Quien designa los jueces desde 1980, cuando lo cambió Felipe González?: el Congreso y el Senado!

 "*"Antes de Felipe González los jueces eran designados por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Felipe González lo cambió: desde entonces los designan el Congreso y el Senado"*

 

>>> https://www.facebook.com/share/r/1GPXSpQJmT/

Revés d'Europa (Tribunal Europeu de Drets Humans) a Espanya per no renovar el Consell General del Poder Judicial

La justícia europea denuncia que el bloqueig del CGPJ vulnera els drets de sis jutges candidats a aquest òrgan

 

Judit Pellicer.  Barcelona. Dijous, 22 de juny de 2023. El Nacional.
Foto: Europa Press

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha retret al Tribunal Constitucional (TC) que desestimés un recurs de sis jutges espanyols que denunciaven el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tots sis van presentar la seva candidatura el 2018 per formar part d'aquest òrgan. Segons el TEDH, la "manca de justificació" en la seva decisió malgrat "l'evident importància, aparent novetat o raresa legal dels aspectes" plantejats pels denunciants. Justament, per això, Estrasburg conclou que s'ha vulnerat el dret d'aquests jutges a un judici digne. 

 

Malgrat el cop que suposa aquesta sentència, el TEDH s'ha abstingut d'entrar a valorar la polèmica pel bloqueig en la renovació del poder judicial espanyol. Simplement, se subratlla l'existència de la vulneració dels drets d'aquests sis jutges i s'apunta que és un cas "estretament vinculat a garantir el respecte del procediment legal de renovació de la composició de l'òrgan de govern del poder judicial i a l'adequat funcionament del sistema de justícia".

 

La denúncia dels sis jutges 

Els jutges Juan Luis Lorenzo Bragado, Manuel María Jaén Vallejo, Mónica Garcia de Yzaguirre, Rafael Estévez Benito, Maria Tardon Olmos i José Antonio Baena Sierra van presentar la seva candidatura el 2018 per formar part del CGPJ, però el Congrés encara no ha convocat una sessió per triar els nous membres per la manca d'acord entre els partits. El desembre del 2018 el mandat dels membres del CGPJ va expirar i exerceixen en funcions.

 

Davant d'aquest bloqueig que s'eternitza, van decidir fer un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que el va desestimar el 2021 perquè es va interposar fora de termini. Tot seguit, els jutges van portar el cas a Estrasburg per denunciar "la manca de possibilitat de ser nomenats al CGPJ, així com la presumpta vulneració del dret a un judici just perquè consideren que la decisió del TC va ser "arbitrària i insuficientment justificada".

 

Altres nomenaments al sistema judicial espanyol 

Mentre el CGPJ segueix bloquejat i sense mostres que hi hagi cap canvi en la seva situació, el Govern de Pedro Sánchez sí que ha apostat per nous càrrecs. Per exemple, el polèmic nomenament de Dolores Delgado per a la nova plaça de fiscal de sala de Memòria Democràtica. Un nomenament que va anar en contra de la majoria del Consell Fiscal, un òrgan que, al cap i a la fi, és només consultiu. Així doncs, amb el beneplàcit de l'Executiu espanyol, l'exministra ocupa aquest nou lloc.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/reves-europa-espanya-no-renovar-consell-judicial_1049181_102.html

 

Notícia relacionada: 

>> "Estrasburg irromprà en campanya" (sentència sobre la no renovació del Consejo Superior del Poder Judicial espanyol), per Elisa Beni. Serà una sentència sobre la manca de renovació del CSPJ a Espanya, i crearà jurisprudència

 

 

_

Martín Pallín: “Vuit vocals del PP al CGPJ han comès formalment un delicte”

 

Entrevista a l'ex-fiscal i ex-jutge del Tribunal Suprem espanyol sobre la crisi i paràlisi de la cúpula del poder judicial

 

Vilaweb- Oriol Bäbler - 30.12.2022  

La crisi del poder judicial espanyol va cremant etapes, però no s’atura. Després d’haver salvat in extremis la renovació del Tribunal Constitucional (TC), l’estat s’enfronta novament al seu gran fantasma, la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa més de quatre anys que funciona amb el mandat caducat. Per entendre la magnitud del problema parlem amb José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936), ex-jutge del Tribunal Suprem espanyola. “S’ha fet filibusterisme jurídic de la pitjor espècie”, adverteix.

 

—Com valoreu el blocatge del CGPJ, després d’haver esquivat la crisi del Tribunal Constitucional a darrera hora?
—És una cosa molt més preocupant. Parlem d’una paràlisi que fa que els vocals estiguin a punt de cloure un mandat sencer –cinc anys– en pròrroga. És una autèntica anomalia. El pla dissenyat pel PP era perllongar el blocatge del CGPJ i el TC fins a final de la legislatura i, després, veure què passava a les urnes. Per sort, una part del pla s’ha fet miques. Dit això, fa temps que crec que s’ha de reformar el sistema d’elecció dels membres del CGPJ. La situació actual de paràlisi és un despropòsit. Hi ha desenes de càrrecs vacants en els diferents òrgans judicials.

 

—Com s’ha de reformar el mètode d’elecció?
—De manera similar a la proposta que PSOE i Unides Podem van fer el 2020 però que finalment no van prosperar. Seria fer una primera votació en la qual caldria una majoria de tres cinquenes parts (210 diputats i 150 senadors), però si no s’aconsegueix, procedir a una segona votació per majoria absoluta (176 diputats i 133 senadors). Amb la situació actual a les corts, PSOE i Unides Podem podrien renovar el CGPJ amb suport dels partits de la investidura, fins i tot podrien tenir el detall de reservar una part dels seients a vocals afins al PP.

 

—Aquesta reforma fa olor de recurs del PP per inconstitucional?
—Segurament, però cal modificar la llei. A més, amb el canvi de majories al Tribunal Constitucional, no crec que passi res. Amb l’anterior, en què la dreta tenia majoria, segurament el recurs amb suspensió hauria estat admès dos minuts després que s’hagués publicat la llei al BOE. Ara no crec que passi.

 

—La Comissió Europea també es podria queixar.
—Brussel·les no posarà cap inconvenient, perquè ja ha expressat la seva preocupació per l’eternització del blocatge del CGPJ. D’altra banda, el canvi del sistema d’elecció no té res a veure amb les ingerències i manipulacions que s’han fet a Polònia i Hongria. La reforma és l’única manera de sortir d’aquest carreró on ens ha portat el PP.

 

—Com valoreu el paper de la majoria afí al PP en el blocatge del CGPJ?
—És filibusterisme jurídic de la pitjor espècie. És inconcebible que persones amb aquesta formació recorrin a tàctiques antidemocràtiques. A més, vuit dels vocals de la dreta han comès formalment un delicte. El 13 de setembre, quan es van oposar a renovar dos magistrats pel TC, van incomplir una llei aprovada pel parlament amb més de 180 vots. Negar-se a complir una llei és un dels elements de la sedició, l’altre és l’alçament públic i tumultuari. Això que han fet em sembla vergonyós i deplorable. Si no hi ha una reforma legal, ens podem trobar que les pròximes eleccions les guanyin les esquerres i aquesta gent s’atrinxeri allà de manera indefinida.

 

—Però aquesta sedició que comenteu no es pot penar, oi?
—No, no. Formalment, han comès un delicte, però no se’ls pot perseguir.

 

—Mentre no prospera una reforma legal, per què no hi ha una dimissió en bloc dels vocals per a forçar la renovació del CGPJ?
—D’això hi ha un precedent el 1996, quan governava Aznar i el CGPJ el presidia Pascual Sala. Sis vocals van dimitir i van deixar l’òrgan, que feia uns mesos que tenia el mandat caducat, sense el quòrum necessari per a prendre decisions, després de baixes per defuncions i nomenaments per altres instàncies judicials. Així van forçar que el congrés i el senat aprovessin la seva renovació. No sé si ara cal una dimissió en bloc, però penso que els membres de la minoria progressista haurien de plegar i deixar el CGPJ completament blocat. Amb tan sols els deu membres de la dreta. Ara bé, arribats en aquest punt de la crisi, no crec que passi, això. Hi ha massa interessos personals pel mig.

 

—Té solució la taca de politització de la justícia espanyola?
—Cal molt de temps i molta exemplaritat.

 

—Què us va semblar la decisió del TC d’impedir el debat i la votació d’una part del codi penal?
—Un autèntic atemptat contra la constitució i la democràcia. Una ingerència d’aquesta mena és insòlita en qualsevol país democràtic. El TC té entre les seves competències la revisió de les lleis aprovades per les cambres, però en cap cas els tràmits legislatius.

 

—Tampoc no és la primera vegada que s’excedeix…
—No és cap novetat, no. Com que van tolerar la condemna d’Atutxa (inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak) i la invasió en les competències del Parlament de Catalunya, doncs… La gent s’anima i comet autèntiques bajanades.

 

—Com es pot parar els peus al TC?
—Amb el canvi de majories dins el tribunal crec que no caldrà, però s’hauria de fer una declaració institucional molt dura de les corts generals. Que assegurin que no es tolerarà cap més ingerència d’aquesta mena. És prou trist haver d’arribar a aquest context, on cal recordar allò més elemental de la separació de poders. No m’imagino una cosa similar a França o Anglaterra.

 

—N’hi hauria prou amb la declaració?
—S’ha de plantar cara, però s’ha de comptar que els implicats tinguin prou enteniment per a no dur la crisi més enllà. Això és un problema institucional i s’ha de resoldre d’aquesta manera. Dit això, els magistrats que van permetre que el TC paralitzés un debat i una votació al senat han de saber que van prevaricar. La seva decisió va ser arbitrària i injusta.

 

—Se’ls poden exigir responsabilitats?
—Més enllà del retret públic, no. La llei orgànica els blinda. Són tan inviolables com les corts o com el rei.

 

—Com valoreu el fet que la majoria afí al PP hagi imposat els seus candidats al TC?
—La idea era que el bloc de l’esquerra continués defensant el seu candidat, que era José Manuel Bandrés, però això és com una partida de mus. I els conservadors han caigut a la trampa. Em consta que van quedar trasmudats quan van veure que els progressistes els acceptaven l’envit.

 

—Per què s’ha blocat el nomenament de Bandrés?
—És una polèmica inventada pels vocals conservadors i per la premsa que els fa seguidisme en qualsevol cosa. Bandrés és un magistrat excel·lent, dels més bons que hi ha en la carrera judicial i ho ha demostrat de manera reiterada. Això que és afí a ERC i procatalanista són foteses per a vetar-lo.

 

—Què en penseu, de Juan Carlos Campo i Laura Díez, els magistrats proposats pel govern espanyol?
—No em semblen cap barbaritat, com ha dit la dreta, però crec que el govern hauria de nomenar persones amb menys perfil polític, és a dir, menys lligats al PSOE. De totes maneres, en el cas de Campo, no és la primera vegada que un ex-ministre acaba al TC. Dit això, em sembla que el PP enfoca la qüestió d’una manera completament temerària i contrària a la realitat. El govern, sigui quin sigui, té el dret constitucional de nomenar dos magistrats. No hi ha cap assalt al TC.

 

—El PP assegura que, amb la reforma del codi penal i del poder judicial, el govern espanyol aplana el camí per al referèndum d’independència de Catalunya, tot i que Pedro Sánchez ho ha negat de manera reiterada. Què en penseu?
—Creure que el govern permetrà ara un referèndum és una invenció. Em sembla una bola més del catàleg de la dreta. Un referèndum unilateral és impossible i un de concertat pot ser consultiu, però això ja ho veurem. Ara és molt complicat. De totes maneres, Artur Mas ja el va fer i, políticament, no va passar res.

 

—Però veieu el govern espanyol avalant un referèndum?

—Hi insisteixo: de moment no, però caldrà veure si és consultiu o quina fórmula té. I amb quines majories es decideix. Els ciutadans espanyols, siguin d’esquerres o dretes, han de pensar en el futur. Quan hi hagi una majoria del 60% independentista, cosa que ara no passa, s’haurà de donar alguna sortida. Un referèndum no és res forassenyat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-martin-pallin-reforma-cgpj-vocals-pp-delicte/

 

Per a saber-ne més de la crisi dels jutges espanyols:

>>  Joaquín Urías: “Els sis magistrats sediciosos del TC no faran marxa enrere”  (23.12.2022)

 

>> Constitucional rechaza apartar a los dos magistrados recusados gracias al voto de los propios implicados. Humor por Ferran Martin.  (    12.2022)

 

 

Altres entrades de Martín Pallín a la Cuca de Llum:

 

>> Per què el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans)  pot tombar la sentència del procés, segons Martín Pallín, que presenta el seu darrer llibre: "La guerra de los jueces"

 

 >> Duríssim discurs de l’exfiscal José Antonio Martín Pallín durant el debat a l’ONU sobre Catalunya i Espanya   (20 març 2018)

 

>> Puigdemont és a Ginebra: Puigdemont exigeix a la UE que intervingui en el cas català a 'Le Figaro'   (19 març 2018)

 

 

__

Joaquín Urías: “Els sis magistrats sediciosos del TC no faran marxa enrere”

 

Entrevista a l'ex-lletrat del Constitucional arran de la decisió del tribunal d'impedir un debat i una votació al senat espanyol a petició del PP

 

 

Vilaweb - Oriol Bäble  -  23.12.2022

 

Joaquín Urías (Sevilla,1968) és una de les veus més autoritzades per a parlar sobre la crisi que ha desencadenat el Tribunal Constitucional espanyol, que ha impedit, a petició del PP, un debat i una votació al senat. El jurista andalús, que fou lletrat del TC entre el 2004 i el 2010, diu que el tribunal ha incorregut en una ruptura de la separació de poders i ha envaït competències de les cambres legislatives. “Quan obres una via contra Catalunya, també l’obres perquè s’apliqui contra la resta d’Espanya”, afegeix. Així mateix, acusa la major part de magistrats de saltar-se la constitució i de cometre sedició per impedir la renovació de l’òrgan.

 

—Arran de la decisió del TC d’impedir el debat i la votació de la reforma legal per a renovar el tribunal s’han fet molts escarafalls. Es parla de crisi institucional, també de crisi constitucional i fins i tot de cop d’estat. Vós, com ho veieu?
—Parlar de cop d’estat és una exageració. Han passat uns quants dies d’ençà que es va dictar la resolució i a Espanya es continuen aplicant les lleis, i el congrés, el senat i el govern continuen funcionant. Un cop d’estat comporta un canvi de sistema i això no ha passat. Parlar de cop d’estat és exagerar i crear una crispació innecessària.

   

—Com ho definiríeu?
—Això que ha passat és una ruptura momentània de la separació de poders que estableix la constitució. El Tribunal Constitucional s’ha saltat la seva llei, les normes processals i la constitució i ha envaït competències que corresponen al poder legislatiu. Això és una ruptura del marc de l’estat de dret, però no pas un cop d’estat.

 

—El refús de la impugnació del senat, que era una oportunitat per a rectificar, agreuja la situació?
—Hi tornem a ser. Són els darrers cops de cua d’aquest esperpent. És normal que la part afectada, en aquest cas, el senat, miri de forçar una rectificació del TC, però no ha passat. Els sis magistrats sediciosos no faran marxa enrere. Amb aquesta decisió som al mateix lloc. Ni empitjora, ni millora.

 

—L’única sortida a tot plegat és reiniciar la tramitació de la reforma com a projecte de llei?
—Ara la cosa més important és demostrar que el poder legislatiu i la sobirania popular són per damunt dels sis magistrats sediciosos. Per tant, el més urgent és tornar a repetir el procediment sense errors formals i demostrar-los que el parlament no es pot emmordassar. Dit això, també cal renovar el TC perquè som en una situació d’irregularitat total. Aquests dies no es diu gaire, però hi ha dos magistrats que tenen el mandat caducat –Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez–, que impedeixen que els seus substituts –Juan Carlos Campo i Laura Díez– prenguin possessió i ocupin els seus despatxos. Això és inaudit i gairebé més greu que la resolució de les cautelars. Això és la sedició. S’ha d’acabar com més aviat millor.

 

—S’ha de revertir la reforma del PP que va atorgar capacitat coercitiva al TC?

—Això es pot discutir, però crec que ara no és el moment. Quan es va reformar l’article 92 de la llei orgànica del TC, alguns constitucionalistes i magistrats, com ara Francisco Rubio Llorente, ja van avisar que aquesta mena d’actuacions eren la mort de l’essència del tribunal. Crec que, amb això que hem vist, el temps els ha donat la raó.

 

—Per què no és el moment de tocar-ho?
—La prioritat ha de ser demostrar que la sobirania popular és per sobre d’aquestes persones. Cal restablir la normalitat institucional. El govern ha de treballar en aquest sentit abans d’emprendre batalles noves, que són necessàries i importants, però no pas urgents.

 

—Haurien actuat de la mateixa manera Pedro Sánchez, Meritxell Batet i Ander Gil si el TC no tingués capacitat coercitiva?
—No ho podrem saber mai. De tota manera, crec que davant l’opinió pública, la desobediència a una decisió del tribunal no és acceptable. Tingui poder coercitiu o no en tingui. Crec que el TC es va equivocar, però no acatar la decisió seria entrar en una nova situació de ruptura constitucional. Això no ho hauria de fer cap govern perquè implicaria posar fi definitivament al sistema constitucional i al règim en què vivim.

 

—Parleu obertament de magistrats sediciosos.
—Sí.

 

—Per què?
—Són sediciosos en la mesura que actuen en contra del sistema jurídic. El TC és per sobre del parlament sempre que apliqui la seva llei orgànica i respecti la constitució. Què ha passat? Que ha imposat una mesura il·legítima i sense tenir les competències necessàries. L’actuació del tribunal ha implicat una invasió en les competències d’un altre òrgan. Evidentment, això és sedició. Potser no és un delicte com a tal, però en llenguatge col·loquial es pot dir que ho és.

 

—La magistrada María Luisa Balaguer –adscrita al grup minoritari afí al PSOE– ha dit que abandonar el ple del TC per forçar-ne la suspensió hauria estat una actuació pròpia d’un hooligan. Què en penseu?

—És una opinió que respecto, però tinc molts dubtes. En aquests moments, no sé si hauria estat més sensat, per part de la minoria progressista, d’abandonar el ple i impedir que el TC envaís uns altres poders per manca de quòrum. És més responsable quedar-se al ple i permetre-ho? En tinc dubtes. Si fos magistrat, que afortunadament no ho sóc [riu], personalment no hauria anat al ple. Respecto que María Luisa Balaguer digui que es va quedar per responsabilitat institucional, s’agraeix que algú en tingui al TC, però em sembla que les pèrdues són més grans que no els guanys.

 

—També ha dit que els precedents contra el Parlament de Catalunya durant l’octubre del 2017 i el gener del 2018 no es poden comparar amb la situació actual. Sou del mateix parer?
—Allò que va passar a Catalunya va ser clarament un antecedent de la situació actual. Les prohibicions de plens del parlament, tal com vam avisar alguns juristes –pocs, però alguns– van servir de preparació. Quan obres una via contra Catalunya també l’obres perquè s’apliqui contra la resta d’Espanya. De tota manera, coincideixo que el cas actual ha estat més greu. El cas català va ser greu, però aquests dies hem vist com el TC atempta directament contra l’essència del poder legislatiu, que és l’aprovació de les lleis.

 

—En la seva argumentació, Balaguer deia que la importància del cas català era menor perquè el parlament té “una naturalesa jurídica diferent” de la del congrés espanyol.
—Això no és cert. Espanya, d’acord amb la constitució, és un estat federal encara que no faci servir aquest terme. Els parlaments autonòmics, en l’àmbit de les seves competències, dicten lleis al mateix nivell que les del congrés. No hi ha una relació jeràrquica entre totes dues cambres. Totes dues tenen competències legislatives i són igual de respectables. No hi ha cap diferència.

 

—Malgrat els escarafalls del govern espanyol, qui va obrir la via dels abusos del TC fou el PSOE mateix amb els recursos d’empara a Catalunya.
—A parer meu qui va obrir-hi la porta és el TC i no pas qui va presentar el recurs. Quan demanes empara al tribunal, i ho pot fer qualsevol diputat, sempre demanes el màxim… passa que normalment el tribunal no t’ho dóna. De fet, en el cas del congrés, no crec que la crisi l’hagin oberta els diputats del PP. Tenien tot el dret del món de presentar el recurs si creien que els vulneraven els drets. L’únic responsable de tot plegat és el TC.

 

—Per què creieu que no es van recusar els quatre magistrats caducats, en compte de tan sols Pedro González-Trevijano i Antonio Narvaez?
—El motiu no el sé, però també calia recusar Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares. Però això ho hauries de demanar a qui va presentar les recusacions. Tanmateix, en aquesta situació, hi ha una cosa molt important que és l’abstenció. Sense necessitat que et recusin, si tens un interès personal en el cas, t’has de retirar. Cosa que no ha passat.

 

—A què ho atribuïu?
—D’acord amb la llei, ho haurien d’haver fet, però han avantposat els interessos personals als de la institució. Quan tens un interès personal en un afer, no pots decidir. I això ho entén fins i tot un nen petit. També ells, els magistrats, però van decidir de tirar pel dret. Quan el teu lloc de feina i la teva situació personal depenen d’allò que decideixis, no actues amb independència ni amb neutralitat. Han vulnerat totes les normes processals.

 

—No hi ha res a fer?
—Hem de viure-hi. El TC és la instància més alta. Quan un membre d’aquest tribunal se salta les regles, no hi ha un mecanisme per a solucionar-lo.

—…
—No hi ha res. Toca aguantar-se. Però és evident que s’han saltat la llei.

 

—Què us semblen Juan Carlos Campo i Laura Díez, els candidats que ha designat el govern de Pedro Sánchez per a renovar el TC?
—Crec que el govern actual s’ha equivocat. Juan Carlos Campo, l’ex-ministre de Justícia, no és un candidat prou independent. Ha estat molt poc temps treballant de jurista. Va ser jutge durant un període molt curt i immediatament va entrar en política. És un polític, no un jurista, i, per si no fos prou, molt pròxim al govern. El PSOE s’ha equivocat, com es va equivocar el PP quan va proposar Enrique Arnaldo o Pedro García-Trevijano, que han viscut tota la vida a l’empara del partit.

 

—I Laura Díez?
—No es pot dir el mateix. És una professora de dret constitucional, una catedràtica, que ha investigat tota la vida. Durant molt poc temps ha treballat d’assessora jurídica de la Presidència. Hom pot tenir la idea que el seu biaix ideològic pot anar cap aquí, però no és un membre del PSOE. Crec que ella sí que compleix les condicions mínimes d’independència. Però no és el cas de Campo. Em sembla un precedent terrible. El PSOE no pot acusar el PP de controlar el TC, quan nomena persones que no són independents, i aleshores fer igual. Això és un error i el pagarem en un futur.

 

—Què voleu dir? El TC ja s’havia polititzat, no?
—La porta estava oberta, però ara s’ha obert de bat a bat perquè al TC hi entri qualsevol. El PSOE ha perdut qualsevol legitimitat per queixar-se de la idoneïtat dels candidats del PP.

 

—Vau ser lletrat del TC durant la sentència de l’estatut. Està més fracturat, ara?
—Vaig viure molt de prop tota la discussió sobre l’estatut. En aquell moment, hi havia una certa polarització en el tribunal, però es portava molt millor que no pas ara. Hi va haver moments complicats com quan es va impugnar la participació Pablo Pérez Trems en els debats, que finalment va ser apartat. Tanmateix, el tribunal sempre va intentar de no obrir la ferida interna. Va procurar que fos homogeni. No hi va haver aquesta divisió interna ni aquest grau d’acarnissament que sembla que hi ha ara.

 

—El TC ha acaparat tots els titulars aquests darrers dies, però els vocals del CGPJ fa quatre anys que tenen el mandat caducat.
—Aquest és el problema més insostenible de la democràcia espanyola. Els vocals del CGPJ tenen un mandat de cinc anys. Els membres actuals del consell han completat gairebé un mandat íntegre en situació d’interinatge. Això és una anomalia democràtica que s’ha d’arreglar. És insostenible. No hi ha cap país del nostre entorn, malgrat que hi hagi hagut endarreriments, que hagi viscut una situació tan dura i tan terrible com la nostra. Mantenir el CGPJ completament congelat és una vulneració de la lletra i de l’esperit de la constitució. Els vocals actuals representen l’Espanya de fa una dècada. L’actual és molt diferent i no representen la seva sensibilitat.

 

—Sempre poden dimitir en bloc i forçar les coses, però no ho faran.
—La dimissió en bloc és una de les sortides per imposar la renovació dels òrgans, però és francament complicat que passi, tenint en compte que fa més de quatre anys que estan caducats. La solució més ràpida és canviar la regla de la majoria de tres cinquenes parts, però no per rebaixar-la, sinó per fer que la votació sigui com la de l’elecció de les meses de les cambres. D’aquesta manera, cada diputat i senador disposa d’un sol vot. És un sistema que permet molt de pluralisme i impedeix que cap partit ho controli.

 

—Parlant del CGPJ, un mitjà madrileny va dir que Yolanda Díaz volia que en fóssiu vocal.
—Normalment, no em crec les coses que diu la premsa.

 

—[Riu.]
—Amb matisos, quan parla de persones [riu]. És un rumor. Afortunadament no va ser confirmat per ningú. El dia que ho digui Yolanda Díaz mateix pensaré que és cert. Però ara mateix no tinc cap mena d’informació, ni aspiració. No li donaria gens d’importància. Els rumors són rumors i prou.

 

 https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-crisi-constitucional-magistrats-sediciosos-joaquin-urias/

 

 

__