__
30 d’agost del 2023
28 d’agost del 2023
Josep Ruaix ha construït un altre monument (a la llengua catalana)
El gramàtic Josep
Ruaix ha publicat un volum de més de mil pàgines, amb seixanta estudis ·
En fem un tast, tot comentant-ne cinc capítols
Avui n’hem de parlar perquè no fa gaire que s’ha publicat un nou llibre seu: el volum Nous estudis de llengua,
de 1.022 pàgines. La major part d’aquests estudis havien estat
publicats a la revista Llengua Nacional (una de les censurades pel
regidor de Vox de Borriana), tot i que ara ell els ha revisats i
completats. “Aquesta obra –llegim a la contraportada– és una revisió i
notable ampliació dels Estudis de llengua, publicats en el 2016. Aquells comprenien trenta-dos capítols; aquests, seixanta.”
Aquest volum serveix per a entendre la saviesa, la meticulositat, l’elegància i el rigor d’aquest home. Tenir Josep Ruaix és un luxe per al català. I per això hom es demana com és que no ha entrat en la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Potser perquè parla massa clar?
Tot seguit –a tall de tast– comenten cinc capítols d’aquest volum. El primer comentari ja ens respon la pregunta que ens hem fet suara.
Una declaració de principis contundent
El llibre comença amb un article clar i català sobre l’estat actual de la normativa, “Valoració del sistema normatiu actual” (pàgines 9-17). A parer de Ruaix, hi ha tres classes de normativa: la social, de mínims, acceptada per tots els qui la practiquen; l’acadèmica, imposada legalment; i la científica o moral, és a dir, el conjunt de normes que es fonamenten en l’estudi filològic i gramatical i “en el bon coneixement de la llengua”. Seria ideal, diu, que aquestes tres normatives coincidissin. I això va passar, afegeix, en l’època de Pompeu Fabra, el “seny ordenador de la llengua”. I avui? “Lamentablement hem de dir que no”, respon. I enumera tot seguit una colla de factors històrics, socials, demogràfics, etc. que ho expliquen, fins que va a parar a les deficiències de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobretot en les etapes més recents, a partir del 1989. Les causes d’aquest mal funcionament, a parer de Ruaix, són: “La manca de diàleg per part del IEC, la insatisfactòria composició de la SF, la falta de suficient estudi previ abans de prendre decisions, una certa precipitació, un cert afany de protagonisme institucional, etc.” Després de definir els “grans principis que han d’inspirar la normativa”, que són la unitat, la personalitat i la dignitat, entra en l’apartat més crític, allò que per a ell són els “defectes contra la normativa”: la interferència del castellà; les analogies antitradicionals; el mecanicisme i la ultracorrecció; l’aplicació precipitada de propostes infundades; l’esnobisme, la relaxació i l’empobriment (i ací esmenta expressament l’arqueofòbia o rebuig de tot allò que és arcaic i el “català de rebaixes”); la manca d’informació sobre novetats i les novetats discutibles; i els defectes estilístics. Tota aquesta relació de defectes –que no és pas atribuïble tan sols al IEC, sinó també als mitjans de comunicació, a les editorials i, en general, a l’ús públic de la llengua– és reblada amb un comentari a peu de pàgina: “Tenim la sospita que la SF del IEC està com tancada en ella mateixa i no valora les aportacions exteriors, malgrat que molt sovint poden millorar les pròpies.”
La flama de la genuïnitat
Ruaix diu, per si algú no ho sabés, que la gent que es dedica a la
llengua s’hauria d’esforçar essencialment a mantenir-ne la genuïnitat.
En aquests Nous estudis, la defensa d’una llengua sense
interferències es pot veure ara i adés. N’és un exemple l’article 54,
“El ‘no’ expletiu” (pàgines 915-922), en què ens parla de l’ús d’un “no”
innecessari, sense significat. N’enumera set tipus, alguns poc
estudiats fins ara. Els tres primers són els que generalment consten en
els manuals: el de les frases comparatives (Costes més que no vals, equivalent a Costes més del que vals); el que trobem després de verbs de temor o afins (Sembla com si l’autor tingués por que no es perdés); i el d’unes certes oracions temporals, introduïdes per abans que i fins que (Abans que l’àliga no se n’anés, va sortir com va poder, o bé Abans no se n’anés l’àliga,
una estructura que considera més eufònica i més genuïna). Després
d’aquests tres casos, Ruaix n’hi afegeix quatre que no se solen trobar
en els tractats de gramàtica. El quart és el de les frases ponderatives o
exclamatives: Imagineu-vos quina solemnitat no donava a l’acte la presència de… El cinquè és el de les frases interrogatives indirectes o semblants: Se’m va acudir de demanar-li si no sabia res de Marta. El sisè és després de sense: No pots fer un pas sense que no tinguis un ensurt. I el setè, després de “per poc” i “de poc”: Vam tenir un accident i per poc que no ens matem.
Rigor i exhaustivitat
Els estudis de Josep Ruaix són un model de rigor i d’exhaustivitat.
Agafa les qüestions de cara, sense estalviar-hi espai, ni explicacions,
ni comparacions ni exemples. L’article “Límits dels pronoms ‘en’ i
‘hi’”, de noranta-sis pàgines (37-129) és completíssim, detallat i amb
una estructura molt ben travada. Es tracta d’estudiar en quins contexts
es fan servir indegudament aquests dos pronoms. Després d’explicar els
factors que motiven el defecte (ultracorrecció, analogia, confusió i
influència del francès), ens parla dels casos d’abús dels pronoms en i hi per
raons gramaticals i estilístiques, i estableix divisions i subdivisions
en cada bloc. Per a fer-nos una idea de la complexitat expositiva,
tinguem en compte que l’esquema-resum que presenta al final ocupa dues
pàgines i mitja. No cal dir que tot aquest capítol és farcit d’exemples i
comentaris il·lustratius, de manera que és difícil que resti cap racó
per explorar. És impossible, ací, d’explicar –ni tan sols de resumir–
aquest capítol, però si hi ha lectors interessats a fer-ne un tast, els
remetem als dos articles d’aquesta secció que hi vam dedicar, en bona
part inspirats en els estudis que ja havia publicat Ruaix: “Quan no hem de fer servir el pronom ‘en’?” (1.4.2022) i “Quan no hem de fer servir el pronom ‘hi’?” (14.4.2023)
Articles útils i pràctics
Qui no ha ensopegat amb una frase més o menys complexa on no ha sabut si havia d’escriure sinó o si no? No tot és fàcil i planer, en aquest camp de la sintaxi. Per això són tan útils i tan pràctics articles com “La làbil frontera entre ‘sinó’ i ‘si no’” (pàgines 863-873). És un text inèdit que, sens dubte, els correctors hauríem de tenir sempre a mà. Divideix els casos en quatre àmbits. En els dos primers, no hi sol haver dubtes. El primer és el matís adversatiu excloent, és a dir, quan “allò que neguem de l’element que precedeix la conjunció ho afirmem del que la segueix”. Es resol amb sinó o bé sinó que: No vull carn, sinó peix – No vull carn sinó que vull peix. El segon és el matís adversatiu restrictiu, en oracions que “restringeixen o limiten el sentit global del que es diu”. També es resol amb sinó, que equival a més que, altre que, altra cosa que: No us cal sinó esperar uns quants dies. El tercer cas, el matís exclusiu o exceptiu, ja ens duu a la frontera entre el valor adversatiu i el valor condicional dels nexes i, per tant, suscita dubtes entre professionals. Són sempre oracions interrogatives, que “exclouen una generalitat de quelcom exceptuant-ne algú o alguna cosa”. Per a determinar la solució, Ruaix observa si en la frase hi predomina el valor adversatiu (i, en aquest cas, proposa sinó) o el valor condicional (que va amb si no). Segons ell, hi ha tres subcasos. Si la partícula acompanya un verb en forma personal, hi predomina el valor condicional i escrivim si no: Què és això, si no és una provocació? Si acompanya un sintagma nominal, emprarem preferentment sinó, perquè hi predominarà el valor adversatiu: Què és això, sinó una provocació? I si no hi ha ni verb en forma personal ni sintagma nominal escriurem si no, sovint entre comes: Quin sentit tindria, si no, la constitució? Finalment, en el darrer matís, el correctiu, la conjunció corregeix allò que s’ha dit abans expressant un impediment. Té com a sinònim, per exemple, només que: Sí, sí, ja he cobrat; sinó que he cobrat tan repoquet… Tot i ésser un article relativament breu (deu pàgines) es fa difícil de resumir ací. Per això són tan valuosos els exemples que hi inclou (cap a cent quaranta) i les explicacions que els acompanyen.
La subtilitat i l’elegància, més enllà de la morfosintaxi
El zeugma (terme grec que significa ‘lligam’) és una figura sintàctica que consisteix a lligar dos verbs o més de règim diferent amb un sintagma que encaixi solament amb el darrer. Seria el cas d’una frase com ara Veig i parlo d’una cosa, en què veig és transitiu (veig una cosa, sense preposició) i parlo és intransitiu i regeix la preposició de. Ruaix, en l’article “Zeugmes” (pàgines 353-367) estudia el fenomen, en classifica els casos i hi aporta solucions, si n’hi ha. L’exemple precedent es pot resoldre fàcilment i genuïna fent ús d’un pronom feble: Veig una cosa i en parlo. Igualment, passaria en una frase com ara […] aquells qui desitgin conèixer i endinsar-se en les Sagrades Escriptures […], en què conèixer és transitiu i endinsar-se regeix la preposició en. La solució és […] aquells qui desitgin conèixer les Sagrades Escriptures i endinsar-s’hi […]. Ruaix, tan sols parlant d’aquests casos de verbs, fa una classificació en disset apartats, amb una munió d’exemples. Després encara es refereix a dos blocs més: els zeugmes que afecten les preposicions i conjuncions (Pau –com i més que Ezequiel– es converteix en instrument […] → Pau –com Ezequiel i més que Ezequiel– es converteix en instrument) i, finalment, als zeugmes que ell troba acceptables, com ara el cas de dos verbs que, tot i tenir règims diferents, són percebuts globalment: Entren i surten plegades de la feina. “Notem que els verbs entrar i sortir formen un conjunt”, diu.
Fet i fet, doncs, Nous estudis de llengua és un d’aquells llibres que els professionals de la llengua haurem de consultar sovint. Ara, el públic objectiu d’aquesta obra és més ampli: també és adient per a tothom qui vulgui escriure amb cura o qui vulgui aprofundir en el coneixement de la llengua. Perquè entre aquests articles n’hi ha per a tots els lectors: n’hi ha de molt llargs i detallats i n’hi ha de simples, que parlen de temes concretíssims. Però, sobretot, no hi ha banalitats. Tot és raonat acuradament (que no vol dir inapel·lable) i nascut del seny i del respecte a tothom. Ruaix el fa explícit, aquest guiatge: “Hauríem de saber tractar els problemes lingüístics amb moderació, amb tranquil·litat, amb esperit de diàleg, sense enrocar-nos ni crispar-nos, disposats a concedir i a rectificar, com també a admetre distintes solucions.”
Paraules de savi.
(Aquesta entrada ha rebut 30 visites)
__
27 d’agost del 2023
Els sis mil articles periodístics de Josep Pla, a l’abast d’un clic
Seixanta anys d'escriptura periodística
el situen com el periodista català
més productiu i influent del segle XX
Dins d'aquest contexte de supervivència es va inventar un 'personatge' de cara al carrer, com en Dalí. Ho vaig descobrir darrerament a un llibre, la monda. Una persona que estimava molt Catalunya i enorme escriptor.
Sis mil dos-cents quaranta-tres articles, seixanta-vuit capçaleres de tot el món –especialment de Barcelona i de tot Catalunya, però també de Madrid, Vigo, Tànger, Fiume, París o San José de Costa Rica– i tota una vida, de 1917 fins a l’any 1980, d’escriptura en diaris. Aquestes són les dades principals que avalen el Josep Pla periodista. Una producció superlativa, únicament a disposició d’autèntics grafòmans –només Espinàs i Monzó podrien acostar-s’hi, gràcies a les seves columnes diàries–, que calia anar a buscar a les hemeroteques disperses que conserven aquests periòdics i setmanaris. Fins ara, que s’acaba de presentar una de les iniciatives més importants de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, coincidint amb el seu desè aniversari. Es tracta de JosepPlaDigital.cat, un portal que per començar allotja una hemeroteca en forma de plataforma digital interactiva que reuneix tota la producció periodística des dels seus primers articles, publicats el 1917, fins a l’etapa final de la seva vida. És a dir, seixanta anys d’escriptura periodística que el situen com el periodista català més productiu i influent del segle XX.
Tota mena de cerques
La tasca ha estat titànica i ha fet cremar les celles dels membres de la càtedra, sota la coordinació del professor de la Universitat de Girona Xavier Pla i el director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero, que no tan sols han hagut de localitzar tots els articles publicats per l’escriptor –encara se’n poden trobar més, avisen–, sinó que els han hagut d’editar i indexar de tal manera que se’n puguin fer diversos tipus de cerques. En aquest sentit, el nou portal permet d’accedir als articles des de les diferents capçaleres i per etapes cronològiques, o bé per títols, dates, llengua…, així com limitant les cerques per nom de persones i llocs esmentats en els articles. Per poder oferir totes aquestes possibilitats, ha calgut identificar tots els noms propis i topònims, així com totes les variants que apareixen als texts de Pla. Com han exemplificat, s’han unificat totes les versions del cognom rus Dostoievski, que l’escriptor va transliterar de quinze maneres diferents, i s’ha localitzat cada carrer, plaça, barri, font, museu o cafè de ciutats tan importants per la vida –i el periodisme de Pla– com París.
Tot i que Pla considerava el periodisme com el parent pobre del literat, l’escriptor mateix no podia sinó estar agraït a la professió a la qual va entrar de ben jove, tot just aterrat a la Penya de l’Ateneu: “El fet d’escriure –el periodisme més rutinari, si volen– m’ha permès de viatjar per tot el món i he viscut anys fora del país, cosa necessària per a tirar una mica d’aigua al vi de l’energumenisme nacional i local i saturar-me d’Itàlia, de Vermeer i fer llargues singladures marítimes.” Segons el seu còmplice i amic Joan Fuster, l’autor d’El quadern gris veia el món en forma d’article, fruit d’una passió per l’escriptura de premsa que no sabia ni volia vèncer. El periodisme era una escola d’estil, clau per a la seva aposta per la naturalitat expressiva i la seva literatura d’observació basada en la realitat, però això no vol dir que la seva producció literària fos un simple retallar i enganxar papers de diari. Tot i que sovint els articles es fonien en el text a l’hora de fer realitat la seva vasta obra completa, la dedicació a la reescriptura no fa fàcil l’operació de comparar i destriar l’obra literària de l’obra periodística. De fet, només els dos volums de Cròniques parlamentàries, publicats –no sense polèmica– per Josep Vergés després de la mort de Pla, són una recopilació estricta dels articles publicats per l’escriptor a la premsa.
Una eina que ha de permetre de rellegir i estudiar
Això no vol dir que l’obra periodística de Josep Pla no tingui un valor de primer nivell, com posarà de manifest la pròxima edició dels articles escrits quan va ser corresponsal de La Publicitat els anys 1923-1924 d’Alemanya estant, per part de Destino. De fet, la posada en circulació del nou portal ha de permetre, segons els responsables del projecte, impulsar el coneixement i lectura de l’escriptor, l’edició de nous texts, antologies, introduccions, edicions de correspondència i materials diversos i reedicions de l’obra, la investigació sobre la relació entre producció periodística i obra literària –amb l’acarament amb els manuscrits conservats a la fundació– especialment en l’àmbit universitari, en la recerca de batxillerat o en els estudis històrics i locals, així com projectes expositius i cartogràfics sobre la seva figura. També apunten que permetrà d’acompanyar rutes literàries o preparar viatges entre els seus lectors. Si ja era habitual que molts planians s’emportessin algun volum de Pla quan viatjaven a alguna ciutat de les moltes que va trepitjar l’autor, aquest nou portal neix amb la voluntat de ser una eina de referència. La mateixa repercussió a les xarxes de l’anunci del nou portal ja dóna la mostra de l’encert d’aquesta hemeroteca enciclopèdica que apassionarà els seguidors d’un autor que, tot i fer més de quaranta anys que es va morir, no ha deixat de tenir lectors d’ençà dels anys vint.
Del Baix Empordà a Destino
Durant seixanta anys, Pla va col·laborar amb capçaleres tan diverses com l’Alt
Empordà i el Baix Empordà, Arriba, El Autonomista, D’ací i d’allà Diari
d’Igualada, el Dia de Terrassa, El Español, El Escándalo, l’Instant,
Mirador, l’Opinió, Los Sitios o la Revista de S’Agaró, a més d’alguns diaris i revistes on va esdevenir una peça clau, com Destino, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, Informaciones, La Vanguardia –en va ser efímer sotsdirector–, la Publicitat o la Veu de Catalunya. Tot i que la persona més citada va ser el líder republicà radical i dirigent conservador de la República espanyola Alejandro Lerroux,
en diferents períodes els noms més referits formen part del context
històric que li va tocar viure. Així, si durant la guerra de 1936-1939
el nom més repetit va ser el fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, i durant la Segona Guerra Mundial el del dictador Adolf Hitler, durant els seixanta va ser-ho el president nord-americà John F. Kennedy.
“Jo, com a persona posada a treballar, no donava per més i penso que
fet i fet he escrit la meitat de la meva obra per als diaris i les
revistes, i l’altra meitat són tipus humans que he tractat de conèixer,
com és l’enrevessat món dels pagesos i dels mariners o bé el senyor
Cambó, o l’escultor Manolo, o Santiago Rusiñol, posem per cas”, afirmava
amb un punt de falsa modèstia al pròleg de Per passar l’estona,
traient-se importància. Ara els més de sis mil articles a l’abast amb
un clic, en una operació inaudita en la nostra literatura i en les més
properes, posen de manifest que parlem d’un gran autor europeu.
__
17 d’agost del 2023
Armengol reivindica la diversidad de España y anuncia desde ya el uso de las lenguas cooficiales en el Congreso
La presidenta del Congreso pide “evitar enfrentamientos estériles” en un discurso en el que ha lanzado una condena expresa a la violencia machista: “La peor lacra de nuestra democracia es que las mujeres somos maltratadas y asesinadas por el simple hecho de ser mujeres”
— Francina Armengol, presidenta del Congreso tras el acuerdo con Junts y ERC
En castellano, en catalán, en euskera y en galego. La nueva
presidenta del Congreso de los Diputados, Francina Armengol, ha hecho
uso de las lenguas cooficiales en su primer discurso como tercera
autoridad del estado y ha anunciado que las mismas podrán ser utilizadas
por el conjunto de diputados desde la propia sesión de constitución de
las Cortes que ha presidido este jueves.
__
15 d’agost del 2023
Diputados vascos, catalanes y gallegos hacen una declaración anti - monarquía
a 15.08.2023
Captura de pantalla
(Aquesta entrada ha rebut 48 visites)
__
13 d’agost del 2023
Estiu 2015 -2023 actualització, darrers llibres recomanats v.2
ESTIU 2023, NOVETATS QUE RECOMANEM DE TOTS ELS GÈNERES:
Us deixo el link de la presentació d'aquest llibre: https://youtu.be/mY375-f0lKk
"Francesc Cambó. L'últim retrat" Borja de Riquer. Edicions 62. Barcelona. 2023.
Repetim ressenya d'un llibre que fa pensar, llúcid i ple d'humor sorneguer. Us deixem també el link d'una ressenya en vídeo curt:
L'enllaç a la ressenya: https://youtu.be/mkFa1PXIdyI
- trobareu més entrades d'aquesta blog clicant l'etiqueta Orwell George
"Collita própia"
ALGUNS LLIBRES SOBRE LA LECTURA EN GENERAL, I SOBRE COM EXPRESSAR-SE
BÉ EN PÚBLIC:
Un llibre també genial. Explicant com els nens aprenen a llegir ens ensenya molts elements a tenir en compte a en el moment de preparar-nos per transmetre idees quan... els infants ja són grans.
.........
Sintètic!! dels pocs llibres se síntesi sobre un tema que es poden trobar. Molt molt recomanat,
el vaig trobar genial. Com elaborar una història: si vols què el teu públic conecti amb tu i s'involucri en el projecte. Ens persuadeix que és més probable que ho faci si ofereixes una història ben elaborada amb un nucli emocional. L'autora nascuda als USA és guionista i col.labora amb productores cinematogràfiques.
"Storytelling. Cómo contar tu historia para que el mundo quiera escucharla", Bobette Buster. Ediciones Koan. Badalona. 2020. 125 pàgines.
........
"L'utilitat de l'inútil" Nuccio Ordine. Quaderns Crema. Barcelona. 7a edició.
.........
Altres llibres de tota mena que també hem llegit:
Una selecció excel.lent, plena de criteri. Llàstima que el llibre no estigui en català, per ara. Alguns temes:
- El desig, l'anhel de Déu (conscient o no) present a totes les cultures.
- Déu és amor. Les diferents paraules en l'antiga cultura grega pels diferents tipus d'amor: eros i agape. Déu ens estimà primer. Matrimoni I diferència sexual. La força social de la caritat.
- La veritat us farà lliures. La història del concepte de llibertat en la modernitat. L'essència de la llibertat humana. Llibertat i responsabilitat.
- Conciència i veritat: Sòcrates i Newman.
- Fe i cultura.
- Fe raó i universitat.
- El cristianisme i la crisi de la cultura europea.
- Esperança cristiana i progrés (...més temes)
"Vivir como si Dios existiera. Una propuesta para Europa" Joseph Ratzinguer - Benedicto XVI. Ed. Encuentro. Madrid. 2023. (326 pags.)
............
"Com érem fa 700 anys. Una crònica de la vida quotidiana a la Corona catalanoaragonesa del segle XIII" Montserrat Rumbau. Tibidabo Edicions. Barcelona. 1a edició el 1996. Aquesta és la 2a edició, 2022. (306 pàgs)
M'han agradat les paraules introductòries "Justificació a la nova edició d'aquest llibre": ..."Sembla que ara, a molts els fa vergonya parlar de la nostra història:
- perquè no toca
- perquè sona ridícul parlar-ne
-perquè ara hi ha altres interessos
I són molts, els qui la volen desprestigiar, ridiculitzar, i també amagar.
Les reivindicacions del nostre passat són catalogades com a folklòriques i falses [ atenció! són idees de l'aparell de desinformació de Madrid]
I ens estan venent altres relats.
Per què en sabem tan poc, dels nostres reis?
Per què en sabem tan poc, dels nostres herois?...
Què ens ensenyen a l'escola?...
Els segles XIII i XIVsón segurament el període més interessant de la nostra història, els segles en què el nostre país pren un protagonisme molt importantdins la història del món mediterrani i fins i tot més enllà.(...)
Tenim una història, com a ponle i com a nació, tan potent que no ens podem permetre el luxe d'oblidar-la.
Som un poble persistent, malgrat les vicissituds dels darrers segles, amb la guerra del 1714, la Guerra Civil espanyola, la postguerra, i recentment, el darrer intent de fer desaparèixer la llengua, l'economia i, de retruc, la nostra identitat
Per tot això (...) valia la pena editar "Com érem fa 700 anys", el llibre que parla del segle XIII d'una manera rigorosa, fàcil, divulgativa, i pedagògica, per tal que tothom el pugui llegir."
.........
Un llibre més de l'excel.lent col.lecció Episodis de la Història de l'Ed. Dalmau. Els autors dels 10 Llibres d'atles d'història de la Catalunya carolíngia, ara ho resumeixen en aquest texte.
"Poder, paisatge i societar a la Catalunya carolíngia. L'organització d'un país dins l'Europa de Carlemany". Ed. Dalmau. Col.lecció Episodis de la Història, n.365. (127 pàgs.) El llibret té la mida de mig Din4.
En particular també us suggerim una ullada a aquesta llisteta:
>> 50 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.3 - (996 visites a 14.08.2023)
>> Llibres sobre Catalunya:
>> Llibres d'humor:
George
Orwell autor de «Rebelión en la granja» y «1984». Argumentó
contundentemente contra el aborto en una de sus primeras novelas.
Orwell actuaba en conciencia, no estaba en venta, esto le puso en problemas pero resistió y consiguió publicar 'Rebelión en la granja' el 1945. Recensiones de sus libros.
Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora
>> Llibres d'humor:
Humor, medecina per la supervivència. Llibres llegits i recomanats
>> Llibres sobre la història de Catalunya:
Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000 v.2
Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2
Llibres: història de Catalunya entre els anys 1150 i 1400
"La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana
Llibres d'història de Catalunya al s.XV que hem llegit
Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències
El nus del que passa a Catalunya és la manca d'un poder polític català (a Madrid) que es correspongui amb l'aportació econòmica catalana al conjunt de l'Estat
Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme
Llibres: semblances de grans catalans
>> Llibres sobre l'independència de Catalunya:
“Catalunya, a la independencia por el bolsillo” libro de Alfons Durán - Pich
Paluzie: "El deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat"
>>> Cambio de nuestra ley electoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza
Constitució catalana: sense les "portes falses" de la constitució d'Espanya del 78, i que han permés la manipulació. No ens convindria que aquest autor "vigilés" la futura Constitució catalana? Cites de "Catalunya sota Espanya" d'Alfons López Tena.
"S`ha acabat el bròquil". Jaume Barberà. 2013. Ressenya
>> Un irreductible, què s'ha convertit en un clàssic:
George
Orwell autor de «Rebelión en la granja» y «1984». Argumentó
contundentemente contra el aborto en una de sus primeras novelas.
Orwell actuaba en conciencia, no estaba en venta, esto le puso en problemas pero resistió y consiguió publicar 'Rebelión en la granja' el 1945. Recensiones de sus libros.
>> Llibres recomanats, història del s. XX
>> La felicitat, un efecte secundari (Viktor Frankl)
>>> Més opcions: mireu al tag general dels llibres recomanats:
També tenim articles exclusivament sobre ressenyes de llibres...
Si voleu ser revolucionaris... llegiu!
Si voleu riure molt... llegiu!
Bon estiu!
(Aquesta entrada ha rebut 193 visites)
Suggeriment d'un lector:
Permet
recomanar un llibre sobre tot el tema de Catalunya, un llibre
d'història disfressat de novel·la que repassa la història del segle XX
d'una manera diferent, emprant cites dels protagonistes (Maura, Lerroux,
Mola, Franco, Negrín, Azaña, Cambó, Macià, Companys, Durruti, etc.). I
el que és més interessant és que fa el repàs històric sense cedir a la
pressió de la història oficial espanyola, sinó des d'un punt de vista
estrictament català. El nom és Tempesta, i adjunto un enllaç on es pot
llegir la contraportada com a tarja de presentació: http://librosbajodemanda.llibreriaha.com/TEMPESTA-HERIBERT-VOGT-KIT-BOOK-SERVI-LibroEbook-ES-SPB0289199.html
Tracta
molts temes, però de cara al 27S seria convenient que els fills i nets
dels antics immigrants espanyols copsessin com el franquisme va emprar a
part dels perdedors, els seus pares i avis a Andalusia, Extremadura,
Galicia, etc., per a liquidar als altres perdedors, els catalans i la
seva cultura
_
La comprensió lectora dels infants evita perills públics en el futur. Propostes per unes vacances lectores: biblioteques a l’agost i llibres als casals d’estiu
Llegir és important. De fet, és la base de tots els aprenentatges, i per això és tan preocupant que un 13,2% dels infants acabin la primària amb un nivell baix de comprensió lectora. Una xifra que s’agreuja durant les vacances escolars entre els infants vulnerables per a qui l’escola és l’únic contacte amb la lectura, fins al punt que per a més del 80% d’alumnes desfavorits l’estiu suposa perdre entre dos i tres mesos d’escolarització.
En aquest alarmant context, des del programa Lecxit, hem engegat la campanya “Guanyem un estiu lector”, per assegurar que tots els infants de 3r, 4t i 5è de primària tinguin les mateixes oportunitats lectores durant les vacances escolars. Sembla fàcil de dir, però com es pot assolir, això? Com es pot garantir que els infants sense referents lectors a casa agafin un llibre durant l’estiu? Quines iniciatives es poden impulsar per evitar l’escletxa lectora durant l’aturada estiuenca? Ho van intentar respondre els convidats a la taula rodona de l’acte de presentació de la campanya, que va servir per conèixer experiències inspiradores d’èxit i per posar de manifest la necessitat de coordinar tots els agents educatius per assegurar un acompanyament lector a tots els nens i nenes.
Per a més del 80% d’alumnes desfavorits l’estiu suposa perdre entre dos i tres mesos d’escolarització.
Una de les vies per començar a treballar és reivindicant la importància de la lectura. Hi ha molts motius per fer-ho. El primer és que “llegir serveix per aprendre”, va afirmar Montse Ayats, coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
Des del món del lleure van situar el focus en una altra banda. “Hem
d’aconseguir crear l’ideari que llegir és important perquè és divertit.
És una activitat de lleure i és barata”, va afirmar Oriol Roca, de +Educació.
I va afegir un altre argument: “Llegir ajuda a entrenar competències
transversals per anar per la vida, perquè quan llegim despertem la
curiositat, la creativitat, l’empatia…”. En aquesta línia, Nicolàs Barbieri, professor de gestió cultural a la Universitat Oberta de Catalunya,
va afegir que llegir permet “trobar-nos amb persones i idees diferents”
i “confrontar i gestionar el conflicte que comporta la diferència” amb
els altres. I des del món escolar, Anna Lleonart, cap d'estudis de l'Escola Marià Fortuny de Reus, va resumir-ho així: “Llegir és un dret que tenen els infants”. Ja sigui per gaudir, per aprendre, per esdevenir ciutadans o per exercir el seu dret, va quedar demostrada la...
11 d’agost del 2023
L'abús sistèmic del càrrecs de confiança que permet l'actual llei: cal canviar-la! La Diputació de Girona: 1,2 milions per 27 càrrecs.
(Com pot anar bé un país amb uns abusos tan grossos???!! Cuca de Llum)
Cliqueu per a llegir la notícia:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)