Cliqueu per veure la versió anglesa amb subtítols en anglés:
Aniré afegint la traducció al català de mica en mica els propers dies.
_____
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Varoufaquis Yanis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Varoufaquis Yanis. Mostrar tots els missatges
2 de febrer del 2023
8 de març del 2016
Corbyn (UK) ficha a Varufakis para llevar al Partido Laborista más a la izquierda
Yanis Varufakis durante una rueda de prensa en Berlín para presentar el movimiento DiEM 25 (Reuters).
El Partido Laborista británico ha anunciado que incorporará como asesor a Yanis Varufakis,
el exministro de Finanzas griego, por su experiencia en la gestión de
las negociaciones de su país con la Unión Europea. El líder de los
laboristas británicos, Jeremy Corbyn, que desde que asumió las riendas del partido en 2015 está intentando llevarlo más a la izquierda, ha afirmado que Varufakis aportará asesoramiento relacionado con su experiencia de gestión con el bloque comunitario.
"Varufakis
es interesente porque él ha pasado, obviamente, por todas las
negociaciones", ha explicado Corbyn, en declaraciones al diario local
londinense 'Islington Tribune'. "Me doy cuenta de que no estamos en la
eurozona pero es un tema de entender cómo afrontamos la noción de que
puedes cerrar la vía a la prosperidad cuando, en realidad, tienes que
hacer crecer la vía hacia la prosperidad", ha señalado. "Creo que la forma en que Grecia ha sido tratada es terrible y que deberíamos aproximarnos a ellos", ha añadido.
Varufakis
dimitió como ministro de Finanzas en julio de 2015, cuando su Gobierno
aceptó los términos del tercer rescate, que impone mayores medidas de
austeridad. Regresó a la arena política con su nueva plataforma: Movimiento por la Democracia Europea 2025 o DiEM 25, con la que tratará de luchar contra la "falta de democracia" en las instituciones europeas.
Varufakis ya se ha reunido con el responsable de Finanzas del Partido Laborista británico, John McDonnell, un
político que se declara enemigo del capitalismo y que en alguna ocasión
ha dicho que le gustaría volver a los años ochenta para asesinar a Margaret Thatcher.
Corbyn, cuyo nombramiento como líder del laborismo representó un mensaje para toda Europa, con especial resonancia en Grecia y España,
votó en contra de la pertenencia a la Unión Europea en 1975. Ahora, sin
embargo, ha anunciado que hará campaña para que el país se mantenga en
el bloque comunitario en el referéndum que tendrá lugar el 23 de junio,
con el argumento de que la continuidad es la vía para mejorar la
legislación social y en materia de empleo.
15 de febrer del 2016
La venganza fría de Varoufakis: este alemán es culpable del fracaso del Deutsche Bank
Los problemas que está sufriendo el banco alemán señalan disfunciones serias en el plan germano. Hay cuestiones éticas y políticas en juego, pero sobre todo subraya una gestión nefasta
No deja de tener ribetes de justicia poética que la misma semana que Varoufakis lanza DIEM25, el Plan B para Europa, hayamos conocido la débil situación del Deutsche Bank y las nefastas consecuencias a las que puede arrastrar a la banca europea, y con ella a los estados que conforman la UE.
En Deutsche Bank confluyen dos problemas, uno relacionado con la desconfianza del sector financiero
sobre la capacidad del banco alemán para pagar los intereses de sus
bonos contingentes convertibles (CoCos), tras anunciar unas pérdidas de
casi 6.800 millones de euros en 2015. Este es el elemento que más se ha resaltado, ya que es el que más preocupa a los inversores, que pueden ver cómo se evaporan los beneficios que habían previsto.
Wolfgang Schäuble
entidad que ha sido multada por las autoridades británicas con 2.252 millones de euros por manipular las tasas de interés, que ha de afrontar multas por conductas ilegales en EEUU, que también ha sido sancionada por Bruselas y que tiene 6.000 pleitos abiertos.
....
Leerlo todo en: http://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/tribuna/2016-02-15/la-venganza-fria-de-varoufakis-este-aleman-es-culpable-del-fracaso-del-deustche-bank_1151429/10 de febrer del 2016
Yanis Varoufakis: “Si no logramos democratizar Europa, se desintegrará”
Varoufakis, foto inicitivdebte.org
“Transparencia, democracia, solidaridad y tolerancia”, subrayó
Varoufakis, son los valores que “los pueblos de Europa han de devolver”
al proyecto común para poder rescatarlo de su actual deriva hacia la
fragmentación.
- El exministro de Finanzas griego presenta este martes el ‘Movimiento por la Democracia en Europa – 2025’ (@DiEM25). Considera que “el despertar de actitudes nacionalistas y xenófobas en nuestros países está socavando la Unión”.
- “Hoy por hoy, la crisis europea es tan profunda que desear su democratización es el culmen del radicalismo”, asegura Varoufakis.
Luis Martín – Berlín | El Diario | 09/02/2016
El Movimiento por la Democracia en Europa – 2025(@DiEM25)
que lidera el exministro de Finanzas griego, Yanis Varoufakis, ha
iniciado su andadura este martes en la capital alemana.
La puesta en escena de una
iniciativa que pretende que Europa deje de ser “un espacio ausente de
democracia bajo el dictado de la burocracia en Bruselas” está cargada de
simbolismo: todos los actos relacionados con el lanzamiento del DiEM25 y
que culminarán con una presentación multitudinaria a las 20:30 horas,
tendrán lugar en el Escenario del pueblo, en la plaza Rosa Luxemburgo (Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz), un céntrico teatro del antiguo Berlín Oriental.
En su primera rueda de
prensa al frente de DiEM25, celebrada hace unos minutos, Varoufakis
encapsuló los objetivos de su movimiento en la apremiante necesidad de
abrir un diálogo paneuropeo y lograr un consenso lo suficientemente
amplio para propiciar un cambio en las instituciones y políticas
europeas.
“Transparencia, democracia,
solidaridad y tolerancia”, subrayó Vaorufakis, son los valores que “los
pueblos de Europa han de devolver” al proyecto común para poder
rescatarlo de su actual deriva hacia la fragmentación. “Si no logramos
democratizar Europa, se desintegrará”, advirtió, haciendo eco del
eslogan que abandera su movimiento.
Preguntado por este diario
durante la entrevista previa a la rueda de prensa sobre cómo pretende
DiEM25 llevar ese consenso paneuropeo a la acción política, Varoufakis
explicó que “todas las posibilidades están abiertas”.
“La lógica de un movimiento
ciudadano”, explica Varoufakis, “es que quienes lo ponen en marcha no
escriben el guion por adelantado. El consenso que DiEM25 alcance solo se
conocerá cuando sus miembros lo hayan acordado. No obstante, lo que sí
le puedo decir es que esperamos que todo este proceso, emprendido por
demócratas europeos que se han unido entorno a nuestro manifiesto
humanista, logre canalizar una enorme energía hacia políticas
progresistas en Europa, que revitalice su avance hacia la democracia y
que ponga fin a la actual deriva hacia la desesperanza”.
Y en España, ¿con qué apoyos cuenta?
“Miles de españoles están
trasladándonos su apoyo y urgiéndonos a que DiEM25 ofrezca los medios
para promover el debate progresista y paneuropeo que tanto desean. No me
pregunte sobre personalidades, no son importantes. DiEM25 es un
movimiento de ciudadanos que escapa de la cultura de las
personalidades”.
Pero desde el ámbito político, ¿no teme que DiEM25 pueda ser percibido como un movimiento radical
o que personas con sensibilidades políticas ajenas a formaciones
políticas que han mostrado su apoyo hasta la fecha, como Podemos o En
Comú Podem, se sientan alienadas?
“¡Si lee nuestro manifiesto se dará cuenta de por qué eso es algo que no nos preocupa en lo más mínimo!”.
“A diferencia de las fuerzas
antidemocráticas a las que nos enfrentamos, DiEM25 cobra su energía y
legitimidad de la pluralidad y del debate abierto y transparente.
Nuestra invitación al diálogo es incluyente y nuestros objetivos son
compartidos por personas de distintas culturas, ideologías y
sensibilidades políticas. Nuestra invitación al diálogo es para europeos
comprometidos que demandan transparencia, democracia, una integración
europea justa y generosa. Resultaría cómico que estas demandas pudieran
parecer radicales. Si es así, ¡en DiEM25 estaremos orgullosos de ser extremadamente radicales!”.
En opinión de Varoufakis,
“hoy por hoy, la crisis europea es tan profunda que desear su
democratización es el culmen del radicalismo. Afortunadamente, hay
millones de europeos que no se consideran radicales y que están ansiosos
de unirse”.
El DiEM25 presenta sus principios fundacionales y objetivos a diez años vista en un manifiesto que ha
sido apoyado por numerosas personalidades de diversos ámbitos sociales e
intelectuales como el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, la
socióloga neerlandesa y Premio Príncipe de Asturias, Saskia Sassen, el
músico inglés Brian Eno, el economista estadounidense James Galbraith,
el exparlamentario laborista Stuart Holland o el filósofo eslovaco
Slavoj Žižek entre otros.
Entre los objetivos de
transparencia que DiEM25 plantea en su manifiesto destacan propuestas
como que las reuniones del Consejo de la UE, del Ecofin, del ITF y del
Eurogrupo sean retransmitidas en directo, que las actas de las reuniones
del consejo de gobierno del Banco Central Europeo sean publicadas unas
semanas después de que las reuniones hayan tenido lugar y que todos los
documentos relativos a negociaciones cruciales (por ejemplo: TTIP,
“rescates” o el estatus de Reino Unido en la UE) que afecten de
cualquier manera al futuro de los ciudadanos europeos sean publicados en
Internet.
Varoufakis ejerció como
ministro de Finanzas del Gobierno griego durante la primera mitad de
2015. Su gestión al frente del equipo negociador ante los acreedores del
país le ha valido fuertes críticas dentro y fuera de Grecia. Tras su
renuncia del Gobierno de Alexis Tsipras el verano pasado, Varoufakis
comenzó a explorar fórmulas para hacer frente a lo que él denomina una
élite de burócratas que, además de carecer de legitimidad democrática,
están llevando a la UE al abismo.
“No sólo nos enfrentamos al
bucle de políticas económicas fallidas y letales”, subraya el
exministro, “sino que todo comienza a saltar por los aires a causa del
desatino de Bruselas y el hecho de que el despertar de actitudes
nacionalistas y xenófobas en nuestros países está socavando la Unión”.
Según Varoufakis, y ante la
actitud subrepticia y de resistencia absoluta por parte de “la Europa
oficial” a cualquier debate que suponga un cambio en su statu quo, sólo
los pueblos “que aun sintiéndonos identificados con nuestras naciones y
culturas respectivas, podemos trabajar sobre todo aquello que nos une y
nos brinda no una nacionalidad, pero sí una identidad europea y un
futuro juntos.” Esa identidad común, dice Varoufakis, pasa por regenerar
la arquitectura de la UE y de la moneda única. “Sólo a través de
instituciones abiertas y transparentes se puede energizar esa
regeneración”, insiste.
Tras la rueda de prensa y hasta el acto fundacional de esta noche, que se emitirá en directo via “live stream”, tendrán lugar varios coloquios
en los que participarán invitados de toda Europa* con el objeto de dar
inicio a ese diálogo paneuropeo al que DiEM25 aspira propiciar y
extender a todos los ciudadanos de los estados miembros de la UE.
*El autor es ponente en uno de los coloquios organizados por DiEM25.
Post amb resums de l'estada de Varoufakis a BCN:
Yanis Varoufakis: Entrevistat per Mónica Terribas a CatRàdio - i - a la conferència al Born CC (dos resums) - 15.10.2015 v.3
15 d’octubre del 2015
Yanis Varoufakis: Entrevistat per Mónica Terribas a CatRàdio - i - a la conferència al Born CC (dos resums) - 15.10.2015 v.3
15.10.2015 - (curt) Al Matí de Catalunya Ràdio, entrevistat per Mònica Terribas, un tall de 35'':15.10.2015 - (sencera) Al Matí de Catalunya Ràdio. Si voleu escoltar l'entrevista sencera, 48 min:
Resum de Directe.cat d'aquesta entrevista:
Mònica Terribas ha entrevistat aquest matí a Yanis Varoufakis, l’exministre grec que ha estat crític amb la falta de democràcia del funcionament europeu, però també espanyol.
La falta de democràcia del govern de Rajoy
"Vist des de fora sembla que Madrid intenta enfortir l'independentisme
català"ha sentenciat Yanis Varoufakis. I és que sobre el govern
espanyol ha dit que "si el que vol és enfortir l'independentisme, no ho
podria fer millor: prohibir un referèndum i prohibir-li posar les urnes
perquè formuli una pregunta al poble”. I és que el grec, popular per el
sentit democràtic, ha deixat en evidència el caràcter antidemocràtic de
l’Estat espanyol respecte el dret a l’autodeterminació dels Catalans.
A Europa també li falta democràcia
Varoufakis ha insistit molt en el “menyspreu” a la democràcia existent a l’Eurogrup I ha denunciat el teatre polític que es produeix a Europa: "Els líders de la 'troica' no creuen en l'austeritat, és una farsa, però l'apliquen mentre pensen què altra cosa poden fer"
http://www.directe.cat/noticia/441577/varoufakis-si-madrid-el-que-vol-es-enfortir-el-moviment-independentista-no-ho-podria-fer-m
A Europa també li falta democràcia
Varoufakis ha insistit molt en el “menyspreu” a la democràcia existent a l’Eurogrup I ha denunciat el teatre polític que es produeix a Europa: "Els líders de la 'troica' no creuen en l'austeritat, és una farsa, però l'apliquen mentre pensen què altra cosa poden fer"
.......
CONFERÈNCIA AL BORN CENTRE CULTURAL DE 19 a 20h.
1er resum de l'acte. (Trobareu un 2on resum a continuació):
Article a Vilaweb. 15.10.2015. Per: Andreu Barnils:
D’entrada, dir que el procés polític català va entrar amb força cap al final del debat, quan Mònica Terribas expressava el sentiment d’impotència que a vegades es té des de Catalunya davant la no reacció a la demanda democràtica d’independència. Aleshores Varufakis va fer el següent: va unir, teixir, i buscar afinitats entre les lluites socials, i les lluites nacionals. Entre el referèndum d’independència, i el referèndum grec. I davant el lament de Terribas, va dir el següent:
‘El sentiment que estàs expressant és el mateix que vaig tenir a l’Eurogrup, quan estava sol. El sentiment d’estar sol. Esteu a Catalunya, us manifesteu per drets bàsics fonamentals i sentiu que esteu sols. Però la persona que es va manifestar a Atenes el 5 de Juliol durant el referèndum grec, també es va sentir sol. Ara imagineu que anem tots junts. La gent d’Atenes, la de Londres, la de París, a Berlín, a Catalunya. Tots ens unim, en lloc d’anar sols. No només tenim interessos comuns, sinó que estem sols. Molts de nosaltres estem sols. És temps d’unir-nos i entendre que la vostra lluita per la identitat catalana és la nostra lluita per no ser aixafats per central bancs, els mateixos que ens tanquen els nostres bancs. I és la mateixa lluita que tenen a Alemanya amb els ‘minijobs’ i pel dret a millors condicions de treball, o a les ‘banlieus’ a París. Som a temps de deixar enrere la solitud’
Minuts abans Varufakis ja havia fet algun comentari sobre el procés. Quan va dir-li a Mònica Terribas: ‘Tu ets catalana, espanyola, o què dimonis siguis. Tu decideixes’ i Terribas va respondre: ‘Si poguéssim votar-ho un dia!’. I aquí Varufakis va rematar-ho: ‘Si poguéssiu votar-ho un dia… sense ser jutjats’ cosa que va arrencar l’aplaudiment del joveníssim públic.
Sense compassió amb la Unió Europea
Però sobretot ahir Varufakis va descriure despietadament la Unió Europea. No va tenir compassió. D’entrada, va comparar la crisi de 1929 als Estats Units, ‘que pocs anys després va provocar la fragmentació i posterior guerra a Europa’, amb la creació de l’euro. La seva tesi és que tant l’euro, com la crisi de 1929, han estat letals pels europeus. Ens han fragmentat. Tot seguit va qualificar de càrtel l’origen de la UE: ‘Era el càrtel del carbó i l’acer, primer (1950), després es van afegir els grangers, sobretot francesos, i després els banquers. I tot ‘càrtel’ necessita moneda única. Si fan el mateix producte, el volen vendre amb la mateixa moneda. Per això van posar l’euro al capdamunt del càrtel. Però això no són maneres’
Quan Varufakis va comentar el seu pas per l’Eurogrup van ser els moments més contundents del vespre: ‘Menyspreen la democràcia, a l’Eurogrup. A nosaltres ens miràven com uns animals estranys quan els parlàvem de les nostres promeses amb els grecs. ‘Unes eleccions no poden canviar les coses, home. Ens esfondraríem’. Això em van dir a Europa. Vaig sentir menyspreu per la democràcia per part dels líders europeus’. I d’aquí, Varufakis, en amunt:
‘L’Eurogrup és una zona lliure de democràcia. Hi ha espais lliures de fum, i aquest ho està de democràcia (…) El Parlament Europeu és un edifici bonic, però no és un parlament. No poden fer dimitir ningú, i no legislen. Per parlament jo entenc el Congrés Americà, la Cambra Britànica o el Parlament espanyol d’abans de l’euro. Però no el Parlament europeu(…) A nosaltres ens van fer tancar els bancs. Perquè abans venien amb els tancs, i ara et tanquen els bancs (…)’, ‘L’Eurogrup no es distingeix pel seu nivell intel.lectual precisament’.
Dit això va tenir temps d’elogiar la intel·ligència de Luis de Guindos, ministre d’economia espanyol, i Schäuble, homòleg alemany, amb qui ‘en privat tenia converses fructíferes, però que un cop apareixia un micròfon es transformaven. Ja no sortien del guió: les lleis són les lleis i no es poden canviar perquè són les lleis. Absurd’.
Absurda és una paraula que va fer servir més d’una vegada. Com per exemple per explicar l’absurditat següent: en aquests moments Europa té un problema perquè els rics no saben on invertir els seus diners. I mai com ara hi havia hagut tants diners. Mai com ara. Passa que els tenen parats en comptes corrents, en lloc d’invertir. I no inverteixen, per la crisi. I la crisi hi és, perquè no inverteixen. Estem en aquest cicle viciós’.
Les quatre crisis
Varufakis va poder esplaiar-se en la seva teoria de les quatre crisis europees: la crisi bancària, la crisi del deute, la crisi de la manca d’inversió i ‘la crisi social’, que va dir Mònica Terribas. I aquí Varufakis va matisar. ‘Social no. Parlem amb propietat. Pobresa. Parlem de pobresa. Com a europeus ens hauria de fer vergonya els nivells de pobresa als quals hem arribat. Escandalós’.
El professor d’Economia té la manera de solucionar les quatre crisis. La dels bancs: ‘si un banc cau, els seus responsables han d’anar fora, el Banc Central Europeu designa substituts que no siguin del país, refloten el banc, i el tornen a posar a la venda un cop sanejat. Ara els responsables dels bancs…encara hi són! Això és el que no pot ser’. Sobre la crisi del deute, va proposar dividir-la en dos. Una part l’exixuga el propi l’estat, l’altre ajudat per la UE. Que les institucions europees, i no els estats nacionals, demanessin els diners en nom dels estats nacionals: ‘La credibilitat de la UE és millor que la dels estats. A la UE els hi deixarien els diners a un interès gairebé zero. A hores d’ara, en canvi, els estats nacionals demanen diners però el reben a un interès altíssim. Les institucions de la UE podrien actuar com a intermediari. Només això podria arribar a reduir el 40% del deute’.
Sobre la crisi de manca de finançament va proposar utilitzar el Banc d’Inversions Europeu, que finançaria projectes a l’economia verda, per exemple. ‘Faria un paper semblant al del ‘New Deal’ als Estats Units. Diner públic per rellançar l’economia. I això animaria als rics europeus a fer el mateix. Aquest banc ja existeix, i ha fet coses prou bones fins ara’.
Demanar perdó
Sobre el paper de Syriza durant el referèndum, Varufakis va demanar perdó a l’esquerra europea. Recordem que Siriza, el partit de Varufakis, va guanyar el referèndum on es rebutjava la política d’austeritat. Immediatament després va votar al parlament grec acceptar les mesures d’austeritat: ‘Al rendir-nos vam fer mal a la resta de partits d’esquerres d’Europa’. I va citar el partit polític Podemos com una de les víctimes. També va recordar que li va fer més mal rebre les punyalades per l’esquena a Grècia per part dels seus companys, que no pas els atacs rebuts des de Brusel·les.
Democratitzar Europa
Varufakis va fer una anàlisi sobre la realitat molt més convincent que no pas la seva proposta de solució. Un pèl etèria: democratitzar Europa, crear una plataforma europea de ciutadans, fins i tot una nova Assemblea Europea de càrrecs electes. I des d’aquesta plataforma europea, incidir en l’àmbit municipal o nacional i ‘acabar escrivint una nova constitució europea’. Durant el procés, ‘forces espontànies en determinarien el curs, no jo’. Però no fer-ho al revés. Els partits tradicionals, que funcionen de dalt a baix, i en l’àmbit nacional, no poden ser els fonaments sobre els quals bastir l’edifici europeu.
Ahir va passar per Barcelona un grec europeïsta convençut. Un exemple final en forma de titular: ‘Aquí allò important no és Grècia. Ho és per mi, perquè sóc grec. Però aquí l’important és que Grècia ha estat un laboratori per exportar després a la resta d’Europa. Una de les coses que em va impactar més mentre era ministre va ser que en les meves trobades pel continent me’n adonava que la gent venia no per mostrar solidaritat. No. Venien per entendre què els podria passar a ells, també’.
http://www.vilaweb.cat/noticies/varufakis-la-vostra-lluita-per-la-identitat-catalana-es-la-nostra-lluita-per-no-ser-aixafats-pel-banc-central-europeu/
........
CONFERÈNCIA AL BORN CENTRE CULTURAL DE 19 a 20h.
Aquest segon resum de l'acte al Born CC em sembla més complert aquest que el de vilaweb, però l'he trobat després:
L
a Sala Moragues s’ha quedat diminuta. La cua rodeja el Born Centre
Cultural i els treballadors de seguretat tenen feina a contenir les
masses; s’ha obert un nou espai i la cara de Iannis Varoufakis es pot
veure reduïda en televisors laterals i amb subtítols. Varoufakis no és
només l’exministre de finances grec. Va estudiar i exercir de professor a
Anglaterra, i quan la Thatcher va pujar al govern “va fugir a
Austràlia”. També és autor de El minotauro global i de Economía sin corbata. El públic sembla convençut abans d’escoltar-lo.Terribas fa la presentació de rigor i pregunta si Europa està en procés de desintegració. Varoufakis ens trasllada al crack del 1929 i estableix una analogia directa entre els anys trenta del segle vint i els anys potseriors a la crisi del 2008, vuit anys després de la implantació de l’euro. Però contràriament al que passa als EUA, Europa no s’uneix arran de la crisi. Varoufakis afirma que amb l’euro s’ha volgut fer convergir economies dispars sense garanties i que la Unió Bancària Europea és més un nom que no pas una institució real. Si un banc d’Arizona falla, qui respon no és l’estat d’Arizona sinó el banc central del país, i ningú a la resta dels EUA se’n lamenta; a la Unió Europea, en canvi, cada banc nacional ha de resoldre el seu deute. La creació de la Unió Europea es deu en bona mesura a la planificació dels EUA, perquè acabada la Segona Guerra Mundial els nordamericans volien assegurar-se la continuïtat de la seva hegemonia econòmica. Per aconseguir-ho calien competidors que estessin a l’alçada, una Europa forta (i també Japó, que es va beneficiar del Pla Marshall) -parafrasejo El minotauro global. Varoufakis traça els orígens de la UE com a cártel de l’acer i el carbó a principis dels cinquanta, moment en què es va acordar la no punició del sector industrial alemany i es va formar la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer). Després, al “cártel” s’hi van sumar els grangers, els banquers, i la UE es va gestar sobre aquestes bases econòmiques. El rol dels estats és equilibrar les tensions de classe, però el naixement de l’euro responia sobretot a necessitats comercials globals. Segons Varoufakis, el projecte polític de la Unió Europea va convèncer europeus de la talla de Robert Schum però va ser més una iniciativa de contenció capitalista nordamericana que no pas un esforç dels europeus en nom de la pau. L’exminsitre de finances sentencia que ja fa temps que la UE no pot comptar amb cap intervenció dels EUA que aporti balanç al continent. “Brussel·les odia la democràcia”. Ovacions del públic, aplaudiments. Varoufakis explica les seves experiències al Parlament Europeu i el descriu com una casa de buròcrates, un edifici bonic però “lliure de democràcia”. Quan Terribas li pregunta si es tracta d’una institució inútil, Varoufakis li respon que no és un parlament en un sentit estricte perquè no disposa d’autoritat legal, no es poden iniciar legislacions des d’Europa. Després del referèndum en què Alexis Tspiras preguntà als grecs si estaven d ‘acord amb un tercer rescat i tot el que els rescats impliquen, el 5 de juliol del 2015 va acabar imposant-se la decisió de Brussel·les. Aleshores Yanis Varoufakis va deixar el càrrec. “L’any 67 ens van invadir els tancs de la dictadura i el 5 de juliol del 2015 ens va sotmetre la voluntat dels bancs”. Assegura que els grecs van votar Syriza perquè Grècia estava trencada i calia anar a Europa a reprogramar-ho, però no els van deixar. L’exministre de finances creu que, amb la imposició d’un tercer rescat, els membres del Parlament Europeu van forçar Grècia a acceptar un programa que uns i altres sabien que era inviable. Varoufakis recorda el referèndum per l’aprovació de la Constitució Europea que va ser posposat indefinidament a Irlanda el 2005, i assegura que tant ahir amb els irlandesos com avui amb els grecs, la voluntat de la Troika ha estat fer por i humiliar els votants d’esquerres, de Sinn Féinn o de Syriza.
Terribas enumera les crisis que assetgen Europa -crisi bancària, manca de finançament, pobresa- i demana a Varoufakis què cal resoldre abans. La resposta és que s’han de solucionar totes alhora. En el cas espanyol, afirma, la crisi bancària ha ocasionat la pobresa, una pobresa que si no s’hagués salvat els banquers recauria sobre l’estat espanyol i no sobre la societat espanyola. Segons l’exministre, la construcció de l’Eurozona és deficient perquè quan uneixes economies diferents es produeix un tsunami dels països rics cap als països pobres. Alemanya ven Vokswagen als espanyols -“glups, no parlem de Volkswagen”, de nou imperen riures i aplaudiments- i els bancs alemanys acumulen diners. Els bancs mantenen el nivell d’interès i obtenen benefici quan cedeixen diners als països pobres, no als països rics. Varoufakis assenyala que els diners que van arribar al seu país des de Frankfurt en bona mesura van quedar-se a l’aparell de l’estat: són diners que Grècia havia de rebre no per caritat sinó per fer balanç entre excedent i dèficit. Tanmateix, a causa de la corrupció política grega, els diners no van arribar als ciutadans.
Terribas demana solucions per les crisis actuals d’Europa. Varoufakis respon que és imperatiu trencar l’aliança entre banquers i polítics. Si un banc cau se l’ha de deixar caure i el banquer no pot esperar que se’l rescati a canvi de vells favors. L’exministre utilitza l’exemple de la crisi de Suècia l’any 1992, moment en què el banc nacional estava en risc; el govern suec va optar per nacionalitzar-lo durant sis mesos fins que es va recuperar i rellançar al sector privat. Terribas li pregunta si està a favor de nacionalitzar bancs, però Varoufakis no vol que l’encasellin i afirma que una mesura així haurien d’acceptar-la votants de dretes i d’esquerres per igual. Procedeix la seva conversa fent referència al Banc Central Europeu (ECB), que és una empresa que pertany a tots els europeus i que avui es dedica a imprimir diners per pagar el deute italià, espanyol, etcètera. L’interès europeu s’acumula al Bundesbank perquè el Banc Central Europeu els dóna la riquesa, i com més crisi europea més diners hi ha acumulats al Bundesbank. L’exministre de finances declara que per anar bé l’ECB hauria de funcionar d’intermediari entre el mercat i els diferents estats de la Unió Europea i donar crèdits als països europeus a interès 0: això resoldria la crisi bancària i la del deute públic a la vegada.
La tercera crisi dins la Crisi majúscula és la manca d’inversió. Les crisis es produeixen quan hi ha molt deute públic i molts diners acumulats en pocs comptes corrents, perquè el capital repartit entre poques mans s’estanca. Com que hi ha crisi, els europeus rics no gosen invertir els seus diners en indústries innovadores i energia renovable. Varoufakis posa èmfasi en la necessitat d’obtenir energia renovable i assegura que l’ECB hauria de ser el primer inversor en aquest sector per transmetre optimisme als possibles inversors.
“Vas fer aquestes propostes a l’Eurogrup?” A la declaració sobre la manca d’esperit democràtic de Brussel·les Varoufakis afegeix que, en general, el Parlament Europeu no és permeable a noves idees i només se cenyeix a les regles sense plantejar-se canvis. Elogia intel·ligència del ministre espanyol de finances Luis de Guindos i subratlla que el problema és el funcionament de l’Eurogrup, no la manca de capacitació dels ministres. “Ara que ets fora de la política…” Varoufakis la talla; diu que el que estem fent aquí reunits en massa és el que es feia a la polis, política pura. L’eufòria s’apodera del públic, i quan s’esbrava l’exministre de finances reconeix la seva desconfiança de que els partits nacionals portin cap canvi a Europa. L’única sortida és fer-ho a l’inrevés: primer a nivell europeu, després a nivell de ciutat i finalment a nivell de comunitat i estat. Afirma que el col·lapse que va patir la democràcia grega el 15 de juliol del 2015 extendre’s per tot Europa i ens incita a la solidaritat ciutadana. Cal democratitzar el continent, sotmetre els buròcrates de Brussel·les a votació directa i crear una xarxa europea oberta a tots, conservadors inclosos. Proposa generalitzar la conversa sobre una Europa comuna que exigeixi transparència per saber què diuen els eurodiputats sobre el deute o sobre la pobresa i per veure com i què és negocia al TTIP. A mig termini, Varoufakis veu com a sortida la implantació d’una nova assemblea allunyada de Brussel·les, i a llarg termini planteja canviar la Constitució Europea.
“Els catalans us sentiu sols perquè no us deixen votar cap referèndum, els grecs se sentien sols el 5 de juliol, els berlinesos estan farts dels minijobs. També se senten sols els parisencs de les perifèries.” Varoufakis té clar que les identitats es forgen i que els europeus podem unir-nos perquè tenim reclams similars en favor d’una millor representació democràtica i millors lleis laborals; avisa que sense cohesió l’euro s’autodestruirà, però es mostra optimista: “La guerra per la democràcia europea és llarga, hem de fixar-nos més en l’espurna de llum que en la foscor predominant
(http://www.nuvol.com/noticies/iannis-varoufakis-brussel%C2%B7les-odia-la-democracia/)
.......
Trovareu un altre entrevista a TV3, ara amb Oriol Junqueres, el mateix dia 15 d'octubre a:
(vídeo 30 minuts) www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/junqueras-i-varufakis-conversen-sobre-catalunya-i-europa/video/5557620/
........
Comentari de Montserrat Tudela Penya al Facebook:
"I. Varoufakis "La pobresa és un tema polític". Caldria gravar la frase al frontispici dels bancs i parlaments
.......
Varoufakis: "Hay que separar el interés de los bancos del interés de los banqueros"
Un article de l'abril 2015: EL HUFFINGTON POST . Publicado:
20/04/2015
El ministro de Finanzas griego, Yanis Varoufaquis, aseguró a Jordi Évole en 'Salvados'
que el mayor error de los políticos ha sido salvar a los banqueros
junto a los bancos desde que estallase la crisis en 2008. En su opinión
lo ideal hubiese sido "nacionalizar los bancos" y "separar el interés de
los bancos de los banqueros", algo que no sucedió por la relaciones e
intereses creados entre la clase política y los dirigentes de las
entidades.
En este sentido, considera que "cualquiera que quiera
ser político es peligroso porque quiere poder", por lo que la persona
que hay detrás es lo importante. "En Europa ha habido un abuso de poder
en los últimos cinco años convirtiendo la crisis en un drama".
Leer todo el artículo en: http://www.huffingtonpost.es/2015/04/20/varoufakis-salvados_n_7098060.html
...........
Estem llegint un llibre d'aquest autor, el recomanem:
"El Minotauro global.
Estados Unidos, Europa y el futuro de la economía mundial"
Yanis Varoufakis
Ed: Capitan Swing Libros. Madrid. 2a reimpresión, Febrero 2013.
333 páginas.
(L'edició anglesa original és del 2012)
(L'edició anglesa original és del 2012)
Articles sobre la crisi grega i la crisi europea en la Cuca de Llum:
> James K. Galbraith: “Grecia no está siendo rescatada, está siendo saqueada”
> Empresas alemanas, ligadas a corrupción en Grecia
> James K. Galbraith: “Grecia no está siendo rescatada, está siendo saqueada”
> Empresas alemanas, ligadas a corrupción en Grecia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)