Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Constitució de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Constitució de Catalunya. Mostrar tots els missatges

28 de desembre del 2017

Mil anys de constitucionalisme català


Entrada copiada de la blog  https://jmarfany.blogspot.com

Des del segle IX fins ben bé el XV, el sistema polític, econòmic i social que va dominar Europa va ser el feudalisme.


El rei, per la gràcia de Déu manava de manera absolutista sobre el seu reialme. El millor exemple és la dita castellana “Ley es lo que manda el rey”. La població, coneguts com a súbdits no tenia cap altre representant a la cort que els defensés dels abusos feudalistes i impositius. La “justícia” restava en mans dels senyors feudals, autèntics senyors de la guerra. 
 

A diferència de Castella i de molts altres regnes, a Catalunya el règim imperant era el pactisme. Predomina el costum sobre la fórmula legal escrita “Tracte és tracte” i “Tractes rompen lleis”



Per primer cop a Europa el rei legisla d’acord amb els estaments representats a les Corts. Les legislacions que es promulguen s’anomenen Constitucions de Catalunya, normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. 



Les constitucions es diferenciaven dels «capítols de cort» i «actes de cort» pel fet d'aparèixer com a iniciativa del comte, sotmesa a l'aprovació dels braços en les Corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades en les corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials. Des del segle XIII el rei és un component més de les Corts junt amb els anomenats tres braços de corts: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles (els síndics).



Les primeres constitucions catalanes són les de Les Corts de Barcelona del 1283. Les últimes van ser promulgades per Les Corts de 1702.



Les Constitucions catalanes van anar evolucionant amb els anys fins arribar a ser més avançades que moltes de  les lleis de l’Europa del segle XIX. A principis del segle XVIII disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poder o la previsió de la seva pròpia reforma.
 
 
 
 
__

15 d’abril del 2016

Catalunya, a cap el 1200: Princeps namque, usatge que regulava la convocatòria a les armes. La filosofia de la defensa nacional dels catalans, per Joaquim Ullan Martorell


febrer 19, 2014
Seguin la línia de l’anterior article titulat Comte de Barcelona, Primus Inter Pares, i per entendre bé determinats conceptes nacionals que han estat bàsics per la consolidació al llarg dels segles de la Nació Catalana, avui parlem d’una d’aquelles lleis essencials, el Princeps namque.

soldats2 

Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle XI (anys 1000), va ser invocat explícitament fins al segle XVI. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del sometent.


Princeps namque són les dues primeres paraules en llatí de l’usatge 68 (en alguna compilació és el 69):

Princeps namque si quolibet casu obsessus fuerit, uel ipse ídem suos inimicos obsessos tenuerit, uel audierit quemlibet regem uel principem («Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir»).


El príncep tenia la potestat de cridar a les armes els nobles feudataris i tots els homes útils per a la defensa en cas d’amenaça a la seva persona o d’invasió del territori. L’assistència havia de ser tan ràpida com fos possible, si no, eren considerats culpables d’incompliment d’un deure, ja que “ningú no pot fallar al príncep en una qüestió tan important”. Només podia ser invocat en cas que el príncep hi fos present. No tenia validesa fora del Principat, i implicava el dret dels catalans a la possessió d’armes, que va esdevenir obligació amb Pere el Cerimoniós.


En les Corts de Barcelona de 1368 es va regular la convocatòria amb l’aportació d’un servent (combatent) per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilització als regidors dels comuns. El 1374 es va acordar la commuta del servei per una quantitat de diners amb els quals es contractaven els homes més aptes per al combat, de manera que passà a ser un fogatge o impost de guerra. Tanmateix, la mobilització general es mantenia invocant el Princeps namque a través del sometent (repic de campanes, o so emetent).

soldats1 

L’usatge va ser activat per Pere el Gran durant la Croada contra la Corona d’Aragó i per Pere el Cerimoniós durant la Confiscació del Regne de Mallorca i la Guerra dels dos Peres. La segona meitat del segle XIV va ser el període en què més vegades es va invocar l’usatge. El 1640 el Princeps namque va adquirir una transcendència política. Les Corts catalanes van rebutjar repetidament la institució d’Unió d’armes del comte duc d’Olivares, ja que es destinava a guerres exteriors en contra dels usatges.


Durant la Guerra dels Segadors es va mobilitzar la població al costat de la Diputació del General, i per aixecar un batalló del Principat contra les tropes de Felip IV de Castella.

La institució del Princeps namque transcendia els lligams feudals i constituïa un compromís entre el príncep i tota la població. Va propiciar la noció d’autodefensa, la formació de milícies, la possessió i ostentació d’armes, i el rebuig a participar en exèrcits i en guerres exteriors.


(Publicat amb permís de l'autor) 


Entrada relacionada:
> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.3

20 d’abril del 2015

Nou sistema electoral a Catalunya, amb la Constitució son claus mestres de la fesomia del futur pais.



Cal recordar que la fesomia d'un pais queda marcada no sols per la Constitució sino pel seu sistema electoral, què és igualment  clau  perquè  funcioni una democràcia de molt bona qualitat


QUÈ  DEFINEIX  LA  LLEI  ELECTORAL:

>   la democràcia interna del propis partits polítics, o no la defineix, com el sistema actual. Els aliats varen obligar a l'Alemània del oest a fer votacions secretes cada dos anys dins de cada partit, per tal de renovar o ratificar el cap del partit. Volien blindar·se contra un altre figura com la de Hitler.

listes electorals obertes (el votant posa una creu al diputat que vol) / tancades (sistema provisional vigent des de la Transició) (es vota una llista tancada, proposada per un partit)  /  o bé un sistema mixte com l'aleman

>   repartiment geogràfic dels districtes electorals

>>  ui, un tema molt  calent: com es finançaran els partits polítics!? Això  també s'ha de definir i és un tema que ha produit molta corrupció.  Cal posar·hi molta atenció.

>>  Lletra petita de varies menes:  hi haurà aforats?, qui?,  fins quan?  (A la Transició espanyola ens en van colar 10.000  i hem trigat 40 anys a saber·ho pel pacte que van fer amb els mitjans de comunicació: es a dir que la llibertat de premsa també ha de ser rigorosament  preservada.

>>  Garanties rigoroses de la qualitat dels futurs òrgans de supervisió i control de la de la democràcia. A fí què tingui bona salut ara i en el futur. El  Defensor del Poble, el Defensor del Votant, el Defensor del Consumidor.....

>> Per preservar  què es mantingui el sentit de la Constitució, caldrà repetir els conceptes clau en un altre article diferent. 

>>  Altres maneres de preservar:  2on blindatge: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Cat al BOE? / - Finançament i Estatut 5

>> .... altres factors que ara no sé. Si teniu idees, si us plau, deixeu un comentari  i  l'afegiré a l'article.




Entrades a la Cuca de Llum sobre el NOU sistema  electoral que s'ha d'establir a Catalunya: >> les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral (26)



Llibre molt interessant d'un català que ha viscut el sistema suís:

Cambio de nuestra ley elecoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza >> http://www.cucadellum.org/2013/05/daniel-ordas-abogado-suizo-defensor-de.html



Info del procés d'elaboració de la nova Constitució de Catalunya




 
 

Una nova Constitució.cat - v.3 - S'han rebut 60.000 esmenes (a 11 abril 2015)


(Actualització v.3 de l'11 abril 2015 al final)


Constitucions CatalanesHi participaran: Santiago Vidal, Jutge de l’AP de Barcelona; Joan Matamala, President de la Fundació Llibreria Les Voltes; Modera: Patrícia Gabancho, Vicepresident de l’Ateneu Barcelonès.


Sala: Sala d'actes Oriol Bohigas
Preu: Places limitades. Acte amb prèvia reserva.
Accés: Obert
Secció: Estudis polítics, jurídics i socials
Organitzador: Fundació Llibreria Les Voltes i  Ateneu Barcelonès



El jutge Santiago Vidal i l'ANC han aplegat un grup de divuit juristes per redactar una proposta conjunta de constitució catalana oberta als suggeriments de la ciutadania. La idea de base és un model semblant a l'alemany, és a dir, amb un primer ministre i un president de la república. Havent promès fer pública la proposta abans de l’1 de febrer, en faran la presentació a l’Ateneu Barcelonès, dissabte 31 de gener.
Els socis de l’Ateneu han de fer la inscripció a l’Administració de l’Ateneu Barcelonès 93 343 61 21



 ________

 

L'esborrany de Constitució del jutge Vidal vol llistes obertes i que els ciutadans puguin demanar que es modifiqui

 El text es presentarà aquest dissabte en un acte a Barcelona

La proposta del grup de juristes vol fusionar l'escrit amb els esborranys de l'ANC i d'un grup de professors catalans a l'estranger

 

L'esborrany de Constitució Catalana que ha redactat el grup de juristes liderats per Santiago Vidal preveu llistes electorals obertes i que els ciutadans puguin demanar que es modifiqui el redactat si presenten 500.000 signatures. El grup fa un any que treballa en la proposta, que té 97 articles, i que es presentarà dissabte a Barcelona. En aquest mateix acte es donaran a conèixer dos esborranys més, el que prepara el grup de juristes de l'ANC i el d'un equip de cinc professors catalans de dret a l'estranger. El text de Vidal estableix també que Catalunya no tindrà exèrcit, que el castellà serà llengua cooficial i obre un període d'un any perquè qui ho desitgi pugui demanar la doble nacionalitat.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/816999-lesborrany-de-constitucio-del-jutge-vidal-vol-llistes-obertes-i-que-els-ciutadans-puguin-demanar-que-es-modifiqui.html


Entrades del mateix tema:

>>> Els disset punts més destacats de la proposta de constitució del jutge Vidal


>>> Neix una entitat que promou la redacció d'una Constitució catalana

El Grup Promotor de la Convenció Constitucional Catalana lliura avui a De Gispert les fases d'elaboració del text 
Bernat Vilaró
Un grup format per persones i entitats del sobiranisme civil promouen un procés de Convenció Constitucional per assegurar la participació ciutadana en l'elaboració d'una carta magna per a un eventual Estat català, segons publica avui el 'Diari ARA'.

L'entitat, que es diu Grup Promotor per la Convenció Constitucional Catalana (GPCC), vol impulsar un procés d'interacció entre la societat civil i els càrrecs electes per a enfilar el debat sobre els pilars fonamentals que haurien de regir una Catalunya independent, si així ho decideix a les urnes una majoria de catalans.

Tal i com apunta l''ARA', avui a les 11 del matí el GPCC entrega a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un primer document que detalla els passos que a parer seu s'haurien de seguir per redactar una constitució catalana.

En nom del GPCC hi aniran l'enginyer industrial i membre de la Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà, Jordi Rich, Isabel-Helena Martí (Sobirania i Justícia), Jaume López, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Pacheco, membre de la junta del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya, i Martí Olivella, president de Nova-Innovació social.
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/01/neix_una_entitat_que_promou_la_redaccio_d_una_constitucio_catalana_106026.php
 


>>> Sense exèrcit, el castellà cooficial i llistes obertes: la Constitució que impulsa el jutge Vidal 

http://www.ara.cat/politica/castella-cooficial-Constitucio-impulsa-Vidal_0_1292870864.html 

 

>>>  Ara que ja s'ha presentat trobareu info així com manera de  deixar suggeriments i votar cada article clicant a: http://www.unanovaconstitucio.cat/

Gràcies per participar. Junts = imbatibles. 

 

>>> Dins la nova Constitució és imperatiu històric fer esment a la nostra tradició de vida i de pensament, hereves del pensament grec, de l'esperit pràctic dels romans i de la cultura cristiana  que, agafant part d'aquests elements citats ha infundit virtuts, valors, cultura local, pensament  a tantes generacions de catalans.  Essent que en aquest moment els cristians precisament son escombrats, discriminats, té especial rellevància  aquesta resolució del Consell d'Europa:


Resolució del Consell d'Europa contra la Intolerància contra els cristians a Europa

El 29 de gener de 2015, la Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va adoptar la resolució: "La lluita contra la intolerància i la discriminació a Europa, amb una atenció especial en els cristians". L'Observatori acull amb satisfacció la resolució com un pas important en la direcció correcta. La resolució va ser aprovada amb 67 vots a favor, 2 en contra i 15 abstencions.
La resolució estableix amb especial atenció en el cristianisme, entre altres coses:
- Que la intolerància i la discriminació són infringides també a les persones que pertanyen a grups religiosos majoritaris.
- Que l'expressió de la fe és de vegades indegudament limitada per la legislació nacional.
- Que l'acomodació raonable de les creences i pràctiques religioses és un bon camí a seguir.
- Que s'haurien de prendre mesures per garantir el gaudi efectiu de la protecció de la llibertat de religió a Europa.
- Que la llibertat de consciència en el lloc de treball ha de ser defensada.
- Que el dret dels pares a donar als seus fills una educació conforme a les seves conviccions religioses o filosòfiques han de ser salvaguardats.
- Que els cristians han d'estar habilitats per participar plenament en la vida pública.
- Que la llibertat d'assemblea ha d'estar protegida especialment a la llum de contra-manifestacions.
- Que el dret fonamental a la llibertat d'expressió ha de ser protegida.
- Que l'ús i la incitació a la violència han de ser condemnats públicament i efectivament investigats.
- Que els mitjans de comunicació haurien de ser encoratjats per evitar els estereotips negatius.

de: http://www.e-cristians.net/informaciones/10223-grans-noticies-resolucio-del-consell-d-europa-contra-la-intolerancia-contra-els-cristians-a


>> Notícia relacionada  de dies posteriors (21.03.2015):  "La democràcia s'ha de vigilar". Llegiu i feu suggeriments a la proposta de Constitució del jutge Vidal.
 "La democràcia s'ha de vigilar"  feliç expressió de Xavier Vinader.


__________


Actualització d'aquesta entrada a 11 abril 2015:  

Comentari a Facebook de Cristina García Altet:  

Ha obert l'acte el jutge Santiago Vidal. Resumeixo. Ens ha explicat que a la pàgina on havien penjat l'esborrany de la constitució ja havien rebut 60.000 esmenes!!!

Hi ha tres propostes, en realitat la del seu grup, la més publicitada, la dels juristes de l'ANC i la de juristes a nivell internacional, escampats per aquest món de déu i que han fet la seva aportació...

I no content amb les 60.000 esmenes ens ha convidat a continuar participant. Eren deu juristes d'origen, va morir un dels companys, però avui ja són 17 els que van llegint tot el que anem aportant el poble. Nosaltres, el poble.

Ha assenyalat la sorpresa que li ha provocat veure l'encesa discussió sobre tenir o no tenir exèrcit, un punt que no pensava que aixequès polseguera. Ell no n'és partidari però molts catalanets -i haig de dir que jo estic entre ells encara que les explicacions del jutge m'han semblat prou raonables- sí que volem exèrcit.

Ens ha explicat una anècdota sobre la declaració de guerra que fan els andorrans als USA i ha estat molt divertida. No sé si està en el seu llibre. 

El jutge s'ha anat abans perquè havia d'estar a la presentació de la llista per les municipals de Barcelona per part d'ERC.

(Entrada publicada per primera vegada l'1 de febrer de 2015)


Cal recordar que la fesomia d'un pais queda marcada no sols per la Constitució sino pel seu sistema electoral, què és igualment  clau  perquè  funcioni una democràcia de molt bona qualitat:
>> Cambio de nuestra ley elecoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza

>>  les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral (26)

Constitució catalana: sense les "portes falses" de la constitució d'Espanya del 78, i que han permés la manipulació. No ens convindria que aquest autor "vigilés" la futura Constitució catalana? Cites de "Catalunya sota Espanya" d'Alfons López Tena.



"la Constitució espanyola té “portes falses” per poder canviar el que es fixa en principi." (Isabel Sáez)


 



ISABEL SÁEZ. Per si no estem prou enfadats i prou decidits, posaré un exemple que avui ens afecta directament del que un dia em va comentar un especialista en dret constitucional: que la Constitució espanyola té “portes falses” per poder canviar el que es fixa en principi.


“Els articles 62, 64.2, 65.2 i 76 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional PERMET recórrer Decrets (com el 129/2014) i QUALSEVOL altra disposició de les Comunitats Autònomes”


Si el TC pot arribar a recórrer no només Decrets sinó Disposicions, quina mena d’autonomia tenim a les CCAA? O sigui, el que ens diuen és que et traspassem competències però quan, com, i on ens sembli oportú les podrem recórrer i prohibir”.



Ni han entès ni entendran mai perquè falta la voluntat per fer-ho, el que ha de ser una democràcia. Una Constitució d’aquest tipus és autoritària per definició, no cedeix el control de govern, ni en somnis és un govern DEL poble. Ni entenen ni volen entendre el que representa traspassar competències i donar autonomia. Quin federalisme podríem esperar d’un Estat i una oligarquia com aquests? Que ningú segueixi enganyant-se.
De:http://diarigran.cat/2014/09/les-%E2%80%9Cportes-falses%E2%80%9D-de-la-constitucio-espanyola/ 



Aquest llibre d'Alfons López Tena (Editorial La Magrana. Colec. Dèria.2009) 
parla amb tot detall de les "portes falses" de la Constitució del 1978:

 Sense pretendre un resum, cito alguna frase:  
 "una nación es, existe, cuando sus habitantes deciden que son una nación, cuando sus ciudadanos deciden que quieren considerarse a a sí mismos como centro de poder y dotarse de leyes propias" (pag. 64)

___

"la baja calidad de la democracia del estado español" (prólogo, pag.16)

___


"Caímos en la trampa, típicamente latina, de creernos las palabras, cuando el poder de dar significado a las palabras se lo queda íntegramente la parte española, de manera que autonomía, competencia exclusiva, autogobierno, o nacionalidad significan lo que los españoles quieran que signifiquen..(...)  y entonces de la autonomía se pasa a la descentralización; de la competencia exclusiva a la competencia compartida; del autogobierno a la Comunidad Autónoma; de la nacionalidad a parte de la nación española; de la ley de bases a la regulación completa hasta el más mínimo detalle" (pag.90)

"Lo importante no es saber el significado de las palabras, lo importante es ser el amo que les atribuye sentido...." (pag.109)

____



En la página 85  Alfons López Tena cita a Héctor López Bofill:  ""Este autor enumera así los elementos constitucionales que subordinan la voluntad de los catalanes a la de los españoles:

1. La necesidad  de  que la reforma del Estatuto de Autonomía sea aprobada por las Cortes Generales....  (no sucede así en estados federales)

2. La prohibición de celebrar referéndums al margen de los supuestos de reforma del Estatuto de Autonomía.

3. La imposibilidad  de participación de las Comunidades Autónomas en la aprobación de la Constitución del Estado español...(en USA y en Alemania no es así)

4.La permanente posibilidad de revocación de competencias autonómicas, según el artículo 150.3 de la Constitución española:  "El Estado podrá dictar leyes que establezcan los principios necesarios para armonizar las disposiciones normativas de las Comunidades Autónomas, aun en el caso de materias atribuidas a la competencia de éstas, cuando así lo exija el interés general. Corresponde a las Cortes Generales, por mayoría absoluta de cada Cámara, la apreciación de esta necesidad."

5. Privilegios procesales del Estado ante el Tribunal Constitucional, sobre todo el hecho de que la simple impugnación por parte del Estado de una norma autonómica implica su automática suspensión, y la definitiva si el Tribunal la mantiene pasados tres meses; en este caso, la congelación durará mientras así lo quiera el Tribunal y mientras no dicte sentencia, que suele darse pasados unos siete u ocho años. Si el Gobierno y el Tribunal Constitucional españoles actúan en sintonía paralizan el autogobierno.  

6. La ejecución forzosa del artículo 155 de la Constitución española:
  1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o atente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al presidente de la Comunidad  Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por  mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general"
 2. Para la ejecución de las medidas previstas...

7. Declaración de los estados de excepción, según el artículo 116:
 1. Una Ley orgánica regulará los estados de alarma, de excepción y de sitio...

La Ley orgánica 4/1981, de 1 de junio, desarrolla el artículo 116  de la Constitución, y en su artículo 32 se refiere, entre otros supuestos, a la amenaza de insurrección contra la integridad territorial, con una intervención del ejército  que ya le encomienda la propia Constitución en su artículo 8:
"Las Fuerzas Armadas,....tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional"  ""
 


___

Publicat a la Cuca de Llum per primer cop el 7-10-2014

Els disset punts més destacats de la proposta de constitució del jutge Vidal



>>  podeu veure el vídeo de l'acte a:   http://www.vilaweb.cat/noticia/4229552/20150131/santiago-vidal-tinc-somni-veure-naixement-republica-catalana-exercint-jutge.html


Autor: Pere Cardús i Cardellach, publicat a Vilaweb.  31.01.2015
Un equip de deu jutges i acadèmics encapçalat pel magistrat Santiago Vidal ha presentat a l'Ateneu Barcelonès el seu esborrany de constitució catalana, que permetrà als ciutadans fer esmenes als 97 articles de la proposta. Després que transcendissin ja aspectes com les llistes obertes o l'absència d'exèrcit, la constitució del grup de Santiago Vidal també aposta per la limitació de mandats --dues legislatures de cinc anys màxim--, la supressió de les pensions vitalícies i la prohibició de les majories absolutes al parlament. A continuació, us presentem els disset punts més destacats de la proposta:



L'objectiu de la constitució

El preàmbul diu: 'El poble de Catalunya ha decidit promulgar aquesta constitució amb l’objectiu de garantir la igualtat davant la llei, protegir la dignitat humana , assegurar la separació de Poders, fomentar la democràcia participativa, i respectar els valors fonamentals que recullen la Declaració Universal de Nacions Unides de 1948, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, el Pacte internacional de Drets econòmics i socials de 1977, els Tractats de la Unió Europea, i la Carta de la Terra aprovada al Forum mundial de Rio de Janeiro l’any 1997.'

La sobirania i la forma de l'estat

L'article primer diu que 'Catalunya es constitueix en estat sobirà, democràtic i social de dret' i que 'la sobirania recau en el poble de Catalunya'.

L'article segon defineix l'estat català com una república parlamentària unicameral i no presidencialista. I afegeix que els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l'estat català són 'la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, la cultura, la solidaritat, els Drets Humans, la diversitat i la pau'.

Símbols i capitalitat

Segons aquesta proposta, la bandera de Catalunya continuarà sent la històrica de quatre barres vermelles sobre fons groc; l'himne oficial serà 'Els Segadors'; i la diada nacional se celebrarà el dia 11 de setembre.

En l'article cinquè, la constitució promoguda pel jutge Vidal diu que la capital de la república serà Barcelona, que serà la seu del govern de la república, del parlament i del Tribunal Suprem.

El castellà, cooficial

En el seu article quart, la proposta de constitució diu que 'la llengua oficial i pròpia de Catalunya és el català, i per tant, serà emprada de forma preferent per totes les administracions publiques en els seus respectius àmbits'. I afegeix que 'atesa la composició demogràfica i social actual de Catalunya, i amb l'explícita voluntat de vetllar per la millor convivència entre tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen, el castellà gaudeix de l’estatut de llengua cooficial, i podrà ser emprat oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que així ho desitgin'. A continuació, diu que 'l'aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català'.

Igualtat i privilegis


L'article setè de la proposta de constitució diu que 'ningú no pot ésser discriminat per raó de sexe, ètnia, origen, creences religioses o polítiques, opinions, minusvalua física o psíquica, llengua, orientació sexual, o qualsevol altra circumstància personal social o cultural'. A més, considera que 'la institució jurídica dels aforats és considerada un privilegi inadmisible en un estat democràtic de dret i, per tant, es declara que totes les persones són iguals davant la llei, sense cap mena de distinció'.

Protecció de la vida privada i prohibició de la poligamia

La constitució proposada diu que 'tota persona té dret a que es respecti la seva vida personal i familiar, sense cap ingerència pública ni privada, cosa que inclou la inviolabilitat del seu domicili, de la correspondència postal, telemàtica, i electrònica'. A més, en l'article dedicat a la protecció de la família, diu que 'la bigamia i la poligamia romanen prohibides per l’ordinament jurídic, atès que atempten contra la dignitat de la persona'.

Doble nacionalitat

L'article dotzè de la proposta diu que 'la nacionalitat catalana s’adquireix d’acord amb el que estableix la llei, per naixement, matrimoni, residència, adopció o conveni de reciprocitat amb un altre estat'. I obre l'opció de la doble nacionalitat: 'Tots els ciutadans de Catalunya que en el termini d’un any a partir de la promulgació d’aquesta constitució així ho escullin lliurement, podran gaudir de la doble nacionalitat, catalana i espanyola, sempre i quan Espanya en reconegui el seu dret a conservar-la'. A més, diu que 'els catalans continuaran essent ciutadans europeus amb tots els drets i deures de que gaudeixen en el moment de constituir-se la república catalana'.

Democràcia participativa i transparència

La proposta de constitució diu en el seu article 23 que 'Catalunya és una democràcia participativa, on tots i cadascun dels ciutadans puguin sentir-se part de l’administració de la cosa pública i el bé comú'. A més, diu que 'l'administració de l'estat està obligada a posar a disposició dels electors totes les dades rellevants en relació a la despesa pública, àdhuc en l’àmbit municipal, i a fomentar la participació --previ debat-- col·lectiva en les decisions referents a les prioritats que han de recollir els pressupostos'.

També diu que 'la remuneració de tots els càrrecs electes serà pública' i que 'el seu sou serà fixat anualment pel parlament, i en qualsevol cas no podrà superar deu vegades l’import de la renda bàsica de vida digna'.

Limitació de mandats públics

La proposta de constitució també proposa mandats electorals amb un límit de dues legislatures. I afegeix que 'els càrrecs electes no podran tornar-se a presentar fins transcorregut un termini mínim de deu anys'.

També diu que 'els electors podran demanar als tribunals de justícia competents, la celebració de referèndums revocatoris dels batlles, regidors i diputats que incompleixin sistemàticament el seu programa electoral'. I que 'la presentació de la demanda judicial haurà d’anar avalada per les signatures d’un mínim del 25% dels electors de la llista votada'.

Limitació geogràfica

La proposta del jutge Vidal diu que 'Catalunya limita al nord amb França, al sud i l’oest amb Espanya'. I afegeix que 'es compromet a mantenir els actuals límits territorials, sens perjudici de fomentar els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres estats'.

Un parlament de 105 membres

Segons la proposta de constitució, el parlament 'consta d’una única camera amb 105 diputats elegits per sufragi lliure universal, d’acord amb els requisits establerts en la llei electoral'. 'Cada cinc anys serà renovat íntegrament. Cap diputat podrà presentar-se més de dues legislatures seguides.'

Llistes obertes i circumscripcions comarcals

L'article 41 de la proposta de constitució diu que 'la circumscripció electoral és la comarca'. I afegeix que 'la llei electoral determina el número de diputats, atenent criteris de proporcionalitat i representació territorial i poblacional'. També diu que 'cada comarca gaudirà de tants col·legis electorals com diputats li assigni la llei electoral vigent'.

Aquest mateix article diu que 'la llei regularà els criteris específics de proporcionalitat a fi i efecte d’evitar que una sola llista o partit pugui assolir la majoria absoluta dels escons'. 'Les llistes electorals seran obertes i els electors podran votar indistintament qualsevol dels candidats fins al nombre màxim predeterminat per la llei.'

La constitució també aposta per la llibertat de vot dels diputats: 'Els membres del parlament són independents i només responen davant dels seus electors de la seva circumscripció. Cada diputat gaudeix de plena llibertat a l’hora d’emetre el seu vot, i per tant, no està obligat a seguir cap disciplina de partit.'

El president de la república

L'article 51 de la proposta constitucional diu que el president de la república 'és el cap d’estat i màxima autoritat de Catalunya'. També diu que 'és elegit per sufragi universal directe, lliure i secret dels ciutadans amb dret a vot'. I afegeix que 'tindrà una limitació de dos mandats de 5 anys cada un'.

Segons la proposta, 'el president nomenarà al primer ministre de la república, qui exercirà el càrrec durant un termini màxim de dues legislatures'. 'El president gaudeix del dret de vet sobre les lleis aprovades al parlament llevat aquelles que hagin obtingut una majoria qualificada. Correspon al president promulgar les lleis i els decrets llei i ordenar-ne la publicació. Signar tractats internacionals en nom de Catalunya. Acreditar i rebre els diplomàtics estrangers. Convocar eleccions i referèndums.'

Vall d'Aran

La proposta de constitució diu que 'la Vall d'Aran gaudeix d’un règim jurídic especial establert per llei del parlament'. I afegeix que 'la seva organització institucional i administrativa és competència exclusiva del Conselh Generau, llevat allò que recull aquesta constitució'. I repeteix que 'la llengua pròpia i oficial és l’aranès, en règim de cooficialitat amb el català'.

Tribunal Suprem

La constitució proposa que el Tribunal Suprem tingui jurisdicció a tot el territori de Catalunya, sigui l’òrgan jurisdiccional superior en tots els àmbits, i estigui format per cinc Sales, amb competència exclusiva cada una: Dret penal; Dret Civil; Dret Social; Dret contenciós-administratiu; i Dret Constitucional.

Un estat sense exèrcit

La proposta de constitució diu que 'Catalunya és territori lliure d’exèrcit i forces armades, llevat de la policia pròpia (Mossos d’Esquadra) encarregada de la seguretat pública'. I afegeix que 'els valors suprems que l’estat republicà vol transmetre a la resta de pobles del món, són la justícia social, la cultura, la pau, la lluita contra la pobresa, la protecció del medi ambient, la solidaritat, la cooperació internacional, el desenvolupament sostenible, i la igualtat en drets i deures de tots els éssers humans'.

Derogació de la constitució espanyola

La última disposició de la constitució proposada diu: 'La publicació d’aquesta constitució deroga, en el territori de Catalunya, la constitució del regne d’Espanya aprovada el 6 de desembre de 1978.'


>>  participa a la nova constitució fent aportacions noves i votant els articles que més t'agradrin:
http://www.unanovaconstitucio.cat/






(S’engegarà un nou portal web ( Unanovaconstitucio.cat) que permetrà als ciutadans enriquir aquest esborrany. Els ciutadans podran fer aportacions de 140 espais, com un tuit, un màxim de cinc esmenes i votar l'articulat per mostrar-hi l'adhesió. "Pretenem que sigui una eina de debat", ha expressat Joan Matamala, col·laborador de Vidal. L'aliança del magistrat amb els grups Constitucio.cat i Juristes per la Independència es traduirà en la creació de quatre grups de treball dedicats a recollir i filtrar les esmenes a les propostes. Els grups es reuniran un cop al mes per centralitzar el 'feedback' que rebin a través de les xarxes i treballaran per temàtiques: drets fonamentals i drets socials, organització territorial, poders de l’estat i medi ambient. Acabat aquest procés, s’elaborarà un document final que visualitzarà les diferents sensibilitats que s’hagin recollit de les aportacions ciutadanes. Un text que els promotors tenen la intenció de lliurar al “Parlament constituent” que s’esdevingui. 
De: diari ARA:  http://www.ara.cat/politica/Vidal_0_1294670796.html)


21 de març del 2015

Constitució catalana. Afegiu més suggeriments als 60.000 twits enviats a la proposta de Constitució del grup de treball liderat pel jutge Vidal.


Podeu trobar l’esborrany de la Constitució catalana redactada pel grup de treball liderat pel jutge Santiago Vidal tant al seu web com a l’enllaç superior. A la web www.unanovaconstitucio.cat també és possible votar els articles de l’esborrany i proposar esmenes.

_________


Actualització de les notícies d'aquesta web a 11 abril 2015:

Comentari a Facebook de Cristina   : 
Ha obert l'acte el jutge Santiago Vidal. Resumeixo. Ens ha explicat que a la pàgina on havien penjat l'esborrany de la constitució ja havien rebut 60.000 esmenes!!!

Hi ha tres propostes, en realitat la del seu grup, la més publicitada, la dels juristes de l'ANC i la de juristes a nivell internacional, escampats per aquest món de déu i que han fet la seva aportació...

I no content amb les 60.000 esmenes ens ha convidat a continuar participant. Eren deu juristes d'origen, va morir un dels companys, però avui ja són 17 els que van llegint tot el que anem aportant el poble. Nosaltres, el poble.

Ha assenyalat la sorpresa que li ha provocat veure l'encesa discussió sobre tenir o no tenir exèrcit, un punt que no pensava que aixequès polseguera. Ell no n'és partidari però molts catalanets -i haig de dir que jo estic entre ells encara que les explicacions del jutge m'han semblat prou raonables- sí que volem exèrcit.

Ens ha explicat una anècdota sobre la declaració de guerra que fan els andorrans als USA i ha estat molt divertida. No sé si està en el seu llibre. 

El jutge s'ha anat abans perquè havia d'estar a la presentació de la llista per les municipals de Barcelona per part d'ERC.

_____________


("La democràcia s'ha de vigilar"  feliç expressió de Xavier Vinader a  Dues entrevistes a Xavier Vinader, periodista d'investigació: "Hem pensat que la democràcia no s'havia de vigilar")

(Què passa quan una democràcia no es vigila, o no permeten cap control:  La nostra "democràcia de perfil baix"

13 d’octubre del 2014

Santiago Vidal no serà suspès de moment

El jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal


El CGPJ descarta de suspendre cautelarment el jutge mentre es tramita l'expedient


13.10.2014 La comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha descartat, per quatre vots a tres, de suspendre cautelarment el jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal per haver participat en les tasques de redacció d'una hipotètica constitució catalana. Han adoptat la decisió perquè encara no s'ha tancat l'expedient disciplinari que li va obrir el promotor de la causa. Vidal podrà continuar exercint d'aquesta manera com a mínim en els sis mesos que durarà l'expedient. La decisió ha estat adoptada amb els vots dels tres magistrats adscrits al sector progressista i un de conservador, mentre que el president i dos més, tots anomenats pel PP, es decantaven per la suspensió.

El CGPJ ha rebutjat la proposta del promotor de l'acció disciplinària contra Santiago Vidal, Antonio Jesús Fonseca, que dijous va decidir obrir-li expedient i va demanar-ne la suspensió per una falta 'molt greu' per 'ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials i vulneració del deure d'observació del règim d'incompatibilitats'.

Els vocals consideren que no pertoca suspendre cautelarment el jutge Vidal mentre continua obert l'expedient disciplinari, que previsiblement no es tancarà fins d'aquí a sis mesos.

Entenen que el fet que la possible falta no repercuteixi sobre la tasca diària del jutge Vidal a l'Audiència Nacional fa que no es pugui justificar una mesura cautelar

Han votat en contra de la propostra els tres vocals progressistes i un de conservador. Són les dues vocals nomenats a proposta del PSOE, Maria Victoria Cinto i Roser Bach, i el del PNB Enrique Lucas, així com el proposat pel PP Vicente Aguilarte.

S'han decantat per la suspensió el president de la pròpia Comissió Disciplinària i magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem Venceslao Alea, i les magistrades Ángeles Carmona i Carmen Llombart, tots proposats pel PP.

Al document que han estudiat els set membres de la Comissió Disciplinària, el promotor de la causa, Fonseca-Herrero, considerava que en les seves actuacions ha quedat acreditat que Santiago Vidal 'ha considerat i donat suport públicament a l'incompliment de les lleis i de la Constitució Espanyola', i 'ha reconegut la seva participació sense autorització a un grup de treball de composició heterogènia i indeterminada encaminada a l'elaboració d'una Constitució per a una Catalunya independent'. A més, segons l'instructor, 'ha realitzat de forma reiterada declaracions públiques en suport d'iniciatives polítiques encaminades a obtenir la independència de Catalunya'

El CGPJ va decidir sotmetre Vidal a una informació prèvia després que aquest va manifestar públicament que està redactant l'esborrany d'una carta magna catalana juntament amb deu jutges més i altres representants de la societat civil com diputats de partits polítics i entitats sobiranistes. Amb tot, va apuntar que ho feia en el seu temps lliure i que tan ell com la resta de jutges i professionals que fa aquestes tasques estan treballant per iniciativa pròpia, no per encàrrec oficial de ningú.

Vidal també és un dels 33 magistrats que van signar un manifest a favor de la consulta on manifestaven la seva constitucionalitat, fet que va provocar també una denúncia del sindicat Manos Limpias i l'obertura d'una altra investigació per part del Consell General del Poder Judicial.


Notícia relacionada: Els detalls de l'esborrany de constitució catalana, per Santiago Vidal

12 d’octubre del 2014

Santiago Vidal no s'arronsa i defensa el seu dret "fonamental" a la llibertat d'expressió

 
 NO volem la suspensió d'el jutge SANTIAGO VIDAL !

Change.org ha creat una alerta. Si us plau, voteu clicant aquí:    http://www.change.org/p/consejo-general-superior-del-poder-judicial-no-volem-la-suspensi%C3%B3-d-el-jutge-santiago-vidal

 Per  ara  tenen  2.394 firmes, a  diumenge  12.10.2014  a 1 matinada



El 26 de maig passat Santiago Vidal va acudir a declarar a la seu del CGPJ a Madrid / ARA / EMILIO NARANJO / EFE   

El jutge, que s'enfronta a la suspensió com a jutge pel seu suport al procés polític català, opina que participar en una proposta de text constitucional d'una eventual Catalunya sobirana "no té cap relació" amb la seva feina com a jutge 
                   
ARA/ACN Barcelona | Actualitzada el 10/10/2014 - El jutge Santiago Vidal considera que la seva participació en la redacció, conjuntament amb un equip de juristes, d'un esborrany del futur text constitucional de Catalunya "no té cap relació amb la meva funció jurisdiccional" i, per tant, confia "que no s'adopti cap mesura cautelar suspensiva". El magistrat també afirma que "sempre" seguirà defensant el seu dret "fonamental" a la llibertat d'expressió en relació a temes d'interès públic

Una comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial resoldrà aquest dilluns si cal suspendre'l de les seves funcions per "infidelitat a la Constitució" i "manca de petició de compatibilitat". En un comunicat enviat els mitjans de comunicació, el jutge Vidal explica que "declina" acceptar cap entrevista fins que arribi la resolució del CGPJ i agraeix l'"allau" de mostres de suport rebudes "procedents de tots els àmbits, societat, companys de la judicatura, associacions o amics".

"Afortunat" per la "solidaritat" rebuda
Vidal assegura sentir-se "una persona afortunada per tenir la oportunitat de comprovar fins a quin punt arriba la solidaritat quan es defensen idees democràtiques, tant si es comparteixen com si, legítimament, s'hi discrepa".

23 de juliol del 2014

El jutge Santi Vidal ens ha avançat com seria el Poder Judicial en una Catalunya independent.

Audio de Catalunya Ràdio.


Sinopsis:
Estructura judicial actual a Catalunya756 jutges / 385   fis cals  /  després hi ha els metges forenses, els secretaris judicials...- els notaris van apart-.

Es calcula que el 20-25% d'aquesta plantilla optaràn per marxar.  En total haurien de ser al voltant 1000 jutges per anar bé en el futur Estat català, perquè la justícia sigui ràpida. Dels que falten, uns 100 jutges es poden recuperar dels jutges interins, es a dir els substituts, que el mes de  febrer d'aquest any els hi han rescindit el contracte per retallades al pressupost. Els 400 jutges que falten serien proposats pels Col·legis d'Advocats, entre els advocats amb més prestigi, una mica com als països anglosaxons.

Es proposa una justícia de proximitat a cada barri i cada municipi, pels conflictes menors. Això representa el 50% de la càrrega judicial. Al contrari que la reforma que proposa el Sr. Ruiz Gallardón.

Fer una Llei Procesal que marqui molt clar els temps. I això si, tenint al radera un equip, i obligar a les administracions que faciliten la informació que els hi demanin. La idea general és que un cas ha d'estar resolt en un any, des que arriba fins que va a l'arxiu.

Hi hauria un Tribunal Constitucional format per 5 magistrats; explica com s'escollirien, cada un a través d'un mètode diferent a fi que el Tribunal no pugui ser dominat pels partits polítics.
__________ ______


02/12/2013  -  El matí de Catalunya Ràdio
El disseny d'un poder judicial català és un dels 19 informes que està fent el Consell Assessor per la Transició Nacional i el jutge Vidal és un dels experts que s'ha consultat. A l'espai "La justícia al dia" del Matí de Catalunya Ràdio, Vidal ha dit que l'informe diu que una quarta part dels jutges i fiscals que treballen ara a Catalunya, marxarien en cas d'una declaració d'independència i que això s'ha constatat amb enquestes entre els afectats. 

Vidal també ha dit que s'està dissenyant un futur Tribunal Constitucional català amb només 5 membres, un d'ells elegit per sufragi universal, i que no permetria que cap partit pogués imposar els seus candidats. Vidal també ens ha avançat que si Catalunya fós independent, durant un màxim de 5 anys continuarien en vigor les lleis espanyoles per evitar inseguretat jurídica fins que es fessin noves lleis catalanes. Ha precisat que, per exemple, es faria una nova llei processal que fixés un termini màxim perquè els casos arribessin a judici.

http://www.catradio.cat/audio/775015/El-jutge-Santi-Vidal-ens-ha-avancat-com-seria-el-Poder-Judicial-en-una-Catalunya-independent