29 de juny del 2016

Un nou àudio de la conversa entre Fernández Díaz i De Alonso revela detalls sobre la seva estratègia

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, al parlament (fotografia: ACN).


El Parlament de Catalunya votarà demà la destitució del director de l'Oficina Antifrau 


28.06.2016
El diari Público ha revelat nous fragments de la conversa entre el ministre d’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En aquest cas parlen sobre la utilització del  Servei Executiu de la Comissió de Prevenció d’Emblanquiment de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), òrgan dependent del Ministeri d’Economia. L’objectiu era investigar els comptes de l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias, al càrrec el 2014, en el moment de la conversa.

De Alfonso diu a Fernández Díaz: ‘Si tu m’ho demanes, jo ho a Juan Manuel Vega, al director del Sepblac. Però, bé, tampoc no vull que el director del Sepblac pensi que hi ha coses rares. El Sepblac el rep i no sé com funcionarà.’

(Anar a la pàg. de Vilaweb per sentir el 1er audio)

Després de parlar de Trias, passen a parlar del president de l’AMI i batlle de Vic de llavors, Josep M. Vila d’Abadal, en qui Fernández Díaz té molt d’interès i que en algunes altres converses havia acusat de ‘talibà’.

Diu Daniel De Alfonso: ‘Sí, sí, sí … Això de Vila d’Abadal sortirà si aquests documents em permeten de lligar bé, amarrar bé, l’aspecte penal. Aniria a la fiscalia directe. Si no, si aquest document arriba i m’ho desmunta… de debò, què queda?: un retret social fort, queden unes advertències i unes recomanacions que li faríem.

(Anar a la pàg. de Vilaweb per sentir el 2on audio)

Segons que explica Público, el Ministeri d’Interior espanyol ha utilitzat també el Sepblac per investigar el líder de Podem, Pablo Iglesias. 

PP, PSOE i C's impedeixen la compareixença de Fernández Díaz al Congrés per les converses amb De Alfonso

( Cada vegada més,  el corrupte govern de Rajoy, corrupte fins a límits inimaginables....   Cada vegada ho és més a la llum pública, ja ha perdut la vergonya.  La primera vegada  que  la va perdre, que jo recordi,  va ser al destituir al jutge Epidio Silva: el jutge va tindre "la gosadia" de ficar a Blesa a la presó de manera preventiva, a fi que no destruis proves de Bankia.
Es clar que els seus electors els hi perdonen tot: El PP de Rajoy acaba de guanyar les eleccions, i amb una dotzena més de diputats!!! El colmo!!!  No hi ha paraules per calificar Fernández Díaz ni a Rajoy. Marxem!  Això no és un país normal, és un olla de grills imprevisible.  Cuca de Llum.)

Fernández Díaz amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, aquest dimarts al Congrés Foto: EFE.



ERC, CDC, Podem i IU havien demanat que el ministre d'Interior donés explicacions sobre la conxorxa per fabricar casos contra ERC i CDC 


La Mesa de la Diputació Permanent del Congrés, formada per representants del PP, el PSOE i C's, ha tancat la porta per unanimitat aquest dimarts a les peticions d'ERC, CDC, Podem i IU per a la compareixença del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, perquè doni explicacions sobre les converses amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, on es parlava de com fabricar casos contra ERC i CDC i distribuir-los a la premsa. Segons fonts del Congrés, els representants de la Mesa de la Diputació Permanent ni tan sols han arribat a debatre sobre les peticions i les han rebutjat per “qüestions formals” adduint que el cas no conté prou elements com per forçar una compareixença amb les Corts dissoltes.

Les peticions demanaven que es convoqués una Diputació Permanent per debatre sobre la conveniència de la compareixença del ministre, un cop el Diari Público ha fet públiques les converses amb el director de l'Oficina Antifrau, on s'aborden rumors com l'existència d'un compte de l'exalcalde Xavier Trias tindria a Suïssa –cosa que es va demostrar falsa- que després van aparèixer a mitjans de comunicació abans de les eleccions.

CDC i ERC demanaven a més la compareixença del president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, en el cas que no cessés el ministre, cosa que el líder del PP es va negar a fer durant la campanya electoral posant l'accent en la gravetat del mètode d'obtenció de la informació: una gravació al despatx del ministre.

La diputació permanent del congrés està formada per dos representants del PSOE, dos del PP, i un de C's. Pel PSOE són el president del Congrés, Patxi López, i la presidenta del PSOE, Micaela Navarro. Pel PP hi ha la vicepresidenta del Congrés, Célia Villalobos, i l'expresidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Per C's hi ha el diputat Ignacio Prendes.

28 de juny del 2016

Mitjans internacionals es fixen en l'independentisme català després del 26-J 2016



Carlota Camps  - Barcelona. Dilluns, 27 de juny de 2016
El diari francès La Tribune assegura que el resultat del 26-J reforça l'independentisme català, ja que guanya força la idea que no és possible canviar Espanya. El rotatiu francès explica que hi ha un "divorci entre el PP i Catalunya", ja que, tot i guanyar a tot Espanya, els populars no aconsegueixen bons resultats a Catalunya. 

La Tribune assegura que la línia dura que està prenent el Partit Popular contra el moviment secessionista és, de fet, un símbol per a molts catalans que "Espanya mai canviarà", i assegura que els catalans ja "no volen sentir a parlar més de devolució de poders a Catalunya". També asseguren que els catalans van optar, tant el 20-D com ahir, per En Comú Podem per aconseguir que les seves aspiracions de fer un referèndum pactat arribessin a Madrid, però que finalment, Unidos Podemos no va aconseguir els resultats esperats al conjunt de l'Estat.

"El referèndum d'autodeterminació reconegut per Madrid sembla allunyar-se", assegura el diari francès. Per aquest motiu, afegeix que "de cop i volta, l'opció encarnada pel procés establert pel Govern català, la d'un procés de separació que porta a un referèndum unilateral, està guanyant força". Després del Brèxit, que ha causat un terratrèmol polític a Escòcia i al Regne Unit, La Tribune es pregunta si Catalunya seguirà el camí dels escocesos.

El Brèxit al Quebec i Catalunya

També el canadenc The Globe and Mail es pregunta si el Brèxit pot afavorir en l'augment dels moviments nacionalistes. En un article d'opinió, Konrad Yakabuski es pregunta si la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que ja ha provocat moviments dins el Partit Nacional Escocès (SNP), pot afavorir també els independentistes del Quebec i els de Catalunya.
 

Puigdemont és “Monsieur Catalexit” segons Liberation

També aquest dilluns, just després de les eleccions espanyoles, el rotatiu francès Liberation ha dedicat un retrat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Sota el títol de “Monsieur Catalexit”, el corresponsal del diari a Espanya, François Musseau, descriu l’arribada de Puigdemont al capdavant del govern català i com encara els complicats mesos que hi ha per endavant.

El diari francès el defineix com un "home educat i civilitzat, amant dels bons modals i de cortesia natural", un home que "ho té tot". A més asseguren que no té res a veure amb el seu antecessor, l'expresident Artur Mas, ja que no té una posició de "messies". També afirmen que mentre que Mas va convertir-se en independentiste per un "càlcul polític", Puigdemont és independentista des de la seva infància.




La carta viral d’un president de mesa electoral que crea polèmica



La missiva parla dels problemes congènits d'un sistema de recompte en el qual els controls són mínims 

A Christian Avilés li va tocar de presidir una mesa electoral a la ciutat de Barcelona durant les eleccions d’ahir. L’experiència el va indignar i l’ha relatada en una carta oberta el seu Facebook, que s’ha fet viral: més de 40.000 usuaris l’han compartida. Avilés explica que va ser testimoni de tot un seguit de pràctiques irregulars que ‘demostren les falles del sistema’ i que ‘a l’hora de la veritat hi ha un control mínim’. La irregularitat que el va fer ‘al·lucinar’ més i que denuncia amb vehemència és un fet vox populi; algunes vegades el recompte dels vots no quadra i, en lloc de repetir-lo, els vots sobrants (en aquest cas dos) esdevenen blancs. ‘Suposo que ara entendreu millor per què guanya les eleccions un partit corrupte i per què no vol que hi hagi vot electrònic (seria molt més barat, sí, però massa fiable)’, acaba dient.
 


Ací podeu llegir la carta completa publicada al Facebook de Christian Avilés, traduïda de l’espanyol:

«Em sap greu, és llarg, però si no ho dic rebento.

Fa una estona que he arribat a casa després de ser president d’una mesa electoral a Barcelona i encara estic al·lucinat. A part de diverses irregularitats que no detallaré per no allargar-me, però que demostren les enormes falles del sistema, he al·lucinat amb un munt de coses. Primer: després del recompte, faltaven un parell de vots que no apareixien. La responsable de la junta electoral insistia a dir: ‘Això és normal, no quadra mai.’ Jo li he dit que havia de quadrar, i ella que fa: ‘És igual, els vots que no es trobin es posen en blanc i ja està.’ Després s’ha afegit a la festa l’apoderat del PP, que insistia a declarar els vots que faltaven com a vots en blanc, ‘vaja, com es fa sempre’. Jo els he dit que no, que a més, ‘com ho quadraré després’, i aquí ha vingut la meva primera sorpresa. Em diuen: ‘Què, quadrar? Si ara quan signis l’acta tots aquests vots van a les escombraries.’ I dic: ‘Com? No els he de portar al jutjat escortat per la policia?’ I em diuen: ‘És clar que no, tu als jutjats hi portes només les actes amb els resultats finals.’ És a dir, penseu en un poble o ciutat petits, d’aquests de l’Espanya profunda, on tothom es coneix, s’ajunten els tres de la taula i emplenen el que els surt dels ous perquè després no cal lliurar els vots per demostrar res. De fet, si hagués volgut, jo mateix hauria alterat els resultats, perquè moltes estones del dia hem estat sols a la taula dues persones.

Després ve la conya del vot per correu: a primera hora et donen un feix de sobres amb els vots per correu, però a l’hora de la veritat hi ha un control mínim, per no dir nul, en algun moment. Qui em diu que en un d’aquests pobles de l’Espanya profunda no agafen tots els sobres de correu i els canvien per uns altres. Estan tot el dia a sobre de la taula i no els custodia ningú.

I, per acabar, la conya de l’escrutini del senat… Deixant de banda que la meitat de la gent no sabia què havia de votar, ni qui s’hi presentava, ni per a què serveix això (especialment la gent gran, que preguntaven on havien de posar la X, com si fos un formulari d’Hisenda)… Deixant de banda tot això, l’escrutini és insultantment ridícul. Us en recordeu de quan escollíeu delegat de classe a l’escola? S’anaven posant noms i es marcava una X cada vegada que es votava algú. Després se sumaven les X i llestos. Doncs igual, però amb una llista de més de mil X. A més, com que es poden marcar ‘fins a 3 caselles’, hi ha qui només en marca una o dues, de manera que el nombre final de vots no ha pas de coincidir amb el nombre total de votants. Aquí és quan he dit: ‘Bé, suposo que ara sí que guardarem les paperetes amb les X, és l’única manera de demostrar que això que poso en l’acta és cert.’ Doncs bé, m’han tornat a deixar garratibat: les paperetes del senat també van totes a les escombraries. Bàsicament, he anat posant X durant una hora i comptant, i després NINGÚ NO HA COMPROVAT que estigués bé, entre més coses perquè m’han dit que això no es comprova mai, que seria impossible. És a dir, que si ho hagués volgut m’hauria inventat els resultats del senat i no hauria passat res! Finalment, he agafat les actes, les he ficades en un sobre i me les he endutes jo mateix als jutjats amb moto. Total, als sobres no hi ha cap papereta per a comprovar que allò que diuen les actes és cert…

Vaja, suposo que ara deveu entendre millor per què guanya les eleccions un partit corrupte i per què no volen fer que el vot sigui electrònic (seria molt més barat, sí, però massa fiable).»

27 de juny del 2016

El diari 'Libération' bateja Puigdemont com a 'Monsieur Catalexit'



El Nacional - Barcelona. Dilluns, 27 de juny de 2016
El diari parisenc Libération ha publicat aquest dilluns un perfil del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, titulat "Carles Puigdemont, Monsieur Catalexit". La peça, signada per François Musseau, recull d'aquesta manera l'efecte que pugui tenir el Brèxit –la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, decidida dijous passat en referèndum– sobre les demandes dels independentistes catalans respecte de l'Estat espanyol.

El periodista descriu Puigdemont com un home educat i de "cortesia natural" i assenyala que ell i l'entrenador alemany Joaquim Loew s'assemblen "com dues gotes d'aigua". En conversa amb el periodista de Libération, Puigdemont explica que hi ha hagut 129 presidents de la Generalitat abans que ell fins a Artur Mas, el seu antecessor, però "jo sóc el primer elegit per dirigir el meu país a la llibertat. "No sento odi contra l'Estat espanyol, sinó un immens amor pel meu país. En les parelles en conflicte, la separació és sovint la millor solució".
Quant al Brèxit, Puigdemont afirma que aquest procés "prova que a Europa es poden prendre plenament decisions sobiranes". "Si he de triar entre l'obediència a una decisió del Tribunal Constitucional espanyol, corrupte i espanyolista, o la voluntat del poble català, no dubtaré ni un segon", afegeix el president. Quan el periodista li pregunta si, per tal de dur endavant el projecte independentista arribaria fins al punt de posar-se en risc d'anar a la presó, el president de la Generalitat tampoc no té cap dubte: "Sí, senyor". El retrat es tanca amb l'aclariment per als lectors que, en català, Puigdemont significa "cim de la muntanya."

26 Juny 2016: Rajoy guanya, Iglesias punxa i l'independentisme resisteix

Resultats de les eleccions del 26 Juny 2016.  Catalunya torna a votar diferent que la resta d'Espanya. Com sempre.



José Antich - Barcelona. Dilluns, 27 de juny de 2016
El Partit Popular és el gran guanyador de les eleccions generals celebrades a Espanya aquest diumenge. Mariano Rajoy ho és en termes aritmètics i també en el pla polític. El PP ha demostrat un nivell de resistència alt, més alt del que molts es podien imaginar, començant per les diferents cases d'enquestes a peu d'urna, que van difondre unes dades per les televisions i que han fracassat estrepitosament. El quietisme com a fórmula política li ha funcionat al PP i és obvi que si els populars van sortir del 20-D sense opcions per retenir el Govern espanyol avui gairebé tenen tots els números per mantenir-se i l'única incògnita és, en tot cas, la del candidat.

L'altra cara de la moneda, la de la derrota, té també nom i cognoms: Pablo Iglesias, el màxim dirigent de Podemos. El seu resultat queda molt lluny de les expectatives generades durant tota la campanya i la seva estratègia política s'ha demostrat enormement corrosiva per a l'esquerra. Va impedir a Pedro Sánchez de ser president del govern la primavera passada amb demandes en què no creia i amb l'únic objectiu de fer descarrilar el projecte socialista i ocupar el seu lloc. La seva avarícia sense límit el col·loca avui en una posició impossible: haurà de negociar amb el cap cot amb els socialistes si és que pot i passarà a la història com l'home que des de la nova esquerra va consolidar al PP al govern d'Espanya. Tot un rècord en tan sols sis mesos.

El tercer agent polític de la nit és l'independentisme català. Com el mes de desembre passat ha afrontat els comicis en unes condicions ambientals extraordinàriament difícils. Absent dels mitjans de comunicació, especialment de les televisions però també de la premsa escrita; amb bona part del seu electorat molt desorientat pels canvis de ritme en el projecte que va guanyar les eleccions catalanes el passat 27-S; i amb el factor CUP torpedinant sempre que ha pogut les iniciatives conjuntes d'Esquerra i Convergència. Les dues formacions retenen els seus 17 escons i no hi ha canvis en la distribució, nou per als republicans i vuit per als convergents. Aquí també les enquestes van fer un estropellament ja que en l'inici de la nit les previsions eren d'11-12 per a ERC i de 5 per a CDC. Per als primers el resultat és agredolç i per als segons aigua beneïda.

No són, òbviament, aquests els únics titulars de la nit electoral, però queden lluny dels tres més importants. Cal ressenyar els diputats aconseguits per Pedro Sánchez, que encara que retrocedeix reté la segona posició al mapa polític espanyol. La seva gran rival Susana Díaz surt debilitada a Andalusia, cosa que alleuja en aquests moments al secretari general del PSOE. Per cert, la campanya anticatalana de la líder andalusa no li ha donat rèdit polític i potser és perquè l'anticatalanisme únicament li funciona al PP. En qualsevol cas valdrà la pena de retenir en el futur el llenguatge groller i insultant que Díaz ha fet servir.

Un últim apunt per als guanyadors a Catalunya, En Comú Podem. Si la campanya dura una mica més de temps els seus dirigents haurien entrat en tantes contradiccions com renúncies electorals han hagut de fer. El més greu, la del referèndum a Catalunya que ha anat basculant com una baldufa de línia roja a un color indeterminat que, en paraules del cantant/polític Lluís Llach, es podria assemblar al marró merda d'oca. Les frenades en sec, en política es paguen. Com ha pagat el PSC a Lleida el seu pacte amb Ciutadans i les seves renúncies catalanistes, començant per la llengua. Per primera vegada des de les eleccions de 1977, els socialistes catalans no tenen diputats en una província catalana. I Ciutadans? Una posició residual a Espanya que els fa prescindibles per a tot. Per cert, a Catalunya l'últim lloc.

26 Juny 2016 resultats al Senat: ERC arrasa al senat i CDC perd sis senadors



A la Valenciana guanya tres senadors i Units Podem Més n'obté un 

L’escrutini de vots al senat espanyol ha arribat gairebé al 70% i dibuixa canvis importants al Principat, on ERC passaria de 6 senadors a 10 i CDC en perdria 4, de manera que es quedaria només amb 2. En Comú Podem, que en tenia 4, els mantindria. 

Al País Valencià, el PP mantindria els 9 senadors i el PSOE perdria els 2 obtinguts al desembre. La coalició A la Valenciana (Compromís, Esquerra Unida i Podem) passaria de no tenir-ne cap a obtenir-ne 3.

A les Illes, pocs canvis. El PP mantindria els 4 senadors que ja té i la coalició Units Podem Més passaria a tenir-ne un

23 de juny del 2016

Los principales medios internacionales recogen de forma destacada la noticia de las conversaciones del ministro del Interior con el jefe de la Oficina Antifraude catalana


Financial Times:







La Tribune, Francia. "España: el gobierno busca "montar" escándalos contra los independentistas catalanes"
http://www.latribune.fr/economie/union-europeenne/espagne-le-gouvernement-a-cherche-a-monter-des-scandales-contre-les-independantistes-catalans-581295.html





The Guardian, UK. "Ministro español acusado de conspirar contra rivales políticos"




Los principales medios internacionales recogen de forma destacada la noticia de las conversaciones del ministro del Interior con el jefe de la Oficina Antifraude catalana

Imágenes y texto del diario Público, que es  el que ha publicado primero este caso de corrupción.

Tercer lliurament de converses entre Jorge Fernández i Daniel de Alfonso



Barcelona. Dimecres, 22 de juny de 2016
Un nou lliurament de converses entre Fernández Díaz i De Alfonso publicades per Público revelen les intencions del ministre d'accelerar les accions de la fiscalia, per filtrar suposats casos abans de la consulta del 9-N. 

 

Fernández Díaz: "Això la fiscalia t'ho afina, fem una gestió"- Audio 3:22 min

Fernández Díaz: "Això és un torpede a la línia de flotació". Audio 1:50 min

La transcripción completa de las conversaciones entre Fernández Díaz y De Alfonso: "Esto la Fiscalía te lo afina"





22/06/2016
Fernández Díaz: "El presidente del Gobierno lo sabe"
De Alfonso: "Ahí me tengo que cubrir las espaldas"
Fernández Díaz: "Nadie va a sospechar que sale de la Policía"

Filtración 1

Jorge Fernández Díaz (JFD): Quedamos si te parece. Yo tomo buena nota y voy a trasladar esta conversación a quien te puedes imaginar, le explico, ¿no?. Lo que me has dicho y tal.

Daniel de Alfonso (DA): Sí, no te preocupes.

JFD: Esto queda entre nosotros y a quien se lo voy a contar, que es una tumba, como es obvio ya actuará como estime oportuno y conveniente. 





22 de juny del 2016

Clam per la dimissió de Fernández Díaz

Vista de la concentració a favor de la dimissió de Jorge Fernández Díaz, aquest dimecres a Barcelona Foto: EUROPA PRESS


El Sindicato Unificado de Policía y la Asociación Unificada de Guardias Civiles exigen la "inmediata destitución" del ministro del Interior en funciones, Jorge Fernández Díaz.



El Sindicato Unificado de Policía y la Asociación Unificada de Guardias Civiles exigen la "inmediata destitución" del ministro del Interior en funciones, Jorge Fernández Díaz, por su presunta implicación en una conspiración contra políticos catalanes independentistas. 

En un comunicado conjunto ambas organizaciones, las mayoritarias en ambos cuerpos, subrayan que las conversaciones filtradas y supuestamente mantenidas por Fernández Díaz con el director de la Oficina Antifraude de Cataluña, Daniel de Alfonso, revelarían "una utilización de los recursos del Estado con fines partidistas absolutamente inaceptable en una democracia". 

Forcadell convoca d’urgència la Mesa del Parlament per destituir De Alfonso


Jorge Fernández Díaz, hauria conspirat amb el responsable de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.


Josep Prat - Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 22 de juny de 2016


La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha convocat d’urgència la Mesa del Parlament a les 13h per veure les accions que es poden dur a terme per les gravacions, publicades pel diari Público, en les quals el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, hauria conspirat amb el responsable de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per fabricar casos de corrupció contra CDC i ERC.

Forcadell, que ha parlat aquest matí a TV3, ha assegurat que el Parlament té “tots els mecanismes a punt” per destituir De Alfonso, si els grups així ho demanen. El magistrat, que va ser designat el 2011 amb els vots de tots els partits menys Solidaritat Catalana, podria ser fulminat, després del rebuig generalitzat a la seva actuació. “Es pot fer amb un marge ràpid de temps. S’ha de complir el reglament, però també es pot fer per procediment d’urgència”, explicava ja a primera hora Forcadell.

Sobre si una eventual compareixença de De Alfonso es podria produir abans de les vacances d’estiu, la cara visible de l’hemicicle ha assenyalat que també pot ser així si hi ha consens, i és que “no es pot deixar passar fins al setembre”.

El text


L'escrit que es votarà ha estat entrat a mig matí per tots els grups parlamentaris (JxSí, C's, CSQP, PSC, CUP), llevat del PP, i es demana la revocació de Daniel de Alfonso com a director de l'Oficina Antifrau. Concretament, fan referència a l'article 11, punt 1 i punt 2 de la normativa de l'òrgan, afegint que "en el supòsit de negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, el director té dret a assistir i fer ús de la paraula a la mencionada comissió".

Segons això, el cessament haurà de ser aprovat pel Parlament de Catalunya amb una majoria de 3/5 parts. En el cas que no s'aconseguís, es repetiria la votació i només caldria la majoria absoluta.

El silenci extraordinari a la premsa espanyola sobre l’escàndol de Fernàndez Díaz. Exemple de manual de com està de manipulada la premsa espanyola, i en particular la editada a Madrid.


Recull i anàlisi de les portades dels principals diaris espanyols i catalans sobre la revelació feta pública per Público



 Portades dels diaris. Exemple de manual de com està de manipulada la premsa espanyola, i en particular la editada a Madrid. Imatge de vilaweb.


Els enregistraments en què se sent com, poc abans del 9-N del 2014, el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, conspirava amb el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per fabricar draps bruts contra CDC i ERC són un escàndol polític enorme.  Tot i això, en les portades dels principals diaris espanyols en paper d’avui no hi ha ni rastre d’aquesta bomba informativa.Un escàndol tan gran que en un país democràtic seriós hauria fet dimitir el ministre i fins i tot el president del govern espanyol.

El diari Público va publicar la informació amb els enregistraments ahir a les sis de la tarda. Durant tot el vespre, només la premsa catalana i ElDiario.es se’n van fer ressò. Silenci absolut a les portades dels diaris espanyols a internet, abocats a fer un seguiment del partit de l’Eurocopa entre Espanya i Croàcia. La campanya esclatava amb un escàndol que esquitxava de ple el cap de llista del PP per Barcelona i ministre d’Interior en funcions i no n’hi havia cap referència. Per a afegir-hi surrealisme, al vespre Josep Cuní entrevistava Mariano Rajoy a 8TV sense fer-li cap pregunta sobre l’escàndol; l’entrevista havia estat enregistrada al matí . No fou fins a última hora del dia que El País i El Mundo van fer alguna referència a la conspiració de Fernández Díaz i De Alfonso, però agafant el rave per les fulles, titulant: ‘CDC i ERC demanen la dimissió de Fernández Díaz i del director de l’Oficina Antifrau’.  Així, sense dir ni tan sols per què. A El Mundo, el titular era semblant: ‘CDC i ERC demanen la dimissió de Fernández Díaz per les escoltes amb el director de l’Oficina Antifrau’. Aquí ja diuen que és per unes escoltes, però sense dir res sobre el contingut d’aquestes escoltes.

Hom podia pensar que, tenint en compte la magnitud de la revelació, en les edicions de paper d’avui hi hauria un gran desplegament. Però no: ni una referència a El País, El Mundo, La Razón, ABC… I amb prou feines si es pot veure a La Vanguardia i a El Periódico, que situen la informació en un racó de la portada. Només l’Ara i El Punt Avui ho destaquen com a tema del dia. No ha estat fins ben començat el dia que la majoria de diaris espanyols han anat destacant el cas com a principal tema del dia: l’escàndol és d’una magnitud política tan gran que ha capitalitzat la jornada de campanya d’avui i és inevitable fer-se’n ressò.

Ara, és interessant de veure quin és el tractament que n’han fet. Per exemple, el diari El Mundo, a migdia, tenia l’escàndol dels enregistraments com a tema principal, amb el titular: ‘Els enregistraments al ministre de l’Interior rebenten la campanya’. Els articles que l’acompanyen són definidors d’un punt de vista ben concret, d’una manera peculiar d’observar i explicar l’escàndol: ‘Qui va enregistrar al seu despatx Fernàndez Díaz i De Alfonso?’, i ‘Rajoy dóna suport al ministre: “Ha donat explicacions clares”.

La premsa espanyola ignora l'escàndol de Fernández Díaz i l'Oficina Antifrau

(L'ARA  i   ELPUNT-AVUI   son els únics  que reflexen en portada la gravetat del tema.  No obstant això,  ha sigut tema monogràfic del dia a la ràdio i tv.  He observat el mateix comportament dels medis publicats a Madrid  respecte a les 4 grans manifestacions demanant l'independència:  ho ignoren, perquè de fet no volen donar cap altre resposta que l'actual statu quo. Cuca de Llum)

 

Cap dels quatre diaris editats a Madrid publiquen en portada les converses filtrades per "Público"



El cas Antifrau, les converses entre el ministre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau on conspiren per fabricar escàndols contra ERC i CDC, no existeix a la premsa espanyola. Cap dels quatre diaris editats a Madrid situen el tema a les seves portades malgrat l'impacte que ha causat a la política catalana en plena campanya electoral del 26-J. Tampoc la notícia ha aparegut als informatius del vespre de les televisions estatals.

21 de juny del 2016

La CUP tira pel dret i es limita a renovar la direcció

Membres del secretariat nacional de la CUP i diputats del grup en la reunió celebrada ahir a la tarda a la seu de la formació. Foto: ELPUNT AVUI.



Els nou membres que queden en el secretariat redactaran el reglament i una assemblea triarà el nou equip, previsiblement, al juliol 

Els dimissionaris exigien més debat polític per desfer els empats 

La CUP va donar ahir el tret de sortida al procés de renovació que ha d'afectar el seu òrgan de direcció. La dimissió en bloc, la setmana passada, de sis dels quinze membres del secretariat nacional va fer saltar totes les alarmes i va fer evident la divisió dins l'esquerra independentista. Tanmateix, la renúncia i la duresa de la carta enviada als mitjans pels sis cupaires pròxims a l'organització Poble Lliure, en què s'arribava acusar dirigents de practicar “actituds sectàries i maquiavèl·liques”, no ha alterat gens el full de ruta de l'organització, que, des de l'assemblea d'Esparreguera celebrada al maig, ja comptava a renovar la direcció per evitar votacions indigestes com la dels pressupostos, la negativa als quals va propiciar que el president Puigdemont anunciés la convocatòria d'una qüestió de confiança al setembre.

Davant d'aquest nou obstacle, que haurà de salvar una formació dividida entre els que són partidaris d'avançar cap a la independència, encara que sigui donant suport explícit a Junts pel Sí, i aquells que reclamen, abans de res, un gir a l'esquerra de les polítiques del govern per tal de sumar ciutadans a la majoria social que requereix la construcció de la república, s'imposa només un canvi de noms que aporti més consens i permeti dirimir el frec a frec en les votacions.

Ahir, en la reunió del secretariat nacional, ja sense els membres dimissionaris, es va continuar apostant per la renovació de la direcció, per la qual cosa a partir d'ara els onze membres que queden en aquest òrgan estaran dedicats en cos i ànima a la redacció del reglament electoral que haurà de regular el com, el qui i el quan d'aquest procés de renovació, d'acord amb els nous criteris que es van aprovar a Esparreguera. Així, onze dels quinze membres seran triats a partir de candidatures conjuntes, d'acord amb una proposta que enllesteix l'exdiputat Quim Arrufat per reorientar el debat i les posicions tan encallades en el si de l'esquerra independentista. El nou format, que incorpora la possibilitat del vot electrònic dels militants, també inclou que els quatre membres restants siguin escollits en candidatures individuals. Aquest nou sistema “ha de millorar la capacitat d'acció política”, explica la formació en un comunicat lliurat a la premsa en acabar la reunió.

El nou reglament electoral s'aprovarà en un consell polític que es podria celebrar a principis de juliol. A partir de llavors, s'obrirà el període per presentar candidatures. La segona fase estarà centrada en l'assemblea nacional en què la militància haurà de votar els nous membres del secretariat nacional. Aquest òrgan es podria convocar cap a finals de juliol per poder dur a terme posteriorment el debat polític en què la CUP haurà d'afrontar la qüestió de confiança a Puigdemont, prevista per a finals del mes de setembre. Les dates, però, les decidirà el consell polític.

A la reunió d'ahir, celebrada a la seu de la formació, també hi van assistir diputats i exdiputats del grup parlamentari de la CUP, que van expressar que, malgrat la “duresa del darrer període polític, la tasca assembleària i democràtica de l'esquerra independentista ha estat el màxim d'acurada possible”, segons el comunicat. A l'hora de valorar les dimissions, el secretariat també va expressar que no en comparteix els motius i que es va demanar a les sis persones que van deixar el càrrec que reconsideressin la decisió, sense èxit.

En el secretariat nacional, hi continua havent Laia Altarriba, Neus Montaner, Xevi Generó, Laura Rafecas, Ferran Carbonell, Òscar Simón, Llorenç Casanova, Nora Miralles i Hugo Alvira. Els dimissionaris van ser Ester Rocabayera, Guim Pros, Roger Castellanos, Tomàs Sayes, Joel Jové i Omar Diatta. Aquest secretariat va ser escollit en l'assemblea de fa un any a Castelló i els sis membres que han renunciat al càrrec són els que, si bé van resultar escollits, van obtenir menys suports de tot l'equip format pels quinze secretaris.

LES DATES 
22.06.16  -  Sis membres del secretariat nacional de la CUP renuncien als seus càrrecs en l'òrgan de direcció. 
07.2016  -  El consell polític ha d'aprovar el reglament electoral i més tard una assemblea triarà el nou equip. 
09.2016  -  Es preveu que el president Carles Puigdemont se sotmeti a una qüestió de confiança.

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/979055-la-cup-tira-pel-dret-i-es-limita-a-renovar-la-direccio.html?cca=1

20 de juny del 2016

Catalunya. El sí a la independència guanya amb claredat, el Sí s’acosta al 57% i el No al 43%




Un enquesta del Grup Godó publicada a la Vanguardia atorga 15 punts d’avantatge als partidaris de la independència, malgrat això amaguen el resultat i diuen que la ciutadania prefereix més autogovern.

Espanya mai acceptarà un referèndum, ni amb una victòria de Podemos, saben que l’independentisme va en augment i el sí podria guanyar amb molta claredat. A Espanya cap partit polític accepta la veritable democràcia del dret a decidir. Això explica el perquè Pablo Iglesias renuncia a la línia vermella del referèndum, sap que quan diu que el no guanyaria el referèndum d’autodeterminació de Catalunya no és veritat.

En Comú Podem pot ser la força més votada a les eleccions a Catalunya segons totes les enquestes, però el sí a la independència augmenta.

A partir del 26 de juny caldrà que les forces independentistes replantegin la seva estratègia, amb les actuals dades a la mà, els partits independentistes no augmenten, però si els partidaris de la independència, el que confirma el que han explicat al directe!cat fa uns dies, independentistes de pedra picada voten En Comú Podem, perquè el partit d’Iglesias ofereix un relat, ofereix un camí per exercir el dret a decidir i capten un clar vot independentista.

El referèndum és la clau, sigui mitjançant una DUI, un RUI o qualsevol altre mitjà, la democràcia dels vots és imparable.
Els partits independentistes que formen govern a Catalunya farien bé de reflexionar i pactar amb les entitats de la societat civil un full de ruta clar i sense fissures per aprofitar la decepció que provocarà que el referèndum impossible dels comuns mai serà realitat malgrat que governin.

Referèndum independència: SÍ 48,4. No 35,3. Si trèiem l’abstenció, el Sí s’acosta al 57% i el No supera el 43%.

El resultat segons diu La Vanguardia és clar i contundent, sorprèn però com el diari del grup Godó no ho converteix en un titular. No solament no en fa titular que ho amaga absurdament dient que la gent aparca la independència en favor de més autonomia. Tot plegat absurd, tenim la independència a tocar i perdem el temps en discussions banals i sense sentit.

España: Colegios católicos ahorran al Estado unos 3.500 millones de euros



MADRID, 16 Feb. 12 /(ACI/Europa Press).- El vicesecretario para asuntos económicos de la Conferencia Episcopal Española (CEE), Fernando Giménez Barriocanal, ha afirmado que los colegios concertados de la Iglesia Católica ahorran a las administraciones públicas más de 3.500 millones de euros, ya que, según ha explicado, hay 1,3 millones de alumnos en colegios concertados de titularidad de la Iglesia Católica. 

En declaraciones a la Cadena Cope recogidas por Europa Press, Barriocanal ha explicado que, aunque es "complicado" valorar el ahorro que la Iglesia supone al Estado, también hay que sumar "decenas de miles de millones" de los hospitales de la Iglesia, la atención a inmigrantes, a víctimas de violencia de género, de los comedores sociales o de la ayuda para la reinserción de exdrogodependientes.
Sobre las encuestas que dicen que la posición de la Iglesia está debilitada, Barriocanal ha subrayado que "la mayor encuesta" sobre la opinión que se tiene de la Iglesia es la declaración de 9,2 millones de contribuyentes españoles que deciden asignar un 0,7 por ciento de sus impuestos a la Iglesia católica. A su juicio, el crecimiento de esta cifra es "un paso muy importante".

Según anunció este miércoles el portavoz y secretario general de la CEE, Mons. Juan Antonio Martínez Camino, un total de 7.454.823 millones de contribuyentes asignaron el IRPF a favor de la Iglesia en 2011 (correspondiente al ejercicio de 2010), un 0,96 por ciento más (casi 200.000) que en el ejercicio anterior, aunque la asignación total cae hasta los 248,3 millones de euros, frente a los 249,4 del ejercicio anterior, es decir, algo más de un millón de euros menos (1.162.820).

Además, indicó que, si se tiene en cuenta que el 23,8 por ciento de las declaraciones que se presentaron fueron conjuntas, se puede estimar que en la pasada primavera más de 9,2 millones de contribuyentes asignaron a favor de la Iglesia Católica.

Barriocanal ha explicado que la CEE destina la parte fundamental de esta cantidad que recibe al mantenimiento de la red de 22.700 parroquias, para la labor evangelizadora, y una serie de partidas a las conferencias episcopales del tercer mundo, a la Santa Sede, o a Cáritas, partida, esta última, que han incrementado en un 25 por ciento debido a la crisis. 

En este sentido, ha asegurado que la situación de los españoles durante este tiempo de crisis, sin la ayuda de Cáritas, "habría ido peor" ya que, según ha explicado, hay personas "con traje y corbata" que necesitan ir diariamente a comer a los comedores parroquiales, a que les ayuden con el pago de la luz, que buscan recibir atención primaria o que están "desesperanzadas".
 
Mientras tanto, ha indicado que los sacerdotes viven "con sobriedad" porque, según ha aclarado, no reciben un sueldo por un trabajo –exceptuando los que trabajan en colegios, institutos u otros– sino que lo que prevé el código de derecho canónico es que el obispo debe proveer a sus sacerdotes de una "adecuada sustentación" para que puedan vivir de en torno a unos 800 euros.

19 de juny del 2016

L’educació diferenciada, tot un repte (16/03/2016)




Sovint l’activitat política simplifica la seva argumentació per a poder tenir llançar un missatge més senzill a la societat. De totes maneres, sovint, no tot és tant fàcil. La llibertat de les persones té múltiples expressions, i com a tals, suposen programes o ideals del tot legítims. Per a fer propostes de canvi o de millora, per tant, calen propostes sòlides i ben fonamentades.

En el cas de l’educació diferenciada, en contra del que des de partits d’esquerres es diu, de forma repetitiva, les raons per retirar el concert educatiu es basen en prejudicis i valoracions superficials, tal com es recull en la motivació de la proposició de llei de modificació de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, per a l’eliminació dels concerts de les escoles que separen per sexes. Aquesta motivació, impulsada pel grup parlamentari “Catalunya Si Que Es Pot”, té dues vessants.

Una jurídica, basada en un jurisprudència favorable, sense citar la que no ho és, igualment abundant, sobre l’opció de destinar fons públics a diferents models pedagògics, per raons del tot validades científicament, com passa amb l’esport femení (que també està segregat i té suport des dels pressupostos públics) o bé, fins i tot, amb el fons destinats a polítiques de discriminació positiva en favor de millors oportunitats de les dones, només per posar alguns exemples.

I per l’altre, per decepció de tants anys de lluites democràtiques, les mencions a una història franquista que va assignar un rol a la dona molt negatiu pel seu creixement com a persona, com si ara fossin encara vigents. Ben el contrari, els centres d’educació diferenciada, tant per noies com per nois, tot i que la motivació de la modificació de llei, sembla que només s’adreci a les noies (tot evidenciant una profunda deriva masclista per part del seu redactor, el Sr. Joan Coscubiela -1954-, malgrat sigui molt inconscient atesa la seva edat i trajectòria, i per tant, del tot comprensible), cerca buscar els millors resultats acadèmics i de rendiment, en base a les característiques pròpies d’aprenentatge de cada sexe.

Aquesta aproximació al coneixement i a les habilitats, dels diferents sexes, és del tot clara i ha estat comprovada en molts casos, tot donant, en general, bons resultats. De fet, tampoc és excloent, i suposa una oferta més del sistema educatiu català per a fer propera diverses opcions d’aprenentatge, els quals tots ells donen bons resultats i pels quals no es coneixen efectes secundaris negatius.

En conseqüència, cal estimar que la motivació de la modificació legal no és prou bona ni està ben justificada, llevat que la raó última sigui trencar el consens entorn del que va significar la redacció de la llei d’educació de Catalunya, i les seves especificitats nacionals. Caldria, en tot cas, valorar d’altres elements propis de la priorització en la despesa pública, en un entorn de grans necessitats socials. Aquest debat, que semblaria més oportú per part de les formacions d’esquerres, de fet seria el més urgent.

Si efectivament, entre els usuaris de l’educació diferenciada hi ha beneficiaris del sistema de concert educatiu que no els hi caldria gaudir d’aquest avantatge, tot i pagar, com els qui més els seus impostos, s’hauria d’establir els mecanismes de filtratge corresponents. Però això suposaria igualment haver-ho d’implementar el sistema públic, i exigir copagaments a les rendes altes, més enllà dels impostos generals, i aquest debat, segurament necessari, tard o d’hora, ara no interessa a ningú. Caldria entendre que els impostos serveixen per assolir serveis públics generals i totalment anònims, i que els copagaments per a determinats segments de rendes aportessin fons per a serveis específics o concrets.

En comptes d’això, hom prefereix utilitzar aquest col·lectiu escolar com eina de desgast polític, malgrat sigui contrari a la realitat dels nois i noies que assisteixen a escoles d’educació diferenciada, que ho viuen amb una normalitat extrema. Si la solució és enviar milers d’alumnes al sistema privat, fora del control i inspecció de les autoritats que vigilen els requisits del concert educatiu (el qui paga sempre pot plantejar o exigir determinades condicions o millores), l’efecte pot ésser contraproduent, sobre tot si l’objectiu de fons de tot model educatiu és per tenir una societat més igualitària i cohesionada.

Les elits que fugen dels sistemes públics o concertats, de ben segur, que poc s’identificaran amb el seu país, la seva gent i les necessitats dels més desafavorits. Per això, més que excloure centre educatius, per raons diverses, entre elles els models pedagògics en base al gènere, caldria atreure nous centres dins de la dinàmica pública per establir mecanisme d’integració i relació de tota la comunitat educativa, sense compartiments estancs, i per construir l’espai nacional d’excelència i responsabilitat al que tot poble lliure sempre ha d’aspirar.

La República Catalana no  pot prescindir d’aquest actius, en forma de capital humà, i per això, el futur necessita totes les expressions de treball rigorós que hi ha o hi puguin haver. Siguin de qui siguin i vinguin d’on vinguin.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.


http://in.directe.cat/vicenc-plans/blog/15576/leducacio-diferenciada-tot-un-repte-16032016