27 d’agost del 2014

#ambSenyal: TV3 tornarà al País Valencià (avís d'error: no hi ha cap previsió del retorn de TV3 al País Valencià)


((  La redacció de VilaWeb aclareix que aquesta és una notícia de l'arxiu, concretament de 2012. 

Com és evident Acció Cultural del País Valencià, malgrat tot, no ha pogut reobrir els repetidors ni hi ha cap intenció concreta de fer-ho.
Aquesta notícia ha tornat a circular, fora de context, a través de les xarxes socials anys després i aquesta nota vol aclarir que no és d'ara  i que no hi ha cap previsió del retorn de TV3 al País Valencià >http://www.vilaweb.cat/noticia/4064565/20121213/ambsenyal-tv3-tornara-pais-valencia.html ))


La Generalitat acata la sentència del Suprem i també anul·larà la multa a ACPV · Eliseu Climent diu que el retorn de les emissions és 'cosa només de dies'


La Generalitat Valenciana va anunciar ahir que acatava la sentència del Tribunal Suprem sobre les emissions de TV3 al País Valencià, de manera que anul·larà la multa imposada a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors, i deixa sense efecte la prohibició de les reemissions de TV3. Ho van explicar fonts de la Generalitat després de publicar-se la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que dóna la raó a ACPV. Eliseu Climent ha anunciat que el retorn de les emissions de TV3 a tot el País Valencià 'és cosa només de dies'.

.... El Suprem va acceptar el recurs de cassació d'Acció Cultural del País Valencià(ACPV) contra les multes imposades a l’entitat i el tancament de repetidors, i va sentenciar que el Consell no és competent per a decidir si es pot veure TV3 o no i, per tant, no pot aplicar aquestes sancions. El tribunal estableix que la competència és del govern espanyol. Aquesta sentència n'anul·la una altra del Tribunal Superior de Justícia valencià, que avalava la prohibició de les emissions de TV3.

.....'La competència per a controlar la prestació dels serveis de comunicació audiovisual s’estén a aquells serveis amb un àmbit de cobertura que no sobrepassi els respectius límits territorials, i amb una prestació duta a terme directament per les comunitats autònomes o entitats', diu la sentència. I, llevat d'aquests supòsits, aclareix que les competències de control i sanció no són del govern autonòmic.
El Suprem no valora l'ús del domini públic radioelèctric, sinó que diu que això correspon al govern espanyol i, per tant, que el govern valencià no hi és competent.
En canvi, recorda que el senyal de TV3 no provenia de cap emissor clandestí, sinó de la televisió pública catalana, 'amb la llicència per a emetre i la concessió de freqüències de l'espectre radioelèctric corresponent'. Afegeix que la difusió de les emissions fora de Catalunya són lícites si es fan servir 'determinats mitjans tecnològics'. I encara detalla: 'Els receptors dels serveis de difusió televisiva a la comunitat valenciana poden captar lícitament les emissions de TVC a través de satèl·lits (que també fan servir l'espai radioelèctric) o a través de xarxes de cable, sense que la Generalitat Valenciana hi tingui competències de control ni sanció.’
El 17 de febrer del 2011 el govern valencià va tancar les emissions de TV3. Paral·lelament a la batalla judicial que ara ha guanyat, ACPV va emprendre la batalla política, a través de la iniciativa legislativa popular 'Televisió sense fronteres'. Va aplegar més de 650.000 signatures de suport després d'una intensa campanya, però el PP va tombar la ILP en la presa de consideració al congrés ara fa dos mesos.

21 d’agost del 2014

Edward Hugh: 'Espanya no és sostenible"


Deute espanyol del 1880 al 2014


El deute públic espanyol supera el bilió d'euros i el nivell d'endeutament s'acosta al 100% del PIB · En parlem amb l'economista gal·lès instal·lat a Catalunya



Divendres  15.08.2014  



El deute de l'estat espanyol ha superat per primera volta el bilió d'euros i al juny arribava als 1.007.319 milions. La xifra, 10.000 milions més que el mes de maig, representa el 98% del PIB, segons les dades que va fer públiques ahir el Banc d'Espanya, que constaten que el deute s'ha triplicat des que va començar la crisi. És viable l'economia espanyola? Ho preguntem a l'economista Edward Hugh, que alerta de les dificultats de poder pagar el deute i confessa que no creu en la recuperació econòmica de l'estat. En aquesta entrevista, Hugh també fa referència a les dades fetes públiques ahir per l'oficina d'estadística europea, segons les quals l'economia de la zona euro s'ha estancat el primer trimestre d'enguany.





El deute públic espanyol, gairebé al 100% del PIB. Què us sembla?

—Ja es veia a venir. El deute espanyol ha anat augmentant lentament i les últimes dades no són gens estranyes. El problema és que no se sap quan s'estabilitzarà el deute, si és que es pot arribar a estabilitzar. 

Són normals aquestes xifres, en comparació amb els altres estats?
—En aquests moments, el perill és que torni a rebrotar la crisi a la zona euro, i el risc es troba sobretot a Portugal i Itàlia. Matteo Renzi ja tremola perquè Itàlia no acaba de sortir de la recessió, ha començat a entrar en la deflació i el deute no para de créixer. A Itàlia, el deute se situa en el 135% del PIB, i a Portugal, en el 133%. Espanya és el germà petit en aquest joc perquè va començar a un nivell molt més baix. Al principi de la crisi, el deute espanyol era del 37% del PIB, i l'augment més important ha arribat durant aquests últims dos anys de govern de Rajoy, sobretot pel rescat bancari i el pagament de proveïdors

Quin és el problema?
—Que això encara no s'ha acabat. Ho veiem amb els últims resultats de la zona euro, les coses no seran tan fantàstiques com Rajoy diu des de fa temps. El punt més alt d'acceleració de l'economia espanyola va ser a l'abril i ara comença a anar més lent, cosa lògica perquè tota la zona euro està estancada. El problema per a l'estat espanyol és que si l'economia queda blocada i la deflació persisteix, el deute continuarà augmentant. El factor que farà créixer més el deute els anys vinents probablement serà la deflació, que fa que el valor del PIB no creixi. 

Quin és el pronòstic a curt termini?
—El deute de l'estat espanyol pot augmentar fins el 120%. El problema és que no es pugui pagar mai. Els interessos sobre el deute es troben per sota dels nivells de 1789, mentre que el deute és el més alt de la història. Això vol dir que alguna cosa no funciona. Però en comparació, Portugal i Itàlia tenen problemes més urgents que Espanya, i hauran de fer alguna cosa durant els dos anys vinents. Espanya tindrà problemes greus el 2020, i fins aleshores hauran passat coses. És a dir, la xifra és preocupant, però no és una catàstrofe d'avui per demà. 

Una altra dada destacada és que la major part del deute públic espanyol prové de l'adminis-tració central. Com ho interpreteu? Creieu que això dóna arguments a l'independentisme
L'argument per la independència relacionat amb aquest tema és el dèficit fiscal, perquè les comunitats autònomes tenen el dèficit que tenen segons els diners que els dóna l'administració central, i hi ha un intent clar d'ofegament de les finances de la Generalitat. A més, com ja vaig dir, el govern català es troba efectivament intervingut, només pot gastar allò que li diuen des de Madrid i no li deixen tenir dèficit. El que passa és que, encara que Espanya tingui aquests diners de Catalunya, el deute va pujant. 

En tot cas, les dades i el pronòstic semblen indicar la poca viabilitat d'Espanya.
Sí, Espanya no és sostenible. No crec en la recuperació econòmica espanyola. Jo no sóc nacionalista, sóc britànic, però vull salvar-me, i l'única manera és que ens n'anem. Perquè som en una bomba de rellotgeria, clarament. I a més del deute públic, hi ha un deute extern del 100% del PIB. Això també és impagable! Cal tenir un superàvit enorme per a tenir uns dèficits com els d'Espanya, i Espanya no el té, aquest superàvit. I què fa? Expulsar població. No pot reduir l'atur, de manera que pressiona perquè la gent se'n vagi a fora. I el descens de la població és la cosa que fa més impagable el deute perquè hi ha menys gent treballant. 

Això sembla un peix que es mossega la cua i costa de veure-hi el final… 
No crec que Espanya tingui cap sortida. Per això defenso el sí-sí.



Entrades rel·lacionades:


20 d’agost del 2014

Espanya s'ha quedat 245.512 milions de Catalunya en 26 anys


Dades del dèficit fiscal català, calculat per la Generalitat. Imatge de www.vilaweb.cat

Segons les dades de la Generalitat, el dèficit fiscal fa perdre dos mil euros l'any a cada català


El dèficit fiscal català és constant durant els últims vint-i-sis anys, entre el 1986 i el 2011. La mitjana anual és del 8% del PIB, segons les xifres de què disposa el govern de la Generalitat. L'última dada fou publicada ahir, quan el conseller Andreu Mas-Colell va presentar el càlcul de la balança fiscal del 2011, que revela un dèficit fiscal de Catalunya respecte de l'estat espanyol de 15.006 milions d'euros, és a dir, que hi ha més de dos mil euros de cada català que se'n van a Madrid i ja no tornen. La dimensió de tres dècades de dèficit fiscal es tradueix en una dada: 245.512 milions d'euros que han sortit de Catalunya i que s'han quedat a Espanya.

De dos anys ençà, la Generalitat presenta les dades del dèficit fiscal des del 1986; són dades neutralitzades, en milions d'euros i en percentatge del PIB català, que anul·len l'efecte de la variabilitat financera del sector públic central i fan possible de comparar uns anys amb uns altres. D'aquesta manera, si el 1986 el dèficit fiscal era de 6.475 milions i un 6,8% del PIB (cada català va aportar a l'estat 1.076 euros que no van tornar), el 2011 ja era de 15.006 milions i un 7,7% del PIB.

Les dades del 2011
Catalunya va enviar l'any 2011 a Madrid 15.006 milions d'euros que no van tornar. Ho constaten els càlculs de les balances fiscals (pdf) presentats ahir. La balança fiscal del 2011, com les anteriors, s'ha calculat segons dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la d'incidència càrrega-benefici. Segons el mètode del flux monetari, Catalunya aporta el 19,2% del total d'ingressos de l'administració de l'estat i rep el 14% de la despesa total de l'estat. Per tant, Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l'any 2011) i, en canvi, rep una fracció de despesa que ni tan sols arriba al pes de la població sobre el conjunt de l'estat (que és del 16%).

Aquest mètode, el flux monetari, mesura l'impacte econòmic generat per l'activitat de l'administració de l'estat en el territori i, tal com destaca el govern, és especialment important en temps de crisi i desocupació. Segons aquest mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l'any 2011 va ser de 15.006 milions d'euros. Segons el mètode de la incidència càrrega-benefici, el dèficit fiscal de Catalunya l'any 2011 va ser d'11.087 milions d'euros, és a dir, un 5,7% del PIB català.

El darrer càlcul
La darrera publicació de la balança fiscal de Catalunya fou ara fa un any, amb dades de l'any 2010. Aquell any el dèficit fiscal respecte de l'estat espanyol fou de 16.500 milions, el 8,5% del PIB.
La balança fiscal mesura l'efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal de l'administració espanyola, és a dir, mostra la diferència entre la despesa que l'estat fa en un territori i el volum d'ingressos que en lleva per finançar el conjunt de la despesa pública central. Hi ha dèficit fiscal quan els ingressos trets en un territori superen les despeses que es destinen als seus ciutadans, és a dir, quan hi ha una sortida neta de recursos fiscals.






(Post publicat inicialment el 17.06.2014 -  Pel seu interés el tornem a publicar)

SPAIN'S SECRET CONFLICT - English subtitles

Catalonia: The future is another country. Matthew Tree conference intended to explain Catalonia to a group of american students .



 

Matthew Tree conference intended to explain Catalonia to a group of american students: how he discovered our country and the experiences he had while living with ours. He also reviews the main facts of our history and the very relevant political events of the latests times: the unofficial independence ballots organized in hundreds of municipalities all around the country, the 10-J demonstration triggered by the sentence of the spanish Contitutional Tribunal against the Catalan Statute, and in general the growing support of the population to the independence of Catalonia.
At question time, also included in the video, the american students ask about the economic agreement, about the independence ballots and about the spanish king and army positions in case the catalan people declare themselves unilaterally independent from Spain.

Thanks to Emma Collective and Vilaweb.




Conferència íntegra de Matthew Tree explicant Catalunya als estudiants americans, el seu descobriment de la nació catalana i les vivències que ha tingut d'ençà que és al nostre país. També repassa els principals fets de la història de Catalunya i els últims esdeveniments polítics, com les consultes sobre la independència, la manifestació del 10-J i el creixement general de l'independentisme.

En el torn de preguntes, també inclòs en el vídeo de la conferència, els estudiants nord-americans fan preguntes sobre el concert econòmic, les consultes populars o la posició del rei i de l'exèrcit espanyol en cas que el poble català declarés unilateralment la independència.

Agraïments al Col·lectiu Emma i Vilaweb.
Penjat a YouTube el  21/07/2011

Dites pels dubtes sobre la independència




       ·El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies (Francesc Macià)

      ·Som el 16% produim el 20% paguem el 24% ENS TORNEN EL 10% i ens inspeccionen el 30%. Votem? (Junqueras)


   ·De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble (Josep Armengou)


    ·Allò que és vàlid per als individus és vàlid per a les nacions (Mahatma Gandhi)


    ·El marc legal espanyol no és apte per fer la consulta perquè està dissenyat per no poder-la fer (Junqueras)


      ·El futur no és un regal, és una conquesta (Robert Kennedy)


    ·Hi ha 22 països que s’han independitzat d’Espanya i cap ha demanat per tornar (Sala i Martin)


     ·Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils.Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils (Joan Sales)


    ·Com que no sabia que era impossible, ho vaig fer (Albert Einstein)


    ·Mentre Espanya sigui jugador i àrbitre no podrem guanyar mai (Junqueras)


   ·El problema no és que els diners que necessita la nostra societat no existeixen, sinó que ens els priven (Junqueras)


    ·No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos (Prat de la Riba)


   ·De vegades cal alterar democràticament la jerarquia de la legalitat per poder instituir la voluntat majoritària d'un poble (Muriel Casals)


    ·El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors (Francesc Pujols)


      ·L'èxit és dependent de l'esforç (Sòfocles)


     ·Si una llei és injusta, un home no només té el dret de desobeir-la sinó que s'ha de comprometre a fer-ho (Thomas Jefferson)


   ·Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és allò que us manca catalans, si no és la voluntat? (Pau Claris)


    ·La democràcia és no imposar res a la gent d'un territori sinó consultar-los què volen (Margaret Tatcher)


     ·No hi ha països petits. La grandesa d'un poble no ve mesurada pel nombre que el formen, igual que no mesurem la grandesa d'un home segons la seva estatura (Victor Hugo)


   ·Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres (Lluís Companys) 


    ·La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos (Manuel de Pedrolo)


    ·No se’ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta en què haguem sabut, en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna. (Mahatma Gandhi)


     ·La llibertat no és negociable (Pau Casals)


   ·La Llei ha d'estar al servei de la democràcia i la sobirania popular. De no ser així, les dones encara no podrien votar (Carme Forcadell)


    ·Si marxeu, us convertireu en un dels països més pobres del món (George III d'Anglaterra, als rebels nord-americans)


   ·Entenc que vulguin fer-nos desapareixer però que no ens demanin de cooperar-hi (Golda Meir)


  ·Catalunya serà independent quan ens acabin d'asfixiar financerament i la gent ho vegi (Ramon Trias Fargas)


      ·Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, sinó perquè els que l'estimen no el defensen

España ya está rota, por Suso de Toro



07/05/2014 - El diario
España ya está rota, nadie se engañe. A estas alturas, quien desee realmente que exista debe aceptar que ya no es momento de amenazar, sino de idear y construir puentes; no es tiempo para guerreros, sino para ingenieros. Esa fractura es tan evidente que la escriben con titulares los observadores desde otros países, pero aquí simplemente se niega su existencia: "Aún no pasó nada y no va a pasar". Pero ya pasó.

Cuando la mayor parte de una sociedad que se define a sí misma como un país propio no acepta la situación vigente dentro del Estado y quiere decidir su futuro, y cuando el Estado, la mayoría del Parlamento y el Gobierno le niegan ese ejercicio democrático, sólo quien no crea en la democracia puede decir que no hay una división profunda. Sólo puede negar esa evidencia quien cree que un Estado se puede construir por el sometimiento de los ciudadanos a la fuerza. Y eso no es posible dentro de la Unión Europea.

Como esa evidencia no es aceptada por los poderes que ocupan el Estado, continúa cada día la misma dialéctica en la política y los medios de comunicación, que son la misma cosa. Hay que tomar muy en consideración la afirmación de Rajoy de que unos y otros "somos los mismos". Probablemente tiene razón refiriéndose a las actuales políticas económicas europeas y a la alianza entre la democracia cristiana y la socialdemocracia alemana. Y probablemente también se refiere al entendimiento político entre las grandes empresas, PP y PSOE, un acuerdo tanto sobre la monarquía como sobre los límites de la soberanía de Catalunya. Conjurados alrededor de la Constitución vigente, para negar un nuevo proceso constituyente, y con toda la artillería pesada del sistema de medios de comunicación español, parte fundamental de ese entendimiento. En las facultades de periodismo alguien estudiará algún día, si no es ahora, cómo la prensa española comenzó a llamar "banda" por indicación del Ministerio del Interior, como si fuese una cuadrilla, a una organización terrorista como ETA; con lo mismo, estudiarán la serie de calificativos al proceso político catalán: "órdago separatista", "desafío independentista"...

Naturalmente en ello juegan un papel importante los intelectuales ofreciendo sus puntos de vista. Hay que partir de que los intelectuales existen pues, sin remontarse a Atenas y a Platón con sus reflexiones ni a los análisis de Marx sobre la división social del trabajo, en una sociedad compleja como la nuestra es evidente que hay personas que por su profesión se dedican por diversos caminos al análisis social. Y, aunque podamos discutir si sus juicios son más juiciosos y útiles a la sociedad, como existen es lógico plantearse cómo ejercen su función. Porque ya que, a través de los medios, se les facilita ejercer cierto poder también tienen cierto peligro.

Las cabeceras de prensa madrileña ofrecen de forma unánime cada día una dieta rigurosa de denuestos a los catalanes que tiene sus matices de un periódico a otro. El País, y es el que admite más matices, está ofreciendo cada día una tribuna muy crítica con el deseo de independencia de una parte de los catalanes y con el deseo de votar para decidir su futuro de la gran mayoría. Una de hace unos días de un profesor de Derecho Constitucional, Francesc de Carreras, daba el tono en que se pueden escribir acerca de esas cosas. A lo largo del texto se hacen juicios de valor sobre las intenciones de "las fuerzas nacionalistas" (se refiere únicamente a las catalanas, no a las españolas) y la Generalitat. No hay por qué dudar de la sinceridad de De Carreras, imaginamos que sus sospechas nacen de sus propias experiencias personales, pero si aceptásemos su visión de la sociedad catalana nos hallaríamos frente a un pueblo de idiotas manipulado por taimados canallas. Desde luego, a un país tan mezquino y estúpido lo mejor sería decirle "es verdad, no os queremos. Largaos de una vez".

Comienza calificando lo que vive la sociedad catalana de "enfermedad", "se suponía que Cataluña sufría un simple estado febril (...), el alcance de la enfermedad es bastante más grave porque su causa no está en una estratagema táctica de los dirigentes nacionalistas, sino en el resultado de una labor callada, desarrollada desde hace muchos años en el seno de la misma sociedad catalana". Entiendo que atribuye la causa de esa "enfermedad" social a una conspiración y en adelante la tribuna se dedica a dibujar ese plan: "Digo que este proceso ha sido inteligente porque, a pesar de haberse llevado a cabo de forma premeditada y perseverante, una buena parte de los catalanes no se han dado cuenta de la manipulación, sigilosa y astuta a la que han estado sometidos. En efecto, desde el primer momento, las fuerzas nacionalistas han ido presionando para conseguir la hegemonía política, social y cultural dentro de la sociedad catalana las fuerzas nacionalistas han conseguido el apoyo activo y pasivo de los partidos de izquierda, tanto el PSC como ICV-IU, así como de los sindicatos CCOO y UGT, las patronales y otros muchos sectores de la llamada sociedad civil, desde las asociaciones de maestros y de padres en las escuelas hasta los clubes y federaciones deportivas".

Somos libres de creer una interpretación así, pero de lo que afirma se deduce que caso de existir una conspiración de ella participa casi toda la sociedad catalana. El mismo relato niega la trama de unos pocos taimados, y confirma lo que dicen todas las encuestas, que la sociedad catalana está muy decidida a decidir. El autor da a continuación una explicación a esa "inapreciable colaboración" de todas esas organizaciones y personas, está "generosamente subvencionada por la Generalitat".

A continuación detalla las líneas estratégicas del proceso y detalla los instrumentos de los conspiradores: "Desde la Generalitat, a través de sus instrumentos de agitación y propaganda. La Generalitat ha ejercido un estrecho control sobre la sociedad civil a través, primero, de su influencia en las asociaciones y fundaciones, colegios profesionales y centros de enseñanza; y, segundo, por la supeditación de los medios de comunicación públicos y el predominio sobre muchos privados". Para el autor todo ello fue el "caldo de cultivo" de "la enfermedad".

Creo que se le pueden hacer muchas objeciones a una tesis así, la primera es que aceptarla implica subestimar casi hasta el racismo a la población catalana. La segunda, que lo que él atribuye a "las fuerzas nacionalistas" es lo que pretende cualquier fuerza política con ideología, sea de derechas o de izquierdas, españolista o catalanista: que su ideología sea hegemónica en la sociedad y conservar el Estado existente tal como está o bien crear uno nuevo. Y es legítimo siempre que sus objetivos sean democráticos y se efectúe por medios democráticos, por la libre voluntad de la población. Lo contrario, creer que las fuerzas nacionalistas catalanas son malas y las nacionalistas españolas son las buenas es simplemente una estigmatización a priori que beneficia a una de las partes. Y, tercera, acerca de las relaciones entre el poder político y los medios de comunicación: no dudo de que existan esas coyundas reprobables y nefastas para la libertad de opinión, pero a mí me parece que describe con más precisión lo que ocurre en Madrid que lo que ocurre en Catalunya, donde la gente se mueve y escoge entre los medios de comunicación de aquí y los de allí.

La ideología de De Carreras y su interpretación de las cosas son tan legítimas como muchas otras, pero me parece evidente una implicación personal tal que produce visiones completamente deformadas de un debate democrático y de una sociedad. Y visiones tan subjetivas y subjetivizadas sobre Catalunya son comunicadas asiduamente en los medios que nos llegan.

Creo que los intelectuales deberían ofrecer mucho más que eso a la sociedad, pero no acabo de ver que en un momento tan delicado se oigan o se lean voces que enfríen, analicen con objetividad, serenen y ofrezcan puntos de encuentro. Supongo que en el futuro alguien se preguntará dónde estaban los intelectuales españoles. 
http://www.eldiario.es/autores/suso_de_toro/ 

(Post publicado inicialment  el 08.05.2014 - Por su interés volvemos a publicarlo)

19 d’agost del 2014

Les deu preguntes i respostes sobre com es proclamarà la independència



Cliqueu per a veure el vídeo: http://www.vilaweb.cat/noticia/4203618/20140714/deu-preguntes-respostes-proclamara-independencia.html


L'informe número 10 del Consell Assessor de la Transició Nacional defineix els passos que cal fer per proclamar la independència

L'informe número 10 del Consell Assessor per a la Transició Nacional tracta del procés constituent i detalla com serà la proclamació de la independència. Us oferim les principals preguntes i respostes que conté.

Cal que l'estat espanyol accepti la proclamació de la independència?
–No. El procés és millor i més fàcil si es negocia amb l'estat, però no és obligat de fer-ho.

Si l'estat accepta de negociar la independència, quins objectius caldrà assolir?
–Caldrà negociar-hi les condicions de separació, cercar el reconeixement internacional, establir les condicions de la incorporació del nou estat a la Unió Europea i preparar internament la creació del nou estat.

Si l'estat acceptés de negociar la independència, quant de temps duraria aquesta negociació?
–En cas de col·laboració seria raonable de pensar en un any i mig de negociacions. En cas contrari, tot indica que el temps de negociació s'escurçaria molt.

Si l'estat es nega a negociar la independència, quins són els objectius a assolir?
En cas que l'estat espanyol no vulgui negociar, l'alternativa que restaria a la Generalitat per a fer efectiva la voluntat popular seria de proclamar unilateralment la independència. Si no s'ha fet la consulta del 9-N, caldria fer un referèndum de ratificació de la independència. Immediatament caldria cercar el reconeixement internacional i exercir el control efectiu del país.

Què passa a partir de la proclamació de la independència?
–La proclamació de la independència significa l'obertura d'un procés constituent. El Parlament de Catalunya aprovaria una llei sobre el procés constituent que hauria de definir com s'adapta el sistema institucional català, quins són els règims provisionals pel que fa a drets i llibertats, nacionalitat, ús de llengües, ordenament jurídic, relació amb l'estat i relacions internacionals.

Cal una constitució provisional?
Cal una llei del parlament de Catalunya sobre el procés constituent. No és necessari qualificar-la de constitució provisional.

Quin seria el pas següent? Unes eleccions?
–El primer pas serien unes eleccions constituents. Convocades immediatament després de la proclamació de la independència. El parlament resultant hauria de redactar i aprovar la constitució de la Catalunya independent.

La constitució s'hauria de ratificar en referèndum?
És imprescindible que la nova constitució es ratifiqui amb un referèndum.

Com s'adaptarien les institucions catalanes al procés constituent?
–El president de la Generalitat passaria a ser el cap de l'estat. Els poders judicials i els òrgans reguladors haurien d'adaptar-se a la nova situació.

Qui seria considerat ciutadà del nou estat?
–En principi, els qui tinguin la nacionalitat espanyola amb veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya. Més endavant es podria establir una norma concreta per a més supòsits, com ara els ciutadans nascuts a Catalunya però residents fora.

Caldria definir quines són les llengües oficials?
No caldria. En general la llei constituent o la constitució provisional no hauria d'assumir decisions que és raonable de pensar que han de ser fixades per la constitució definitiva.


Santi Vidal: “No hi ha manera legal d’impedir la consulta del 9N”

 Santi Vidal a Singular tv

 

El jutge assegura que el govern espanyol va fer "5.000 indults a banquers, polítics, i policies el 2013"


Alèxia L. Ferret
El jutge Santi Vidal ha assegurat aquest matí que “com a jurista tinc claríssim que el 9 de novembre anirem a votar. No hi ha manera legal d’impedir-ho”. En declaracions a Catalunya Ràdio, Vidal ha confessat que el 2013 el govern espanyol va fer 5.000 indults a banquers, polítics, i policies.


Constitució catalana
Vidal va explicar fa unes setmanes que continuaria redactant la Constitució catalana, juntament amb els altres 10 membres que conformen l’equip, “segueixo fent el que feia abans”. Unes declaracions fetes quan va ser citat a declarar pel promotor de l’Acció Disciplinari del Consell General del Poder Judicial, després que aquest s’assabentés que estava redactant una Constitució Catalana.

El jutge sempre ha volgut deixar clar que “no tinc l’encàrrec de cap partit polític perquè és “una iniciativa nostra”, però sí que ha confirmat que alguns partits n’estaven al corrent.


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/06/santi_vidal_no_hi_ha_manera_legal_d_impedir_la_consulta_del_9n_101425.php


(Post publicat inicialment el 23.06.2014 - Pel seu interés el publiquem també al setembre 2014)

17 d’agost del 2014

Un investigador afirma que “la pornografía funciona como una droga”

Porn kills love.  La pornografia mata l'amor


"Cuando se trata de drogas y otros tipos de adicciones, tenemos material informativo y campañas de sensibilización, pero cuando se trata de pornografía nuestra cultura actúa como si no existiera" señala Clay Olsen, de la Fight the New Drug, una organización que lucha contra la adicción a la pornografía entre los jóvenes



ForumLibertas.com
En una entrevista para CNA, el co-fundador y director ejecutivo de Fight the New Drug (“Lucha contra la nueva droga”, en castellano), Clay Olsen, asegura que es necesario continuar generando conciencia sobre los peligrosos efectos de la pornografía.

“Queremos cambiar la actitud y percepción de los jóvenes frente a este tema para así poder ayudarlos a cuidar sus relaciones, la intimidad, el espíritu e inspirar a una nueva generación que busque el verdadero amor y evite su falsificación” señaló Olsen sobre Fight the New Drug, una organización que lucha contra la adicción a la pornografía entre los jóvenes.




"Cuando se trata de drogas y otros tipos de adicciones, tenemos material informativo y campañas de sensibilización, pero cuando se trata de pornografía nuestra cultura actúa como si no existiera" reflexionó Olsen.

Una reciente encuesta arrojó que casi uno de cada cinco usuarios regulares de pornografía se siente controlado por sus deseos sexuales. Por otro lado, un estudio de la Universidad de Cambridge mostró que las personas adictas a la pornografía tienen una actividad cerebral similar a los alcohólicos o drogadictos.

"La investigación más reciente informó que la pornografía funciona como una droga en relación a la actividad cerebral", explicó Olsen. Aprender más sobre la naturaleza adictiva de la pornografía ha llevado al descubrimiento de que "el cerebro es capaz de sanar y volver a un estado saludable."

En ese sentido, señaló que "nuestro objetivo es ayudar a que los jóvenes entiendan no sólo que la pornografía causa graves daños en sus propias vidas, sino que también la consideren una injusticia social que debemos combatir de manera colectiva."




Para ello Fight the New Drug ha creado un programa online gratuito llamado Fortify para ayudar a combatir la adicción a la pornografía juvenil. El programa entrega una "estrategia de batalla" personalizada y un seguimiento de los progresos, así como respuestas a preguntas y mensajes de aliento.

"Hemos trabajado por más de tres años con un equipo de terapeutas y psicólogos. Actualmente tenemos más de cinco mil usuarios que están recibiendo la ayuda necesaria para recuperarse", señaló Olsen.

Fight The New Drug  ha realizado conferencias en más de 300 asambleas de escuelas públicas y privadas de EE.UU. y Canadá. Las conferencias entregan información sobre las tres áreas principales de impacto de la pornografía: las personas, las relaciones y la sociedad, las cuales Olsen describe como " cerebro, corazón y mundo."

Olsen subrayó el impacto en las relaciones humanas, pues se ha descubierto "que los usuarios regulares de la pornografía suelen preferir la fantasía a la realidad, así como la pantalla a un ser humano."

Olsen aseguró que la correlación entre el tráfico sexual y la industria pornográfica está creciendo más que nunca. "A pesar de que no es algo que ocurra siempre, cada vez más personas se ven obligadas, han sido drogadas, golpeadas o manipuladas para participar activamente en el tráfico.
Pese a la cruda realidad de la pornografía en el mundo moderno, Olsen ofrece un mensaje de aliento a quienes enfrentan esta realidad. "Lo primero que le diría a los jóvenes es que tengan la esperanza de superar esta adicción; una vida sin porno es mucho más alegre y significativa. Estamos aquí para ayudar a nuestros jóvenes a alcanzar esa meta".

http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=30730

Entrades rel·lacionades:   (l'entrada més visitada del mes. Es va 
                                           publicar l'11 de juliol)
>> Sexo y dinero, la sociedad desnortada. Editorial ForumLibertas