17 d’abril de 2017

El Llibre del Sindicat Remença (1448), entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Bibliografia sobre remences. v.8


                      
imatge

Un document català, el Llibre del Sindicat Remença, un text de 1448, entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Per primera vegada hi haurà un document català on només entren els documents que permeten escriure la història de la humanitat.
 
Amb aquesta acció, el document gironí es converteix en l'únic de Catalunya a formar part d'aquest registre. De l'estat espanyol només hi ha  quatre obres inscrites en aquest registre universal, que consta de poc menys de 300 inscripcions arreu del món.

El Llibre del Sindicat Remença es troba a l'arxiu de Girona. Explica com els pagesos catalans es van organitzar per lluitar per l'abolició de la "servitud" i estarà al costat d'altres documents com la Bíblia de Gutenberg o la Declaració de Drets Humans de França.

L'arxiver de Girona Joan Boadas, impulsor de la iniciativa, s'ha mostrat il·lusionat i ha considerat un "fet molt rellevant" que la Unesco hagi valorat el document com a "cabdal per entendre la història del món".

El llibre és un document manuscrit en llatí d'entre 1448 i 1449, amb la toponímia en català, que recull les actes de les reunions dutes a terme pels serfs (remences), entre 1448 i 1449, en diverses diòcesis catalanes.

Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per contracte o per naixement, a un mas i les seves terres, i obligats a pagar una remença o redempció per deslliurar-se d'aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds --conegudes com a "mals usos"-- i drets que el pagès devia al senyor.

Les reunions dels remences es van celebrar entre el 13 d'octubre de 1448 i el 10 de març de 1449 i van aplegar prop de 10.500 homes. Aquestes assemblees, autoritzades pel rei Alfons el Magnànim, havien de servir també per a recollir els diners necessaris per sufragar el procés.

Ara la Unesco ha considerat que el document no només és important per a Catalunya, sinó per a la història de la humanitat, per la seva capacitat d'explicar la història dels homes. El fet històric demostra que la unió fa la força.

Reclamacions com les dels remences es van anar succeint arreu d'Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir, per primera vegada de forma oficial, la servitud el 1486 a través de la Sentència Arbitral de Guadalupe. El Sindicat Remença de 1448 n'és un precedent. A més, s'hi expressa la voluntat dels pagesos no lliures d'un ampli territori, cosa que el fa excepcional.



(SINOPSI: El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental. El seu objectiu és promoure i preservar de l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució de la humanitat. És el primer llibre català que forma part del Registre Memory of the World.  
El 18 de juny de 2013 la UNESCO va aprovar l'inscripció al Registre Memòria del Món:

Dos fets rellevants des del punt de vista d'aportacions catalanes a l'història de la cultura occidental: 

  • És la primera vegada a la cultura d'occident que es forma i s'autoritza un Sindicat (es a dir un nou tipus d'organització social) per obtenir un objectiu laboral comú.
    Catalunya és el primer lloc del món on està documentada la lluita pels drets humans i socials, ja en l’època medieval. El primer moviment dels remences del que en tenim notícia  és del 1388. El fet històric demostra que, si les persones es posen d’acord, si s’organitzen, poden aconseguir els seus objectius de llibertat.
  • Les reunions van desembocar, quatre dècades més tard, el 21 d’abril de 1486, a la Sentència Arbitral a Guadalupe, que va significar la definitiva abolició de l’adscripció al predi i de tots els mals usos. És la primera vegada que s'alliberen legalment els serfs a Europa. Cuca de Llum)



PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT A LA WEB DE L'ARXIU DE GIRONA

http://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_remences.php
http://www.girona.cat/sgdap/cat/llibre_sindicat_remenca.php
 


 Clicar  sobre el full del llibre per a veure'l a mida gran


"Els mals usos són, en tots els sentits,
absolutament horribles a la llei de la
natura, a les Escriptures i
al precepte diví
" [fol. 2r]





Llom del volum del Llibre del Sindicat Remença, del 1448.



El Llibre del Sindicat Remença de 1448, custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona, és un document manuscrit escrit en llatí entre 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions celebrades pels homes de remença, o serfs, de 912 parròquies de les diòcesis catalanes de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell per tal de nomenar els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos davant del rei Alfons IV, el Magnànim.

Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per contracte, a un mas i les seves terres i obligats a pagar una remença o redempció per a deslliurar-se d’aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds –coneguts com a “mals usos”- i drets que el pagès devia al senyor.

Les reunions dels remences es van celebrar entre el 13 d'octubre de 1448 i el 10 de març de 1449 i van aplegar prop de 10.500 homes. Aquestes assemblees, autoritzades pel rei Alfons el Magnànim, havien de servir també per a recollir els diners necessaris per a sufragar el procés.

Reclamacions com les dels remences es van anar succeint arreu d’Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir, per primera vegada de forma legal, la servitud el 1486 a través de la sentència arbitral de Guadalupe. El sindicat remença de 1448 n’és un precedent. A més, s’hi expressa la voluntat dels pagesos no lliures d’un ampli territori, cosa que el fa excepcional.


........


(La primerenca sol·lució legal del greu conflicte dels remences és una de les grans aportacions de Catalunya a la història d'occident, donc va ser a Catalunya a on primer es va abolir el seu estatus d'esclau en la pràctica - (Al nostre parer, un altre aportació excepcional va ser la "Pau i Treva"  que introduí cap a l'any 1027  l'Abat Oliba. Es va copiar el model 20 anys més tard extenent.se per tot Europa; aquest article ho exposa: "Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.") -


(La Sentència de Guadalupe de Ferran II va posar fi a més de 200 anys de lluites, i una guerra civil de 10 anys. Ferran II el Catòlic va suprimir els mals usos, i donà la "possessió" o dret d'explotació heredable del mas -que s'en deia "domini útil" en termes jurídics- al remença, així com la capacitat de tenir ell mateix llogats altres masos. La "propietat" - o "domini directe" del mas seguia essent del senyor feudal, el qual tenia dret a cobrar el lloguer i rendes pactades. Es van suprimir els 5 "mals usos" que havien anat introduïnt els senyors feudals amb el pas del temps a canvi de pagar una quantitat de diners a la propietat. 

(La sentència va ser la primera a Europa sobre l'alliberament legal dels serfs de la gleva o remences i va permetre a la llarga la creació de la classe mitja catalana, com assenyalà Vicens i Vives.  Cuca de Llum)

 

Una mica de bibliografia sobre els remences:


"Verntallat cabdill dels remences" Joaquim de Camps i Arboix. Ed. Aedos. Biblioteca Biogràfica catalana, n.7. Barcelona. 1a edició. 1954. (271 pàg.) Comprat en un llibreter de vell. Aquest llibre és un resum bibliogràfic de totes les recerques anteriors, en el seu dia va ser una aportació molt positiva per esclarir en quin punt es trobava l'estudi d'aquest tema.  

A les pàgines 81-88  descriu els mals usos i la "lletania de prestacions de serveis i gabelles pecuniàries". He intentat un resum prenent les seves pròpies paraules:


El Mas Verntallat, foto molt interessant del llibre de J. de Camps i Arboix  







 1) Els mals usos per antonomàsiaIus prime nocte (en català dret de cuixa), ius maletractandi, i el dret de didatge. Aquests  tres eren els més vexatoris per a la dignitat de l'home.
 El dret de cuixa pràcticament mai no s'aplicà a Catalunya. Però si era  més corrent el dret senyorial de maltractar el pagés motivat per simple caprici, s'arribà a coses increibles com inscriure·ho en els contractes. El dret a maltractar va ser reconegut per llei el 1202!
 El dret de didatge, també molt depressiu per l'home i la seva dignitat, volia dir que si el senyor tenia un fill, podia pendre sense paga la muller d'algun pagés (dida) perquè l'alletés, deixant el fill del pagés morir de gana.


El Castell d'Hòstoles, residència de Verntallat durant un període. Foto molt interessant del llibre de Camps i Arboix.  




2) Els mals usos regulats per dret escrit o consuetudinari
A Catalunya els mals usos legalment establerts eren sis:
 > quatre de dret escrit - remença propiament dita, intéstia, cugucia, eixorquia -
  > i dos de dret consuetudinari - àrsina o àrcia i firma d'espoli forçada.

3) La simple enumeració de les prestacions de serveis i gabelles pecuniàries emplena una llarga llista: ..."ous de cogul, polles d'astor, cossures, brocadella, entèrquia, flassada de cap de casa, blat d'acapte, cens de castellanies o castellania, guaites  i obres de castells enderrocats, dret de llòssol,...etc.  D'algunes d'aquestes prestacions no s'ha trobat rastre en documents, les ignorem.  D'entre les conegudes: 
 > les "polles d'astor" consistien en l'obligació del pagés de donar un pollastre o polla a l'any per servir d'aliment a l'astor del senyor.
 > la "flassada del cap de casa" era l'obligació de donar al senyor en morir el pagés la millor flassada de la casa, a canvi de l'autorització per a efectuar l'enterrament.
>  el "dret de llòssol", llossar és equivalent d'esmolar.  L'abús consistia en el fet que el senyor cobrava un cànon encara que en el poble no hi hagués ferrer i els pagesos haguèssin d'esmolar les arades i eines lluny de la masia.

 Per fi, cal no oblidar l'onerosa tributació exigida per l'Esglèsia amb caràcter general, com és ara els coneguts delmes i primícies.

Camps i Arboix resumeix i fa comentaris a la Sentència Arbitral de Guadalupe de Ferran II del 1482 a la pàg. 92. 

Aquest  mateix autor ha escrit un petit llibret resumint  el conflicte remensa i editat per Dalmau Ed.  El teniu resenyat una mica més endevant d'aquest mateix post, el recomano per introduir·se al tema. 

........



Miquel Freixa  "Francesc de Verntallat, cabdill dels remences"  Editorial Base.  Col·lecció Base Històrica. 1a ed. Barcelona. 2010. 
440 pàgines.

L'he llegit aquest estiu 2016. La presentació de la societat medieval és molt entenedora, és didàctica, ocupa les primeres 97 pàgines del llibre. Fent servir exemples aplicats al contexte de la vida de Verntallat va aclarint cada un del termes del llarg vocabulari que cal saver per entendre la societat de l'Edat Mitja: capes socials, vincles entre elles, lleis, costums, tipus de feines, creences, amenaces externes... Aquestes primeres 97 pàgines son complementàries als tres articles sobre la situació general de la societat del s.XV que he recomanat en aquest mateix post una mica més endevant, numerades amb tó blau cobalto.  

La resta del llibre exposa amb detalls com es va desenvolupar la guerra civil catalana del 1462 al 1472, els moviments tàctics, i cada un dels pasos de Verntallat que ha pogut documentar, que son bastants. Igualment ha trobat registres notarials de Verntallat i documents a on és citat fins el 1486 i encara alguns anys més tard.

Acabada la guerra civil, va haver·hi un segon aixecament remensa. Només aleshores la Generalitat i els senyors feudals s'adonen que mai hi haurà pau si no pacten. El rei Ferran II aconsegueix que les parts l'anomenin àrbitre del conflicte. Em van sorprende les giragonces  tàctiques de Ferran II  per aconseguir que Verntallat  anés a la Cort com representant remença en l'acord final, juntament amb els juristes i els representants dels senyors feudals. Arribats allà,  van arribar a pactar el que es coneix com la Sentència arbitral de Guadalupe, l'any 1486. Per obligar al remences a aceptar·la i que s'implementèsin els acords, Ferran II reté uns mesos a Verntallat a la Cort. I sobretot, va pendre l'encertada decisió que els mateixos síndics remences recollissin durant 20 anys els diners per pagar els costos del pleit, així com les destrosses a les propietats dels senyors feudals fetes pels pagesos.

A la primera part del llibre, a més a més de presentar el conflicte dins del seu contexte social, trobo que manca un breu apartat històric amb un resum de les lluites remences des del començament.  En efecte, aquest llibre exposa en detall els darrers vintiquatre anys (1462 a 1486) d'un conflicte que en va durar més de cent. Va ser un pacte dificilíssim.

El llibre és part d'una tesi doctoral, que ha estat redactada en forma de biografia. En efecte hi ha nombroses cites a peu de pàgina exposant la font d'aquella informació. 

Al final hi ha molta bibliografia, de la pàg.415 a 426: sobre els remences per soposat, i de l'Edat Mitja a Catalunya en general.


Una mica de vocabulari de l'Edat Mitja, per ordre aprox. d'aparició en el llibre:

masos rònecs: pàg 25 i 96
epidèmia de pesta:  pàg 25 i 39
feu / feudataris: pàg 23
artiga/ artigaires: pàg 23

capes socials:
senyor (cal fer.li homenatge si ets el seu vassall) Dependre d'un senyor era un fet social. Els senyors també feien homenatge i es convertien en vassalls d'un altre senyor i hi quedaven lligats per vincles de fidelitat. 
  - els senyors rebien homenatge i a canvi els vassalls rebien un feu: pàg 33
  - però el vincle entre un senyor i un pagés era d'una naturalesa diferent al vincle existent entre un senyor i el seu vassall : pàg 31
Vincles de fidelitat dels senyors: pàg 32

cavaller:
pagés: té un vincle especial amb el seu senyor
- pot ser un pagés enfitèutic: d'estatus proper al propietaris de terres lliures o alodials (pàg 31-32)
- o pot ser un pagés adscripticii o homines de remença

magnats o senyors: vescomtes/comdors/varvassors: pàg 32
donzell o homes de paratge:  pàg 30 i 38
... 
alou: terra lliure de vassallatge a un senyor feudal, depen directament del rei:  pàg 31-33


lleis:
costum medieval: "ius  cathaloniae  derogat  iuri  romano" 
dret romà
contracte enfitèutic: pàg 31
domini directe: pàg 30
domini útil: pàg 30


.........




"La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos" Gaspar Feliu. Publicacions de la Universitat de València. 2010. (366 pàg.)


Té articles molt interesants sobre l'Edat Mitja catalana, descriu com es va formar aquella societat, com era l'entramat de vincles personals, jurisdiccionals i econòmics. Un entorn que a nosaltres ens sembla estranyíssim. És un llibre per erudits, pels que ja han fet un primer estudi de l'Edat Mitja i vol aprofondir. Té capítols amb més i d'altres més dificultat pel lector il·lustrat mitjà, veieu l'index. Pel que fa al nostre tema, té dos  articles sobre els remences  

"Els antecedents de la remença i els mals usos", de pàg. 153 a 168,  i  
"El pes econòmic de la remença i dels mals usos", de  pàg. 169 a 181.

Nivell de divulgació ja prèviament il·lustrada, dòna els resultats de la seva recerca personal. M'ha agradat.  Tot i que no ho he entés tot, he aprés coses importants de l'estil de societat d'aquella època, que ni n'havia sentit a parlar, tot i que com veieu, he llegit forces llibres. M'he quedat amb una idea: a l'Edat Mitja no hi havia status jurídic i d'impostos estàndar és a dir, el mateix per tothom amb les mateixes condicions. Donc no, cada propietat en tenia un de diferent fruit de la història de com aquell be va ser recuperat dels àrabs. Tot es feia manual, és a dir que els objectes tampoc eren estandaritzats. La segona idea és que per sorpresa meva, l'autor posa en dubte aspectes que altres llibres donen per bons; en fi, veig que hi ha encara molta molta recerca a fer.  L'index:






"Notícia  de  Catalunya. Nosaltres els catalans". J. Vicens i Vives. Ed. Vicens i Vives. Barcelona 2010. (Aquesta edició es correspon a la del 1960 de l'Ed. Àncora)   

L'autor de qui no podem prescindir sobre els remences és encara avui Jaume Vicens. Aquest és un assaig sobre Catalunya, el caràcter català i la seva història que val realment la pena llegir. Aquest llibre va formar la conciència catalana d'una minoria que van preparar l'anomenada Transició, i de molts altres que vàren esgotar les edicions.

Al capítol 2, "El sentit social de la terra",  exposa com es va formar aquesta situació. El pagés va passar de tenir inicialment amb el senyor una relació de caràcter personal, a ser carregat amb usos i mals usos, prestacions i serveis i veia perdre les seves llibertats humanes (pàg 57 i ss.)





Josep M. Muñoz i Lloret  "Jaume Vicens i Vives. Una biografia intel·lectual" Ed 62. Barcelona, 1997. 

A les pàgs. 144 a 148 fa un comentari del llibre "Historia de los remensas en el s.XV" que es va publicar per primer cop als anys 40 (teniu la coberta i l'index del llibre una mica més avall): 

"La primera part és dedicada bàsicament a refutar la historiografia anterior sobre els remences. Vicens rebutja la teoria dominant sobre els orígens i desenvolupament del conflicte, que fou formulada per Eduardo de Hinojosa(...) Vicens capgira totalment aquesta interpretació i sosté, en canvi, que a Catalunya, com a altres parts d'Europa, es produeix precisament un enduriment de la servitud a finals de l'Edat mitjana. I sosté, justament, que (...) (només així) es podia explicar la gran conflictivitat social provocada pel problema remença.

"Per això, i aquesta és una de les grans aportacions del llibre,(...) D'acord amb la seva recerca, els remences catalans constituirien aproximadament la quarta part de la població del Principat, i es trobaven localitzats essencialment a la Catalunya Vella.

"Després, Vicens analitza l'origen del moviment remença, que fa arrencar de la greu situació que patí el camp català al segle XIV, amb la carestia i el despoblament causat per la pesta  negra. A mitjan segle XV, la qüestió remença arribà a un punt crucial. La resistència dels senyors a qualsevol mena de concessió favorable als remences <<abre un abismo insuperable en el campo de Cataluña>>, mentre que entre els pagesos apareix un grup <<radical y demagogo>> que dificultà l'entesa propugnada per la cort. 

"Això fa que, per a Vicens, el conflicte remeça se situï a l'arrel mateixa de l'enfrontament de les forces senyorials amb la monarquia de Joan II.   La <<confusió>> en un sol  procés de la qüestió social i la qüestió política menà a la catastròfica guerra que assolà el Principat durant deu anys (1462-1472).

"Després de negar que la monarquia instigués o, com a mínim veiés amb bons ulls la insurrecció remença -com una manera de combatre les institucions catalanes-, Vicens subratlla la coincidència que es produí entre la monarquia i els pagesos  sublevats. Una aliança, la de pagesos i monarca, que ja no es trencarà mai. Amb tot, la victòria de Joan II sobre la Generalitat i el Concell de Cent significà l'establiment a Catalunya de la <<monarquia autoritària>> pero no la resolució del plet remença. Aquesta va ser obra del seu successor. (Que va ser el seu fill Ferran II dit el Catòlic. Cuca de Llum.)

"A aquesta qüestió dedica tota la segona part de l'obra,  (...) fa recaure la solució del conflicte remensa no pas a la lluita dels pagesos, sino a la voluntat reial, fruit d'una especial clarividència.

(...) Tanmateix, el rei imposà la solució del compromís en la Sentència Arbitral dictada el 1486 a Guadalupe (...) que li mereix un judici absolutament favorable, no només  perquè era un <<fallo justo y equitativo en su aspecto social>>, sinó també perquè s'hi refermava el principi de l'autoritat de l'Estat...

"...naixement d'un nou ordre jurídic al camp català, que es va mantenir durant quatre segles. L'èxit en la seva aplicació fou, al seu parer, la conseqüència de dipositar la direcció de l'afer en els representants o síndics remences -els quals s'encarregaren, a partir del 1488, de recaptar i fiscalitzar els pagaments establerts a la Sentència"
(La resta del llibre de Josep M. Muñoz i Lloret també m'ha agradat molt)




> "Historia de los remensas en el s.XV" J. Vicens i Vives - Ed. Vicens Vives. Barcelona. 1968. Colección Vicens Bolsillo. 360 pag, de lletra molt petita, (no hi ha cap edició posterior d'una presentació més acurada, una llàstima.)


(Veure el comentari d'aquest llibre a la "Biografia intel·lectual" de Josep M. Muñoz i Lloret, just aqui a sobre). Ja fa més de 50 anys de la seva publicació; Vicens va revisar a fons aquest tema, els historiadors actuals han seguit fent recerca seguint el fil. Deixo aquí index de matèries del llibre.)




Clicar a sobre per veure els index del llibre a una mida més gran.




























> "El gran sindicato remensa (1488-1508)" J. Vices Vives, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. En aquesta obra (p.105) l'autor assenyala la importància de recuperar la documentació del sindicat remença de 1448. (És un clàssic, no l'he llegit)




"Els remences. La senyoria de l'Almoina de Giron als segles XIV  i  XV" Rosa Lluch Bramon.  Girona Document Universitari. Col·lecció Estudis.  2005. (415 pàg)


Encara no l'he llegit. Aquesta mateixa historiadora té un article en el llibre comentat més avall d'aquesta mateixa entrada:  "Revisió historiogràfica de Jaume Vicens i Vives" (Coordinació d'Àngel Casals)  Ed. Galerada. 2010. L'article és:
"El conflicte remença fins a l'any 1486", pàgs 59 a 78, per Rosa Lluch

Us deixo l'index de matèries del llibre de Rosa Lluch:





"Delmes, censos, lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella. (Vegueria de Girona, s.XVI-XVII)" Pere Gifre Ribas. Ed. Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Biblioteca d'Història Rural. Col.lecció Estudis. Girona. 2011. (267 pàgs)

L'estic llegint. Com veureu  a l'index  que deixo aquí mateix,  els estudis d'aquest llibre ens ajudaran  a aprofondir en dos aspectes.  Per  una  banda  els
dos primeres estudis parlan de la situació del pagés de remensa després de la Sentència de Guadalupe, emesa per Ferran II:  van continuar les reivindicacions pageses, però a un nivell menys agut.  Els altres capítols mostren resultats de la recerca sobre els diferents pagaments a l'amo de la terra, i  els impostos que havien de suportar els pagesos. Son llibres de divulgació en que cal tenir una petita base. El llibre té una llarguíssima bibliografia.  Seguiran els comentaris a mida que avanci la lectura.





















"Homes, masos, història: la Catalunya del nord-est (segles XI-XX)"  Rosa Congost, Lluis To. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1999. (365 pàg)
A més d'interessants articles del món rural gironí, sobretot de l'Edat Mitja, hi ha dos articles que parlen dels remences. Un de Rosa Lluch Bramon: "Remença i mals usos: el cas de Camós (1331-1399" (pàgs.151-184). 
L'introducció que es pot llegir a l'enllaç és força interessant,
així com algun article sencer. També podeu anar al final i veure l'index de matèries.

Podeu llegir de franc una gran part del llibre aquí:

https://books.google.es/books?id=yYnYZLkNoHoC&pg=PA184&lpg=PA184&dq=remences+significat&source=bl&ots=tZcuUql-Hd&sig=daKlTaK8p3puQN4V8pYvjpJ8Ebw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwidjafkobnUAhWFtRQKHckKAdkQ6AEIazAJ#v=onepage&q&f=false


..........


4 Articles generals del s.XV  català. Convé per situar el conflicte remensa dins els altres afers de l'època. Descrit també a l'inici d'un llibre l'aspecte de la societat feudal:


L'edició d'aquest llibre va ser a càrrec de Jaume Sobrequés i Callicó. Tots els articles son molt interesants i d'historiadors excel·lents. El volum és del 1975, i el vaig trobar a una llibreria de segona mà, és dels que he vist sovint en aquest tipus de llibreries. Us deixem l'index de matèries.

> 1- Hi ha un llarg article de Jaume Vicens i Vives: "Els orígens de la revolució catalana del segle XV" (de pàg. 109 a 165). Situa el s.XV a Catalunya en un ampli vano: en els factors històrics, declivi demogràfic per la Pesta Negra, declivi econòmic, l'estructura social d'aquella societat i la questió  dels remences, l'agricultura, comerç, lleis, els primers reis Trastàmares... A les pàg. 126-135  hi ha l'apartat més concret sobre  "L'aixecament remensa". De fet aquest article ja havia estat publicat al llibre "Els Trastàmares (segle XV)". Ed. Vicens i Vives, 2a ed. 1961.









 
> 2- Llibre desenvolupat a partir d'una conferència del propi Sobrequès que es titulava: "Del Compromís de Casp al moviment dels remences". Període que va des d'el Compromís el 1412, a l'inici de la guerra civil catalana el 1462. 

Situa Catalunya en general: primer parla de la dinàmica política, amb el primer Trastàmara, Ferran d'Antequera (1412-1416). De l'estructura de la població catalanoaragonesa, classes socials. Fa un balanç de les estructures materials i de la mala salut econòmica del país.  Després descriu l'estructura política i la praxis pactista.  I finalment, el regnat de Joan II fins  a l'esclat de la guerra civil al juny de 1462.

L'interés de posar aquest volum en aquest punt de la bibliografia és per afegir·lo al grup de dos articles generals del s.XV  català,  de  Vicens i Vives; l'un és al volum comentat abans d'aquest, de Sobrequés, i l'altre ve a continuació.


"Catalunya al s.XV. De la Sentència de Casp al regnat de Ferran II el Catòlic"  Santiago Sobrequés i Vidal. Editorial Base. Barcelona. 2011. 149 pàgines, que es llegeixen molt bé, s'agraiex l'estil d'edició. Edició i pròleg a cura de Josep M. Salrach i Marés




J. Vicens i Vives "Obra dispersa. Volum I" . Ed Vicens Vives. Col·lecció Obra Escollida. Barcelona. 2011.

A més a més d'altres temes hi ha diversos estudis, uns llargs i altres curts que parlen dels remences. L'article següent  descriu les característiques generals de la societat, de la política... del segle XV català, enquadrant bé el conflicte remença en el seu contexte:



> 3- En aquest llibre hi ha articles llargs amb el títol d' "Estudis": "Cataluña a mediados del s.XV"  pàg. 172 a 219.  (Aquest assaig sobre les característiques generals del segle XV català, és el seu discurs de recepció a l'Academia de Bones Lletres el 9.12.1956)  Parla de la Pesta Negra, del comerç amb Alexandria i Rodes, del comerç de robes i espècies;  de les nombroses quiebres bancàries, cauen 7 bancs! (pàg.185). Parla de l'estructura social, moneda, inflació..., molt complert. 

Dins d'aquest article general hi dedica tot un apartat als remences: "El alzamiento remensa" de pàg. 191 a 197: (hi resumeix aquests dos llibres seus citats en aquest post, just abans de l' "Obra dispersa"). Ho trobo molt bo i recomanable; podria ser una manera d'introduir·se en el tema  donc hi dona una visió general. 
A més a més cita als remences a les pàgs. 180-181  del mateix estudi.


 
> 4- A les 97 primeres pàgines exposa algunes de les característiques generals de la societat de l'Edat Mitja, amb tot el seu llarg vocabulari, d'una manera molt pedagògica.  Així es pot entendre el conflicte remença dins el contexte de la societat de l'època. El llibre exposa amb els darrers 24 anys de les lluites remences, seguint amb detall els passos de Verntallat, fins la sol·lució  gràcies a la Sentència de Guadalupe el 1486. Més detalls de la ressenya del llibre estan més al començament d'aquest  post.



............................

Segueix  articles i  llibres  sobre els remences:




"Revisió historiogràfica de Jaume Vicens i Vives" (Coordinació d'Àngel Casals)  Ed. Galerada. Col·lecció LLibres de Prada, Universitat Catalana d'Estiu. 2010. (253 pag.) Té 10 assajos, una introducció d' Àngel Casas i dos
apèndix tractant de la personalitat de J.Vicens i Vives.

El llibre és el resultat de les ponències de l'Univ. Catalana d'Estiu a Prada de Conflent que conmemora així el centenari del naixement de Jaume Vicens.  
dos capítols a on es parla  directament dels remences:

"El conflicte remença fins a l'any 1486", pàgs 59 a 78, per Rosa Lluch amb  bibliografia interesant a pàg 78;  i 
"Les  consequències de la sentència arbitral de Guadalupe" per Valentí Gual, pàgs 125 a 134. Demostra que en els anys posteriors no sempre es va tenir en compte la Sentència, i que els conflictes al camp català seguiren apareixent per diversos motius, no va ser una bassa d'oli com s'ha dit massa sovint

Em vaig introduir al tema dels remences amb aquestos assajos, pero crec que és millor començar per un esquema més elemental, i revenir després a aquests dos articles.





Altres articles dins del mateix volum de J. Vicens i Vives "Obra dispersa. Volum I" . Ed Vicens Vives, que no parlen del s.XV  català en general, sinó dels remences:

> Dins dels anomenats "Estudis", n'hi ha un altre del nostre tema: "La política de Ferran II durant la guerra remença", publicat per primera vegada el 1933. (pàg. 15 a 29) Al seu dia aquest article va anar en contra del que es creia fins aleshores, aixecant polseguera i articles en diaris.  

> A l' "Apèndix" hi trobem un d'Elies Serra i Ràfols -l'únic català que havia estudiat el tema remença abans que Vicens: "L'actuació de Ferran II al camp català" (1935) (pàg. 564 a 565).  I un altre de Rovira i Virgili: "Ferran II el Catòlic i els remences" (1935) (pàg. 560 a 563)


Dins dels articles classificats com "Primers assaigs"  en aquesta edició trobem dos articles  del 1935: 

> "Ferran II, lliberador dels pagesos catalans" (pàg. 340-343) Bon article que sintetitza tot el plet remensa, publicat el 1935.

> "Uns aclariments sobre el factor nacional i el problema remença a la Catalunya de Ferran II" (pàg. 343 a 347). Per cert, Vicens cita una publicació seva sobre els remences  a la pàg. 347 que no trobo recollida en aquest volum "d'Obra dispersa", hi hauria de ser?

> Als articles classificats com "Cultura i erudició" hi trobem un article molt interessant dels anys finals del plet remensa, del 1481 al 1484. Publicat a Destino el 1940:  "Francisco de Verntallat vizconde de Hóstoles"  (pàg. 358 a 361)  És interessant el comentari de la fòrmula jurídica del moviment emancipador remensa, del gran advocat Tomàs Mieres: "l'home de remensa no és un serf perquè posseix el "domini útil" del seu mas, i el "ple domini" dels seus bens mobles".

> Hi ha un apartat a on recull els pròlegs que va escriure Vicens. El del llibre de Joaquim de Camps i Arboix "Verntallat, cabdill dels remences" (Ed. Aedos. Barcelona. 1955) és a la pàg.534-538.  Poc rellevant el pròleg respecte al tema remença.

És una llàstima que una edició tan bonica i tan interessant com l' "Obra Dispersa"  tingui tantes errates, petits errors d'edició.

..................


 Publicacions de divulgació, escrites amb molt bon nivell:
 

"La reivindicació social dels remences J. Camps i Arboix. Ed Rafael Dalmau, Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona.1960. 60 pàgs.  Mida del llibret: Din5.
Complert, bo per iniciar·se i tenir una visió global del conflicte. Es llegeix en 2-3 hores. El que no té son il·lustracions, al contrari del següent llibre que ressenyem: "Pagesos i remences".
Aquest mateix autor va escriure  un llibre sobre Verntallat que hem ressenyat una mica més amunt.



"Pagesos i remencesAndreu Varela i Joan Ramón Varela. Ed. Barcanova. 1993. 95 pàgs. Té moltes il·lustracions i un glosari. Llibret curt de mida externa Din5 aproximadament, com el de J.Camps i Arboix.




"Les guerres remences Cèsar Alcalà.       Ed. UOC. 2010. 101 pàgs. 
També un llibret curt, mida Din5.









En general aquesta col·lecció "Episodis de la Història" té uns autors molt bons que saben resumir sense perdre qualitat. Son volums curts que es llegeixen en 2-3 hores.
He trobat dues llibreries que tenen un bon nombre de llibrets d' "Episodis de la Història".  La "Papereria Clips" a Bellver de Cerdanya, carrer sant Antoni 28 - clipscerdanya@hotmail.com -  tel: 973 511 220
L'altre és a Barcelona, a Provença 232 cantonada Enric Granados:  Llibreria  "La Impossible"no tanquen al migdia - info@laimpossible.cat -  tel. 932 507 193


 A la web:
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/04/la-revolta-dels-remences-1014.php


( En el contexte del secle XXI és curiós perquè els remences ens serveixen de referent llunyà en un aspecte del que ara succeeix: 

Així com ha dit Hervé Falciani: "Los bancos son los nuevos señores feudales", -article publicat a aquesta blog-. Nosaltres podem comparar també els treballadors amb menys drets d'avui amb els que tenien menys drets a l'Edat Mitja, o sigui els remences

Qui son avui els més maltractats?, al meu parer a Espanya i Catalunya, avui dia son els autònoms.  Comparem les quotas mensuals dels autònoms d'altres paisos del nostre entorn i ho veurem clar:




Enllaç recomanat: http://www.adiciones.es/2014/03/03/lo-que-nunca-te-contaron-sobre-los-autonomos/

Situació injusta que demana una esmena ràpida! Aquesta hauria de ser la primera llei de la nova República Catalana. Cuca de Llum.) (3800  visites fins el 19.09.2017)