30 de novembre de 2020

El sabio que introdujo los números árabes a Occidente y nos salvó de tener que multiplicar CXXIII por XI- historia del numero cero y de las ecuaciones

 



 
 


1952 ?Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el català vuelva a ser de uso público?


 

Puigdemont, entrevista sulla independenza de la Catalogna, 2020


Il nostro independentismo



https://ilmanifesto.it/puigdemont-il-nostro-indipendentismo-e-unidea-di-nazione-civica/

1942 Ordre a Lleida prohibint imprimir en català ni follets, ni targetes de visita

1942 Ordre prohibint imprimir targes de visita o folletos en català

 

Entrevista a Josep Rius i Alcaraz, que va ser Cap de Gabinet del Pres. Puigdemont

Bernat Deltell. Entrevista feta el dimarts 10 de març de 2020


 
Abans de començar: directa-ment de tu, res de vostè, d’acord?

-D’acord, i ara em toca a mi: entrevista amb pseudònim o a cara descoberta? Si és el segon cas, afegiré currículum a l’entradeta  

-A cara descoberta!  

-Perfecte! Comencem: quina és la tasca del director general d’Anàlisi i Prospectiva?  

-Aquesta és una direcció general del departament de la Presidència que fa anàlisi de polítiques públiques dels darrers deu anys i una mirada o prospectiva de les polítiques a fer en els propers deu anys (que poden ser a vint o trenta anys, també). Anàlisi, bàsica-ment…  

-Quin paper vas jugar en els fets d’octubre de 2017? 

 

https://bernatdeltell.cat/el-rei-va-preferir-salvar-la-monarqu mateixia-abans-que-espanya/

www.bernatdeltell.cat

 

29 de novembre de 2020

El futur dels hidrocarburs, dels cotxes elèctrics i de la mobilitat

 https://www.elconfidencial.com/economia/2018-12-10/pico-del-petroleo-antonio-turiel-diesel-contaminacion_1694062/

La guerra fiscal de Madrid que dinamita la unitat d'Espanya




 

https://t.me/Elnacionalcat/11867

 

 Un segon article sobre el mateix tema, conclusions similars:

https://cadenaser.com/programa/2020/12/04/hoy_por_hoy/1607060193_350832.html

Sala i Martín: “L’harmonització fiscal que ha pactat ERC és un error catastròfic: és tornar enrere

Cada vegada se senten més  veus crítiques amb la Comunitat de Madrid per la política impositiva que els permet rebaixar impostos i atreure cada cop més em-preses i treballadors. El presi-dent valencià, Ximo Puig, els ha acusat avui de ser “una aspiradora de recursos i de població” i ha dit que són una  “excepció fiscal”.

 Per posar fi a aquests bene-ficis, Esquerra Republicana de Catalunya ha pactat amb el govern de Pedro Sánchez impul-sar l’harmonització fiscal. Però aquesta jugada política serà un pas enrere, segons Xavier Sala i Martín. Tot i que el catedràtic d’Economia de la Universitat Colúmbia creu que Madrid fa trampes i es beneficia de la seva situació com a capital de l’estat, l’economista creu que la solució no passa per igualar impostos a tot arreu.

Sé que és sexi atacar la Comunitat de Madrid i que pot donar vots, però no és el moment de tornar-nos bojos

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia


 

Els catalans no podem perdre la poca i ridícula autonomia fiscal que tenim

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

 

 

Madrid, com a capital de l’estat, té un seguit de beneficis com tenir les seus dels ministeris i els funcionaris. Els salaris els paguen tots els contribuents, però la despesa la fan a Madrid. Això li permet fer trampes

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

Ells aprofiten la capitalitat per buidar la resta d’Espanya. El percentatge del PIB que té Madrid ha pujat. En canvi, a Catalunya s’ha mantingut constant. Això vol dir que el percentatge del PIB a la resta d’Espanya ha baixat

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

 

 

Cada comunitat autònoma hauria de tenir llibertat per triar els seus tipus impositius excepte Madrid. Ells ja tenen els beneficis de tenir la capitalitat

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

https://www.rac1.cat/programes/versio/20201201/49840157667/sala-i-martin-harmonitzacio-fiscal-erc-dumping-madrid-versio-rac1.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=elmon_programes

1837 Edicte a les Balears castigant als infants que parlin català a l'escola

 1837.- Edicte del Govern Superior   Polític   de  les  Balears,   conegut popularment com a “decret de l’anellet”:              

 “ Considerando que el ejercicio de las lenguas científicas es el primer instrumento ............... que la castellana ......... està mandada observar en las escuelas i establecimientos ....................... Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndole aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento y el culpable no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y este a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena.................De esta manera ............se conseguirá no solamente que al cabo de algún tiempo de constancia llegue a familiarizarse la juventud mallorquina con la lengua en que están escritas ................ sino también el que se guarde más silencio en las escuelas por el temor que cada uno tendrá de incurrir inadvertidamente en la pena del anillo y esponerse al castigo ...... El zelo .................en plantear y sostener esta medida .................sera un mérito ............. y un objetivo    especial de exámen en la visita anual que pasaré a todas las escuelas de la provincia .........................”.  2020 - 

 

[https://www.dbalears.cat/.../video-presidenta-del-congres...](https://www.dbalears.cat/estat/2020/11/18/345765/video-presidenta-del-congres-diputats-meritxell-batet-prohibeix-parlar-catala-albert-botran-cup-talla-microfon.html?fbclid=IwAR17GrHNmF-p90sgM5pBxLZMh1YXmVbG6yQDgfA-ms5HtyCqTyDrxmMl_GE)     

 

La presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, prohibeix parlar en català a Albert Botran (CUP) i li talla el micròfon

28 de novembre de 2020

La autoestima, una definición

 

La psicóloga Silvia Congost se especializó en autoestima y dependencia emocional gracias a la relación tóxica que vivió en primera persona: “No lograba salir de aquella espiral tan destructiva. Me di cuenta de que ni mis estudios, ni mi experiencia podían ayudarme a salir de allí. Lo que viví me enseñó mi verdadero propósito en la vida: ayudar a todas las personas que necesiten recuperar su autoestima, dejar de sufrir en relaciones tóxicas, y conseguir independencia emocional”. Congost sostiene que una relación dependiente es cualquier relación en la que no nos sintamos libres de ser nosotros mismos, cuando nuestra autorrealización personal se ve obstaculizada: “La dependencia emocional es la incapacidad de cortar una relación en aquellos casos en los que deberíamos de cortarla. Y añade: “Lo que no debemos hacer con las personas tóxicas es intentar cambiarlas”.

Además, Silvia Congost es autora de los libros  'A solas' y ‘Autoestima automática’, entre otros, en los que reflexiona sobre el concepto de amor mal entendido que tenemos en la actualidad: “Estar en una relación de pareja es estar en una perpetua incertidumbre, no hay garantías nunca en ninguna relación de pareja”.

 

https://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/que-son-las-relaciones-dependientes-y-como-podemos-detectarlas-silvia-congost/?fbclid=IwAR2eFIuWdOxIkFAlnznjtDu7F-n2x81vN-C7EAP_Xk2gPSvMHXeKtTSPYKI

 

http://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/que-son-las-relaciones-dependientes-y-como-podemos-detectarlas-silvia-congost/?fbclid=IwAR2eFIuWdOxIkFAlnznjtDu7F-n2x81vN-C7EAP_Xk2gPSvMHXeKtTSPYKI

 

"La consciència lingüística com amulet", a llengua element estructural de la nostra cultura.

 

El Consell d'Europa lamenta que Espanya exclogui catalans i bascos del Conveni de Minories Nacionals


 
 
 
 

27 de novembre de 2020

Joan Fuster, sobre el català

 

Sistema electoral: "Suïssa ha trobat la sol.lució", per Xavier Mora, matemàtic

Entrevista al matemàtic, autor del bloc 'Ars Electionis. Votacions i eleccions. Podríem fer-ho millor' que recomana d'adopta el sistema suís de votar.


24.11.2020

Xavier Mora, és professor de Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor, juntament amb Rosa Camps, professora d’Àlgebra, de l’interessant bloc Ars Electionis. Votacions i Eleccions. Podríem fer-ho millor. Llegint aquest bloc es veuen les mil i una maneres que tenim de comptar els vots en unes eleccions arreu del món, i les millores que es podrien fer. Els Estats Units, com a darrere exemple. No és tan senzill com sembla. VilaWeb ha entrevistat el senyor Mora per telèfon, que ens desmunta uns quants tòpics i explica per què creu que Suïssa han trobat un bon sistema. Un sistema que combina la proporcionalitat envers els partits (30% de vots, 30% d’escons) amb la compensació dels territoris més despoblats.

(Llegir tot aquest article imprescindible a:)

l'Eurocambra bandeja una proposta d'ERC sobre el dret a l'autodeterminació.

 

Parlament Europeu a Estrasburg. Foto Vilaweb


Major Trapero: "El pitjor malson de Pérez de los Cobos"

https://www.vilaweb.cat/noticies/perez-de-los-cobos-trapero-restitucio-article-josep-casulleras/

AVE: "Josep Vicent Boira: "A Madrid, planificar una infrastructura no radial encara és una novetat"


El jutge Martin Pallin, partidari de l'amnistia, i en contra de la reforma de la sedició

 https://www.elnacional.cat/ca/editorial/per-l-aministia-i-contra-la-reforma-de-la-sedicio_558912_102.html

Diputada irlandesa parla del cas de Catalunya al Parlament Europeu

 

 https://www.facebook.com/940715642686555/posts/3558755604215866/

El Tribunal Constitucional avala la "Llei mordassa"

 https://www.elnacional.cat/ca/politica/tc-avala-unanimitat-llei-mordassa_558009_102.html?utm_source=telegram&utm_medium=telegram&utm_campaign=telegramgroc

La libertad de prensa en Europa está en peligro

 

 

 https://www.lasrepublicas.com/2020/11/27/la-libertad-de-prensa-en-europa-esta-en-peligro/

17 de novembre de 2020

Per què el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí es pot girar contra l’estat espanyol?

 

És possible de fer un judici del judici? La batalla judicial a l’exili després de la tardor del 2017 ha permès aquests darrers tres anys de posar en evidència a escala internacional tot el procediment judicial contra els dirigents independentistes. I ara, tres anys després, amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol damunt la taula, el procediment del suplicatori demanat pel jutge Llarena al Parlament Europeu contra Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín que és a punt de reprendre’s ho pot fer encara molt més visible.

D’ençà del novembre del 2017, quan un jutge belga va deixar en llibertat provisional el president Puigdemont i els consellers que hi havien anat a declarar per l’euroordre mentre a Madrid tenien tancats els presos polítics, la contraposició entre allò que feia Espanya i allò que feia Europa ha retratat un sistema de repressió política. El rebuig per part d’Alemanya i de Bèlgica de les euroordres ja va ser una manera de jutjar amb un concepte de justícia democràtica i respectuosa envers els drets fonamentals allò que feia una altra justícia que no n’és perquè fa passar per davant la unitat d’Espanya, al preu que sigui. La sentència sobre Junqueras del Tribunal de Justícia de la UE va significar un salt endavant en aquest conflicte, perquè va permetre el reconeixement de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats i, sobretot, ha contraposat la seva situació amb del president d’ERC, també eurodiputat, però tancat a la presó. Ara encara s’obre una nova via, amb el suplicatori, i és precisament l’estat espanyol qui l’activa, amb l’obsessió de portar Puigdemont davant un tribunal espanyol. Però aquesta maniobra a llarg termini se li pot acabar girant en contra.


I si s’aprovés el suplicatori?

El suplicatori té força opcions de tirar endavant, perquè depèn d’unes majories polítiques a la Comissió d’Afers Legals i al plenari del Parlament Europeu que a priori no afavoreixen el president ni els consellers exiliats. Les famílies polítiques del PP, el PSOE, Ciutadans i Vox, tots quatre completament arrenglerats en aquest afer, hi tenen una majoria clara. Ara, una altra cosa serà veure el sentit del vot finalment, per exemple, de diputats del grup dels Socialistes i Demòcrates (on hi ha el PSOE) dels altres països, o de partits liberals dins del grup Renew Europe (on hi ha Ciutadans), i fins i tot del grup popular.

El procediment del suplicatori s’allargarà uns quants mesos i les sessions de la Comissió d’Afers Legals on es debatrà la conveniència del suplicatori, en què Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran explicar, seran a “porta tancada”. I ho escrivim entre cometes perquè aquest procediment hauria de ser no presencial, segons el reglament, però la pandèmia, que havia ajornat l’inici de la tramitació, ha fet que l’argument forçat de Ciutadans (que presideix aquesta comissió amb l’eurodiputat Adrián Vázquez) per a reactivar el suplicatori telemàticament hagi estat acceptat pels serveis jurídics de l’eurocambra. És a dir, que les sessions seran telemàtiques i tanmateix haurien de mantenir la confidencialitat.

Encara hi ha un tercer aspecte previ important: el resultat del suplicatori, per més que sigui favorable a la retirada de la immunitat de tots tres, no implicarà la pèrdua de la condició d’eurodiputat. Ni molt menys tindrà res a veure amb cap decisió sobre la petició d’extradició que fa el Tribunal Suprem espanyol. Tant Puigdemont com Ponsatí i Comín continuarien essent eurodiputats i exercirien els seus drets, i en tot cas haurien de tornar a comparèixer davant la justícia belga sobre la petició d’extradició que els va arribar del jutge Llarena. Ara, el fet que Lluís Puig no sigui eurodiputat i no tingui immunitat, raó per la qual va haver de sotmetre’s abans a la decisió de la justícia belga, ha permès de veure quin podria ser el resultat, també, que hi hauria amb els eurodiputats: un rebuig de l’extradició pel fet que el Tribunal Suprem espanyol no és el tribunal competent per a demanar-la.

 

El Suprem, la persecució política i un recurs a Luxemburg

I això és fonamental en tot aquest procediment. La sentència de la justícia belga denegant l’extradició de Lluís Puig és al cor de l’argumentari de la defensa dels exiliats contra aquest suplicatori. Perquè si hi ha un argument contundent per a refusar un suplicatori, és que hi hagi evidències de persecució política darrere la petició. I que sigui el Suprem el tribunal que fa la petició pot ser-ne una evidència. Per a la justícia belga ho és. El jutge hi insistia més d’una vegada, en la sentència d’aquest 7 d’agost passat: deia que es posava en risc el respecte a l’article 6 del Conveni de Drets Humans, és a dir, el dret de Lluís Puig de tenir un procés equitatiu, pel fet que el Tribunal Suprem no era el competent per a demanar-ne l’extradició. Això li vulnerava el dret del jutge natural. Però és que aquest dret ha estat vulnerat a tots els presos que van ser jutjats (i condemnats) pel Suprem, i tot plegat perquè l’estat espanyol va voler exhibir el càstig als principals dirigents independentistes en l’alt tribunal, el mateix que va jutjar Lluís Companys, i a la mateixa sala, i fer-ho a Madrid en compte de Barcelona, en un tribunal “menor”. I ja hi tornem a ser: com es pot entendre que la justícia d’un país de la Unió Europea digui això i que el Suprem espanyol ja hagi jutjat i condemnat els presos polítics? És un pas més en el judici del judici que es fa en l’àmbit internacional.

 Vet ací una clau argumental important en aquest procediment. Si la majoria política de l’eurocambra en fa cabal o no és una altra cosa. Els arguments jurídics adduïts que no es tinguin en compte, és a dir, en cas que el suplicatori es concedeixi, podrien ser utilitzats novament en un eventual recurs al Tribunal de Justícia de la UE. Els equips legals de tots tres han advertit de fa temps tant els serveis jurídics de la cambra com tots els eurodiputats de la irregularitat que significa tirar endavant un procediment de suplicatori com aquest quan el tribunal que el demana no és competent per a fer-ho, o quan hi ha dubtes molt seriosos que ho sigui i que són exposats fins i tot per la justícia d’un país membre de la UE com és Bèlgica. Si tanmateix el suplicatori tira endavant i, a més, es concedeix, no s’hauran vulnerat els drets dels representants al parlament de més d’un milió de ciutadans europeus que els van votar?


Els equips legals de Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen un altre argument que seria molt difícil d’explicar que el Parlament Europeu negligís: la sedició és un delicte arcaic, que no existeix en la gran majoria d’estats de la UE, i els delictes que en serien equiparables al codi penal de les altres jurisdiccions impliquen penes força inferiors que no les que s’han imposat als presos polítics. Tècnicament, això ja hauria de ser un motiu per a desestimar la petició d’aixecament de la immunitat. Si la Comissió d’Afers Legals, primer, i el Parlament Europeu, després, aprovessin la retirada de la immunitat del president i els consellers, haurien passat per alt un motiu molt clar de denegació del suplicatori. I això també podria fonamentar una causa a la justícia europea.

És clar que no hi ha precedents que un eurodiputat a qui s’ha aixecat la immunitat hagi recorregut a la justícia europea. Però tampoc no n’hi havia del TJUE reconeixent la immunitat d’un eurodiputat que un estat membre manté empresonat. La via judicial al TJUE després d’una possible acceptació del suplicatori és incerta perquè al cap i a la fi la decisió l’hauria presa el Parlament Europeu per votació, primer en una comissió i després al plenari. Però també hi ha elements de dret de la UE que, si són passats per alt per part dels membres de la Comissió d’Afers Legals a l’hora d’aprovar una proposta d’aixecament de la immunitat, potser poden tenir recorregut al Tribunal de Luxemburg. N’hem esmentats alguns, com ara l’arbitrarietat del delicte de sedició (i quan el govern espanyol mateix acaba d’anunciar que engegarà els tràmits per a reformar-lo) i la incompetència del Suprem per a demanar al Parlament Europeu el suplicatori.

Sí que queda més clar el recorregut que hi pot haver en cas que Puigdemont, Comín i Ponsatí hagin de comparèixer davant la justícia belga. El precedent de Lluís Puig és important. Què passarà, doncs, si després d’un possible aixecament de la immunitat, Bèlgica en denega l’extradició? Si fos així, què faria el Tribunal Suprem? Mantindria com fins ara la prohibició d’entrar a l’estat espanyol a tres eurodiputats que tenen tots els seus drets reconeguts? Ara es poden moure amb llibertat per tots els estats de la Unió, tret d’Espanya, un altre argument de pes per a explicar a la Comissió d’Afers Legals per què és un cas de persecució política. Continuaria essent així, tant si el suplicatori es concedís i acabés amb la denegació de l’extradició per part de la justícia belga com si no es concedís?

Tots tres eurodiputats mantindrien els seus drets i prerrogatives intactes, i caldria veure fins a quin punt això implicaria jurídicament la recuperació de la immunitat. Sí que és clar que des d’un punt de vista reglamentari el Tribunal Suprem espanyol no podria tornar a demanar l’aixecament de la immunitat dels eurodiputats; ni Llarena ni cap magistrat no podran tornar a demanar un suplicatori amb el mateix propòsit. Hauran arribat a un atzucac, si fos així, perquè la persecució judicial dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí no podria continuar. Quina excusa posarà aleshores el Suprem per a impedir que tornessin a entrar a l’estat espanyol, perquè tornessin a trepitjar el Principat? Com es podria justificar el manteniment d’una ordre de detenció després de la culminació de tot aquest procediment? Llarena quedaria més lligat de mans. I la imatge d’Espanya se’n ressentiria, és clar, perquè aquest suplicatori té un ressò mediàtic i polític a Europa que no té pràcticament cap altre.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/suplicatori-puigdemont-ponsati-comin-analisi-josep-casulleras/

11 de novembre de 2020

Els autònoms per fi s'organitzen, neix la Revolta dels Autònoms, una resposta col·lectiva al polèmic sistema d’ajuts del govern

 

El govern espanyol rebaixa l'IVA de les màscares del 21% al 4%

Notícies relacionades

Neix la Revolta dels Autònoms, una resposta col·lectiva al polèmic sistema d’ajuts del govern

Consideren que "és injust, degradant i no soluciona els problemes" · Exigeixen la dimissió immediata dels consellers que consideren responsables, Chakir El Homrani i Jordi Puigneró


 10.11.2020  
El govern ha exhaurit avui els ajuts de dos mil euros per a autònoms i microempreses afectats per la pandèmia, fet que ha causat malestar entre els afectats. Especialment perquè durant els últims dos dies el sistema de sol·licitud ha fallat i ha originat centenars de queixes. Per tot això, i perquè aquest ajut recaurà únicament sobre deu mil persones, ha nascut un projecte que porta per nom Revolta dels Autònoms. Tenen la voluntat de coordinar el malestar entre els afectats i tothom s’hi pot adherir a Telegram.

Diuen que aquest sistema d’ajuts “és injust, degradant i no soluciona els problemes” i exigeixen la dimissió immediata dels consellers que consideren responsables, Chakir El Homrani i Jordi Puigneró.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/revolta-autonoms-sistem-ajudes-govern-catala-polemica/

Autònoms, 3er greuge en plena pandèmia,(video 4 min)

 https://www.youtube.com/watch?v=fWWrbKtEY1o&feature=youtu.be

10 de novembre de 2020