El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha enviat al Parlament de Catalunya tres esmenes a la modificació de la llei de política lingüística a partir de les conclusions de l’informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya
presentat la setmana passada. Al text, al qual ha tingut accés VilaWeb,
proposa tres modificacions al redactat presentat: dues supressions de
text i un afegitó. La més determinant és l’eliminació de la
frase que, a l’apartat 1 de l’article 21, afegeix que el castellà també
és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada
centre, d’acord amb els criteris establerts a l’apartat 3 de l’article.
El Síndic recorda que a l’apartat 3 ja consta que el castellà és llengua
d’ús en l’ensenyament i que la seva presència quedarà recollida en els
projectes educatius de cada centre. En canvi, diu, pot ser un problema
mantenir la frase perquè sembla atorgar als centres la capacitat de fixar la presència de les llengües des dels projectes lingüístics.
I diu: “Si l’objectiu és reforçar que el Departament d’Educació
defineixi realment el model lingüístic escolar i en sigui garant,
atès l’efecte esmentat, aquest text es podria eliminar.” En canvi, si
l’objectiu és que aquesta capacitat sigui dels centres, cal tenir
present que l’informe lliurat la setmana passada mostrava com de
relacionada està la presència de les llengües en l’ensenyament segons el
context sociolingüístic de cada centre. “En entorns amb un baix ús
social del català i en centres amb elevada complexitat, hi ha menys
presència del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, i
viceversa”, diu.
En conseqüència, Ribó apunta: “Aquesta tendència dels centres a reproduir i adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn, que debilita el potencial compensador de l’escola en l’ús social de les llengües oficials, es pot veure consolidada pel redactat de la Proposició de modificació de la llei de política lingüística.” Des d’aquest punt de vista, diu, el text que proposa suprimir provocaria l’afebliment de la protecció del català.
En tercer lloc, el Síndic de Greuges diu que si l’objectiu és atorgar als centres la capacitat de fixar la presència de les llengües oficials amb els projectes lingüístics, però sota la supervisió del Departament d’Educació, tampoc no és gaire viable. “Cal tenir present les dificultats que pot tenir la Inspecció per condicionar les decisions preses pels centres en la definició dels seus projectes educatius i lingüístics”, diu.
En definitiva, conclou que la supressió del text protegeix més la presència del català com a centre de gravetat del sistema educatiu, atès el caràcter de llengua pròpia i socialment minoritzada.
Demana que el Departament hagi de compensar les mancances dels projectes lingüístics
El Síndic de Greuges també demana de suprimir l’adjectiu “adequada”
quan parla de la presència que han de tenir les llengües oficials en els
currículums i ens els projectes educatius de centre.
“Parlar de ‘presència adequada’ sense especificar què s’entén per
adequada és un concepte jurídic indeterminat que obre la porta a
múltiples possibles interpretacions (per part de les famílies, dels
centres i, si escau, dels tribunals)”, diu. Aquesta falta de claredat,
afegeix, pot ser contraproduent en un àmbit com el de la llengua, on des
dels darrers anys hi ha conflictes judicials.
A més, també proposa d’afegir la següent frase a l’apartat 3 de
l’article 21: “L’administració pot impulsar l’adopció per part dels
centres de mesures necessàries per compensar les mancances en els usos lingüístics de les llengües oficials minoritzades.”
Recorda com l’informe presentat mostra que l’aula és l’únic àmbit d’interacció social dels alumnes en el qual el català és la llengua d’ús principal,
especialment en els territoris més densament poblats i on la presència
del castellà fora de l’escola és predominant. A més, assenyala que
determinar la vehicularitat fonamentalment en funció de la competència
lingüística de l’alumnat pot no protegir necessàriament la
presència del català perquè, d’una banda, els centres amb baixa
competència en català també acostumen a tenir baixa competència en
castellà –encara que menys–, ja que la competència lingüística està molt
relacionada amb factors de caràcter socioeconòmic i sociocultural dels
alumnes. “Aquesta relació entre resultats en les proves de competència
i composició social del centre pot justificar un ús vehicular en
l’ensenyament tant del català com també del castellà, i pot no servir necessàriament per incrementar la presència del català on aquesta sigui menor.”
D’altra banda, exposa que no és fàcil acreditar centre per centre
la relació directa entre increment de vehicularitat a l’ensenyament
d’una determinada llengua i millora de la competència lingüística de
l’alumnat. D’acord amb aquestes consideracions, proposa que la
modificació de la llei de política lingüística reforci la relació entre la vehicularitat i l’ús social de la llengua,
però també que no es confiï tot el model lingüístic a aquesta relació i
també es condicioni a l’ús social de les llengües oficials.
“Si bé l’articulat de la proposició de modificació de la llei de
política lingüística preveu que la determinació de la presència de les
llengües oficials en l’ensenyament tindrà en compte la situació
sociolingüística, aquest articulat no preveu que l’abast d’aquesta
determinació tingui en compte els usos socials fora del centre”, diu el
Síndic de Greuges.
___
