La identitat catalana, per Josep Costa

 

No hem de permetre mai que una identitat minoritària a ca nostra sigui atacada o menystinguda. Catalunya no ha de tenir una concepció espanyola de la identitat

La República - Josep Costa

Dimecres, 12 d'abril de 2023

 

 

El nacionalisme espanyol té una concepció autoritària de la identitat. El famós “qué pone tu DNI” ens recorda que a Espanya és l’Estat que decideix la identitat i no els ciutadans. Ser espanyol pot dependre del teu lloc de naixement, dels orígens dels teus pares, o fins i tot de certs formalismes legals. En definitiva, depèn de tot menys de la teua voluntat. A alguns ens consideren espanyols encara que no ho vulguem ser, i a d’altres que voldrien no els permetran de ser-ho mai.

El nacionalisme català, en canvi, té una concepció moderna i liberal de la identitat. A Catalunya no s’obliga ningú a ser català si no vol ser-ho, però tampoc no s’impedeix a ningú de ser-ho si és la seua voluntat. Aquesta és la fórmula que ha permès integrar una gran quantitat de gent nouvinguda, avui indistingible de la població autòctona, mantenint els elements bàsics de la identitat catalana.

En un món global les fronteres identitàries s’han tornat cada vegada més fines i permeables. Les cultures nacionals són cada vegada més plurals i mestisses, i com a conseqüència són més semblants entre sí. Però no hi ha cap correlació entre la diferència identitària i la voluntat de mantenir una identitat diferent. És a dir, el fet d’assemblar-se més al grup del costat no ha suposat enlloc tenir més voluntat de ser part del mateix grup. Tot el contrari.

 

Darrerament, al món digital sorgeixen de tant en tant debats identitaris que passen per alt algunes premisses fonamentals. Una primera és que, com deia, el catalanisme no ha rebutjat mai la catalanitat de ningú per no encaixar en uns paràmetres determinats. És català qui vol ser-ho. I la segona és que no hi ha cap identitat inalterable. Al llarg de la història, totes evolucionen i s’adapten als canvis socials, demogràfics, econòmics, tecnològics, etc.

 

Però segurament el més important és no oblidar que els catalans tenim motius per sentir-nos una minoria amenaçada dins l’Estat espanyol. Però al mateix temps no ens hauríem de sentir ni comportar com a minoria amenaçada a Catalunya. Sobretot quan una majoria del país ja s’ha expressat en tres eleccions consecutives i un referèndum vinculant a favor de posar solució a la primera de les circumstàncies (fent la independència).

Conten que a l’artista Guillem d’Efak una vegada, en entrar a un comerç, li varen dir ‘si no m’haguessis xerrat en mallorquí, m’hauria pensat que eres negre’. La gràcia d’aquesta anècdota és que ell efectivament era negre (per les seues arrels guineanes) però el fet de ser catalanoparlant va trencar els esquemes d’algú que no el coneixia. I l’expressió espontània d’aquesta persona indicava també que la llengua era un factor identitari més potent fins i tot que el color de pell.

La realitat és que la Catalunya d’avui és plena de persones que trenquen esquemes i prejudicis. Hi ha moltes persones que han arrelat a Catalunya provinents d’altres països, però també n’hi ha d’altres que (fruit de les adopcions internacionals) no tenen més arrels fora de Catalunya que el seu aspecte físic. Els primers poden, raonablement, voler ser catalans conservant la seua identitat i les seues arrels, però els segons aspiren segurament a no ser tractats com a diferents.

 

Com deia Renan, la identitat nacional és fruit tant d’allò que hem decidit que volem compartir com d’allò que hem decidit oblidar o deixar de banda. És, per damunt de tot, una voluntat de ser. Es pot haver forjat una nació a partir de compartir ètnia, religió o llengua. Però també pot existir sense cap d’aquestes coses. No hi ha cap tret d’identitat inamovible o insubstituïble que defineixi l’existència d’una nació. Les nacions canvien, evolucionen, s’adapten, perquè són vives. També la catalana.

I un últim apunt: com a catalans patim des de fa segles que la nostra identitat sigui atacada o menystinguda. Com a poble amb una identitat atacada i menystinguda hem après de la importància que aquesta té per a la dignitat humana. I precisament per això, no hem de permetre mai que una identitat minoritària a ca nostra sigui atacada o menystinguda. Catalunya no ha de tenir una concepció espanyola de la identitat.

(*) Josep Costa és politòleg i advocat.

 

 

PER A SABER-NE MÉS:

 

>>https://peldretadecidir.com/index.php/actualitat/noticies/1637-decidim-organitza-una-conferencia-sobre-identitat-valenciana-amb-motiu-de-la-diada-del-25-d-abril

 

 

>>  Josep Fontana: “Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana” (La identitat catalana a la història, l'independentisme) 2014.nov.05 

 

 

>>  Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política.

 

 

>>>  La identitat catalana,  com es pot descriure segons diversos autors - Llistat d'entrades d'aquesta blog sobre el tema.

 

 

>> "La naixença de Catalunya (s.XI)   fou un part dificilíssim"  J. Vicens i Vives

(Aquesta entrada ha tingut 38 visites)

__

Dins es perd, fora es guanya La petició de penes per a Jové i Salvadó és una salvatjada

 

Dins es perd, fora es guanya

La petició de penes per a Jové i Salvadó és una salvatjada. Amb la trentena d’anys d’inhabilitació que els demanen deixen a Marchena com un moderat

 

 El Món - Josep Costa - 18.02.2023 

 

Amb la revisió de la sentència de l’1-O per adaptar-la al nou Codi Penal i l’escrit d’acusació contra Jové i Salvadó s’acaba un cicle i en comença un altre. S’acaba el segrest dels líders independentistes que varen presentar-se voluntàriament davant la justícia espanyola i comença una nova ronda de presa d’ostatges. És un bon moment per analitzar on som en termes repressius i què ens espera a partir d’ara.    

 

 

La primera cosa que cal tenir clara és que l’Estat ja ha passat pàgina i mira cap al futur. I quan dic l’Estat, incloc tant el govern i l’oposició com els jutges. Per ells el càstig dels fets d’octubre del 17 està amortitzat i ara la seua preocupació principal és què passarà la pròxima vegada. Perquè estan convençuts, més que nosaltres fins i tot, que hi haurà una propera vegada. Si no, no estarien tot el dia discutint si el que vàrem fer encara és delicte o ja no tant. 

 

 

Dit d’una altra manera, la qüestió no és ara mateix si els protagonistes del referèndum mereixen més càstig o menys. L’Estat ha cobrat el rescat a plena satisfacció i sap que la normalitat autonòmica actual està garantida mentre manin els indultats. Per això es pot permetre el luxe fins i tot d’aixecar algunes inhabilitacions. El que no es pot permetre és crear cap precedent que limiti la seua capacitat repressora en el proper intent.

 

 

Fora bo que tothom hagués après que la batalla politicojurídica a l’interior s’ha perdut i es perdrà sempre. Aconseguir la llibertat dels ostatges pagant el rescat (que no ha estat barat) no és cap victòria. És una derrota i una humiliació, per als ostatges però sobretot per al país. Per això ara es disposen a agafar-ne més, amb l’objectiu de mantenir la classe política autonòmica aporugida per evitar que ho tornem a fer. 

 

 

La petició de penes per a Jové i Salvadó és una salvatjada. Els anys de presó van una mica en la línia del Suprem, però amb la trentena d’anys d’inhabilitació que els demanen deixen a Marchena com un moderat. I no són només ells dos, sinó que darrere hi ha una dotzena més de persones que també estan a les portes de judici. En tot cas, el recorregut serà molt llarg fins que s’executi la sentència. És el que interessa a l’Estat i al PSOE. Tothom a fer bondat durant els anys que calgui per evitar entrar a la presó. I continuar donant suport a Pedro Sánchez gratis per si calgués un nou indult.

 

L’estratègia de prendre ostatges els sortit quasi rodona. Però té una esquerda que va estar punt de fer fracassar la repressió: l’exili. D’aquí l’obsessió de l’Estat per aconseguir l’extradició del president Puigdemont (en això estan tots d’acord). Que hi hagi gent que no l’hagin pogut castigar els obsessiona especialment. Aquesta vegada han salvat els mobles perquè el rescat pagat pels ostatges incloïa neutralitzar políticament l’exili, però no està garantit que la pròxima vegada sigui així.  

 

 

De fet, la recent sentència del TJUE també tanca un cicle que consolida les victòries de l’exterior. L’exili ha estat la nostra victòria i el gran fracàs de l’Estat. Ha quedat clar, per aquesta vegada i per a la propera, que Europa no col·labora amb l’empresonament de líders polítics. No col·labora, ni ho farà mai, amb la lluita per la independència. Però desarmar l’exèrcit de les togues és una ajuda que no es pot menystenir. I també desmoralitza l’adversari que dona gust. 

 

 

A aquestes alçades tothom sap que l’única via que portava a la llibertat sense renúncies era la via internacional. De fet, les pírriques victòries que poden exhibir els que varen apostar per la lluita interior són les que s’han aconseguit a l’exterior. La derogació de la sedició, per entendre’ns, la devem al Tribunal de Schleswig-Holstein, a l’ONU i al Consell d’Europa. Les sentències revisades amb el nou Codi Penal no són millors que les sentències passades pel sedàs del Tribunal d’Estrasburg. Tot el contrari. 

 

La lògica diu que la pròxima vegada hem d’anar fins al final i guanyar. Però si pel camí intenten prendre més ostatges ningú no s’hauria de presentar voluntàriament per ser empresonat. Dins es perd. Fora es guanya. Esper que el nefast “ningú més a la presó” que ara és sinònim de rendició, la pròxima vegada (i mentre no siguem independents de facto i de iure) vulgui dir “tothom a l’exili”.

 https://elmon.cat/opinio/dins-perd-fora-guanya-614806/

 

__

Sense decència no hi haurà independència, per Josep Costa

 

Josep Costa
29.01.2022

Potser és un joc de paraules que no és autoexplicatiu. La manera de resumir-ho, és dir que amb alts funcionaris que cobren més de 250.000 euros anuals i que aspiren a prejubilar-se mentre segueix creixent el seu sou no es pot sostenir un conflicte amb l’Estat. Dit d’una altra manera, l’adversari pot confiar plenament que aquests alts funcionaris, que al Parlament malauradament tenen més poder que els representants del poble, no posaran en risc la seva situació benestant per lleialtat a la institució i al poble que l’ha elegit. 

 

L’escàndol de les llicències d’edat ha causat una autèntica sacsejada política. Però si jo hagués triat els titulars seria per mi l’escàndol dels triennis. Perquè l’escàndol no és “cobrar sense treballar”, així en general, sinó quines quantitats es cobren. Cobrar sense treballar es pot traduir per jubilació, subsidi d’atur, baixa per maternitat, o ERTO. És a dir, conquestes socials a les que ningú no està disposat a renunciar. Almenys ningú mínimament progressista.

 

El fet és que després de les mesures adoptades en resposta a l’escàndol, dos dels principals testimonis de la Fiscalia contra la presidenta Forcadell en el judici del procés continuaran cobrant més de 200.000 euros anuals. Els partits polítics han aprovat per unanimitat suprimir la regulació de les llicències d’edat amb la mateixa unanimitat que les varen aprovar. Però a ningú dels que en gaudeixen no el faran tornar a treballar, ni sembla que hi hagi intenció d’exigir que es retornin els milers d’euros cobrats indegudament. 

 

Deia que per mi seria l’escàndol dels triennis perquè la jubilació daurada dels funcionaris del Parlament es basa en això, en cobrar quantitats astronòmiques en concepte d’antiguitat. Per a què tothom ho entengui: d’acord amb la Llei de Pressupostos del 2022, el trienni (3 anys d’antiguitat) es paga a 46,74 euros per als funcionaris de la categoria més alta. En el cas del Parlament, però, la quantitat és ni més ni menys que el 5% del sou, sense cap límit. 

 

Així, algú que en una altra administració cobraria poc més de 600 euros de triennis, al Parlament n’ha acabat cobrant 100.000 euros. Ho heu llegit bé. I els que cobraven això ho seguiran fent, tot i que a partir d’ara es moderaran les xifres. Els funcionaris seguiran cobrant triennis del 5%, però del sou que tenien en el moment de guanyar-los, no de l’actual. Això vol dir que s’ha acabat, de cara al futur, amb la martingala de cobrar un percentatge del sou de secretari general o lletrat major (prou generosos ja sense comptar triennis) per l’antiguitat com a simple lletrat. 

Potser algun dia s’entendrà per què sempre es qüestionen els sous dels polítics, generalment amb raó, però a la vegada és normalitza que hi hagi alts funcionaris que cobrin molt més que qualsevol polític. Perquè aquest escàndol de les llicències d’edat surt ara i no durant l’anterior legislatura és quelcom que té una explicació fàcil. Els últims tres anys, la majoria de polítics i funcionaris que han sostingut aquestes indecències retributives varen ser prou obedients com per evitar cap conflicte amb l’Estat. 

A qui no li fa bullir la sang descobrir que el que cobraven els funcionaris que posaven entrebancs a la convocatòria del referèndum o a la investidura del president Puigdemont, privaven els diputats represaliats del seu sou i el seu vot, executaven la retirada de l’escó del president o censuraven les resolucions aprovades pel Parlament? A qui no fa bullir la sang que ho segueixin cobrant i no tornin ni un euro malgrat que s’han eliminat les martingales que els permetien superar els 200.000 euros anuals?

Queden encara moltes coses per millorar al Parlament. Vull pensar que les meves advertències sobre la manca de transparència i fiscalització de la institució (a les que ningú va prestar atenció en el seu moment) comencen ara a donar els seus fruits. Esperem que els canvis que s’han produït des de l’inici d’aquesta legislatura cotinuïn, i que els mitjans no es limitin a publicar filtracions de dins (que sempre tenen una motivació) i facin investigacions reals. 

La independència dels parlaments és un imperatiu en qualsevol règim de separació de poders. Per això han de disposar d’un cos de funcionaris que es degui només a la institució i no depengui de ningú més. Però aquesta autonomia de gestió no pot ser l’excusa per a la opacitat o per repartir privilegis i prebendes indecents. Altrament, com s’ha vist, la indecència del règim retributiu dels alts funcionaris pot esdevenir la millor forma de garantir la seua submissió a l’Estat o la seua col·laboració amb la repressió. 

Volem un nou estat per a canviar totes aquestes coses. Volem canviar de règim per poder acabar amb tantes indecències que patim a l’actual. Però aquí i ara, res no impedeix acabar amb algunes que són exclusivament responsabilitat nostra. Sobretot si ja hem pogut constatar que amb segons quines servituds no es pot fer un procés d’independència exitós.

 https://t.co/wDszZQxjj2

 

(A la Cuca de Llum ens felicitem per publicar un article tan necessari, que molts teníem al cap i no erem capaços d'escriure'l: la decència, l'ètica és un imperatiu de la cosa pública, on es decideixen gastos molt grans que són els estalvis obligatoris (impostos) de tots. 

  Suscric cada línia d'aquest article, agraiexo molt a Josep Costa que l'hagi escrit. Cuca de Llum)

 

 

 

 

 

___

Els dos instruments polítics més importants, segons Josep Costa, són la mobilització i el vot

 

 

El jurista defensa la importància de la mobilització en la cimera hispanofrancesa del pròxim 19 de gener 

 

Malena Ramajo - Barcelona. Diumenge, 8 de gener de 2023. 

 

El jurista i exvicepresident del Parlament, Josep Costa ha fet una crida a la mobilització contra la cimera hispanofrancesa que se celebrarà el pròxim 19 de gener a Barcelona. En una piulada, Costa ha argumentat que "els dos instruments més importants del nostre poder com a ciutadans són la mobilització i el vot", i ha advertit que renunciar a fer-los servir suposa, d'una banda, "fer el joc a l'adversari", i, d'altra banda, "tenir una idea absolutament errònia de la política". Amb aquestes paraules s'ha posicionat amb els que rebutgen quedar-se de braços plegats davant la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron, i sortir als carrers per demostrar que el procés independentista encara no s'ha acabat. 

 

 

 

En la seva piulada, Costa ha assenyalat que, precisament la mobilització i el vot, "són els primers drets que ataquen les dictadures", fet que demostra que són instruments poderosos. El jurista ja es va pronunciar en contra de la cimera fa uns dies, quan la va titllar de "provocació", en un intent del govern espanyol de demostrar que la tensió de l'any 2017 "és història". Costa va constatar en una altra piulada, que des de fa un temps, les visites del rei Felip VI i de governants espanyols a Catalunya no provoquen cap reacció i va reivindicar que potser havia arribat "l'hora de la reacció". "Aquí no s'ha acabat res. Que s'acabi la seva arrogància", va exclamar. 

 

 

Tuit de Josep Costa en què reivindica la importància de la mobilització i del vot

 

 

 

 

Manifestació unitària de l'independentisme

El Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat aquest diumenge la convocatòria d'una manifestació conjunta el pròxim 19 de gener. A través d'un comunicat han informat que aquesta "mobilització social unitària" serà extensible a "tot el teixit social, civil i popular del país" i que en els dies vinents informaran dels detalls de la iniciativa, com ara el lloc o l'hora a la qual es farà. Les tres entitats han definit la visita dels executius espanyol i francès com "una provocació, una fantasia i una falsedat" en el context actual, en el qual, apunten que no s'ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha exiliats i 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb l'1-O. Les entitats han impulsat aquesta mobilització perquè consideren que "la voluntat d'independència és més viva que mai" i que els governs d'Espanya i França "oprimeixen la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura".

 

 

 Tanmateix, des de La Moncloa no s'han donat per al·ludits i han reafirmat la postura que "el procés sobiranista ha acabat". Ha estat el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, que en ser preguntat per la qüestió ha afirmat que "la Catalunya i l'Espanya del 2023 en res s'assembla a la del 2017" perquè "la tensió que es va viure avui és història". En aquest sentit, Bolaños ha defensat que "el futur és el diàleg i l'entesa" i ha afirmat que "qui vulgui estar en el problema i no en la solució, ell veurà".

 

 https://www.elnacional.cat/ca/politica/dos-instruments-politics-importants-segons-josep-costa_947736_102.html

 

 

 

 

 

__

El TSJC demana a Josep Costa que torni al judici però ell s’hi nega

 

El tribunal que jutja els ex-membres de la mesa ha dit a l'ex-vice-president que avui, 

darrera jornada del judici, encara podria comparèixer 

 

 

 

07.10.2022 - Vilaweb -

 

El tribunal que presideix el magistrat Carles Mir, juntament amb Francisco Segura i Marta Pesqueira, i que jutja els membres independentistes de la mesa del parlament que presidia Roger Torrent, ha demanat avui a Josep Costa que, si ho vol, pot tornar encara avui al TSJC per exercir la seva defensa com a acusat de desobediència. Però Costa s’hi ha negat, i en declaracions a VilaWeb ha respost: “He dit que havia marxat perquè el judici era nul. No serà nul perquè n’hagi marxat jo.”

 

Ahir, l’ex-vice-president del parlament va plantar el tribunal després d’haver dit que no en reconeixia l’autoritat i que no podia ser imparcial, i se’n va anar. Com que Costa, com a advocat, es defensa a si mateix, va restar sense representació jurídica durant la resta del judici. Sense defensa. El tribunal va sospesar la possibilitat de suspendre el judici, perquè el dret de defensa de Costa podia ser vulnerat. Però van continuar endavant. El president del tribunal va dir: “Al senyor Costa ja li hem donat la possibilitat de defensar-se. Si vol tornar, té la porta oberta.” I avui, arran de la possibilitat que aquest tribunal sigui acusat per part de Costa d’haver-li vulnerat el dret de defensa, ha reiterat l’oferiment perquè tornés. “Atès que el senyor Costa Rosselló va abandonar el dia d’ahir la sala, i com que hi ha programat en el dia d’avui les declaracions dels acusats i la darrera paraula, se li reitera que pot comparèixer a la sessió del dia d’avui a fer ús del seu dret de defensa”, diu la provisió que el tribunal li ha enviat aquest matí.

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-demana-a-josep-costa-que-torni-al-judici-pero-ell-shi-nega/?utm_source=intern&utm_medium=Estructural&utm_campaign=Circulacio_interna&utm_content=Modul_mes_noticies

 

 

Josep Costa anuncia que renuncia a declarar i marxa del judici contra Torrent i la Mesa del Parlament, vídeo de la seva defensa. Recull de publicacions referents a Josep Costa.

 Captura de pantalla del vídeo del judici a on Josep Costa anuncia la seva absència a les futures sessions.

 

 

 

 

 

 

Hem trobat aquest vídeo d'OCTOVRE amb la gravació del judici, i l'alegat de Josep Costa contra el propi tribunal que l'ha de jutjar, val la pena escoltar-lo! 

 

El títol del vídeo : "Aquest home fa 36 hores que està fent saltar pels aires el sistema. En directe i devant de tothom"

  

A  OCTOVRE els crida l'atenció de que no hi hagi ressó a la premsa escrita a l'endemà. 

 

 

>> https://youtu.be/ARlDaITtYok

 

 

 

 ......................

 

 06.10.2022 - vídeo del diari ARA

Deixo l'enllaç al vídeo del judici penjat a YouTube pel diari ARA. Al final del vídeo és fa patent el desconcert del jutge:

>>https://youtu.be/TeuW-nm93_E

 

 

 

Altres informacions sobre Josep Costa, ex-vicepresident del Parlament:

 

>> 21.09.2022 -  Entrevista de Núria Orriols a Josep Costa, vídeo

>> 21.09.2022 -  El TSJC dona la raó a Costa i li treu l’advocat d’ofici. És el 3er recurs de súplica que guanya al TSJC, encara no s'ha celebrat el judici. 

 

 

>> 30.06.2022 - Josep Costa consegueix la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos per manca  d’imparcialitat: >> https://www.vilaweb.cat/noticies/costa-aconsegueix-expulsar-barrientos-del-judici-contra-la-mesa-de-roger-torrent/

 

>>>  29.01.2022 - article de Josep Costa al diari El Món, sobre les prejubilacions pagades amb sou complert d'alts funcionaris del Parlament, cobrant més de 250.000€/any, i l'escàndol dels trienis que ell considera encara pitjor. -  Sense decència no hi haurà independència

 

 

>> 02.02.2022 - El Parlament atura l'activitat per la nova ingerència de la Junta Electoral Central, que suprimeix al diputat electe Pau Juvillà 

 

 

>> 02.02.2022 - Més sobre les ingerències de funcionaris a càrrecs electes del Parlament - Cas Juvillà, un exemple de corrupció: el que diu Josep Costa al post anterior a aquest:   

 

 

>> 01.02.2022 - La Junta Electoral Central (funcionaris) intenta que el Parlament expulsi al secretari Juvillá (cárrec electe), piulada de Josep Costa

 

 

 

___

Josep Costa explica com ha plantat el tribunal: “A veure si ho volen entendre”

 

L'ex-vice-president explica les seves primeres impressions, just després d'haver abandonat el judici contra la mesa al TSJC

 

Vilaweb - Josep Casulleres Nualard - 06.10.2022

 

“Escolti, senyor Costa. Senyor Costa…” Carles Mir, el president del tribunal que jutja els ex-membres de la mesa del parlament que presidia Roger Torrent, maldava perquè Josep Costa tornés al seu seient. L’ex-vice-president del parlament acabava de deixar plantat el tribunal i se n’anava de la sala després d’haver dit que no reconeixia l’autoritat d’aquest tribunal per a jutjar els representants del Parlament de Catalunya per la seva activitat. Com que Costa es defensa a si mateix com a lletrat, el tribunal s’ha trobat descol·locat: un acusat ha de poder tenir representació lletrada en un judici perquè no li sigui vulnerat el dret de defensa. Li han dit que li imposarien un advocat d’ofici contra la seva voluntat.

 

Poca estona després, mentre el tribunal decidia què havia de fer en aquest judici, Costa ja era al tramvia, en direcció a la feina, i atenia la nostra trucada per explicar com havia anat tot.

 

—Ja teníeu la decisió presa?
—La tenia presa, passàs el que passàs. És el més coherent amb la meva estratègia des del primer dia.

 

—Què ha passat quan us heu alçat i us n’heu anat de la sala? Què us heu dit amb el president del tribunal?
—M’ha demanat que em quedàs encara que no volgués dir res. Jo li he ratificat que no tenia res més a al·legar. Ell em deia que jo hi havia de ser, en virtut de l’article 24 de la constitució espanyola del dret de defensa. Li he dit que la meva defensa és no ser-hi, i quan ha insistit li he dit que no contribuiré a aquest simulacre de judici. Crec que s’entén, i que no calen més explicacions. Després encara m’ha dit que m’haurà de nomenar un advocat d’ofici perquè em defensi, i jo li he respost que no el vull, que no tan sols no l’acceptaré sinó que m’hi oposaré perquè la meva defensa la decideixo jo. I he sortit de la sala.

 

—No heu arribat a sentir què deia el fiscal, doncs.
—No, ja era escales avall.

 

—El fiscal ha dit: “Ha passat el que ja era previsible. Costa després d’intentar dilatar la instrucció, compareix el primer dia de judici per demanar la nul·litat i fer aquest muntatge avui. És una estratègia barroera, simple i infantil per evitar que es pugui fer el judici. I entenc que se li ha de designar advocat d’ofici.” Què us sembla?
—L’únic barroer és ell. Crec que ja ho ha posat de manifest, i els seus escrits són insultants, infumables, impropis d’un servidor públic, que té l’obligació de fer complir la llei i no perseguir políticament els dissidents. És un fiscal de l’aporellos i no em mereix ni el mínim respecte.

—També ha dit al tribunal que això podia ser un frau i que caldria que us multessin.
—També em pot demanar més pena, si vol. Al final del judici encara la pot elevar, perquè no ha arribat al màxim de pena.

—Però us poden imposar, ara sí, un advocat d’ofici contra la vostra voluntat. Què fareu si passa això?
—Ja els he dit que m’hi oposava. Perquè és una vulneració del meu dret de defensa si m’imposen un advocat quan jo sóc el meu advocat. La meva defensa la decideixo jo. A veure si ho volen entendre, i el tribunal ja decidirà el que li sembli convenient.

—Quins passos fareu ara en relació amb aquest judici?
—Jo ja tinc dues demandes a Estrasburg sobre aquesta qüestió, i les continuaré impulsant. Aniré actuant d’acord amb allò que faci aquest tribunal –quina sentència dicti, quines decisions prengui…–, defensant-me tot atacant la legitimitat i les decisions del tribunal. Però ara mateix jo ja he fet tot el que havia de fer per a desmuntar aquest judici. Si gosen dictar una sentència la impugnaré fins a Estrasburg i serà una tercera demanda.

—Voleu afegir-hi res?
—Segons què passi, em reservo les accions penals contra el tribunal, és clar. De la mateixa manera que vaig posar una querella contra la magistrada que em va fer detenir, si aquests magistrats em condemnen em reservo el dret de formular les querelles pertinents.

Vegeu ací el moment en què ha abandonat el judici: (no puc copiar el vídeo, però és la part final del vídeo del judici sencer que ha publicat OCTUVRE, i que teniu aquí.)

https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-costa-explica-com-ha-plantat-el-tribunal/

 

 

 

 

__

 

El TSJC dona la raó a Costa i li treu l’advocat d’ofici. És el 3er recurs de súplica que guanya al TSJC, encara no s'ha celebrat el judici.

 

Estima el seu recurs i ell mateix podrà defensar-se en el judici per desobediència a l’antiga mesa del Parlament 

 

 

(Felicitem des d'aquesta petita web a Josep Costa per la seva actitud combativa, per ser valent i no arronsar-se. Cuca de Llum)

 

 

Redacció - Barcelona - 21.09.2022

Després d’aconseguir la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos per falta d’imparcialitat el 30 de juny passat, l’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li torni a donar la raó en acceptar-li el recurs de súplica en què demanava que li retiressin l’advocat d’ofici que li havia assignat el mateix tribunal per al judici per desobediència previst per als dies 5, 6 i 7 d’octubre contra els membres de les formacions independentistes de l’antiga mesa del Parlament presidida per l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.

 

Costa, Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado afronten una petició de la fiscalia de fins a un any i vuit mesos d’inhabilitació per haver permès la tramitació de resolucions a favor de l’autodeterminació i de reprovació de la monarquia el 2019.

 

Un cop el TSJC ha acceptat la revocació de la designació efectuada pel Col·legi d’Advocats a requeriment del tribunal només en el cas que no comparegués en el judici sense “causa justa, Costa es podrà defensar ell mateix durant el procediment. L’exvicepresident primer va al·legar que aquest acord suposava una vulneració del dret a la lliure elecció d’advocat reconegut en els tractats internacionals de drets humans i una infracció d’alguns dels seus articles, a més d’assegurar que la designació d’un advocat d’ofici podria generar “problemes deontològics, professionals i econòmics”. El TSJC reconeix que hi ha articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o del Conveni Europeu de Drets Humans, signats per l’Estat espanyol, en què l’autodefensa està reconeguda.

 

El tribunal estarà compost per la magistrada Marta Pesqueira, en substitució de Barrientos; Francisco Segura, en el lloc de Carlos Ramos, i per Carlos Mir, l’únic membre original que no ha estat apartat.

 

Pendent del recurs per la nul·litat

Costa té pendent encara que li responguin el recurs en el qual demana la nul·litat de la causa que va presentar a principis de setembre. Hi argumentava que, si amb la recusació dels magistrats, que s’havia acceptat i que va retardar el judici, es considerava que no eren imparcials per jutjar-los, tampoc ho eren “per admetre la querella contra nosaltres”. Considerava que tot el procés era nul si la primera decisió ja es considerava invàlida.

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2195526-el-tsjc-dona-la-rao-a-costa-i-li-treu-l-advocat-d-ofici.html

 

 

Notícies relacionades:

Josep Costa consegueix la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos per falta d’imparcialitat el 30 de juny 2022, veieu la notícia:

>>   https://www.vilaweb.cat/noticies/costa-aconsegueix-expulsar-barrientos-del-judici-contra-la-mesa-de-roger-torrent/

 

>>   Entrevista de Núria Orriols a Josep Costa, vídeo

 

Costa demana al TSJC que anul·li el judici a la mesa

Josep Costa demana la nul·litat de la causa contra l’antiga Mesa del Parlament

El TSJC completa la sala que jutjarà l’antiga mesa

Costa torna a portar l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per la causa contra l’antiga Mesa del Parlament

 

__

Entrevista de Núria Orriols a Josep Costa, vídeo

 

 (En Josep Costa, retirat de moment de la política activa, és una de les persones més interessants en l'actualitat política catalana.

 

Veureu al vídeo que no s'arronsa davant la sempiterna prepotència dels agents de l'Estat central. Cuca de Llum)

 

 

 

https://youtu.be/ugIvin9PiTI

Josep Costa parla clar i català de l’allau de detencions i sentències contra independentistes

 

L’exvicepresident del Parlament creu que resulta “incomprensible” que aquesta persecució no s’acompanyi d’una reacció contundent

Redacció  -  04.03.2022  

 

L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, s’ha pronunciat sobre les darreres detencions contra activistes indepen-dentistes. Recentment, el jutjat de Figueres ha ordenat la detenció dels investigats pel tall del Tsunami Democràtic a la Jonquera i, de fet, algunes d’aquestes ja s’han executat.

 

Es tracta dels encausats que havien desobeït i no van comparèixer a declarar davant del jutge en la macrocausa contra l’independentisme. Així mateix, Roger Aguayo ha estat condemnat a 1 any i 6 mesos de presó pel tall independentista a la C-25 durant la vaga del 21-F.

Costa ha raonat que “després d’haver-nos mobilitzat i haver posat diners durant quatre anys pels líders del procés empresonats”, ara resulta “incomprensible” que l’allau de “detencions, judicis, acusacions i sentències contra dotzenes d’activistes independentistes” no s’acompanyi d’una reacció contundent.

Després d’haver-nos mobilitzat i haver posat diners durant quatre anys pels líders del procés empresonats, resulta incomprensible que es vagin succeint detencions, judicis, acusacions i sentències contra dotzenes d’activistes independentistes sense una reacció contundent.

— Josep Costa (@josepcosta) March 4, 2022

 

 

__