes sobre la possibilitat d’emetre noves euroordres, Llarena no ha gosat encara de dictar cap nova euroordre, ni contra Lluís Puig, ni Toni Comín ni Carles Puigdemont. I això malgrat una sentència en primera instància de la justícia europea que confirmava l’aprovació del suplicatori contra Puigdemont i Comín, però que encara és pendent de recurs.

La immunitat sí que protegia Puigdemont de qualsevol moviment que fes el Tribunal Suprem espanyol en contra seu en la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic; per a poder dictar ordres de detenció calia que demanés un nou suplicatori a l’eurocambra. Ara Puigdemont no tindrà la protecció a tots els estats de la UE, tret de l’estat espanyol, que li garantia la immunitat com a membre del Parlament Europeu. Passarà a tenir la immunitat que tenen reconeguda els diputats del Parlament de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia, que es limita a dir que “durant llur mandat no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant”.

Però no cal cap permís previ (suplicatori) al parlament per a poder dictar ordres de detenció en causes de què hauria de ser competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, les causes contra Puigdemont les continuarà instruint el Suprem, que ja va fer una interpretació discutida per totes les defenses dels presos i dels exiliats per poder retenir la del Primer d’Octubre a Madrid. I la magistrada del Suprem Susana Polo és qui té entre mans la instrucció del Tsunami Democràtic contra Puigdemont i contra el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa. Tots dos són cridats a declarar com a investigats de manera voluntària i per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny.
 
Serà poc abans de la primera sessió d’investidura al Parlament de Catalunya, que es farà pels volts del 25 de juny, i que és el dia que Puigdemont es va comprometre a tornar de l’exili. Aleshores la llei d’amnistia ja hauria d’haver entrat en vigor, de manera que, si els jutges l’apliquessin correctament, haurien d’aixecar les ordres de detenció que hi hagi vigents de manera immediata i haurien d’arxivar la causa, si no és que plantegen dubtes al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional espanyol. Segons la llei, la presentació de preguntes al TJUE o al TC no ha d’impedir l’aixecament de les ordres de detenció, i la suspensió dels procediments tot esperant les respostes no hauria de permetre pas que es poguessin dictar ordres de detenció noves.

 

Però la justícia espanyola en les causes contra el procés és imprevisible i acostuma a contravenir la lògica jurídica, tant del dret intern com del dret europeu, tal com s’ha anat constatant aquests darrers sis anys. I ara Puigdemont té una llei d’amnistia, però com a diputat del Parlament de Catalunya tindrà menys protecció si els jutges espanyols decideixen de desobeir-la.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-eurodiputat-parlament-immunitat/

 

__

 

7 de juny del 2024

NO es lo mismo un euro que emitimos digitalmente, que un euro digital emitido por un banco central Molt greu, això mereix una revolta social

 

 Transcripción del vídeo corto:
 
"Es un tema del que se habla muy poco y además se habla mal. Fíjate, el presidente ejecutivo del Foro Económico Mundial, Klaus Schawb, un tipo que a mi me parece algo siniestro cuando lo escucho,  asegura o aseguró hace unos dias, que tenemos que prepararnos para aceptar irremediablemente, que gracias a este tipo de moneda digital, dejaremos de tener privacidad económica. Que todo se tornará transparente, dijo, y que si no tenemos nada que ocultar, pues oye, que no te preocupes

 "La diferencia radica en que el euro tradicional lo puedes convertir en efectivo totalmente anónimo, y con el emitido por el banco central NUNCA lo podrás hacer".
 

31 de maig del 2024

L'inici de la Guerra dels Segadors va ser el Corpus de Sang, 7 juny 1640.

 

 
El matí del 22 de maig de 1640, els pagesos revoltats contra els terços castellans després de foragitar els soldats de Sant Andreu  de  Palomar,  alliberen  el 
diputat militar Francesc de Tamarit i altres consellers de la presó de Barcelona.

L'estiu de 1640, per ordre de Madrid, els catalans havien d'hostatjar els terços castellans. Els pagesos, escanyats econòmicament, havien d'aguantar i mantenir uns soldats famolencs i barruts que cometien agressions i violacions. El virrei Dalmau no va aconseguir fer res al respecte i això provocà un clima de tensió irrespirable. A més, el 18 de març el virrei feu empresonar per ordre del rei al diputat Francesc Tamarit –un heroi nacional-, sota acusacions de contrafacció per motiu dels allotjaments, i  els consellers Joan Vergós i Lleonard Serra, per oposar-se als allotjaments obligatoris i les lleves. Les protestes foren violentes. Milers de pagesos armats, portant un crist com a capità, es concentraren a la plaça del Blat davant de la presó ubicada en una torre de la muralla romana i exigiren l’alliberament amb "fermesa".

El virrei, refugiat a les Drassanes reials, ordenà l’alliberament dels representants catalans. Tanmateix, la situació d’opressió per causa de mantenir els terços continuà, igualment com la manca de respecte a les lleis de la terra, i el dia de corpus, conegut com a Corpus de Sang, esclataren els avalots durant els quals fou mort el mateix virrei.

 

Publicació de 'Vibrant' à Facebook

El Congrés aprova definitivament la Llei d'Amnistia

 

>>
  https://www.youtube.com/live/EnvAU9OTR5M?si=mFj7clexdN4GkXFi

Puigdemont i Junqueras estan negociant una Confederació Espanyola, pel blog de Carles Valbuena (vídeo 16 min)

 

 

 

79 - NetInformació ho ha publicat a YouTube el 22 maig 2024

"L'Albert Rivera de Ciudadanos al 2019 deia: "...Inés (Arrimadas)  ya ha terminado su trabajo: ya hay un pacto..."
 
"L'existència d'un pacte entre l'independentisme i l'Estat espanyol ... "
 
No se sap si és un globo sonda o què..., en tot cas que corri.
 
 
Notícies relacionades:
 
 
__

28 de maig del 2024

La justicia británica le concede a Julián Assange una nueva apelación contra su extradición a Estados Unidos

 
 
Amb data 20 de maig'24, s'obre aquesta nova possibilitat que ens omple de satisfacció. Veieu el vídeo (2 min) amb el rebombori dels británics, manifestant-se en contra de la seva extradició:

Independència de Catalunya: Què ha passat realment amb Artur Mas, Xavier Melero i el TEDH Tribunal Europeu dels Drets Humans. Per què no va respondre al requeriment del Tribunal de respondre a les alegacions d'Espanya, i en no fer-ho, han tancat el cas?? Per Carlos Valbuena, NetInformació n.81

   



SON  INFORMACIONS  MOLT IMPORTANTS  PER A LA  INDEPENDÈNCIA, que estan passant desapercebudes.

Escolteu els 20 min. del vídeo.

>> https://youtu.be/BPlZUGC751Y?si=WE229KplvWtWV4eX

 

 


PER A SABER-NE MÉS:
Un vídeo d'abans que sortís la sentència del TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans) que es comenta al primer vídeo que hem penjat.
 D'aquest vídeo que us deixem  l'enllaç explicava  la rellevància, i ho era molt de rellevant, d'aquesta resolució. Ens estan enganyant per 2on cop, aquesta 2a traïció, de moment passa desapercebuda a data d'avui 27.05.2024.  No oblideu el que diu Vicent Partal de Vilaweb: que els Països Catalans estan formats per 17 planes on els masos són molt propers. Això vol dir que en poc temps les notícies corren tot i que no surtin als medis.
 

NetInformació n.72, publicat el 5 març 2024 - "La segona traició a Catalunya s'ha de produir abans del 8 de març 2024"

 __ 

27 de maig del 2024

La importancia de tomar apuntes y escribir a mano, por Marian Rojas Estapé.


 
 "El cerebro recuerda mucho mejor cuando escribimos".
 
 
 
_

Joan Carretero: “ERC té una dissonància greu entre els dirigents i els electors”

Carretero en els dies en que estava políticament en actiu

 

 

ENTREVISTA a l'exdirigent i exconseller d'ERC i fundador de Reagrupament, que trenca un silenci d'anys per analitzar els paral·lelismes entre l'actual crisi republicana i la que ell va viure


 
El Món - Silvia Barroso - 19.05.2024

Joan Carretero (Tremp, 1955) és una de les veus més combatives que han sorgit d’ERC en les últimes dècades. Combatives amb l’Estat espanyo, però també amb el que va ser el set partit durant dues dècades. Com a representant dels republicans, va ser alcalde de Puigcerdà i conseller de Governació i Administracions Públiques durant el primer govern tripartit de la Generalitat, el de Pasqual Maragall, d’on va sortir després d’una polèmica per unes declaracions sobre Rodríguez Zapatero, poques setmanes abans que tots els consellers d’ERC en fossin expulsats pel president. Creador de la famosa expressió que definia el tripartit com “un govern instal·lat al Dragon Khan”, després encara va passar uns anys d’agitació amb la creació de Reagrupament com a corrent intern d’ERC i després com a escissió i partit independent. Ara fa anys que viu apartat dels focus. Continua treballant de metge i trenca el silenci en aquesta entrevista sobre la situació del seu antic per la seva antiga formació.


 
Vostè va viure des de dins la gestació de l’anterior gran crisi d’ERC, després d’uns anys al Govern. És comparable amb la d’ara o són diferents?
 És comparable, però aquesta vegada les posicions d’ERC encara han anat més enllà del que s’havia vist a l’època del tripartit. I això els passa factura perquè ERC té una dissonància greu entre el que pensen els seus dirigents i el que voten els seus electors. O una bona part d’aquests electors. Quan els dirigents ensenyen què pensen i el que volen fer, molts electors els giren l’esquena.
 
 
“El que no volen veure mai els dirigents d’ERC, des que van defenestrar Àngel Colom, és que ells volen ser d’esquerres i els seus electors volen ser molt catalans”
 
 
En què considera que han anat més enllà aquesta vegada?
 
L’altra vegada tant el sector Carod com el sector Puigcercós volien aparcar la qüestió nacional, dedicar-se a les polítiques socials, sobretot en l’època del tripartit de José Montilla. I això els va castigar durament. El que no volen veure mai els dirigents d’ERC, des que van defenestrar Àngel Colom, és que ells volen ser d’esquerres i els seus electors volen ser molt catalans. I aquesta vegada ha sigut encara més acusat, fins al punt de presentar les tradicions catalanes com una tonteria. Juguen a ser més d’esquerres que ningú i deixen de banda la part, ja no de la independència, sinó fins i tot la nacional. Abandonen la llengua, abandonen la cultura, fins i tot la menyspreen. I pretenen que la gent s’ho empassi. I els seus votants això no s’ho empassen. Ells volen tenir votants de la mena que els té el PSC, i ERC té una altra mena de votants, i aquest és el seu dilema de sempre. Des que hi ha aquesta mena de dirigents.
 
 
Però aquesta vegada els dirigents són uns altres. Alguns han passat per la presó i, en el cas de Marta Rovira, és a l’exili. Per una qüestió nacional. 
 
 Però pensen el mateix. El que pensen Pere Aragonès i Oriol Junqueras és que per damunt de tot s’ha de ser d’esquerres. El seu somni humit és atreure els votants del PSC i dels Comuns. I d’això no se’n sortiran. Perquè ja hi són el PSC i els Comuns. Els votants que volen això ja tenen l’original. 

Vostè hi va creure molts anys en aquest partit. Fins a ser-ne conseller.

Hi vaig creure gairebé vint anys, hi vaig militar gairebé vint anys. Però és que jo vivia lluny [a Puigcerdà] i no havia vist els dirigents nacionals de tan a prop. Pensava que eren d’una altra manera. La decepció va començar quan els vaig veure en directe, en el dia a dia. I com més a prop hi era, més ganes tenia de sortit corrents. En tot cas, durant el primer tripartit, del qual mai n’he explicat ‘les glòries’, es va intentar no menystenir la part nacional. Es va intentar fer un Estatut, que després va sortir com va sortir, però es volia fer un Estatut més potent. Quan es trenca això és amb el segon tripartit, moment en què es deixa de parlar del tema nacional. Amb això no vull dir que el primer tripartit fos una meravella, però nacionalment no era tant un zero com el segon, o com el govern d’ara.

 

“El que pensen Pere Aragonès i Oriol Junqueras és que per damunt de tot s’ha de ser d’esquerres. El seu somni humit és atreure els votants del PSC i dels Comuns. I d’això no se’n sortiran”
 
 
Ara som de dirigents que han anat tan lluny com per anar a la presó per un referèndum d’independència…
 
Hi ha vegades que la gent fa malament els càlculs. Cap dels que es van lliurar a les autoritats espanyoles pensava que s’estaria quatre anys a la presó. I aquell referèndum es va fer i es pensaven que la gent no aniria a votar. Es pensaven que podrien dir que no s’havia pogut fer el referèndum perquè Espanya no és un país democràtic. La sorpresa va ser que la gent va aguantar i va votar. Aleshores no sabien què fer. I van fer riure. Ni van proclamar la independència ni van fer res del que havien promès mil vegades que farien.
 
 
En aquest cas també hi havia Junts, i la CUP, des de fora del Govern…
 
És que parlo de tots aquests. No parlo només d’ERC. I el màxim responsable n’era Carles Puigdemont. Si parlem del referèndum, hem de parlar de tots els implicats, i cap d’ells esperava que la gent aguantés. Cap.
 
 
En tot cas, després de tot això ERC torna al mateix punt de trencadissa que vostè va viure directament, tot i la renovació de lideratges que es va fer en aquell moment. Els tornarà a passar?
 
Si tornen a fer el mateix que aleshores, sí. En aquell moment el lideratge canvia quan en les eleccions del 2010 ERC aconsegueix deu diputats, que en perd onze. Els que manaven aleshores al partit, encapçalats per Joan Puigcercós, pleguen. Però qui tria Oriol Junqueras? Joan Puigcercós. No és que es renovés el lideratge amb un gran canvi, sinó que impulsen perfils com els seus. I ara faran el mateix. ERC fa sempre el mateix. Quan estan enfonsats, tornen a treure l’independentisme i el nacionalisme català. Fins que remunten i es tornen a veure valents, tot això va fora i tornen a ser només d’esquerres. Fins i tot al logo, només hi diu Esquerra o Esquerra Republicana, no Esquerra Republicana de Catalunya. I als mítings no hi posen ni la senyera, ja no dic l’estelada. Això té un risc, que és que la gent catalanista o independentista els deixa de votar.
 
 
“Cap dels que es van lliurar a les autoritats espanyoles pensava que s’estaria quatre anys a la presó. I aquell referèndum es va fer i es pensaven que la gent no aniria a votar. Es pensaven que podrien dir que no s’havia pogut fer el referèndum perquè Espanya no és un país democràtic” 
 
 
Però ara hi ha una sacsejada evident, fins i tot s’ha trencat el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira. I el segon cop que s’hi troben en menys de 15 anys. 
 
Si trien els mateixos perfils una altra vegada, el que faran serà dissimular una temporada per tornar a remuntar. I després tornarà a sortir el que pensen els que manen de debò. Que només volen ser d’esquerres, i de l’esquerra woke que no serveix per a res. Quan es va fer el congrés de 2008, que jo em vaig presentar per a president del partit [el que va guanyar Joan Puigcercós per rellevar Josep-Lluís Carod-Rovira], un periodista va fer una mena d’enquesta als quatre candidats [Carretero, Puigcercós, Ernest Benach i Jaume Renyer]. La pregunta era ‘defineixi Esquerra Republicana de Catalunya’. I un altíssim dirigent que es presentava, Benach, va dir una cosa que ningú el va contradir. Va dir que ‘esquerra’ era el substantiu, que ‘republicana’ era l’adjectiu i que ‘de Catalunya’ era el complement circumstancial de lloc. I per a mi, el que era substancial era ‘Catalunya’, i per a ell, que formava part dels que manaven [era president del Parlament], la part substantiva era ‘esquerra’. I això està molt allunyat del que pensa una bona part de l’electorat. Per això contínuament es claven patacades. Sempre que són al poder eliminen la part de Catalunya


Aquesta crisi està dins de la crisi de l’independentisme, o és simultània. 
 
L’independentisme no està en crisi. Estan en crisi aquests partits. Perquè hi ha molts independentistes, jo mateix, que no hem anat a votar. No és que ja no siguem independentistes, és que no votem aquesta gent. Qui ho ha vist clar és l’alcalde Badalona, Xavier García Albiol, que precisament perquè ell no n’és ha advertit que l’independentisme continua. Ser independentista imprimeix caràcter. Ningú deixa de ser independentista. Una vegada ets independentista ho ets per sempre. Una altra cosa és el que votes o si votes.
 
 
“ERC fa sempre el mateix. Quan estan enfonsats, tornen a treure l’independentisme i el nacionalisme català. Fins que remunten i es tornen a veure valents, tot això va fora i tornen a ser només d’esquerres” 
 
 
Té el convenciment que tothom que va fer un vot independentista en el moment més àlgid i que va anar al referèndum és independentista, o hi va haver una part de febrada?
 
Clar qui hi són tots aquests independentistes. D’acord que hi va haver un moment de sensació d’‘ara sí que ho aconseguirem’, que animava molta gent a anar a Brussel·les o on fos, però la gent no deixa de ser independentista. Una altra cosa és que estiguin farts de polítics que els han enganyat o els han manipulat. Ara només faltava Artur Mas deixant decaure la seva demanda a Estrasburg. Aquestes notícies indignen, però no per això deixes de ser independentista.
 
 
Si hi ha independentistes, necessiten partits per vehicular els seus anhels. I no se’n surten.
 
Perquè els que diuen que ho faran, no ho fan.
 
 
Però l’independentisme té un problema crònic d’escissionisme. Vostè mateix es va escindir d’ERC, i altres exdirigents també.
 
Perquè, com més lluny estàs del poder, més faccions i més escissions tens, i més problemes. El que més cohesiona és el poder. I estem lluny del poder. I no podem oblidar que l’enemic intenta per damunt de tot dividir l’independentisme.
 
 
 
 
LA NOTÍCIA SOBRE ARTUR MAS  CITADA PER EN CARRETERO:
__ 

Anàlisi del resultat de les eleccions del 12-maig 2024 amb Alfons Duran-Pich (vídeo 50 min)

 


 Cliqueu:
 
La presentació és una mica llarga, els primers 4-5min us els podeu saltar:

No creeras como la lectura puede transformar tu salut, por Marian Rojas Estapé (vídeo 12 min))



 Al sumergirnos en el libro, rebaja el estres un 68%, más que con cualquier otro método.

>>   https://youtu.be/SZw8mK4k3a8?si=kGsEUUI1Jo3NGBoQ

 

 

 

__