30 de juliol del 2017

El 'Financial Times' alerta de l'"amenaça" de l'Estat de tallar el FLA



Carlota Camps
Barcelona. Divendres, 21 de juliol de 2017



"Espanya amenaça de retallar els fons a Catalunya pel pla del referèndum". Sota aquest titular, el prestigiós diari Financial Times es fa ressò de l'advertència del govern espanyol de suspendre el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) si el Govern destina despeses per al referèndum

L'article publicat aquesta tarda assegura que aquesta decisió del Govern espanyol "certament farà incrementar el malestar" dels catalans. El diari alerta que l'"amenaça" de tallar el finançament arriba en un moment "tens" de les relacions entre Barcelona i Madrid perquè el referèndum està en un "punt de no retorn". 

Amb el moviment d'aquest divendres, el Govern espanyol "controlarà immediatament", segueix el diari, la despesa de la Generalitat, ja que tots departaments "hauran de certificar al ministeri de finances cada setmana que no han pressupostat directament o indirectament fons per al referèndum". 

El FT posa en boca del ministre Iñigo Méndez de Vigo que d'aquesta manera es controlarà que "ni un euro dels catalans serà utilitzat per un referèndum il·legal" i també es fa ressò de la visió del Govern que assegura que és una manera de "discriminar els ciutadans de Catalunya en funció de com van votar".

El diari també fa un repàs als últims esdeveniments del procés, des de la presentació de les lleis del referèndum, fins als canvis de Govern, passant per la decisió del Tribunal de Comptes d'iniciar el procediment per reclamar als promotors del 9-N els 5 milions d'euros que va costar. 

Explica també què és el FLA, els diners que ha utilitzat i que preveu utilitzar Catalunya d'aquest fons i les queixes dels catalans per haver d'utilitzar aquest fons per finançar-se quan Madrid manté un desproporcionat repartiment dels impostos dels catalans.

El prestigiós diari francès Libération també va fer-se ressò de la mesura del govern espanyol, tot informant que aquesta decisió encara "incrementa encara una mica més la pressió sobre el govern separatista català".


Els interrogants de 'Le Figaro' sobre la independència de Catalunya




Barcelona. Dilluns, 24 de juliol de 2017
Albert Acín

El diari francès Le Figaro ha dedicat el seu editorial d'avui al procés català. En la publicació d'aquest dilluns, el rotatiu ha donat veu a l'independentisme amb un ampli desplegament que ha inclòs una entrevista al president Puigdemont i un reportatge sobre el xoc entre els governs català i espanyol pel referèndum de l'1 d'octubre.

L'opinió del diari, motivada per l'entrevista a Puigdemont, exposa els dubtes sobre la independència de Catalunya i també deixa anar algunes crítiques a l'actitud del govern espanyol.

L'editorial apareix en la portada d'avui de Le Figaro amb el títol "Divorci a l'espanyola". Amb aquest títol tan suggerent, el rotatiu explica els motius que han motivat el procés independentista i al mateix temps apunta alguns greuges duts a terme per part del govern espanyol.

Les armes del govern espanyol

El text, signat pel periodista Arnaud de la Grange, fa menció a la darrera intervenció del govern espanyol a la Generalitat —la comprovació dels comptes—. Sosté que davant la convocatòria d'un referèndum d'independència, "Madrid ha tret les armes pesants" fent ús de "l'arsenal jurídic", explica en una metàfora bel·licista.

L'editorial intenta explicar, en aquest marc i breument, l'origen del moviment independentista. Sosté que el sobiranisme català suma diferents fenòmens: "l'afirmació identitària, lingüística, cultural i consideracions econòmiques", com el fet que Catalunya representi "el 20% del PIB espanyol", expliquen.

Tot això ha provocat el procés, segons Le Figaro, però també així ho ha fet l'actitud del govern espanyol, que considera "rígida" i a més "incapaç" de generar cap iniciativa "per calmar la febre".

L'Europa de les nacions

Le Figaro assegura "comprendre la idea" dels catalans que volen independitzar-se i esdevenir una "Dinamarca del sud".

Ara bé, també apunta que Europa està fent molts esforços per aconseguir mantenir-se en "l'escena mundial" i dubta que una Europa del futur pugui estar formada per "50 dinamarques", en referència als diversos moviments independentistes d'arreu d'Europa.

El diari francès no acaba de veure clar que aquesta sigui la millor via davant una Europa "emmalaltida".
 

20 de juliol del 2017

Deu persones vinculades a la corrupció del PP han mort fins ara en circumstàncies estranyes

Miguel Blesa. Foto: vilaweb




Destaquen l'ex-batllessa de València, Rita Barberá, i l'ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, a més de l'ex-tresorer del PP, Álvaro Lapuerta, en coma des del 2013 

Avui s’ha mort Miguel Blesa, que va ser president de Caja Madrid entre els anys 1996 i 2009. N’han trobat el cadàver a la seva finca de Villanueva del Rey, a Còrdova, amb un tret al pit presumptament disparat amb una escopeta de caça. Tot apunta que es tracta d’un suïcidi. El fet s’ha produït al matí, quan Blesa s’ha aixecat de la taula on esmorzava amb uns amics dient que anava a moure el cotxe. La de Blesa, però, és només l’última d’un reguitzell de morts estranyes –deu en total– de persones vinculades a casos de corrupció del Partit Popular. Ací en recollim les nou anteriors.


Juan Pérez Mora, el fals jutge
Es va fer passar per un ex-magistrat de l’Audiència espanyola i per amic del jutge Baltassar Garzón. Era tot fals, ni tan sols havia estudiat dret. Pérez Mora va aconseguir de fer creure al cervell de la trama Gürtel, Francisco Correa, que tot estava sota control, fins i tot, quan els agents de la UDEF tenien punxat el telèfon de Correa i eren a punt de detenir-lo. Això va fer pensar que potser es tractava d’un policia infiltrat. En tot cas, Pérez Mora no va donar mai la seva versió ni a jutges ni a policia perquè es va suïcidar sis mesos després de la detenció de Correa.


Francisco Yáñez, l’amic de Bárcenas
A més de ser amic de la família Bárcenas i pare de l’apoderat dels comptes de Suïssa de l’ex-tresorer del PP, Yáñez havia estat treballador a sou dels populars. Es va morir només quatre dies després d’haver estat encausat. El jutge Pablo Ruz va explicar, en la seva interlocutòria, que Yáñez havia utititzat un compte al banc ginebrenc Lombard Odier per a amagar 177.973 euros propietat de Rosalía Iglesias, esposa de Luis Bárcenas.


María del Mar Rodríguez, l’esposa del senador
La tercera mort es va produir el gener del 2015. María del Mar Rodríguez va aparèixer morta en un hotel de Bilbao. Segons que es va saber més tard, s’havia suïcidat. Era l’esposa d’un dels portaveus adjunts del PP al senat, Tomás Burgos Beteta, i estava encausada en el cas Gürtel per suborn, emblanquiment, falsedat documental, malversació de diners públics i tràfic d’influències. L’empresa que administrava, MR Asociados, va aconseguir irregularment el contracte de l’organització del XXXI Congrés espanyol de parcs i jardins públics de l’Ajuntament de Pozuelo de Alarcón. Aleshores, l’alcalde de Pozuelo de Alarcón era el marit de l’ex-ministra de sanitat Ana Mato.



José Martínez Núñez, empresari i corruptor
L’agost del 2015, es va morir a les Canàries l’empresari José Martínez Núñez, després d’una llarga malaltia. La seva empresa constructora, Teconsa, està vinculada a la trama Gürtel per dues activitats. D’una banda, per la transmissió de la visita del papa a València i, d’una altra, per la presumpta adjudicació il·legal de la construcció de la variant d’Olleros (Lleó) per part de la Junta de Castella i Lleó, governada pel PP. Aquesta causa va quedar arxivada pel Tribunal Superior.


Antonio Pedreira, el jutge
Només tres dies després, es va morir Antonio Pedreira, el jutge que havia continuat la causa oberta per Baltasar Garzón. Després de gairebé tres anys instruint la causa de Gürtel, va patir un accident vascular cerebral. Va ser durant la seva instrucció quan va créixer més la trama, i en diverses ocasions el jutge va demanar més mitjans per a continuar investigant. Sabedor de l’existència dels papers de Bárcenas, va assegurar a un conegut seu: ‘Si estiren la manta Luis Bárcenas i Blanco Balín, l’estat pot trontollar.’


Isidoro Cuberos, l’assessor de Javier Arenas
Cuberos va sortir de casa seva en motocicleta un diumenge d’octubre del 2015, i els helicòpters de la Guàrdia Civil no el van trobar fins al cap de tres dies, en un barranc de Màlaga. Cuberos era assessor del líder del PP a Andalusia, Javier Arenas, i havia estat encausat pel cas Gürtel perquè, segons el jutge Ruz, havia cobrat més de cinquanta-tres mil euros per actuar, presumptament, com a intermediari entre l’Ajuntament de Xerès i empreses de Francisco Correa i facilitar la concessió de contractes.

La notícia a El País:  https://politica.elpais.com/politica/2015/10/28/actualidad/1446065086_924474.html?id_externo_rsoc=FB_CC


Francisco Sánchez Arranz, el difunt citat a declarar
Havia estat conseller d’Iberia i, tot i que el jutge José de la Mata el va citar a declarar com a encausat pel cas Gürtel, ell mai no es va presentar als jutjats: feia mesos que era mort. Se l’acusava d’haver elaborat, juntament amb Francisco Correa i Arturo González Panero –ex-batlle de Boadilla del Monte (Madrid)–, els plecs de condicions per a afavorir una concessió a la constructora UFC SA a un preu més baix que el procedent.


Leopoldo Gómez, prevaricació i suborn
Era conegut com a ‘l’enginyer’. Leopoldo Gómez es va morir el febrer del 2016, quan era encausat com a presumpte autor de dos delictes de suborn i prevaricació vinculats a l’Ajuntament de Pozuelo de Alarcón –governat pel PP– i, concretament, a l’operació Asfalt.




Rita Barberá, morta en un hotel de Madrid
L’última mort vinculada a la trama Gürtel abans de la de Blesa va ser la de l’ex-batllessa de València i senadora del PP, Rita Barberà, que va patir un infart en un hotel de Madrid on s’allotjava. Aquella mateixa setmana, havia declarat al Tribunal Suprem per la seva presumpta vinculació amb el finançament il·legal del PP valencià. D’altra banda, durant la presidència de Barberà de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, aquesta organització va pagar 1,3 milions d’euros a empreses vinculades a la trama Gürtel.
 

Álvaro Lapuerta, en coma
A més d’aquestes morts, el 2013 va ingressar a l’hospital l’ex-tresorer del PP Álvaro Lapuerta. Havia caigut quan era a casa i les hemorràgies cerebrals van deixar-lo en coma. Lapuerta va ser el predecessor de Luis Bárcenas a la tresoreria dels populars i estava encausat perquè se’n va reconèixer la signatura als anomenats ‘papers de Bárcenas’, els quals desgranen el cobrament de sobresous per part d’alts càrrecs del PP.

http://www.vilaweb.cat/noticies/els-deu-morts-en-estranyes-circumstancies-vinculats-a-la-corrupcio-del-pp/



18 de juliol del 2017

Demà dimarts 18 de juliol, a TV3 - 21.55, "Sense ficció" estrena "Las cloacas de Interior"


El dimarts 18 de juliol, a les 21.55, "Sense ficció" estrena "Las cloacas de Interior", un treball d'investigació sobre les maniobres ocultes del Ministeri de l'Interior. Jaume Roures és el director d'aquesta producció de Mediapro.

"Las cloacas de Interior" és el resultat de nou mesos de feina d'investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d'il·legalitats i de corrupció en el si del Ministeri de l'Interior.

El treball, dirigit per Jaume Roures, amb guió de Jaume Grau i realització d'Andrea Ferrando, té un gran valor documental gràcies al testimoni de quatre policies que parlen, per primer cop, davant d'una càmera: Marcelino Martín Blas, excap d'Assumptes Interns de la Policia; Jaime Barrado, comissari de policia; José Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l'Interior que ha preferit conservar l'anonimat.

A partir d'aquestes declaracions inèdites, que serveixen per comprendre l'abast de l'entramat d'il·legalitats, "Las cloacas de Interior" té la voluntat d'aixecar la mirada per damunt de casos concrets, per trobar un fil conductor global i crear, així, un relat de la guerra bruta d'Interior.

El documental comença amb les gravacions que el diari Publico.es va donar a conèixer el juny del 2016 entre l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'excap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Gràcies a les investigacions dels periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo, es van destapant les diferents trames que han confluït en la policia.

Es pren el cas Trias com a punt de partida, aprofitant que surt esmentat en les converses entre l'exministre Jorge Fernández i De Alfonso, i es va estirant el fil per acabar desvelant les males pràctiques i el "modus operandi" de la guerra bruta de l'Estat en molts altres casos, com el d'Interligare, el d'Elisa Pinto, l'informe Veritas, la trama d'espionatge dins el PP de la Comunitat de Madrid o l'informe PISA, sobre el finançament de Podem.

"Las cloacas de Interior" dibuixa una estructura de funcionament de tres potes, segons un funcionari del Ministeri de l'Interior anònim: la denominada "oficina sinistra", encarregada d'elaborar informes contra adversaris polítics i policies que acabaven en diversos mitjans de comunicació; el comissari Villarejo, i la Brigada Política, que, formada per "càrrecs policials de confiança del Ministeri", realitzava activitats "que es podrien anomenar alegals".

L'origen de molts dels integrants d'aquesta "màfia policial" se situa, com Villarejo, a l'antiga Brigada Politicosocial franquista, i són els responsables d'informes com Veritas, destinat a desacreditar Baltasar Garzón quan es trobava en plena investigació de l'activitat dels GAL.

El documental demostra, a més a més, que l'activitat d'aquest entramat politicopolicial no es limita al territori espanyol. Els testimonis creuats dels germans Cierco, propietaris de Banca Privada d'Andorra, i de Martín Blas revelen l'existència de maniobres il·legals per aconseguir els comptes opacs de la família Pujol i són el testimoni de l'acció d'aquesta trama bruta en l'operació Catalunya.
"Las cloacas de Interior" s'emetrà el 18 de juliol, dins el "Sense ficció".

Demà dimarts 18 de juliol, a TV3 - 21.55, "Sense ficció" estrena "Las cloacas de Interior

15 de juliol del 2017

Joan B.Culla, historiador: "El gest de Puigdemont accentua el desafiament a Madrid"


L'historiador avisa que l'Estat està disposat a tot, perquè "seria una humiliació tremenda per a Espanya que es votés l'1 d'octubre i les televisions ho ensenyessin al món" 

 

El professor d’Història Contemporània de la UAB Joan B. Culla analitza per a El Món la transcendència del missatge que ha donat el president Puigdemont remodelant el Govern amb nous consellers que encararan la recta final del referèndum i s'enfrontaran a la resposta de l'Estat sense témer inhabilitacions ni saqueigs patrimonials. És, al seu entendre, el missatge més potent que ha donat mai el catalanisme polític, ara independentista després de més d'un segle de pactisme amb Madrid. 

 

Amb la remodelació del Govern, el president Puigdemont ha remarcat que no hi ha ha marxa enrere i que el seu executiu posarà les urnes i n’aplicarà el resultat. Ras i curt, ha transmès a Madrid que el Govern de Catalunya no recularà malgrat que hi hagi inhabilitacions o persecució del patrimoni dels consellers i conselleres. Hi ha cap analogia històrica amb aquest gest?
Mai en la història de Catalunya i del catalanisme no s’ha produït un escenari com aquest. Mai no hi havia hagut un Govern, una majoria parlamentària i un gruix de la societat decidides a tirar endavant un repte d’aquesta magnitud. Qualsevol exercici de comparació amb el passat estaria fora de lloc.


El catalanisme polític ha viscut sempre intentant pactar amb Madrid. Des del Memorial de Greuges de 1885 adreçat a Alfons XII d’Espanya que Catalunya ha intentat dialogar amb l’Estat.
El catalanisme ha estat durant més de cent anys pràcticament l’únic nacionalisme europeu que no es plantejava com a objectiu la independència del seu país. Això ha estat així des de l’origen del catalanisme a finals del segle XIX fins tot just fa set o vuit anys. Hi ha hagut un canvi sobtat i espectacular, que sí que el podem titllar d’històric. Certament, el catalanisme de dretes i el d’esquerres es van passar un segle intentant compatibilitzar la seva condició de nacionalisme amb la permanència de Catalunya dins de l’Estat espanyol. Des de Cambó fins a Macià i Pujol, totes les etapes del catalanisme fins el 2010 han estat pactistes, perquè consideraven que mai de la vida no hi hauria una majoria social i política per donar suport a un plantejament independentista. Com a molt, ERC havia aglutinat el 16% dels votants el 2003, i és molt discutible que tots els seus votants apostessin seriosament per la independència, perquè l’aposta d’ERC era un tripartit d’esquerres amb el PSC i ICV.


És a partir de la sentència del TC contra l’Estatut el 2010 que el catalanisme fa un gir històric, en què una part substancial de l’electorat i dels partits viren cap a l’independentisme. No es va entendre, a Madrid?
Com no podia ser d’una altra manera, va causar una gran sorpresa, incredulitat i escepticisme, perquè durant més d’un segle no hi havia hagut cap revolta. I després de la sorpresa, el menyspreu. ‘En Mas és boig’, ‘els convergents volen tapar la corrupció’... I així una llista llarga d’explicacions que la classe dirigent espanyola s’ha donat a ella mateixa per explicar allò que els resultava incomprensible. És molt de la política espanyola allò que no entens, menysprear-ho.


Després del missatge de Puigdemont amb el canvi de consellers per encarar la recta final del referèndum amb un equip disposat a jugar-s’ho tot, farà que Madrid ho entengui?
Amb el canvi d’Artur Mas per Carles Puigdemont ja va començar a grinyolar tot a Madrid. A Mas el coneixien però a Puigdemont no, i els semblava que eren més capaços d’interpretar, ni que fos de manera completament errònia, que allò que feia Mas president era més comprensible que un home de Girona fill de pastisser. Això els va començar a neguitejar, com també els va neguitejar el 9N. A més, a Puigdemont no li podien dir que era el fill polític de Jordi Pujol. La desqualificació moral de Puigdemont no era tan fàcil, tot i que ho van intentar. Tanmateix, és cert que el discurs del menyspreu s’ha anat erosionant. Aquest “no se atreverán, se van a acojonar” comença a debilitar-se. L’estratègia del govern espanyol els darrers mesos s’ha basat a fer por a les persones, ja no al conjunt de la població.


És una por selectiva?
Sí, a funcionaris, consellers i presidents, que han estat els perseguits i condemnats, i amb això pensaven que ho tindrien resolt. Quan hi va haver el cessament de Baiget, que va dir que patia pel seu patrimoni, a Madrid es devien fregar les mans. Devien pensar que funciona l’estratègia, perquè ja s’estan acollonint. Ja tremolen de cames i preparen la retirada. Però l’anunci de canvis al Govern és un gir argumental. El president Puigdemont ha dit als consellers que els que no siguin capaços de suportar la pressió, que facin un pas enrere, i altres han fet un pas endavant. Per tant, el missatge és que si hi havia algú a qui li tremolaven les cames al Govern, ara ja no hi és. Els que hi són van a totes, perquè tots han tingut l’oportunitat de marxar, i estan decidits a afrontar tot el que calgui.


Més enllà del setge a la carrera política, amb amenaces d’inhabilitació, hi ha també amenaces al patrimoni, a l’estil de la llei de Responsabilitats Polítiques, que va sistematitzar les multes i requises contra famílies que van ser considerades desafectes a la dictadura.
L’estratègia de l’Estat en aquests darrers mesos va per aquí. En el judici del 9N no es va condemnar ningú per malversació de fons públics, ha estat a posteriori que el Tribunal de Cuentas, per inspiració del govern espanyol, va iniciar aquesta via. I aquí entra el vell prejudici, ‘els catalans són com els jueus, allò que més els importa és la pela, i per tant, els farem mal si els toquem la butxaca’, pensen. Si anar a la presó no els espanta, els amenaçarem amb el patrimoni. I en aquest sentit, l’exconseller Baiget anava molt en aquesta línia. Però les persones que tinguessin por haurien hagut de canviar de nom els seus béns.


Com ha d’interpretar Madrid el canvi de Govern?
El gest del president Puigdemont accentua el desafiament a Madrid. El missatge és, ‘si hi havia algú a qui li tremolaven les cames, heu de saber que ja no hi és. Els que hi són, ho són amb plena consciència, sense excuses. I per tant, el que diu Puigdemont és que no esperin que a ningú li tremolarà la mà per signar un document. Ara bé, Madrid no ho entendrà perquè no ho vol entendre.


I així s’arribarà a l’1 d’octubre...
La meva impressió és que l’Estat no pot deixar-se fer un 9N corregit i augmentat, ni tan sols una fotocòpia del 9N. Tal com la classe política espanyola entén l’honor, la dignitat i la pàtria, seria una humiliació tremenda que l’1 d’octubre es votés, i les televisions de tot el món ho ensenyessin. Em costa pensar que es resignin, perquè el 9N el van interpretar com una gran derrota moral, d’aquí la seva reacció embogida. Crec que no ho poden consentir.


Ho impedirà per la força? La fotografia internacional no seria encara seria pitjor?
Assistirem durant aquests dos propers mesos a una prova de força, de gestos, d’amenaces i de paraules. Per exemple, enviar la Guàrdia Civil al TNC és bestial, és una mesura intimidatòria més, que veurem com es reprodueix cada vegada més. I si l’executiu de Puigdemont, com sembla, no només no es fa enrere sinó que apuja el to, veurem una escalada simètrica de l’Estat.


I això com acaba?
Aquesta és la pregunta del milió! Penso que els dos jugadors de la partida d’escacs estan expectants i esperançats que l’altre cometi un error greu. Des de Madrid esperen que qualli el discurs que el referèndum és totalitari i antidemocràtic, que el puguin titllar de cop d’Estat. I aquí la Generalitat ha de tenir molta cura. I per part de Catalunya, s’espera que a Madrid, amb l’afany de frenar l’1 d’octubre, es passin de frenada i caiguin en alguna actuació que els deixi en evidència a nivell internacional. Els grans mitjans internacionals no són pressionables, tenen una cultura de la independència informativa molt arrelada.


Si per la via del referèndum o de la DUI el president Puigdemont declara la independència, es podria viure un altre 6 d’octubre del 34, en el sentit que el president sigui detingut?
Bé, el 6 d’octubre ningú no va proclamar la independència. Els únics que van voler creure que s’havia proclamat la independència van ser els de Madrid, perquè sempre estan a punt, perquè els aglutina i esborra les diferències entre dreta i esquerra, es creuen el que es volen creure. Però si per repetir un 6 d’octubre ens referim a una reacció armada de l’Estat apel·lant a un cop armat, és difícil que puguin justificar que envien la policia espanyola a la plaça de Sant Jaume. Seria injustificable a nivell internacional. L’argument que pot ajudar la Generalitat a guanyar, o com a mínim a no experimentar una derrota aclaparadora, és que se sigui molt impecable i curós perquè ningú de fora pugui pensar que és un Govern colpista. Si algú, posem per cas, de Suècia, sent que l’Estat ha enviat l’exèrcit perquè els catalans volien fer un cop d’Estat, li semblarà correcte. Però si es manté la via pacífica i democràtica i ningú no trenca ni un vidre, una reacció com la del 6 d’octubre del 34 causaria una reacció brutal al món.


10 de juliol del 2017

El retrocés imaginari: difícilment el referèndum de l'1 d'octubre no es consumarà, per José Antich



En un temps com el present, en què la veritat publicada es fabrica la majoria de les vegades en els desacreditats mitjans de paper, val la pena estar atents a l'últim frame del relat que l'unionisme prova de fer viral: l'independentisme està perdent força. Ho ha dit inexactament el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en titllar de fracàs l'acte dels alcaldes en suport al referèndum celebrat aquest dissabte al paranimf de la Universitat de Barcelona. Més enllà que l'única realitat és que la majoria de municipis hi estaven representats -això sí, amb absències clamoroses com la de Barcelona (Colau) i d'esperades, com els municipis del cinturó en mans del PSC-, que Rajoy parli de fracàs amb un parell de centenars de regidors a tot Catalunya i una única alcaldia (Pontons) de 937 municipis és sorprenent.

En aquesta mateixa direcció, la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, de Ciutadans, ha assenyalat que cada vegada són menys els independentistes. Pot ser que sí o pot ser que no. En el referèndum se sabrà. Aquest referèndum, per cert, que no volen ni Rajoy ni Arrimadas. Ni la cúpula de Nicaragua del PSC, perquè una altra cosa és una part del socialisme pel territori. Un referèndum d'independència que segueix invariablement, mes a mes, des de fa diversos anys, com l'opció preferida pels catalans. Més del 70% el defensen en l'enquesta que acaba de publicar La Vanguardia.

Ha de ser difícil fer servir tota l'artilleria jurídica de la qual disposa i de la qual no disposa l'Estat, acusar l'independentisme de preparar un cop d'Estat per comprar urnes -els mitjans de comunicació internacionals i les cancelleries encara estan perplexos-, amenaçar el Govern, el Parlament, els funcionaris, les entitats, empreses... i que els catalans continuïn volent molt majoritàriament votar.

La partida s'està decantant de la banda de les forces favorables al referèndum, es miri com es miri. Si la fortalesa de la qual fan gal·la Puigdemont i Junqueras és real, i no cal pensar el contrari, difícilment el referèndum de l'1 d'octubre no es consumarà. David pot tombar Goliat perquè potser sí que el gegant, com diu l'exministre Margallo, no està preparat per jugar aquesta partida. Ni tan sols, com explica el magnífic documental de Jaume Roures Les clavegueres d'Interior, practicant la guerra bruta.

Forcadell: "Si el Estado aplica el artículo 155, el Parlament defenderá su soberanía"





El Confidencial · 06-jul-2017
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, avisó este jueves de que si el Estado aplica el artículo 155 de la Constitución para suspender la autonomía catalana e impedir el referéndum independentista, el Parlament seguirá "actuando como siempre" y "defendiendo su soberanía". En un desayuno informativo organizado por el Fórum Europa en el Hotel Palace de Barcelona, la presidenta de la Cámara catalana expresó que no tiene "ninguna duda" de que se celebrará la consulta el 1 de octubre y reivindicó que "las urnas y los votos siempre vencerán las amenazas y las coacciones".

Preguntada ante la posibilidad de que el Estado suspenda la autonomía catalana mediante el artículo 155 de la Constitución como reacción a la convocatoria del referéndum por parte del Govern, Forcadell declaró que "no cree" que se aplique esta medida puesto que es "muy complicado" de ejecutar. Sin embargo, alertó de que si el Estado usa esa vía, "el Parlament actuará como siempre defendiendo la libertad de expresión y su soberanía. Somos los representantes del pueblo catalán y debemos actuar como tal", recalcó.

Asimismo, defendió que la futura ley del referéndum presentada por los partidos independentistas no contemple un mínimo de participación para dar validez a la consulta puesto que, a su juicio, "las condiciones y los porcentajes se acuerdan en los referéndums pactados", mientras que el del 1 de octubre no lo será. En esta línea, Forcadell quiso diferenciar el 1-O de la consulta del 9N de 2014, ya que el referéndum previsto por el Govern "puede cambiar el futuro político de Cataluña", por lo que auguró una "alta participación".
(...)
Durante su discurso, reivindicó que durante los 17 meses en los que ejerció como presidenta del Parlament, la Cámara catalana aprobó 18 leyes "que no están relacionadas con el proceso soberanista". Al desayuno informativo acudieron el conseller de Interior, Jordi Jané; el expresidente de la Generalitat José Montilla; todos los miembros de la Mesa del Parlament imputados junto a Forcadell; el presidente de la ANC, Jordi Sánchez; y diputados de todos los grupos excepto de la CUP.
http://google.com/newsstand/s/CBIwnYHZrzU

‘The New York Times’ demana que es permeti el referèndum









Aina Grau
Barcelona. Divendres, 23 de juny de 2017


El procés català és el protagonista de l'editorial d'aquest divendres del diari nord-americà The New York Times, que demana que es permeti el referèndum a Catalunya, tal com aquesta mateixa setmana ja va demanar el diari irlandès The Irish Times.

The New York Times afirma que "el millor per a Espanya és permetre que se celebri el referèndum i que els catalans votin ‘no’ a la independència, tal com van fer al Quebec i a Escòcia”, i afegeix: "Si no, la intransigència de Madrid només inflamarà més les frustracions dels catalans". 

A més a més, el rotatiu nord-americà llança un dard a l'actuació del Govern de Mariano Rajoy amb el procés català i li demana que prengui "una decisió política" en lloc de "tantes decisions judicials". 

En aquesta línia, The New York Times creu que un Govern espanyol "més capaç”, que oferís millores econòmiques a Catalunya, podria fer rebaixar “les ganes d’independència” dels catalans. Tal com recorda el diari, "Catalunya representa gairebé una cinquena part del PIB espanyol i només rep el 9,5% dels pressupostos generals de l'Estat"

El diari també fa referència als nombrosos problemes que ha patit el Govern del PP els darrers mesos, com ara els 10 mesos sense Govern de l'any passat, els processos de corrupció que esquitxen els populars i la moció de censura que va tenir lloc la setmana passada. En aquest sentit, The New York Times, també ho té clar: "Espanya podria suprimir els desitjos secessionistes posant una mica d'ordre a casa seva". 

A l'inici de l'article, el diari informa del referèndum que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat pel dia 1 d'octubre i recull les paraules del ministre de Cultura, Esport i Educació, Íñigo Méndez de Vigo, de després de l'anunci: "L'únic que puc dir és el que no passarà el dia 1 d'octubre - un referèndum il·legal que vagi en contra de la Constitució". 

L'editorial també repassa el 9-N del 2014 i la condemna posterior al llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Una judicialització del procés que segons The New York Times "va estimular la independència". 

Puigdemont ha reaccionat a l'editorial del The New York Times amb un missatge dirigit directament a Madrid: "Veig que la idea del cop d'estat en forma de referèndum no l'acaben de comprar".

'The New York Times' arracona la resposta de Madrid a l'editorial sobre el procés





Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017
El diari The New York Times ha arraconat la carta de resposta del govern espanyol al seu editorial sobre el procés polític català del 23 de juny. La missiva, firmada per l'ambaixador espanyol a Washington i exministre de Defensa, Pedro Morenés, ha estat relegada a una columna de cartes dels lectors que apareix en l'última pàgina d'Opinió de l'edició internacional del rotatiu en paper.

L'editorial, que va aixecar un fort malestar a Madrid, carregava contra la política de l'Executiu de Mariano Rajoy sobre el conflicte català. El text, titulat  "Catalonia’s Challenge to Spain" (El desafiament de Catalunya a Espanya) afirmava que el millor que podria passar seria que es permetés el referèndum i els catalans votessin 'no', com de fet va passar en el cas d'Escòcia.

Morenés expressa el seu malestar i sosté a la carta que Catalunya paga en impostos a l'administració central un 19 %, l'equivalent al 19% de la seva contribució al PIB espanyol i rep un 15,08% en inversions de l'Estat, un percentatge semblant a la seva població (15,08%). L'ambaixador ignora les xifres del dèficit fiscal fins i tot reconegudes pel ministeri espanyol d'Hisenda, que el xifren en un mínim de 8.800 milions el 2013 —la Generalitat en dobla el càlcul— i fins i tot assegura que "aquest equilibri fiscal ha estat considerat just per part de polítics de tots els partits", així com el dèficit crònic d'inversions en infraestructures.



L'ambaixador espanyol assenyala, no obstant això, que el que més li sorprèn és que l'editorial de The New York Times no tingui en compte el fet que el govern espanyol està condicionat en aquesta qüestió pel que estableix l'article 1 de la Constitució espanyola, segons el qual —cita— "la sobirania nacional pertany a tots els espanyols" i és "tota la nació" qui "té el dret a decidir". 

Morenés argumenta que només les constitucions d'Etiòpia i Saint Christopher i Nevis admeten el dret a decidir i recorda el cas del plet que va plantejar Scott Kohlhaas sobre el dret a la secessió d'Alaska i que va rebutjar la Cort Suprema d'aquest estat nord-americà per considerar-lo "clarament inconstitucional". També parla de les "conclusions semblants" a què s'ha arribat a Alemanya i Itàlia.

Madrid intenta crear miedo: Una de las empresas que se presentó al concurso para fabricar urnas, Plastic Express, ha declarado ante la Guardia Civil



Barcelona. Jueves, 6 de julio de 2017
Uno de los responsables de Plastic Express, una de las empresas que se presentó al concurso para fabricar urnas, ha declarado ante la Guardia Civil, según ha informado TV3.
El responsable de la empresa estuvo dos horas respondiendo a las preguntas en el cuartel de la Guardia Civil de travessera de Gràcia.

Este no es un hecho aislado ya que hace unos días la Guardia Civil citó a declarar funcionarios de la Generalitat donde se les preguntó por el referéndum del 1 de octubre. 

El concurso para la fabricación de urnas quedó desierto, ya que las dos empresas que se presentaron al concurso, Plastic Express y la UTE formada por Espal World y Suministros Integrales Futbida no superaron los trámites de homologación. De hecho, las dos empresas que participaron en el concurso recibieron visitas de la Guardia Civil y fuertas presiones para que no se presentaran en el concurso.
  
A pesar de que el concurso ha quedado desierto, la Generalitat ha garantizado que el próximo 1 de octubre habrá urnas. 
http://www.elnacional.cat/es/politica/plastic-express-guardia-civil_172053_102.html 



El fiscal rebutja arxivar la causa per la compra d'urnes, tot i la seva suspensió

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 30 de juny de 2017


La Fiscalia s'ha oposat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arxivi la seva querella contra la consellera Meritxell Borràs pel concurs per licitar urnes, en entendre que, encara que aquest va quedar desert, "va consumar" el delicte en convocar-lo amb la finalitat de celebrar un referèndum independentista.
En un escrit, el ministeri públic ha respost així al recurs que la defensa de la consellera i el seu exnúmero 2 en Governació Francesc Esteve va presentar contra la decisió del TSJC d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra ells pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, en convocar un acord marc per a la licitació d'urnes. 


Borràs va presentar el recurs dilluns a darrera hora, un dia abans que transcendís que el concurs de les urnes quedava desert.
(...) etc etc
http://www.elnacional.cat/ca/politica/fiscal-no-arxivar-causa-urnes_170526_102.html 

9 de juliol del 2017

‘300 anys d’espoli’, Jordi Mata amb l’assessorament dels historiadors Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté. Article gratuït.


Gratuït!   Segueix  per llegir-ho on line:

A finals del mes de setembre apareixia el número 122 de SÀPIENS, que, sota el títol ‘300 anys d’espoli’, analitzava el maltractament fiscal que ha patit Catalunya des de la derrota de 1714 fins avui. 

Aquest dossier es dividia en tres articles: el primer se centrava en l’espoli al segle XVIII; el segon, en el segle XIX, i el tercer, en el segle XX. Tots van ser escrits per l'escriptor i historiador Jordi Mata amb l’assessorament dels historiadors Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté. El número va ser un èxit; es va esgotar als quioscs i el sumari publicat al web va ser el més visitat de tota la història de Sapiens.cat. Ara volem compartir aquest dossier amb tots vosaltres d’una manera molt especial: l'hem traduït al castellà, al francès, l’anglès i l’alemany amb l’objectiu que pugueu enviar-lo a tots els vostres amics o familiars que viuen a la resta de l'Estat o a l’estranger

Per veure el reportatge sencer feu clic a ‘Llegeix el text complet’: des de la pàgina que se us obrirà podreu enviar-lo per correu electrònic o compartir-lo al perfil de Facebook o Twitter dels destinataris.