Trens del TAV Barcelona-Figueres Foto: LLUÍS SERRAT.
El Tribunal General de la Unió Europa avala la decisió de Brussel·les de retallar la subvenció en constatar irregularitats en l'adjudicació dels contractes
L'Estat va justificar la modificació de les adjudicacions a causes imprevistes, que el tribunal europeu rebutja
Dijous, 31 de gener del 2013 - El
Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dijous la
decisió de Brussel·les de reduir en 33,6 milions d'euros les ajudes
comunitàries a Espanya per a la construcció del TAV Madrid-frontera
francesa després de constatar irregularitats en l'adjudicació dels
contractes.
La sentència desestima els recursos presentats per
Espanya, que sol·licitava anul·lar les decisions de la Comissió -que
daten de setembre del 2010 i febrer del 2011- o reduir l'import de la
correcció financera aplicada.
Segons la denúncia de Brussel·les,
l'entitat adjudicadora de les obres en qüestió ha fet modificacions dels
concursos atorgats i les va atribuir directament sense publicació
prèvia a les entitats adjudicatàries del concurs inicial, cosa que
d'acord amb les normes de la UE només és possible en circumstàncies
imprevistes.
Espanya va al·legar en defensa seva que les
modificacions sí responien a aquesta condició d'“imprevisibilitat”, tot i
que, a cadascun dels casos, el Tribunal conclou que no s'ha demostrat
que es tractés realment de circumstàncies imprevistes.
Així, per
exemple, en un dels trams es va modificar el contracte adjudicat per
incloure les obres de construcció de dos falsos túnels que permetessin
el soterrament de la línia de ferrocarril als voltants de zones
urbanitzades dels municipis del Vendrell i Santa Oliva, i així evitar
els efectes nocius de la contaminació acústica que generen els tràfics
ferroviaris.
Espanya al·lega que el fort creixement i l'avanç de
les zones urbanitzades fins a la traça de la via fèrria durant la fase
d'execució de les obres van justificar nous mesuraments dels nivells de
soroll que van fer recomanable una modificació de la traça de la via
fèrria.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal General respon que “una
entitat adjudicadora normalment diligent ha de tenir en compte de
manera raonable la possible evolució de les condicions socioeconòmiques i
demogràfiques de les zones afectades, com a mínim durant la realització
de tals infraestructures”.
D'altra banda, es van fer
modificacions com a conseqüència del canvi dels Plans Generals
d'Ordenació Urbanística (PGOUs) de diferents municipis.
El
Tribunal General afirma que Espanya no pot escudar-se que la competència
per aprovar el PGOU no pertanyi a l'Estat, sinó que, per contra, a
l'entitat adjudicadora li competia, durant la fase de redacció del
projecte, obtenir un consens previ sobre les solucions projectades amb
els municipis afectats durant aquest període.
En alguns subtrams
es van realitzar els projectes constructius com a conseqüència de
l'existència de diferències en les condicions geotècniques reals
respecte de les previstes en els projectes, a causa de factors diversos,
com l'aparició d'una seriosa contaminació dels terrenys o de roca i
discontinuïtats no detectades en la fase de projecte.
El Tribunal
General destaca que Espanya no presenta arguments específics contra les
conclusions de la Comissió relatives a les irregularitats que afecten
les fases de projecte, com la falta de realització d'assajos relatius al
nivell de contaminació dels sòls o el caràcter inadequat dels estudis
sobre la tipologia de cimentacions abans de la realització del projecte.
En
definitiva, a cadascun dels casos plantejats, el Tribunal General
considera que les circumstàncies al·legades per Espanya no poden
considerar-se com “imprevistes” i que, per tant, no procedia atribuir
aquests treballs a les entitats adjudicadores del contracte inicial
mitjançant un procediment sense convocatòria de licitació prèvia.
Així
doncs, i per respectar els principis d'igualtat de tracte i
transparència, l'entitat adjudicadora hauria d'haver acudit a un
procediment obert a altres empreses”, diu la fallada.
Per tant, el
Tribunal General declara que s'ha incomplert la legislació europea en
matèria de contractació pública, i que la Comissió estava per tant
legitimada a reduir el finançament atorgada pel fons de cohesió.