Llibres d'història i assaig del s. XX, en particular del facisme a Alemania entre les dues guerres mundials i la seva manipulació de l'opinió pública

Els primers llibres expliquen l'ambient de l'Alemania en que va crèixer el recentment traspassat, el Papa Benet XVI, i Joan Pau II a Polònia durant la 2a Guerra Mundial.

 

Qualsevol us agradarà o us farà quedar bé si els regaleu:

Cliqueu a l'etiqueta per a veure les ressenyes més llargues publicades al seu dia a la Cuca de Llum:

• llibres recomanats/libros recomendados 

Llibres d'història d'Europa. Referències per entendre el moment d'ara, saver de on venim. La història no es repeteix ni podem adivinar el futur. No obstant hi ha tendències de caràcters que no varien. Dades per comprendre l'arribada de Hitler al poder, manipulació de la premsa i dels noms de les coses per amagar el que canviava, amenaces, coacció, els milicians del partit, els "camises pardes" ,... Per ordre cronològic de les accions que narren els dos primers:

Stefan Zweig, "El món d'ahir": veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme

 Aquest llibre i "Jo no" de J. Fest son els que més expliquen el dia a dia d'una família durant els dies de Hitler. Aquest de Sebastian Haffner es centra en els canvis dels primers mesos de març 1933 i com van afectar al seu entorn personal.  Es molt fi, molt bonic, es llegeix fàcil, i molt molt interessant. Publicat el 2000, de manera pòstuma però escrit el 1939 des del seu exili a Londres. Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme

 L'escenografia de Hitler per semblar el que no era, amb l'aquiesciència tàcita d'una part de la bona societat alemana. 

Molt  molt interessant, escrit per un francès del CNRS.
Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme

Un mestre alemàn es nega a  afiliar·se al partit de Hitler per les seves conviccions catòliques i perd la plaça de funcionari. La vida de la seva família a Berlín durant la guerra.  Pel seu fill escriptor, publicat de manera pòstuma. 
Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme

 

Victor Klemperer, "Quiero dar testimonio hasta el final. Diarios 1933-1941". Galaxia Gutenberg/ Círculo de Lectores.

 

El filólogo que estudió in situ cómo infiltraron el nazismo mediante manipulación del lenguaje. En fin, las mismas técnicas que se siguen usando hoy.

 

 

Vídeo (38 min) sobre el període d'entreguerres, explicant el gravíssim estat de l'economia alemana com resultat de les indemnitzacions de guerra a França i Regne Unit que li imposà el Tractat de Versalles.

>>  https://youtu.be/ve40hiAKupc?si=s5SZY3KZfPDgzNJR

 

Més llibres de la història del s. XX:

 El caràcter català, la guerra civil, els anarquistes, el POUM, la vida a les trinxeres d'Aragó, la guerra dels comunistes contra el POUM iniciada a la Plaça de Catalunya de Barcelona, de primera mà i amb humor anglès.  Aquesta edició a més a més del llibre "Homenatge a Catalunya"

afegeix els (molts) articles que Orwell va escriure sobre la nostra guerra civil a la seva tornada a Anglaterra i les dificultats perquè els hi publiquèssin, perquè aleshores Anglaterra havia fet aliança amb la Rusia de Stalin per vèncer a Alemanya.
"Orwell en España" George  Orwell. Ed Tusquets. Barcelona.

Emociona la superació personal que va representar a Nelson Mandela pp⁰aconseguir l'eliminació de l'apartheid i l'actual Constitució de Sudàfrica. Preciós, aixeca la moral. És emocionant com ha sigut capaç de fer en sí mateix tots els canvis necessaris per tal d'assolir l'objectiu, la seva fe en un "impossible" que, certament ha millorat la vida de milions de persones.
El periodista John Carlin va ser corresponsal a Sudàfrica durant deu anys; el llibre es llegeix amb facilitat. Per mi, Mandela esdevé un referent que posa en qüestió la vertadera noció "d'impossible". 

"El Factor Humà" de John Carlin. Ed. La Campana. (374 pàgs.)

Amb molts detalls en el cas de Xile, exposa com el neoliberalisme -o també dit capitalisme sense entranyes- ha anat manipulant la política en alguns països al s.XX: Xile, Argentina, Polònia,... Privatitzant les grans empreses estatals en favor dels amics del poder, empresonant o matant a qui s'hi oposés. Horrorós. Era la doctrina de l'economista Milton Friedman de la Universitat de Xicago. Ens serveix de referència doncs a casa nostra polítics i multinacionals intenten fer i fan en el mateix sentit i convé estar molt alerta.  Extensament documentat, té 100 pàgines amb les referències bibliogràfiques. Cal agraïr a Naomí Klein aquesta feinada.

"La doctrina del xoc"  Naomí  Klein. Ed Empúries. Barcelona 2007. (739 pàgs)

Com l'evolució del neoliberalisme ens aboca a destruir la Terra sense escrúpols... tot plegat perquè el 50 més rics del planeta ho siguin encara més. Extensament documentat.
"Això ho canvia tot"   Naomí  Klein.

 

Cliqueu a l'etiqueta per a veure les ressenyes més llargues publicades al seu dia a la Cuca de Llum  - i/o  veieu totes les ressenyes al tag: 

 

>>  60 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.3

 
>>  llibres recomanats/libros recomendados (59 entrades)

>> Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme

>>  llibres recomanats (22 entrades) 

 

(Aquesta entrada ha rebut 233 visites) 

 ___

La crisis como excusa para una "doctrina del shock". Resumen de un libro muy interesante: los principios se están aplicando actualment en España.

Una de tantas manifestaciones de la "marea blanca"

El Gobierno se sirve de la crisis para abordar un tratamiento de choque económico que nos receta descargas eléctricas de forma continuada.

A pesar de que nos presentan los recortes como inevitables, organismos como el FMI están pendientes de la reacción ciudadana en España.

Dice Naomi Klein que la estrategia de la doctrina del shock, ("La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre", Naomí Klein. Ed Empúries. Barcelona. 2007) ideada por el economista  Milton Friedman y puesta en práctica por sus poderosos seguidores -desde presidentes estadounidenses hasta oligarcas rusos, pasando por dictadores del Tercer Mundo, catedráticos de universidad o directores del Fondo Monetario Internacional-, consiste en “esperar a que se produzca una crisis de primer orden o estado de shock, y luego vender al mejor postor los pedazos de la red estatal a los agentes privados (privatizar servicios estatales y empresas estatales, nota de C. de Ll.) mientras los ciudadanos aún se recuperan del trauma, para rápidamente lograr que las “reformas” sean permanentes”.


El propio Friedman describió así la táctica del capitalismo contemporáneo:

“Solo una crisis -real o percibida- da lugar a un cambio verdadero. Cuando esa crisis tiene lugar, las acciones que se llevan a cabo depende de las ideas que flotan en el ambiente. Creo que ésa ha de ser nuestra función básica: desarrollar alternativas a las políticas existentes, para mantenerlas vivas y activas hasta que lo políticamente imposible se vuelva políticamente inevitable”.

Chile se convirtió en el primer escenario donde se aplicó la doctrina del shock. (pág. 103 a 118 del citado  libro, así como 155-157, 190)  Allí la “crisis aprovechable” fue el golpe de Estado de Pinochet y la represión impuesta por él. Aquello allanó el camino para imponer grandes transformaciones económicas en un breve periodo de tiempo. Friedman, que asesoró a Pinochet, predijo que las características de esos cambios económicos provocarían una serie de reacciones psicológicas en la gente que “facilitarían el proceso de ajuste”. A ese proceso lo llamó el “tratamiento de choque” económico. 

En el caso de Irak  (pág. 423 a 500) el shock colectivo lo provocó la invasión, los bombardeos, dentro de una operación denominada precisamente “Conmoción y pavor” - ”Shock and awe”- con el objetivo de “controlar la voluntad del adversario, sus percepciones y su comprensión, y literalmente lograr que quede impotente para cualquier acción o reacción”, según los autores del documento de doctrina militar que llevaba el mismo nombre. Tras ello, Paul Bremer decretó privatizaciones masivas en Irak y la liberalización del mercado.

Friedman era ya un anciano cuando se produjo la inundación de Nueva Orleans en 2005,(pág. 13 a 16) pero también vio en aquello una oportunidad. Y así lo escribió en The Wall Street Journal: “La mayor parte de las escuelas en Nueva Orleans están en ruinas. Esto es una tragedia. También es una oportunidad para emprender una reforma radical del sistema educativo”.

Dicho y hecho. Tras el huracán Katrina, think tanks y grupos estratégicos se abalanzaron sobre la ciudad estadounidense con el propósito de convertir los colegios de Nueva Orleans en “escuelas chárter”; es decir, escuelas públicas que pasarían a ser gestionadas por instituciones privadas. ¿Os suena?
 

Aquí en España el escenario del shock no lo provoca un golpe de Estado ni una invasión ilegal con bombardeos masivos, ni una inundación de consecuencias catastróficas, sino la propia crisis económica. Es ella la justificación de la que se sirve el Gobierno -y sobre todo, los poderes económicos y financieros que auspician sus medidas- para abordar un tratamiento de choque económico que nos receta descargas eléctricas de forma continuada hasta provocar un cortocircuito en nuestra capacidad de respuesta o, dicho en palabras de Friedman, reacciones psicológicas que facilitan “el proceso de ajuste”.

Con la excusa de responder contra la crisis, se nos impone más crisis para crear una modificación permanente a través de recortes drásticos en derechos y servicios sociales: Nada volverá a ser lo que era.

No hay mes en que no nos desayunemos con alguna nueva medida que quiebra aún más nuestra posibilidad de vivir con cierta dignidad y bienestar. No hay tiempo para asimilar. La rapidez con la que se están acometiendo las ‘reformas’ impide una capacidad de reacción continuada ante tantos nuevos frentes. Cuando se denuncia el desagüe por el que se nos esfuma la educación pública, nos comunican nuevos tijeretazos en la sanidad; cuando ponemos empeño en detener desahucios, se reforman las pensiones para devaluarlas. Y así, un largo etcétera.

Pero incluso en este negro escenario la reacción de la sociedad civil importa, y mucho. Por ello organismos como el Fondo Monetario Internacional están pendientes de la respuesta ciudadana. Cuando en el Egipto de 2008 surgieron grandes protestas en ciudades y fábricas, la preocupación era que estas pudieran “impedir a Mubarak acometer su reforma económica”, consistente en la liberalización del mercado, privatizaciones masivas y recortes de los servicios sociales.

Ahora que el FMI vigila a España de cerca -con su propio “hombre de negro” destinado en nuestro país para supervisar de cerca el rescate de la banca con nuestro dinero-, es interesante observar qué dice de nosotros. Su informe de agosto destaca que “la situación política parece estable pero la tensión social podría comprometer el esfuerzo de reforma. El gobierno tiene una amplia mayoría, no habrá elecciones generales hasta finales de 2015 y solo se ha enfrentado a disturbios sociales limitados”. Y prosigue:

“Pero el contexto económico ha reducido la popularidad de los dos principales partidos, lo que podría hacer que el apoyo público a nuevas y difíciles reformas fuera más complicado”.

 

En los despachos del poder se observa con preocupación el descenso de las dos organizaciones políticas que sostienen el bipartidismo y se mide el pulso de la sociedad civil, de la ciudadanía activa. Hasta ahora, los ‘disturbios’ sociales les parecen limitados. ¿Y si crecieran? Probablemente aumentaría la carga de electroshocks, con todo tipo de estrategias: mayor represión, medidas que crean más pobreza, e incluso mecanismos para hacer tambalear, desde dentro, a los grupos organizados.

Mientras que 2011 fue el año del despertar, de las revueltas árabes, de los indignados, del movimiento Occupy, 2013 podría ser su reverso. Hubo un momento hace dos años en que la calle fue capaz de imponer agenda en el debate público. Pero el poder tomó rápidamente la delantera, y ahora la agenda oficial nos bombardea. Aun así se ha construido tejido social y político con capacidad para responder a determinadas estafas. No es todavía suficiente para evitar el tratamiento de choque. Pero todo suma.
Mientras haya memoria, conciencia y resistencia, se estará abriendo un camino para un futuro diferente al que nos tienen preparado. De momento se está erosionando el monopolio de la verdad. El poder tiene los mecanismos para seguir gobernando contra los intereses de la mayoría. Pero no está siendo capaz de inocular su mentira en la sociedad. Por ahora dispone de impunidad, pero carece de hegemonía moral. Y esto, ya de por sí, simboliza toda una grieta en el tenebroso tratamiento de choque de la doctrina del shock. 

Olga Rodríguez

01/10/2013  

http://www.eldiario.es/zonacritica/crisis-excusa-doctrina-shock_6_181341879.html 

(En el índice temático de esta blog ("llibres recomanats") teneis una reseña del interesante sobre el capitalismo puro y duro, el libro comentado en el artículo: "La doctrina del schock", escrito por Naomí Klein >>

• "La doctrina del xoc" llibre i vídeo molt recomanat per entendre la història recent del s XX i XXI

El vídeo que encontrareis es una conferencia de la autora resumiendo este libro, del que existe traducción castellana por supuesto. Info de Cuca de Llum)

( Reseña breve del libro:  Al leer la "La doctrina del shock" de Naomí Klein ves como nos la están aplicando al milímetro.  Los "Chicago Boys", discípulos de Milton Friedman, han desarrollado un modo operativo de apoderarse de las empresas de un país, a base de crear caos o bien de aprovechar el caos ya existente: nacionalizan y se reparten los bienes de dicho país a tal velocidad que la sociedad no tiene tiempo material de reaccionar. Método  aplicado ya en Chile con Pinochet, luego en Argentina, Sudáfrica, Polonia, URSS... Cuca de Llum )

(Post publicat per primer cop a la Cuca de LLum l'octobre de 2013) 

Naomi Klein: 'Si hi ha un desig democràtic per la independència, s'ha de respectar'

L'autora ha presentat a Barcelona el seu darrer llibre, 'Això ho canvia tot'

L'autora Naomi Klein ha presentat aquest matí el seu darrer llibre a Barcelona. 'Això ho canvia tot' (Empúries). La periodista en aquest llibre teoritza sobre el canvi climàtic, intenta trencar-ne alguns mites, i defensa unes polítiques molt més respectuoses amb el medi ambient i l'ús de les energies. Aquest matí, durant la roda de premsa de presentació, s'ha demanat a l'autora la seva posició sobre el moviment independentista català. I si creia que la independència és una opció de superar l'actual capitalisme. Klein ha respost això: 'Crec en l'autodeterminació i en la democràcia. Crec que si hi ha un desig democràtic per la independència, s'ha de respectar'. 

Podeu veure les declaracions de Klein en aquest vídeo: http://www.vilaweb.cat/noticia/4237933/20150327/naomi-klein-desig-democratic-independencia-respectar.html

El text sencer de la resposta de Klein ha estat aquest:

« Crec en l'autodeterminació i en la democràcia. Crec que si hi ha un desig democràtic per la independència, s'ha de respectar. Aquí, a Escòcia, o en el meu propi país, el Quebec. El meu país en relació al Quebec. El meu país no és el Quebec. Visc a Ontario. Però vaig néixer al Quebec. I fins i tot quan tenia deu anys donava suport a la independència del Quebec. Però penso que hi ha una pregunta a fer-nos. Més independència porta necessàriament a unes polítiques energètiques millors? Aquesta pregunta no és fàcil de respondre.

«Pots dir que sí, certament. Perquè tens més autonomia. Hem vist exemples, a Espanya, de regions que han votat contra el fracking, per després veure com el govern central els passava la llei per sobre. Aquest és un exemple de com una major autonomia, pot portar a polítiques mediambientals  millors.

«Però, alhora, no pots donar-ho per fet. Perquè també hi ha exemples que per causa de l'increment de pressió econòmica que es produeix amb la independència, això es converteix en l'excusa per a polítiques encara més extractives. Grenlàndia, per exemple. Hi ha un moviment independentista molt fort, i veuen que la seva independència és cara. I per això pressionen per a fer perforacions a l'Àrtic.

«L'únic que vull dir és que no pots donar-ho per fet. Si la independència ha d'estar lligada a moviments ambientals s'haurà de construir, reclamar, s'haurà d'incrustar en el procés. I no donar-ho per fet.».

Enterrar el neoliberalisme «Al llibre 'Això ho canvia tot' l'autora dels celebrats llibres 'No logo' i 'La doctrina de xoc', se centra en el canvi climàtic i tornar a criticar l'actual sistema econòmic. L'autora planteja la necessitat de tenir major control sobre els 

mitjans de producció -energètics- i d'abandonar la màxima del 'creixement il·limitat'. 'El neoliberalisme que hem viscut els darrers 25 anys, coincidint amb la irrupció de la idea de canvi climàtic, és incompatible amb revertir aquesta situació', ha afirmat aquest divendres durant la presentació a la premsa del seu nou llibre. Contundent, Klein etziba que en bona mesura la solució passa per 'enterrar el neoliberalisme'. I argumenta que l'objectiu urgent de reducció de les emissions contaminants a l'atmosfera passa per regular les corporacions multinacionals (del sector energètic) i imposar límits d'explotació i a més fer una ingent inversió pública per transformar l'energia i els sistemes de transports. Això, exposa, 'xoca directament amb la lògica de l'austeritat i la lògica de privatitzacions i de transferència de sectors directament relacionats amb la transició (cap a un nou model) en mans de companyies privades'.

Creixement estratègic, no decreixement

«Així mateix, l'autora censura la idea -capitalista- del 'creixement il·limitat' i considera que cal canviar de model, cap a una economia més 'deliberativa, estratègica i basada en el benestar i no en el creixement econòmic infinit'. Però Klein tampoc s'apunta a les tesis del decreixement, un moviment que té com a premissa la necessitat de reduir el creixement econòmic. A parer seu, 'un dels problemes' d'aquest discurs és que envia el missatge que tot s'ha de contraure', la qual cosa no comparteix. Per contra, l'escriptora defensa que cal reduir els aspectes de la nostra economia que condueixen a l'esgotament de recursos naturals limitats i generen pol·lució, però 'fer créixer aquelles altres que faran fer-nos sortir d'on som per construir una societat millor'.

Som energia 
«L'autora ha criticat que Espanya estigui 'penalitzant els consumidors' sancionant els particulars que instal·len plaques fotovoltaiques a casa 'perquè les grans empreses productores d'energia ho veuen com una competència'. Aquest, conclou, 'és el millor exemple de la col·lisió entre l'objectiu de fer beneficis, al cor del capitalisme, i el que necessitem fer per afrontar el canvi climàtic' . Però Klein també creu que 'Espanya s'està convertint en un bon laboratori sobre nous models econòmics. Per exemple, Som Energia. Si no la coneixen, els recomano que ho facin.' ha dit en referència a la cooperativa de consum catalana Som Energia. 'I pel què fa a les multinacionals no defenso que se'n mantinguin al marge. A Estats Units, per exemple, hi ha l'empresa Sungevity, d'Oakland, Califòrnia, que es dedica a l'energia solar i han fet una cosa bona. La gent no cal que comprin els panells solars. Poden adquirir-los a través d'un leasing, cosa que redueix el preu'.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4237933/20150327/naomi-klein-desig-democratic-independencia-respectar.html

 
Això ho canvia tot

El capitalisme vs. el clima.  Ed. Empúries. Grup.62
març 2015  /  815 pàgs. /  24€

Sinopsi: Oblida tot el que creies saber sobre l'escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l'altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor. En el seu llibre punyent i provocador, potser el més provocador de tots, Naomi Klein s'enfronta a un dels problemes més greus que amenacen la humanitat: la guerra que el nostre model econòmic fa contra la vida a la terra.

L'autor:  Naomi Klein   Montreal, 1970

Naomi Klein  (Montreal, 1970) és la premiada autora dels best-sellers La doctrina del xoc (Empúries, 2007), No logo (labutxaca, 2008) i Barreres i finestres: notes des de la trinxera contra la globalització (Empúries, 2003) i coautora del documental The Take. Els seus llibres s'han traduït a vint-i-vuit llengües i han rebut nombrosos guardons. Les columnes que escriu per als diaris The Guardian i The Nationes publiquen arreu del món.

Altres post sobre Naomí Klein publicats a la Cuca de Llum:

>>  "La doctrina del xoc" llibre i vídeo molt recomanat per entendre la història recent del s XX i XXI

>>  La crisis como excusa para una "doctrina del shock". Resumen de un libro muy interesante: los principios se están aplicando actualment en España.

 

"La doctrina del xoc" llibre i vídeo molt recomanat per entendre la història recent del s XX i XXI

"La doctrina del xoc"  Naomí Klein.  Ed Empúries. Barcelona. 2007.  739 pag.

Ressenya 1: Una de les claus per entendre la història recent; llegir·lo dòna una clau de lectura interessant, tot i que no sigui la única del s. XX, es clar.  

Ressenya 2:   "La Doctrina del Shock", narra la forma en la que los llamados "Chicago boys" de Milton Fredman, utilizaron el descubrimiento de los electroshock de la psicología para borrar los recuerdos y regresar al sujeto a un estado infantil, y poder reescribir su historia; lo trasladan al contexto socio económico de los países en vías de desarrollo, para propinar shocks económicos (alza de impuestos, eliminación de subsidios y políticas sociales, aumento de precios, etc.) y así, permitir mejor saquear los recursos naturales y enriquecer a las trasnacionales.

 Es recomana llegir el llibre. Hi ha una película que es pot veure en 6 vídeos al YouTube, cal dir que el llibre és molt millor:

La Doctrina del Shock Sub Español 1 de 6 (Naomi Klein)   >>   http://youtu.be/CgMMC2lpHcM

La Doctrina del Shock Sub Español 2 de 6 (Naomi Klein)  >>   http://youtu.be/yXrFq3WxnWU

La Doctrina del Shock Sub Español 3 de 6 (Naomi Klein)  >>  http://youtu.be/DxCwfIQsebQ

La Doctrina del Shock Sub Español 4 de 6 (Naomi Klein)  >>  http://youtu.be/DsmVGt76Wsg

La Doctrina del Shock Sub Español 5 de 6 (Naomi Klein)  >>  http://youtu.be/YqNXZ3U9k98

La Doctrina del Shock Sub Español 6 de 6 (Naomi Klein)  >>   http://youtu.be/iYjZ_dWckRc

 

Amb aquest link poden veure el documental tot sencer, durada 1 hora i 18 min: http://youtu.be/gP591bZNc0I