29 de març del 2016

Signa per la pluralitat educativa si us plau! Change.org

 

Volem pluralitat educativa i dret a escollir l'escola dels nostres fills! #quenoetdesconcertin

 



( Per haver·hi la llibertat d'elecció real, ha d'haver·hi igualtat de butxaques. Dels nostres impostos, igual quantitat per pública i concertada, i visca la sana competència. Qui decideix son ELS PARES!  Cuca de Llum)


CHANGE.ORG:
364.954 nens i nenes de Catalunya estan escolaritzats a l'escola concertada. Darrerament des d'alguns entorns polítics es reclama la progressiva supressió de l'escola concertada i la imposició d'un model educatiu uniforme que deixaria sense possibilitats d'escollir a milers de famílies, sobretot les que disposen de menys recursos.


Com a mares i pares, constatem:

- La voluntat expressada reiteradament d'imposar un model educatiu uniforme, públic i laic, en detriment de l'actual sistema on es reconeix el servei d'interès públic que ofereix l'educació concertada com a complement a la pública.

- La voluntat d'ignorar els consensos assolits al Pacte Nacional per a l'Educació i a la LEC.
- L'atac continuat i reiterat a les escoles amb un caràcter propi religiós, als col·legis d'educació diferenciada, a les escoles bressol privades, als centres educatius ubicats a zones amb escassa complexitat sociodemogràfica...

Demanem:
- Que es respecti la legalitat vigent, el consens del Pacte Nacional per l'Educació, la LEC i la realitat actual que deriva del seu desenvolupament, sense excloure cap centre dels que actualment atenen els nostres fills i filles.


- Que cessin els atacs contra l'escola concertada com si fos la causant de la precarietat de recursos, quan està estalviant molts diners a la societat.


- Que es doti d'autonomia real als centres educatius per decidir el seus projectes educatius amb la participació de les famílies i sense direccions imposades des de fora.


- Que s'apliquin mesures legislatives i econòmiques per garantir la qualitat educativa, la sostenibilitat i la gratuïtat real de l'educació tant pels pares de la pública com de la concertada, en concret:

   1. Que es dediqui el percentatge de recursos a l'educació que hi dediquen països del nostre entorn.

 2. Que s'apliquin les mesures correctores que corresponguin per aconseguir la gratuïtat real (increment de la dotació del mòdul del concert, desgravació de les aportacions realitzades, xec escolar, increment de les beques menjador...).

Volem pluralitat educativa i dret a escollir l'escola dels nostres fills!

Signa si us plau!:

https://www.change.org/p/parlament-de-catalunya-volem-pluralitat-educativa-i-dret-a-escollir-l-escola-dels-nostres-fills-quenoetdesconcertin?recruiter=439342890&utm_source=share_petition&utm_medium=whatsapp



Texte de la carta:
Carta a
Artur Mas
Oriol Junqueras
Inés Arrimadas
y 6 otros
Miquel Iceta
Lluís Rabell
Xavier García Albiol
Antonio Baños
Raül Romeva

Diputats del Parlament de Catalunya:
364.954 nens i nenes de Catalunya estan escolaritzats a l'escola concertada. Darrerament des d'alguns entorns polítics es reclama la progressiva supressió de l'escola concertada i la imposició d'un model educatiu uniforme que deixaria sense possibilitats d'escollir a milers de famílies, sobretot les que disposen de menys recursos.

Com a mares i pares, constatem:

- La voluntat expressada reiteradament d'imposar un model educatiu uniforme, públic i laic, en detriment de l'actual sistema on es reconeix el servei d'interès públic que ofereix l'educació concertada com a complement a la pública.
- La voluntat d'ignorar els consensos assolits al Pacte Nacional per a l'Educació i a la LEC.
- L'atac continuat i reiterat a les escoles amb un caràcter propi religiós, als col·legis d'educació diferenciada, a les escoles bressol privades, als centres educatius ubicats a zones amb escassa complexitat sociodemogràfica...


Demanem:
- Que es respecti la legalitat vigent, el consens del Pacte Nacional per l'Educació, la LEC i la realitat actual que deriva del seu desenvolupament, sense excloure cap centre dels que actualment atenen els nostres fills i filles.

- Que cessin els atacs contra l'escola concertada com si fos la causant de la precarietat de recursos, quan està estalviant molts diners a la societat.

- Que es doti d'autonomia real als centres educatius per decidir el seus projectes educatius amb la participació de les famílies i sense direccions imposades des de fora.

- Que s'apliquin mesures legislatives i econòmiques per garantir la qualitat educativa, la sostenibilitat i la gratuïtat real de l'educació tant pels pares de la pública com de la concertada, en concret:
1. Que es dediqui el percentatge de recursos a l'educació que hi dediquen països del nostre entorn.
2. Que s'apliquin les mesures correctores que corresponguin per aconseguir la gratuïtat real (increment de la dotació del mòdul del concert, desgravació de les aportacions realitzades, xec escolar, increment de les beques menjador...).
Volem pluralitat educativa i dret a escollir l'escola dels nostres fills!


A  17.03.2016   han signat   10.182  persones.

(La pluralitat educativa és un valor apreciat!!!   Fins el 25 oct 2016  han  entrat  233  vegades a aquest post.Cuca de Llum

_________


Enllaços relacionats:     

>>  El ahorro de tener escuela concertada

>>  Cada colegio católico concertado ahorra al estado 1,5 millones de euros. Es decir que al año, ahorro de 3600 millones.

>>  Creix el model d'escoles lliures a Catalunya 


ACS pide 100 millones a fondo perdido a Rajoy para evitar la quiebra del AVE a París


 


ULTIMA PROPUESTA PARA NO IR A CONCURSO
Florentino Pérez quiere que, como sucedió con el Castor y como presuntamente ocurrirá con las autopistas de peaje, el Gobierno se haga cargo de otra infraestructura


Florentino Pérez quiere que, como sucedió con el Castor y como presuntamente ocurrirá con las autopistas de peaje, el Gobierno se haga cargo de otra infraestructura que está a punto de ir a concurso de acreedores. Así se deriva de la propuesta de rescate que ACS (ver cotización) y su socio francés Eiffage han presentado al Ministerio de Fomento y a los acreedores para evitar que el próximo 31 de marzo entre en vía muerta la empresa que gestiona el AVE que une España con Francia.

A falta de quince días para que venza el plazo por el que TP Ferro tiene que hacer frente al pago de 428 millones a un grupo de acreedores, ACS e Eifage, los dueños de esta sociedad que gestiona los trenes de alta velocidad que unen Barcelona con París, han hecho una propuesta a los dos Gobiernos para que aporten capital con el fin de evitar que esta línea férrea que fue inaugurada en 2012 por el rey Felipe VI entre en impago.

El plan consiste en que el Ministerio de Fomento aporte 100 millones de euros a fondo perdido, así como un alargamiento del periodo de pago de los créditos. En concreto, piden poder pagar la deuda en 2034, dentro de 19 años, un periodo que BBVA, CaixaBank, Bankia y los fondos que compraron la deuda que en su día vendió Banco Santander consideran “una tomadura de pelo”. No obstante, la propuesta es mejor que la anterior, en la que ACS e Eiffage solicitaron una prórroga de 40 años –hasta 2055– para hacer frente a los 420 millones que deben pagar en dos semanas.

La situación es muy complicada porque la ministra de Fomento, Ana Pastor, se niega a hacer una nueva aportación de capital a TP Ferro, a la que el anterior Gobierno del PSOE ya ayudó en diciembre de 2009 por el retraso en la puesta en marcha de la línea férrea. En aquel momento, el Estado le dio un préstamo participativo de 54,77 millones, le hizo otra aportación de 54,10 millones y le alargó la concesión por tres años, hasta febrero de 2057. 

Pastor se opone frontalmente a inyectar dinero público en una concesión privada por el escándalo que supondría que el Gobierno volviese a salir al auxilio de una constructora. Una polémica que coincide en el tiempo con la última reclamación de la patronal del ladrillo, Seopan, que la semana pasada reclamó a Mariano Rajoy que solucionase de una vez por todas la crisis de las autopistas de peaje si no quería enfrentarse a litigios por hasta 8.000 millones de euros.

Sin trenes, sin viajeros

Como ha sucedido con las autovías de pago y las radiales que bordean Madrid, el problema de TP Ferro es que el tráfico de trenes es muy inferior al previsto cuando entre el PP y el PSOE le dieron la concesión a ACS. Frente a los 80 convoyes proyectados a la semana entre Barcelona y París, apenas circulan 10 de pasajeros y 24 de mercancías, una cifra irrisoria porque además en el caso de los primeros van con una ocupación muy baja. En definitiva, se trata de una concesión condenada a perder dinero durante muchos años.
Por este motivo, Florentino Pérez ya pidió al Gobierno que le compensara con el reequilibrio patrimonial de la línea, es decir, con una subvención que le resarciera por los números rojos diarios. En concreto, TP Ferro presentó una demanda en un tribunal internacional de arbitraje de Suiza en la que exigía al Estado una indemnización de 93 millones, que crece en 3,6 millones cada mes.






El tribunal helvético con sede en Ginebra todavía no se ha pronunciado sobre esta petición, pero sí lo ha hecho sobre otra denuncia de ACS y su socio galo en la que reclamaban al Gobierno un cheque de 350 millones por sobrecostes de una obra que ascendió a 1.200 millones de euros. Cuatro de los cinco jueces consideraron que la constructora de Florentino Pérez no tenía derecho a reclamar nada porque los problemas técnicos que se encontró al desarrollar el proyecto los tenía que haber calculado mejor.

Pese a la situación tan avanzada de preconcurso, TP Ferro no ha movido ficha hasta hace apenas unas semanas para evitar rascar el bolsillo, ya que su compromiso de aportaciones dinerarias también acaba el 31 de marzo, según el contrato de la concesión. Por tanto, o los acreedores le dan una prórroga, comodín que ahora no se contempla, o Rajoy tendrá que rescatar la línea férrea con dinero público.

ERC s’independitza de la banca

  Oriol Junqueres i Pres. Puigdemont; imatge del diari ARA.

ROGER TUGAS Barcelona 25/03/2016 00:00
Ningú nega que el repte assumit pel president d’ERC, Oriol Junqueras, en situar-se al capdavant de la conselleria d’Economia i Hisenda és majúscul. Combinar l’ideal de l’executiu de construir una nova república amb la quotidianitat de la gestió d’unes finances migrades i intervingudes representa un trencaclosques complex. Tot i això, el cert és que, abans de fer el salt al Govern, el líder dels republicans ja va aconseguir fer quadrar els comptes al seu partit, que partia d’una situació complicada. Unes despeses austeres i sobretot uns ingressos in crescendo gràcies al dolç moment electoral han permès sanejar la situació i aprovar per a aquest 2016 un pressupost amb un 70% més de recursos per a la formació dels que tenia fa dos anys. Enguany, a més, preveu eixugar tot el deute amb les entitats financeres.

Un dels principals artífexs del sanejament és el secretari de finances i administració d’ERC, Jordi Roig, que admet que, quan va fer-se càrrec de la comptabilitat del partit a finals del 2011 com a integrant de l’equip de Junqueras, aquest ja era l’horitzó desitjat. “No dependre dels bancs era un objectiu de sentit comú”, exposa, una fita que la nova política s’ha proposat des del principi però que quedava lluny per als partits veterans, acostumats a un ús normalitzat del crèdit. Per als republicans era més senzill perquè el partit no va “agafar-se a la barra lliure del bon moment econòmic” i mai va arribar a nivells alts d’endeutament, si bé durant el tripartit va fer algunes inversions pròpies d’un projecte en ascens que, tanmateix, va veure truncada abruptament la progressió.

Com que els principals desajustos pressupostaris en els partits es produeixen durant les eleccions, una de les primeres decisions va ser retallar la despesa electoral. Els costos són elevats, però, a més, el 80% dels ingressos provenen de subvencions públiques, que, al seu torn, depenen sobretot dels resultats. Així, en les estatals del 2011, el pressupost de campanya ja va ser un 60% inferior al de les anteriors eleccions. Des de llavors, ERC ha intentat cobrir el cost només amb la subvenció electoral. “No per fer una campanya més cara t’anirà millor”, diu Roig.

Una gestió austera va permetre cancel·lar el 2014 un deute històric arrossegat des de la Transició i, gràcies als resultats de l’últim cicle, s’ha permès algunes alegries. Mentre el pressupost del 2014 era de 4,5 milions d’euros, el del 2016 ja frega els 7,7 milions, que signifiquen un increment de gairebé un 70%. La presència al Parlament ja era similar a l’actual, però el pes a les Corts espanyoles no té res a veure i, a més, ERC ha tornat a entrar amb força a les grans ciutats -el 2011 es va quedar fora de totes les de més de 80.000 habitants, excepte Barcelona-, que és on es reparteixen més subvencions, al marge dels ingressos per participar als consells comarcals o a les diputacions provincials.

Per tant, Roig avança que “si l’Estat i la Generalitat paguen les subvencions electorals de les tres convocatòries del 2015 -no n’han abonat cap i li deuen en total uns 3,5 milions-, a final d’any s’acabarà el deute”. El que no espera per ara de l’Estat és la restitució de cap dels 1.056 immobles confiscats pel franquisme que reclama el partit arran de la llei de memòria històrica del 2007 -s’havien de compensar en cinc anys, però encara s’espera-.

Malgrat tot, l’objectiu de situar a zero el crèdit serà relativament senzill d’assolir, ja que el pressupost preveia una despesa per a dos processos electorals -es va elaborar amb les negociacions amb la CUP encallades- i no comptava amb els ingressos que comporta que el PSOE hagi facilitat el grup propi al Senat. “Fins ara no hi ha hagut pressió financera, però ara segur que no tindria efecte”, celebra Roig. Aquest temor sí que pot ser viu en els altres partits, ja que, segons les últimes dades fetes públiques, ICV deu 12,5 milions a entitats financeres, el PSC en deu 12,3, i CDC, 6,2 -a més de la part alíquota que assumeixi del deute de CiU-. Unió, però, els supera amb un crèdit de 19 milions, i el PP en deu 32 a tot l’Estat.

La representació a les institucions, a banda de les subvencions, també aporta recursos a ERC per la carta financera. És el pagament que va aixecar polseguera el 2006 i que abonen els càrrecs electes i els eventuals nomenats pels republicans, en funció del salari que reben -pot arribar al 10% del sou-, el qual, si bé formalment és voluntari, gairebé ve implícit amb el càrrec. Tot i això, la quantitat no la rep ni se la queda el partit, sinó la seva fundació, la Irla. A nivell financer, a més, aquesta fundació és la propietària de la seu del partit, i aquest li paga un lloguer per usar-la.

I com gestionarà ERC aquest moment dolç de les finances? Els republicans ja pensen en unes eleccions constituents en 16 mesos que consideren “molt importants”. Així, ja preparen una campanya per després de l’estiu per explicar el seu projecte de procés constituent i captar les propostes de la ciutadania, que li han de permetre també marcar cert perfil al marge de Junts pel Sí. Per això, també incrementen els recursos per fer activitats a les seccions locals i territorials.

A més, el pressupost ja preveu fer calaix amb la intenció d’afrontar un nou cicle electoral. Els republicans aspiren a no haver de demanar préstecs per pagar cada campanya, encara que la subvenció electoral posterior l’eixugui ràpid, sobretot en uns comicis rellevants com els del 2017. “No sabem com actuaran les entitats financeres”, diu Roig, que, malgrat tot, destaca que Banco Popular -amb qui ha treballat el partit últimament- fins ara no ha pressionat mai. “No hi ha hagut cap conflicte, però ho volem evitar com a filosofia de canvi”, argumenta. ERC no arriba a recórrer al micromecenatge com Podem ni a demanar petits préstecs als simpatitzants, com ICV, però igualment l’època del crèdit pot haver quedat enrere.   

17 de març del 2016

Cinc grans diaris europeus entrevisten simultàniament Puigdemont: ‘No esperarem més’


 

Dijous  17.03.2016
Cinc grans diaris europeus publicaran a partir S  Els diaris són el Financial Times britànic, el francès Le Monde, l’italià Corriere della Sera, l’alemany Süddeustche Zeitung i el portuguès Diario de Notícias.

A l’entrevista, Puigdemont diu: Catalunya ja fa cinc anys que fa propostes i espera solucions i ara no esperarem cinc anys més. El president de la Generalitat també diu que el Principat ‘no vol treure profit de la inestabilitat del govern espanyol’, però que els diputats independentistes només poden votar un candidat que accepti un referèndum sobre la independència.

Al Congrés dels EUA s’escolten crítiques a la Unió Europea respecte a la independència de Catalunya




Els Estats Units han de defensar “rutes legals” i “democràtiques” cap a la independència davant dels moviments d’autodeterminació i han de considerar canviar la seva política actual de “només emfatitzar l’estabilitat i l’status-quo de les fronteres” i simplement tenir en compte “els interessos de l’estat original” per una que consideri també les conseqüències de la secessió. És l’opinió de tres experts que aquest dimarts han comparegut al Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units, concretament al subcomitè per a Europa, Euràsia i Amenaces Emergents, en un debat sobre la política nord-americana cap als moviments nacionals d’autodeterminació.

El president i cofundador del Public International Law and Policy Group, Paul R. Williams, el professor del Dartmouth College Jason Sorens, i el vicepresident de Programes del German Marshall Fund dels Estats Units, Ivan Vejvoda, han comparegut aquest dimarts al Congrés dels Estats Units i han recomanat un canvi en la política nord-americana vers als processos d’independència.

En la seva intervenció, Williams ha dit que “per tal de promoure pau i estabilitat a llarg termini és imperatiu que, al fer front a l’autodeterminació, els Estats Units canviïn d’una política que només emfatitza l’estabilitat i l’status-quo de les fronteres existents per una de sobirania guanyada”. Segons aquest expert, això oferirà als EUA “una major flexibilitat” per gestionar “les aspiracions dels moviments d’autodeterminació nacional” i reduirà “la potencialitat de violència i inestabilitat política i econòmica”.

Paul R. Williams defineix aquest model com la “devolució progressiva i condicional de poders sobirans i autoritat d’un estat cap a un ens sub-estatal d’acord amb la supervisió internacional”. Segons diu, va ser aquest el sistema que es va seguir a Montenegro i Sèrbia, per exemple.

En el cas de Catalunya, Williams ha assegurat que si finalment s’opta per la independència, els catalans “buscaran el reconeixement internacional com a estat basant-se en la voluntat de la gent, no en les provisions de la Constitució Espanyola”. Aquest expert ha defensat que el cas de Kosovo demostra que no hi ha “una prohibició legal contra la declaració d’independència d’un ens sub-estatal”.

Williams ha indicat que la UE, que no té una política clara sobre la qüestió independentista, s’ha situat en una posició “impossible”. En aquest sentit, ha assegurat que un reconeixement de Catalunya impulsaria els moviments independentistes a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia o Romania, però que la manca de reconeixement provocaria “un conflicte econòmic congelat al cor d’Europa” que “eliminaria capital econòmic i polític a una Espanya fràgil”. A més, es crearia un estat català que “mantindria l’euro com a moneda i on set milions de ciutadans podrien mantenir la seva ciutadania vivint fora de la UE”. “El no-reconeixement es percebria com anti-democràtic. Seria extremadament difícil de justificar, tenint en compte que gairebé tres dotzenes d’estats han assolit el reconeixement de la UE en els darrers 25 anys”, ha dit.

Per Ivan Vejvoda, del German Marshall Fund dels EUA, “una estratègia democràtica i amb normes en què les parts siguin capaces de trobar una solució pacífica és sempre la desitjable”. Vejvoda ha assegurat durant la seva compareixença als EUA que Espanya és “un país a observar”. L’expert ha indicat que tot i que l’interès inicial era el País Basc, avui és “el desig d’independència de Catalunya que està en ulls de tothom”.

Segons ha dit, els últims resultats electorals a Catalunya “demostren que hi ha una creixent onada de parts de l’elit política catalana i la societat que volen la independència”. Vejvoda ha plantejat que fins i tot si s’ofereixen més poders des de Madrid, una possibilitat que ha admès que no està confirmada, no queda clar si això aturaria el moviment independentista català, especialment perquè són “els joves” els que més l’impulsen.

El professor del Dartmouth College i col·laborador del Centre Maurits Coppieters Jason Sorens ha explicat al Congrés dels EUA que “un camí legal cap a la independència pot promoure la pau al restringir els moviment secessionistes i els governs centrals a aconseguir els seus objectius d’acord amb mitjans electorals i legislatius”.

Amb una via legal per la independència, ha dit Sorens a Washington, “els secessionistes no tindran excusa per la violència”. Sorens ha remarcat també que el govern central “sovint no es pot comprometre a respectar un compromís regional d’autonomia sense també concedir el dret a la secessió”.

Sorens ha remarcat que és normal que en casos d’independència els EUA intentin mantenir-se al marge per no molestar l’estat en qüestió, però ha indicat que “un cop hi ha una declaració d’independència, el govern dels EUA no té alternativa i ha de respondre”. “En aquest cas, el govern dels EUA podria considerar no només els interessos de l’estat original, sinó també els interessos de l’estat que se separa i l’efecte de la secessió en l’estabilitat regional”, ha dit. “Normalment, canviar una relació d’estat-a-nació a una de estat-a-estat redueix la violència”, ha conclòs.

Ports: Espanya perd al Parlament Europeu, Catalunya surt guanyant amb el nou reglament de ports




Europa vol afavorir l'autonomia portuària dels ports europeus, però l'estat espanyol considera que la normativa va en contra de la Constitució


16.03.2016
Després de sis anys i de tres intents, el Parlament Europeu ha aprovat el text del nou reglament europeu de ports, que ha de permetre a cada port fixar les seves pròpies tarifes de manera independent i evitar que els ports amb beneficis hagin de subvencionar obligatòriament els ports amb pèrdues, tal com passa a Espanya.

El Parlament Europeu ha aprovat un reglament de ports favorable a l’autonomia portuària, molt important per ports com els de Barcelona i València. Es tracta d'una reclamació històrica del Port de Barcelona i del Parlament de Catalunya davant el centralisme espanyol. Al mateix temps és una condició bàsica per a què el corredor mediterrani pugui desplegar tot el seu potencial de creixement.

 
Aquest reglament tira ara endavant tot just un any després que el Parlament Europeu aprovés, a instàncies de Ramon Tremosa, un posicionament clar a favor de desmantellar la gestió centralitzada de ports i aeroports a la UE, per bé que llavors es tractava d’un informe no vinculant.

En aquest sentit, tant PP com PSOE han anunciat en el debat el seu vot contrari al reglament de ports i han insistit, seguint fil per randa la línia argumental de la diplomàcia espanyola, que el nou reglament de Ports va contra “la Constitució espanyola”.

El reglament votat, però, encara no és definitiu: cal que la Comissió Europea, els Estats membres (Consell) i el Parlament es posin d’acord sobre el text definitiu en una negociació final. Holanda, que ostenta la presidència de torn de la UE aquest semestre, hi ha estat sempre molt a favor, però no es pot descartar que durant les negociacions amb els estats membres, el govern espanyol juntament amb altres governs de vocació centralista imposi la seva visió per rebaixar el text (Itàlia, durant la seva presidència de torn al 2015 ja ho va intentar).

L’aprovació del reglament portuària obriria un precedent aplicable també a la xarxa aeroportuària, permetent l’obertura del model de monopoli centralitzat d’AENA.

D’altra banda, en una nota interna, l’ambaixada espanyola davant la UE s’ha posicionat radicalment en contra del nou reglament. Per Ramon Tremosa, “la posició de la diplomàcia espanyola en contra dels interessos dels ports catalans demostra per si sola la necessitat d’esdevenir un Estat dins de la UE, per tal de poder defensar directament els seus interessos”.

Ara caldrà saber quant de temps passa perquè l’estat espanyol torni a incomplir una vegada més les normatives i les lleis de la Unió Europea.

Notícia de Geopolítica.cat

16 de març del 2016

El govern relaxa les condicions als seus propis funcionaris per accedir a l'agència tributària de Catalunya, per desenvolupar la hisenda pròpia

                                          Neus Munté. Foto, ElPunt-Avui.
                                   

Aprova un decret per flexibilitzar la mobilitat interna dels funcionaris i fer més atractius els concursos oberts 

Després que el TC anul·lés l'intent d'agilitar la construcció de la hisenda pròpia amb funcionaris de l'Estat que volguessin fer-hi el salt, el govern ha hagut de buscar altres vies, com ara la formació de personal propi. En aquest context, el Consell Executiu va aprovar ahir el decret de règim de personal que desenvolupa la llei de l'agència tributària de Catalunya, aprovada el 2015, i que pretén propiciar l'ampliació tot facilitant la mobilitat interna dels funcionaris de la Generalitat i flexibilitzant i fent més atractives les condicions d'accés de nou personal.

En concret, d'entrada es donarà potestat a l'òrgan convocant dels processos selectius per fer-ho per la modalitat de concurs d'oposició o per oposició, per facilitar que hi concorri personal interí. A més, se'n descriuran millor les fases i s'incorporarà el concepte de reserva de nota. És a dir, si se supera amb èxit una prova, no caldrà repetir-la en una eventual convocatòria posterior, fet que vol animar nous aspirants que no siguin funcionaris. A més, es facilita la promoció interna permetent que hi concorrin treballadors que no estan en situació de servei actiu en el moment de publicar-se la convocatòria. Per últim, es deroga l'obligatorietat d'haver de sol·licitar el reingrés en els cossos d'origen per poder participar en seleccions de promoció interna, fet que ara ocasionava molts problemes als departaments.

Tal com ja va avançar El Punt Avui, i ahir refermava la consellera de la Presidència, Neus Munté, el decret és previ a la imminent convocatòria de 40 places per al cos tècnic de gestors tributaris per reforçar la hisenda pròpia, amb l'objectiu que l'any vinent pugui recaptar tots els impostos propis i cedits, inclosa la via executiva.
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/950180-el-govern-relaxa-les-condicions-per-accedir-a-la-hisenda-propia.html?cca=1

Cómo construir una estufa rusa



La estufa rusa es un sistema de calefacción de muy alto rendimiento, que se utiliza hace años en países de altas latitudes y climas muy fríos como Rusia, Polonia, Alemania, Finlandia o Suecia, y entrega el calor de una forma particular.

Funciona a leña, pero está construida de ladrillo refractario, que absorbe y mantiene el calor. Además, cuenta con un sistema lento de salida, que mantiene el aire caliente en su interior y lo expulsa de forma progresiva. Por eso, pueden tardar unas horas en aumentar la temperatura del ambiente, pero luego, a diferencia de una salamandra, puede mantener el sitio calefaccionado durante 6 horas, luego de apagado el último trozo de madera.

Para quienes han decidido optar por la bioconstrucción, y buscan alternativas a los calefactores de gas o eléctricos, éste es un excelente sistema para colocar, por ejemplo, en la habitación; ya que puede encenderse unas horas antes de irse a dormir, y luego disfrutar del calor toda la noche, sin que el fuego esté encendido.

El rendimiento de este tipo de estufa está entre el 84 y el 93%, lo cual las convierte en superiores a cualquier otro modelo. Una estufa rusa calefacciona un ambiente cuatro veces más que una de hierro, y mantiene el calor durante muchas más horas; aunque tarda más en lograr aumentar la temperatura del ambiente.

A continuación puedes aprender a construirla. Si estás buscando sistemas alternativos de calefacción, también puedes aprender cómo calentar tu casa con una maceta.  


¿Qué estufa construir?

Antes de construir tu estufa, hay algunos factores a tener en cuenta:

- A continuación aprenderás a construir un modelo pequeño, que puede calefaccionar un ambiente de 50 ó 60 metros cuadrados. Si tu habitación es mayor, puedes hacer una estufa más grande a escala.

- Pregúntate si es el tipo de estufa adecuado para tí: la estufa rusa tarda de 3 a 4 horas en calentar, por eso no es indicada para hogares en los que no hay nadie durante el día.

- Elige donde colocarla. Si estás en el hogar durante el día, es ideal para el comedor o living; en cambio, si llegas a tu casa por las tardes, es ideal para el dormitorio, ya que la puedes encender tres horas antes de acostarte y mantendrá el calor hasta entrada la mañana.

Materiales

- 80 ladrillos refractarios de 6 x 11,5 x 23 centímetros
- 6 medios ladrillos de 6 x 11,5 x 11,5 centímetros
- 33 tejuelas de 3 x 11,5 x 23 centímetros
- Caño de salida de 4 pulgadas y sombrerete
- Puedes utilizar cemento refractario, o bien, una mezcla de tierra para hacer ladrillos, chamote y caolín sobre la que puedes leer más en la página 11 de este manual.
- Pieza de salida de chapa con las medidas (en centímetros) de la siguiente imagen:
...
(...)Su uso, encendido y manejo de tiraje son similares a los de cualquier estufa a leña; pero conviene leer este manual completo de construcción y uso antes de encarar el proyecto, para quitarte todas las dudas.

10 de març del 2016

Discurs de Joan Tardà al debat d'investidura del Congrés dels Diputats (2.3.2016) Video de 40 min., transcripció parcial fins min 18:50.




(Gran lliçó d'història,  la necessitàven molt. A las Cortes no els interesa fer memòria ni que els hi cantin les 40. Molt valent el sr. Joan Tardà en explicar els propers passos per la desconnexió. Aquest discurs  s'ha fet famós desseguida, molts ens hi sentim identificats. Cuca de Llum)


"...
"El 27 Sep 2015: unas  votaciones con una participación altísima del 77%,  con un 48% de sufragios dieron 72 diputados en el Parlament partidarios de la independencia. Legitimado para iniciar el proceso 
...
"Ud. hoy nos ha hablado del progreso (...). Sepa que históricamente, históricamente, siempre que un dirigente político español se ha dirigido a los catalanes, y ha pedido colaboración, complicidad a los catalanes en nombre del progreso, siempre nos hemos considerados concernidos e interpelados. 

"Recuerde el 14 abril 1931,  proclamamos la República Catalana  y al cabo de 72 horas  renunciamos a la República Catalana,  a fin y efecto de poder consolidar la República Española, que por cierto fue integral y no federal. 
"Y lo demostramos en el año 1977 con el retorno de Josep Tarradellas dirigente de ERC, y el restablecimiento de la Generalitat republicana,  sin la cual los catalanes no hubieran votado  afirmativamente la Constitución española   en el año 78, y la Transición posiblemente, hubiera naufragado. 

"Y lo demostramos en los años 1978 y 1981. Cuando se asumió el concepto de nacionalidad. Por cierto copyright catalán Pi i Margall. Y se aprobó un Estatuto que requería de referendum para su aprobación y para su modificación.  En aquel momento Cataluña estaba convencida que el estado español evolucionaría como Bélgica.  Bélgica en 1960 era un estado monolingüe, pero hoy dia es un estado federal y plurilingüe.

"Pero en el año 1981 llegó el portazo. Llegó el portazo de la mano de los generales  Armada y Milans del Bosch. Portazo a una verdadera reconciliación entre Cataluña y España, 300 años después de habernos aplicado el Decreto de Nueva
Planta, por el que se anexionaba Cataluña al Reino de Castilla, invocando el derecho de conquista.  Lo dicho: en 1981, portazo, LOAPA, y "café para todos".

"Y lo volvimos a intentar en el año 2004. ¿Sabe cómo?  Cuando acudimos a la llamada de su Secretario General. ¿Se acuerda del "Apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Cataluña"?  ¿Lo recuerdan?  Se trataba evidentemente de acuñar un nuevo Estatut de 2a generación que nos permitiera recuperar el rango perdido a raíz del golpe de estado de los tricornios. Confiamos en la palabra de Zapatero. Cumplimos rigurosamente con toda la legalidad. Uds engañaron al President Maragall, engañaron a los republicanos y engañaron a una buena  parte de la sociedad catalana. 

"Todo resultó un engaño. Razón por la cual hoy aquí estamos vacunados sr. Sánchez, estamos vacunados ante sus propuestas mínimamente federalizantes, cuando asistimos a una nueva versión del pacto antiautonómico del 23F  a raíz del acuerdo de uds. con Ciudadanos.

"Y la realidad es muy otra, la realidad es que los catalanes padecemos un expolio fiscal aberrante, de 13 a 16.000 millones (de euros) cada año que pagamos y que no vuelven.  Por cierto, el mismo expolio fiscal que sufren en el País Valencià y en las Islas Baleares. Y la inversión pública del Estado solo alcanza el 12% del PIB, cuando Catalunya representa el 21% del PIB y el 16% de la población.  O somos víctimas del sistema radial del AVE insostenible que ha marginado el Corredor Mediterráneo fundamental para la economía del País Valencià y del Principat de Catalunya.

"Y en paralelo, lo más preocupante: en paralelo odio, odio! Odio y catalanofobia. Catalofobia que llegó a su paroxismo durante el proceso estatutario desplegado por la oligarquía y los partidos políticos, los mismos partidos políticos y la misma oligarquía que hoy defiende  la unidad de España.

"Nunca la BBC, nunca la BBC, hubiera tratado a los escoceses de nazis, de enfermos mentales, de pueblerinos, de corruptos, como lo hicieron las televisiones españolas públicas y privadas. Dirigentes de su partido político, el sr. Leguina, el sr. Guerra,  la Conferencia episcopal, la CEOE,  incluso mandos militares. Aun así, aun así, en la sociedad catalana entonces todavía había esperanza. Fíjense si todavía había esperanza que los republicanos en el referendum del Estatut pedimos el NO. Y salió el SI!   ¿Sabe porqué perdimos los republicanos?: porqué entonces todavía existía una mayoría de catalanes y de catalanas que confiaban en un acuerdo con España. 

"Pero uds. volvieron a la carga: recursos de inconstitucionalidad presentados por miembros de su partido: sr. Mújica Herzoc, por parte del PP por supuesto, y por parte de diversos gobiernos autonómicos.  Todo ello en  el contexto de un Tribunal Constitucional  corrompido en sus funciones, vendido, digo ¡vendido!, a los grandes partidos políticos, que dió lugar a una sentencia-golpe de estado, golpe de estado contra el Estatut. Por cierto, sentencia-golpe de estado que así fue calificada  por el catedrático Javier Pérez Royo.

"Por eso hoy Catalunya se rige por un Estatut que no es el que votó la ciudadanía, que fue impuesto por un Tribunal Constitucional, vulnerando su amada Constitución, vulnerando el artículo 152.2 Porque si el Tribunal consideraba anticonstitucional algunos artículos, hubiera tenido que ordenar la repetición de todo el procedimiento y del referendum.  O sea:  este Tribunal Constitucional se cargó el principio democrático básico que consagra que la ley emana del pueblo. En conclusión, en una democracia que hubiera roto totalmente, radicalmente, con el franquismo  nunca nunca nunca, unos magistrados se hubieran atrevido a modificar un Estatut que previamente había sido refrendado por el pueblo.

"Si uds. perseguían la castración química de Catalunya y creyeron conseguirla  és que no ens coneixen! sr. Sánchez, és que no ens coneixen! Nosotros a uds. sí que les conocemos. Porque orgullosamente hablamos catalán y castellano. Y conocemos nuestra historia y la suya. Uds al revés, no. Por esto ud. afirma cosas lamentables, como que en Catalunya hay fractura. No tienen ni idea. No tienen ni idea.

"¿Uds creían, uds creían, que un pueblo que ha sido capaz de organizar las manifestaciones más extraordinarias en Europa desde la finalización de la 2a Guerra Mundial íbamos a quedarnos de brazos cruzados?  ¡Insensatos!  ¿Qué se creían ud? ¿Que nos quedaríamos con los brazos cruzados? Por eso en el año 2014 aquí llegó  una petición avalada por el Parlament de Catalunya, las 2/3 partes, ¡incluso el Partido Socialista de Catalunya!, ¡quién lo ha visto y quién lo vé! Y qué dijeron uds? Uds dijeron que NO. Uds, uds. Y 15 veces más que lo pretendimos, lo rechazaron. Por cierto: no-vamos-a-pedirlo-más.  

"No le negaría que me sorprendería mucho que uds nos ofrecieran hacer un referendum a realizar en el plazo de un año. Creo que ud. deberia tener que nacer otra vez. No va a pasar. Pero que sepa que esto tiene un precio. Cada vez se alejan más por ejemplo del Reino Unido, que demostró como un estado resuelve un conflicto nacional. Fíjese, fíjese, sr. Sánchez, cuando los independentistas catalanes alcanzamos el 27 de septiembre el 48% dejábamos atrás el 44%% que alcanzaron los independenistas en Escocia. Ellos el 44, nosotros el 48. ¿Qué hizo Londres? ¿qué hizo Londres?: negoció!. No hubo descalificaciones, no hubo insultos, no hubo suspensiones, ni recursos a los tribunales. Y por supuesto no se apeló a la sagrada unidad de la Gran Bretaña.

"A pesar de ser joven ud. sr. Sánchez, es muy muy antiguo. Antiguo, antiguo. Porque tiene una visión uninacional. De hecho ud. ¿qué está haciendo con esta posición?: ud se ratifica en las mismas voluntades de tantos otros políticos que le han precedido,  que han negado por ejemplo por ejemplo al País Valencià, a les Illes, al Principat de Catalunya y a las otras naciones del actual estado español el trato de igualdad. Igualdad entre pueblos, igualdad y reconocimiento entre naciones, rechazando una comprensión pluricultural. Me hace gracia el otro dia cuando ud presentaba el otro dia el proyecto de una ley de lenguas:  aquí este diputado humildemente la defendió  hace 8-9 años y uds. todavía se estan riendo. Y todavía aquí tenemos dificultades para hablar nuestra lengua en este Parlamento.


"De manera que, visión pluricultural, visión plurilingüística, visión plurinacional, ni existe ni va a existir por desgracia. Y además uds. nos venden la moto. Pretenden vendernos la moto diciendonos - hipócritamente-, que la solución está en la reforma de la Constitución. Ud. sabe que esto no es posible. Porque el texto constitucional español, y esto ud. lo esconde,  es uno de los textos constitucionales más bloqueados, precisamente para evitar su reforma. En definitiva se trata de un búnquer, un búnquer  en mano de uds. de Ciudadanos, y del Partido Popular. Y siempre los catalanes, como los gallegos,  como los vascos, siempre siempre seremos una minoría demográfica, una minoría demográfica, en manos de uds., que no reconocen a Catalunya como nación y que además dicen que nunca  van a hacerlo.

"Sr. Sánchez basta ya de reduccionismos. Por supuesto que Catalunya no es una colonia, por supuesto que no lo es. Razón por la cual nunca hemos pretendido acogernos al procedimiento establecido por Naciones Unidas en el Comité de Descolonización. Pero sí somos un país anexionado. Por esto antes le he hablado del Decreto de Nueva Planta. Y el paso de los siglos, esto debería saberlo ud., no ha hecho prescribir los derechos de Catalunya sobre su soberanía. Recuerde que el derecho de autodeterminación nació para el caso de la anexión de Irlanda, por esto el presidente Wilson lo incorporó a su declaración.

"Ni los tribunales españoles tienen derecho a constituirse ni en juez, ni en parte..."


(hasta minuto 18:50) (Seguirá la transcripción)


https://www.youtube.com/watch?v=Z4s07A2f6qM
 

8 de març del 2016

Gabriel Rufián, su primera intervención en el Congreso. Debate del (intento) de investidura de Sánchez PSC



 
Publicado el 4 mar. 2016
El cabeza de lista de ERC, Gabriel Rufián, que ha sustituido hoy a Joan Tardà como portavoz republicano, ha debutado en el Congreso con un breve discurso de unos siete minutos -se ha excedido y el presidente de la Cámara le ha apagado el micrófono tras advertirle- que no ha dejado a nadie indiferente, con su estilo.
 
 (Ho fa tant bé que el President de las Cortes -socialista Patxi López-...està tan incòmodo que li talla el só del micròfono. Cuca de Llum)

Les principals claus del conflicte del BCN World


El BCN World carrega una polèmica rere l’altre. Perquè és un projecte que desperta tantes vicissituds? Quines són les principals problemàtiques que fan entrar-lo en conflicte?

 18 febrer, 2016 - Núria Vilellas

BCN World és un projecte que, des dels seus inicis, ha estat envoltat de moltes polèmiques i despropòsits. Primer s’havia de fer el macrocomplex de casinos a El Prat, però l’inversor principal va apostar per crear l’Eurovegas a Madrid, i posteriorment es va realitzar el nou projecte per edificar-lo a Tarragona, entre Salou i Vila-seca. Però no tot és fàcil. Entre l’impost del joc, la consulta sobre el projecte i la superfície de sòl que s’hi destinarà, sembla que el BCN World (que segons Puigdemont encara no té nom) sigui missió impossible.


Reduir l’impost del joc per atraure inversor
La setmana passada anunciavem que l’empresa d’oci Hard Rock tenia la intenció d’invertir 2.500 milions d’euros en el projecte de casinos. Trobar un inversor no ha estat una tasca fàcil, i per això en el seu dia la Generalitat es va ‘veure obligada’ a reduir l’impost del joc del 55% a un escandalós 10%. Però aquest regalet no ajudava només als futurs propietaris del complex del joc del costat de PortAventura, sinó que beneficia (des de ja fa anys) als altres casinos de Catalunya. Un privilegi que no tenen les empreses de la resta de sectors, que han de pagar els seus IRPF en funció de la seva activitat, i que en molts casos arriben a doblar aquest impost sobre el joc.


Massa espai dedicat al joc
La superfície de joc de tot el complex seria del 6%. Aquí també es desperten alguns dubtes. A què fa referència el 100%? Al sòl edificable? Al sòl en planta? A la superfície total? Sigui com sigui, a dia d’avui el projecte contempla 60.000 metres quadrats destinats al joc. Fa dos dies que la CUP va anunciar que mantenir un 6% dels usos per al joc o el nivell de densificació urbanística, impossibilitarien que la seva formació donés suport al projecte, i a més, afegirien dificultats al pacte d’estabilitat per aquesta legislatura.

En aquesta línia, Oriol Junqueras va explicar ahir al Parlament que cal redimensionar el pla urbanístic i reduir l’espai dedicat als casinos. Respecte als 60.000 metres quadrats, el vicepresident de la Generalitat recorda que els grans hotels i complexos de Las Vegas tenen dimensions de fins a “10, 20 o 30 cops menys”, i per tant, “la dimensió s’ha d’ajustar i ha de ser realista. I l’experiència ens ensenya que el que hi havia fins ara no era realista; per això ho volem fer allunyat del model anterior”.


La creació de cada lloc de treball costarà més de 275.000 euros
Hard Rock Café invertirà 2.500 milions d’euros i crearà 9.000 llocs de treball, i això significaria que cada lloc de treball costaria 277.778 euros. Es tracta d’una inversió massa elevada?

 

Polèmica sobre el referèndum del BCN World
Puigdemont va anunciar que es faria un referèndum per votar si els pobles afectats pel complex d’oci del BCN World estaven d’acord o no en la creació d’aquest recinte, i l’endemà, Junqueras va afegir que aquesta votació s’extrapolaria a tota la ciutadania de Catalunya. I aquí va començar la polèmica, d’una banda pels que creuen necessària la votació, i de l’altra, pels que els hi suposa un problema.
 
Cal un referèndum? Segons el PPC no, i argumenten que “el pla director urbanístic està pendent de resoldre al·legacions i va amb retard; tenim pressa i està a punt de vèncer el termini de venda dels terrenys. El referèndum liquidaria el projecte per dilació de temps”. Els partidaris de la votació han de tenir en compte que els interessos són contradictoris. D’una banda, l’entorn del projecte veu els 9.000 llocs nous de treball, i votaran si, però de l’altre, tant si parlem del total de la circumscripció de Tarragona com la de Catalunya, és possible que el fenomen del joc pesi més que el dels llocs de treball, i acabin votant no. Què hauria de prevaldre?
 
La CUP valora positivament fer una consulta sobre el 
projecte, però no el defensarà mai.
La CUP valora positivament fer una consulta sobre el projecte, però no el defensarà mai.Si es dur a terme el referèndum es crearà un precedent, i a partir d’aleshores cada vegada que hi hagi una gran qüestió nacional s’haurà de posar en mans de la veu del poble, i aleshores Catalunya es paralitzaria. És més fàcil que voti sobre moltíssimes coses qualsevol ciutat, ja que totes afecten directament sobre els veïns, però el conjunt del país no pot estar votant a cada instant per projectes que potser no els impliquen directament. El BCN World és només un exemple, però també es podria parlar de la línia de molt alta tensió (MAT) que va travessar Girona, on si s’hagués fet una consulta a la ciutat, segurament hauria sortit que no, però si s’hagués fet en àmbit català, s’hauria aprovat. És molt senzill, si l’acció concreta afavoreix, l’àmbit més petit tendeix a votar a favor, i pel contrari és perjudicial, votarà que no. I els governs existeixen precisament per això, per poder prendre decisions de manera capacitada sense haver de preguntar a cada pas, per no haver d’incórrer en aquests conflictes continus, i per ser capaç per vetllar amb l’interès general i el personal, en lloc d’estar obrint debats sobre totes les preses de decisió que li corresponguin.
http://www.catdialeg.cat/les-principals-claus-del-conflicte-del-bcn-world/  
 ....


Sobre BCN World, Josep González: "Aquest tema pot acabar en una consulta"

03/02/2016

Josep González, president de PIMEC, proposa una consulta popular al Tarragonès per solucionar els conflictes polítics al voltant del projecte de BCN World.

 

Corbyn (UK) ficha a Varufakis para llevar al Partido Laborista más a la izquierda

Yanis Varufakis durante una rueda de prensa en Berlín para presentar el movimiento DiEM 25 (Reuters).

El Partido Laborista británico ha anunciado que incorporará como asesor a Yanis Varufakis, el exministro de Finanzas griego, por su experiencia en la gestión de las negociaciones de su país con la Unión Europea. El líder de los laboristas británicos, Jeremy Corbyn, que desde que asumió las riendas del partido en 2015 está intentando llevarlo más a la izquierda, ha afirmado que Varufakis aportará asesoramiento relacionado con su experiencia de gestión con el bloque comunitario.

"Varufakis es interesente porque él ha pasado, obviamente, por todas las negociaciones", ha explicado Corbyn, en declaraciones al diario local londinense 'Islington Tribune'. "Me doy cuenta de que no estamos en la eurozona pero es un tema de entender cómo afrontamos la noción de que puedes cerrar la vía a la prosperidad cuando, en realidad, tienes que hacer crecer la vía hacia la prosperidad", ha señalado. "Creo que la forma en que Grecia ha sido tratada es terrible y que deberíamos aproximarnos a ellos", ha añadido.

Varufakis dimitió como ministro de Finanzas en julio de 2015, cuando su Gobierno aceptó los términos del tercer rescate, que impone mayores medidas de austeridad. Regresó a la arena política con su nueva plataforma: Movimiento por la Democracia Europea 2025 o DiEM 25, con la que tratará de luchar contra la "falta de democracia" en las instituciones europeas.

Varufakis ya se ha reunido con el responsable de Finanzas del Partido Laborista británico, John McDonnell, un político que se declara enemigo del capitalismo y que en alguna ocasión ha dicho que le gustaría volver a los años ochenta para asesinar a Margaret Thatcher.

Corbyn, cuyo nombramiento como líder del laborismo representó un mensaje para toda Europa, con especial resonancia en Grecia y España, votó en contra de la pertenencia a la Unión Europea en 1975. Ahora, sin embargo, ha anunciado que hará campaña para que el país se mantenga en el bloque comunitario en el referéndum que tendrá lugar el 23 de junio, con el argumento de que la continuidad es la vía para mejorar la legislación social y en materia de empleo.