La Guerra dels Segadors (1640-1652) i el seu trist final amb la cessió del Conflent i el Rossellò a França; resum històric, alguns llibres ressenyats.

⁰

" El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents"  Josep Sanabre. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història.

Després del Tractat de Westfàlia i de la Guerra dels Segadors, l'any 1659, se signà el Tractat dels Pirineus. En els 124 articles del redactat es decidí el futur polític de diversos territoris europeus. Catalunya en sortí mutilada. França s'incorporà el Rosselló, els comtats del Conflent, el Vallespir, la Costa Vermella, el Capcir, i part de la Cerdanya.

 

 

(Darrerament ha sortit un llibre sobre aquesta primera gran guerra (de les tres que Catalunya ha perdut contra l'Estat de Madrid, les altres foren la de 1714 i la 1936-1939). Sembla mentida com ens manipulen l'informació i no ens n'adonem: la meva mare no era conscient de que havíem perdut aquestes tres guerres i per això rebem aquest maltracte de tota mena de l'Estat central: censura informativa, censura de la realitat històrica, censura de la realitat econòmica - no es publiquen les balances fiscals, ho han prohibit -guerra oberta a l'ensenyament en català i del català... Saber tot això ens dóna tota una altra visió de la realitat, menys ingènua. Cuca de Llum)

 

"1640" per Antoni Simon i Tarrés. Ed. Rafael Dalmau.

 

 

 

 

"La Partició de Catalunya. Història rocambolesca del Tractat dels Pirineus (1658-1660)"  per Michel i Annie Bougain. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2021. (279 pàgs)

 

Els autors son de nacionalitat francesa i han corregut tota mena d'arxius a llocs pelegrins a França per tal d'obtindre noves dades.

" Pau Claris la revolta catalana"  per Ricard Garcia Càrcel. DOPESA. Barcelona. 1980. (179 pàgs). Biografia de Pau Claris.

"L'assassinat de Pau Claris". Carles M. Espinalt. Barcelona. 1991. Ed El Llamp, Col·lecció "La Rella"  (60 pàgs)

 

És una síntesi de la situació escrita en un català ric i genuí. Recomanat.

 

Altres llibres recomanats:

"Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus" Àngel Casals (coord.)  Ed. Galerada. Barcelona. 2009.

 

"Tractat dels Pirineus 1659-2009"  DVD. Àngel Casals, Sara Noguera i Arnabat. Barcelona. Òmnium Cultural. 

 

"L'oferiment de la retrocessió del Rosselló a Espanya" Pau de la Fàbrega i Pallarès. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1962.

CALENDARI:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CRONOLOGIA:

7 juny 1640

Revolta popular a Barcelona - El Corpus de Sang - amb la mort del virrei Comte de Santa Coloma i l'inici de la Guerra dels Segadors (1640-1652)

 

16 gener 1641

República Catalana proclamada per Pau Clarís. Per fer front a l'agressió de Castella es pacta amb el rei de França, Lluís XIII.

 

26 gener 1641
Batalla de Montjuïc i derrota de l'exèrcit castellà de Felip IV. El 1643 és cessat i desterrat el Comte-Duc d'Olivares que havia intentat el 1626 imposar la Unió d'Armes, la qual cosa fou refusada per les Corts catalanes.

20 febrer de 1641, és assassinat en Pau Claris i el seu secretari, emmetzinats, possiblement per un agent de Madrid

Portugal deu la seva independència als catalans: 

El comte-duc d'Olivares, ministre de Felip IV provocà insurreccions anticastellanes. 

Portugal pagava obligada, impostos per costejar les despeses del "Imperio español" 

 

Sabies que?: 

- Olivares, el 1640, requerí ajuda de tropes portugueses contra Catalunya?  

- Els portuguesos en comptes d'ajudar Castella es van independitzar proclamant el duc de Bragança rei de Portugal amb el nom de Joan IV? 

- Sabies que Felip IV va haver de triar entre sotmetre Catalunya o Portugal i trià de sotmetre els catalans? 

- Els portuguesos enviaren emissaris a Catalunya uns mesos abans de la seva independència quan la revolta dels Segadors?  

- Sabies que la monarquia castellana reconegué la independència de Portugal en el Tractat de Lisboa el 1668?  

______   _________   ______

- Sabies que el 16 de gener del 1641, Pau Claris, proclama la República catalana sota la protecció de la monarquia francesa? 

9 novembre 1659 - Tractat dels Pirineus amb l'annexió al reialme de França del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, transgredint les Constitucions de Catalunya que eren vigents, doncs ho varen fer a les seves esquenes.

1 novembre 1700

Mort del rei Carles II, el Fetillat, últim de la casa dels Habsburg i nomenament com a successor de Felip d'Anjou (Felip IV d'Aragó i V de Castella) primer rei de la dinastia Borbó i instaurador de l'absolutisme segons el model francès.


Font del resum històric:  

http://www.casdelscatalans.cat

 

 

Per saber-ne més:

>> 7 juny de 1640: El Corpus de Sang. La revolta dels Segadors de 1640 a Barcelona marcà l'inici de la guerra

>> La Guerra dels Segadors (1640-1652) y la cessió del Conflent i el Rossellò a França,  resum històric

 

 

>>  Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641

 

 

>>  26 de gener de 1641,  Barcelona és atacada però perden: la Batalla de Montjuich. Un episodi de la Guerra dels Segadors.

 

 

 >> 7 juny, dues efemèrides en aquest dia: el Corpus de Sang, 7 de juny de 1640;  el 07.06.1926,   mort d'Antoni Gaudí

>>   Totes les entrades sobre la Guerra dels Segadors, de l'Index de matèries de la blog, clica: 

• Guerra dels Segadors (14)

 

(Aquest post ha rebut 301 visites)

7 juny de 1640: El Corpus de Sang. La Revolta dels Segadors de 1640 a Barcelona marcà l'inici de la guerra

Avui fa 376 (383 anys si estem al 2023) anys del Corpus de Sang, detonant de la Guerra dels Segadors. Memòria històrica.

 

(Aquesta és la primera de les tres grans guerres que Catalunya ha perdut contra l'Espanya, recordar-ho ens ajuda a entendre com estem ara. La segona va ser la que a acabar el 1714 (Guerra de Successió). I la tercera va ser la de 1936-39, dita la Guerra Civil. Val més saber una mala notícia que ignorar-la. Cuca de Llum)

 

Últimament, acostant-nos al tricentenari de la desfeta en la Guerra de Successió de 1714 cada cop sentim a parlar més d’aquest conflicte. En canvi, ara que estem en dies de Corpus, sentim a parlar molt de les processons, de l’ou com balla, però… és que el Corpus no ha estat mai conflictiu? Us sona d’alguna cosa el Corpus de Sang de 1640? Doncs si, la Revolta dels Segadors, la que dóna nom a l’himne de Catalunya va ser un 7 de juny i va esclatar a Barcelona. Aquest és un episodi de la història molt desconegut que tendeix a barrejar-se amb els fets de 1714. Tot plegat resulta un embolic. Per resoldre aquest embolic hem fet especialment aquesta secció.  (Per entendre el conflicte cal veure la situació des d'una escala gran: les relacions  del Madrid borbònic- Principat de Catalunya, i la Guerra dels Trenta Anys a Europa. Observeu com es van tibar les relacions en reduir-se les importacions de plata de les Amèriques. Cuca de Llum)

 

Recomanem molt la lectura d'aquests tres articles:

>>   http://blogs.sapiens.cat/historiadebarcelonaalaxarxa/2013/06/5/corpusdesang1640/ 

>> http://www.aboriginemag.com/efemerides/el-corpus-de-sang/

 

La guerra dels Segadors
Les claus de la revolta catalana de 1640.
>>https://www.sapiens.cat/temes/batalles-i-guerres/la-guerra-dels-segadors_11153_102.html

 

 

Per a saber-ne més:

 

>> Catalunya, a cap el 1000: Princeps namque, usatge que regulava la convocatòria a les armes. La filosofia de la defensa nacional dels catalans, per Joaquim Ullan Martorell

 (Aquest Usatge va ser invocat quan el Comte-Duc d'Olivares exigia  al Principat que enviés tropes per les guerres del regne d'Espanya. I no les varen enviar.

 

 

>> "La Guerra dels Segadors. Inici i fi d'un conflicte". Juny 2020. (vídeo 57 min).

Conferència a l'Ateneu de Barcelona entre tres entesos, dos d'ells han escrit un llibre cada un sobre aquesta guerra: "1640" de Toni Simón Tarrés, i l'historiador Pérez Cristòfol. El catedràtic d'història Àngel Casals fa de moderador.

 

 

>> La Guerra dels Segadors (1640-1652) i la cessió del Conflent i el Rossellò a França,  resum històric

 

 

>>  Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641

 

 

>>  26 de gener de 1641,  Barcelona és atacada però perden: la Batalla de Montjuich. Un episodi de la Guerra dels Segadors.

 

 

 >> 7 juny, dues efemèrides en aquest dia: el Corpus de Sang, 7 de juny de 1640;  el 07.06.1926 mort d'Antoni Gaudí

 

 

 

(Aquest post ha rebut 1.173 visites)

 

 

En el contexte de la Guerra dels Segadors i la Pau dels Pirineus: Pierre de la Marca, historiador francés (1594-1662) que va estudiar Catalunya per defensar els drets històrics de França al Tractat dels Pirineus

 Joaquim Icart el traduí al català (1962) i disposem de dues edicions facsímil en llengua catalana (1972, 1998).

Extret de www.portalgironi.cat :
 

"Pierre de Marca

(1594-1662), eclesiàstic, polític i historiador bearnès, instal·lat l'abril de 1644 a Barcelona, amb el càrrec formal de visitador general eclesiàstic però en realitat com virtual governador civil, es va traçar el projecte de realitzar una obra sobre la història de Catalunya i va emprendre el treball previ de recopilació de fonts i documents. La seva meta era fer-se amb tot allò que pogués justificar els drets històrics de França sobre Catalunya, per a ser usat després en converses de pau. Arribada l'hora del Tractat dels Pirineus, Marca va usar la informació que havia recopilat i els coneixements adquirits a favor de la cort francesa, la qual cosa va ser decisiu en la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya, que van ser incorporats a França.

Marca hispanica sive limes hispanicus, de Pierre de Marca i Étienne Baluze és el fruit del projecte de Marca i constitueix, segons Palau, una obra cabdal per a l'estudi de la història de Catalunya, amb multitud de documents de primera mà, la majoria perduts. Encara que en la seva primera impressió, a Paris en 1688, Baluze presenta l'obra com una edició del text que Marca va deixar inèdit a la seva mort, en realitat la seva aportació personal va ser més enllà d'això; a ell es deu un apèndix documental que, juntament amb l'edició de textos cronístics, constitueix gairebé dos terços de l'obra, a més de la dedicatòria i el prefaci. S'ha discutit llargament sobre si va o no acompanyar un mapa a aquesta obra, més quan enlloc de l'obra es fa referència a cap mapa. Segons el parer dels estudiosos, el llibre es va posar a la venda sense el mapa, però els lectors el van trobar a faltar i llavors, a una sèrie d'exemplars, se'ls va afegir un dels diversos mapes de Catalunya que corrien gravats en aquelles dates. Per aquest motiu es troben exemplars amb i sense mapa".

>> La Pau dels Pirineus /

__

9 NOV: hi ha murs que encara no, tot arribarà. Qui té interés en viure en un estat que NO sap gestionar una DANA ni abans, ni durant ni després???

COM SABEU AL TRACTAT DELS PIRINEUS DEL 9 NOV 1659 ESPANYA I FRANÇA  ES VAN REPARTIR LA QUE ARA EN DIEM CATALUNYA NORD. 

DES DELS ANYS 700-800 FINS EL 1659 AQUELL TERRITORI ETA I ES SENTIA CATALÀ. ES VA FER AQUESTA CESIÓ DE MANERA IL.LEGAL PERQUÈ EL REI D'ESPANYA NO TENIA POTESTAT PER FER-HO, NI VA DEMANAR NI PERMIS NI PARER A LES CORTS CATALANES. HO VAN COMUNICAR  MOLTS ANYS MÉS TARD.  VOLIEN DEBILITAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA, QUE VA PERDRE PERPINYÀ QUE ERA LA SEVA 2a CIUTAT I VAN REGALAR EL 20% DEL TERRITORI A L'ESTAT FRANCÉS.

MÉS INFORMACIÓ:

>>  Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Llibres recomanats v.3

__

Voltaire si que valorava Catalunya. Mireu el que va escriure:

 

Voltaire

 

 

RES MÉS A DIR...

Voltaire, "El siglo de Luis XIV" (1751)  Cap.XXIII:

"Catalunya es uno de los países más fértiles de la tierra y de los mejor situados. Regada por hermosos ríos, arroyos y fuentes, tanto como la vieja y la nueva Castilla están privadas de ellos, produce todo lo indispensable para las necesidades del hombre y todo lo que puede halagar sus deseos: árboles, granos, frutos y legumbres de todas clases.

Barcelona es uno de los más hermosos puertos de Europa, y el país proporciona todo lo necesario para la construcción de los navíos. Sus montañas están llenas de canteras de mármol, de jaspe, de cristal de roca, y hasta se encuentran también muchas piedras preciosas. Las minas de hierro, de estaño, de plomo, de alumbre, de sulfatos son abundantes; la costa oriental produce coral. Catalunya, en fin, puede prescindir del universo entero, y sus vecinos no pueden prescindir de ella. Lejos de que la abundancia y las delicias los hayan reblandecido, los habitantes han sido siempre guerreros, y los montañeses, sobre todo, feroces.

Pero, a pesar de su valor y de su extremado amor por la libertad, han estado subyugados en todos los tiempos: los conquistaron los romanos, los godos, los vándalos, los sarracenos. Sacudieron el yugo de los sarracenos y se pusieron bajo la protección de Carlomagno. Pertenecieron a la casa de Aragón y después a la de Austria. Hemos visto que bajo el gobierno de Felipe IV, irritados por el conde duque de Olivares, primer ministro, se entregaron a Luis XIII en 1640. Se les respetaron todos sus privilegios, siendo más bien protegidos que súbditos; entraron de nuevo a ser dominio austríaco en 1652; y, en la Guerra de Sucesión, se pusieron de parte del archiduque Carlos contra Felipe V. Su obstinada resistencia probó que Felipe V, aunque se había librado de su competidor, no podía reducirlos solo. Luis XIV, que en los últimos tiempos de la guerra no había podido proporcionar a su nieto ni soldados ni barcos para combatir contra Carlos, su rival, se los envió entonces para combatir contra sus súbditos rebelados. Una escuadra francesa bloqueó el puerto de Barcelona, y el mariscal de Berwick la sitió por tierra. La reina de Inglaterra, más fiel a sus tratados que a los intereses de su país, no socorrió esa ciudad, lo cual indignó a los ingleses, que se hacían el reproche que se habían hecho los romanos por haber dejado destruir Sagunto. El emperador de Alemania prometió inútiles socorros. Los sitiados se defendieron con un valor doblado por el fanatismo; los sacerdotes, los monjes corrieron a las armas y a las trincheras como si se hubiese tratado de una guerra de religión. El fantasma de la libertad los hizo sordos a las proposiciones de su soberano. Más de quinientos eclesiásticos murieron en ese sitio con las armas en la mano; podemos imaginarnos hasta qué punto sus discursos y su ejemplo habrán animado a las gentes.

 

Enarbolaron sobre la brecha una bandera negra y sostuvieron más de un asalto. Por último, habiendo penetrado los sitiadores, los sitiados siguieron peleando de calle en calle; y, retirados

Voltaire, "El siglo de Luis XIV" (1751) Cap.XXIII

 

 

(entrada amb 26 visites)

__

Llistat de TOTES les entrades sobre la Història de Catalunya per ordre cronològic, amb l'enllaç al post. També sobre la història de la formació de les lleis, i de les institucions de govern. Llistat d'enllaços sobre el caràcter català d'aquesta blog. El que hem llegit: tots els articles i ressenyes dels llibres. v.4

LLISTAT amb l'enllaç,  DE  LES  ENTRADES QUE  RESSENYEN  LLIBRES SOBRE  HISTÒRIA  DE CATALUNYA QUE HEM LLEGIT:  

 

 

 

EN CATALÀ

 

LLIBRES/VIDEOS:  TOTA LA HISTÒRIA EN UN SOL VOLUM 

 

>>  "Història de Catalunya", llibre de Jaume Sobrequés i Callicó

 

>>  "Breu Història de Catalunya"  per Fèlix Vilagrasa, lectura gratuita on line. 

 

>>  Resum de la història de Catalunya. Vídeo, 18 min.

 

>>  "Episodis d'història de Catalunya"  Antoni Ferret, podeu descarregar-lo de franc

 

>> On situem els inicis de la nació catalana? Breu presentació en 15 vídeos curts d'1-3 min., una visió general.  Del naixement de la nació catalana fins al final de l'Edat Mitjana. Pel catedràtic Josep Maria Salrach.  

 

>>  Entrevista de divulgació històrica: l'història de Catalunya a grans trets, per Víctor Cucurull ( vídeo 30 min)

 

>>  Josep Fontana, lliçó inagural: "Espanya i Catalunya: tres-cents anys d'història" IEC. Excepcional. vídeo 39 min. (simposi "Espanya contra Catalunya")

 

 

Llistat d'entrades amb llibres o articles de divulgació de la història de Catalunya, per ordre cronològic.  

 

 

Entrades d'aquesta blog sobre la Història de Catalunya; només la que hem llegit, no hi és tot però suficient per a saber-ne com a ciutadà:

 

La pre-Catalunya. Des del 700 a l'any 1000:

 

s. X - XI -

 

>> Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1.000. Els inicis de l'Estat-nació  v.5 (recensions de 22 llibres de divulgació històrica, de Guifre el Pilós entre d'altres, fins Ramon Berenguer I)

 

>>  Avui fa 1.225 anys de la mort de Guifre el Pilós

 

>>   Bressol del país i tomba de Guifré

 

>>   Any 771, entronitzen Carlemany, creador dels comtats catalans

  

>> El 3 d'abril del 801 Lluís el Pietós pren Barxiluna. (Enviat per Carlemany, el seu fill Lluís pren la ciutat al califat de Còrdova, s'instaura una nova frontera  amb Al-Andalus que durarà 400 anys, la dels rius Llobregat i Cardener )

 

>>  Com la pre-Catalunya es va fer independent de l'imperi carolingi, per Albert Riera. La sobirania. (878-988)

 

>>  L’any 988 Catalunya s’independitza de França. L’origen de l’Estat Català - VIBRANT

 

>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim"  J. Vicens i Vives -  (Article. Característiques a tenir en compte per a determinar si ha nascut una nova nació)

 

>>  Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira. 

 

>>  "Comtes, els orígens de Catalunya", Minisèrie històrica de TV3 en quatre capítols.

>> Els 'Usatges de Barcelona' (any 1.064) van ser la primera Compilació catalana de lleis, les quals provenien de costums consolidades; per això s'en diuen lleis consuetudinàries. La compilació del 1194 per Ramon de Caldes. v.2

 

>>  Catalunya, a cap el 1.000: Princeps namque, usatge que regulava la convocatòria a les armes. La filosofia de la defensa nacional dels catalans, per Joaquim Ullan Martorell

 

>> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectessin. Inici de pacificació a la societat feudal.- (recensions de 6 llibres)

  

>>  Mor l'Abat Oliba, precursor de la democràcia parlamentària

 

>>  30 d'octubre, aniversari del traspàs de l'Abad Oliba el 1046

 

>> Ermessenda, comtessa de Barcelona (975-1.058) (vídeo 1h23') emés per TV3

 

>> Ermessenda de Carcassona va haver de governar durant dues regències (975-1.058)

 

 

  

s.XII - XIII 

 

>> Comtat de Barcelona o regne de Catalunya? La història entre els anys 1000 i 1150.

 

>>  Mor Ramon Berenguer II, "El Cap d'Estopes", 5 decembre del 1082

 

>>  Ramon Berenguer III, el Gran  (1.086-1.131)(article)

 

>>  La primera referència escrita coneguda de "català" i "Catalunya", l'any 1115

 

>>  2.017 - Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira.

 

>> Catalunya cap a l'any 1.100: Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, Ramon Berenguer IV estableix la unió amb Aragó.

 

>>  Llibres: història de Catalunya entre el 1.000 i 1.213: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2  - (recensió de 6 llibres)

 

 

>>  Catalunya i Aragó, com va començar la unió: 1.137, donació del Regne d'Aragó per part de Ramir II al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV. (article)

 

 

>> Ramir II el Monjo, (1.137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

 

>>  Confirmen Ramon Berenguer de Barcelona com a governant efectiu d'Aragó, a 27 agost 1137 al castell d'Ayerbe 

 

>> Peronella d’Aragó, la «Colometa» del segle XII,  per l'historiador David Garrido. La història de la unió dinàstica del Regne d'Aragó al Comtat de Barcelona. Article documentat i llarg per a desfer mals entesos.

 

>>   El 24 d’octubre de 1.149 es completava la conquesta de Lleida

 

>> Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política.

 

 

Des del 1.200 a l'any 1.400:

 

s.XIV - XV

>> Llibres: història de Catalunya entre els anys 1.213 i 1.400, l'agogeu de l'Estat català medieval: Jaume I, Pere el Gran, Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà -  (recensió de 6 llibres)

 

>>  Primers anys de Jaume I, fins el Tractat de Corbeil (1.258)

 

>>  El Consolat de Mar instituït el 1.258, una de les estructures d'estat de la Catalunya d'abans el 1.714

 

>>  El Consolat de Mar: La vocació mediterrània catalana

 

>>  Pere I el Gran conquereix Sicília,  l’agost-setembre 1.282

 

>>  Pere I el Gran: conquesta catalana de Sicília (1.282)  malgrat l'oposició aragonesa, s'han trobat nous documents

  

>>  Pere I el Gran derrota l'invasió francesa, impedint els subministres a l'exèrcit de terra, a la batalla de les Illes Formigues.

 

>>  Roger de Llúria, almirall (1250 -1305)  

 

>>   El 19 de desembre de 1.359, a les Corts de Cervera, neix la Diputació del General de Catalunya, la Generalitat

 

>> Breu resum del desenvolupament de l'institució de la Generalitat des del 1359, per  Narcís Banchs i Valls

  

>> 650 anys de la Generalitat de Catalunya, "guardià poderós de les llibertats". Les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent els pilars del sistema constitucional català abans del 1.714.

 

>>  La llista dels 130 presidents de la Generalitat de Catalunya  

>>  La Generalitat fa 650 anys - article de l´ex-President Jordi Pujol

 

>>   Com es van anar estructurant les lleis des de la Catalunya de l'any 1000 endavant fins el 1359, quan s'institueix la Diputació del General. Molt breu.

 

>> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Llibres recomanats v.3

>>   Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat : entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya

 

 

 

Des del 1400 a l'any 1500:

 

>> La Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc públic d'Europa, entrava en funcionament el 1.401, era propietat del Consell de Cent, per Jesús Llòria i Josep Morató v.2

 

>> El Llibre del Sindicat Remença (1.448), entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Bibliografia sobre remences. v.8 - (ressenyes d'uns 16 llibres: sobre la vida dels pagesos a la l'Edat Mitja,  i d'específics sobre el conflicte remensa).

Des del 1500 a l'any 1650:

 

s.XVI - XVIII - la Guerra dels Segadors: Catalunya perd la primera de les tres guerres que ha fet contra el poder de Madrid.

 

(Tenim un article supercomplert sobre la Guerra dels Segadors; és fàcil perdre's perquè va ser una guerra molt llarga): >>  Història de la Guerra dels Segadors.  "Una república efímera i difusa", la catalana del 1.641, article llarg per per David Garrido

 

>> Reedició d'un llibre fonamental de John H. Elliott  “La revolta catalana, 1.598-1.640. Un estudi sobre la decadència d'Espanya”. Noticia del traspàs d'Elliott als 91 anys

 

>> Llibres sobre la Guerra dels Segadors (1640-1652) i el seu final amb la cessió del Conflent i el Rossellò a França, resum històric.  (ressenya de dos llibres)

 

>> John H. Elliott defineix l'empenta territorial, i política de la Corona d'Aragó al llibre "La España imperial"

 

>>  7 juny de 1.640: El Corpus de Sang. La revolta dels Segadors de 1.640 a Barcelona marcà l'inici de la guerra

 

>>  7 juny, dues efemèrides en aquest dia: el Corpus de Sang, 7 de juny de 1640; i el mateix dia del 1926 mor Antoni Gaudí

 

>> 26 de gener de 1.641,  Barcelona és atacada però perden: la Batalla de Montjuich. Un episodi de la Guerra dels Segadors. (article)

 

>>  Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641

>> Barcelona capitula un 11 d'octubre de 1.652, després d'un setge de 15 mesos. (article)

 

>>  En el contexte de la Guerra dels Segadors i la Pau dels Pirineus: Pierre de la Marca, historiador francés (1594-1662) que va estudiar Catalunya per defensar els drets històrics de França al Tractat dels Pirineus

 

>>  El Tractat dels Pirineus de 1.659 (9 novembre 1.659) fou el trist final de la Guerra dels Segadors iniciada el 1.640.

 

>> Els aspectes ocults del Tractat dels Pirineus

 

>>  9 Novembre del 1.659: Tal dia com avui fa 363 anys Espanya i França es van repartir Catalunya

 

>> El castell de Rià on va nèixer Guifre el Pilós, va ser enderrocat el 1672 per Lluis XIV, en ser un símbol català durant la segona revolta contra França del Conflent i el Roselló

 

 

Des del 1.650  a  l'any 1.714:

 

s.XVIII. Guerra de Successió  (1.702-1.715): Catalunya es troba enmig d'una 1a gran guerra europea, on les potències es disputen la corona espanyola. Perd la segona de les tres guerres amb les que s'ha enfrontat amb el poder de Madrid.

 

>>  Les darreres Corts catalanes s'obriren el 5 de desembre de 1705, presidides per l'Archiduc Carles d'Austria

 

>>  Entorn de la Guerra de Successió espanyola, que va acabar amb la derrota del 1.714, pel catedràtic d'Història Joaquim Albareda (vídeo 3 min 50'')

>>  Conferència sobre la Guerra de Successió, la que va acabar amb la derrota del 1.714.(vídeo)

 

>>  308 anys desprès, el Pacte de Gènova íntegre i en català.

 

>>  Guerra de Successió (1.702-1.715) vídeo en línia, cliqueu aquí. Exposició virtual del Museu d'Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

 

 >>  Llibres sobre "La Guerra dels Segadors" (1640-1652) i el seu final amb la cessió del Conflent i el Rosselló a França, resum històric.

 

Tractat d'Utrech:

>>  Tractat d'Utrecht 1.713, "Tractat contra la nació catalana" (1.713, a Utrecht entre Felip V i la reina Anna d'Anglaterra) , per Eva Sans

 

>>  Consell de Cent. Relació dels Consellers amb el seu ofici des de 1.700 fins 1.714

>>  1713: La votació que va canviar la història de Catalunya

 

>> 1.713: per què Catalunya va votar la resistència a ultrança? (18 abril 2.021) 

 

>>  1714  La rendició de Cardona

>>  El Decret de Nova Planta, promulgat el 1.716, mai no ha estat derogat.

>> "Catalunya contra Castella" d'Anton Sieberer, publicat a Viena el 1.936, ara traduit al català, ressenya de Pau Vidal

 

 

 

s.XIX

>> Restitució efímera de la Diputació del General el 1.848, per Tomàs Bertran

 

>> La opinión de visitantes extrangeros antiguos sobre Cataluña: independencia, libertad, economia, costumbres... per Quico Ventalló

 

 

 

s.XX 

>>  Prat de la Riba, esbós biogràfic

 

>>  Aturar-se en Macià (83 anys després), per Josep Antich

 

>> Josep Pla, 1.924, "Prosperitat i rauxa de Catalunya" (llibre recomanat)

 

>> 1.979 -  L'estatut de Sau, vídeo de TV3 

 

>>  Lluís Duran: "No interessar-nos per la vida de Carrasco seria matar-lo dues vegades 

 

>>  Jordi Carbonell: "Espanya no pacta, fa treves i, un cop ha passat el temps, torna enrera"

 

 

 

s.XXI 

>> 2.010 - CONSULTA SOBRE LA REMODELACIÓ DE LA DIAGONAL DE BARCELONA - L'EIX MEDITERRANI

 

>> 2.011 - Mas-Colell demana a l'Estat que reparteixi els ingressos que obtingui privatitzant l'aeroport

 

 

>> 2.012 - Samuel Moyn defensa que Catalunya ha de convertir la independència en una "causa d'interès mundial"

 

>> 2.013 - Carles Boix: 'El seu camí porta a la inhabilitació del president Mas', entrevista

 

>> 2.013 - Cloenda del simposi "Espanya contra Catalunya" Institut d'Estudis Catalans (14.12.2013) 

 

>>  L'historiador Josep Fontana entrevistat a 'Els matins' de TVE: "No han entés ni han aprés mai a conviure amb aquesta diversitat cultural"

 

>> 2.014 - 2014 oct. en castellano: "La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana" Entrevistado por El Periódico"

 

>> 2.014 - Una trentena de jutges catalans defensen la viabilitat de la consulta amb la Constitució actual v.3, amb el text del "Manifest de jutges pel dret de decidir"

 

>> 2.014 - La masterclass sobiranista de Sala-i-Martín a l'Orfeó Gracienc   

>> 2.014 - El ‘no' del Congrés i el ‘seguirem endavant' de Mas, als mitjans internacionals

 

>>  2.014 - Bandera negra, per Quim Torra

 

>>  2.014 - Josep Fontana, calaix de sastre 

 

>> 2.014 - Sala i Martín revela com va acorralar Barroso sobre la independència de Catalunya

 

>> 2.014 - Recull de premsa: Els mitjans internacionals expliquen el canvi de plans del 9-N / 14, 15 i 16 octubre 2014

 

>> 2.015 - El Col·lectiu Wilson remarca la "viabilitat política i econòmica" d’una Catalunya independent

 

>> 2.015 - «Junts pel Sí». Raül Romeva: 'Proclamarem la independència. Anem a totes'. Guardiola tanca la llista unitària. 

 

>> 2.015 - Les Balears, el País Valencià i Catalunya han de recuperar la seva sobirania política, perduda fa 300 anys

 

>>   2.015 - Independencia de Catalunya (2010/15) Relatos del proceso. -1-"Desmadre a la catalana" por John Carlin - Elecciones del 27S. v.2

 

>> 2.016 - Entrevista: Ketels (Harvard): "Es percep Catalunya com una regió econòmica líder a Europa"

 

>>  2.016 - Suso de Toro: ‘Per a Catalunya, votar Podem és rendir-se’

 

>> 2.016 - Santiago Espot: «No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder» 

 

>> 2.017 - La culpa és dels separatistes, article de Xavier Sala-i-Martín

 

>> 2.017 - Joan B.Culla, historiador: "El gest de Puigdemont accentua el desafiament a Madrid"

 

>> 2.017 -  La consellera Ponsatí reconeix l'insuficient finançament de l'escola concertada 

 

>> 2.017 - ‘The New York Times’ demana que es permeti el referèndum 

 

>> 2.017 - 'The New York Times' arracona la resposta de Madrid a l'editorial sobre el procés  

 

>>  2.017 - Arnaldo Otegi: ‘L’única esperança de l’estat és que vosaltres no us poseu d’acord’

 

>> 2.017 - Quatre escriptors valencians deixen 'El País' pel seu tractament de Catalunya. Igualment l'historiador Joan B. Culla i l'escriptor Francesc Serés. S'hi afegeix en John Carlin.

 

>> 2.017 - 28.set.2017 - L'ONU exigeix a Espanya que respecti els drets fonamentals a Catalunya

 

>> 2.017 - 20.setembre.2017 - Recull de la premsa extrangera de l'actuació de la policia contra la Generalitat.

 

>> 2.017 - Surt ara a la llum l'intent de l'UE el 2-Octubre 2017 de fer una mediació entre Catalunya i Espanya: Rajoy ho va impedir 

 

>> 2.017 - Espanya s'apropa a la seva 14a bancarrota

 

>> 2.017 - "Dos quiebras por Siglo: Historia de las bancarrotas en el Reino de España" (23 en total, país reincidente, ¿será cultural?)  

 

>>  

 

>> 2.018 - Ernest Maragall: "El que els molesta és que tinguem llengua i història, i quan això s’explica a les escoles es pensen que és adoctrinament"  

 

>> 2.018 - Quim Torra: ‘Quan tornem a tenir un moment propici, hem d’estar disposats a ser tres mil a la presó’

 

>> 2.018 - 19 al 21 05.2018 - Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat, però el DOGC no en publica els noms: el govern espanyol estudia la viabilitat dels consellers nomenats que són a la presó i a Brussel·les i impedeix la presa de possessió 

 

>> 2.018 - Suso de Toro: «L'únic exèrcit dels catalans és la capacitat de resistència i obstinació» 

 

>> 2.018 - INDEPENDÈNCIA L'emotiva carta d'una italiana als seus compatriotes en defensa de la causa catalana 

 

>> 2.021 - LLeis del Parlament català tombades pel Tribunal  Constitucional, una llisteta incomplerta

 

>> 2.021 - Matthew Tree: “El gran problema de l’estat espanyol és que protegeix un país que no existeix”  

 

>> 2.022 - Javier Pérez Royo: “El delicte de sedició s’ha de derogar, no reformar”  

 

>> 2.022 - El Tribunal d'Estrasburg (TEDH) condemna Espanya per la filtració a La Razón de les dades de 33 jutges catalans.

 

>> 2.022 - Martín Pallín: “Vuit vocals del PP al CGPJ han comès formalment un delicte” 

 

>> 2.022 - Joaquín Urías: “Els sis magistrats sediciosos del TC no faran marxa enrere”  

 

>> 2.022 - Constitucional rechaza apartar a los dos magistrados recusados gracias al voto de los propios implicados. Humor por Ferran Martin.  

 

>> 2.022 - Supressió sedició 12 - La seu del Tribunal Constitucional, a Madrid El TC admet a tràmit el recurs del PP i ara decidirà si suspèn la reforma judicial de Sánchez

 

>> 2.022 -  Les 10 excepcionalitats jurídiques que ha patit Catalunya, segons el jutge Guillem Soler

 

>> 2.023 -  La Flama, el projecte per crear una escola nacional catalana

 

 

 

INSTITUCIONS  DE  GOVERN  I  LLEIS DEL PRINCIPAT  DE  CATALUNYA ABANS  DEL 1714

 

 

>>  Com es van anar estructurant les lleis a la Catalunya de l'any 1000 endavant. Molt breu. - (article)

 

>>  Els 'Usatges de Barcelona' (any 1.064) van ser la primera Compilació catalana de lleis, les quals provenien de costums consolidades; per això s'en diuen lleis consuetudinàries. La compilació del 1.194 per Ramon de Caldes. v.2

 

>> La lenta formació de les institucions de govern de Cataluya els primers dos-cents anys. Les Assemblees de Pau i Treva cap el 1.027 serien l´embrió de les Corts catalanes, que varen evolucionar.

 

>>  La formació de les Corts catalanes. Des de l'any 1.000 al 1.260.

 

>> Comparació del funcionament les Corts a Catalunya on les lleis són pactades. I el funcionament de 'las Cortes' a Castella, a on no totes ho són. Per J.Fontana. 

 

>>  Els tres documents que són pilars de la identitat política i jurídica catalana. Usatges de Barcelona del 1.064, Liber feudorum maior del 1.170, i la Gesta Comitum Barchinonensium del 1.184. (article)

 

 

>> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Cinc llibres recomanats. 

 

>>  El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble. 

 

>> Desenvolupament de les Institucions a Catalunya, lleis pactades a les Corts, Consell de Cent, Generalitat, Sindicatura de Comptes  - (4 llibres ressenyats)

 

>> Institucions de govern catalanes: "El llibre dels vuit senyals" de 1.415 Compilació del dret català creat per les institucions catalanes, la Generalitat.  - (article)

 

>> 650 anys de la Generalitat de Catalunya, "guardià poderós de les llibertats". Les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent els pilars del sistema constitucional català abans del 1.714.

 

>> Mil anys de constitucionalisme català

 

>> Localitzen el manuscrit del 'Llibre dels vuit senyals' de l´any 1.413. Així es té informació més acurada dels orígens i els primers passos de la Generalitat entre el segle XIII i el 1.413. - (article)

 

 

>>  La llista dels 130 presidents de la Generalitat de Catalunya

 

>>  Les darreres Corts catalanes s'obriren el 5 de desembre de 1705, presidides per l'Archiduc Carles d'Austria

>>  Restitució efímera de la Diputació del General el 1848, per Tomàs Bertran

 

 

LA  IDENTITAT CATALANA  

>>  Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora 

 

 

>>"Anàlisi històrica de la identitat catalana" llibre de Flocel Sabaté. Podeu adquirir-lo al portal de publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans: http://publicacions.iec.cat

>>  Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política.

 

>> Josep Ferrater Mora: "L'autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible....és perseguir el que és just, el convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants  l'acció més insensata que..." 

 

 

>>  Josep Ferrater Mora: “Catalans: molt seny i poc sentit comú!” per Guillem Carreras

 

>>  "Gent, identitat i procés", Josep Fontana entrevista (video 50 min), any 2005 

 

>>  Josep Fontana: “Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana” (La identitat catalana a la història, l'independentisme) 2014.nov.05 

 

>> L'historiador Josep Fontana entrevistat a 'Els matins' de TVE: "No han entés ni han aprés mai a conviure amb aquesta diversitat cultural"  

 

>>  Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya. Aquest és un article important.

>>  2014 set. L'historiador Josep Fontana, a la presentació del seu llibre "La formació d'una identitat". Entrevista que li van fer al set. 2014 sobre la situació i futur a Catalunya

 

>>    "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" entrevista a Josep Fontana

 

>>  Josep Fontana i la identitat catalana. Recull de cites a les seves entrevistes.

>>  Josep Fontana: 'Aquest país, si s'ha de salvar, el salvarà la gent' - VilaWeb 

 

>>  El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble

 

>> "Los catalanes tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos", un governador de Barcelona, 1864. 

 

>> "Impressions espanyoles d’un americà"  Algunes veritats perennes del caràcter espanyol.

 

>> "Catalunya contra Castella" d'Anton Sieberer, publicat a Viena el 1936, ara traduit al català, ressenya de Pau Vidal

 

>>  Cómo ve Gabriel Magalhães a los catalanes, por Enric Juliana

 

>>  La opinión de visitantes extrangeros antiguos sobre Cataluña: independencia, libertad, economia, costumbres... per Quico Ventalló  

 

>> Desmadre a la catalana, por John Carlin.                              

 

http://www.cucadellum.org/2015/10/desmadre-la-catalana-por-john-carlin.html

  

>> (English, video 51 min.)(2013) Conferència íntegra de Matthew Tree explicant Catalunya als estudiants americans

 

 

>>  (English, video 59 min.)(2011) Publicat per Vilaweb. Catalonia: The future is another country. Matthew Tree conference intended to explain Catalonia to a group of american students 

 

>>   Matthew Tree (escriptor): "He estat un resident Anglès a Catalunya, durant gairebé un quart de segle"...  

 

>>  "Impressions espanyoles d’un nordamericà el 1898" Algunes veritats perennes del caràcter espanyol.

 

>>  Dites sobre Catalunya de catalans il·lustres -2

 

>>  La identitat catalana, per Josep Costa

 

>>  Per la ironia a la independència, per Salvador Cardús

 

>>  Albert Pont, "Delenda est Hispania", ressenya i vídeos de les seves conferències

 

>>  A Catalan history of Spain, published by The Guardian

 

>> New York Times, 1939, article: "Separatist Catalonia a problem for Franco"

 

 

EL CATALÀ  I  ELS ASSAIGS  DE  SUPRIMIR-LO 

 

>>  La primera referència escrita coneguda  de "català" i "Catalunya", any 1115

>>  Gaudí  i l’ús del català en públic i a la visita d’Alfons XIII a la Sagrada Família.

 

>> L'autoestima dels catalans i la seva llengua 

 

>> 2021 - "El paper cabdal que podria tenir l'escola",  Joan-Pere Le Bihan Rullan explica el mètode d'inmersió lingüística desenvolupat a La Bressola, Catalunya Nord. Aconsegueix que el català sigui la llengua de socialització entre els alumnes a totes les activitats de l'escola.

 

>>  2.021  - El govern francès publica una circular que avala la immersió en català. 16.12.2021 

>> 2.021 - La importància del català com a eix central i formador de la nostra nació, com a pilar de la mateixa: "Per la llengua, per l'escola, pel que som", per V. Partal director de Vilaweb

>> 2.021 - Un futur Audiovisual en català. (Per ara un futur dolent: ERC ha retirat l'esmena a la totalitat dels Pressupostos de l'Estat sense un compromís ferm del PSOE  de donar tal %  a les llengües minoritàries d'Espanya: s'ha venut)

 

>> 2.022 -  La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals  

>> A Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes, una realitat molt incòmoda que ens han ensenyat a callar(I)

 

>> 1.807, Napoleó també desmunta les mentides sobre Catalunya dels bilingüistes: a Catalunya només es parlava català

 

>> 2.022 - Sentència del TSJC imposant el 25% de castellà les aules: Javier Aguayo, un jutge intrús que hauria de provocar la nul·litat de la sentència del català  del TSJC obligant a un 25% de castellà

 

>> 2.022 - El 25% de català a l'escola imposat pel TSJC i el Parlament

 

>> 2.022 - Català a l'escola amb 25% de castellà. Això del TSJC és una imposició del poder espanyol i no té res a veure amb drets, ni amb convivència, ni encara menys amb pedagogia 

 

>>  2.022 - Tenim dret a viure en català, manifestació avui  a Palma de Mallorca. 02.04.2022

 

 

 

(Entrada en construcció, seguirem. Ha  rebut 106 visites)

 

 

 

IN ENGLISH

>> A Catalan history of Spain, published by The Guardian

 

 

 

 

 

___