__
30 d’agost del 2023
28 d’agost del 2023
Josep Ruaix ha construït un altre monument (a la llengua catalana)
El gramàtic Josep
Ruaix ha publicat un volum de més de mil pàgines, amb seixanta estudis ·
En fem un tast, tot comentant-ne cinc capítols
Avui n’hem de parlar perquè no fa gaire que s’ha publicat un nou llibre seu: el volum Nous estudis de llengua,
de 1.022 pàgines. La major part d’aquests estudis havien estat
publicats a la revista Llengua Nacional (una de les censurades pel
regidor de Vox de Borriana), tot i que ara ell els ha revisats i
completats. “Aquesta obra –llegim a la contraportada– és una revisió i
notable ampliació dels Estudis de llengua, publicats en el 2016. Aquells comprenien trenta-dos capítols; aquests, seixanta.”
Aquest volum serveix per a entendre la saviesa, la meticulositat, l’elegància i el rigor d’aquest home. Tenir Josep Ruaix és un luxe per al català. I per això hom es demana com és que no ha entrat en la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Potser perquè parla massa clar?
Tot seguit –a tall de tast– comenten cinc capítols d’aquest volum. El primer comentari ja ens respon la pregunta que ens hem fet suara.
Una declaració de principis contundent
El llibre comença amb un article clar i català sobre l’estat actual de la normativa, “Valoració del sistema normatiu actual” (pàgines 9-17). A parer de Ruaix, hi ha tres classes de normativa: la social, de mínims, acceptada per tots els qui la practiquen; l’acadèmica, imposada legalment; i la científica o moral, és a dir, el conjunt de normes que es fonamenten en l’estudi filològic i gramatical i “en el bon coneixement de la llengua”. Seria ideal, diu, que aquestes tres normatives coincidissin. I això va passar, afegeix, en l’època de Pompeu Fabra, el “seny ordenador de la llengua”. I avui? “Lamentablement hem de dir que no”, respon. I enumera tot seguit una colla de factors històrics, socials, demogràfics, etc. que ho expliquen, fins que va a parar a les deficiències de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobretot en les etapes més recents, a partir del 1989. Les causes d’aquest mal funcionament, a parer de Ruaix, són: “La manca de diàleg per part del IEC, la insatisfactòria composició de la SF, la falta de suficient estudi previ abans de prendre decisions, una certa precipitació, un cert afany de protagonisme institucional, etc.” Després de definir els “grans principis que han d’inspirar la normativa”, que són la unitat, la personalitat i la dignitat, entra en l’apartat més crític, allò que per a ell són els “defectes contra la normativa”: la interferència del castellà; les analogies antitradicionals; el mecanicisme i la ultracorrecció; l’aplicació precipitada de propostes infundades; l’esnobisme, la relaxació i l’empobriment (i ací esmenta expressament l’arqueofòbia o rebuig de tot allò que és arcaic i el “català de rebaixes”); la manca d’informació sobre novetats i les novetats discutibles; i els defectes estilístics. Tota aquesta relació de defectes –que no és pas atribuïble tan sols al IEC, sinó també als mitjans de comunicació, a les editorials i, en general, a l’ús públic de la llengua– és reblada amb un comentari a peu de pàgina: “Tenim la sospita que la SF del IEC està com tancada en ella mateixa i no valora les aportacions exteriors, malgrat que molt sovint poden millorar les pròpies.”
La flama de la genuïnitat
Ruaix diu, per si algú no ho sabés, que la gent que es dedica a la
llengua s’hauria d’esforçar essencialment a mantenir-ne la genuïnitat.
En aquests Nous estudis, la defensa d’una llengua sense
interferències es pot veure ara i adés. N’és un exemple l’article 54,
“El ‘no’ expletiu” (pàgines 915-922), en què ens parla de l’ús d’un “no”
innecessari, sense significat. N’enumera set tipus, alguns poc
estudiats fins ara. Els tres primers són els que generalment consten en
els manuals: el de les frases comparatives (Costes més que no vals, equivalent a Costes més del que vals); el que trobem després de verbs de temor o afins (Sembla com si l’autor tingués por que no es perdés); i el d’unes certes oracions temporals, introduïdes per abans que i fins que (Abans que l’àliga no se n’anés, va sortir com va poder, o bé Abans no se n’anés l’àliga,
una estructura que considera més eufònica i més genuïna). Després
d’aquests tres casos, Ruaix n’hi afegeix quatre que no se solen trobar
en els tractats de gramàtica. El quart és el de les frases ponderatives o
exclamatives: Imagineu-vos quina solemnitat no donava a l’acte la presència de… El cinquè és el de les frases interrogatives indirectes o semblants: Se’m va acudir de demanar-li si no sabia res de Marta. El sisè és després de sense: No pots fer un pas sense que no tinguis un ensurt. I el setè, després de “per poc” i “de poc”: Vam tenir un accident i per poc que no ens matem.
Rigor i exhaustivitat
Els estudis de Josep Ruaix són un model de rigor i d’exhaustivitat.
Agafa les qüestions de cara, sense estalviar-hi espai, ni explicacions,
ni comparacions ni exemples. L’article “Límits dels pronoms ‘en’ i
‘hi’”, de noranta-sis pàgines (37-129) és completíssim, detallat i amb
una estructura molt ben travada. Es tracta d’estudiar en quins contexts
es fan servir indegudament aquests dos pronoms. Després d’explicar els
factors que motiven el defecte (ultracorrecció, analogia, confusió i
influència del francès), ens parla dels casos d’abús dels pronoms en i hi per
raons gramaticals i estilístiques, i estableix divisions i subdivisions
en cada bloc. Per a fer-nos una idea de la complexitat expositiva,
tinguem en compte que l’esquema-resum que presenta al final ocupa dues
pàgines i mitja. No cal dir que tot aquest capítol és farcit d’exemples i
comentaris il·lustratius, de manera que és difícil que resti cap racó
per explorar. És impossible, ací, d’explicar –ni tan sols de resumir–
aquest capítol, però si hi ha lectors interessats a fer-ne un tast, els
remetem als dos articles d’aquesta secció que hi vam dedicar, en bona
part inspirats en els estudis que ja havia publicat Ruaix: “Quan no hem de fer servir el pronom ‘en’?” (1.4.2022) i “Quan no hem de fer servir el pronom ‘hi’?” (14.4.2023)
Articles útils i pràctics
Qui no ha ensopegat amb una frase més o menys complexa on no ha sabut si havia d’escriure sinó o si no? No tot és fàcil i planer, en aquest camp de la sintaxi. Per això són tan útils i tan pràctics articles com “La làbil frontera entre ‘sinó’ i ‘si no’” (pàgines 863-873). És un text inèdit que, sens dubte, els correctors hauríem de tenir sempre a mà. Divideix els casos en quatre àmbits. En els dos primers, no hi sol haver dubtes. El primer és el matís adversatiu excloent, és a dir, quan “allò que neguem de l’element que precedeix la conjunció ho afirmem del que la segueix”. Es resol amb sinó o bé sinó que: No vull carn, sinó peix – No vull carn sinó que vull peix. El segon és el matís adversatiu restrictiu, en oracions que “restringeixen o limiten el sentit global del que es diu”. També es resol amb sinó, que equival a més que, altre que, altra cosa que: No us cal sinó esperar uns quants dies. El tercer cas, el matís exclusiu o exceptiu, ja ens duu a la frontera entre el valor adversatiu i el valor condicional dels nexes i, per tant, suscita dubtes entre professionals. Són sempre oracions interrogatives, que “exclouen una generalitat de quelcom exceptuant-ne algú o alguna cosa”. Per a determinar la solució, Ruaix observa si en la frase hi predomina el valor adversatiu (i, en aquest cas, proposa sinó) o el valor condicional (que va amb si no). Segons ell, hi ha tres subcasos. Si la partícula acompanya un verb en forma personal, hi predomina el valor condicional i escrivim si no: Què és això, si no és una provocació? Si acompanya un sintagma nominal, emprarem preferentment sinó, perquè hi predominarà el valor adversatiu: Què és això, sinó una provocació? I si no hi ha ni verb en forma personal ni sintagma nominal escriurem si no, sovint entre comes: Quin sentit tindria, si no, la constitució? Finalment, en el darrer matís, el correctiu, la conjunció corregeix allò que s’ha dit abans expressant un impediment. Té com a sinònim, per exemple, només que: Sí, sí, ja he cobrat; sinó que he cobrat tan repoquet… Tot i ésser un article relativament breu (deu pàgines) es fa difícil de resumir ací. Per això són tan valuosos els exemples que hi inclou (cap a cent quaranta) i les explicacions que els acompanyen.
La subtilitat i l’elegància, més enllà de la morfosintaxi
El zeugma (terme grec que significa ‘lligam’) és una figura sintàctica que consisteix a lligar dos verbs o més de règim diferent amb un sintagma que encaixi solament amb el darrer. Seria el cas d’una frase com ara Veig i parlo d’una cosa, en què veig és transitiu (veig una cosa, sense preposició) i parlo és intransitiu i regeix la preposició de. Ruaix, en l’article “Zeugmes” (pàgines 353-367) estudia el fenomen, en classifica els casos i hi aporta solucions, si n’hi ha. L’exemple precedent es pot resoldre fàcilment i genuïna fent ús d’un pronom feble: Veig una cosa i en parlo. Igualment, passaria en una frase com ara […] aquells qui desitgin conèixer i endinsar-se en les Sagrades Escriptures […], en què conèixer és transitiu i endinsar-se regeix la preposició en. La solució és […] aquells qui desitgin conèixer les Sagrades Escriptures i endinsar-s’hi […]. Ruaix, tan sols parlant d’aquests casos de verbs, fa una classificació en disset apartats, amb una munió d’exemples. Després encara es refereix a dos blocs més: els zeugmes que afecten les preposicions i conjuncions (Pau –com i més que Ezequiel– es converteix en instrument […] → Pau –com Ezequiel i més que Ezequiel– es converteix en instrument) i, finalment, als zeugmes que ell troba acceptables, com ara el cas de dos verbs que, tot i tenir règims diferents, són percebuts globalment: Entren i surten plegades de la feina. “Notem que els verbs entrar i sortir formen un conjunt”, diu.
Fet i fet, doncs, Nous estudis de llengua és un d’aquells llibres que els professionals de la llengua haurem de consultar sovint. Ara, el públic objectiu d’aquesta obra és més ampli: també és adient per a tothom qui vulgui escriure amb cura o qui vulgui aprofundir en el coneixement de la llengua. Perquè entre aquests articles n’hi ha per a tots els lectors: n’hi ha de molt llargs i detallats i n’hi ha de simples, que parlen de temes concretíssims. Però, sobretot, no hi ha banalitats. Tot és raonat acuradament (que no vol dir inapel·lable) i nascut del seny i del respecte a tothom. Ruaix el fa explícit, aquest guiatge: “Hauríem de saber tractar els problemes lingüístics amb moderació, amb tranquil·litat, amb esperit de diàleg, sense enrocar-nos ni crispar-nos, disposats a concedir i a rectificar, com també a admetre distintes solucions.”
Paraules de savi.
(Aquesta entrada ha rebut 30 visites)
__
17 d’agost del 2023
Armengol reivindica la diversidad de España y anuncia desde ya el uso de las lenguas cooficiales en el Congreso
La presidenta del Congreso pide “evitar enfrentamientos estériles” en un discurso en el que ha lanzado una condena expresa a la violencia machista: “La peor lacra de nuestra democracia es que las mujeres somos maltratadas y asesinadas por el simple hecho de ser mujeres”
— Francina Armengol, presidenta del Congreso tras el acuerdo con Junts y ERC
En castellano, en catalán, en euskera y en galego. La nueva
presidenta del Congreso de los Diputados, Francina Armengol, ha hecho
uso de las lenguas cooficiales en su primer discurso como tercera
autoridad del estado y ha anunciado que las mismas podrán ser utilizadas
por el conjunto de diputados desde la propia sesión de constitución de
las Cortes que ha presidido este jueves.
__
15 d’agost del 2023
Diputados vascos, catalanes y gallegos hacen una declaración anti - monarquía
a 15.08.2023
Captura de pantalla
(Aquesta entrada ha rebut 48 visites)
__
13 d’agost del 2023
Estiu 2015 -2023 actualització, darrers llibres recomanats v.2
ESTIU 2023, NOVETATS QUE RECOMANEM DE TOTS ELS GÈNERES:
Us deixo el link de la presentació d'aquest llibre: https://youtu.be/mY375-f0lKk
"Francesc Cambó. L'últim retrat" Borja de Riquer. Edicions 62. Barcelona. 2023.
Repetim ressenya d'un llibre que fa pensar, llúcid i ple d'humor sorneguer. Us deixem també el link d'una ressenya en vídeo curt:
L'enllaç a la ressenya: https://youtu.be/mkFa1PXIdyI
- trobareu més entrades d'aquesta blog clicant l'etiqueta Orwell George
"Collita própia"
ALGUNS LLIBRES SOBRE LA LECTURA EN GENERAL, I SOBRE COM EXPRESSAR-SE
BÉ EN PÚBLIC:
Un llibre també genial. Explicant com els nens aprenen a llegir ens ensenya molts elements a tenir en compte a en el moment de preparar-nos per transmetre idees quan... els infants ja són grans.
.........
Sintètic!! dels pocs llibres se síntesi sobre un tema que es poden trobar. Molt molt recomanat,
el vaig trobar genial. Com elaborar una història: si vols què el teu públic conecti amb tu i s'involucri en el projecte. Ens persuadeix que és més probable que ho faci si ofereixes una història ben elaborada amb un nucli emocional. L'autora nascuda als USA és guionista i col.labora amb productores cinematogràfiques.
"Storytelling. Cómo contar tu historia para que el mundo quiera escucharla", Bobette Buster. Ediciones Koan. Badalona. 2020. 125 pàgines.
........
"L'utilitat de l'inútil" Nuccio Ordine. Quaderns Crema. Barcelona. 7a edició.
.........
Altres llibres de tota mena que també hem llegit:
Una selecció excel.lent, plena de criteri. Llàstima que el llibre no estigui en català, per ara. Alguns temes:
- El desig, l'anhel de Déu (conscient o no) present a totes les cultures.
- Déu és amor. Les diferents paraules en l'antiga cultura grega pels diferents tipus d'amor: eros i agape. Déu ens estimà primer. Matrimoni I diferència sexual. La força social de la caritat.
- La veritat us farà lliures. La història del concepte de llibertat en la modernitat. L'essència de la llibertat humana. Llibertat i responsabilitat.
- Conciència i veritat: Sòcrates i Newman.
- Fe i cultura.
- Fe raó i universitat.
- El cristianisme i la crisi de la cultura europea.
- Esperança cristiana i progrés (...més temes)
"Vivir como si Dios existiera. Una propuesta para Europa" Joseph Ratzinguer - Benedicto XVI. Ed. Encuentro. Madrid. 2023. (326 pags.)
............
"Com érem fa 700 anys. Una crònica de la vida quotidiana a la Corona catalanoaragonesa del segle XIII" Montserrat Rumbau. Tibidabo Edicions. Barcelona. 1a edició el 1996. Aquesta és la 2a edició, 2022. (306 pàgs)
M'han agradat les paraules introductòries "Justificació a la nova edició d'aquest llibre": ..."Sembla que ara, a molts els fa vergonya parlar de la nostra història:
- perquè no toca
- perquè sona ridícul parlar-ne
-perquè ara hi ha altres interessos
I són molts, els qui la volen desprestigiar, ridiculitzar, i també amagar.
Les reivindicacions del nostre passat són catalogades com a folklòriques i falses [ atenció! són idees de l'aparell de desinformació de Madrid]
I ens estan venent altres relats.
Per què en sabem tan poc, dels nostres reis?
Per què en sabem tan poc, dels nostres herois?...
Què ens ensenyen a l'escola?...
Els segles XIII i XIVsón segurament el període més interessant de la nostra història, els segles en què el nostre país pren un protagonisme molt importantdins la història del món mediterrani i fins i tot més enllà.(...)
Tenim una història, com a ponle i com a nació, tan potent que no ens podem permetre el luxe d'oblidar-la.
Som un poble persistent, malgrat les vicissituds dels darrers segles, amb la guerra del 1714, la Guerra Civil espanyola, la postguerra, i recentment, el darrer intent de fer desaparèixer la llengua, l'economia i, de retruc, la nostra identitat
Per tot això (...) valia la pena editar "Com érem fa 700 anys", el llibre que parla del segle XIII d'una manera rigorosa, fàcil, divulgativa, i pedagògica, per tal que tothom el pugui llegir."
.........
Un llibre més de l'excel.lent col.lecció Episodis de la Història de l'Ed. Dalmau. Els autors dels 10 Llibres d'atles d'història de la Catalunya carolíngia, ara ho resumeixen en aquest texte.
"Poder, paisatge i societar a la Catalunya carolíngia. L'organització d'un país dins l'Europa de Carlemany". Ed. Dalmau. Col.lecció Episodis de la Història, n.365. (127 pàgs.) El llibret té la mida de mig Din4.
En particular també us suggerim una ullada a aquesta llisteta:
>> 50 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.3 - (996 visites a 14.08.2023)
>> Llibres sobre Catalunya:
>> Llibres d'humor:
George
Orwell autor de «Rebelión en la granja» y «1984». Argumentó
contundentemente contra el aborto en una de sus primeras novelas.
Orwell actuaba en conciencia, no estaba en venta, esto le puso en problemas pero resistió y consiguió publicar 'Rebelión en la granja' el 1945. Recensiones de sus libros.
Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora
>> Llibres d'humor:
Humor, medecina per la supervivència. Llibres llegits i recomanats
>> Llibres sobre la història de Catalunya:
Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000 v.2
Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2
Llibres: història de Catalunya entre els anys 1150 i 1400
"La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana
Llibres d'història de Catalunya al s.XV que hem llegit
Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències
El nus del que passa a Catalunya és la manca d'un poder polític català (a Madrid) que es correspongui amb l'aportació econòmica catalana al conjunt de l'Estat
Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme
Llibres: semblances de grans catalans
>> Llibres sobre l'independència de Catalunya:
“Catalunya, a la independencia por el bolsillo” libro de Alfons Durán - Pich
Paluzie: "El deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat"
>>> Cambio de nuestra ley electoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza
Constitució catalana: sense les "portes falses" de la constitució d'Espanya del 78, i que han permés la manipulació. No ens convindria que aquest autor "vigilés" la futura Constitució catalana? Cites de "Catalunya sota Espanya" d'Alfons López Tena.
"S`ha acabat el bròquil". Jaume Barberà. 2013. Ressenya
>> Un irreductible, què s'ha convertit en un clàssic:
George
Orwell autor de «Rebelión en la granja» y «1984». Argumentó
contundentemente contra el aborto en una de sus primeras novelas.
Orwell actuaba en conciencia, no estaba en venta, esto le puso en problemas pero resistió y consiguió publicar 'Rebelión en la granja' el 1945. Recensiones de sus libros.
>> Llibres recomanats, història del s. XX
>> La felicitat, un efecte secundari (Viktor Frankl)
>>> Més opcions: mireu al tag general dels llibres recomanats:
També tenim articles exclusivament sobre ressenyes de llibres...
Si voleu ser revolucionaris... llegiu!
Si voleu riure molt... llegiu!
Bon estiu!
(Aquesta entrada ha rebut 193 visites)
Suggeriment d'un lector:
Permet
recomanar un llibre sobre tot el tema de Catalunya, un llibre
d'història disfressat de novel·la que repassa la història del segle XX
d'una manera diferent, emprant cites dels protagonistes (Maura, Lerroux,
Mola, Franco, Negrín, Azaña, Cambó, Macià, Companys, Durruti, etc.). I
el que és més interessant és que fa el repàs històric sense cedir a la
pressió de la història oficial espanyola, sinó des d'un punt de vista
estrictament català. El nom és Tempesta, i adjunto un enllaç on es pot
llegir la contraportada com a tarja de presentació: http://librosbajodemanda.llibreriaha.com/TEMPESTA-HERIBERT-VOGT-KIT-BOOK-SERVI-LibroEbook-ES-SPB0289199.html
Tracta
molts temes, però de cara al 27S seria convenient que els fills i nets
dels antics immigrants espanyols copsessin com el franquisme va emprar a
part dels perdedors, els seus pares i avis a Andalusia, Extremadura,
Galicia, etc., per a liquidar als altres perdedors, els catalans i la
seva cultura
_
11 d’agost del 2023
L'abús sistèmic del càrrecs de confiança que permet l'actual llei: cal canviar-la! La Diputació de Girona: 1,2 milions per 27 càrrecs.
(Com pot anar bé un país amb uns abusos tan grossos???!! Cuca de Llum)
Cliqueu per a llegir la notícia:
9 d’agost del 2023
Javier Pérez Royo: “La repetició d’eleccions és pràcticament la dissolució del sistema”
Entrevista al catedràtic de dret constitucional espanyol sobre el panorama polític que deixen les eleccions del 23-J
Vilaweb - Oriol Bäbler - 02.08.2023
Les eleccions espanyoles del 23 de juliol han deixat la governabilitat de l’estat i la investidura de Pedro Sánchez en mans de l’independentisme, tot i la reculada en vots i diputats d’ERC i Junts. Quinze dies abans de la constitució del congrés, parlem amb Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) sobre el panorama polític que s’obre a Madrid. El catedràtic de dret constitucional diu que l’independentisme no té prou força per a reclamar el referèndum, però considera viable i necessària l’amnistia dels represaliats del procés. “O el PSOE aconsegueix de tenir una coalició sòlida, com la legislatura anterior, o se’l mengen. I fins i tot el poden fer desaparèixer, com ha passat a França”, adverteix.
—Podeu fer una valoració ràpida del resultat de les eleccions del 23-J?
—Amb menys intensitat, però es manté la mateixa majoria social que també
s’expressa com una majoria parlamentària. Una majoria que es va fer
visible el 2018 amb la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la
Moncloa. De fet, aquesta majoria ja existia en les eleccions del
desembre del 2015, passa que en aquell moment el procés era en plena
efervescència i hi havia un cordó sanitari al voltant de tots els
representants de Catalunya. I això, amb una repetició electoral i
l’abstenció del PSOE, va permetre la reelecció de Mariano Rajoy, que el
2018 se’n va anar en orris amb la sentència del cas Gürtel. La majoria
social no era de dretes, sinó d’esquerres, amb els nacionalistes
catalans i bascs. I aquesta majoria, que és la que ha governat fins ara,
s’ha reeditat, certament amb dificultats, en aquestes eleccions.
—Com veieu el paper d’Alberto Núñez Feijóo, que continua
proclamant que és el guanyador de les eleccions, tot i que no té prou
suports per a ser investit?
—No té ni Coalició Canària. Està tot sol. Totes les eleccions que s’han fet darrerament han estat determinades o condicionades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució contra Catalunya. El PP el va posar en marxa perquè considerava que era una manera de controlar la situació, però la realitat és que se li va descontrolar. I, a més a més, en la memòria de Catalunya i del País Basc ha calat la idea que no et pots fiar de la dreta. Que la dreta és un perill enorme i té un concepte de la unitat d’Espanya que és el mateix que tenia Franco. És a dir, el dret d’autonomia és el títol vuitè de la constitució per al conjunt del país, però per a Catalunya i al País Basc és el 155. Aquesta aposta anticatalana i antibasca és una aposta perdedora. No es pot governar Espanya en contra de Catalunya i el País Basc.
—No té ni Coalició Canària. Està tot sol. Totes les eleccions que s’han fet darrerament han estat determinades o condicionades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució contra Catalunya. El PP el va posar en marxa perquè considerava que era una manera de controlar la situació, però la realitat és que se li va descontrolar. I, a més a més, en la memòria de Catalunya i del País Basc ha calat la idea que no et pots fiar de la dreta. Que la dreta és un perill enorme i té un concepte de la unitat d’Espanya que és el mateix que tenia Franco. És a dir, el dret d’autonomia és el títol vuitè de la constitució per al conjunt del país, però per a Catalunya i al País Basc és el 155. Aquesta aposta anticatalana i antibasca és una aposta perdedora. No es pot governar Espanya en contra de Catalunya i el País Basc.
—Sánchez pot aplegar prou suports per a ser investit, però no
en pot perdre cap si no vol convertir el govern en una agonia diària.
—Ara és o tots a l’una o la coalició fracassa. És evident que el marge de maniobra que té és més reduït, gairebé nul. Això, en bona part, és per la llei electoral de 1977, que sol afavorir els dos grans partits, però en aquest cas ha donat una sobrerepresentació al PP. En el nombre de vots, hi ha molt poca diferència, uns 300.000, però el PSOE té 16 escons menys. Ara bé, en el global, hi ha un empat entre el bloc de l’esquerra i el de la dreta. I el desempat el dirimeixen els nacionalismes perifèrics. Sempre ha passat igual d’ençà de 1977. No és cap novetat.
—Ara és o tots a l’una o la coalició fracassa. És evident que el marge de maniobra que té és més reduït, gairebé nul. Això, en bona part, és per la llei electoral de 1977, que sol afavorir els dos grans partits, però en aquest cas ha donat una sobrerepresentació al PP. En el nombre de vots, hi ha molt poca diferència, uns 300.000, però el PSOE té 16 escons menys. Ara bé, en el global, hi ha un empat entre el bloc de l’esquerra i el de la dreta. I el desempat el dirimeixen els nacionalismes perifèrics. Sempre ha passat igual d’ençà de 1977. No és cap novetat.
—A banda de la ultradependència dels socis, el PSOE també ha perdut el control del senat, on el PP té majoria.
—Aquí el control del senat no et pot fer res. Espanya té un
bicameralisme tan imperfecte, tan imperfecte, que el congrés dels
diputats, amb majoria absoluta, t’aixeca el vet immediatament. I amb
majoria relativa ha de deixar passar dos mesos. El senat no pot impedir
de cap manera l’aprovació del pressupost ni de lleis. És evident que et
pot fer la guitza i poden reclamar compareixences, però a hores d’ara
això és poca cosa.
—Anem directament a la clau de la investidura. Què us semblen les demandes de Junts: amnistia i referèndum?
—Crec que el referèndum d’autodeterminació no és possible i ni tan sols se n’ha de parlar. A més, no crec que Junts i Esquerra estiguin ara en condicions de tractar aquest tema. Estan molt enfrontats entre ells i tenen una situació complicada a l’hora de representar l’electorat català. Sincerament, el referèndum és aparcat sine die. Ara bé, l’amnistia és una qüestió molt important i no veig cap problema o dificultat perquè prosperi. És a dir, la llei d’amnistia és una llei que serveix precisament per a resoldre situacions com l’actual, que no s’haurien d’haver esdevingut mai. El procés no hauria d’haver sortit mai de la política i fer el salt al terreny judicial, on ha creat un problema que encara fa voltes per Espanya i per Europa. Ara cal que tot torni al seu lloc. La constitució prohibeix indults generals, però els indults són actes administratius. L’amnistia és un acte legislatiu. El govern té límits per a indultar, però això no passa amb les corts generals, que són l’únic òrgan lliure, és a dir, lliure en una societat democràticament constituïda. El que s’ha de fer és tornar a la política i apartar els jutges.
—Crec que el referèndum d’autodeterminació no és possible i ni tan sols se n’ha de parlar. A més, no crec que Junts i Esquerra estiguin ara en condicions de tractar aquest tema. Estan molt enfrontats entre ells i tenen una situació complicada a l’hora de representar l’electorat català. Sincerament, el referèndum és aparcat sine die. Ara bé, l’amnistia és una qüestió molt important i no veig cap problema o dificultat perquè prosperi. És a dir, la llei d’amnistia és una llei que serveix precisament per a resoldre situacions com l’actual, que no s’haurien d’haver esdevingut mai. El procés no hauria d’haver sortit mai de la política i fer el salt al terreny judicial, on ha creat un problema que encara fa voltes per Espanya i per Europa. Ara cal que tot torni al seu lloc. La constitució prohibeix indults generals, però els indults són actes administratius. L’amnistia és un acte legislatiu. El govern té límits per a indultar, però això no passa amb les corts generals, que són l’únic òrgan lliure, és a dir, lliure en una societat democràticament constituïda. El que s’ha de fer és tornar a la política i apartar els jutges.
—El PSOE no sembla disposat a parlar de l’amnistia.
—Jo no ho sé, però a la força els pengen. O el PSOE aconsegueix
de tenir una coalició sòlida, com la legislatura anterior, o se’l
mengen. I fins i tot el poden fer desaparèixer, com ha passat a França
amb el Partit Socialista. Per tant, és dur, hi ha molts riscs i dins el
mateix partit s’ha d’anar amb cura, però el PSOE ha d’abordar aquest
tema. I no és això i prou, el PNB i Bildu també li reclamaran avanços en
el tema territorial. Hi ha coses que s’han de fer, però si el PSOE no
es mou, deixarà de governar.
—En un article comenteu que una investidura amb l’abstenció de Junts és una investidura falsa. Per què?
—Evidentment. Una abstenció és donar una mica d’aire, però quan arribi
el primer problema què faràs? Això no és res. És una debilitat extrema.
Aquest govern s’ha de pactar prèviament i amb molt de detall, de manera
que es tingui la confiança que, en mesura que permet la política, totes
les parts actuaran de bona fe. Si no es té això, tot se’n va en orris.
—Abans parlàveu de les tensions internes del PSOE, però també s’han expressat diferències a Sumar amb Podem, Compromís…
—Allà no hi haurà cap problema. Cap. Sentirem sorollets i veure
coses d’aquestes, però en cap cas tensions sobre el govern i el seu
futur. Jo no hi veig cap problema. En canvi, dins el PSOE sí que n’hi
haurà, perquè és un partit amb una ànima molt jacobina. Però s’han de
posar davant el mirall i dir-se: sóc això i les coses són com són. I si
no són capaços de donar respostes als problemes democràtics, doncs,
simplement, no poden governar.
—Podeu desenvolupar per què creieu que el referèndum queda aparcat?
—El nacionalisme català no té prou consistència per a plantejar el referèndum. És a dir, té prou pes per a condicionar la governabilitat d’Espanya, però no pas per a independitzar Catalunya d’Espanya. No és tan sols pel percentatge de la societat que representa, sinó que aquesta representació no és homogènia. Entre Junts i ERC hi ha gairebé el mateix odi que hi ha entre el PP i el PSOE. I hi has d’afegir la desconfiança dels ciutadans nacionalistes catalans vers els seus representants polítics. Això és un fenomen que es veu a Catalunya amb una intensitat que no es dóna en cap altre punt de l’estat. Per això dic que el nacionalisme català no té prou cohesió per a plantejar el referèndum, que ara mateix està aparcat. Especialment, després de l’experiència traumàtica del primer d’octubre de 2017. El trauma continua molt viu a Catalunya, i per això cal una llei d’amnistia.
—El nacionalisme català no té prou consistència per a plantejar el referèndum. És a dir, té prou pes per a condicionar la governabilitat d’Espanya, però no pas per a independitzar Catalunya d’Espanya. No és tan sols pel percentatge de la societat que representa, sinó que aquesta representació no és homogènia. Entre Junts i ERC hi ha gairebé el mateix odi que hi ha entre el PP i el PSOE. I hi has d’afegir la desconfiança dels ciutadans nacionalistes catalans vers els seus representants polítics. Això és un fenomen que es veu a Catalunya amb una intensitat que no es dóna en cap altre punt de l’estat. Per això dic que el nacionalisme català no té prou cohesió per a plantejar el referèndum, que ara mateix està aparcat. Especialment, després de l’experiència traumàtica del primer d’octubre de 2017. El trauma continua molt viu a Catalunya, i per això cal una llei d’amnistia.
—L’independentisme difícilment renunciarà al referèndum, encara que no sigui una condició per a la investidura.
—No en tinc ni idea. Què hauria passat si el Tribunal Constitucional no hagués admès el recurs contra la reforma de l’estatut? Previsiblement, aquell estatut continuaria vigent i hauríem estat 25 anys, 30 o 35 igual, tal com va passar amb l’estatut del 1980. I llavors ja es veuria què caldria fer… No sé on seré jo d’aquí a quatre mesos i no sé fer prediccions. Però som en un context molt complicat. No sabem si el procés de construcció de la Unió Europea es reforçarà o s’esfondrarà. No podem viure al marge del que passa a la resta del continent, on l’extrema dreta va en auge i governa a Itàlia, Hongria i Polònia. I aquí s’ha aturat pels pèls. A més, hi ha la guerra d’Ucraïna, que ens afecta directament. No sé què passarà, però crec que el tema de la independència de Catalunya passa a segon pla, tercer, quart o cinquè. Hi ha molts problemes més importants davant i crec que els resultats electorals ho han deixat clar.
—No en tinc ni idea. Què hauria passat si el Tribunal Constitucional no hagués admès el recurs contra la reforma de l’estatut? Previsiblement, aquell estatut continuaria vigent i hauríem estat 25 anys, 30 o 35 igual, tal com va passar amb l’estatut del 1980. I llavors ja es veuria què caldria fer… No sé on seré jo d’aquí a quatre mesos i no sé fer prediccions. Però som en un context molt complicat. No sabem si el procés de construcció de la Unió Europea es reforçarà o s’esfondrarà. No podem viure al marge del que passa a la resta del continent, on l’extrema dreta va en auge i governa a Itàlia, Hongria i Polònia. I aquí s’ha aturat pels pèls. A més, hi ha la guerra d’Ucraïna, que ens afecta directament. No sé què passarà, però crec que el tema de la independència de Catalunya passa a segon pla, tercer, quart o cinquè. Hi ha molts problemes més importants davant i crec que els resultats electorals ho han deixat clar.
—Com veieu la possibilitat d’una repetició electoral?
—Pot passar i, si passa, serà una moneda a l’aire. És una situació imprevisible i dependrà com es decideixi la dissolució de les corts i la nova convocatòria d’eleccions. Ho anirem veient. La sessió de constitució i l’elecció de la mesa serà força significativa. Després vindrà la investidura i veurem què passa amb Feijóo. Ell s’ha de moure perquè, si no, caurà. És a dir, és en una bicicleta i ha d’anar pedalant encara que no sàpiga on va. Aquest piulet que ha fet dient que ha guanyat les eleccions i que està disposat a escoltar tots els partits… És una bogeria. Ningú no vol parlar amb tu. Què coi dius? Qui coi vol parlar amb tu? Va fabricant el relat per posar en qüestió de legitimitat de Sánchez, tal com es va fer la legislatura anterior. Feijóo cerca una coartada per no haver de presentar-se a la investidura i no legitimar Sánchez amb la seva derrota. Ell no vol anar al debat, té una por cerval de la batalla dialèctica, i tampoc no vol que tot el món constati la seva soledat. Parlem d’una persona amb poquíssima preparació i amb una cultura general molt deficient. És realment sorprenent. Si es presenta a la investidura, li passarà igual que Antonio Hernández Mancha en la moció de censura de 1987. L’atropellaran.
—Pot passar i, si passa, serà una moneda a l’aire. És una situació imprevisible i dependrà com es decideixi la dissolució de les corts i la nova convocatòria d’eleccions. Ho anirem veient. La sessió de constitució i l’elecció de la mesa serà força significativa. Després vindrà la investidura i veurem què passa amb Feijóo. Ell s’ha de moure perquè, si no, caurà. És a dir, és en una bicicleta i ha d’anar pedalant encara que no sàpiga on va. Aquest piulet que ha fet dient que ha guanyat les eleccions i que està disposat a escoltar tots els partits… És una bogeria. Ningú no vol parlar amb tu. Què coi dius? Qui coi vol parlar amb tu? Va fabricant el relat per posar en qüestió de legitimitat de Sánchez, tal com es va fer la legislatura anterior. Feijóo cerca una coartada per no haver de presentar-se a la investidura i no legitimar Sánchez amb la seva derrota. Ell no vol anar al debat, té una por cerval de la batalla dialèctica, i tampoc no vol que tot el món constati la seva soledat. Parlem d’una persona amb poquíssima preparació i amb una cultura general molt deficient. És realment sorprenent. Si es presenta a la investidura, li passarà igual que Antonio Hernández Mancha en la moció de censura de 1987. L’atropellaran.
—Ara mateix totes les mirades són sobre Junts, però de qui serà la responsabilitat si Sánchez no és investit?
—La culpa serà de tots. Els ciutadans han votat, si els partits són incapaços de traduir això en un acord per a formar govern, és cosa seva. I cap a noves eleccions. El missatge que s’envia és: heu votat malament, voteu bé la pròxima vegada. Ara bé, cal tenir en compte que serà la tercera vegada consecutiva que es dissolen les corts. La repetició d’eleccions és pràcticament la dissolució del sistema. És un símptoma de crisi sistèmica que no se sap com arreglar. Si anem a noves eleccions, crec que parlem d’una cosa molt més perillosa per a la supervivència de la constitució i el sistema polític del 78.
—La culpa serà de tots. Els ciutadans han votat, si els partits són incapaços de traduir això en un acord per a formar govern, és cosa seva. I cap a noves eleccions. El missatge que s’envia és: heu votat malament, voteu bé la pròxima vegada. Ara bé, cal tenir en compte que serà la tercera vegada consecutiva que es dissolen les corts. La repetició d’eleccions és pràcticament la dissolució del sistema. És un símptoma de crisi sistèmica que no se sap com arreglar. Si anem a noves eleccions, crec que parlem d’una cosa molt més perillosa per a la supervivència de la constitució i el sistema polític del 78.
—Què voleu dir?
—Es posaria de manifest que amb aquesta constitució, amb aquesta posició del parlament, amb aquest sistema electoral, la societat espanyola no és capaç de fer una síntesi política de si mateixa per poder-se dirigir. I ja està. I quan un sistema no és capaç de fer-ho… D’ençà del 2016 ha passat tres vegades… Veurem què passa.
—Es posaria de manifest que amb aquesta constitució, amb aquesta posició del parlament, amb aquest sistema electoral, la societat espanyola no és capaç de fer una síntesi política de si mateixa per poder-se dirigir. I ja està. I quan un sistema no és capaç de fer-ho… D’ençà del 2016 ha passat tres vegades… Veurem què passa.
—Parlant de futuribles, com veieu la situació de Carles Puigdemont?
—Si hi ha una llei d’amnistia, s’acaba el problema, oi? Però si no, Puigdemont no serà jutjat pel Tribunal Suprem. De fet, si torna a ser elegit eurodiputat, la JEC tindrà un maldecap enorme. Segurament, insistiran que ha d’anar a Madrid a jurar la constitució, però amb la sentència del TJUE sobre Junqueras això s’ha acabat. Però això no els impedirà de continuar fent el ridícul amb aquest despropòsit. A més, si Puigdemont és reelegit, el comptador es posarà a zero, i se’m fa molt difícil pensar que el Parlament Europeu li aixequi la immunitat amb aquestes circumstàncies. Puigdemont està molt protegit.
—Si hi ha una llei d’amnistia, s’acaba el problema, oi? Però si no, Puigdemont no serà jutjat pel Tribunal Suprem. De fet, si torna a ser elegit eurodiputat, la JEC tindrà un maldecap enorme. Segurament, insistiran que ha d’anar a Madrid a jurar la constitució, però amb la sentència del TJUE sobre Junqueras això s’ha acabat. Però això no els impedirà de continuar fent el ridícul amb aquest despropòsit. A més, si Puigdemont és reelegit, el comptador es posarà a zero, i se’m fa molt difícil pensar que el Parlament Europeu li aixequi la immunitat amb aquestes circumstàncies. Puigdemont està molt protegit.
—Què us ha semblat la decisió de Pablo Llarena de no reactivar les euroordres?
—És de les poques coses sensates que ha fet aquest home [riu]. La sentència del TGUE sobre el suplicatori és pendent de recurs al TJUE… Ell diu que s’hi pronunciarà quan hi hagi una decisió ferma de la justícia europea. De moment, les coses continuen igual i la legislatura és a un pas d’esgotar-se. L’estiu de l’any vinent Puigdemont serà reelegit i el comptador es posarà a zero. Sigui com sigui, la seva situació davant l’extradició per a ser jutjat a Espanya és molt sòlida. Molt sòlida.
—És de les poques coses sensates que ha fet aquest home [riu]. La sentència del TGUE sobre el suplicatori és pendent de recurs al TJUE… Ell diu que s’hi pronunciarà quan hi hagi una decisió ferma de la justícia europea. De moment, les coses continuen igual i la legislatura és a un pas d’esgotar-se. L’estiu de l’any vinent Puigdemont serà reelegit i el comptador es posarà a zero. Sigui com sigui, la seva situació davant l’extradició per a ser jutjat a Espanya és molt sòlida. Molt sòlida.
—S’ha especulat que si el PP governa amb Vox, en cas de
repetició electoral, promouran un canvi legal per a evitar que
Puigdemont es presenti a les eleccions europees del 2024.
—Això podria ser, però seria anticonstitucional. Puigdemont es troba en plenitud dels seus drets. A més, no ha comès cap acte antijurídic. L’única cosa que va fer va ser establir la seva residència fora d’Espanya. Ell no és pròfug, no ha fugit. Simplement, és un ciutadà que ha decidit lliurement establir la seva residència a Bèlgica. Sempre ha estat a disposició del jutge quan se l’ha requerit.
—Això podria ser, però seria anticonstitucional. Puigdemont es troba en plenitud dels seus drets. A més, no ha comès cap acte antijurídic. L’única cosa que va fer va ser establir la seva residència fora d’Espanya. Ell no és pròfug, no ha fugit. Simplement, és un ciutadà que ha decidit lliurement establir la seva residència a Bèlgica. Sempre ha estat a disposició del jutge quan se l’ha requerit.
—El Tribunal Europeu de Drets Humans és el punt final de tot?
—La sentència de Marchena sobre el procés serà declarada nul·la de ple dret. La cosa és saber quan passarà això. Aquesta és la gran pregunta. Això implicarà un judici de revisió i d’anul·lació per part del Tribunal Suprem mateix. Tots els condemnats quedaran nets i quedarà clar que no hi ha un cas 1-O. No veig factible que s’obri un procés només per a Puigdemont. Amb la declaració de nul·litat s’acabarà tot. El problema és que tot plegat és molt lent. És el mateix que els va passar a Juan María Atutxa i a Arnaldo Otegi. El primer va ser inhabilitat i el segon va passar sis anys a la presó. El TEDH va anul·lar les condemnes, però ja havien complert les penes.
—La sentència de Marchena sobre el procés serà declarada nul·la de ple dret. La cosa és saber quan passarà això. Aquesta és la gran pregunta. Això implicarà un judici de revisió i d’anul·lació per part del Tribunal Suprem mateix. Tots els condemnats quedaran nets i quedarà clar que no hi ha un cas 1-O. No veig factible que s’obri un procés només per a Puigdemont. Amb la declaració de nul·litat s’acabarà tot. El problema és que tot plegat és molt lent. És el mateix que els va passar a Juan María Atutxa i a Arnaldo Otegi. El primer va ser inhabilitat i el segon va passar sis anys a la presó. El TEDH va anul·lar les condemnes, però ja havien complert les penes.
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-javier-perez-royo-referendum-amnistia-eleccions-23-j/
__
Subscriure's a:
Missatges (Atom)