 |
Altres entrades d'aquesta blog a on surt en Carles Capdevila:
>> 2014 nov. - Carles Capdevila entrevista a Josep Fontana:
Alguns temes de l'entrevista:
Un altre entrada d'aquesta blog sobre en Carles Capdevila:
>> "16 coses que he après aquest 2016", per Carles Capdevila
__
Amb una reproducció de l'Ictineo, el primer submarí, construït per Narcís Monturiol.
Creu que la política és perjudicial per a l’emprenedoria i el creixement industrial català?
Ha escrit un llibre sobre Catalunya i la innovació. D’on sorgeix aquest llibre i per què ara?
Jo en la meva trajectòria personal professional tinc tres passions: l’enginyeria, l’economia i la història. No és que hagi estat una tasca senzilla, però aquest llibre és possible gràcies al temps que he disposat amb la Covid. Realment és un llibre de records d’infància, ja que jo vaig néixer al Poblenou, el meu pare tenia la seva empresa allà i vaig poder comprovar com les empreses anaven morint.
En el decurs de la meva vida em vaig començar a fer preguntes i volia saber què havia passat amb aquell indret. Em vaig interessar per les empreses i simplement, després de parlar amb l’editorial vam veure com podria ser beneficiós posar tota la història empresarial catalana en un sol llibre.
No és només la història catalana, també va més enllà i parla d’invents prehistòrics. Per què?
És molt difícil parar-me i me’n vaig anar cap al paleolític. Van aconseguir parar-me quan vaig començar a imaginar-me el futur, perquè si no hagués acabat sent un llibre d’indústria ficció. Tot i això, em van quedar coses per dir.
Quin vincle hi ha entre la indústria actual i el paleolític?
Hi ha un punt de rebel·lia meva en aquest primer capítol, perquè jo volia anar més enllà de les coses establertes i ja acceptades. Hi ha moltes coses que van arrencar abans del segle IX. Deixant a part l’home de Talteüll (espècie del paleolític que utilitzava l’enginy per caçar), que tenim la satisfacció de dir que és el català més antic actualment conegut, ja hi havia altres coses que tenen molt a veure amb la indústria, com per exemple les mines de Gavà, de les que també parlo en el llibre. Al final la gent ja treballava en un lloc, hi havia especialitats, hi havia una organització… Quina diferència hi ha respecte de les empreses d’ara?
Hem avançat tot el que s’hauria d’haver avançat des d’aquell home de Talteüll?
No ho crec. Els romans van fer carreteres, van fer grans construccions que, repeteixo, qui hi havia darrere d’aquestes construccions ja eren els primers empresaris i els treballadors ja formaven part d’una empresa. Tot i això, la situació va desmillorar, des del meu punt de vista, quan la religió va agafar força i va provocar un retard. I no va ser fins a l’arribada de la impremta i la revolució científica que no va perdre el poder perquè la informació va deixar de ser només propietat de l’Església.
https://elmon.cat/economia/vilanova-invents-catalans-menys-seny-mes-rauxa-457723/
(Li dono la raó a l'enginyer Alfred Vilanova. Durant l'Edat Mitja el gruix de la societat era il.letrada, només els nobles, alguns comerciants urbans i els clergues sabien llegir i escriure. Bé, hauríem d'afegir als jueus; la societat cristiana no s'havia organitzat com ells per donar cultura a tothom. És clar, qui té cultura està en una posició dominant respecte als demés, això passa també avui dia. Cuca de Llum)
__
Els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol contra tres resolucions en les quals va participar Pablo Lucas, el jutge que va autoritzar l’ús del programari Pegasus. Aquest recurs pot minar la candidatura de Pablo Lucas, que molts mitjans espanyols assenyalen que seria un dels dos candidats que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) proposarà per a renovar el TC.
Aquestes tres resolucions sobre les quals demanen la nul·litat afecten la seva condició d’eurodiputats. Consideren que no hi podia intervenir un jutge que alhora estava permetent la intervenció de dispositius de gent del seu entorn, com és el cas de Gonzalo Boye, advocat de tots tres i que va ser espiat amb el programari israelià.
Una d’aquestes interlocutòries, per exemple, i en la que Lucas hi va intervenir com a ponent, inadmetia un recurs de Puigdemont i Comín (presentat l’any anterior) contra la decisió de la Junta Electoral espanyola d’obligar-los a anar a Madrid a jurar la constitució si volien adquirir la condició plena d’eurodiputats. Una altra refusava un recurs d’ells mateixos contra l’acord que la JEC traslladava al Parlament Europeu pel qual declarava vacants els escons de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras.
El recurs, al qual ha tingut accés VilaWeb, els tres eurodiputats consideren que se’ls ha vulnerat de forma “palmària” el dret a la tutela judicial efectiva i el dret a la defensa perquè entre altres motius, no s’han salvaguardat les comunicacions advocat-client. “No hi ha cap estat de dret en què un jutge que, com és notori que feia Pablo Lucas, es dediqui a l’espionatge de la defensa lletrada d’un acusat i resolgui, alhora, els processos judicials de l’acusat esmentat”. També demana al TC que si té dubtes sobre la validesa d’estimar el recurs d’empara, formuli una qüestió prejudicial al TJUE.
Divendres es va fer públic que l’Ajuntament d’Elna aniria a judici arran de la decisió del ple consis-torial de modificar el reglament municipal per reconèixer el dret dels regidors a fer servir el català, sempre que les intervencions es tradueixin íntegrament al francès.
Ara s’ha sabut, segons el Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT), que hi ha almenys quinze municipis nord-catalans que també introduiran el català al reglament municipal. Si més no, hi ha els Banys i Palaldà (Vallespir), Espirà de Conflent, Estagell (Rosselló), Formiguera (Capcir), la Menera (Vallespir), la Tor de França (Fenolleda), Pesillà de la Ribera (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Ralleu (Conflent), Sant Andreu de Sureda (Rosselló), Sureda (Rosselló), Tarerac (Conflent), Trillà (Fenolleda) i Vingrau (Rosselló). Alguns d’aquests ajuntaments ja han rebut una carta d’amenaça del prefecte exigint que es facin enrere, i, segons fonts del SIOCCAT, alguns consistoris ja se n’han desdit.
Després d’aconseguir la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos per falta d’imparcialitat el 30 de juny passat, l’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li torni a donar la raó en acceptar-li el recurs de súplica en què demanava que li retiressin l’advocat d’ofici que li havia assignat el mateix tribunal per al judici per desobediència previst per als dies 5, 6 i 7 d’octubre contra els membres de les formacions independentistes de l’antiga mesa del Parlament presidida per l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.
Costa, Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado afronten una petició de la fiscalia de fins a un any i vuit mesos d’inhabilitació per haver permès la tramitació de resolucions a favor de l’autodeterminació i de reprovació de la monarquia el 2019.
Un cop el TSJC ha acceptat la revocació de la designació efectuada pel Col·legi d’Advocats a requeriment del tribunal només en el cas que no comparegués en el judici sense “causa justa, Costa es podrà defensar ell mateix durant el procediment. L’exvicepresident primer va al·legar que aquest acord suposava una vulneració del dret a la lliure elecció d’advocat reconegut en els tractats internacionals de drets humans i una infracció d’alguns dels seus articles, a més d’assegurar que la designació d’un advocat d’ofici podria generar “problemes deontològics, professionals i econòmics”. El TSJC reconeix que hi ha articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o del Conveni Europeu de Drets Humans, signats per l’Estat espanyol, en què l’autodefensa està reconeguda.
El tribunal estarà compost per la magistrada Marta Pesqueira, en substitució de Barrientos; Francisco Segura, en el lloc de Carlos Ramos, i per Carlos Mir, l’únic membre original que no ha estat apartat.
Costa té pendent encara que li responguin el recurs en el qual demana la nul·litat de la causa que va presentar a principis de setembre. Hi argumentava que, si amb la recusació dels magistrats, que s’havia acceptat i que va retardar el judici, es considerava que no eren imparcials per jutjar-los, tampoc ho eren “per admetre la querella contra nosaltres”. Considerava que tot el procés era nul si la primera decisió ja es considerava invàlida.
__
L’expresident d’Òmnium Cultural i actual president d’Òmnium Civil Rights Europe, Jordi Cuixart, ha demanat des de la seu de les Nacions Unides intervenció internacional en el cas d’espionatge Catalangate davant la “inacció” d’Espanya. Cuixart ha intervingut durant la 51 sessió de reunions del Consell de Drets Humans de l’ONU. “Recomanem que les organitzacions internacionals instin Espanya a dur a terme una investigació immediata i imparcial, a sancionar els autors, a assegurar-se que això no es repeteixi i que les víctimes puguin tenir accés a una reparació efectiva”, ha reclamat.
Cuixart s’ha dirigit a l’Alta Comissionada de Drets Humans en funcions, Nada Al-Nashif, per reclamar accions en el que ha recordat que és el cas forènsicament documentat més gran del món d’espionatge amb Pegasus. Segons ha assegurat es tracta d’un cas que constitueix “una ingerència molt greu” en el dret a la intimitat, a la llibertat d’expressió, a la llibertat de premsa, al degut procés i a un judici just, i que a més té “un fort efecte dissuasiu”.
Durant la seva intervenció ha subratllat que el vincle que tenen els espiats és “la seva defensa del dret a l’autodeterminació” i ha dit que Citizen Lab considera que “nombroses proves circumstancials assenyalen el govern espanyol com a autor material”. “Espanya ignora les recomanacions de l’ONU espiant a l’oposició política, a periodistes, a entitats de la societat civil i fins i tot a advocats, a través de procediments judicials poc clars, o fins i tot sense cap tipus d’autorització”, ha afegit.
Segons aquestes dades, Rodalies de Barcelona i els serveis regionals registren una incidència per dia. Els serveis de Rodalies de Catalunya es componen pel servei de Barcelona, el de Girona, el de Tarragona i els serveis regionals, amb un total de 17 línies i 462 km. És així la xarxa de rodalia més extensa de l’Estat per davant de la de Madrid, que té 370 km. La situació, però, és força desigual, tant entre Madrid i Barcelona com entre línies. Les dades d’Adif analitzades, que inclouen només els serveis de Barcelona i regionals en el cas de Catalunya, mostren com algunes surten molt més perjudicades que d’altres.
Oriol Sales, portaveu de Batec, explica en
declaracions a aquest diari que el seu moviment va néixer, precisament,
per “denunciar el greuge comparatiu” que demostren aquestes dades. “Que
anem a gairebé una afectació per dia evidencia que el servei funciona
molt malament”, afegeix. Fa uns dies el president de Renfe, Isaías Táboas,
assegurava en un article que el servei que ofereix la seva operadora és
“un dels millors d’Europa” i que la idea d’una gestió tercermundista de
Rodalies és “un clixé”. “Que no se’ns riguin a la cara”,
suplica el portaveu de Batec, que assegura que ell acostuma a fer el
viatge Barcelona-Reus i de tots els passatgers amb els quals comparteix
comboi “no hi hauria cap que li donaria ni un aprovat”.
Els retards i les interrupcions dels serveis de Rodalies, com el d'aquest mateix divendres a l'R2 i R4, poden
ser causats per molts motius, des de situacions meteorològiques
adverses fins a accidents de persones. Tanmateix, destaca que el 62% de les incidències notificades per InfoAdif els darrers mesos es deuen a la infraestructura.
Des del novembre de 2011, Adif ha informat fins a 204 vegades de
retards i interrupcions del pas de trens amb missatges com aquest: “Els
trens de la línia R4 del nucli de Barcelona circulen amb retards d’uns
20 minuts de mitjana a causa d’una incidència en la infraestructura a Sant Sadurní; personal d’Adif treballa per solucionar aquesta incidència com més aviat millor” (15/07/2022).
No és només que a Catalunya no s’hi inverteixi prou, sinó que, a més, s’hi inverteix només les engrunes del que s’hi pressuposta. En teoria, els pressupostos generals de l’Estat del 2021 destinaven 245,74 milions d’euros a Rodalies de Catalunya, una inversió que havia de millorar els serveis i reduir les incidències. Tot i això, la pluja de milions promesa no va acabar arribant i la inversió prevista va quedar reduïda a un 21,6%. Només 53,14 milions es van invertir el 2021 en Rodalies.
Els set llibres traduïts en el moment de l'entrevista