Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benet XVI consagra la Sagrada Familia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benet XVI consagra la Sagrada Familia. Mostrar tots els missatges

8 de novembre del 2015

5º aniversario: 7N 2010. Benedicto XVI en la Sagrada Familia

  






a. Superar la escisión entre conciencia humana y cristiana
En la Sagrada Familia, Gaudí quiso unir la inspiración que le llegaba de los tres grandes libros en los que se alimentaba como hombre, como creyente y como arquitecto: el libro de la naturaleza, el libro de la Sagrada Escritura y el libro de la Liturgia.

De este modo, colaboró genialmente a la edificación de la conciencia humana anclada en el mundo, abierta a Dios, iluminada y santificada por Cristo. E hizo algo que es una de las tareas más importantes hoy: superar la escisión entre conciencia humana y conciencia cristiana, entre existencia en este mundo temporal y apertura a una vida eterna, entre belleza de las cosas y Dios como Belleza. Esto lo realizó Antoni Gaudí no con palabras sino con piedras, trazos, planos y cumbres. Y es que la belleza es la gran necesidad del hombre; es la raíz de la que brota el tronco de nuestra paz y los frutos de nuestra esperanza. La belleza es también reveladora de Dios porque, como Él, la obra bella es pura gratuidad, invita a la libertad y arranca del egoísmo.


                                         

b. El Señor es la roca  El Señor Jesús es la piedra que soporta el peso del mundo, que mantiene la cohesión de la Iglesia y que recoge en unidad final todas las conquistas de la humanidad. En este sentido, pienso que la dedicación de este templo de la Sagrada Familia, en una época en la que el hombre pretende edificar su vida de espaldas a Dios, como si ya no tuviera nada que decirle, resulta un hecho de gran significado. Gaudí, con su obra, nos muestra que Dios es la verdadera medida del hombre. Que el secreto de la auténtica originalidad está, como decía él, en volver al origen que es Dios. Él mismo, abriendo así su espíritu a Dios ha sido capaz de crear en esta ciudad un espacio de belleza, de fe y de esperanza, que lleva al hombre al encuentro con quien es la Verdad y la Belleza misma.


c.Protección y ayuda a la familia
Las condiciones de la vida han cambiado mucho y con ellas se ha avanzado enormemente en ámbitos técnicos, sociales y culturales. No podemos contentarnos con estos progresos. Junto a ellos deben estar siempre los progresos morales, como la atención, protección y ayuda a la familia, ya que el amor generoso e indisoluble de un hombre y una mujer es el marco eficaz y el fundamento de la vida humana en su gestación, en su alumbramiento, en su crecimiento y en su término natural. Sólo donde existen el amor y la fidelidad, nace y perdura la verdadera libertad. Por eso, la Iglesia aboga por adecuadas medidas económicas y sociales para que la mujer encuentre en el hogar y en el trabajo su plena realización; para que el hombre y la mujer que contraen matrimonio y forman una familia sean decididamente apoyados por el Estado; para que se defienda la vida de los hijos como sagrada e inviolable desde el momento de su concepción; para que la natalidad sea dignificada, valorada y apoyada jurídica, social y legislativamente. Por eso, la Iglesia se opone a todas las formas de negación de la vida humana y apoya cuanto promueva el orden natural en el ámbito de la institución familiar.
d. Todo hombre es verdadero santuario de Dios
Con la dedicación de la Basílica de la Sagrada Familia, se ha puesto de relieve esta mañana que el templo es signo del verdadero santuario de Dios entre los hombres. Ahora, quiero destacar cómo, con el esfuerzo de la obra benéfico-social del Nen Deú y otras instituciones eclesiales análogas, a la que se sumará la nueva Residencia que habéis deseado que llevara el nombre del Papa, se pone de manifiesto que, para el cristiano, todo hombre es un verdadero santuario de Dios, que ha de ser tratado con sumo respeto y cariño, sobre todo cuando se encuentra en necesidad. La Iglesia quiere así hacer realidad las palabras del Señor en el Evangelio: «Os aseguro que cuanto hicisteis con uno de estos mis humildes hermanos, conmigo lo hicisteis» (Mt 25,40).




e. Vivir como una sola familia
Regreso a Roma habiendo estado sólo en dos lugares de vuestra hermosa geografía. Sin embargo, con la oración y el pensamiento, he deseado abrazar a todos los españoles, sin excepción alguna, y a tantos otros que viven entre vosotros, sin haber nacido aquí. Llevo a todos en mi corazón y por todos rezo, en particular por los que sufren, y los pongo bajo el amparo materno de María Santísima, tan venerada e invocada en Galicia, en Cataluña y en los demás pueblos de España. A Ella le pido también que os alcance del Altísimo copiosos dones celestiales, que os ayuden a vivir como una sola familia, guiados por la luz de la fe. Os bendigo en el nombre del Señor. Con su ayuda, nos veremos en Madrid, el año próximo, para celebrar la Jornada Mundial de la Juventud. Adiós.
Texto completo: Ceremonia de despedida Aeropuerto internacional de Barcelona. 7 de noviembre de 2010








TODAS las fotos han sido cedidas por (C) Dr. Guillermo L. SIMÓN-CASTELLVÍ
Gabinete de prensa de la FIAMC (Fédération Internationale des Associations de Médecins Catholiques) - Decisions Mèdiques-Medical Decisions



Resumen publicado por Forum Libertas: http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=18585 
(publicado en la Cuca de Llum por primera vez el 30.11.2010)

 

8 de gener del 2011

12 de desembre del 2010

El Papa felicita les festes amb la Sagrada Família Benet XVI escull una imatge del temple de Gaudí


El Papa, a la Sagrada Família, en una foto d'arxiu
El papa Benet XVI ha escollit una imatge de la Sagrada Família en la seva felicitació de Nadal. El pontífex desitjarà unes bones festes a tothom a través de la imatge del temple, dedicat per ell mateix el passat 7 de novembre. L'Arquebisbat de Barcelona ha celebrat aquesta decisió i ha assegurat que és una mostra de l'afecte cap a l'Arxidiòcesi.

A través d'una carta, Benet XVI ha agraït al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, "l'exquisida" acollida que va rebre a Barcelona i ha qualificat la visita com "una joiosa experiència eclesial i espiritual".
El Papa també ha demanat al cardenal arquebisbe que faci arribar la seva gratitud a les forces de seguretat, els seus col·laboradors i els voluntaris que van treballar durant la seva estada a la capital catalana.
Benet XVI ha afirmat que correspon aquest tracte demanant "que s'enriqueixi als fills i filles d'aquesta noble terra amb l'abundància dels seus dons d'amor i misericòrdia".

23 de novembre del 2010

La Sagrada Família, Josep Maria Ballarin


 Clicar sobre la imatge per a veure-la a pantalla sencera

20/11/10 02:00 - Josep M. Ballarín - En Gaudí era capaç de viure en una casa que només existia dintre d'ell. La veia sencera, amb els seus racons quiets, com els de la Pedrera.
Però li vingué la falconada. Era un místic, vivia Déu i Catalunya en un sol batec de pau. Va somniar una catedral. La veia i la vivia sencera, amb les torres enlairant-se cels amunt i la nau trenada de silencis com un sant dels sants. Ho va deixar tot, es va fer una sola carn amb les pedres. Va fer quatre torres amb una portalada de Nadal que podria ser feta per un pastor de Betlem tornat àngel. I va morir.
Ho deien els que es tenien per entesos i la gent s'ho creia. Calia deixar el temple sense acabar, era impossible trobar qui fos capaç de prendre el relleu. Encara avui, algú de la carcúndia que es constipa només de sentir un airet de l'Evangeli, diu que bona cosa fóra deixar les ruïnes venerables de les quatre torres fent-hi al davant una plaça dura, punyeta, una altra plaça dura, on aplegar-hi multituds. Ep. No pas amb processons, amb la gentada de Protectors dels Gripaus. Posem per cas.
Però vet ací que aquest país del seny i del mal seny ha donat un parell de folls a la franciscana. Déu i Catalunya en un sol batec de pau. Mossèn Lluís i el seu germà, Jordi Bonet, arquitecte.
Misser Jordi, entès en geometria talment com en Gaudí, va tancar-se al taller del mestre, cremat pels de la FAI, va fer la maqueta d'un tram de la nau. Que vaig presentar a Rimini als italians meravellats.
Als Bonet no hi ha qui els aturi. A cop de visites d'estrangers van sortir quatre torres i una portalada, malauradament freda. Vés a trobar un escultor que entengui en Gaudí.
Passaren anys, mentre els forasters hi venien a corrua feta, els barcelonins ni es recordaven d'aquell bé de Déu oblidat a l'antic poblet de Sant Martí. Fins que, amb el dimoni estossegant, va venir el Sant Pare, la nau del temple era enllestida, Barcelona té l'únic espai amb ombres i llums entotsolats dels nostres dies. No hi ha res de semblant al món.

La susdita carcúndia s'ha esverat, mai no entendrà en Gaudí. Mai no entendrà la tenacitat cristiana dels Bonet. Gràcies, amics.

 Clicar sobre la imatge per a veure-la a pantalla sencera - Foto cedida per (C) Dr. Guillermo L. SIMÓN-CASTELLVÍ - Gabinet de premsa de la FIAMC (Fédération Internationale des Associations de Médecins Catholiques) - Decisions Mèdiques-Medical Decisions




Darrera actualització (Dissabte, 20 de novembre del 2010) 
 http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/332939-la-sagrada-familia.html

Altres articles de l'autor:
06/11/2010 El papa a casa

20 de novembre del 2010

Continúan los indicadores del éxito de la visita del Papa a Barcelona, encuestas de TV3 y RAC1 lo confirman


ForumLibertas.com // Revelan que por encima del 80% su audiencia califica de exitosa el viaje de Benedicto XVI a la Ciudad Condal. Los medios anticlericales pierden lectores y La Vanguardia, que se ha destacado por su excelente cobertura de la visita, crece un 7,2% este año

La visita del Papa sigue revelándose como exitosa
El éxito de la visita del Papa a Barcelona el pasado 6 y 7 de noviembre para dedicar la nueva Basílica de la Sagrada Familia no solamente se mide por la aceptación social generalizada y la lectura positiva que ha tenido en la opinión social y los medios de comunicación. Otro aspecto que pone de relieve los frutos de ese viaje pastoral son algunas encuestas que diferentes medios de comunicación de diversa índole han planteado a sus lectores.
Es el caso de la televisión autonómica TV3 y la emisora de radio RAC1. En la página web de la televisión dependiente de la Generalitat del Tripartito una encuesta pregunta a los internautas: “¿La visita del Papa ha sido un éxito?”. Los resultados no pueden ser más positivos: el 85,5% cree al cierre de esta información que lo ha sido, mientras que los votantes que consideran que no lo ha sido llegan al 14,5%.

En la misma línea, la pregunta que lanzaba RAC1 (caracterizada por mantener un tono beligerante con la Iglesia católica) a sus oyentes se planteaba de la misma forma que en TV3: “¿La visita del Papa ha sido un éxito?”. El 81% de los oyentes de RAC1 creen que sí, mientras que el 19% cree que no.
 











Cabe destacar que en ambas encuestas los órdenes de magnitud son muy parecidos a pesar de tratarse de diferentes medios con perfiles también muy distintos. Además, en términos sociológicos, cualquier contexto de opinión que supera el 80% quiere decir que prácticamente es todo el mundo. 
La sociología, en términos de valoración considera que entre 50% y 60% el resultado es “puede que sí”, pero para estar seguros de ese “sí” es solamente a partir del 60% que se obtiene la certeza absoluta. En ambas encuestas de TV3 y RAC1 se supera el 80%, lo cual revela un “absolutamente sí”. Por lo tanto, se trata de un éxito acaparador en dos medios de diferente línea editorial, aunque ambas alejadas de una línea cercana al catolicismo, especialmente RAC1.

Los diarios anticlericales pierden lectores
Otro medio que vale la pena destacar es el diario La Vanguardia que se volcó sin reservas y con una gran calidad profesional a cubrir la visita del Papa. Contrasta con esta línea El Periódico de Cataluña que ha asumido desde el mismo anuncio de la visita del Santo Padre a España una postura radicalmente contraria y, a menudo, beligerante. 
 















La última oleada de de la encuesta en el 2010 sobre los diarios más leídos revelan que La Vanguardia ha sido el diario más leído de Catalunya por delante de su competencia directa, El Periódico. A lo largo de las cuatro oleadas que la encuesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha realizado en el último año, se puede observar como La Vanguardia, siempre por delante, ha ido ganándole terreno al segundo diario más leído
De este modo, mientras que la diferencia en el primer segmento era de un punto porcentual (La Vanguardia era leída por el 31,8% de los ciudadanos que asiduamente leen el diario frente a un 31% que leía El Periódico), en la segunda oleada la diferencia creció un 1,7% (32,6% de La Vanguardia frente a un 30.9% de El Periódico), en la tercera un 6,7% (35,1% frente a un 28,2%) y en la cuarta que se acaba de hacer pública la diferencia que separa a ambos diarios es de 12 puntos porcentuales. Es decir, que el 39% de los lectores de diarios optan por La Vanguardia frente a un 27% que prefiere El Periódico.
Por otro lado, el diario El País, de tradicional sesgo anticatólico, tampoco llega a superar el 10% y se sitúa en un ratio de lectores del 9,3% en la última encuesta del CEO. Otro diario que mantiene una línea editorial de izquierdas desde su fundación es el diario Avui que ha descendido del 7,2% de lectores al principio de año hasta el 4,5%.
De estos datos se desprende que el diario que ha tratado mejor la visita del Papa (noticia que ha llenado muchas de las páginas de los medios en los últimos meses que coinciden con esta ulterior oleada) ha sido el más leído con una clara línea ascendente, mientras que los que han mantenido una postura anticlerical han perdido lectores.
http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=18433

 

6 de novembre del 2010

El Pontífice cumple el "vendrán de todas partes a vernos", sueño de Gaudí




   










BARCELONA, 6 Nov.2010 (EUROPA PRESS) 
 

La Sagrada Familia de Barcelona, el emblemático monumento modernista Patrimonio de la Humanidad, será consagrada este domingo templo expliatorio por el Papa Benedicto XVI, cumpliéndose así el sueño de Antoni Gaudí, el genial arquitecto en proceso de beatificación por la Iglesia.
   "Vendrán de todas partes para ver qué estamos haciendo", pronosticó Gaudí a principios del siglo XX sin prever que esta afirmación se haría realidad un 7 de noviembre de 2010.
   La conversión de templo expiatorio en basílica será posible este domingo, ya que solamente el Papa tiene la potestad de otorgarle esta condición, que se adquiere por antigüedad, extensión o magneficiencia, y emula las seis basílicas mayores de Roma, consideradas las primeras de la cristiandad.
   La Sagrada Familia será la novena basílica de la capital catalana, después de la Catedral, Santa María del Mar, Basílica de la Mercè, Basílica Santa María del Pi, Sant Josep Oriol, la Concepción, Sagrado Corazón de Jesús del Tibidabo y la de Sant Just i Pastor.
   La llegada de la modernidad a Barcelona --representada por la Alta Velocidad, que debe unir Barcelona con París en unas seis horas--, contrasta con el modernismo ideado por Antoni Gaudí en 1883, cuando se le encargó de la continuación de las obras del proyecto ideado por el arquitecto diocesano Francisco de Paula del Villar.

Gaudí trabajó hasta su muerte en 1926 en el diseño y construcción del templo, que ha sido expiatorio desde sus inicios --ya que está mayoritariamente construido gracias a los donativos de sus fieles--. De hecho, es uno de los monumentos más visitados de la ciudad de Barcelona y de España gracias a los más de dos millones de turistas que recibe cada año, que también contribuyen a su sustento.
   
Uno de los casos más emblemáticos de su encanto es el vivido por el arquitecto japonés Etsuro Sotoo, quien llegó a Barcelona en 1978 y por casualidad entró en la Sagrada Familia, decidiendo que quería trabajar en él picando su piedra "viva", según la Sagrada Familia. Su pasión fue tan grande que años después se convirtió al catolicismo, y es autor de las esculturas de los ángeles cantores y músicos de la fachada del Nacimiento, de la restauración del Claustro del Roser y de la decoración de los ventanales.
   El templo, junto a La Pedrera de Gaudí --en su vertiente de arte civil--, encarna el espíritu del modernismo catalán, un movimiento arquitectónico basado en la vuelta a los ideales bucólicos refinados, pensados para aliviar la vida urbana de la burguesía catalana.
   La Sagrada Familia, una de sus joyas más valiosas, tiene capacidad para 7.000 personas y 620 coristas en la nave principal, ya que el interior cuenta con una longitud de 90 metros de largo por hasta 60 de largo --en el crucero--. En su espacio, un total de 56 columnas sustentan la estructura del templo combinadas con 288 ventanales de entrada de luz.

POLÉMICA POR EL AVE
   Según el trazado definitivo, el AVE llegará a Barcelona por la calle Riera Blanca y entrará en la estación de Sants, que deberá remodelarse por completo. Desde allí recorrerá el túnel bajo las calles Provença, Diagonal y Mallorca muy cerca de la Sagrada Familia, para seguir hasta la Sagrera, donde se construye una gran estación.
   La definición del trazado del AVE ha pasado por numerosos avatares, sobre todo, debido a la oposición vecinal encarnada en la plataforma Ave pel Litoral, y también por parte del patronato del templo, que ha llevado sus quejas hasta la Eurocámara, la Audiencia Nacional y la Unesco, todas ellas instituciones que han avalado el proyecto.

21 d’octubre del 2010

La Sagrada Família està acabada



 (Article interesant. Però és forçar la frase dir que està acabada, han lograt cubrir la nau i obrir-la al culte. La Junta Constructora de La Sagrada Família NO té previst aturar les obres, ni tan sols ho posa en questió. Nota de Cuca de Llum)


CATALINA SERRA 21/10/2010  - REPORTATGE-
Quan temps fa que no ha anat a la Sagrada Família? Deu, cinc, dos anys? Si és així, quan el dia 7 de novembre vegi per la televisió les imatges de la consagració, de ben segur que es quedarà bocabadat. I no tant per tota la parafernàlia del Papa, que segur que farà espectacle, sinó per la grandiositat de l'arquitectura de les naus, entre bosc mític i ossari de dinosaure, i, sobretot, perquè comprovarà que el temple està acabat. Sí, així mateix ho dic. És clar que faltaran coses, però el fonamental ja està fet. La catedral de Barcelona es va donar per feta al segle XV, tot i que fins al principi del segle XX no es va fer la façana principal. I el mateix va passar amb la de Colònia. Tot i així, són obres principals de l'arquitectura. Si les obres de la Sagrada Família ara s'aturessin no passaria res, podria funcionar com a basílica durant segles. Ho reconeix, fins i tot, Jordi Bonet, l'arquitecte en cap els darrers 26 anys: "El temple podrà tenir culte permanent i, en aquest sentit, sí, es pot considerar acabada".

Més enllà de polèmiques de tota mena relacionades amb la visita papal, el túnel de l'AVE o el debat sempre recurrent sobre si s'haurien d'haver continuat o no les obres tal com les va deixar Gaudí, val la pena tenir clares unes claus que ajuden a entendre un edifici que, sens dubte, és el més espectacular que hi ha a Barcelona.

Geometries. 
És força sabut el comentari d'Antoni Gaudí que el seu objectiu amb la Sagrada Família era "superar el gòtic", un estil que considerava el millor, però que feia servir "crosses", és a dir, contraforts i arcbotants. Per això, després de continuar el projecte iniciat el 1882 per Francisco de Paula del Villar amb estil neogòtic, va començar a treballar amb la idea de fer una arquitectura nova i es va "inventar" construir l'edifici a partir de superfícies geomètriques reglades. És a dir, superfícies que contenen rectes que generen amb el seu moviment formes corbes i naturalistes. Això ho va deixar escrit Gaudí en part i, a més, s'ha elaborat a partir de les maquetes que es varen conservar després de l'incendi de 1936.
Els elements bàsics que es repeteixen en tota l'estructura del temple són, bàsicament, helicoides, hiperboloides i paraboloides. A partir d'aquestes figures geomètriques —complicades de definir, tot i que han estat àmpliament explicades en llibres i en exposicions, a més de la mateixa pàgina web de l'obra (www.sagradafamilia.cat)— s'ha anat construint de manera "clònica" l'estructura de l'edifici. El fet que la base sigui la línia recta facilita la construcció i els avenços tecnològics, acompanyat dels ingressos dels turistes, l'han accelerada.

Tecnologies i turisme. 
Amb la utilització dels ordinadors i de programes com els que es fan servir per construir avions, s'ha pogut arribar, per exemple, a tallar la pedra directament des de l'ordinador. És a dir, es fa el càlcul, s'introdueix l'equació de la forma geomètrica i una màquina especial que talla superfícies tridimensionals va seguint mil.límetre a mil.límetre les ordres de l'ordinador. En aquest sentit, la construcció s'ha anat robotitzant cada cop més, i són molts els elements prefabricats que han permès agilitar els treballs. En certa manera, ha estat el principal laboratori d'I+D en tècnica constructiva de Catalunya.
Això ha anat en paral.lel a l'increment dels turistes que són avui en dia la principal font d'ingressos d'un temple que originalment s'havia de construir amb els donatius dels fidels. El 1992, hi hagué 658.330 visitants; el 2002, ja eren dos milions; el pic arribà el 2007, amb 2,8 milions i, l'any passat, a causa de la crisi, baixaren fins a 2,3. Això suposa uns ingressos enormes. Segons calcula Bonet, cada mes s'inverteix el que es recapta en les obres, "aproximadament un milió i mig d'euros".

El que està fet. 
Gaudí va deixar feta la cripta, part de la façana de l'absis i la façana del Naixement. Posteriorment, es va construir la façana de la Passió (que va provocar controvèrsia per les escultures que hi va situar Subirachs, avui una de les atraccions del temple), es feren els fonaments de la nau i es va anar construint el claustre (que ha d'envoltar en un quadrat tota la basílica) a la part de les dues façanes ja fetes. El 2000 ja s'havia cobert la nau central, que té una altura de 45 metres i des de llavors s'ha cobert el transsepte (66 metres d'altura) i l'absis (75 metres), que s'ha acabat aquest mateix any. En total, 4.500 metres quadrats que configuren un dels temples més estranys i fantàstics que s'han construït mai. Falten alguns elements decoratius, però fins i tot ja s'ha col.locat una part dels vitralls (que ha fet amb un estil abstracte i una tècnica clàssica de vitraller l'artista Joan Vila-Grau) i algunes escultures interiors, com la del Sant Jordi, de Subirachs, que decora la cantoria de la façana interior de la Glòria.
La Sagrada Família és luxosa, a l'estil de les catedrals antigues. La varietat de pedres, algunes quasi precioses, és impressionant. Les quatre columnes del creuer, per exemple, estan recobertes de porfiri vermell iranià. Aquest material, el més dur que existeix, s'ha emprat també per a l'altar, a la càtedra del bisbe (com a la Catedral, hi tindrà seu, és a dir, seient) i al terra del transsepte.

El que queda per fer. 
Malgrat el que s'ha dit anteriorment, les obres de la Sagrada Família no es pararan aquí. "L'endemà que marxi el Papa, ja es tornarà a treballar", diu Bonet. Les següents fases seran la construcció de les quatre torres dels evangelistes, ja començades, la de la Verge Maria i la torre de Jesús, que serà la més alta de la ciutat amb 170 metres d'altura, que quan estigui acabada serà visitable ja que té capacitat per a 40 persones que podran pujar en sis ascensors en diferents nivells. Segons Bonet, "els propers anys des de fora no es veuran els avanços perquè anirem pujant cap amunt, encara que hi haurà uns ascensors que permetran veure als visitants l'evolució de les obres". El que sí que es veurà seran els treballs al voltant del temple. Es seguirà fent la part del claustre que falta, el baptisteri, la capella de la penitència i les sagristies-parròquies de la part de l'àbsida.
La feina més immediata serà ampliar el museu, que doblarà la seva superfície. Aquestes obres estaran acabades en un any o dos com a màxim. L'últim serà la façana de la Glòria, la principal. Serà la més gran i espectacular, però també la més polèmica ja que per fer-la caldrà fer una remodelació urbanística global, i enderrocs d'edificis. Aquí l'Ajuntament de Barcelona ja no es podrà fer el suec perquè, per poder-la dur a terme, caldrà tapar el carrer Mallorca i, si es compleixen les previsions de la Junta Constructora, fins i tot enderrocar tota una illa de cases. Els més optimistes somnien que podria estar acabada el 2026, l'any del centenari de la mort de Gaudí.

Catòlica i simbòlica. 
El que és clar, i encara ho serà més després de la visita de Benet XVI, és que aquest és un temple catòlic a major glòria de la fe cristiana. Tota ella està plena de símbols, tants que es necessita una guia per entendre-la. Dóna per a moltes novel.les d'intriga. De moment, després de la consagració es podrà fer missa diària al temple, però no està previst fer-ho a la gran nau sinó a la capella absidal central, que tindrà capacitat per a 60 persones. Deia Francesc Pujols, ferotge anticlerical i fervent admirador de Gaudí, que aquesta obra seria "el cant del cigne del catolicisme". Ja ho veurem.


A l'interior de la Sagrada Família

 (Article interesant. Però és forçar la frase dir que està acabada, han lograt cubrir la nau i obrir-la al culte. La Junta Constructora de La Sagrada Família NO té previst aturar les obres, ni tan sols ho posa en questió. Nota de Cuca de Llum)


XAVIER MONTEYS  - 21/10/2010-  Resulta impossible fer cap valoració d'aquesta obra sense reflexionar en com s'ha pogut arribar fins a aquest punt, és cert. Veient les fotos del 1924 no podem deixar de pensar que el temple s'hauria pogut perfectament quedar així, a cel obert, com una magnífica plaça envoltada per un collage de façanes. Però, ara, la situació és aquesta, i no podem evitar veure l'impuls actual com el resultat de l'empenta del turisme més que de la fe cristiana. És del tot evident que serà el parc temàtic més gran i de més èxit de la ciutat. Ara no sembla, doncs, el moment de fer reflexions sobre si hi ha d'haver més control municipal o si el temple no té el pertinent permís d'obres, entre altres coses perquè es pot dir que el temple està acabat.

Malgrat tot, quan visitem la nau en obres no podem evitar adonar-nos de l'impacte que suposa aquesta arquitectura. Les columnes que ens trobem no semblen palmeres com les de la llotja de Palma de Mallorca, són una altra mena d'arbre, amb branques i sense fulles. Tampoc no són com els pilars i voltes del gòtic de Santa Maria del Mar, ni tenen res a veure amb els pòrtics de l'estació de França o amb les columnes de la terminal T1 de l'aeroport, comparable per la grandària. Aquestes columnes no fan la impressió de descarregar el pes, sinó d'empènyer la nau cap amunt. L'espai que configuren resulta més complex al transsepte quan s'observa defugint la linealitat de la nau, i on s'evidencia el contrast d'aquesta fantasia retallada contra els murs neogòtics que tanquen la nau per la façana del Naixement.

Conforme s'enlairen les columnes i es ramifiquen en braços més petits, inclinant-se segons la lògica invertida d'un polígon funicular, es van dissolent contra la volta, allà, a 54 metres de terra. El sostre és només l'aparença, ja que a sobre hi ha la veritable coberta. Uns òculs oberts a la volta deixen entrar la llum sense que sapiguem exactament d'on ve, un recurs similar al de la catedral de Sant Pau de Londres. L'efecte imprevisible de la llum directa filtrada pels vitralls, encara sense color, fa la resta esquitxant amb taques les columnes arbòries.

Una de les coses d'aquest espai que més actua sobre els sentits és el fet que la grandària dels elements observats des de baix ens supera. Les columnes, per exemple, les podem envoltar passejant, però si enlairem la vista veiem les mateixes columnes ramificades en elements cada cop més petits com si fossin fets a partir d'encongir els elements més grans fins al punt que ens sembla que els podríem agafar amb la mà. Dins d'aquest espai, el baldaquí és petit i un xic ridícul, n'hi ha prou amb comparar-lo amb la filigrana aèria que Gaudí i Jujol van penjar sobre l'altar de la catedral de Mallorca per adonar-nos-en. El baldaquí ens recorda que Gaudí ja no és aquí, i malgrat que en podem interpretar els dibuixos i les maquetes, no podem reproduir el seu ofici fàcilment.

És cert que construir a partir de quatre indicacions resulta un conflicte i pot posar dubtes seriosos a la seva autenticitat. La geometria que s'ha extret dels elements originals, l'estudi exhaustiu i la posada en obra no poden garantir al cent per cent que l'obra que avui veiem sigui com Gaudí l'hauria imaginada, és cert. L'edifici pateix la repetició, a vegades massa simplificada, d'elements extrets d'un repertori geomètric que, quan es contrasten amb els elements originals, es podrien assimilar al moviment d'un robot d'última generació comparat amb el d'una ballarina. Però tot i així, l'edifici és probablement avui el més gran de la ciutat i, paradoxalment, en alguns aspectes, el més modern i no ens deixa indiferents. És molt millor, per descomptat, que l'obra més espectacular de Santiago Calatrava. I tant de bo la nova terminal de l'aeroport de Barcelona fos així.
http://www.elpais.com/articulo/paginas/l/interior/Sagrada/Familia/elpepisupbqc/20101021elpbqcpag_12/Tes 

11 d’octubre del 2010

Benet XVI visita Barcelona - info web oficial



ATENCIÓ: JA ESTÀ EN MARXA EL WEB OFICIAL

WWW.PAPABARCELONA2010.CAT


                                                           falten 27 dies

PROGRAMA  DE  LA  VISITA  I  MATERIALS  INFORMATIUS

► Programa oficial (català[+]castellà[+])

► Exhortació del Cardenal Lluís Martínez Sistach amb motiu de la Visita Apostòlica del Papa (català [+]castellà [+])
► El Papa dedicarà la Sagrada Família. Què significa dedicar una església? (català [+]castellà [+])
► Com puc ajudar?
● Voluntariat (català [+]castellà [+])
Com es pot participar als actes?
Formulari per demanar invitacions (català [+]castellà [+])

MATERIALS PER A DESCARREGAR
► Cartell (català [+]castellà [+])
► Pregària (català [+]castellà [+])
► Punt de llibre (català[+]castellà[+])

BENET XVI

► Biografia (català[+]castellà[+])

Textos destacats:
● Deus Caritas Est (català[+]castellà[+])
● Spe Salvi (català[+]castellà[+])
● Caritas in Veritate (català[+]castellà[+])


Altres intervencions destacades
● Trobada de Benet XVI amb artistes de renom internacional (21.XI.2009) (català[+]castellà[+])
● Trobada a París (català[+]castellà[+])
● Ratisbona (català[+]castellà[+])
● Trobada amb representants de la cultura a Lisboa (català[+]castellà[+])
► Galeria de fotografies[+]
Llibres de Benet XVI que estan a la venda[+]

 

EL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA
► Breu història . Dades històriques (català[+]castellà[+])
► Web oficial de la Sagrada Família: http://www.sagradafamilia.cat
► Procés de beatificació d’Antoni Gaudí (català[+]castellà[+])
OBRA BENÈFICO-SOCIAL DEL NEN DE DÉU
► Breu explicació (català[+]castellà[+])

REVISTA DE PREMSA
► Notes informatives de l’Arquebisbat (català[+]castellà[+])

► Articles interessants


de:  http://bxvi.wordpress.com/b16-visita-barcelona/ 


Principals obres publicades de Benet XVI a la venda

Dios y el mundo, RATZINGER, Joseph. Entrevista a càrrec de SEEWALD, Peter. Galaxia Gutenberg, 2005

Informe sobre la fe, RATZINGER, Joseph. Entrevista a càrrec de MESSORI, Vittorio. BAC, 2005

Introducción al cristianismo, RATZINGER, Joseph. Sígueme, 2002

Jesús de Natzaret, RATZINGER, Joseph. Claret, 2007

La sal de la tierra, RATZINGER, Joseph. Entrevista a càrrec de SEEWALD, Peter. Palabra, 2005.

Mi vida: Recuerdos (1927-1977), RATZINGER, Joseph. Encuentro, 2005

Orar, RATZINGER, Joseph. Planeta, 2008

Ser cristiano en la era neopagana, RATZINGER, Joseph. Encuentro, 2006

Verdad, Valores, Poder: Piedras de toque de la sociedad pluralista, RATZINGER, Joseph. Rialp, 2000

Yo creo, RATZINGER, Joseph. Encuentro, 2010