Espanya ha enganyat Europa amb els fons (2) europeus?

 

 

 

 Ha passat molt desapercebuda una notícia de la qual després de les eleccions i fora de l'actual voràgine del 28 de maig, sens dubte, en sentirem parlar i em temo que bastant. Es tracta de saber què ha fet Espanya amb els importants ajuts rebuts des de Brussel·les com a fons Next Generation. Ha estat la presidenta de la Comissió de Control Pressupostària del Parlament Europeu, Monika Hohlmeier, alemanya i pertanyent a la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), la marca de la CDU en aquell land del sud d'Alemanya, la que ha llançat l'alerta sobre el repartiment d'uns 40.000 milions d'euros, la falta d'informació facilitada pel govern de Pedro Sánchez i l'opacitat sobre la destinació d'aquests fons i el tipus de projectes que es poden haver realitzat. L'eurodiputada alemanya ha estat incisiva i prudent a parts iguals: manquem d'informació, la qüestió és esmenable però és preocupant que encara estiguem així. Una manera elegant de collar Espanya però també de recordar-li que no pot fer el que vulgui amb els diners rebuts.

 

 

S'havia d'arribar a aquest moment, ja que no és que Brussel·les desconegui amb precisió quirúrgica el que s'ha fet amb aquests diners, sinó que l'opacitat existent no fa cap altra cosa que alimentar les especulacions que no tots els ajuts s'han fet servir en projectes de transformació digital o per a qüestions mediambientals al marge dels pressupostos generals de l'Estat. No són, per tant, una caixa B per disposar de més diners per a projectes ordinaris, sinó que els milers de milions han de servir per a la modernització real de l'economia espanyola, una autèntica batalla de molts estats de la UE, sobretot els de l'òrbita alemanya i del nord d'Europa, que tenen ben present què ha passat amb ajuts europeus en moments no tan llunyans.

 

Veurem com explica la vicepresidenta primera Nadia Calviño, gestora amb mà de ferro dels ajuts europeus, el detall del que s'ha gastat en els fons Next Generation i si satisfà Europa, ja que a Espanya les queixes que els diners no han arribat allà on havien d'arribar també són una realitat. Així com que, a l'hora de rebre'ls, hi ha hagut un pes molt important de les grans empreses amb seu a Madrid en detriment d'altres zones territorials i companyies de dimensió diferent. Un exemple d'aquesta arbitrarietat i falta de lògica és quan es va decidir desviar diners dels fons europeus del corredor mediterrani cap a Madrid o Castella-la Manxa, que poc o gens tenen a veure amb el litoral mediterrani.

 

 Tot això enmig d'un control inexistent de la despesa pública, amb tocs d'atenció permanents per part de les autoritats europees que reclamen a Sánchez un control més gran de la despesa mentre des del govern espanyol no deixen de fer-se promeses de més inversió, sobretot a la muntanya russa electoral en la qual ha entrat l'Estat amb municipals i autonòmiques el 28 de maig i eleccions espanyoles abans de final d'any, presumiblement a començaments de desembre, coincidint amb el final de la presidència europea, que per tanda li toca en el segon semestre del present any a Pedro Sánchez. Encara que el president del govern espanyol no sol fer coincidir promesa d'inversions amb execució real, el ritme de compromisos pressupostaris que s'està adquirint difícilment podrà assolir a aquest pas el punt de convergència que Europa li demanda.

 

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-espanya-enganat-europa-fons-europeus_1024464_102.html

 

 

 Notícia del mateix tema publicat aquest matí:

 

>> Europa destapa el vergonzoso escándalo de España:  48.000 M de euros de fondos europeos desaparecidos (vídeo 13 min)

 

__

El precedent d’Elena Iontxeva: una clau que pot alliberar la immunitat de Puigdemont de les mans de Llarena

 

La revocació de suplicatori d'Elena Iontxeva desarticula l'argumentari de l'advocat europeu contra els eurodiputats exiliats

 

 

 Una eurodiputada del Partit Socialista de Bulgària, Elena Iontxeva, pot tenir la clau perquè el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) reconegui que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van ser víctimes de persecució política –fumus persecutionis– durant la tramitació i aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. De fet, el cas de Iontxeva era un dels arguments de Gonzalo Boye contra l’actuació de l’eurocambra, però en la vista de la setmana passada a Luxemburg fou la presidenta del tribunal, Anna Marcoulli, qui el va posar damunt la taula.

 

Durant la sessió, el representant europeu, Norbert Lorenz, es va enrocar rere el relat del jutge Pablo Llarena, segons el qual la immunitat no protegeix els eurodiputats perquè són perseguits per uns fets –el referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O– que van passar abans no comencés la legislatura. Aleshores, Marcoulli li va recordar que el febrer passat l’eurocambra va tombar el suplicatori contra Iontxeva, tot i que la fiscalia búlgara la investigava per un suposat delicte comès entre el 2010 i el 2018.

 

Després del revés de la presidenta del tribunal, Lorenz van intentar de fugir d’estudi i va dir que el cas de Iontxeva era incomparable amb els de Puigdemont, Comín i Ponsatí: “La fiscalia de Bulgària no va saber explicar per què havia tardat tants anys a investigar-ho. El seu era un cas de diners en un compte a l’estranger.” La resposta no va satisfer Marcoulli, que va insistir en la incoherència entre el precedent de l’eurodiputada búlgara i l’argumentari de Llarena emparat pel Parlament Europeu. En aquest moment, Lorenz va fer-se enrere.

—Aleshores matiseu la vostra resposta? En alguns casos concrets, els fets que han passat abans del mandat poden justificar de tombar un suplicatori, no?
—Sí, senyoria. Però parlem de casos extrems. No dubto que els demandants defensen una acció i una activitat política, però els casos no són comparables.

 

 

La carta Iontxeva era una de les armes de la defensa de Gonzalo Boye, però és especialment significatiu que la presidenta del tribunal forcés públicament la contradicció de Lorenz, que de retruc era la de les representants de l’estat espanyol –Andrea Gavela Llopis i María José Ruiz Sánchez–, que amb prou feines van intervenir en la sessió. De fet, demostra que Marcoulli és conscient de la complexitat de la situació de Puigdemont, Comín i Ponsatí. “En el context de possible fumus persecutionis, les dates de les euroordres no van fer saltar les alarmes del parlament?”, va arribar a demanar al lletrat europeu.

 

 

La defensa pretén invalidar el suplicatori per manca d’imparcialitat –pel biaix del president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Ciutadans), i el ponent de l’informe, el neonazi búlgar Ànguel Djambazki–, però sobretot per persecució política, perquè pot fer que la justícia europea reconegui que disposen de totes les immunitats –la que els protegeix a l’estat on són elegits (no reconeguda pel Suprem espanyol); la que els protegeix a la resta de la UE (reconeguda cautelarment pel TJUE); i la que permet d’anar i tornar dels plens i reunions de l’eurocambra–, fet que els facilitaria el retorn al Principat.

 

 

La persecució d’Elena Iontxeva

Elena Iontxeva és una periodista d’investigació que va ser elegida eurodiputada en les eleccions del 26 de maig de 2019. Havia estat diputada del Partit Socialista de Bulgària al parlament búlgar. Al seu país és coneguda per la seva trajectòria periodística, especialment per haver denunciat la corrupció en les altes esferes polítiques. Això li va causar l’animadversió de l’ex-primer ministre Boiko Boríssov, que va governar –entre una allau d’escàndols– entre el 2009 i el 2021.

 

 

El gener del 2019, la fiscalia general la va acusar d’haver emblanquit capitals per mitjà d’una empresa deslocalitzada. Concretament, els fons haurien sortit del Corporate Commercial Bank, una de les entitats bancàries principals de Bulgària, que el 2014 va fer fallida. Iontxeva sempre ha negat les acusacions i ha denunciat que és víctima d’una persecució política pels seus postulats anticorrupció. De fet, una de les seves al·legacions és que la primera denúncia la van presentar dos membres del partit de Boríssov.

 

 

L’octubre del 2019 –igual que Llarena–, la fiscalia va fer la petició del suplicatori, que es va endarrerir arran de la pandèmia. La tramitació va ser marcada per tres elements: la incapacitat de la fiscalia d’argumentar per què no s’havia obert abans una investigació; el fet que el TEDH va acceptar la demanda de l’eurodiputada contra el govern búlgar, i la filtració d’un àudio a les xarxes socials, en què se sent la veu de Boríssov instant a “cremar Elena Iontxeva”.

 

 

Amb tot plegat, el ponent de l’informe del suplicatori, Gilles Lebreton (Rassemblement National), va defensar que calia tombar-lo perquè hi havia “elements concrets” de fumus persecutionis. “La veracitat i la gravetat excepcional d’aquests elements susciten sospites serioses sobre la possible intenció de perjudicar l’activitat política d’Elena Iontxeva i, en particular, la seva activitat com a diputada del Parlament Europeu, sense que el fet que l’actuació [de la fiscalia] comencés abans de les eleccions sigui prou en aquest cas per a dissipar-les”, diu el document.

 

La Comissió d’Afers Jurídics va aprovar l’informe amb 14 vots a favor i 11 en contra. Una decisió que més tard va ratificar el ple de l’eurocambra. El 15 de febrer d’enguany, l’eurocambra va denegar el suplicatori per 418 vots a favor i 264 en contra. “Els arguments dels eurodiputats són clars i les autoritats búlgares els han de tenir en compte. Els procediments penals no s’han de fer servir com a garrots polítics, no ha d’haver-n’hi cap dubte. Calen reformes i garanties d’imparcialitat i neutralitat política”, va piular Iontxeva.

https://www.vilaweb.cat/noticies/precedent-elena-iontxeva-clau-alliberar-immunitat-puigdemont-llarena/?utm_source=intern&utm_medium=Estructural&utm_campaign=Circulacio_interna&utm_content=Modul_mes_noticies

 

 

 __

La por d’Espanya (i de l’eurocambra) per aquell tros silenciat d’immunitat de Puigdemont

  

 

 

 OPINIÓ · DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

Vilaweb - Josep Casulleras Nualart

24.11.2022 

La  por  d’Espanya 

 

(i dE l’eurocambra)  per  

aquell tros  silenciat 

 

d’immunitat  de  

Puigdemont.

Si  el  tribunal  gosés 

 

entrar  fins  al  fons  en 

aquesta  qüestió  es  podria 

 

obrir  de  cop  i  volta  una 

 

porta  per  a  un  retorn 

 

amb  més garanties  dels 

 

eurodiputats   exiliats

La batalla per la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Luxemburg va començar ahir amb un primer assalt que va posar de manifest la voluntat tant del Parlament Europeu com de l’estat espanyol d’amagar la qüestió central del litigi: la immunitat total de tots tres, inclosa la que els protegeix dins l’estat espanyol. Perquè les dues vistes consecutives que es fan al Tribunal General de la UE tenen a veure amb dues demandes diferents dels eurodiputats exiliats amb molts punts en comú, i que perquè puguin tenir efectes plens per a ells cal que, d’un punt de vista judicial, es tractin conjuntament. La vista d’avui és la més vistosa, la de més impacte, perquè reclama l’anul·lació d’aquell suplicatori que va demanar el jutge Pablo Llarena al Parlament Europeu per a retirar-los la immunitat com a eurodiputats i que continués la tramitació de les euroordres. Però l’altra causa, la de la demanda de protecció de la immunitat de Puigdemont i Comín el 10 d’octubre del 2019, quatre dies abans de la sentència contra el procés, que no va ser atesa, va al moll de l’os. I per això la volen esbandir.

Aquella demanda d’empara de la immunitat la van formular trenta-vuit eurodiputats de diversos grups encapçalats per Diana Riba. El president del Parlament Europeu d’aleshores, David Sassoli, no la va acceptar, ni tan sols la va tramitar ni enviar a la comissió d’Afers Jurídics perquè l’analitzés. Considerava que calia esperar a la resolució de la causa sobre la immunitat d’Oriol Junqueras que aleshores el TJUE tenia entre mans i que va acabar resolent a favor del president d’ERC amb una sentència del desembre.

La no-tramitació de la petició d’empara feia, a la pràctica, i com es va poder constatar precisament d’ençà de la sentència Junqueras del desembre del 2019, que tres eurodiputats havien estat privats de l’exercici de tots els drets i prerrogatives des de feia més de mig any, des que havia començat la legislatura, el 2 de juliol del 2019. Per això és important la demanda de la primera vista que hi ha hagut aquesta setmana a Luxemburg, perquè té a veure amb el conjunt de les immunitats que tenen com a eurodiputats; perquè la defensa que exerceix Gonzalo Boye té l’oportunitat de fer-hi valer la primera de totes les immunitats que els membres de l’eurocambra tenen reconegudes en l’article 9, paràgraf segon del protocol número 7 de privilegis i immunitats de la UE: la que els protegeix dins el territori de l’estat on van ser elegits.

https://www.vilaweb.cat/noticies/tgue-puigdemont-parlament-europeu-immunitat-josep-casulleras/?utm_source=intern&utm_medium=Estructural&utm_campaign=Circulacio_interna&utm_content=Modul_mes_noticies

La comissió Pegasus de l'Eurocambra assenyala el govern espanyol com a responsable del CatalanGate

 

 

El comitè es queixa: el govern espanyol no els ha donat gairebé gens d'informació

 

 

Nura Portella - Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 8 de novembre de 2022.

 

 Després de mesos d'investigació, la comissió del Parlament Europeu que analitzava l'espionatge amb Pegasus a diferents països d'arreu del continent, també Espanya i Catalunya, ha presentat avui les seves conclusions en un informe en què assenyala directament el govern espanyol com a autoritat darrere l'espionatge a 65 líders independentistes en el marc del cas conegut com a CatalanGate. Després de criticar que el govern espanyol ha proporcionat molt poca informació sobre l'ús que ha fet de Pegasus, justificant-ho en motius de seguretat nacional que no els han convençut, l'informe conclou: "Tanmateix, basant-se en una sèrie d'indicadors, s'assumeix que la vigilància dels objectius catalans es va dur a terme per part d'autoritats espanyoles, principalment en relació amb l'1 d'octubre del 2017, dia del referèndum d'independència de Catalunya, i esdeveniments posteriors". Anant més enllà, també planteja que el govern espanyol podria haver estat el primer client de la Unió Europea del grup NSO, propietari de Pegasus. 

 

 

En aquest primer esborrany sobre les conclusions de la comissió parlamentària, a més, queda ben clar que, en els casos que afecten els polítics catalans, no es pot establir quina hauria estat l'amenaça a la seguretat nacional que esgrimeix el govern espanyol per justificar l'ús de Pegasus contra els independentistes. De les 159 pàgines de l'informe, 12 d'aquestes estan dedicades al cas espanyol, no només sobre el CatalanGate, sinó també per l'espionatge amb Pegasus sobre els telèfons de Pedro Sánchez i altres ministres per part del Marroc. En aquest sentit, en bona part del text dedicat a Espanya s'analitza la tasca del CNI, de qui destaquen que és un cos que en altres moments ja havia estat embolicat en nombrosos escàndols. El text és un cop molt dur per al govern espanyol, que queda totalment assenyalat per part de l'Eurocambra com a responsable de l'espionatge del CatalanGate. Es dona per fet que aquest informe, redactat per Sophie in 't Veld, eurodiputada liberal neerlandesa, rebrà esmenes, entre les quals d'alguns dels seus companys del grup liberal de Ciutadans, que no se senten gens còmodes amb aquestes paraules.

 

Espionatge en un moment clau per a Catalunya

En el text, que després In 't Veld ha explicat en roda de premsa destacant que són conclusions provisionals, es parla d'una "tendència clara" a l'hora d'intentar infectar dispositius de persones clau de l'independentisme durant el que defineix com a "moments de rellevància política" per a Catalunya, en referència al referèndum de l'1-O, els casos judicials contra els presos polítics o les manifestacions multitudinàries després de la sentència, així com la comunicació amb els independentistes que "vivien fora d'Espanya", en referència als exiliats com ara Carles Puigdemont, que, tot i no aparèixer en la primera llista d'espiats, ha denunciat recentment que tot plegat indica que el seu telèfon també va estar infectat amb Pegasus.

 

Un dels altres fets negatius que exposa l'informe és que el govern espanyol només ha reconegut 18 dels 65 casos d'espionatge que es van descobrir el passat mes d'abril, quan CitizenLab va fer públic el llistat sencer de persones espiades en un escàndol sense precedents i que suposa un dels casos d'espionatge massiu més importants de la història. Concretament, 10 dies després que es conegués aquest llistat i entre molta pressió dels polítics catalans perquè el govern espanyol reconegués que havia fet servir Pegasus per espiar-los, es va saber que la Moncloa havia autoritzat el CNI a intervenir el telèfon de 18 dirigents del Tsunami Democràtic, tot i que després el Tribunal Suprem va aclarir que mai no ha autoritzat aquest cos, que pertany al Ministeri de Defensa, a realitzar aquesta mena d'espionatge: "Tenint en compte que les autoritats només han recorregut 18 de 65 casos, no és possible establir de quina manera haurien tingut un impacte immediat o constituït una amenaça imminent a la seguretat nacional o a la integritat de l'estat", resumeix el text. Per aquest mateix motiu, una de les recomanacions que fa l'autora és que es faci una definició comuna per a tot Europa del que és la "seguretat nacional", que serveixi per determinar quin règim s'ha d'aplicar en aquesta mena de casos. 

 

Diferències entre el govern espanyol i els independentistes 

Aquest no és l'únic motiu pel qual el comitè toca el crostó al govern espanyol. També ho fa per la diferència de velocitat a l'hora de tramitar les denúncies dels membres del govern espanyol espiats amb Pegasus, probablement des del Marroc, i les que s'han presentat a Barcelona per part dels independentistes. "En contrast amb la rapidesa del cas de Pedro Sánchez i la resta de membres del govern espanyol a Madrid, els casos que han estat presentats a Barcelona per les víctimes catalanes de l'espionatge es mouen molt lentament", denuncia la diputada, autora de l'informe. En aquest sentit, cita la protesta d'Andreu van den Eynde sobre el cas d'Oriol Junqueras, que ha acusat la justícia de voler paralitzar el seu cas.

 

https://www.elnacional.cat/ca/politica/comissio-pegasus-eurocambra-assenyala-govern-espanyol-responsable-catalangate_913440_102.html

 

 

 

__

Volen poc soroll pel Catalangate a l'Eurocambra

 

 

 

 

 

 

___