Balears: Nou revés de les famílies al govern de Prohens (anti-mallorquí): un 80,5% tria el català com a primera llengua a l’escola. La xifra augmenta respecte del curs passat, quan la van triar un 78,5%

 

 Vilaweb - 25.07.2025

El 80,52% de les famílies amb infants que comencen els estudis a 4t d’Educació Infantil en centres sostinguts amb fons públics han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que el 19,48% han optat pel castellà. Són xifres que ha donat a conèixer avui el govern i que mostren la resposta contundent, un any més, als atacs a la llengua en educació. 

A Menorca, el 91,56% de les famílies han optat pel català, mentre que a Mallorca ha estat el 82,72%. A Eivissa i Formentera és on hi ha les xifres més baixes: un 60,34% han triat català. 

 L’any passat, el percentatge de famílies que van escollir el català va ser del 78,5%. 

 L’Obra Cultural Balear ha celebrat la resposta de les famílies: “Una vegada més, malgrat els obstacles i les campanyes del govern per satisfer els seus socis d’extrema dreta. Una gran notícia!” De fet, el nombre de persones que han escollit el català ha augmentat amb relació al curs passat, el primer que es podria triar castellà com a primera llengua d’ensenyament, tot i que el govern hagi facilitat el procés administratiu per formalitzar la matrícula de manera completament telemàtica, tal com reclamava també l’extrema dreta, a més de les campanyes informatives que s’han dut a terme els darrers mesos.

A aquesta notícia, s’hi afegeix la forta resposta que van tenir els centres de les Illes respecte del pla de segregació lingüística: per al curs vinent, només se n’hi han adherit dinou –i tots concertats–, prop d’un 5% de la totalitat dels centres de les Illes.

El curs passat va acabar també amb 171 centres adherits contra “el pacte de la vergonya” de PP i Vox que ataca el català que, entre més mesures, inclou la vehicularitat del castellà en l’educació.

https://www.vilaweb.cat/noticies/families-primera-llengua-ensenyament-catala-illes/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR4Bzh9ofd4tFojIsEJ98_AmlAGyEC7O4zwGfdF_rc66uXVBYgqob1g9MiyrzQ_aem_70egQKjoG1A3HyHMuvVIHA

 

Merkel : "...los ignorantes nos cuestan mucho dinero"

 AIXÒ  ÉS  AIXÍ  DES  DE  FA MÉS DE 100 ANYS,  DES  D'ABANS  DE  LA  1a GUERRA MUNDIAL, GRÀCIES ALS GRANS CONSENSOS, COM DIU AQUEST RESUM. AIXÒ VOL DIR QUE TOTS ELS ALEMANS HI  ESTAN D'ACORD,  TOTS  A FAVOR  D'UN ENSENYAMENT  DE  LA MÉS  ALTA  QUALITAT.

 

 

 

COM  ES  POT  ENTENDRE SINÓ ÉS  AIXÍ, QUE HAGIN RECONSTRUIT  EL  PAIS 2 COPS EN UN MATEIX SEGLE??  DONCS PERQUÈ MATERIALMENT HO HAVIEN PERDUT TOT, PERÒ LA FORMACIÓ PERSONAL LA PORTAVEN  POSADA.

 

 

 

 

 A CADA GENERACIÓ NEIXEN PERSONES AMB CAPS BRILLANTS EN LES DIFERENTS BRANQUES DEL SABER. SI AQUEST TALENT REB LA FORMACIÓ ADÏENT, ALESHORES ESTARÀ EN CONDICIONS DE FER MILLORES, DE FER RECERCA, I TOTA LA SOCIETAT ENS EN BENEFICIAREM. SINÓ EL PAÍS ANIRÀ QUEDANT ENDARRERIT RESPECTE D'ALTRES  QUE  SI  QUE  EXIGEIXEN UNA FORMACIÓ  ÒPTIMA. 

 

LES  MILLORES  MOLT SOVINT, QUASI SEMPRE, SÓN MOLT PETITS CANVIS  NECESSARIS PER  MILLORAR  L'ORDRE, O EL FUNCIONAMENT D'UN ENS GRAN... O  D'UN  ARMARI,  O D'UN CALAIX, TAN SE VAL: CAL SABER DETECTAR QUÈ FER I FER-HO. LES PETITES MILLORES ESTAN A L'ABAST DE TOTHOM: CAL TENIR EMPENTA PER VÈNCER LA MANDRA I IMPLEMENTAR-LES. L'EMPENTA TAMBÉ ES POT ENTRENAR.  

 

LA FORMACIÓ ÉS UNA INVERSIÓ A LLARG TERMINI, IMPRESCINDIBLE SENSE VOLTA DE FULL. SI ES VOL "ESTALVIAR", PASSA EL QUE  DIU  MERKEL.

( Post amb 75 visites)

 

 

__

Educación del carácter, dos objetivos importantes, por Dr. Mario Alonso Puig

 

 

 Lo más importante desde el punto de vista educativo es ayudar a crecer en autoestima y en autonomía.

 

 

 

__

Diferencia entre educar e instruir

 

Gregorio Luri: “Si vols que el teu fill sigui autònom i crític, ensenya-li subordinades”

 

 

• El pedagog i doctor en filosofia analitza, en aquesta entrevista, els resultats del darrer informe PISA
•  
•  
•  
• 24.12.2023
• El pedagog Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955) avisa que la davallada sonora del nivell de comprensió lectora i matemàtiques a Catalunya fa gairebé quinze anys que es podia haver previst. En aquesta conversa, analitza els resultats del darrer informe PISA i mira i mira d’il·luminar els problemes que el sistema educatiu arrossega d’arrel: les desigualtats socioeconòmiques, la sobreprotecció dels alumnes, la formació dels mestres, la manca de recursos. I ho explica a partir d’un àmbit fonamental: el vocabulari. A la recerca de respostes tècniques i poc òbvies, Luri s’expressa amb passió, s’emociona amb els exemples i les anècdotes i es meravella amb les idees. A més de pedagog, és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i autor de molts assaigs.

  —Com de previsibles eren els resultats de l’informe PISA?
  —El 2010, el director de l’Agència d’Avaluació de Catalunya, Ximo Prats, ja em va dir: “No anem tan bé com ens pensem.” Aleshores els resultats eren bons, a dalt de tot. Però ja hi havia un indici: el nivell de comprensió lectora dels més petits baixava. Prats em va dir: “Podem preveure quins nens de nou anys superaran quart d’ESO i quins no segons el grau de comprensió lectora que tenen a tercer i quart de primària.”

   

  —La primera mostra que anem malament sempre és la comprensió lectora?
  —Sí. Sempre. No parlo de la mecànica de la lectura: la comprensió és una cosa molt més complexa. Per comprendre un text l’has de situar en el seu context. Hi ha molts estudis sobre això. Un nen amb problemes de comprensió lectora, però molt seguidor del Barça entén una crònica d’un partit molt més bé que no pas un nen amb bona comprensió però que no sap absolutament res del Barça. La clau és el coneixement previ. Has de tenir dades del món per a entendre un text. Aprendre a llegir és una feina que no s’acaba mai.

   

  —I per què és important l’edat de nou anys?
  —Fins a nou anys, els nens aprenen a llegir. A partir dels nou, aprenen llegint. Quan aprens llegint, com més ric sigui el teu vocabulari, més fàcilment llegeixes. I com més fàcilment llegeixes, més coneixement assoleixes. Entres en un cercle virtuós: l’enriquiment mutu de la lectura i el coneixement. Si tens solament un vocabulari de subsistència de cinc-centes paraules, tindràs problemes amb qualsevol text. Com que no l’entendràs, acabaràs detestant la lectura.

   

  —No ensenyem prou vocabulari?
  —Un estudi dels Estats Units va comptar les paraules que els nens senten cada hora segons el nivell socioeconòmic. Vaig intentar replicar-lo aquí. M’he passat moltes hores comptant paraules en diferents àmbits. No són dades estrictament científiques, però sí que són orientatives i coincideixen molt amb les d’aquest estudi. Hi ha nanos que senten al voltant de vuit-centes paraules per hora. N’hi ha que en senten prop de mil sis-centes. Al cap de l’any, pot passar que, entre dos nanos de quatre anys dels nivells extrems, un hagi sentit quaranta milions de paraules més que l’altre. Són en mons diferents. Ho tinc molt clar: bona part del nostre fracàs escolar és un problema lingüístic. Tenir vocabulari no és solament una llista de paraules, vol dir que tens coneixement del món. És allò que deia Wittgenstein: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.”

   

  —Si depèn del nivell socioeconòmic, doncs, el problema comença a casa.
  

  —Per això l’informe PISA sempre diu que l’instrument amb més capacitat predictiva del resultat d’un nen és la quantitat de llibres que tens a casa. Les famílies que en tenen més, fan servir més oracions subordinades. Tothom parla del pensament crític. Si vols que un nano sigui crític, ensenya-li subordinades. No hi ha manera de pensar críticament sense conjuncions. Sembla simplista. Però és així. Si vols que el teu fill sigui autònom i crític, ensenya-li subordinades i conjuncions.
   

• —Parleu de quatre punts de fractura en l’ensenyament. Quins són?
  —El primer són els quatre anys. El segon són els nou, quan es veuen amb més claredat les trajectòries divergents. Els nens que han sentit quaranta milions de paraules fan una trajectòria ascendent; els que tenen un vocabulari pobre, s’estanquen. El tercer és el pas de la primària a la secundària. L’entrada a l’ESO és un xoc per a molts nens, que es troben perduts. L’últim és al final de l’ESO, quan molts es troben en una situació existencialment complexa. No han de decidir què faran, sinó què no faran: què renuncien ser. És la primera vegada que han d’avaluar seriosament les seves capacitats.

   

  —Si de tot plegat ja n’hi havia indicis d’ençà del 2010, per què no s’ha reaccionat a temps?
  —Vés a saber: n’hi ha que fa molts anys que ho avisem, i ens han dit que som uns mestres vellets que enyorem el passat. Mireu, PISA divideix el resultat en set franges. A les dues superiors, hi ha els alumnes que estan perfectament capacitats per a integrar-se en un món complex. A les dues franges inferiors, els manquen els recursos elementals per a fer-ho. El 2009 hi havia un 11% dels alumnes a les dues superiors i un 19% a les inferiors. Això és molta diferència. La cosa lògica serien xifres més semblants a totes dues bandes. En les franges de l’excel·lència, hem baixat fins al 9%. Al nivell de deficiència hem pujat fins al 30%.

   

  —I què ha passat?
  —A Catalunya ens hem centrat completament en el benestar psicològic del nen i ens hem oblidat que l’educació també té una funció política. No parlo d’ideologia. Però has de retornar a la societat allò que la societat hi posa. Has de capacitar. Barcelona pot permetre’s el luxe de tenir un nivell baix d’excel·lència perquè importa talent. Però això no pots mantenir-ho.

   

  —D’on ve això de posar el benestar psicològic de la canalla al centre?
  —El factòtum de PISA, Andreas Schleicher, va dir fa uns quants anys que ens havíem de fixar en Finlàndia. Aquí se’n van escriure molts llibres. Jo sempre deia: “Aneu a Sòria. Tenen resultats millors que no a Finlàndia i el viatge és més barat.” Fa uns dies, Schleicher va dir al Financial Times, sobre Finlàndia: “Els estudiants s’han convertit en consumidors i els professors, en proveïdors de serveis.” Segona cita: “No hem de cercar el benestar dels alumnes a expenses de l’èxit acadèmic, sinó mitjançant l’èxit acadèmic.” I tercera: “Ens pensàvem que Finlàndia era la recepta de l’èxit, però vint anys després no sabem si és part de la solució o part del problema.” És terrible! Ara som en aquest desconcert. Als qui tenien el referent de Finlàndia se’ls ha trencat la joguina.

   

  —I la reacció del departament què us ha semblat?
  —Molt desconcertant. Han causat una crisi de país. Em fa l’efecte que el president ha volgut prendre iniciatives a l’esquena de la consellera. Després d’haver dit la consellera: “Ja sabem quines mesures cal prendre i són aquesta, aquesta i aquesta”, el president va decidir convocar els portaveus de cada partit. Illa, lògicament, li va respondre: “Aleshores retireu les mesures, no?” I ara volen una comissió de savis. A veure: qui governa ha d’assumir el risc de governar. Tens totes les dades: parla amb els docents, parla amb els inspectors. No deleguis, perquè com més gran i variada sigui aquesta comissió, més se centrarà en qüestions ideològiques.

   

  —Tenim un problema amb la formació dels professors?
  —Mireu, tothom parla d’equitat i si no en parles, no tens ànima. Has d’estar-hi a favor. L’equitat es pot mirar d’assolir de mil maneres, però n’hi ha una sine qua non: detectar aviat els problemes d’aprenentatge. Si això no ho tens resolt, ja pots invertir cèntims. Estem ben formats per detectar aviat aquests problemes i donar-los resposta? Crec que no.

   

  —I això ve de la formació que reben?
  —Òbviament. Avui, a Catalunya, és més fàcil que un mestre surti de la facultat coneixent tots els discursos a favor de la fi de l’escola que no pas amb un coneixement ferm d’allò que significa la dislèxia. Ser mestre és un ofici. Pots tenir tota la bona voluntat, però has de saber escriure. I escriure amb un estil. I en els teus textos hi ha d’haver informació significativa. Si no, per més que tinguis la intenció més bona del món, acabaran dient-te adeu. S’ha de saber l’ofici, i l’ofici de mestre és molt complicat. Tant de bo m’equivoqui, però no veig aquesta capacitat de detecció primerenca.

   

  —Hem abaixat el llistó?
  —I ha augmentat la complexitat. Quan vaig arribar a treballar a escola, a vint-i-un anys, tan sols hi havia una farmaciola amb aigua oxigenada i mercromina. Ara són més complexos els problemes de la salut dels alumnes, la composició dels grups, la integració. Que consti que hi estic a favor: vaig treballar en una escola d’educació especial que em semblava un gueto inadmissible. Jo pensava: “En tot el dia, aquests nens no han tingut cap oportunitat de sentir un company formulant una frase ben estructurada. Això els manca i és elemental.” Per tant, estic a favor de la integració. Però la integració no es pot resoldre amb bones intencions. Necessites dotació, formació, bons professionals i, moltes vegades, dos professors per aula.

   
• —El problema dels recursos fa temps que l’arrosseguem.
  —Sí, no descobrim res. També s’ha de dir que no per tenir més recursos els resultats són més bons. El País Basc fa servir molts més recursos que Catalunya i els resultats també hi han baixat. L’augment de recursos és la resposta meravellosa de qualsevol polític. Però això no vol dir res. La clau són els punts de fractura. En les primeres eleccions que va guanyar, el programa polític de Tony Blair era: “Educació, educació, educació.” Aquí ens semblava un referent. Va augmentar el pressupost educatiu com no s’havia fet mai. I els resultats van baixar. En educació o en sanitat, sempre caldran més recursos. Més especialistes, més espais, més màquines. Has de tenir els recursos necessaris, però has de saber invertir-los.
•  

• —També ha canviat el pes de la tecnologia a l’aula.
  —Quan era conseller d’Educació, Ernest Maragall va impulsar el projecte 1×1, un ordinador per a cada alumne. Ell tenia una gran confiança que això resoldria els problemes. Vaig visitar una aula per veure com funcionava. Tots els alumnes miraven l’ordinador i donaven l’esquena al professor, que era darrere seu. Vaig pensar: “Això no pot funcionar.” Perquè la relació pedagògica fonamental és cara a cara. Pots estar d’acord amb mi o no, però si em mires a la cara saps si sóc un fantasma, si crec en allò que dic. No hi ha substitut per a la relació cara a cara, però, dit això, ha de tenir complements. A Mesopotàmia feien servir les tauletes d’argila. A Grècia, les tauletes de cera. Necessitem complements.

   

  —Esteu a favor de prohibir l’ús del mòbil als centres?
  —No m’ha arribat cap estudi longitudinal seriós per a poder dir sí o no a les tecnologies. Les tecnologies milloraran i n’hi haurà més. Són molt atractives. Qui té un problema són els adults, no els nanos. Vagis on vagis veus adults amb un mòbil. Si el mòbil mereix tant d’interès per als adults, què ens fa suposar que els nanos no el valoraran? Em penso que allò que ens fa por de les tecnologies és que situen els adults davant la responsabilitat de donar la tabarra. L’informe PISA diu que els alumnes que tenen prohibit l’ús del telèfon mòbil a l’escola són els qui el fan servir més, de nit, quan se’n van al llit. Això no és un problema del mòbil, sinó dels pares.

   

  —Saber dir prou i predicar amb l’exemple.
  —El pilar fonamental d’una persona educada és la capacitat de postergar la gratificació. Enmig d’aquesta entrevista, no em puc treure la sabata i gratar-me el peu. Saber gestionar les respostes adients segons el context adient és essencial en una persona educada. Això no es diu, però cal educar en la repressió, en l’autorepressió, en la inhibició. Si hi renunciem, eduquem malament. La sobreprotecció és una mena de maltractament: has d’educar en la contenció. No cal ser masoquista ni reprimir constantment, però has de saber que, si vas en transport públic, és important que tinguis cura de la higiene, per exemple.

   

  —Però més enllà de la responsabilitat dels pares, no hi ha d’haver cap regulació? L’ús del mòbil té efectes sobre la memòria o la capacitat de concentració.
  —Sóc de pagès i una aixada o una falç em semblen tecnologies molt més perilloses. Heu vist com tenen l’esquena, els pagesos, de tant fer-les servir? Són armes de lesió massiva. Per què ha de tenir efectes necessàriament negatius, un mòbil? Les noves tecnologies són com pròtesis antropològiques. Amplifiquen allò que ja ets. Si t’interessa la poesia romàntica búlgara, ara tens més a l’abast d’aprendre búlgar i especialitzar-t’hi. Ara: si només estàs interessat en la pornografia, també la tens més a l’abast. I si vols saber com es fa una bomba, ho trobes més fàcilment. La cosa important és educar la mena de persona que ets. Hi ha gent que es creu més impecable moralment com més capacitat d’indignació demostra, i em tenen fart. És un puritanisme molt estrany. El mòbil trivialitza si no tens cap manera de compensar la trivialització, però l’obligació de formar-te és teva.

  —Veig que sou optimista, amb això de la tecnologia.
  —Home, l’alternativa és molt depriment. La societat sempre és molt més complexa i més intel·ligent que no pas els nostres esquemes sobre la realitat. Quan hi ha gent que es queixa que el món s’enfonsa, no s’adonen que l’única cosa que s’enfonsa és la seva imatge del món.

  —Al principi m’heu dit que fa prop de quinze anys ja hi havia indicis dels resultats actuals en l’ensenyament. Amb els indicis d’avui, què podem preveure que passarà d’ací a quinze anys?
  —En aquest cas sí que no sóc gaire optimista. Hi ha un fenomen molt important: les famílies cada vegada dediquen més recursos a completar la formació dels seus fills. Les famílies que s’ho poden permetre han arribat a la conclusió que amb l’escola tota sola no n’hi ha prou. Aquests darrers deu anys, la despesa de les famílies en educació ha crescut d’un 30%. I aquí hi ha una diferència molt notable entre les famílies pobres i les riques. Les pobres acudeixen a acadèmies i classes particulars per a reforçar l’aprenentatge dels fills; les riques, per ampliar-ne els coneixements. Per això em fa angúnia la paraula equitat. Jo vull que els pobres tinguin bons resultats. Que els resultats dels rics són estratosfèrics? Endavant. A mi em preocupen els resultats dels pobres. Per cert, això no s’ha destacat enlloc: els rics també ploren, a Catalunya. No tenen resultats gaire significatius.

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-gregorio-luri-informe-pisa-educacio/

 

 

Alguns comentaris dels lectors de Vilaweb a aquesta entrevista:

Teresina Fons  -  27.12.2023  |  19:38

“Hi ha gent que es creu més impecable moralment com més capacitat d’indignació demostra, i em tenen fart. És un puritanisme molt estrany”
No és pot dir millor ni amb menys paraules. Gràcies per les seves impagables reflexions, sr. Luri

Rosa Margarita Casellas  -  27.12.2023  |  15:22

Molt interessant l’entrevista. Hi ha molt a millorar en la educació i sobretot la dels pares vers als fills.

 

 

Jordi Camprubí   -  25.12.2023  |  19:27

Com a docent de secundaria jubilat sempre he fugit dels pedagogs que van sortir espantats de les aules. Però Gregorio Luri es pedagog però també alguna cosa més, te claríssim els problemes REALS de l’ensenyament. És un plaer llegir els seus llibres.

 

Aprofitant el comentari darrer, penjo un llibre de Gregorio Luri, recomanadíssim. Us diré que l'he llegit i subratllat dos cops. El text és una versió revisada de la conferència que G. Luri donà al IV Forum Edita 2019, que és una trobada sobre el món del llibre que es fa cada estiu a Barcelona.

Exposa com s'aprén a llegir, i què és apendre a llegir, que apendre a llegir és apendre a escoltar...

"Sobre el arte de leer" Gregorio Luri. Plataforma Editorial. Barcelona. 2020. (103 pàgs)

PER A SABER-NE MÉS:

>> (17.12.2023)  19 motius dels (mals) resultats PISA, per Lluis Garrido. Recull d'enllaços d'articles sobre ensenyament

>>  Merkel : "...los ignorantes nos cuestan mucho dinero"

 

_

Martin Luther King: "...el abrumador silencio de las personas buenas"

"A mí me encantan las frases, y hay una frase de Martin Luther King que siempre me viene a la cabeza cuando explico esto a mis hijos, que dice algo así como que en esta generación, porque es verdad que a la gente joven les dejamos un mundo que es una mierda, lo hemos hecho muy mal, y en esta generación tendríamos que arrepentirnos, no de las maldades que hace la gente mala, sino del abrumador silencio de las personas buenas."

Citat per Victor Küppers. 

Trobareu la conferència sencera a: http://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/aprender-a-escuchar-victor-kuupers/

 ....

Educar se hace con cariño, mucho cariño, y tiempo, mucho tiempo. Aquello de «yo poco tiempo, pero de calidad», es un cuento chino

Victor Küppers

 

(Post visitat 591 cops) 

 

 

_ 

«La comprensió lectora demana el que no hi ha a l’escola: temps i calma»

(Un article sobre un tema essencial perquè els infants s'ho passin bé a l'escola, precisament perquè s'en surten. Cuca de llum)

https://www.catorze.cat/estudi/la-cultura-a-lescola/comprensio-lectora-204582/

 

__

El sindicat L’STEI de Balears reclama que el nou Govern compleixi els acords de millora d'ensenyament públic i concertat

 

 

 

30.05.2023 - Diari Balears

L’STEI Intersindical reclamarà al nou Govern, sorgit de les eleccions del passat 28 de maig, l'acompliment de tots aquells punts de l'acord de millora d’ensenyament públic que han d'entrar en vigor el proper mes de setembre o que s'han de negociar al llarg del curs 2023-2024, com la disminució de les hores lectives, la reducció de les ràtios, la negociació d'un pla contra la burocràcia, la solució al problema de l'habitatge i el pagament del primer tram de la carrera professional, entre molts altres.

 

En el cas de l’acord de concertada, hi ha qüestions tan destacades com l’equiparació retributiva, la disminució de l’horari lectiu, el cobrament dels sexennis, l’actualització dels mòduls de despeses de funcionament i la paga extraordinària de 25 anys d’antiguitat, entre d’altres millores de caire sociolaboral.

 

«Cal recordar que es disposa tant de les partides pressupostàries com de la normativa jurídica pertinent per a dur a terme totes aquestes mesures», apunta l'STEI.

 

El sindicat recorda que, amb independència dels partits que conformin el nou Executiu o li donin suport, els acords s'han de complir i l'escola de les Illes Balears, el seu professorat, alumnat i famílies, «necessiten la implantació de les mesures recollides en els dos acords per fer front a les mancances que es pateixen d'un temps ençà».

 

L'STEI posa de manifest, una vegada més, que no permetrà «cap tipus de passa enrere en qüestions com la igualtat de gènere, la lluita contra les violències masclistes, el respecte per la diversitat sexual, la restitució de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil, la lluita contra l'emergència climàtica i la plena normalització de la llengua catalana en l'àmbit de les Illes Balears».

 https://www.dbalears.cat/balears/balears/2023/05/31/380979/stei-reclama-nou-govern-compleixi-els-acords-millora-ensenyament-public-concertat.html

 

Carles Capdevila nos sugiere educar usando 5 sentidos, con sentido del humor

 

 

...Sentido común, 

sentido del ridículo, 

sentido de responsabilidad, sentido moral (educar a nuestros hijos en valores), y

sentido del humor. 

Una explicación que es una delicia.

>>  https://fb.watch/ht6Z4z_jWs/ (vídeo 11 min)

 

 

__

Aflora cruament la guerra oberta contra el catalá, en motiu de la sentència del TSJC fent obligatòri un 25% del temps de docència en castellà. Afloren les deficiències no corregides ni públicament acceptades, les retallades no revertides i moltes més reclamacions: els professors d'institut estan fent moltes vagues i tenen raó.

 

 

 El català i l'ensenyament a Catalunya: Enric Canela ens deixa aquest missatge a Facebook:

 

 

Hem conquerit el Turó de l’Home
El món de l’educació està revoltat. Es barregen moltes coses. Les més evidents són les que tenen a veure amb els recursos i les retallades de fa més deu anys encara no revertides i la incomoditat amb la que el professionals de l’educació ho viuen, una programació dels recursos desastrosa a causa de substitucions i interinatges de darrera hora que impedeixen una bona programació, un plantejament de currículums poc adequat, i una desconnexió absoluta entre el departament, els representants sindicals i els centres. A més, cal sumar el tema de la llengua i els tribunals que comentaré a banda.

No pretenc fer una anàlisi del sistema educatiu català, no en sabria. Soc crític, això sí. Crec que fa molts anys que va perdre el nord i que està en un pendent que ens porta a l’abisme. Jo no discutiré de si cal treballar per competències, si cal o no la memòria, etc., per a mi és un debat estèril i ho faria malament. Jo em guio pels indicadors més elementals. Els indicadors no són els mètodes, són els resultats. Una vegada, parlant d’indicadors, em va dir una persona: si vols saber si el nen s’engreixa, no comptis els biberons ni els mil·lilitres de llet que ingereix, el peses. És una evidència, però les coses van per aquí. Encara veus rànquings d’escoles que mesuren pels aparells d’aire condicionat que tenen (no em refereixo a Catalunya).

 

En el món de l’educació fa molts anys que se’ns vol fer viure en una ficció. Per eliminar el fracàs escolar és fa una cosa molt senzilla, que es titulin encara que suspenguin. Brillant. L’altra solució, més implantada a tot el sistema inclosa la universitat és: com que venen mal preparats, baixem el nivell. Des del primer govern de Felipe González, amb el Pla Maraval, que s’està baixant el nivell. Ja queda poc per baixar. El sistema d’enrasar i posar-ho tot al nivell més baix no funciona. Només serveix per crear un país d’incompetents. Els millors es fastigueixen i res no va bé. Es vol un sistema més just, però la realitat és que l’escola concertada, tot i haver baixat de nivell amb els anys, no pateix tant d’aquests mals. Les diferències socials per educacions desiguals s’incrementen. No ho diguem gaire alt no sigui que algun responsable d’educació tingui una idea i proposi baixar el nivell de la concertada.

 

 
De tot es treuen estadístiques per fer-nos contents. Aquest any han aprovat tants més que... No diuen que només han preguntat si els cogombres són insectes. Un percentatge apreciable no sabia què és un cogombre. Feu la prova.

 

Amb la llengua catalana passa exactament igual. Estem en una ficció. Durant la meva llarga carrera he corregit milers de documents redactats per estudiants dels darrers cursos universitaris. Redacten millor i fan menys faltes d’ortografia els que escriuen en espanyol. Només cal escoltar els locutors de ràdio o els presentadors de televisió. La seva feina es basa en la llengua i l’han de dominar. Han de ser un model. No ho són.

Tant discutir sobre el 25% i amb certesa, sabem que s’imparteix molt més del 25% en espanyol de mitjana a Catalunya. Si això li sumem que un munt només parla a català les hores de classe i que quan traspassen la porta de l’aula ja canvien... Ben bé no sé que és llengua vehicular a Catalunya. Seria bo que fos llengua d’ús.

 

 
Jo comprenc que els directors de centre no vulguin tenir problemes judicials, puc entendre que els responsables polítics tampoc. Hi ha una diferència, però, un responsable de centre no té l’obligació de complir un programa polític. Un conseller sí.
Hi ha una dita que diu: si no vols pols no vagis a l’era. En el moment actual complir els programes electorals independentistes vol dir problemes judicials. Si no vols enfrontar-te amb decisions injustes, plega. Ningú hauria de criticar que algú renunciï per no voler afrontar problemes judicials i espoli d’algun tribunal inquisidor.
Poc abans del referèndum, alguns consellers van dimitir, no van voler assumir la ruïna, com va dir un d’ells al que tinc un gran respecte.

El que no admeto és el que tan bé retrata Clara Posatí en el seu llibre "Molts i ningú". Referint-se a la no investidura de Carles Puigdemont a causa de l’actuació de Roger Torrent i referint-se a ell diu: “Només em va caldre sentir com defensava que no podíem permetre que ningú més anés a la presó. Això només és un argument per rendir-se. Si el risc d’anar a la presó ens frena, no farem mai res. I ja està. S’acabava de comprar un abric i estava encantat d’haver-se conegut i trobar-se tan guapo.”

La Clara Ponsatí és mordaç i dura. El comentari que fa, s’apliqui a qui s’apliqui, és cert. Cal ser conscient que des d’aquest escrit o ds de qualsevol xarxa podem ser molt valents, però l’acció política, la responsabilitat s’individualitza i és molt diferent.

La meva crítica és que no és pot posar en un programa el que no s’està disposat a fer i que tothom té dret a empipar-se pels incompliments o per l’engany. Jo diria que tothom sap on som. No perdem temps en bajanades. Si l’opció governamental és renunciar, no cal seguir enganyant la gent. Per recuperar l’estació meteorològica del Turó de l’Home no ens cal invertir en taules de diàleg ni comissions bilaterals.

El pacte que ens volen vendre amb la reforma de la llei de Política Lingüística fa fàstic.

 

 

 

 (Celebro que més ciutadans se sumin al -diguem-ne-, "mètode Ponsatí",  que consisteix en avaluar i dir les coses com son, tal com raja. Ho sé, és difícil viure en un país ocupat, però és molt sa  saber verbalitzar la situació tal i com es presenta. Sinó vivim dins una ficció i en la podríem creure de debó. Aigua "Clara". Cuca de Llum.)

 __

 

El Síndic de Greuges demana de rectificar la reforma de la llei de política lingüística

 

31.03.2022  

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha enviat al Parlament de Catalunya tres esmenes a la modificació de la llei de política lingüística a partir de les conclusions de l’informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya presentat la setmana passada. Al text, al qual ha tingut accés VilaWeb, proposa tres modificacions al redactat presentat: dues supressions de text i un afegitó. La més determinant és l’eliminació de la frase que, a l’apartat 1 de l’article 21, afegeix que el castellà també és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris establerts a l’apartat 3 de l’article.

El Síndic recorda que a l’apartat 3 ja consta que el castellà és llengua d’ús en l’ensenyament i que la seva presència quedarà recollida en els projectes educatius de cada centre. En canvi, diu, pot ser un problema mantenir la frase perquè sembla atorgar als centres la capacitat de fixar la presència de les llengües des dels projectes lingüístics. I diu: “Si l’objectiu és reforçar que el Departament d’Educació defineixi realment el model lingüístic escolar i en sigui garant, atès l’efecte esmentat, aquest text es podria eliminar.” En canvi, si l’objectiu és que aquesta capacitat sigui dels centres, cal tenir present que l’informe lliurat la setmana passada mostrava com de relacionada està la presència de les llengües en l’ensenyament segons el context sociolingüístic de cada centre. “En entorns amb un baix ús social del català i en centres amb elevada complexitat, hi ha menys presència del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, i viceversa”, diu.

En conseqüència, Ribó apunta: “Aquesta tendència dels centres a reproduir i adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn, que debilita el potencial compensador de l’escola en l’ús social de les llengües oficials, es pot veure consolidada pel redactat de la Proposició de modificació de la llei de política lingüística.” Des d’aquest punt de vista, diu, el text que proposa suprimir provocaria l’afebliment de la protecció del català.

 

En tercer lloc, el Síndic de Greuges diu que si l’objectiu és atorgar als centres la capacitat de fixar la presència de les llengües oficials amb els projectes lingüístics, però sota la supervisió del Departament d’Educació, tampoc no és gaire viable. “Cal tenir present les dificultats que pot tenir la Inspecció per condicionar les decisions preses pels centres en la definició dels seus projectes educatius i lingüístics”, diu.

En definitiva, conclou que la supressió del text protegeix més la presència del català com a centre de gravetat del sistema educatiu, atès el caràcter de llengua pròpia i socialment minoritzada.

Demana que el Departament hagi de compensar les mancances dels projectes lingüístics

 

El Síndic de Greuges també demana de suprimir l’adjectiu “adequada” quan parla de la presència que han de tenir les llengües oficials en els currículums i ens els projectes educatius de centre.

 

 

“Parlar de ‘presència adequada’ sense especificar què s’entén per adequada és un concepte jurídic indeterminat que obre la porta a múltiples possibles interpretacions (per part de les famílies, dels centres i, si escau, dels tribunals)”, diu. Aquesta falta de claredat, afegeix, pot ser contraproduent en un àmbit com el de la llengua, on des dels darrers anys hi ha conflictes judicials.

 

 

A més, també proposa d’afegir la següent frase a l’apartat 3 de l’article 21: “L’administració pot impulsar l’adopció per part dels centres de mesures necessàries per compensar les mancances en els usos lingüístics de les llengües oficials minoritzades.”

 

 

 

Recorda com l’informe presentat mostra que l’aula és l’únic àmbit d’interacció social dels alumnes en el qual el català és la llengua d’ús principal, especialment en els territoris més densament poblats i on la presència del castellà fora de l’escola és predominant. A més, assenyala que determinar la vehicularitat fonamentalment en funció de la competència lingüística de l’alumnat pot no protegir necessàriament la presència del català perquè, d’una banda, els centres amb baixa competència en català també acostumen a tenir baixa competència en castellà –encara que menys–, ja que la competència lingüística està molt relacionada amb factors de caràcter socioeconòmic i sociocultural dels alumnes. “Aquesta relació entre resultats en les proves de competència i composició social del centre pot justificar un ús vehicular en l’ensenyament tant del català com també del castellà, i pot no servir necessàriament per incrementar la presència del català on aquesta sigui menor.”

 

D’altra banda, exposa que no és fàcil acreditar centre per centre la relació directa entre increment de vehicularitat a l’ensenyament d’una determinada llengua i millora de la competència lingüística de l’alumnat. D’acord amb aquestes consideracions, proposa que la modificació de la llei de política lingüística reforci la relació entre la vehicularitat i l’ús social de la llengua, però també que no es confiï tot el model lingüístic a aquesta relació i també es condicioni a l’ús social de les llengües oficials.

 

 

“Si bé l’articulat de la proposició de modificació de la llei de política lingüística preveu que la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament tindrà en compte la situació sociolingüística, aquest articulat no preveu que l’abast d’aquesta determinació tingui en compte els usos socials fora del centre”, diu el Síndic de Greuges.

https://www.vilaweb.cat/noticies/sindic-greuges-rectificar-llei-politica-linguistica/

___