25.09.2021
29 de setembre del 2021
Lluita per posar fi a la corrupció
Si no lluites per posar fi a la corrupció, n’acabaràs formant part.
Joan Baez, cantant nord-americana (1941)
_
28 de setembre del 2021
27 de setembre del 2021
Sardenya (7)- Puigdemont desencadena dos terratrèmols polítics de màxima intensitat, per Vicent Partal
Andrea Bonanni és una periodista italiana, cap de la redacció a Brussel·les del diari La Repubblica. La Repubblica, perquè ens entenguem, és a Itàlia allò que El País és a Espanya; i, juntament amb el Corriere della Sera milanès, és el diari que marca les lectures i les visions del poder cisalpí. No cal dir que és un dels diaris de referència a Brussel·les i no solament entre la influent comunitat dels euròcrates italians.
Aquest cap de setmana Bonanni ha escrit un article que es diu "Puigdemont: La politica dello struzzo" ('Puigdemont: la política de l'estruç'). El trobareu ací, però com que requereix subscripció potser molts de vosaltres no el podreu llegir. De manera que en faré un resum, perquè hi diu coses molt significatives.
Bonanni comença dient que la pretensió espanyola de combatre el referèndum del Primer d'Octubre no amb la política sinó amb la repressió ha fet molt de mal, primer a Espanya i després, també, a la Unió Europea. La periodista s'arrenglera encara amb la idea que el referèndum era il·legal i dóna crèdit, encara, a Pedro Sánchez, tot remarcant que cal una negociació que oferesca una eixida a la demanda d'autodeterminació dels catalans. Que ara mateix tinga aquesta percepció té poca importància. Ja s'adonarà que això no és un problema del PP i prou.
Allò que, sobretot vist amb perspectiva, crida fortament l'atenció és el final de l'article: "Però el cas Puigdemont, amb el seu sorprenent i penós episodi italià, ha d'ensenyar a Europa que la política de l'estruç sempre acaba esdevenint contraproduent. És evident la diferència entre els sobiranistes a l'Orban, que volen restar a Europa per arreplegar els diners sense respectar les regles, i els sobiranistes a la Puigdemont, que volen emancipar-se d'Espanya però restar en una Unió Europea que consideren la seua pàtria. Europa ha de començar a pensar en això."
De mica en mica, les hores i dies vinents, estic segur que estarem en condicions de reconstruir fil per randa les claus d'una detenció que farà història i que possiblement és l'error més gros que ha comès Espanya d'ençà del primer d'octubre de 2017. Però, a hores d'ara, ja és clar que això no fou cosa d'una alarma automàtica que va saltar descontrolada, sinó que era una operació preparada a fons i que movia tots els ressorts de l'estat espanyol. I amb la implicació, ja veurem fins a quin punt i de quina manera, del govern espanyol. Era un colp d'estat intern, dels secessionistes jurídics, que no van saber aturar? Era un colp d'estat que ja els anava bé i que per això no van voler aturar? Era alguna cosa més?
Hi ha pocs dubtes que el ministre Grande-Marlaska ho sabia. Però quant de temps feia? I, sobretot, ho sabia Sánchez també? Grande-Marlaska va creure que no calia avisar el president en una situació tan delicada i amb tantes implicacions per a la seua supervivència parlamentària? O bé el president espanyol va donar el vist-i-plau a una operació que, si fos així, ensorrarà aquest prestigi internacional que encara es creu Bonanni i que li fa dir que Sánchez no fa com el PP i vol resoldre políticament el problema català amb negociació política? Com quedarà el president espanyol, també, quan se sàpiga tot?
D'ençà de fa quatre anys, no sé quantes vegades he explicat que el problema d'Espanya és que la Unió Europea pot acceptar que el referèndum i la proclamació d'independència no van ser legals d'acord amb l'ordenament jurídic espanyol, però no pot acceptar que la demanda d'autodeterminació de Catalunya no siga abordada en el terreny polític i que siga resposta tan sols amb violència. Aquesta és la clau de tot i aquesta és la feblesa de Madrid: en l'entorn europeu un problema polític ha de tenir una resposta política. Punt final. I en àmbits com aquests la benvolença envers un soci, per més poderós que siga, pot durar un temps però no serà infinita.
Per això ara, quan Sánchez havia aconseguit de fer creure a Brussel·les que Espanya reconduïa la situació per la via acceptable –alliberant els presoners com a gran símbol i gest–, aquest intent barroer i maldestre de detenir Puigdemont fa caure el castell de cartes d'una manera estrepitosa. I és per això que comencen a alçar-se veus influents que diuen que ja n'hi ha prou, que no s'hi val tot i que Brussel·les ha de deixar de fer l'estruç.
La declaració del president del govern espanyol dissabte, a les Canàries, dient que Puigdemont ha de "sotmetre's a la justícia" –com si els tribunals de Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia o fins i tot els tribunals de la UE no ho fossen– és un dels errors més grossos que podia cometre el dirigent del PSOE.
Aquest és el primer gran terratrèmol desencadenat a l'Alguer per Puigdemont. Però n'hi ha un altre, contingut en unes poques paraules de la conferència de premsa. Diu el president a l'exili: "No sóc un actor de la política interna, sóc el president del Consell per la República." Atenció a aquesta frase, que jo entenc com una manera molt explícita de dir que tot això que fa ell no s'ha d'interpretar com a política interna, i encara menys com un intent de fer o de condicionar el govern, de decidir sobre qüestions autonòmiques. Té un paper, com s'ha vist aquest cap de setmana, més important que no aquest.
---
25 de setembre del 2021
Sardenya (6)- 25.09.2021 El President Puigdemont no pot ser detingut enlloc de l'Unió Europea, això diu la resolució del jutge
Segons que ha pogut saber VilaWeb, la resolució per la qual el
jutge de Sàsser decreta l’alliberament del president Puigdemont marca un
precedent important en el cas.
La major part de la resolució recull la posició del fiscal, que
s’adhereix completament a les decisions del Tribunal de Luxemburg, en el
sentit que el president Puigdemont no pot ser detingut enlloc de la
Unió Europea.
I, d’acord amb això, s’ha decretat l’alliberament sense cap condició. El president Puigdemont és lliure de viatjar on li plagui i solament haurà de presentar-se a Sàsser el 4 d’octubre per a una vista que, amb aquests antecedents, no sembla que se li pugui complicar.
---
24 de setembre del 2021
Sardenya (5)- 18h, 24.set.2021 - El president Puigdemont surt de la presó i es podrà moure lliurement per Europa
El jutge sard ha deixat en llibertat el president Puigdemont sense cap mesura cautelar. Aquesta tarda ja ha sortit de la presó. Ho ha fet acompanyat del president de Sardenya i el president del Parlament de Sardenya, a banda de la presidenta del parlament català, Laura Borràs, i de la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina.
Puigdemont es podrà moure per tot Europa lliurement a partir d’avui mateix i recupera la seva activitat institucional. L’únic requisit és que comparegui davant del jutge sard el proper 4 d’octubre, quan s’ha fixat la vista judicial.
__________
Diari ARA
Què li pasarà ara a en Puigdemont?
👉 La defensa de l'expresident reclama al Tribunal de Luxemburg que li retorni la immunitat mentre a Itàlia s'obre un procés amb 60 dies de termini http://d.ara.cat/acv
📌 La detenció de Puigdemont a Itàlia, en directe http://d.ara.cat/acs
👉 La defensa de l'expresident reclama al Tribunal de Luxemburg que li retorni la immunitat mentre a Itàlia s'obre un procés amb 60 dies de termini http://d.ara.cat/acv
📌 La detenció de Puigdemont a Itàlia, en directe http://d.ara.cat/acs
---
Sardenya (4)- 24.09.2021 El jutge sard deixa en llibertat el president Puigdemont, són a prop de les 16h.
15.49
El jutge sard deixa en llibertat el president Puigdemont
El jutge sard deixa en lliberat el president Puigdemont sense cap mesura cautelar. Demà haurà de declarar davant de la Cort d'Apel·lació de Sàsser que ha de decidir sobre la legalitat de la seva detenció ahir a l’aeroport de l’Alguer.
---
Sardenya (3)- 24.09.2021 Vídeo amb la roda de premsa a les 14h. del 24.09. de Toni Comín i Gonzalo Boye (40 min.) Convoquen manifestació de protesta per la detenció de Carles Puigdemont a Barcelona, diumenge 26 a les 12h. a Diagonal-Passeig de Gràcia
24.setembre.2021
Veieu el vídeo, iniciat cap a les 14h. d'avui amb la roda de premsa de Toni Comín i Gonzalo Boye donant detalls de la detenció de Puigdemont (video 40 min):
Es convoca una manifestació a Barcelona diumenge a les 12h, inici a Passeig de Gràcia-Diagonal.
Sardenya (2)- 24.09.2021 Puigdemont es detingut a Alger, Sardenya
ACTUALITZACIÓ A LES 13:30h. DEL DIVENDRES 24 SETEMBRE '21:
Vilaweb informa:
24.09.2021
Els partits independentistes catalans fan pinya entorn de Puigdemont · El govern espanyol diu que respecta les decisions de la justicia · Partits sards convoquen una concentració en solidaritat amb el president Puigdemont, davant el Tribunal de Justícia
El president Carles Puigdemont ha estat detingut a l’Alguer, on havia de participar en l’Aplec Internacional de l’Adifolk i reunir-se amb el president de la regió autònoma de Sardenya i amb el síndic de l’Alguer. Ara resta pendent de passsar a disposició de la Cort d’Apel·lació de Sàsser, que és la competent per a decidir si el posen en llibertat o l’extradeixen. La defensa de Puigdemont ja ha anunciat que presentaria una demanda de mesures cautelaríssimes al TGUE.
L’advocat Gonzalo Boye i el conseller Toni Comín han comparegut a
migdia per informar sobre l’última hora de la detenció del president.
Podeu veure la compareixença ací: https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-detingut-alguer-reaccions/
>> Actualització a les 11.00:
Hi havia policies espanyols en la detenció
Gonzalo Boye ha dit en declaracions a la cadena Ser que hi havia dos agents de la policia espanyola a l’aeroport de l’Alguer per a detenir Puigdemont. Ha dit que no hi havia pas cap control de fronteres, sinó que van adreçar-se directament a Puigdemont per a detenir-lo.
(Notícia de Vilaweb)
______
Gonzalo Boye, advocat del president Carles Puigdemont,
ha confirmat a VilaWeb que demanaran immediatament mesures
cautelaríssimes al Tribunal General de la Unió Europea perquè
restableixi totalment les immunitats que té com a eurodiputat i que li
van ser llevades parcialment amb l’aprovació del suplicatori al
Parlament Europeu.
Actualitzat fins les 13:30 del 24 setembre 2021
----
Sardenya (1)- Ahir varen detindre a en Puigdemont a Sardenya. Avui a les 9h. aquesta és la concentració demanant que l'alliberin
Ahir varen detindre a Puigdemont a Sardenya. Avui a les 9h. del matí hi havia aquesta gentada devant del Consulat d'Itàlia.
Aquesta és una captura de pantalla del vídeo, podeu veure'l a:
Està molt clar: Independència o dimissió. Clar i català.
Per cert, avui 24 de setembre, Festa Major de Barcelona, tenim activat l'helicòpter que ens sobrevola per recordar-nos amb el seu soroll que som un pais vençut per les armes, sotmés, vigilat. El mateix helicòpter que van activar també el darrer 11 de setembre durant la manifestació. El mateix que va sobrevolar aquesta ciutat tot el mes d'octubre del 2017.
Aquesta piulada és molt gràfica:
Sense paraules, no ens en queden.
Imatges de l'ACN
---
22 de setembre del 2021
20 de setembre del 2021
En record del 20 de setembre del 2017, un escorcoll a la conselleria d'Economia que preanunciava més ilegalitats que van arribar
La manifestació espontània a Gran Via - Rambla Catalunya. Els dos Jordis no eren polítics, eren activistes ciutadans amb gran prestigi. Van intentar ajudar a calmar els ànims. Donc això els hi ha costat 4 anys de presó, quatre!!!
---
18 de setembre del 2021
Via fora els adormits, 1734. Llibre petit antiborbònic.
Vibrant.
“Via fora als adormits”. Opuscle antiborbònic (110 planes), publicat a Barcelona el 1734. Reivindica la restitució de les constitucions catalanes arrabassades després de 1714, la devolució dels territoris ocupats per França pel tractat il•legal dels Pirineus i proposa la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, la república lliure de Catalunya aliada als regnes de la Corona Catalana-aragonesa, a Portugal i Galícia:
«... podria lograr-se la quietud de la Europa assegurant la llibertat ques deu a Catalunya, Aragó, y València. Per fundar est projecte, diré que una monarchia de Borbón en Castilla sols pot enfrentar-se fent-la incomunicable ab França. Ab un altre o regne o república intermèdia que, aliada ab Portugal, resistís a dit Borbón rey de Castilla y, comunicable ab las potencias marítimas per lo Occeano y Mediterraneo, no temés al gran poder de la França; dic ques balancejaria lo equilibri de Europa(...)
«... podria lograr-se la quietud de la Europa assegurant la llibertat ques deu a Catalunya, Aragó, y València. Per fundar est projecte, diré que una monarchia de Borbón en Castilla sols pot enfrentar-se fent-la incomunicable ab França. Ab un altre o regne o república intermèdia que, aliada ab Portugal, resistís a dit Borbón rey de Castilla y, comunicable ab las potencias marítimas per lo Occeano y Mediterraneo, no temés al gran poder de la França; dic ques balancejaria lo equilibri de Europa(...)
Per confins ab França, deuria restituhirse a est domini tot lo que França ha usurpat en lo llarg dels Pirineus, ço és en Catalunya, los comtats de Rosselló, Conflent y Cerdanya, y en Navarra y Guipuzcoa las parts corresponents. Per la Nova España (conquistada en temps de Fernando cathòlic y Isabel) deduhiria dit domini de Aragó son dret en un congrés. Dits sis regnes y provincias, regits cada un ab sas lleys provincials justas y antiguas, que la sola tirania present té sepultadas, formarian un regne, o república libre que, ab justa soberania, concorreria a salvar lo equilibri de Europa. Són sis dominis provincials (unint-s-y Bizcaya y Guipurcoa) que a més de la comuna utilitat tenen just dret per separar-se del domini de un Borbón en Castilla: primo Catalunya, 2. Aragó, 3. València..., 4to. lo regne de Múrcia..., 5to. Navarra entera.... 6to. Ias señorias de Bizcaya, Guipuzcoa y Alaba.»
La publicació, vint anys després de 1714, prova la persistència de la consciència nacional catalana, confirmada per l’aparició, el 1736, del “Record de l'aliança fet al sereníssim Jordi August, rei de la Gran Bretanya”. Aparegué també en una traducció francesa contemporània, i fou reeditat en català per La Veu de Catalunya (1898).
La publicació, vint anys després de 1714, prova la persistència de la consciència nacional catalana, confirmada per l’aparició, el 1736, del “Record de l'aliança fet al sereníssim Jordi August, rei de la Gran Bretanya”. Aparegué també en una traducció francesa contemporània, i fou reeditat en català per La Veu de Catalunya (1898).
--
André Stern: “Los niños aprenden porque se entusiasman, y no diferencian entre jugar y aprender”
Este músico, conferenciante, periodista, escritor y padre de dos hijos publica ‘Entusiasmo’, un libro sobre cómo alimentar las capacidades durante la infancia desde el
ejemplo y la confianza.
14.09.2021 -El País
Músico, conferenciante, escritor, periodista y padre de dos hijos, Antonin y Benjamín, André Stern (1971) cree que el entusiasmo nos hace capaces de cualquier cosa, “que nos libera de nuestros límites”. Y que es en la infancia la etapa en la que las expectativas adultas y la jerarquía aceptada de las disciplinas y profesiones, según Stern, termina ahogando ese entusiasmo innato que todos tenemos y que es el que nos lleva a ser quienes queremos ser. A hacer lo que queremos hacer. Así lo cuenta en 'Entusiasmo' (Ed. Litera), un libro que en realidad es un viaje a una infancia que difícilmente encaja en un mundo hecho a medida de los adultos. Hijo del investigador y pedagogo Arno Stern, André no fue a la escuela. Dice que aquello y el acompañamiento de su familia le permitió experimentar y desarrollar sus capacidades a través del autoaprendizaje.
PREGUNTA: ¿Cómo definiría lo que es el entusiasmo?
RESPUESTA: Yo definiría el entusiasmo como una fuerza que nos da alas, que nos da energía para mover montañas, que nos libera de nuestros límites impuestos. Esa fuerza la tienen todos los niños, está ahí desde el principio, y eso les permite descubrir el mundo. No debería limitarse a la infancia, sino que debería acompañarnos toda la vida.
P. ¿Cuáles son los “efectos secundarios” del entusiasmo? ¿Qué ocurre cuando dejamos que se manifieste?
R. Cuando algo nos entusiasma recopilamos información y nos hacemos cada vez más expertos y más competentes en eso que nos apasiona. El primer efecto segundario del entusiasmo es la competencia: si somos competentes habrá gente que nos necesitará independientemente de nuestra calificación.
P. Confundimos el entusiasmo con la felicidad…
R. Sentimos entusiasmo cuando sentimos felicidad y sentimos felicidad cuando sentimos entusiasmo. Sin embargo, es cierto que el entusiasmo nos puede llevar a atravesar momentos que no son de felicidad. Nuestros niños nos lo demuestran cuando hacen esfuerzos increíbles, como escalar una pared, coger un balón muy pesado o desplazar cosas con energía: no serían capaces de hacerlo, pero tienen esa capacidad de esfuerzo porque tienen ese entusiasmo y ahí está justamente la diferencia entre la felicidad y el entusiasmo.
P. Plantea que el entusiasmo es la clave del aprendizaje, pero también advierte de que no existe un “método”, que se trata más de una actitud y no de una metodología.
R. Para los niños entusiasmarse es su forma de estar en el mundo. Tienen la necesidad de buscar ese genio que hay en su interior y que a su vez será el genio que les llevará a ser útiles en este mundo. Para ellos no hay jerarquías entre profesiones o disciplinas. Ellos se pueden entusiasmar tanto con el oficio de un astronauta como con el oficio de un barrendero. Somos los adultos los que establecemos permanentemente jerarquías, los que les decimos que es más importante una materia u otra. ¿Y si pensáramos que aprender a leer no es más importante que aprender a bailar?
P. ¿Qué necesitan niños y niñas para despertar lo que les entusiasma?
R. Me cuesta decir “lo que necesitan los niños” porque no creo que haya diferencias entre lo que necesita un adulto o lo que necesita un niño. Por ejemplo, si existen palabras malsonantes para un niño, entonces también serán malsonantes para que las pronuncie un adulto. Decir que los niños tienen necesidad de alguna cosa es una arrogancia porque entonces estamos discriminándolos, colocándolos en otro lugar, y este es un mal invisible en nuestra sociedad: el edadismo. Considero que los niños no existen: hay un niño en un momento dado y una persona detrás de él cuyas necesidades van cambiando. En el momento que hemos hecho una categoría de niños, esta pasa a ser dominada por la categoría de adultos, que se atribuyen la capacidad de saber lo que el niño necesita. Es la misma historia que la del patriarca: la categoría hombre que decide lo que le hace falta a la mujer. Es la misma discriminación.
P. Me parece muy interesante la cuestión del edadismo. ¿Cómo influye esto en el entusiasmo?
R. El edadismo está por todas partes, pero no lo vemos. A los niños no les tomamos en serio, y no tomamos en serio algo que hacen –y que es muy importante– que es jugar. Aprenden porque se entusiasman, y no diferencian entre jugar y aprender. Somos nosotros, los adultos, quienes no solo hemos separado el juego y el aprendizaje, sino que, además, hemos posicionado ambas acciones como opuestas. Pensamos que ya se les pasará cuando sean mayores, que el juego y el entusiasmo son defectos de la infancia.
----
17 de setembre del 2021
Josep Pla, 1924, "Prosperitat i rauxa de Catalunya"
Un resum brillant de la situació d'Espanya, tan aleshores com ara; de Josep Pla, el 1924, via Roger Evans, 2021. Cita publicada per Matthew Tree a Facebook 17.09.2021.
La questió bàsica d'aquest país: el contrast entre la inconstitucionalitat del catalanisme i una monarquia unitària a la francesa. El col.laboracionisme fou una invitació reeixida a creure en una política miraculista. El problema de l'hamletisme a Catalunya: radical de portes enfora, de portes endins un statu quo amb la monarquia, un regionalisme monàrquic. L'esdevenidor d'Espanya com a organisme estatal va lligat a la persistència de la institució monàrquica. Necessita una condició indispensable per mantenir-se dret: necessita una absoluta immobilitat. El més petit esllavissament, la ruptura d'un punt del sistema, pot enderrocar-lo tot. No hi ha hagut a la política espanyola més que una idea directriu: el quietisme, la defensiva, el tapar el forat, l'apedaçar el clivell, l'esperar cada dia amb angoixa que toqui mitjanit. El poder executiu ha tingut només la feina de graduar el raig de llibertat favorable al manteniment de la sedimentació. L'únic fre, l'única necessitat que pesa a Espanya, és el sentiment de la feblesa del país. És curiosa la unanimitat del poble espanyol davant l'unitarisme. Els més revolucionaris coneixen el mal enorme que han fet a Espanya el centralisme i la concepció unitària però no es troba un esperit filosòfic i lliure que adopti davant Catalunya la posició que adoptaren els anglesos desinteressats davant Irlanda. La resta dels espanyols no poden plantejar-se el problema de Catalunya deslligant-lo de llur vanitat personal.
(Any 1924, ‘Prosperitat i rauxa de Catalunya’, vol. 32 Obra Complerta. Josep Pla)
----
Puigdemont es reuneix amb diputats i senadors a l’Assemblea francesa
Ahir el president va assistir a la projecció
del documentari 'Avec un sourire, la révolution!' del director
quebequès Alexandre Chartrand
El president Carles Puigdemont s’ha reunit aquest
matí amb diversos senadors i diputats a l’Assemblea francesa per
explicar-los la situació política a Catalunya i la repressió de l’estat
espanyol. En la reunió hi ha hagut parlamentaris del grup Llibertats i
Territoris, de la França Insubmissa i dels Ecologistes.
Comença la reunió del President Carles Puigdemont @KRLS amb diputats i senadors a l’Assemblea Nacional francesa @AssembleeNat per explicar el conflicte polític català i la repressió espanyola. pic.twitter.com/IQgK13nETv
Puigdemont els ha explicat la situació política de Catalunya i després
hi ha hagut un debat amb els diputats i senadors. A més d’esmentar el
cas d’Escòcia i el Regne Unit, en contrast amb la posició de l’estat
espanyol, també els ha posat l’exemple de com l’estat francès ha
negociat i ha pactat els referèndums de Nova Caledònia.
El president també ha aprofitat per agrair-los la publicació d’una carta denunciant la repressió espanyola contra l’independentisme català.
Ahir, Puigdemont va assistir a la projecció del documentari quebequès Avec un sourire, la révolution!, del director Alexandre Chartrand, al Cinema Saint-André des Arts, on va intervenir en el col·loqui sobre el film.
Moltes gràcies per l’organització d’aquesta sessió, i un agraïment immens a @alex_chartrand per la manera com va saber llegir el procés que ens va dur a la victòria de l’1 d’octubre. Imprescindible veure’l també avui. Han anunciat que l’1 d’octubre s’emetrà per @tv3cat. Bravo! https://t.co/qGwRn3cxnP— Carles Puigdemont (@KRLS) September 16,
---
15 de setembre del 2021
Vicent Partal, al parlament: Parlament, entrega de Premis presentada per Vicent Partal: “La classe política ens heu decebut. Heu deixat molta gent a l’estacada”
El director de VilaWeb
ha fet la glossa dels represaliats i els advocats premiats amb la Medalla d'Honor del parlament
10.09.2022 - Vilaweb
El director de Vilsweb, s guardonats en l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya als represaliats per la causa general contra l’independentisme i els seus advocats i defensors.
“Molt Honorable Presidenta del Parlament,
Molt Honorable president de la Generalitat,
Autoritats. Senyores i senyors.
L’any 1939, Albert Camus feia de periodista a Le Soir républicain,
un diari d’Orà crític amb la repressió que s’abatia contra Algèria. El
diari apareixia sovint censurat i Camus va respondre-hi publicant un
manifest en favor de la llibertat. En aquell text el futur Premi Nobel
gira el debat tot dient una cosa que té un gran sentit avui, en aquest
acte: que quan en un país desapareix la llibertat, la qüestió és saber
com cada persona pot restar lliure. I que, arribats en aquest punt, el
problema ja no és de la col·lectivitat, sinó que concerneix sobretot
l’individu i la seua responsabilitat, de manera íntima i intransferible.
Som les persones concretes qui tenim la responsabilitat de mantenir-nos
lliures. I aquest és, a parer meu, el sentit de la medalla que el
Parlament de Catalunya atorga avui. Reconèixer gent que ha decidit de
continuar essent lliure i que ha assumit la seua responsabilitat.
I no són pas pocs. D’ençà el 2017, prop de quatre mil conciutadans
han estat víctimes d’una repressió que s’ha exercit també de manera
retroactiva fins a l’organització de la consulta del Nou de Novembre o
la política exterior de la Generalitat de tota la dècada.
Entre ells hi ha la gent que va defensar les urnes el Primer d’Octubre. 1.066 ferits en aquelles càrregues van ser identificats en un documentat estudi de Núria Pujol-Moix, professora emèrita de la Universitat Autònoma i investigadora de l’Hospital de Sant Pau.
El Primer d’Octubre és un dia fundacional i és per això que des
d’aleshores tot es desplega a partir seu –la repressió també. Ningú que
visqués el Primer d’Octubre no tornarà a ser com era el dia abans.
Perquè com diu en un vers molt conegut, Goethe on la llum esclata amb
més intensitat és precisament en la foscor més gran. Com més foscor
caiga sobre nosaltres, més llum veurem poada del fons d’aquells dies.
Però tots sabem què va passar immediatament després. L’exili del president Puigdemont i una part de l’executiu i la presó del vice-president Junqueras i una altra part del govern, a més de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i de la presidenta del parlament, la Molt Honorable Carme Forcadell.
Els nou presoners polítics tancats durant gairebé quatre anys avui
són a casa, gràcies a la tenacitat de la protesta popular i a la defensa
que el Consell d’Europa ha fet dels nostres drets. I d’això no podem
sinó alegrar-nos-en. Però no haurien hagut de passar ni una sola nit a
la presó i la repressió s’hauria hagut d’aturar, tota, després del
dictamen d’Estrasburg. Tanmateix, continua.
La setmana vinent l’actual conseller d’Empresa i Treball, el Molt Honorable president del parlament Roger Torrent,
haurà d’acudir a declarar al Tribunal Superior de Justícia amb part de
la seua mesa. I en l’actual govern la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, també estan pendents de causes repressives. Igual com la consellera de Feminisme i Igualtat, Tània Verge, encara que ja només siga pendent d’un recurs.
La llista de servidors públics involucrats en aquesta causa general
impressiona. Hi ha els tres darrers presidents de la Generalitat, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. Hi ha els dos darrers presidents del parlament, Roger Torrent i Carme Forcadell.
Hi ha diputats. Hi ha consellers, hi ha batlles de mig país. Hi ha els
membres de la Sindicatura Electoral. Hi ha càrrecs intermedis i
funcionaris de tota mena. Molts, a més, amenaçats amb la ruïna pel
Tribunal de Comptes espanyol; alguns amenaçats amb penes de presó.
Ara, tot i que aquesta és la més visible, la realitat és que la
repressió no s’ha centrat en l’àmbit de la política institucional i
prou.
Els CDR, per exemple, han estat en el punt de mira, obsessivament. Tamara Carrasco i Adrià Carrasco
foren objecte de la primera gran acció policial en contra. I van ser
membres de CDR els primers ciutadans catalans, a banda els dirigents
polítics, d’ingressar a la presó arran de l’anomenada operació Judes. Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Txevi Buïgas, Eduard Garzón, Ferran Jolis, David Budria i Clara Borrero foren detinguts en una ràtzia que hem vist que es revifa encara avui.
Fa pocs dies també vam veure com s’intentava de revifar la causa contra el Tsunami Democràtic,
on ja hi ha més de tres-cents represaliats. I n’hi ha dos-cents més per
les protestes post-sentència, entre els quals tres catalans deportats
al Marroc, dels quals no sabem sinó els noms, Mohammed, Ayoub i Ashraf. I hi ha massa gent que també va passar en un moment o altre per la presó. En Charaf, en Robert i l’Ibrahim, de Girona; en Ionut d’Anglesola; l’Álvaro i en David, de Parets del Vallès; l’Andrea, de Sabadell; l’Amadeu, d’Artesa de Lleida; la Xènia, de Caldes de Montbui; en Joan, del Pont d’Armentera; en David, de Tarragona; la Paula i en Francesc de Barcelona; en Pau, de Llagostera; la Laura, del Serrallo; en Martí, de Térmens,..
Hi ha, en fi –i demane disculpes perquè no puc fer la llista exhaustiva– el cas de Joel Muñoz,
a qui la fiscalia reclama divuit anys de presó; i tres activistes que
tenen condemna de presó ja ferma i que en qualsevol moment poden ser els
nostres nous presoners polítics: Francisco Garrobo, Adrián Sas i Marcel Vivet.
El tall de la Meridiana, les protestes d’Urquinaona o davant els
Lledoners, les vagues generals i més mobilitzacions han fet que molts
ciutadans fossen detinguts, empresonats, jutjats, amenaçats de maneres
diverses. Fins i tot per haver escrit un text o haver opinat a les
xarxes socials, com passa amb les pedagogues Mariona Reig o Rosa Vidiella o per haver parlat en classe del que va passar el dia del referèndum.
Molts són avui ací o són representats per algunes de les persones que
replegaran aquesta Medalla d’Honor. Però alguns altres no hi són. No hi
volen ser. I alguns han alçat la veu per denunciar allò que consideren
que és un acte hipòcrita.
Quan em van demanar si volia fer la glossa d’aquesta medalla vaig
pensar que era difícil, perquè és complicat de parlar de més de tres mil
persones diferents que representen la pluralitat del país. Però per
això mateix, que algunes no en vulguen saber res, d’aquest acte, a mi em
sembla normal. Torne a Camus: cadascú ha de saber què fa ell.
I invoque Camus també per a dir que crec que jo tinc l’obligació,
personal, avui i ací, de dir que la classe política ens heu decebut a
molta gent. Heu deixat molta gent a l’estacada. Ens heu pegat amb una
BRIMO que havia d’haver estat dissolta ja fa molt temps. Ens heu dut a
judici i heu demanat, en nom de la Generalitat, anys de presó. Heu
deixat que la sobirania d’aquest parlament fos trepitjada fins a
l’extrem de ni publicar les declaracions que ha fet.
Ja ho sé que no és just parlar del conjunt dels polítics com si
fósseu tot u. Tampoc no ho és parlar dels represaliats com s⁰⁰i fossen tot
u. Cadascun de nosaltres és una persona diferent, pensa diferent, actua
diferent. Però la immensa majoria no representem ningú; en canvi
vosaltres, els il·lustres diputats d’aquesta cambra i molt
particularment els de la majoria, representeu tots aquells ciutadans que
el Primer d’Octubre vam entendre que sí que es podia canviar la
realitat. Representeu la gent que fa quatre anys que aguanta la
violència. I representeu molta gent que no som capaços d’entendre
l’espectacle que sovint protagonitzeu, tancats en els rogles
partidistes.
La Medalla d’Honor que avui aquest parlament lliura als represaliats i
als advocats és indubtablement merescuda. Per això jo no puc acabar
aquesta glossa sense remarcar, i crec que ho puc fer en nom de molta
gent, l’agraïment més profund a tots els represaliats, del primer al
darrer, a tots i a cadascun. I l’agraïment profund també als advocats,
juristes i organitzacions que heu defensat no només els ciutadans
represaliats sinó a través d’ells la ciutadania tota.
No puc acabar tampoc sense tenir un record per les víctimes de les
moltes altres repressions que hi ha avui a Catalunya, contra moviments
socials de tota mena. I sense dir que estic convençut que aquesta causa
general que ara suportem no s’acabarà fins el dia de la independència.
Quan arribe, que arribarà, la victòria total i definitiva de la
democràcia. Quan la por passe a ser un record. I el futur un full en
blanc pensat per a poder canviar-ho tot, per a millorar, en definitiva,
les vides de tots els catalans.
Moltes gràcies per la seua atenció.
https://www.vilaweb.cat/noticies/ens-heu-decebut-medcall-honor-vicent-partal-parlament-video/
---
Subscriure's a:
Missatges (Atom)