Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cataluña. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cataluña. Mostrar tots els missatges

30 de novembre del 2017

Votacions del 21-Desembre 2017. A QUI CORRESPONGUI: Alerta amb el vot a l'estranger! Avis des del Canadà: els vots de l'estranger es compten ara a Madrid.




dijous, 30 de novembre de 2017 

Fa una setmana el president del Casal dels Països Catalans de Toronto (Ontàrio, Canadà) ens féu arribar als membres del grup “Català Sempre” una enraonada reflexió sobre el sobtat i extraordinari interès de la diplomàcia espanyola –si més no al Canadà– en el vot dels catalans de fora. Atesa la corrua d’il·legalitats i salvatjades comeses els darrers dos mesos per l’estat espanyol contra les institucions catalanes i, sobretot, contra la voluntat sobirana del poble català, em semblà adient reenviar l’escrit a amics i coneguts. “Tot el meu escrit parla única i exclusivament dels residents catalans a l'estranger”.

Sou pregats de difondre la reflexió d’en Josep Lluís Pérez de Arce, president del Casal dels Països Catalans de Toronto, per les xarxes, i arreu on us sembli profitós. Agraït a la bestreta. Salut.

Hola a tothom,



Fa més de 40 anys que visc a Toronto, ON. Canadà. Durant aquest anys el procés electoral per votar, sigui aquest a nivell estatal o regional, ha anant canviant d'acord a les necessitats del moment.  Recordo que les primeres vegades ens enviaven les paperetes  per votar per correu sense cap necessitat de demanar "Voto rogado". Posàvem una papereta dintre d'un sobre blanc i, sobre blanc amb papereta, el posaven dintre d'un altre sobre on li afegíem copia del passaport o carnet d'identitat i el cost d'enviar el vot per correu certificat i tot junt anava al districte electoral del votant, Lleida en el meu cas, i mesos desprès m'enviaven el diners en un cheque.  Com que semblava que era molt costos varen canviar el sistema.



Ara el que fan es enviar una carta on diu que si vols votar ho has de demanar enviant un fax a un número ja indicat dient si vols votar "Voto rogado". En altres casos en la carta, aquest ha sigut el meu cas, t'envien un codi on entrant a una adreça electrònica indicada entres les teves dades i et registren per votar.  Quan arriben les paperetes i el sobres ens trobem que en un dels sobres ja t'indiquen el lloc on has d'enviar el teu vot. Si abans ho enviaves directament al teu districte a Catalunya aquesta vegada l'adreça es el Consolat que et correspon. En el meu cas el sobre va al Consolat de Toronto. El consolat agafa tots els sobres i els posa dintre d'una valisa diplomàtica i van a Madrid.



Aquest es el meu dilema: Una vegada a Madrid, qui obra els sobres?; van aquests vots al districte electoral on un està registrat? La pregunta que jo em faig es, com es possible que en aquestes eleccions del 21-D per Catalunya l'estat espanyol te un interès extraordinari de que els 224,000 catalans residents a l'exterior votin?  Dic això perquè ja m'han trucat des de el Consolat dues vegades preguntant si votaré en aquestes eleccions. Puc passar pel consolat a buscar el document per demanar el vot "voto rogado" i enviar-lo per fax al meu districte electoral. Com que soc el president de la comunitat catalana de Toronto m'han demanant que ho faci saber al socis.  Naturalment la carta sol·licitant el vot amb el codi per entrar al INE on estic registrat també arribat. 



Tots nosaltres sabem que les eleccions son il·legals. Els vots dels catalans residents a l'estranger van, definitivament, a Madrid. La pregunta del milió: Què farà Madrid amb aquest vots? Segons la Generalitat en el Referèndum de l'1d'octubre solament varen votar una mica més de 4,000 i el 98% varen votar SI. La trampa es pot fer. Naturalment jo votaré per un dels partits o llista que sigui fidel als resultats del Referèndum de l'1 d'Octubre i a la resolució del Parlament del 27 d'octubre. Ara bé, arribarà el meu vot a Lleida que es el meu districte electoral?  Pot Madrid canviar el meu vot per un dels seus?  El govern espanyol solament ara està interessat en el vot dels catalans residents fora. Molt estrany. Costa de creure.



Josep Lluís Pérez de Arce

President del Casal Català de Toronto

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficia

20 d’octubre del 2013

"Per facilitar l'equilibri o l'aliança calia repartir el poder. I aquest repartiment no ha estat possible", per Antoni Puigverd

(Una síntesi de les raons últimes de l'actual estat de tensió entre Espanya i Catalunya, tot exposant els trets de cada caràcter. Remarcable, lectura obligada. Cuca de Llum)


" Tòpics en joc", per Antoni Puigverd, a La Vanguardia


1714, Barcelona, assalt final pel Portal de Sant Daniel.

18.10.2013  Diuen els tòpics que el caràcter castellà és agosarat, intrèpid, combatiu, expansiu, inflexible. La síntesi d'aquest caràcter la trobaríem en l'episodi de Pizarro i los trece de la fama. El 1526, després de dos anys de lluita, inclemències i calamitats a Panamà, el petit batalló de menys de 200 soldats està desmoralitzat i exhaust. Els soldats volen abandonar l'expedició. Pizarro marca una línia a la sorra de la platja i, segons l'historiador peruà José Antonio del Busto, planteja aquest dilema: "Por este lado se va a Panamá, a ser pobres, por este otro al Perú, a ser ricos; escoja el que fuere buen castellano lo que más bien le estuviere".

Els tòpics del caràcter castellà haurien configurat l'Espanya eterna. Eternament visionària, però eternament insatisfeta: i és que l'or d'Amèrica va durar el que va durar. D'aleshores ençà, aquest caràcter combatiu tendeix a generar malestars intestinals i força mal humor. Com que l'agressivitat cap a l'exterior no sembla possible es projecta cap a l'interior, amb les conseqüències sabudes: Espanya segons Machado está sempre escindida. Hi abunda la literatura clorhídrica i el desamor col·lectiu. Fins i tot en democràcia els lemes més aplaudits son: "Dale caña, Alfonso"  i  "A l'enemic, ni aigua!"

Diuen també els tòpics que el caràcter català és prudent, treballador, estalviador, fenici.  Encara que està obsessionat a no fer el ridícol ("levantinos, os pierde la estética", deia Unamuno),  sovint encén grans flamarades sentimenals ("el català - segons Plà - és un èsser que s'enyora"). A les obres de Rusiñol, hi podem trobar la síntesi dels tòpics catalans:  els Esteve son una nissaga de botiguers petitburgesos que només viuen per la feina.  Les diversions, l'amor i la vida col·lectiva els semblen frivolitats incompatibles amb la obligació principal: el guany i l'estalvi.  Una escena simbòlica de L'auca del Senyor Esteve és la descripció de l'escola on va l'Estevet, al carrer Flassaders. D'una finestra que dóna a un pati, n'arriba un estrany soroll: un "dring de plata que va caient". És el soroll de la fàbrica de moneda que hi ha al costat de l'escola. L'eròtica dels diners.

 Per descomptat: l'eròtica del poder (castellana) i l'eròtica econòmica (catalana) són tòpics que la realitat social desautoritza constantment.  Això no obstant, han tingut força influència en la caracterització de les societats respectives.  Hauria estat més intel·ligent aliar ambdós caràcters. Barrejar intrepidesa i sentit comercial. Equilibrar gosadia i prudència. Compensar l'afany conqueridor amb l'ideal de l'estalvi.  Però per facilitar l'equilibri  o aliança calia repartir el poder. I aquest repartiment no ha estat possible. L'alta tensió actual respon descarnadament al repartiment del poder a Espanya. El rebesnét dels Esteve vol ser algú al món. I el descendent de Pizaro, marcant una nova línia a la sorra, ha contestat sense inmutar·se:  amb mi o contra mi.