31 de desembre del 2015

La CUP per ara diu no, no tenim revolució. Però Podem-CUP podrien guanyar en posteriors eleccions a la independència. 31.12.2015

Missatge institucional del President en funcions 
A. Mas el 30.12.2015, en especial a la CUP:

""El deure a decidir dels representants polítics resulta indefugible en situacions complexes com les actuals, que obliguen a dialogar, negociar i pactar entre idees, persones i partits molt diferents.""
http://bit.ly/1R0M1Xo


(7 minuts)



ERC avisa a la CUP que Catalunya quedarà ‘encallada’ si no accepta Mas com a president

El portaveu de la formació subratlla la voluntat de suma que el president en funcions va transmetre en el discurs de Cap d'Any

ERC avisa a la CUP que, si no accepta Mas com a president del govern en la reunió del consell polític i dels diputats de diumenge, Catalunya quedarà ‘encallada’ en la situació que viu actualment el país. ‘Necessitem un pas més i el 10 de gener poder començar el procés constituent’, ha assenyalat el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, aquest migdia a Palafrugell (Baix Empordà). També demanen als dirigents de la CUP que a l’hora de prendre una decisió tinguin en compte ‘l’esforç important’ que s’ha fet amb Junts pel Sí per ‘acompanyar’ el full de ruta amb un pla de xoc ‘molt potent’.
Llegir·ho tot a :  http://www.vilaweb.cat/noticies/erc-avisa-a-la-cup-que-catalunya-quedara-encallada-si-no-accepta-mas-com-a-president/



Arribar "nafrats" però "curar-se i alçar-se": Forcadell i Llach criden el sobiranisme a la "calma"


La presidenta del Parlament i el diputat de Junts pel Sí es mostren optimistes a pocs dies del consell polític de la CUP

Lluis Llach i Carme Forcadell. Dues figures representatives dels anomenats "independents" de la llista de Junts pel Sí que ara ocupen la presidència del Parlament, per una banda, i un escó aconseguit per haver liderat la llista a Girona, per l'altra. A pocs dies del  consell polític on la CUP ha de decidir el seu posicionament final -després de l' empat de l'assemblea de diumenge-, han fet una crida a la calma i a no desaprofitar les majories de les eleccions del 27 de setembre: 72 diputats independentistes de 125. Un resultat històric pel sobiranisme que després de tres mesos no ha donat fruits -res més que la  declaració de ruptura del 9 de novembre- i que ara per ara es veu frustrat per la incapacitat de Junts pel Sí i la CUP de desencallar la investidura. 

El cantautor Lluís Llach ha reivindicat a  través de Twitter la seva vinculació ideològica amb la CUP, recordant el paper que ha intentat dur a terme al llarg de les negociacions. "Aquells que represento i aquells amb qui discuteixo...que no estronquem el mandat democràtic més transcendent", ha expressat en el setè d'una sèrie de vuit piulades d'aquest dimecres el matí. Així, crida a no desaprofitar el mandat del 27-S.





Sense independència no hi haurà revolució. Sense Mas, no hi haurà Colau. (article destacat, llegiu el final.)


LLEGIU la paradoxa de l'encapçalament:


dijous, desembre 31, 2015 - JORDI JUNCÀ. Mentre a Madrid els podemites pidolen un compromís pel dret a decidir a canvi de la investidura de Pedro Sánchez i formar govern amb el PSOE ( i amb Democràcia i Llibertat, si calgués), a Catalunya el 50% de la CUP es nega a investir Artur Mas a canvi d’iniciar un procés independentista. I pel que sembla, bona part d’aquest 50% de cupaires veurien amb bons ulls que la CUP es presentés a eleccions el març juntament amb En Comú Podem.

La lectura que fan aquests 1515 cupaires de la voluntat popular al nostre país és simple:

1) Tots els qui no van votar Junts pel Sí el 27-S van votar contra Mas, i tots els qui no van votar DiL el 20-D van votar contra Mas.


2) El fet que, en unes eleccions espanyoles, gairebé un milió de persones hagin votat
En Comú Podem té molta importància. Però que Junts pel Sí el 27-S (Amb Artur Mas com a presidenciable), a les eleccions catalanes, aconseguís més de milió i mig de vots i es convertís en el partit més votat de la història de la democràcia a Catalunya, no en té cap.

Aquesta és una lectura dels fets massa simple, o perniciosament partidista, o perillosament ingènua.
(...)


A les eleccions del 27-S van votar 4.130.196 catalans.
A les eleccions del 20-D van votar 3.774.327 catalans.
(...)

Els resultats de les eleccions del 20-D a Catalunya i a la resta d’Espanya han sigut diametralment oposats. Mentre que a Catalunya ha guanyat l’esquerra i el canvi, a la resta d’Espanya ha guanyat la dreta i l’”status quo”, fins a tal punt que si Catalunya fos independent, a Espanya, el 20-D, PP i C’s haurien aconseguit majoria absoluta. 
 L’única evidència que ens ha deixat aquest 20-D és que l’estat en què als catalans ens agradaria viure, serà català o no serà.

 Palesa aquesta evidència per enèsima vegada en 301 anys, i després de 301 anys de fracàs en el tossut intent català de canviar Espanya des de Catalunya, caldria que els 927.940 catalans que van votar a En Comú Podem el 20-D i els 1515 cupaires que no volen ni sentir a parlar de convertir a Artur Mas en President de l’autonomia catalana durant 18 mesos, fessin una reflexió  (Probablement gran part dels 1515 formin part dels 927.940 ):

"" En Comú Podem al conjunt de l’Estat espanyol representa un 3,69% dels vots, mentre a Catalunya representa un 24,74% dels vots.

A Espanya Podemos no ha guanyat les eleccions. Però en una Catalunya independent, amb la qüestió nacional ja superada, un partit com Podemos podría guanyar les eleccions i conformar un govern amb facilitat.


A Espanya Pablo Iglesias no serà President. Però en una República catalana, Ada Colau si podria arribar a ser-ho.


A Espanya, la reforma constitucional promesa per Podemos serà bloquejada o “cepillada” per el PP, el PSOE i C’s. Però a Catalunya, un Procés Constituent obert i participatiu pot començar en pocs mesos si la CUP arriba a un acord amb Junts pel sí.

 La República serà catalana, o no serà.


Sense independència no hi haurà revolució.


I la independència no la podem assolir sense Convergència i la base social que representa.


En definitiva, per paradoxal que pugui resultar: Sense Mas, no hi haurà Colau."" (Colau podria guanyar en unes properes eleccions, s'enten)


30 de desembre del 2015

Cómo eliminar los metales pesados de tu organismo


(No tengo conocimientos como para garantizar que todo lo de este artículo sea completamente cierto. Pero SI  quiero llamar la atención sobre  un grave problema, que suele ser desconocido  para el público en general.  Los animales  más altos en la cadena trófica  ya presentan síntomas: por ejemplo lo he leido muchas veces de los osos polares; he visto un vídeo japonés alertando de no comer delfines, en contra de su propia tradición culinaria, por tener exceso de metales pesados en su carne. Los peces acumulan los metales pesados que hemos echado en los mares y océanos. Los peces mayores van acumulando acumulando metales pesados (venenosos)  de los peces más pequeños.  ¡Seguid con atención este tema! Cuca de Llum.)



¿Qué son los metales pesados?

Los metales pesados son elementos químicos que, en mayor o menor medida, forman parte de la estructura de todo lo que nos rodea; desde la corteza de la tierra hasta nuestro organismo: el cobre, el hierro, el cobalto, el manganeso, el zinc, el aluminio, el plomo, el arsénico, etc. El problema se da cuando se acumulan en nuestro cuerpo en cantidades excesivas, lo cual nos causa un envenenamiento progresivo. Del mismo modo, una vez son emitidos estos metales de diferentes formas, pueden permanecer durante siglos en el ambiente.


¿Cómo entran a nuestro cuerpo?

A nuestro alrededor, los metales pesados están presentes de múltiples formas. Destacamos algunas de las más habituales:

Tuberías de plomo
Pescado azul de tamaño grande como el salmón, el atún o el pez espada
Termómetros de mercurio (al romperse)
Bombillas de bajo consumo (al romperse)
Utensilios de cocina de aluminio o que contengan otros metales pesados
Vacunas
Pesticidas
Productos de higiene y cosmética convencionales
Combustión de gasolina
Tabaco
Aditivos alimenticios
Medicamentos
Aguas procedentes de minas e industrias y otras aguas no tratadas
Amalgamas dentales de mercurio


¿Qué causan a nuestro organismo?

Los metales pesados son muy difíciles de eliminar de nuestro cuerpo, y por eso se van acumulando con el paso del tiempo, a medida que nos exponemos a ellos. Desde la antigüedad, los médicos de Grecia y Roma ya documentaron los síntomas de las personas que se exponen a ellos. Algunas de sus consecuencias para nuestra salud son las siguientes:

Cáncer
Enfermedades del riñón
Enfermedades del hígado
Retrasos en el desarrollo
Autismo
Enfermedades autoinmunes
Enfermedades articulares
Alteraciones del sistema nervioso
Enfermedades neurodegenerativas como el Parkinson o el Alzhéimer
Trastornos endocrinos
Anomalías durante el embarazo
Alergias
 

Las consecuencias que vemos en este listado son lo suficientemente importantes como para que podamos realizar una limpieza de metales pesados.



¿Cómo los eliminamos?

El tratamiento natural para eliminar los metales pesados se basará en los siguientes suplementos naturales, los cuales tienen propiedades quelantes, es decir, se unen a los metales pesados y los arrastran fuera de nuestro organismo. Además, tienen la ventaja de no tener efectos secundarios como los fármacos:

Alga chlorella: esta alga tiene un potentísimo efecto desintoxicante de todo tipo de sustancias dañinas, no sólo de los metales pesados, debido principalmente a su alto contenido en clorofila. Será el ingrediente principal de este tratamiento.

Cilantro (Coriandrum sativum): esta hierba ha sido usada como condimento tradicionalmente. Además de sus propiedades como quelante, contiene una gran cantidad de vitaminas, especialmente vitaminas A y K, y en menor medida vitaminas B, C y E. 

Ajo: este alimento medicinal, recomendado para múltiples enfermedades, también nos será muy útil en este tratamiento. Sus componentes depurativos ayudan a arrastrar todo tipo de toxinas fuera de nuestro organismo. Como mantenimiento, después de este tratamiento, podemos realizar la famosa cura tibetana del ajo

Magnesio: este mineral no tiene propiedades quelantes, pero sí que será muy útil para facilitar la eliminación de los elementos tóxicos.

Deberemos tomar estos suplementos y alimentos diariamente, en extracto o comprimidos, según la dosis máxima recomendada para nuestro caso, y durante al menos tres meses.

Durante la depuración es posible que notemos algunos síntomas de desintoxicación como dolores, acné o diarreas, que son consecuencia de los esfuerzos del cuerpo por eliminar esas sustancias. Deberemos tenerlo en cuenta y no detener el tratamiento, así como beber mucho agua entre comidas para ayudar en la depuración.

Además, es fundamental evitar siempre el estreñimiento, ya que estaría dificultando la evacuación de estos metales, pudiendo producir una reintoxicación.

También recomendamos siempre realizar este tratamiento con el seguimiento de un médico o terapeuta especializado.
Imágenes por cortesía de massdistraction, morberg

Recogen más de 503.000 firmas en menos de 8 dias para cambiar el sistema electoral.

( Jo crec que a Catalunya hem de canviar primer la Llei de Partits, i la LLei Electoral (no sé si van o no plegades), abans de proposar.nos assolir l'independència. Més avall us explico perquè. Quin tema tan important!)

                                                           HA INICIADO LA PETICIÓN UN JOVEN DE 18 AÑOS
La petición solicita a los líderes de PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y UP-IU que cambien "el injusto sistema electoral" para que en "la nueva legislatura se solucione un problema que lastra nuestra democracia".

EFE  |  Madrid  | Actualizado el 22/12/2015


Más de 380.000 personas han apoyado, con su firma y en menos de 48 horas, una petición impulsada por un joven de 18 años a través de la plataforma Change.org en la que se califica el sistema electoral de "injusto" y se pide su reforma.

Tras las elecciones generales del domingo, José Antonio Ruiz, un estudiante de la Universidad de Sevilla, ha promovido la iniciativa a través de la plataforma digital que se propagó rápidamente por las redes sociales.

La petición solicita a los líderes de PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y UP-IU que cambien "el injusto sistema electoral" para que en "la nueva legislatura se solucione un problema que lastra nuestra democracia".

El estudiante argumenta que la ley D'Hont y la circunscripción provincial "son trabas constitucionales que forman parte de un sistema en esencias antidemocrático porque los votos de los ciudadanos no deberían estar condicionados por coeficientes de población".

Ruiz explica en el texto que a la hora de elegir los ciudadanos son iguales ante las urnas, y por ello, que no "han de valer ni más ni menos que los de nadie". La iniciativa ha sido difundida rápidamente por las redes sociales a través del hashtag #1persona1voto2016..


Para unirse:
503.208 firmantes  a las 14:42  del  30.12.2015 - Se quiere llegar a 1 millón de firmas.



( Jo crec que a Catalunya hem de canviar primer la Llei de Partits, i la LLei Electoral (no sé si van o no plegades), abans de proposar.nos assolir l'independència
- Primer que el referèndum, la Llei de Partits. La d'ara és dictatorial (nomes mana el de dalt de cada partit, no és obligatoria la democràcia interna per renovar cada dos anys el líder en sufragi secret) 
- Segon, fomenta la corrupció perquè no resol bé el finançament dels partits.
- Les circunscripcions electorals, les llistes obertes, o tancades o sistema mixte (com l'aleman), el % mínim de vots per accedir a un diputat al Parlament en cas de nou partit polític, si els diputats seran o no aforats, quines inhabilitacions tindran quan siguin diputats i quan ho deixin de ser, quina "pensió", si els hi donem, pels seus anys al Parlament...  Hi ha un munt de detalls, TOTS MOLT IMPORTANTS,  que cal revisar del model de "democràcia dictatorial"  de la dita Transició del 78.  Tot el sistema està ple de trampetes, cal revisar·lo de dalt a baix.
Us deixo el link d'un article recent i molt molt complert sobre el tema, i el link al tag a on els trobareu tots:

>>  Com n'és d'important la llei electoral: A les eleccions espanyoles no tots els escons són per a tots, la trampa del bipartidisme


EN FI QUE NO ENS SENTIM REPRESENTATS PELS PARTITS EN EL   PROCÉS  D'INDEPENDÈNCIA,  SON UN ENTREBANC MÉS QUE  UNA  AJUDA.)


26 de desembre del 2015

Un centenar de ediles de la CUP piden "generosidad" para pactar con JxSí



Han hecho público un manifiesto en el que piden facilitar la formación de un gobierno en Catalunya y evitar unas nuevas elecciones en marzo

Estos representantes municipales, pertenecientes al sector CUP-Poble Actiu, piden a las dos formaciones independentistas que sean conscientes de que "en estos momentos el futuro de este país está en buena parte en sus manos y que por tanto sean dignos de la esperanza de este pueblo".

"Pedimos generosidad, flexibilidad y empatía. Pedimos mirar más allá de nosotros mismos", indican los firmantes, que añaden que "el apoyo social amplio a la independencia y a la república catalana al que hemos llegado es un bien colectivo que debemos preservar y hacer crecer aún mas; y que de ninguna de las maneras se debería poner en peligro ni dilapidar por falta del esfuerzo político necesario".

Solicitan, en este sentido, que "este horizonte ilusionante, y la concreción de los pasos a hacer para avanzar marquen el debate, y no los ataques y la beligerancia a la que hemos asistido en esta etapa post 27S. Esto sólo consigue fortalecer al enemigo político y debilita el proceso de construcción de la república catalana independiente".

Los cargos municipales de la CUP consideran que la posible falta de acuerdo político sería "muy negativo" para el proceso soberanista al representar "el retorno al marco autonómico y la imposibilidad de construir la república catalana".

Reconocen que unas nuevas elecciones en Catalunya podrían "desestabilizar y debilitar el apoyo social y político a la opción independentista", reforzando las "terceras vías" y favoreciendo nuevos pactos con el Estado español.

25 de desembre del 2015

La felicitat, un efecte secundari (Viktor Frankl)

Viktor Frankl, del Prof. Dr. Franz Vesely, a la Viquipèdia


No persegueixis l’èxit directament. Com més el persegueixis, com més t’hi focalitzis en assolir-lo, més inabastable et serà. Per assolir la felicitat, per exemple, no ens interessa fer d’ella el nostre objectiu, la felicitat es dóna com un efecte secundari. Quan ens dediquéssim personalment a una causa major, diferent de nosaltres mateixos, llavors serà quan la felicitat es produirà com un valor afegit. La felicitat es donarà, i la mateixa regla val per a l’èxit; deixa’l que succeeixi, no t’hi amoïnis, t’arribarà. Escolta la teva veu interior, fes allò que et demana de fer, i fes-ho el millor que puguis. Llavors te n’adonaràs que, amb el temps, amb el transcurs del temps, l’èxit es presentarà precisament perquè t’havies oblidat de pensar-hi.




Viktor Frankl, a Ein Psychologe erlebt das Konzentrationslager”, publicat en català com L’home a la recerca de sentit per Edicions 62.

(La Cuca de Llum recomana molt la lectura d'aquest llibre, l'he llegit i és molt bo.)  







Viktor Emil Frankl, neuròleg, psiquiatra i filòsof austríac, creà la logoteràpia. Va sobreviure als camps de concentració nazis d’Auschwitz i Dachau i, a partir d’aquesta experiència, escrigué el llibre L’home a la recerca de sentit.






(article seleccionat per Oriol López Salvadó de la blog: http://coachingpersonal.cat/2013/12/02/la-felicitat-un-efecte-secundari/ )

24 de desembre del 2015

Turull: “Si la CUP diu no, no hi haurà candidat alternatiu”

( Molt bé. Els lectors catalans donaran a la CUP (versió Anna Gabriel d'ara)... el que es mereix. I s'ha acabat el problema. Viviu dels vots que us va fer guanyar en David Fernández i en Quim Arrufat, que era un altre tarannà. Cuca de Llum.)


Jordi Turull ha deixat clar a la CUP que si l’assemblea del dia 27 diu No a Artur Mas i a la proposta d’acord, no hi ha més marge. El president del grup parlamentari de Junts pel Sí ha dit a una entrevista a RAC1 que davant la negativa cupaire, l’única alternativa són les noves eleccions. “No hauria de ser un drama les eleccions, però els representants polítics hauríem demostrat que no hem estat capaços de fer-ho tant bé com la gent del carrer”, ha afirmat el dirigent convergent. 
Les noves eleccions no serien plebiscitàries

A més, ha dit que els nous comicis ja no serien plebiscitaris: “Ja l’hem fet, i el mandat democràtic és molt potent”. Amb tot, ha volgut escenificar optimisme dient que “si veus la dinàmica de les reunions, hi ha ganes”. Turull ha explicat que Junts pel Sí mai ha tingut la sensació “que se’ns en vagi de les mans”, i que la CUP tampoc s’ha volgut aixecar mai de la taula.  
http://www.directe.cat/noticia/462633/turull-si-la-cup-diu-no-no-hi-haura-candidat-alternatiu?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook

"L’assemblea de la CUP torna a canviar de lloc i finalment es farà a Sabadell". El sistema de votació no és segur que sigui secret amb urnes.




Els militants que assisteixin a l'assemblea decidiran si el vot es fa a mà alçada o en urnes 

 

Dimecres  23.12.2015  -  vilaweb.
L’assemblea que farà la CUP diumenge per decidir si investeix Artur Mas o no ha tornat a canviar de lloc. Finalment serà a Sabadell, concretament a la pista d’atletisme coberta. És la segona vegada que canvia d’emplaçament. De primer es va triar el Teatre de la Passió d’Esparreguera, després el firal de Girona i ara l’opció final és Sabadell.

Aquest canvi respon a la gran quantitat d’inscripcions que hi ha hagut: més de 3.500. Xavi Generó i Natàlia Sánchez, de l’organització de l’assemblea, han dit que l’espai que tenien previst d’utilitzar a Girona no podia encabir-hi tothom i, ‘per raons tècniques i no per cap mena de pressió’, els organitzadors han decidit de portar-la fins a Sabadell. El gran volum de gent també ha fet inviable, ‘per motius tècnics i econòmics’, la votació amb comandaments electrònics. I per això la CUP ha optat per fer les votacions a mà alçada. Tanmateix, si un 25% dels assistents ho demanen, s’habilitaran urnes per tal que les votacions siguin secretes.

 

23 de desembre del 2015

Què ha comprat JxSí a la CUP?





22 DESEMBRE 2015  -  Quico Sallés 
Els negociadors de JxSí i de la CUP s’han fet un tip de negociar per escatir les intencions de les peticions d’uns i altres. Com que la cuina del document li ha tocat al grup majoritari que ha hagut de posar negre sobre blanc la proposta, JxSí ha assumit peticions concretíssimes dels cupaires que es veuen en les 61 planes i les 35 mesures concretes del Pla de Xoc. Són les diferències amb les anteriors propostes. La resta de propostes tenen una paternitat més compartida.

1.- Desnonaments zero
El pla de xoc conté un paràgraf que és un copia i enganxa de la mesura que la CUP està aplicant a Badalona, on hi governa una alcaldessa de la confluència, Dolors Sabater,  on s’hi incorporen els cupaires. El pla preveu un protocol territorial per evitar que les famílies o persones siguin desnonades per situacions de dificultats econòmiques i socials.

2.- 50 milions per a la dependència
La dotació de 50 milions per garantir les prestacions econòmiques i serveis per a persones en situació de dependència. Una proposta que la CUP n’ha fet bandera.


3.- Foment cooperatives i economia social
Destinar el 20% dels més de 90 milions d’euros del Fons d’Ocupació a fomentar l’economia social i cooperativa. Mesura amb el copyright cupaire


4.- Cànon de l’aigua
Derogació del Decret Llei 2/2014 del 10 de juny referent a una cessió del cànon de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i dissenyar un sistema per recuperar el 100% del cànon que reverteixen en les famílies desfavorides.


5.- Moratòries
El document compromet al Govern a no rebaixar salaris públics i a no vendre actius i immobles de la Generalitat.


6.- BCN World
Queda aturat i en suspens. Es revisarà el pla amb JxSí i la CUP i no es tornarà a iniciar fins que no hi hagi “acord”.


7.- Salut pública
La proposta d’acord preveu que els centres hospitalaris privats amb ànim de lucre no s’integrin al SISCAT.


8.- Consorcis sanitaris
Revisió dels consorcis i de les actuacions estratègiques en salut a Girona i Tarragona. S’atura el consorci de Lleida. Una demanda bel·ligerant de la CUP.


9.- Prohibició de venda de dades sanitàries
El document també insisteix que “en cap cas estarà permesa la venda de dades dels pacients a empreses privades”.


10.- Reproducció assistida per a lesbianes
El pla inclou 1.900.000 euros per a la reproducció assistida de dones lesbianes o dones sense parella masculina i dones soles. Fins ara, un sector de la població que no hi tenia accès en la sanitat pública.


11.- Salari mínim català
El text preveu implementar un salari mínim català, que d’acord amb la Carta Social Europea, seria equivalent al 60% del salari mitjà, amb una equivalència de 1.000 euros al mes.


12.- Banca pública
La proposta inclou l’acceleració de la reconversió de l’Institut Català de Finances en un banc públic català amb representativitat dels agents socials i la societat civil.

Lluís Llach: ‘Les bases de la CUP han de decidir si anem a la independència o no’


 
Junts pel Sí considera que la proposta d'acord presentada ahir és assumible per les bases de la CUP 

Junts pel Sí considera que la proposta d’acord per a la independència presentada ahir és assumible per a la CUP. El diputat Lluís Llach considera que ara correspon a les bases de la CUP, a l’assemblea de diumenge, de ‘decidir si anem cap a la independència o no’. Ho ha explicat així en declaracions a Catalunya Ràdio: ‘A Junts pel Sí tenim molta pràctica a renunciar a molts paràmetres intel·lectuals i de creences ideològiques. Hem de decidir si fem el pas a la independència amb un mínim que crec que és totalment acceptable per a tothom. El nostre programa ja era això, una mica: hi ha cantants calbs, hi ha gent conservadora, gent d’esquerres, i vam fer un programa de resum per a anar junts. La necessitat, l’obligació de comptar amb el mandat de la CUP, ens obliga a estirar aquest programa perquè s’hi puguin sentir còmodes. A partir d’aquí les bases de la CUP han de decidir si anem a la independència o no.

Pel diputat de Junts pel Sí Toni Comín, la presidència d’Artur Mas no ha de ser cap escull, tal com ho presenta la CUP, sinó una garantia que el pla social s’aplicarà, i recorda que moltes de les propostes que va fer el tripartit van néixer en una condició molt més fràgil.

Escolteu les declaracions de tots dos i de Lluís Corominas en aquesta entrevista a Catalunya Ràdio:

Anna Gabriel reb una observació dura de Toni Soler a RACC1


Anna Gabriel s’ha endut una bona estirada d’orelles de part de Toni Soler davant l’aparent contradicció del sistema assembleari de la CUP. En una entrevista a RAC1 aquest matí que podeu recuperar en l'àudio adjunt d'aquesta peça, la diputada ha dit que no es pronunciaria sobre el document de Junts pel Sí perquè això ho ha de decidir la militància: "No es tracta que m'agradi a mi o no personalment". No obstant, el periodista ha expressat de manera espontània que sí que es tracta que digui el seu parer. 
"Jo trobo que sí que es tracta de saber si t'agrada a tu personalment i a la resta de diputats, perquè desenes de milers de persones us han votat perquè els representeu, negocieu i us entengueu o no els uns amb els altres", ha etzibat Soler. A més, li ha dit que "no podeu ser intermediaris entre Junts pel Sí i l'assemblea de diumenge, teniu una feina superior perquè la gent us ha votat, és la vostra feina". Gabriel s'ha quedat parada i li ha dit: "Toni, has començat així una mica dur". Tot seguit ha començat a defensar a ultrança l’assemblea del partit, però el periodista li ha recordat que la CUP no sempre funciona així.

No van portar a l'assemblea la reacció al 20D

Per exemple, li ha recordat que aquest diumenge de matinada, just després de saber-se el resultat dels comicis a l’Estat, els cupaires van fer públic un text on reivindicaven que Junts pel Sí proposés un candidat alternatiu a Artur Mas vistos els discrets resultats de Democràcia i Llibertat, però que en aquest cas, no li van preguntar a tota l’assemblea si estaven d’acord amb el comunicat
 
Audio de l'entrevista de Anna Gabriel a RACC1: http://www.directe.cat/audios/zasca.mp3  (5min30'')
 

9 de desembre del 2015

Judíos españoles: “Para nosotros la Navidad es muy importante "porque las raíces de Europa son judeocristianas".”




El portavoz de la Comunidad Judía de Madrid asegura que le parece estupendo que se celebre la Navidad y que se monten árboles y belenes "porque las raíces de Europa son judeocristianas".


A l'escola, l'scrabble en català

 Scrabble escolar en Català. 
Scrabble, un joc per fer família i demanar als reis.



UNA IMATGE QUE POT ESCRIURE MES DE MIL PARAULES
els alumnes de 5è de primària, amb la professora Maria Serrano i l'scrabble en català.
#scrabbleencatala #scrabblecat #scrabble #scrabbleCat
 www.fiscrabble.cat  
www.scrabbleescolar.cat

Como enseñar matemáticas usando Lego



El constructor para niños Lego es un fenómeno. Tanto pequeños, como adultos con entusiasmo pasan sus ratos libres construyendo objetos distintos. Lego desarrolla la imaginación, la creatividad y el pensamiento lógico, incluso, se puede utilizar como un manual de aprendizaje.

La maestra escolar Alycia Zimmerman, por ejemplo, emplea las piezas del famoso Lego para enseñarles a los niños las bases de las matemáticas. Con ayuda del Lego se pueden enseñar operaciones sencillas y nociones básicas.


 
 Fraccions

Suma de fraccions

 Mitjana aritmètica


 Elevar al quadrat

8 de desembre del 2015

Com n'és d'important la llei electoral: A les eleccions espanyoles no tots els escons són per a tots, la trampa del bipartidisme


(Reflexions  per avançar en la tan esperada reforma electoral. El sistema electoral "provisional" vigent des de la transició, és dels més "cuinats"  del món. Tot es va dissenyar per tenir una democràcia que fos... com més propera a una dictadura possible! la nostra democràcia de mala, dolentíssima qualitat. Ho és, entre altres coses,  per la poca qualitat de la llei electoral; per exemple no hi ha obligació  de democràcia interna als partits, resulten d'estructura vertical, només mana el que és al capdemunt del partit, es a dir, estil dictatorial. Tampoc està ben resolt el finançament dels partits. Hi ha un clam en contra de les llistes electorals tancades..., i no us penseu que això és tot, no no, hi ha més coses! Problemes desapercebuts per una majoria de ciutadans, amb la qual cosa la distorsió és major encara.

 L'altre part del problema no son les estructures ni les lleis, no: som nosaltres els ciutadans. Es a dir que nosaltres, per les raons que sigui, no fem servir totes les eines que les lleis actuals ens donen, tot i ser clarament millorables. Tampoc lograré agotar el tema, només apunto idees perquè algú altre segueixi. 

Per exemple hi ha l'opció d'escriure a les autoritats pertinents quan un ens, o un servei, o el que sigui no funciona prou bé. D' escriure o no, no ens en fem una obligació cívica. Aquest detall que costa tant resol moltes coses!  Una observació ajuda a mantenir el servei en bon estat, ajuda a no abaixar la guàrdia. Quan va malament, sovint és l'única manera en la pràctica per redreçar·ho; de vegades des de dins del servei públic no es veu, o sí que es veu però sense aquesta empenteta no ho acaben de fer. Son les petites passes que permeten actualitzar les coses. És una virtut que en diria civisme, crec que milloraria molt el que hi hagi aquesta "interacció" entre les administracions públiques, les grans companyies de subministraments - aigua, llum, gas, telefonia... - i els ciutadans. 

 Les "Fulles de Reclamacions" que les companyies tant temen que un usuari empleni i signi. L'empresa ha de portar·la a l'ens pertinent en un breu plaç de temps, de l'ordre de 48h. 

Tinc la sensació que una cosa tant senzilla com que escribíssim un mail d'aquest estil a l'any cada ciutadà,  només això canviaria el país!  Cuca de Llum)





El sistema electoral espanyol fa que la majoria de partits, tret dels dos majoritaris, només tinguen possibilitats d’entrar en un 30% de les circumscripcions.



Vilaweb - 07.12.2015
Totes les eleccions del món resten condicionades pel sistema electoral. Però n’hi ha de més cuinats i de no tant, i el sistema electoral espanyol és dels més cuinats del món. Creat durant la transició política amb la voluntat de refermar els dos grans partits, penalitza clarament els partits d’abast estatal que queden tercer i quart en nombre de vots.


partits congrès.001



Tres classes diferents de províncies
La circumscripció electoral espanyola és la província, i n’hi ha de tres menes diferents.





—27 províncies en què s’elegeixen 99 diputats i on es pràcticament impossible que un tercer partit obtinga un diputat. En aquestes circumscripcions, un tercer partit ha d’aconseguir entre el 16% i el 33% dels vots per a entrar al parlament.

—20 províncies en què s’elegeixen 145 escons i on és possible, però no senzill, que els tercers partits aconseguesquen diputats. En aquestes circumscripcions, un tercer partit necessita entre el 9% i el 14% dels vots per a entrar al parlament.

—5 províncies en què s’elegeixen 106 escons i on sí que és senzill que els tercers partits obtinguen representació parlamentària. En aquestes demarcacions, un 5% de vots pràcticament atorga representació segura.
partits congrès.001
Aquesta divisió no afecta tant els partits nacionalistes, que tenen una implantació territorial molt més concentrada, com els tercers partits d’àmbit estatal. La barrera electoral real a la majoria de les províncies supera el 10%, i en alguns casos arriba al 30%, cosa que fa gairebé impossible que el tercer partit hi obtinga cap escó.

A les eleccions del 2011, els partits altres que el PP o el PSOE van tenir aquesta representació:

—A les 27 províncies menors, dels 99 escons en joc només 7 no van ser per al PP ni el PSOE. I tots 7 foren per a formacions nacionalistes o regionalistes: 2 per a CiU a Lleida; 2 per a UPN, 1 per a Amaiur i 1 a per Geroa Bai a Navarra; i 1 per al PNB i 1 per a Amaiur a Àlaba. Els altres 92 escons van anar a parar al bipartidisme.

—A les 20 circumscripcions mitjanes, dels 145 escons 23 van anar a parar a tercers partits, però d’aquests només 2, d’Esquerra Unida (a Astúries i Màlaga), no van anar a parar a partits regionalistes o nacionalistes.

—A les 5 circumscripcions grans, dels 106 escons en joc 25 van anar a parar a formacions terceres: 8 a Esquerra Unida i ICV, 5 a UPyD i la resta a formacions nacionalistes (9 a CiU, 2 a ERC i 1 a Compromís).

És fàcil d’observar la correlació entre la mida de la representació i la pluralitat

És fàcil d’observar la correlació entre la mida de la representació i la pluralitat:

—En el grup de circumscripcions petites, PP i PSOE sumen 92 escons dels 97, el 93% dels escons.

—En el grup de circumscripcions mitjanes, PP i PSOE sumen 122 escons dels 145, el 84%.

—En el grup de les circumscripcions grans, sumen 81 escons dels 106, el 76%.

Si n’excloem els escons aconseguits pels partits nacionalistes, les xifres són encara més escandaloses:

—En el grup de les circumscripcions petites, PP i PSOE sumen el 100% dels escons.
—En el grup de les circumscripcions mitjanes, PP i PSOE sumen el 98% dels escons.
—En el grup de les circumscripcions grans, PP i PSOE sumen el 84% dels escons.


Només hi ha en joc realment un 30% dels escons
La conclusió que s’infereix d’aquestes dades és que en el sistema polític espanyol només es posa en joc aproximadament un 30% dels escons reals perquè el 70% se’l queden de segur les dues grans forces polítiques.

Per això al congrés escollit el 2011, dels 350 escons 294 són del PP i el PSOE.
Al congrés escollit el 2008, dels 350 escons 323 eren del PP i el PSOE.
Al congrés escollit el 2004, dels 350 escons 312 eren del PP i el PSOE.
Al congrés escollit l’any 2000, dels 350 escons 308 eren del PP i el PSOE. Etcètera.

La realitat és que o passes a ser, almenys, el segon partit en un nombre important de circumscripcions o no obtindràs una gran representació parlamentària.

Però això que és una garantia per als dos partits grans paradoxalment els és també una amenaça. Si Ciutadans o Podem poguessen desbancar el PP o el PSOE de la segona posició electoral, tindrien una gran prima d’escons i el partit desplaçat cauria a una posició irrellevant dins el congrés. Per això són tan interessants les eleccions del 20 de desembre.


Cal un canvi multitudinari d’orientació de vot per a superar el bipartidisme
Tanmateix, això només passaria si hi hagués un canvi de l’orientació de vot en massa, especialment a les províncies petites. Ciutadans o Podem haurien de superar el PP o el PSOE a Castelló, Lleida, Terol, Osca, Cantàbria, Navarra, Valladolid, Lleó, Ciudad Real, Huelva, Càceres, Lugo, Albacete, Burgos, Salamanca, Ourense, Àlaba, la Rioja, Zamora, Guadalajara, Conca, Palència, Àvila, Segòvia, Sòria, Ceuta i Melilla. I la cosa és difícil perquè són províncies on el bipartidisme és avui encara molt fort i en alguns casos hi ha una competència molt ben assentada dels grups nacionalistes.


Si Ciutadans i Podem no poden penetrar amb força en aquestes províncies, cosa molt difícil, ja jugaran amb desigualtat d’oportunitats, perquè per a ells el congrés tindrà un centenar d’escons menys. I això faria gairebé impossible de superar PP i PSOE. Voldria dir que haurien d’ultrapassar molt clarament aquests dos partits en les altres circumscripcions i, dels 251 escons restants, n’haurien d’obtenir prop de 200, cosa que no preveu ningú.


A Podem li costarà molt d’aconseguir un nombre significatiu d’escons
Una dificultat afegida per a aquests dos partits és la presència de forts partits nacionalistes. El sistema electoral espanyol va ser dissenyat per a enfortir els dos grups principals de cada província i segurament no va tenir en compte o no va poder evitar que això refermàs també els grups nacionalistes.


On hi ha grups nacionalistes forts, el PP o el PSOE hi obtenen resultats molt inferiors perquè l’electorat que en unes altres províncies els votaria prefereix votar la dreta o l’esquerra nacionals.

Històricament, el tercer partit espanyol fa frontera amb els grups nacionalistes i la seua potència depèn molt, com si fossen vasos comunicants, de la potència dels nacionalistes. Va ser el cas, per exemple, d’Esquerra Unida del País Valencià que fins a la irrupció de Compromís representava al congrés el moviment valencianista i que després en quedà fora. En aquestes eleccions, però, en vista de la tensió creada pel cas català, sembla molt difícil que Ciutadans faça frontera amb cap partit nacionalista. En canvi Podem, en moltes de les circumscripcions clau, haurà de disputar els escons no únicament amb el PP i el PSOE sinó també amb partits nacionalistes forts. I això encara li fa el camí més costerut.
Pablo Iglesias
Si mirem les províncies on és més fàcil d’aconseguir diputats, veurem que en moltes Podem tindrà una forta competència de partits nacionalistes.

En el grup de les cinc circumscripcions on més fàcilment es poden obtenir diputats, hi ha Barcelona, València i Alacant (amb Madrid i Sevilla). D’entrada, només a Alacant seria fàcil per a Podem, però a València i a Barcelona tindrà una competició dura amb els nacionalistes.

En el grup de les vint circumscripcions mitjanes, Podem es trobarà amb contrincants nacionalistes forts a les Illes Balears, Girona, Tarragona, la Corunya, Pontevedra, Biscaia, Guipúscoa, Tenerife i las Palmas. És a dir, que la meitat de les circumscripcions de dificultat mitjana serien també molt competitives per a ells.

És creïble en aquest entorn que Podem obtinga un resultat espectacular en escons? La veritat és que no. Fins i tot si l’aconsegueix en vots serà molt difícil que puga traduir el resultat en escons, especialment si no pot tancar acords sòlids al País Valencià, les Illes i Galícia. El partit de Pablo Iglesias està en bones condicions per a disputar els 106 escons de les circumscripcions grans, on efectivament podria ser una sorpresa històrica, però tindria serioses dificultats en la meitat de les circumscripcions mitjanes, que trien entre totes 145 escons. Per això, només si supera en vots el PSOE a tot l’estat espanyol Podem està en condicions d’obtenir un resultat excel·lent.


Ciutadans pot ser la gran sorpresa?
El cas de Ciutadans és lleugerament diferent. Comparteix amb Podem la dificultat de penetració en les províncies més difícils, però en les altres té l’avantatge que competeix, pràcticament de manera exclusiva, amb el PP.


És previsible, doncs, que a Múrcia, a Sevilla, a Màlaga o a la Corunya Ciutadans obtinga més vots que el PP? Es pot repetir a escala espanyola el resultat català? Aquesta és segurament la gran incògnita de les eleccions del desembre.
Inés Arrimadas i Albert Rivera.
Però, partint de la base que a les províncies petites no serà fàcil de derrotar el PP, Ciutadans hauria d’aconseguir uns resultats extraordinaris especialment a les províncies mitjanes si realment aspira a plantar cara als populars. En les grans (Barcelona, València, Alacant, Madrid i Sevilla), Ciutadans segurament aconseguirà un bon resultat, entre vint diputats i trenta, per exemple. Per a ells, la clau és tenir també resultats excel·lents a les vint províncies mitjanes. Només així podria esdevenir imprescindible per a un pacte de govern.

La batalla està doncs a Cadis, Saragossa o Múrcia, on hauria de poder superar el PP si vol compensar la missió quasi impossible d’imposar-se en les províncies petites, aquelles 27 que, amb 99 escons, són la garantia del bipartidisme a l’estat espanyol.


El punts clau dels Països Catalans
Als Països Catalans, les províncies que tindran un resultat més significatiu seran les Illes (amb 8 diputats) Saragossa (on voten una part dels habitants de la Franja, amb 7 diputats) i Girona i Tarragona (amb 6 diputats cadascuna). D’aquestes circumscripcions, en aquesta legislatura que s’ha acabat només a les Illes hi hagué una situació de bipartidisme.


De les cinc circumscripcions on és més fàcil d’aconseguir diputats, tres són del país (Barcelona, València i Alacant) i en totes els resultats van superar el bipartidisme a les eleccions passades.

Finalment, entre les circumscripcions on és més difícil d’evitar el bipartidisme hi ha Castelló, Lleida, Terol i Osca; només a Lleida va aconseguir escons un partit diferent del PP o el PSOE (en aquest cas, CiU).

http://www.vilaweb.cat/noticies/a-les-eleccions-espanyoles-no-tots-els-escons-son-per-a-tots-la-trampa-del-bipartidisme/