Llibres d'història i assaig del s. XX, en particular del facisme a Alemania entre les dues guerres mundials i la seva manipulació de l'opinió pública

Els primers llibres expliquen l'ambient de l'Alemania en que va crèixer el recentment traspassat, el Papa Benet XVI, i Joan Pau II a Polònia durant la 2a Guerra Mundial.

 

Qualsevol us agradarà o us farà quedar bé si els regaleu:

Cliqueu a l'etiqueta per a veure les ressenyes més llargues publicades al seu dia a la Cuca de Llum:

• llibres recomanats/libros recomendados 

Llibres d'història d'Europa. Referències per entendre el moment d'ara, saver de on venim. La història no es repeteix ni podem adivinar el futur. No obstant hi ha tendències de caràcters que no varien. Dades per comprendre l'arribada de Hitler al poder, manipulació de la premsa i dels noms de les coses per amagar el que canviava, amenaces, coacció, els milicians del partit, els "camises pardes" ,... Per ordre cronològic de les accions que narren els dos primers:

Stefan Zweig, "El món d'ahir": veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme

 Aquest llibre i "Jo no" de J. Fest son els que més expliquen el dia a dia d'una família durant els dies de Hitler. Aquest de Sebastian Haffner es centra en els canvis dels primers mesos de març 1933 i com van afectar al seu entorn personal.  Es molt fi, molt bonic, es llegeix fàcil, i molt molt interessant. Publicat el 2000, de manera pòstuma però escrit el 1939 des del seu exili a Londres. Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme

 L'escenografia de Hitler per semblar el que no era, amb l'aquiesciència tàcita d'una part de la bona societat alemana. 

Molt  molt interessant, escrit per un francès del CNRS.
Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme

Un mestre alemàn es nega a  afiliar·se al partit de Hitler per les seves conviccions catòliques i perd la plaça de funcionari. La vida de la seva família a Berlín durant la guerra.  Pel seu fill escriptor, publicat de manera pòstuma. 
Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme

 

Victor Klemperer, "Quiero dar testimonio hasta el final. Diarios 1933-1941". Galaxia Gutenberg/ Círculo de Lectores.

 

El filólogo que estudió in situ cómo infiltraron el nazismo mediante manipulación del lenguaje. En fin, las mismas técnicas que se siguen usando hoy.

 

 

Vídeo (38 min) sobre el període d'entreguerres, explicant el gravíssim estat de l'economia alemana com resultat de les indemnitzacions de guerra a França i Regne Unit que li imposà el Tractat de Versalles.

>>  https://youtu.be/ve40hiAKupc?si=s5SZY3KZfPDgzNJR

 

Més llibres de la història del s. XX:

 El caràcter català, la guerra civil, els anarquistes, el POUM, la vida a les trinxeres d'Aragó, la guerra dels comunistes contra el POUM iniciada a la Plaça de Catalunya de Barcelona, de primera mà i amb humor anglès.  Aquesta edició a més a més del llibre "Homenatge a Catalunya"

afegeix els (molts) articles que Orwell va escriure sobre la nostra guerra civil a la seva tornada a Anglaterra i les dificultats perquè els hi publiquèssin, perquè aleshores Anglaterra havia fet aliança amb la Rusia de Stalin per vèncer a Alemanya.
"Orwell en España" George  Orwell. Ed Tusquets. Barcelona.

Emociona la superació personal que va representar a Nelson Mandela pp⁰aconseguir l'eliminació de l'apartheid i l'actual Constitució de Sudàfrica. Preciós, aixeca la moral. És emocionant com ha sigut capaç de fer en sí mateix tots els canvis necessaris per tal d'assolir l'objectiu, la seva fe en un "impossible" que, certament ha millorat la vida de milions de persones.
El periodista John Carlin va ser corresponsal a Sudàfrica durant deu anys; el llibre es llegeix amb facilitat. Per mi, Mandela esdevé un referent que posa en qüestió la vertadera noció "d'impossible". 

"El Factor Humà" de John Carlin. Ed. La Campana. (374 pàgs.)

Amb molts detalls en el cas de Xile, exposa com el neoliberalisme -o també dit capitalisme sense entranyes- ha anat manipulant la política en alguns països al s.XX: Xile, Argentina, Polònia,... Privatitzant les grans empreses estatals en favor dels amics del poder, empresonant o matant a qui s'hi oposés. Horrorós. Era la doctrina de l'economista Milton Friedman de la Universitat de Xicago. Ens serveix de referència doncs a casa nostra polítics i multinacionals intenten fer i fan en el mateix sentit i convé estar molt alerta.  Extensament documentat, té 100 pàgines amb les referències bibliogràfiques. Cal agraïr a Naomí Klein aquesta feinada.

"La doctrina del xoc"  Naomí  Klein. Ed Empúries. Barcelona 2007. (739 pàgs)

Com l'evolució del neoliberalisme ens aboca a destruir la Terra sense escrúpols... tot plegat perquè el 50 més rics del planeta ho siguin encara més. Extensament documentat.
"Això ho canvia tot"   Naomí  Klein.

 

Cliqueu a l'etiqueta per a veure les ressenyes més llargues publicades al seu dia a la Cuca de Llum  - i/o  veieu totes les ressenyes al tag: 

 

>>  60 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.3

 
>>  llibres recomanats/libros recomendados (59 entrades)

>> Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme

>>  llibres recomanats (22 entrades) 

 

(Aquesta entrada ha rebut 233 visites) 

 ___

TTIP - Perill perill: "Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control"

VÍCTOR YUSTRES / @VICTORYUS3 | 23/06/2014

El tractat transatlàntic de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units es presenta sovint com una oportunitat de creixement econòmic però, en realitat, suposa un atac frontal als drets socials, laborals i mediambientals de la ciutadania, sobretot europea. Repassem els efectes d’un acord comercial fet a mida per a les grans empreses, sota la pressió dels ‘lobbies’ i que es negocia en total opacitat.

 

El govern d’Obama i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, van anunciar oficialment, el febrer de 2013, les negociacions entre ambdues federacions per aprovar el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (conegut per les seves sigles en anglès, TTIP). El macroacord comercial entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA), que s’està cuinant des de fa anys, és el projecte de zona de lliure comerç més ambiciós i de més envergadura al món. L’objectiu forma part de l’estratègia de la UE i els EUA per mantenir el lideratge global davant el creixement dels països emergents (BRICS). El TTIP es presenta com una oportunitat pel creixement econòmic i la creació de llocs de treball, però diverses associacions i moviments socials ja assenyalen que amaga una privatització ferotge dels serveis públics i una desregulació a molts sectors que fa perillar drets assolits en l’àmbit laboral, la protecció mediambiental o la llibertat d’expressió, entre d’altres.

Tot i l’impacte del tractat per a la vida futura de les classes populars europees, les negociacions s’estan fent sota un secretisme extrem i només se’n poden conèixer petits detalls per poder analitzar els seus possibles efectes gràcies a algunes filtracions. Grups d’activistes que s’oposen al TTIP, com Ecologistes en Acció o ATTAC, assenyalen que la regulació (o desregulació) comuna a tots els sectors es farà sota el mínim comú denominador i, per tant, suposarà el debilitament o la supressió de les conquestes socials dels estats europeus.

Drets laborals a la baixa

Un dels impactes més notoris del TTIP es fa palès en els drets de les treballadores. Si es fa una harmonització de les legislacions laborals a la baixa als dos costats de l’Atlàntic, caldria recordar que el govern dels Estats Units no ha ratificat alguns convenis de l’Organització Mundial del Treball, com ara el dret a la llibertat d’associació o a certes pràctiques sindicals. A més, la pressió de les multinacionals nord-americanes implicaria una tendència de disminució dels salaris i la reestructuració d’empreses autòctones per poder competir o fins i tot el seu tancament. Això generaria pèrdues de llocs de treball i un impacte en les indústries dels països del sud d’Europa, que estarien exposades a la competència transatlàntica salvatge.

En l’àmbit agroalimentari, el TTIP podria suprimir l’anomenat principi de precaució a la UE, una sèrie de normes de protecció del medi ambient i la salut. Les grans corporacions consideren aquesta regulació com un llast per competir al mercat internacional amb la Xina o els Estats Units. Els aliments transgènics o la carn d’animals hormonats, àmpliament rebutjats a la UE, podrien entrar amb facilitat al mercat europeu sense necessitat de ser etiquetats ni passar gaires aranzels. El tractat tindria, doncs, un impacte crucial en el sector alimentari i donaria un gran poder a les transnacionals agroalimentàries en tot el procés que va de la producció al consum.

Dins el camp del medi ambient i l’extracció de recursos energètics, el TTIP amenaça amb l’extensió de la pràctica del fracking per l’extracció de gas i petroli, molt implantada als Estats Units i amb provats efectes nocius sobre el territori i la salut.

La propietat intel·lectual també torna a estar sobre la taula. Tot i que la UE va rebutjar l’Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA en les sigles en anglès) el 2012, les grans empreses de la indústria proposen un acord semblant, que restringiria l’accés als coneixements i atemptaria contra la llibertat d’expressió i la privacitat, ja que les corporacions podrien controlar informació personal de la ciutadania gairebé sense cap restricció, com ja passa als EUA.

Empreses contra estats

Un dels punts més polèmics del tractat és la clàusula de “solució de controvèrsies entre estats i inversors”, que permet que les grans empreses reclamin indemnitzacions als estats si consideren que s’han vist afectades econòmicament per qualsevol canvi de política o per alguna llei en un país. Aquesta denúncia seria presentada a un tribunal internacional privat especialitzat en inversions, uns ens que solen ser favorables a l’empresariat. Això ha estat qualificat com un atac a la democràcia per part de grups ecologistes i associacions com ATTAC.

Als documents filtrats de manera anònima el mes de juny a Filtrala.org, la Unió Europea presenta un llistat de tot el que podria ser negociable dins el tractat. La sanitat, l’educació i altres serveis públics hi figuren. En l’àmbit de la sanitat pública, el TTIP significarà la privatització d’un sector que, tot i haver patit fortes retallades, encara continua sent un pilar de l’estat del benestar europeu. Gairebé tot és negociable, però hi ha excepcions. Una d’elles és el mercat financer. Els Estats Units volen deixar fora de l’acord un àmbit en el qual tenen una regulació més forta que la de la UE. El mercat armamentístic i de defensa també ha estat apartat a priori de les negociacions, ja que els estats volen salvaguardar el control d’aquest sector estratègic. La pesca i l’agricultura i alguns mercats d’extraccions sembla que, de moment, no es troben sobre la taula. Les filtracions, malgrat tot, són escasses. “Els elements importants no se sabran pràcticament fins que el tractat estigui signat”, afirma Juan Garcia, membre d’ATTAC Catalunya. “Després de l’acord fallit de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle el 1999, han après la lliçó i, aquest nou tractat, l’han passat per via opaca, més lenta, però més segura. Volen evitar a tot preu les grans reunions, que van de la mà de protestes massives, perquè no volen que la gent s’adoni que el TTIP és un atac a la sobirania popular”, afegeix Garcia.

Mentrestant, les negociacions del TTIP segueixen el seu curs. Es preveu que finalitzin el 2015 i que, seguidament, els estats ratifiquin l’acord. El govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) ja va anunciar el seu suport al tractat a principis de juny i, juntament amb PSOE, UPyD, CiU i PNB, va rebutjar sotmetre el TTIP a referèndum al Congrés espanyol el 6 de maig de 2014.

Aquest article va ser publicat a la DIRECTA n.365. Pots subscriure-t’hi o trobar-la als nostres punts de venda.

 

Més info a les altres entrades de la blog, cliqueu el tag:  >>  TTIP