https://www.instagram.com/reel/DMkQCvLRfwr/?igsh=a3RoMTB6NmFldXZj
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lloguers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lloguers. Mostrar tots els missatges
19 d’agost del 2025
26 de juliol del 2025
Habitatge. Uno de los problemas de la falta de oferta de pisos de alquiler: la inseguridad jurídica. En Catalunya todavía no han informatizado la Justicia. (vídeo 1 mim)
"Se piensa que el propietario es un usurero que quiere cobrar lo máximo.
"El problema de no poner en alquiler los pisos no es el precio. Al propietario le importa menos el cobrar menos. Pero si que le importa que si no te pagan, tarden dos años en echar al inquilino "
"...la inseguridad jurídica.
El problema realmente es ése, no el cobrar un poco mas o un poco menos"
>>> https://youtube.com/shorts/wZR7D71nJIs?si=UjDVnwSMrRPUh2XE
13 de maig del 2025
16 d’octubre del 2024
El alquiler en España, desprotección de propietarios, okupas y riesgos. Entrevista al director del Instituto Juan de Mariana. Oct 2024.
Aclareix informacions que es publiquen sense matisar:
-- 1/3 del parc de vivendes a Espanya ha desaparegut del mercat des de la darrera Llei d'Habitatge, per la desprotecció del propietari davant els impagaments del lloguer pel llogater.
-- L'impost de Patrimoni que es va anunciar com provisional, efectivament s'ha fet permanent.
-- Els habitatges que la Sareb sense vendre des de la crisi del 2008, són de fet invendibles: o bé estan en pobles perduts o bé són edificis a mig construir que mai s'acabaran, o bé estan tan degradats que no s'hi pot viure. Però les estadístiques els inclouen!!
(Seguirà el resum del vídeo)
>> https://youtu.be/hnfqAvmfl6Y?si=TDRb3lnFd98FgErt
_
7 de juny del 2023
29 de maig del 2023
14 de maig del 2023
22 d’abril del 2023
El fracaso del control de alquileres (6) en Catalunya. por Juan Ramón Rallo (video 14 min)
- La ley de control de alquileres aprovada en Catalunya a finales del 2020, ha conseguido que se reduzca un 5% el importe del alquiler promedio.
PARA SABER MÁS: (videos)
>> La nueva Ley de Vivienda (3) de Pedro Sánchez, "La farsa de las 50.000 viviendas de alquiler social", por Juan Ramón Rallo (vídeo 15:06 min) - (video)
>> Más observaciones sobre la nueva Ley de la Vivienda - parte 1, por Marc Vidal (vídeo 1min)
__
19 d’abril del 2023
L’enganyifa dels 50.000 habitatges de la Sareb (7).
Vilaweb - Jordi Goula - 18.04.2023
El consell de ministres espanyol ha aprovat avui de destinar 50.000 habitatges de la Sareb a lloguers assequibles. Una mesura que el president Pedro Sánchez va anunciar diumenge a València, durant el tancament de la conferència municipal del PSOE. Dos dies abans ERC i Bildu havien comunicat que donarien suport a la llei d’habitatge del govern espanyol, que es tramitarà de manera urgent al congrés.
Els qui tenen memòria deuen recordar que fa poc menys de dos anys el president Sánchez, en el XIII congrés del seu partit, a Mèrida, va prometre la construcció “durant els anys vinents” d’un parc de 100.000 habitatges socials –30.000 per a joves– a tot l’estat espanyol. Una promesa que encara no ha estat materialitzada. De fet, diumenge Sánchez va assegurar, tot i que aquesta vegada sense concretar gaire, que el seu govern treballaria per augmentar el parc públic d’habitatge del 2,5% actual al 20%. Evidentment, no va dir com ho faria. I em sembla un salt molt fort. Però prometre és de franc…
De moment, hi ha aquests gairebé 50.000 habitatges que sonen a
promesa electoral, és a dir, a enganyifa, perquè ni són tants com diu
ni, en realitat, són tots fets. Quina és la veritat? Els gairebé 50.000
habitatges de què parla Sánchez es poden dividir en tres grans grups.
D’una banda, hi ha les 21.000 unitats que la Sareb posa a disposició de
les comunitats autònomes i els ajuntaments per a la venda. D’aquestes,
al voltant d’unes 9.000 ja són a punt per a ser traspassades als governs
autonòmics i municipals que vulguin fer aquestes adquisicions. La resta
de 12.000 unitats encara tenen pendents algunes actuacions, com ara
l’adequació o les llicències. Fonts de la Sareb calculen que seran
disponibles en un període de sis mesos a nou.
I els altres 29.000 habitatges que ha promès? Aquí la cosa és més
complicada. Per exemple, es calcula que 14.000 dels habitatges de
lloguer social promesos actualment ja són habitats, de manera que no
serien d’ús immediat. Resulta que una gran part d’aquests habitatges,
ara com ara, són ocupats il·legalment i la resta tenen lloguers regulars
que han entrat al mercat després d’execucions hipotecàries.
Aquests habitatges es van analitzant cas per cas per tal de veure si
hi viuen famílies vulnerables que compleixen aquest programa d’habitatge
social. En cas contrari, es desnonen i es destinen a la venda per pagar
deute. Passa això mateix amb els que tenen lloguers regulars. Quan venç
el contracte els immobles es venen. Finalment, els 15.000 habitatges
que resten fins als 50.000 promesos per Sánchez –gairebé una tercera
part– seran els que més es faran esperar, perquè encara s’han de
construir.
Recordem que la Sareb, és a dir, la Societat de Gestió d’Actius
procedents de la Reestructuració Bancària, SA, va néixer el 2012 amb
forma jurídica de societat anònima, i que avui té un capital social
mixt: el 50,14% pertany a l’estat –mitjançant el Fons de Reestructuració
Ordenada Bancària (FROB)– i la resta és privat. En són els principals
accionistes el Banc Santander, CaixaBank i Sabadell, que en tenen un
41%. L’empresa que coneixíem com a “banc dolent” no és que sigui un gran
negoci. Va reduir d’un 7,4% les pèrdues el 2022, fins a 1.506 milions.
D’ençà que va néixer, la cartera total d’actius s’ha reduït d’un 48%: va
passar dels 50.781 milions inicials a 26.465 milions al tancament del
2022. Actualment, el 59% de la cartera és constituït per immobles i la
resta, per préstecs al promotor amb garanties immobiliàries. A l’origen,
el 78% de la cartera d’actius de la societat eren aquests préstecs.
Parlo amb Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana
de Barcelona, perquè em digui si també creu que les paraules de Sánchez
són una enganyifa més, i és taxatiu: “Sánchez ha decidit de fer de
l’habitatge un dels seus temes electorals, però crec que tindrà pocs
efectes a l’hora de la veritat, per la distribució del producte que la
Sareb té avui a les seves mans. Només cal que miris on són situats els
habitatges, que no té res a veure amb les necessitats de la societat.”
Em recorda el cas de Barcelona, on en té tan sols uns centenars: per ser
exactes, 767. “Has de pensar que tot allò que tenia de bo la Sareb a la
seva cartera ja s’ho ha venut i ara només hi queden rampoines, que no
sé si tenen sortida”, afegeix.
Això que explica quadra amb allò que denuncia la Federació
d’Associacions Immobiliàries (FAI), que assenyala que els habitatges de
la Sareb disponibles per al lloguer a zones d’alta demanda no arriben ni
al 3% dels 50.000 que anuncia Sánchez. La FAI considera que aquesta
mesura només és fum, perquè l’estoc immobiliari de la Sareb és
principalment en zones sense demanda o bé consta d’habitatges inacabats,
vandalitzats o ocupats.
I a això que diu la FAI, s’hi pot afegir, segons Ràfols, un altre
problema seriós: “Les execucions hipotecàries són processos molt lents
i, en realitat, molts dels habitatges que ja té en cartera o que han
anat entrant a la Sareb no són propietat seva, perquè el jutge encara no
els hi ha passat.” I m’insisteix que la majoria són construccions
situades en urbanitzacions, en uns llocs que no tenen mercat i que, a
més, es troben en un estat de deixadesa molt gran. “Al País Valencià,
per exemple, que és on n’hi ha més, després de Catalunya, hi ha blocs
sencers, en molts casos ocupats i sense cap mena de sortida”, em diu.
Efectivament, la localització és un problema greu. Gran part de la
cartera és en zones de baixa demanda, en pobles i sobretot a la costa.
Entre les capitals amb més habitants de l’estat espanyol, Madrid,
Barcelona, València, Sevilla i Saragossa sumen uns 2.500 habitatges, un
escàs 5% dels 50.000 que el president espanyol pretén oferir en lloguer
social. Allà on l’oferta és més escassa, els preus s’enfilen de mala
manera. Segons el catàleg de la Sareb, el total d’habitatges a la seva
cartera actualment és de 46.542 (no pas 50.000 com es diu per
arrodonir). D’aquests, el 80% és en localitats de menys de 100.000
habitants. Entre els deu municipis amb més habitatges disponibles hi ha
per exemple Moncofa (Plana Baixa), amb 714 immobles per a una població
de menys de 7.000 habitants; o Torre-Pacheco (Múrcia), amb 485 immobles;
o Ayamonte (Huelva), amb 441…
En definitiva, tot apunta que això és una enganyifa més –una de les
més barroeres que recordo que hagi fet un govern, del color que sigui–
per a engalipar abans de les eleccions una població que mereix una mica
més de respecte.
https://www.vilaweb.cat/noticies/enganyifa-50000-habitatges-sareb-pindola-jordi-goula/
PARA SABER MÁS: (videos)
>> La nueva Ley de Vivienda (3) de Pedro Sánchez, "La farsa de las 50.000 viviendas de alquiler social", por Juan Ramón Rallo (vídeo 15:06 min) - (video)
>> Más observaciones sobre la nueva Ley de la Vivienda - parte 1, por Marc Vidal (vídeo 1min)
__
17 d’abril del 2023
Más observaciones sobre la nueva Ley de la Vivienda - parte 1, por Marc Vidal (vídeo 1min)
La nueva Ley de la Vivienda (2), la más parecida a la ley de vivienda franquista del 1964, por Juan Ramón Rallo
Clicad para ver el vídeo (17 min):
PARA SABER MÁS:
___
La nueva Ley de Vivienda (1), destrozará el mercado del alquiler en España
1- Qué es un "zona tensionada"? Quién definirá qué zonas son "tensionadas"?
2- Características de los alquileres en "zona tensionada"
3- Efectos adversos en el mercado del alquiler de las zonas tensionadas.
__
La nueva Ley de Vivienda (3) de Pedro Sánchez, "La farsa de las 50.000 viviendas de alquiler social", por Juan Ramón Rallo (vídeo 15:06 min)
RESUMEN:
Juan Ramón Rallo advierte que muchas viviendas de alquiler seran retiradas del mercado inmobiliario por las condiciones que impone esta nueva Ley de la Vivienda. Frente a esta eventualidad, Pedro Sánchez anuncia 50.000 viviendas de alquiler social procedentes del fondo de la Sareb.
Sucede que cabe dudar de la calidad de éstas, puesto que estan en venta desde el 2012, cuando se constituyó la Sareb. Igualmente sucede que la mayoria de esas viviendas no se encuentran ni en Madrid ni en Barcelona, donde hay las mayores "zonas tensionadas" en España. Las viviendas del Sareb en su mayoría son segundas residencias en la costa.
Por tanto Juan Ramón Rallo, concluye que el anuncio de 50.000 viviendas tiene mucho de anuncio de cara a las próximas elecciones municipales.
PARA SABER MÁS:
__
5 d’abril del 2023
El mercat del lloguer va cap a la paralització total
L'oferta
d'habitatges de lloguer no deixa de baixar any rere any i va arribant a
nivells mínims · El petit inversor gairebé ha desaparegut de l'escenari i
molts propietaris s’estimen més vendre l'immoble
Si habitualment és difícil de fer prediccions, enguany encara més,
perquè hi ha uns quants factors contradictoris, que conviuen tots alhora
i que fan especialment difícil de deixar veure l’evolució del mercat de
venda. La pujada dels tipus d’interès, l’encariment de les hipoteques i
la inflació són factors que influeixen en la demanda. Alhora, avui el
principal problema és la captació d’oferta. Amb aquesta conjuntura,
creiem que el qualificació energètica del nostre parc d’habitatges.
Amb aquestes paraules, Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, em sintetitzava la seva previsió sobre l’evolució del mercat enguany, després d’haver presentat, dimecres, el seu informe anual. Durant la conversa que vam tenir dies més tard, em va insistir en tres punts més. Un, l’enorme problema que significa el lloguer avui; un altre, la repercussió que tindrà la pujada dels tipus d’interès; i el tercer, la mala qualificació energètica del nostre parc d’habitatges.
D’entrada, ja m’ho va apuntar. “Els joves que busquen habitatge tindran mala peça al teler aquest any. Els preus del lloguer són on són, per una causa ben senzilla: no hi ha producte.” Va pronosticar una paralització gairebé total del mercat, perquè l’oferta és cada dia més petita. “En el nostre cas, que ja som a nivells molt baixos, preveiem que enguany ens arribarà un 40% menys d’habitatges per a llogar que l’any passat. En setanta-cinc anys d’història d’Amat, no havíem tingut mai tan poca oferta disponible.” No queden gairebé habitatges de lloguer lliures. La gent no se’n pot anar de la casa on viu ni ho vol fer, si no és per causes majors. “Molts pisos que resten lliures són de joves que tornen a casa dels pares…”, em diu.
A parer seu, si haguéssim de resumir molt ràpidament per què hem arribat a aquesta situació, la conclusió seria que ens hi ha dut la maquinària mediàtica i política i també les constants variacions de marc legal –dotze canvis en quatre anys– i al fet que als arrendadors se’ls traspassen responsabilitats socials pròpies de l’administració. Sense oblidar que públicament els propietaris arrendadors són titllats continuadament d’especuladors, encara que tots sabem que molt majoritàriament són petits89. Per una altra banda, afegeix: “Es fa una legislació pensada per a un mercat que és pràcticament en mans dels grans fons, i això és molt lluny de la realitat.”
Fa poques setmanes, sobre aquest punt, Joan Clos, ex-batlle de Barcelona i president de l’associació de propietaris Asval, negava que els preus de lloguer a Barcelona pugessin per culpa dels fons d’inversió. Segons ell, la raó és que no hi ha prou habitatge públic de lloguer: “Pugen perquè no hi ha oferta. La solució no és matar els fons d’inversió”, deia en una entrevista a RTVE. I, parlant de Barcelona, retreia a Ada Colau una visió “molt ideològica”, que tendeix a insultar tots els propietaris, anomenant-los “fons voltors”.
El cas és que aquesta situació empeny els propietaris arrendadors a deixar d’invertir i, per tant, a no generar nova oferta. I també a vendre els immobles que fins ara tenen per a llogar, que, evidentment, no compra un altre inversor, sinó algú per a quedar-s’hi a viure i, per tant, l’oferta encara disminueix més.
Homedes veu difícil la sortida de la situació actual. Cada dia que passa és més complicat. “Sortir d’aquesta conjuntura és molt complex, perquè avui tenim una manca d’oferta alarmant, i generar-ne de nova és un procés molt lent. A mitjà i llarg termini es poden aplicar moltes polítiques i accions per crear oferta, però de cap manera no es pot fer això que es fa ara, és a dir, legislar en calent i constantment, perquè això només serveix per a liquidar la poca oferta existent i agreujar encara més el problema.”
Quant als tipus d’interès, creu que el fet que pugin afectarà negativament les vendes, sense gaire influència en els preus. I fa una distinció molt clara. Hi ha una part important de la població de rendes mitjanes-baixes i baixes que ja descarta l’opció de compra, perquè veu que no podria satisfer les obligacions financeres de la hipoteca. Mentrestant, als qui tenen rendes altes no els afectarà. Això ja dóna una idea de quins habitatges tindran una sortida més fàcil al mercat de compra-venda enguany…
També ho veu difícil per als qui el primer accés és la compra, que són fonamentalment els joves. I assenyala que, en aquest cas, la relació entre el nivell dels tipus d’interès i les compres té un efecte molt directe. Igualment, remarca que en una situació de pujades de tipus com la d’ara, la gent sap que és molt arriscat de comprar sobre el pla. “Avui és molt difícil de fer creïble a dos o tres anys vista el cost final d’un projecte, i és per això que se n’han frenat molts”, diu.
I m’insisteix en l’aspecte de la qualificació energètica, del qual no es parla gaire. Després d’un any de vigència dels Fons Next Generation enfocats a la rehabilitació de caràcter energètic dels edificis, es pot dir que, ara per ara, com a sector i com societat fracassem: “El seu nivell d’aplicació ha estat mínim”, diu. Remarca que, més tard o més aviat, tenir una bona certificació energètica d’un immoble o d’un edifici serà clau, tant al mercat com per a qui hi visqui.
Deixa molt clar que no s’ha de confondre la rehabilitació amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’edifici. Primer, diu, cal aïllar correctament els immobles, i després, o paral·lelament, generar-hi energia. I, com a exemple, en relació amb l’eficiència energètica dels immobles venuts el 2022, diu que el 73% tenen una qualificació E o pitjor. “Estem molt malament, en aquest punt.” Recorda que a l’estat francès, a partir del primer de gener de l’any vinent, els habitatges que no tinguin un nivell determinat de qualificació energètica, no es podran posar al mercat.
Això requereix una inversió del propietari, que, a casa nostra, ara com ara, es resisteix a fer. Hi ha una certa desconfiança amb els fons europeus, perquè es paguen quan s’ha acabat l’obra. I si no ho paguen?, es demanen molts. Arran d’aquesta recança, m’explica que algunes comunitats autònomes fan bestretes, per animar els propietaris i fer-los agafar confiança. A mi em sembla una bona idea. El cas és que ara tenim fons europeus per a gastar en eficiència energètica dels edificis i no els fem servir. I cal afanyar-se, perquè per a fer-ne efectiva la recepció hi ha una data límit: les obres s’han d’haver acabat el 2026. Evidentment, aquesta necessitat té una segona cara: com farà repercutir el propietari les inversions fetes sobre els lloguers.
Del mercat de compra-venda, en vam parlar poc. Em va dir que, en general, el 2022 ha estat un any molt bo, del punt de vista de transaccions. Però, analitzat amb detall, s’observen comportaments diferents entre la venda de segona mà i la d’obra nova. En venda de segona mà, l’augment d’operacions ha estat molt significatiu i sostingut durant tot l’any, i només ha afluixat el darrer trimestre. En canvi, l’obra nova ha estat totalment diferent, perquè després d’un començament d’any molt bo, a partir del març, amb l’augment de preus dels materials –arran de la guerra d’Ucraïna–, molts projectes es van congelar durant mesos, de manera que la comercialització es va deixar a mínims o completament aturada fins ben entrada la tardor.
NOTÍCIES RELACIONADES
EN MOTIU DE L'ANUNCI DE FERROVIAL DE CANVIAR LA SEVA SEU A HOLANDA, UN DELS MOTIUS ERA L'INSEGURETAT JURÍDICA:
VEIEU
LA REACCIÓ DE LA MINISTRA NEGANT SENSE DONAR CAP RAÓ EN CONTRA, ...QUÈ A
ESPANYA NO HI HA SEGURETAT JURÍDICA! - HO SAP TOTHOM:
Aquesta exclamació de la ministra va tenir resposta per part del portanveu de Ferrovial, disculpant-se!:
__
13 de juny del 2022
Lloguers: “Es vol fer política social a costa dels propietaris” entrevista a Òscar Gorgues gerent de la Cámara de Propietat urbana de Barcelona
ÒSCAR GORGUES
GERENT DE LA CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE BARCELONA
“Es vol fer política social a costa dels propietaris”
“Hi ha un problema estructural de subpobresa de
la qual s’hauria d’ocupar l’administració”
“Patim inseguretat jurídica”
Es mostra totalment contrari a aplicar cap mena
de regulació sobre el preu dels lloguers, i creu que ha de ser
l’administració que s’ocupi de donar solució a les llars amb dificultats
i que el mercat faci el seu curs.
Quines sensacions té respecte a la llei estatal que s’està redactant per regular el tema?
És
que el tensionament del mercat de lloguer ve precisament d’aquí. Durant
la pandèmia va augmentar molt l’oferta, amb els pisos buits
d’estudiants, de treballadors desplaçats, de joves emancipats que van
perdre la feina i van tornar a casa dels pares, col·lectius que van
rescindir els contractes abans de temps. L’oferta es va duplicar i hi
havia un pis per llogar per cada pis en venda, però a mesura que es va
relaxar l’estat d’alarma es va anar absorbint aquest estoc i ens hem
quedat amb la meitat dels del 2019. Què pot fer que els inversors
treguin habitatges del mercat? La llei de contenció de rendes, les
ocupacions, els lloguers socials, els boicots als desnonaments i la
inseguretat jurídica que fa que els propietaris retirin habitatges del
mercat del lloguer per passar-los a venda o no tornin a invertir per
aquesta inseguretat. I ara probablement patim aquestes polítiques que
han anat contra la propietat.
I què fem amb la gent que no pot accedir a un lloguer?
Tenim
un problema estructural que comparteixen les grans ciutats, i és la
capa de subpobresa: immigració, famílies desestructurades, mares
solteres..., una col·lecció de casos dramàtics. L’administració hauria
de tenir una alternativa d’habitatge que no ha previst i que no té. El
mercat immobiliari té tres branques: el privat, l’habitatge social i les
subvencions. I de fet l’habitatge social no té per què ser públic,
també hi ha fórmules privades, amb fons d’inversió o de pensions que
busquen col·locar l’estalvi amb una rendibilitat justeta però correcta. A
Catalunya no tenim habitatge social i encara menys subvencions. L’única
branca que funciona és el mercat privat, i s’ha volgut fer la política
social a costa dels propietaris.
I el cas dels grans propietaris?
Els
grans propietaris aquí a Catalunya són les administracions. A París hi
ha una companyia que té 300.000 habitatges. Això és un gran propietari.
Aquí a Barcelona es posseeixen 200 o 250 habitatges i en general se’n
tenen tres o quatre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)