Eufemismes en la seva accepció actualitzada, que vol dir = mentides:
'DINERO OCIOSO': al que es refereix Von der Leyen és als ESTALVIS PRIVATS dels europeus que ara ella s'ho vol quedar, és a dir pèndre'ns els nostres estalvis. Perquè el BCE té pérdues?
Els Estats, les multinacionals a través d'ells, volen acabar definitivament amb la llibertat de premsa, així com la privacitat en comunicacions privades, és a dir volen tenir-hi accés sense el permís judicial que ara cal. Volen fulminar-nos drets bàsics: LA LLIBERTAT
La LLIBERTAT de poder escriure el que pensis a X (abans Twitter) sense censura, la llibertat de no revelar identitats con fa Telegram. L'Estat vol tenir accés a les nostres converses privades a través de Whatsup...
Per suposat no patiu, això no surt a la TV, ni ràdio ni cap medi públic, ho aniran implantant mig d'amagatotis.
No sembla que aquestamala notícia tingui repercusió social,per ara, pel que fa a expressions públiques com cartes als diaris, manifestacions de protesta, etc...Però ja hemdetectat l'augment de la censura a tots els medis des de fa un temps.Com diu en Marc Vidal,si volem llibertat en les comunicacions, l'haurem d'obtindre després d'una dura confrontació amb l'Estat.Sembla que araTOTS els estats del G-20s'han posat d'acord en censurar medis, tancar Telegram si no afluixa - i ha hagut d'afluixar-, i aplicar una "mort civil" a qui passi dels seus límits. Cal interioritzar-ho i preguntar-se: jo que hi puc fer??
Aquest pagès horticultor de l’Alt Maresme explica les reivindicacions més concretes que tenen a les comarques del Maresme, el Vallès Occidental i Oriental i el Baix Llobregat
Miquel Riera a la concetració pagesa de dimarts 6 de febrer a Mataró (el Maresme).Una cinquantena depagesos depagesos de l’Alt i el Baix Maresmees van concentrar ahir a Mataró amb unatrentena de tractors, a més de furgonetes, cotxes particulars, petits camions… Pel tipus de cultiu, hi hapocs tractors al Maresme. Però es van dirigir a la C-32 en comitiva i amb l’encesa simultània de tots els intermitents dels vehicles, per pujar primer en direcció a Argentona i, després, fer un canvi de sentit i anar cap al sud, fins al Mercat de la Flor de Vilassar, on van llegir un manifest. La pagesia ha dit prou i ha sortit en massa amb els tractors a tallar vies de comunicació i en marxa lenta per tot el país. En aquest territori periurbà, el Maresme, un paisatge altament urbanitzat, són pocs pagesos (en els darrers deu anys es parla de la pèrdua d’un centenar de projectes agraris a la comarca), empreses familiars petites que es dediquen a l’horta i a la vinya, sobretot, i també algunes a la flor ornamental.
Hem parlat amb el pagès Miquel Riera de com s’ha organitzat la marxa lenta al Maresme i dels problemes que tenen més concretament en aquesta zona. Uns problemes concrets, que també tenen al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat. Problemes que amb una actitud més amatent de Mercabarna s’hi podria fer front. Ell s’està a Palafolls i ve de família pagesa. El seu pare és l’històric dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera.
Miquel Riera ens explica: “Aquestes mobilitzacions d’avui han sorgit de grups de WhatsApp i, en aquest sentit, els sindicats han quedat una mica descol·locats. Perquè les dues manifestacions oficials eren el 13 de febrer a Catalunya i el 21 a Madrid. Per això ens hem hagut de ressituar. Diumenge havíem preparat un escrit i ahir, que ens vam tornar a reunir en assemblea, el vam refer i vam decidir quina acció faríem avui.”
—El manifest que heu escrit, quins problemes recull? . —Hi ha temes que ens engloben a tots, com l’excés de paperassa, massa burocràcia, el llibre digital, el problema de la manca de relleu generacional, el problema del mal ús de l’aigua, que sempre ens toca a nosaltres pagar per les restriccions d’aigua… Però la pagesia d’aquí també tenim dos problemes molt concrets, que ens afecten d’una manera greu i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna, el mercat central. Són dos temes que afecten sobretot els pagesos que fem horta al Maresme, però també al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat.
—A quins temes propis us referiu? —Un és el de la venda fraudulenta dels excedents d’hortícoles d’alguns països europeus, que s’haurien de destruir en els seus països d’origen, tal com marca la seva política interior, però no ho fan. Hi ha algun espavilat que els importa de manera fraudulenta i ens fa trinxar els preus. Això normalment passa a l’estiu, que és quan ells tenen més producció i nosaltres tenim la nostra.
—De quins països parlem? —Holanda, França, Alemanya, el centre d’Europa. Exigim a la direcció de Mercabarna que ho vigili, que vetlli perquè això no passi. Anys enrere ho feien, però aquest... (seguirem)
LLos agricultores han puesto en llamas a Bruselas, literalmente. Y es que, el 1 de febrero salieron a protestar en los alrededores del barrio europeo, bloqueando las carreteras con sus tractores, y acampando enfrente del edificio del Parlamento Europeo. Pero vaya, esta ha sido tan solo una de las muchas protestas que ha habido. Y es que, aunque este asunto ha sido muy sonado desde mediados de enero, lo cierto es que, en otoño de 2023, ya había agricultores protestando en lugares como Francia, Países Bajos o Polonia, por ejemplo. Pero, ahora, la situación ha ido a más sin lugar a duda. Y tenemos protestas también en Alemania, España, Bélgica, Rumanía, Grecia, Italia, y seguro que me estoy dejando algún país.
Este tema ha cobrado mucha importancia ya no solo por la magnitud de las protestas y por lo rápido que se están extendiendo desde enero de este año, sino también porque en 5 meses tenemos elecciones europeas, y ya hay diferentes líderes y grupos políticos intentando capitalizar el descontento de los trabajadores agrícolas. Además, lo curioso de toda esta movida es que no hay una respuesta única para explicar las protestas. O sea, a pesar de que los agricultores europeos tienen grandes quejas similares, que comparten, lo cierto es que luego, en cada país, hay otras demandas muy diferentes. Hasta el punto de que los agricultores franceses están echando la culpa a España e Italia, luego los españoles se la echan a Marruecos, y los agricultores polacos culpan a Ucrania.
Ahora bien, todos los agricultores tienen una gran queja en común: las políticas verdes de la Unión Europea. Pero ¿cuáles son esas quejas tienen los agricultores? ¿Por qué las protestas se están extendiendo tan rápido por varios países de la Unión Europea? Y, hablando de la Unión Europea ¿qué están haciendo instituciones como la Comisión Europea para lidiar con este asunto?