28 de febrer del 2015

'Bloomberg' parla de les estructures d'estat com el "repte territorial més important" a l'Estat des de la Guerra Civil


Un article de l'agència econòmica difós també per 'The Washington Post' assegura que els independentistes promouen una "batalla financera per escapar d'Espanya"




ACN Brussel·les | Actualitzada el 27/02/2015

'Bloomberg' publica aquest divendres un article, que també difon 'The Washington Post', on s'expliquen els plans de la Generalitat per crear estructures d'estat, que són descrites com el "repte territorial més important" a l'Estat espanyol des de la Guerra Civil. La peça assegura que els independentistes promouen una "batalla financera", basada a "encoratjar" els catalans a pagar els seus impostos en un dipòsit controlat per la Generalitat en lloc de pagar-los a l'Estat. L'article es publica l'endemà que el Consell de Garanties dictaminés contra la constitucionalitat de les esmenes sobre estructures d'estat a la llei de mesures fiscals.

L'article, que assegura que el president espanyol, Mariano Rajoy, "obstrueix les peticions de negociar" amb el president de la Generalitat, recorda que Artur Mas ha convocat eleccions el 27 de setembre i que Catalunya ja "ha començat a configurar les institucions per "fer funcionar el seu propi estat", preparades per posar-se en marxa si guanya "l'ala independentista". "Els plans de Mas per desconnectar Catalunya de l'estat espanyol suposen el repte més important a la integritat territorial de la nació des de la Guerra Civil dels anys 30, amb potencials efectes per als qui tenen el bilió d'euros de deute sobirà" espanyol, diu l'article.

'Bloomberg' publica que la tècnica proposada pels independentistes "permet que els contribuents compleixin amb les seves obligacions legals amb l'Estat" abans que l'executiu català transfereixi els diners a Madrid. "Si la disputa sobre la sobirania catalana es torna desagradable, la Generalitat pot retenir els impostos sense exposar els ciutadans catalans a represàlies legals o financeres per part de l'estat espanyol", explica 'Bloomberg'.

Segons aquest mitjà econòmic, la iniciativa de pagar els impostos a la Generalitat faria que l'Estat deixés de rebre de manera directa més de 8.000 milions d'euros. "Estem donant l'oportunitat de canviar dos milions de votants independentistes en dos milions de contribuents", apunta a 'Bloomberg' Daniel Laspra, un dels impulsors de la iniciativa de pagar els impostos directament al govern català.

A l'article també s'explica que la Generalitat està augmentant la plantilla de l'Agència Tributària Catalana en un 50% i que, enguany, ha afegit 170 treballadors més. També detalla que el pressupost creixerà un 25% i que, a partir de novembre, l'agència posarà en marxa un servei per rebre pagaments dels contribuents catalans des de la seva pàgina web. A més, també apunta que l'executiu català està constituint el seu propi banc, que gestionaria el recompte d'impostos. Segons publica 'Bloomberg', unes 80 ciutats, 1.000 empreses i 2.000 ciutadans catalans ja estan utilitzant aquest sistema de pagament dels impostos. L'article també desvela que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) està preparant una campanya perquè els alcaldes posin en marxa aquest mecanisme de pagament dels impostos a través dels consistoris.

http://www.ara.cat/politica/Bloobmberg-Yhe_Washington_Post-estructures_d-estat-agencia_tributaria-impostos-tributs-independencia-eleccions_0_1311469010.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=facebook

El ‘caso Blesa’ vuelve a cambiar de juez y ya van seis en dos años de instrucción



El ‘caso Blesa’ vuelve a reactivarse casi dos años después de que el expresidente de Caja Madrid visitase fugazmente la cárcel de Soto del Real. La encargada de reactivar la causa ha sido Esperanza Collazos, la sexta jueza por la que pasa esta investigación en este período y que hasta hace pocos meses había estado en el juzgado en que se extravió el sumario sobre el borrado de los ordenadores de Luis Bárcenas. El banquero sigue su carrera por batir el récord del expresidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, que sólo se sentó en el banquillo tras desfilar ante nueve jueces en diez años.

La nueva titular del Juzgado Central de Instrucción número 9 de Madrid (su nombramiento fue registrado en el BOE el 10 de octubre del año pasado) ha reactivado el caso por el que se investiga la compra del banco de Miami, que ya llevó en dos ocasiones a Blesa a visitar la prisión. Según publica ElConfidencial.com, la jueza ha citado a declarar como testigos el próximo lunes a dos inspectores del Banco de España que realizaron informes sobre esta operación.


El resto de citaciones solicitadas por las partes se resolverán según el resultado de la declaración de los inspectores del Banco de España. El juzgado investiga la comisión de presuntos delitos de abuso de posición dominante y administración social fraudulenta en la compra del banco de Miami por parte de Caja Madrid durante la presidencia de Miguel Blesa. Bankia vendió en mayo de 2013 el City National Bank de Florida por 882 millones de dólares, unos 682 millones de euros. Caja Madrid había comprado en abril de 2008 el 83% del que fuera el sexto mayor banco privado del estado de Florida por un importe de 927 millones de dólares, un desembolso al que se sumaron otros 190 millones de dólares en 2010.


Este ‘caso Blesa’, separado en las piezas del banco de Miami y del crédito al empresario Gerardo Díaz Ferrán, ha sido un constante ir y venir desde que el juez Elpidio José Silva decidió iniciar una investigación contra el expresidente de Caja Madrid y encarcelarle en mayo del 2013. No obstante, las recusaciones, los recursos, los archivos e incluso la querella por prevaricación presentada por los abogados de Miguel Blesa impidieron que el polémico juez continuara con su intención de llegar hasta el final en la causa contra el exbanquero.


Apenas unos días después de la fugaz entrada en prisión de Blesa, el juez Silva -que investigaba el crédito fallido concedido en 2008 a Gerardo Díaz Ferrán por Caja Madrid- fue apartado de la causa mientras la Audiencia Provincial de Madrid resolvía la recusación planteada por el exbanquero. Poco después también le apartó por la causa en la que se investigaba la compra del City National Bank of Florida (reabierta ahora por Collazos), aunque antes de esto, Blesa se vio obligado a hacer una nueva visita a Soto del Real. El tribunal consideró que Silva debió tramitar su recusación en ambas causas, recusación que le presentó la defensa del expresidente de Caja Madrid.


Dos meses después el CGPJ decidió suspender a Silva durante cuatro meses y siete días por la supuesta comisión de dos faltas muy graves y otra grave en el ejercicio de sus funciones por hechos ajenos a la instrucción del caso Blesa.


Silva ya tenía sustituto, se trataba de Juan Antonio Toro, titular del Juzgado de Instrucción número 36 de Madrid, que se negó a reabrir la causa del crédito de 26,6 millones concedido a Marsans - cuando ya estaba en quiebra- por una denuncia de Manos Limpias. Alegó que los hechos presentados por el sindicato eran nuevos, pero que sus protagonistas “solo coinciden parcialmente con los que fueron objeto de la investigación anterior”.


Ya en diciembre, la Audiencia Provincial de Madrid acordaba devolver a Silva la causa del banco de Miami, pero el magistrado decidió abstenerse al encontrarse abierta la causa contra él por su actuación en dicho caso. Temporalmente esta causa pasó al juez Toro. El tribunal resolvía de este modo un conflicto de competencias surgido a causa del desinterés de la entonces inquilina del Juzgado número 9, María Sánchez Rivero, por hacerse con el caso, actitud compartida por otro juez, el titular del Juzgado 19 de Madrid. Este último había recibido por reparto la causa del City National Bank of Florida pero la reenvió al Juzgado de Silva. La juez que sustituía en ese momento a Elpidio fue quien elevó el conflicto de competencia.


En medio de este proceso, la prensa publicó parte del contenido de los 8.777 correos incautados a Blesa. En ellos se leía cómo el exbanquero se felicitó por el éxito de la emisión de preferentes o como el expresidente del Gobierno, José María Aznar intentó vender a Blesa un proyecto poco viable de unos amigos de Miami.


Ya en la primavera de 2014 la juez Leticia García, que tomó el testigo de Sánchez Rivero para sustituir a Silva en el Juzgado de Instrucción número 9 de Madrid, autorizó a Bankia a cambiar de servidor sus correos pero pidió a la entidad que hiciera antes una copia de seguridad que garantice su conservación. No obstante, rechazó la petición de Manos Limpias de incorporar los correos corporativos de Blesa comprendidos entre 2006 y 2009.


El sexto y último juez, por ahora, en hacerse cargo del ‘caso Blesa’ ha sido Esperanza Collazos que es titular del Juzgado Central de Instrucción número 9 de Madrid desde el 10 de octubre del año pasado. Hasta ese momento se encontraba adscrita al Tribunal Superior de Justicia de Madrid, teniendo sus últimos destinos en los Juzgados de Instrucción número 32 y número 20. En el Juzgado número 32, famoso por ser en el que se extraviaron los documentos sobre el caso del borrado de los ordenadores de Bárcenas, Collazos sustituyó temporalmente a la jueza Rosa María Freire Pérez mientras ésta se encontraba en situación administrativa de servicios especiales en la Carrera Judicial.


Mientras Blesa sigue lejos del banquillo de los acusados, lo cierto es que mucho más rápida ha sido la causa contra el juez Elpidio Silva, condenado a 17 años de inhabilitación por encarcelar en dos ocasiones al expresidente de Caja Madrid. Silva anunció un recurso ante el Supremo.

La classe de religió: el linxament




26/02/2015  -  Josep Miró i Ardèvol

N'hi ha hagut prou que aparegués al BOE el temari de la classe de Religió en el nou pla d'estudis perquè per part de determinats mitjans, periodistes i comentaristes s'hagi produït un veritable linxament que ha de ser denunciat com un perjudici greu contra els catòlics i la Església. Una cosa és debatre racionalment sobre la funció de l'educació religiosa confessional a l'escola, que d'això es tracta, i una altra molt diferent aplicar la demagògia a sac presentant la situació com un intent de forçar la confessionalitat de l'escola i la societat.

La primera qüestió a preguntar és què ha canviat amb l'actual decret. La resposta és que es manté igual el caràcter voluntari de l'assignatura per als alumnes i d'oferta obligatòria per part dels centres, com així ha estat fins ara. Qui vol la tria i el centre té l'obligació de complir amb aquesta demanda, i qui no vol no ho fa. Qui va a una classe de religió és perquè vol, i això és així fins i tot a l'escola catòlica. Llavors, ¿on és el canvi, per què tant enrenou?, perquè ara hi ha una assignatura alternativa d'ètica per als que no volen religió. A qui molesta aquesta formació? Es torna així a la situació inicial de normalitat; aquesta era la fórmula fins que va arribar Zapatero, i posa fi a una situació arbitrària, on l'alumne que no assistia a classe de Religió rebia una recompensa en forma de classes de reforç, o simplement de joc, mentre que la seva educació fonamental com a ciutadà quedava reduïda a l'adoctrinament ideològic de l'assignatura proposada per Zapatero, 'Educació per a Ciutadania', obligatòria i que formava part de la nota mitjana.

La diferència substancial és que la religió ara, la nota de religió, tornarà a formar part de la mitjana de la nota escolar. És que no és el cas de totes les assignatures que s'imparteixen de manera regular, des de la plàstica a l'educació física? Llavors, per què una cosa tan fonamental per a l'educació com la religió i l'ètica han de ser marginades?

L'educació religiosa a l'escola de caràcter voluntari és bona per a les famílies i alumnes. Igual que succeeix amb l'escola concertada, no és res més que el compliment del mandat constitucional, que Zapatero es va cansar de vulnerar, del dret dels pares a l'educació moral i religiosa dels seus fills, un principi que, com és obvi, no pot quedar reduït a les quatre parets domèstiques, perquè això és simplement una obvietat.

Però és que a més la religió, l'educació religiosa, genera un benefici per a la societat, una externalitat positiva molt important. Des dels estudis de Coleman a finals dels vuitanta (James S. Coleman, American Journal of Sociology, Vol. 94, Supplement: Organizations and Institutions: Sociological and Economic Approaches to the Analysis of Social Structure -1988-, pp. S95-S120 ). Published by The University of Chicago Press. Versió espanyola a Zona Oberta num 94/95 2001); fins als més recents (Shaping Schooling Success: Religious Socialization and Educational Outcomes in Metropolitan Public Schools Periòdic for the Scientific Study of Religion, Volume 39, Issue 3, pages 363-370, September 2000. Religious Involvement and Educational Outcomes: The Role of Social Capital and Extracurricular Participation. The Sociological Quarterly Volume 49, Issue 1, pages 105-137, Winter 2008) es repeteixen les mateixes conclusions: els alumnes que practiquen la seva confessió religiosa obtenen millors resultats acadèmics, la seva socialització és molt més positiva i incorren en una mesura molt menor en pràctiques contràries a la seva salut. Això també succeeix en relació als centres escolars que són confessionals, en relació als que no, i evidentment tot això després de "filtrar" els resultats per la variable de la renda dels pares.

Al nostre país, l'estudi del sociòleg Javier Elzo sobre la capacitat educativa de les famílies, realitzat per la Fundació Jaume Bofill, també assenyala -en aquest cas indirectament- que aquelles que tenen un marc de referència on la religió és un component obtenen bons resultats, mentre que quan aquesta variable no està present la dispersió és molt considerable. La confessió religiosa és un factor favorable al rendiment escolar de l'alumne, i també de l'aula allà on el seu nombre és suficient com per marcar l'ambient. Això són evidències que tenen la seva prolongació en molts aspectes de la vida adulta: els matrimonis catòlics són molt més estables, i per això dotats d'una major capacitat educadora; els casos de violència contra la dona són molt inferiors a la mitjana (com ho constatava l'enquesta de l'Institut de la Dona de l'època de Zapatero sobre aquest tema); depenen en menor mesura de les ajudes socials, perquè l'estabilitat afavoreix a la llarga una millor situació econòmica; són els que encara mantenen un mínim la natalitat de la qual depèn el futur de les pensions (les dones agnòstiques o atees tenen una taxa de fertilitat inferior a 1 quan la taxa de reemplaçament necessita de 2,1 fills per dona en edat fèrtil). Els catòlics practicants són els que presenten un taxa de participació electoral per sobre de la mitjana, són el primer grup social en aquest sentit, els qui més participen i aporten a la solidaritat. La mateixa Església ho exemplifica amb Càritas, a la qual s'ha d'afegir els milers d'iniciatives menors i majors sorgits de grups i institucions catòliques. La crisi actual hauria resultat insuportable per molta, molta gent, sense l'Església, i els immigrants sense res encara s'haguessin trobat en pitjor situació.

La classe de Religió confessional educa en l'amor a Déu i als homes, en el respecte, en l'esforç, en el seguiment de Jesucrist. Què té de dolenta aquesta educació? És que no hauria de ser celebrada com socialment necessària? Més quan la rep només el que la demana. És que no interessa a tots fomentar comportaments com els apuntats, que a més es basen en la lliure adscripció?

Tot això sense referir-nos a la importància cultural de l'educació catòlica, imprescindible per entendre qui som. Sense entendre el catolicisme, qui pot llegir la Divina Comèdia? Sense conèixer a Sant Pau, es pot entendre el predomini de la consciència individual a Occident?

Es parla de la necessitat que els nens -i no només ells- coneguin l'Islam per comprendre millor, i el judaisme. I no han de conèixer amb més intensitat el que forma part de les seves arrels? Què aberrant manera de construir una societat és aquesta?

I és que sota d'aquest linxament el que hi ha és la voluntat de castigar la institució catòlica i als seus seguidors, al cristianisme. No és una dada menor que el Consell d'Europa s'hagi sentit en la necessitat d'advertir i establir criteris contra la discriminació dels cristians. I més enllà encara, en molts d'aquests personatges que realitzen la pràctica de 'Lynchen el terreny de les idees, batega la voluntat d'evitar que Déu emergeixi com una dada social que pugui sorgir en el seu record com a raó d'exigència per a les seves vides.

27 de febrer del 2015

Centenars de manifestants donen suport al jutge Santi Vidal davant de l'Audiència de Barcelona


El magistrat suspès pel CGPJ diu que continuarà treballant per complir el seu somni de veure néixer la república catalana


ACN-Redacció  /  Divendres  27.02.2015

Més d'un miler de persones s'han concentrat aquest migdia davant el Palau de Justícia de Barcelona, seu de l'audiència provincial, per donar suport al magistrat Santiago Vidal, suspès de sou i feina durant tres anys pel Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) per haver redactat una constitució catalana. Cap a la una del migdia, Vidal ha sortit a les portes de l'edifici, on l'esperaven nombrosos independentistes, a més de polítics d'ERC i ICV-EUiA, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i tot de jutges i advocats. Vidal ha agraït les mostres de suport i ha dit que continuaria treballant per complir el seu somni de veure néixer la república catalana.
Ahir es va saber la decisió del CGPJ, però ja abans algunes associacions, com ara Juristes per la Llengua, Drets o Sobirania i Justícia, havien convocat una concentració per a aquest migdia.
Cap a la una ja hi havia un miler de persones, molts dels quals amb estelades, que cridaven 'independència' i cantaven cançons reivindicatives.

Quan Vidal ha sortit de l'audiència, acompanyat de la seva dona, la seva filla i la seva néta, els concentrats han esclatat en forts aplaudiments, crits d'encoratjament i consignes independentistes i en favor de la llibertat d'expressió. Molts s'hi ha volgut acostar, saludar-lo personalment i animar-lo. Entre les personalitats que l'esperaven hi havia polítics d'ERC, com ara Joan Tardà, Anna Simó, Oriol Amorós i Pere Aragonès; i d'ICV-EUiA, com Salvador Milà i David Companyon; o Mar Serna, actualment jutgessa i ex-consellera de la Generalitat amb el PSC. També hi havia representants d'entitats com ara Òmnium, amb Muriel Casals al capdavant, i el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

També hi han acudit molts jutges i advocats, no pas tots independentistes, a més de funcionaris de l'audiència. Dins l'edifici judicial, s'havien penjat alguns cartells animant a assistir a la concentració. L'ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo també ha volgut abraçar Santiago Vidal.

'El meu somni: veure néixer la República Catalana'
En el seu discurs, el jutge ha dit que era un dels dies més difícils de la seva vida, però alhora emocionant, i ha agraït el suport de la gent que hi havia acudit. També ha reivindicat el dret de llibertat d'expressió i ha dit que els tres anys vinents, si el Tribunal Suprem no revoca la sanció abans, continuaria treballant des d'uns altres àmbits per ajudar a complir el seu somni: 'Veure néixer la república catalana.' També ha dit que vol que Catalunya sigui un país més just i democràtic, i ha acabat el seu discurs amb 'Visca Catalunya lliure!'

Abans de Vidal, ha parlat una representant de les entitats convocants, que ha dit que no tenien por de 'pensar diferent'. L'acte s'ha acabat amb el cant de 'Els segadors' i el jutge ha tornat a entrar a l'audiència.

Una hora abans, cap a les 12 del migdia, Vidal havia explicat als periodistes que ben aviat decidiria el seu futur professional. I ha assenyalat que es considerava afortunat que li haguessin ofert d'integrar-se en diverses llistes electorals o de treballar en feines de l'àmbit públic.

El poder judicial evita l'expulsió del jutge Vidal però el suspèn tres anys



En una reunió convulsa del plenari del Consell General del Poder Judicial, el promotor de l'acció disciplinària, Antonio Fonseca-Herrero, ha retirat una de les dues faltes greus que li imputava

 ÁNGELES VÁZQUEZ / MARC COLOMER Barcelona | Actualitzada el 26/02/2015


 La divisió del Consell General del Poder Judicial s'ha girat en part a favor del jutge Santiago Vidal. El ple de l'òrgan de govern dels jutges ha evitat l'expulsió definitiva de Vidal de la carrera judicial, i l'ha suspès per tres anys. El promotor de l'acció disciplinària, Antonio Fonseca-Herrero, ha plantejat finalment una suspensió de sou i feina per tres anys del magistrat després que la majoria dels membres del CGPJ -12 contra 9- hagin descartat una de les dues faltes greus que se li imputaven per la seva participació en la proposta de Constitució catalana. Els vocals que han quedat en minoria i que volien expulsar definitivament Vidal han anunciat vot particular.

En principi, sobre Vidal pesaven dues faltes molt greus: l'"exercici d'activitats incompatibles" amb el càrrec de jutge i la "ignorància inexcusable" dels seus deures com a jutge, totes dues per haver impulsat la redacció d'una Constitució catalana. Tant  el promotor de l'acció disciplinària com  la fiscalia havien demanat l'expulsió de Vidal, de manera que, en ser el càstig més elevat, ha hagut de passar pel ple del CGPJ.
Finalment, el CGPJ ha retirat la falta d'incompatibilitat, però ha mantingut la d'ignorància inexcusable. Així, el poder judicial acusa el jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona de vulnerar el deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic. La resolució ja ha estat notificada a Vidal.

 La llei orgànica del poder judicial estableix cinc categories de sancions per les faltes dels magistrats, i la que ha rebut Vidal és la quarta més greu. En concret, la llei preveu l'advertència, multes de fins a 6.000 euros, trasllat forçós a almenys 100 quilòmetres del destí on exercia fins ara, la suspensió fins a tres anys (que és la sanció que finalment ha rebut Vidal) o la separació o expulsió de la carrera judicial. A Espanya, només hi ha  quatre precedents semblants al del cas del magistrat català.

Aquesta suspensió suposa la pèrdua de la destinació del magistrat, segons ha informat l'òrgan del govern dels jutges. Segons fonts del CGPJ han votat a favor el president d'aquest òrgan i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i la resta de vocals del sector conservador, Juan Manuel Fernández, Gerardo Martínez Tristán, Ángeles Carmona, Núria Díaz, Rafael Fernández Valverde -redactor de la ponència-, Fernando Grande-Marlaska, Vicente Guilarte, Carmen Llombart, José María Macias, Juan Martínez Moya i Wenceslao Olea. Per contra, han votat en contra de la sanció els vocals Mar Cabrejas, Álvaro Cuesta, Roser Bach, Victoria Cinto, Enrique Lucas, Clara Martínez de Careaga, Rafael Mozo, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda. Tots ells han anunciat que presentaran un vot particular.

Ampli ressò al 'NY Times' de la sentència del TC contra el 9-N




El diari nord-americà assegura que, malgrat la decisió del tribunal, "Catalunya continua endavant"

Bernat Vilaró
La notícia que ha publicat el 'New York Times' sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra el 9-N és dels articles que ha tingut més ressò al prestigiós diari nord-americà. Concretament, ha sigut la desena notícia que més s'ha compartit a través del correu electrònic, segons es pot veure en el gràfic de més avall.

L'article del 'New York Times' explica que el TC espanyol ha declarat per unanimitat que la votació "de la poderosa regió de Catalunya és inconstitucional","però Catalunya continua endavant, amb un referèndum informal amb l'objectiu d'esquivar l'ordre de suspensió".

"Mas buscarà tenir el suport independentista el 27-S", afegeix el diari nord-americà, que destaca que "els fiscals han presentat demandes contra el president Artur Mas" per posar les urnes.

26 de febrer del 2015

Estufas caseras. Calienta tu habitación manera ecológica y barata. Ingenioso!

La mejor solución hasta ahora. Casero, baratísimo, ingenioso, ecológico.




1 >> La solución de diseño: Egloo es un calefactor de terracota que funciona a base de velas. Gracias a este invento, es posible calentar cualquier habitación de manera ecológica y barata. Además, por ser pequeño y liviano, se lo puede trasladar a distintas partes del hogar según sea necesario.


 egloo6


El diseñador italiano Marco Zagaria ideó Egloo para frenar el constante uso de electricidad, una de las principales fuentes de emisión de gases de efecto invernadero. Así, ofrece una alternativa para calentar el ambiente doméstico a base de velas, energía más barata y ecológica. Para ello, aprovecha las características de la terracota, material que almacena el calor y lo libera lentamente por radiación, incluso luego de apagar el fuego.

El calefactor está compuesto por cuatro elementos. La base sirve para colocar las cuatro velas que son necesarias para su funcionamiento. Sobre ella, se ubica una parrilla que deja espacio para entre el aire necesario para la combustión, a la vez que sirve de soporte para los dos domos. El más delgado de estos, ubicado internamente, almacena la mayor parte del calor. Este es conducido al domo externo, más grande. El proceso sucede lentamente, por lo cual el dispositivo es seguro al tacto.

egloo5

Al usar Egloo, la temperatura de la habitación aumenta entre 2°c y 3°c en media hora. El calefactor alcanza su máxima temperatura en cinco minutos. Para el domo interno, esto equivale a entre 140°c y 180°c. En el caso del domo externo, es de entre 30°c y 50°c. Las velas tienen una duración promedio de cinco horas y alcanzan para calentar un ambiente de 20 m2.

egloo2

Como pesa sólo 1 kg, se lo puede trasladar fácilmente de una habitación a otra. Además, su pequeño tamaño permite colocarlo en casi cualquier lugar. Por su diseño estético, puede servir incluso como elemento decorativo y, al ser comercializado en distintos colores, se puede elegir una tonalidad acorde al estilo del hogar.

egloo4

de: http://www.labioguia.com/egloo-calienta-tu-hogar-de-manera-ecologica-y-barata/


 

2 >> Invents: Com escalfar una habitació per 10 cèntims al dia (té un vídeo)

 

3 >>    Vídeo, enseña a fabricar uno mismo una estufa similar con dos tiestos. En inglés, pero vistos los otros dos, se entiende muy bien: 

https://www.youtube.com/watch?v=nzKbFzUEWkA

 

4 >> Este para mí es el mejor

 https://www.youtube.com/watch?v=b11dqKJrulk

 

5 >>  Este otro lo monta en serie:

https://www.youtube.com/watch?v=yac7iZW4q58#t=11

Financial Times confirma l’espoli català i qualifica Espanya com “una unió de transferències”




Financial Times mostra avui un mapa d’Europa amb els ingressos mitjans disponibles per persona, i per regió de la UE, del 2011. El diari explica que l’ingrés disponible és generalment una millor mesura del poder adquisitiu individual que el PIB per càpita, ja que es veu en la quantitat disponible de diners a les llars, deixant de banda els guanys de les grans empreses multinacionals amb seu a cada regió en particular.

Segons el rotatiu econòmic britànic, el que més els va impactar d’aquest mapa, però, és que la distribució geogràfica molt desigual dels ingressos, no s’està produint a nivell nacional, sinó a nivell regional.

Els llocs de color verd fosc són els més rics, mentre que els groc pàl·lid són els més pobres.

D’entrada Catalunya es situa en la part de riquesa d’Europa al nivell de nord d’Itàlia o la major part de França, però el diari, que dedica una especial atenció als estat italià i espanyol matisa aquest fets, perquè el mapa no té en compte les “transferències en espècies”, que no s’expliquen, el que podria ser un problema per a països amb impostos molt alts, però que després donen moltes prestacions gratuïtes en tot tipus de serveis i prestacions, com Dinamarca, els Països Baixos i França ( i afegim nosaltres, aquí s’explica també la paradoxa catalana)

Financial subratlla que, per dir-ho en altres paraules, Espanya i Itàlia es dediquen a la “unió de transferències” (terme utilitzat a Europa per referir-se a les transferències de diners a les zones menys prosperes), almenys tant com la zona de l’euro en el seu conjunt – es refereixen a que traspassen els ingressos de les zones més prosperes a les menys – almenys al mateix nivell que es fa entre països de l’eurozona en el seu conjunt. Per aquest motiu no veu gens estrany que els partits nacionalistes al País Basc, Navarra, Catalunya i el nord d’Itàlia s’hagin tornat tan populars en els últims anys.

Es remet a l’article recent del Deutsche Bank sobre els aspectes econòmics dels moviments independentistes a Europa que explica alguns dels detalls de com els governs estatals  s’ocupen d’aquestes distribucions desiguals. Recorda però que aquest repartiment a Espanya i Itàlia, varia molt en funció dels nivells d’autonomia fiscal de cada regió, i que això afecta a la quantitat que es transfereix regularment de les regions més riques a les més pobres.

En el cas de l’estat espanyol, explica que El País Basc i Navarra, que són les dues regions d’Espanya amb la major renda disponible mitjana, tots dos tenen autonomia fiscal. Una conseqüència interessant és que en realitat reben més de la resta d’Espanya del que hi contribueixen, tot i ser més rics. Per contra, Catalunya i Madrid ( però aquí no tenen em compte el biaix de capitalitat de Madrid) paguen en molt més del que reben. Com a conseqüència, això significa que els habitants d’aquestes regions en realitat acaben amb menys despesa governamental neta per persona, que les persones que viuen, per exemple, a Extremadura.


«Espanya no té escrúpols», recorden a Mas al Cercle d'Economia

El Pres. Mas al Cercle d'Economia. Foto, Naciodigital


Rosa Maria Avia, una veterana de l'entitat, recomana al President que no es refii d'Europa: “Recordi el 1714, aquest cop ni es molesten en enganyar-nos!”
, Barcelona | Actualitzat el 26/02/2015


 Aquest migdia el president de la Generalitat, Artur Mas, ha enraonat davant el que mediàticament s'entén com l'elit econòmica catalana, el Cercle d'Economia. Ha pronunciat una conferència on ho ha defugit el discurs sobiranista. Ara bé, en les preguntes finals ha arribat el suc de la conferència quan alguns empresaris han mostrat els seus dubtes amb el procés com n'hi ha hagut que s'hi resignaven a la vista de com ha actuat l'Estat.

Però especialment colpidora ha estat una intervenció acuradíssima en les formes, serena en l'exposició i contundent en el contingut. L'ha protagonitzada Maria Rosa Avià, una dona amb més de 80 anys, que ha exposat la seva desconfiança en el procés per la capacitat de foc de l'Estat espanyol i pels desgraciats exemples històrics que han acompanyat els processos d'emancipació nacional de Catalunya.

Jo abans era agnòstica amb la possibilitat de la independència i ara sóc atea; pero hi ha tanta gent al voltant meu que creu en els miracles que tots plegats em fan patir com em fan patir les comptes d'un impossible que en temps de penúria resulten sagnants, I vostè ho sap i ho sabia, ha exposat Avià. I ha continuat amb una advertència seriosa: A l'altra bàndol són molts més forts que nosaltres que som una minoria que tenen pocs escrúpols, li han demostrat i li demostraran, i si en vénen d'altres no seran massa diferents.

Així mateix ha posat en dubte, el suport internacional. Europa tampoc ens acceptarà amb ells els hi és indiferent una nova Suïssa o una nova Bèlgica,  però en canvi endossar-los  tres Portugals junts no els hi fa cap gràcia... recordi el 1714... no cal comptar-hi, aquesta vegada no es molesten ni en enganyar-nos, ha exclamat.

I ha continuat amb més esperança: A les darreres jornades del Cercle, a Sitges el senyor Costas va obrir una certa escletxa amb el senyor Rajoy, vegi les comentaris dels diaris de l'endemà, però la rigidesa, la inacció i l'enrocament de tots ho va deixar en un no res. Recordi Tarradellas: en política es pot fer de tot llevat del ridícul... serà més dur ara d'empassar-nos una nova dictadura democràtica des de les institucions de Madrid?, ha conclòs.

La resposta de Mas

Mas no s'ha arronsat i ha respost fil per randa. Qui no creu en els miracles no és realista, ha replicat. I ha qüestionat la marxa enrere que apuntava Avià. Quina alternativa real tenim? Si pleguem veles quina serà la conseqüència, renunciem al nostre autogovern? (...) Jo prefereixo lluitar que deixar de lluitar, tenir caràcter i personalitat, ha sentenciat Mas.
http://www.naciodigital.cat/noticia/83135/espanya/no/escr/pols/recorden/mas/al/cercle/economia?utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed



Alguns comentaris a naciodigital:

> Entrepà
Jim, 26/02/2015 a les 08:29
Comparteixo amb la Sra Avià la preocupació per com reaccionarà Espanya. Ara tot són paraules, però quan ho vegin perdut, no tinc cap dubte de que seran agressius.
El que no puc saber és fins a quin punt
. Com a Kiev? Com a l'ex-Iugoslàvia? Com a Txetxènia? això darrer òbviament és impensable. estan arruïnats i si fessin disbarats els mercats fugirien, la UE tallaria el finançament i no podrien pagar ni les pensions.
No s'ho poden permetre, i per tant l'escenari ens és molt propici. Com no es donava en segles.


I doblar el nostre pressupost, donar feina a la nostra gent, que els nostres avis no passin fred, i els nostres fills tinguin futur i no hagin d'emigrar bé mereixen intentar-ho. De vegades a la vida s'ha de ser valent. Si al riu no creues les passeres, no tornes a casa. I si no saps defensar-te, et fumaran l'entrepà avui, demà i sempre.


> Molt bé, president
Anònim, 26/02/2015 a les 08:56
Si us manteniu ferm, us votaré per primera vegada. I recordeu el consell de la Sra. Avià, Espanya només fa trampes i d'Europa no ens en podem refiar. Massa catalans han donat la vida pel continent europeu sense que aquest hagi mogut ni un sol dit mai per nosaltres. Si cal, busqueu altres socis fora del continent. A veure si aprenem de la història. I ja m'enteneu.


> l´endema
Anònim, 26/02/2015 a les 07:32
la nacio catalana sempre ens refem i mirem cap en d'avant, Espanya no ens dona les eines per lluitar economicament en el mon global, nomes estan preocupats per vertebrar espanya, ave, autovies, aeroports. No ens deixen explotar la nostra empenta industrial, no hi ha acces per via ferrea al port, ni autovia paralela a la A7. No ens dona les eines per poder exportar millor a bon preu i aixo es clau en un mon tan globalitzat per això tenim que ser lliures.


> un Guardiola, i perque no?
Anònim, 26/02/2015 a les 08:05
Referent a la avia , la historia la tenim de teniren compte pero tampoc ens pot fer esclaus del futur. Una cosa te rao hi es que dels burocrates de la UE no en podem esperar ben res, seran els Nord americans i els Jueus els quin faran viable economicament el primer any del nou estat, tot aixo amb el necesari consentimemt del estat Vatica


> El sr.Mas contesta muy bien a la sra. mayor de edad
Anònim, 26/02/2015 a les 08:26
Por la mayoria de edad de esta sra se comprende su preocupacion pero el Presidente le contesta que si no se trabaja por el derecho a decidir que le queda a un pueblo??
Catalunya si no trabaja en su derecho a decidir desaparecera la lengua, cultura, historia y su disolucion quedara finiquitada.
Catalunya hace siglos que resiste para no desaparecer como entidad cultural propia, y tiene que seguir resistiendo como pueblo que le diferencia de otros.


> La renúncia no és una opció
senyor corrent, 26/02/2015 a les 09:21
És veritat que no tenen escrúpols, però la diferència amb el 1714 i el 1939 és que ara no tenen carta blanca. I precisament perquè no tenen escrúpols continuaran collant-nos, tant si som bons nois com si no, fins que ens facin desaparèixer. Mas és un bon líder perquè no va a pit descobert i perquè és conscient dels obstacles. 

19 de febrer del 2015

Catalunya: una llista de les inversions en infrastructures de 6.809 milions del 'pla Juncker'

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker'  -  Entre els projectes estrella figuren:  

1) El corredor mediterrani. La decisió final de l'Estat d'implantar els dos amples de via en les dues vies del Corredor mediterrani fins a Castelló.

2) La Línia 9 del metro de Barcelona

3) Inici del desdoblament de la línia entre Montcada i Vic: RODALIES - Desdoblar 3 trams de la R-3 Montcada-Vic. Al març, Foment es compromet a encarregar els projectes constructius per desdoblar el 2016 amb una inversió de 95 milions els tres trams de la línia de Rodalies, ara en via única, entre Montcada i Vic, inclosos en el pacte del 2003 de mesures urgents en aquesta xarxa ferroviària. Quan les obres siguin una realitat es podran posar trens cada quart d'hora, una millora substancial en aquest oblidat enllaç.

4)  Dues qüestions ferroviàries més. Una, el baixador de la línia d'alta velocitat a tocar de l'aeroport de Girona que Territori projectarà i executarà amb una despesa de 10 milions. Foment hi ha donat la seva conformitat.



OBRES  VIÀRIES

5) QUART CINTURÓ - Tornen les obres d'Olesa a Viladecavalls de 6,5 quilòmetres paralitzat en més d'una ocasió. Aquest sector té un llarg túnel que ara es construirà pels dos costats.

6)  CAMIONS - Desviament de trànsit a la N-240 i la N-340  - El model de Girona de desviar camions a l'autopista s'aplicarà a la N-240 entre les Borges Blanques i Montblanc (els vehicles hauran de passar per l'AP-2) i la N-340 entre Oropesa (Castelló) i l'Hospitalet de l'Infant així com entre Torredembarra i Vilafranca del Penedès (el desviament serà cap a l'AP-7).

7) L'inici les pròximes setmanes de les obres de des- doblament de la N-2 entre Maçanet de la Selva i Sils amb una inversió de 30 milions.

8) Al llarg d'aquest any quedaran redactats els projectes per duplicar la carretera de Vilademuls a la Jonquera.

Resum de la casa dels articles:  http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/foment-reactiva-obres-tren-viaries-ple-any-electoral-3950254

___________ 

El plat fort es va servir dimarts amb la sorpresa del

9)  tren a l'aeroport del Prat a càrrec de Foment en l'obra civil i també amb 

10) l'enllaç ferroviari al port ampliat. Ahir es van desvelar set actuacions o iniciatives més, tant viàries com ferroviàries.

Mas prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat

Foto El Singular Digital

El govern preveu crear un Banc central de Catalunya i dotar els Mossos d'Esquadra d'una unitat antiterrorista

Xavier Lladó - 18.02.2015
El president de la Generalitat, Artur Mas, prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat. El contingut del document que inspira el pla de treball en aquesta matèria, i que ha donat a conèixer el programa '8 al Dia' de 8TV', preveu la creació d'un Banc central de Catalunya o capacitar l'acció antiterrorista dels Mossos d'Esquadra, al marge de la hisenda pròpia o la seguretat social.

La major de part de les mesures, 106 de les 156, han d'estar resoltes abans del 15 de juliol, quan conclourà la legislatura, mentre que la resta, en cas que les forces sobiranistes obtinguin majoria al 27-S, s'aplicarien després de les eleccions com la creació del document d'identitat català o un pla hidrològic per a Catalunya.

Entre les mesures que preveu tenir llestes abans del 15 de juliol hi ha, a més de l'esmentat banc central i la creació de la unitat d'informació antiterrorista dels Mossos, l'informe sobre la distribució d'actius i passius, la llei de sindicatura electoral de Catalunya, l'acord amb les principals entitats financeres per a la recaptació fiscal, assegurar la continuitat del sistema energètic i gasista, la redacció d'argumentaris que afavoreixin la continuïtat de Catalunya a la UE i la definició de la constitució provisional de Catalunya.

El document conté 164 pàgines, l'ha redactat el CATN i concreta totes les mesures en un calendari. 
 http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/mas_prepara_156_mesures_per_tirar_endavant_les_estructures_d_estat_106515.php


__________

Editorial 
Tràmit decisiu
"La llei que ordena els cossos tributaris demostra que la preparació de les estructures d'Estat ha arrencat"

Editorial

El Parlament ha fet el primer pas per a la Hisenda catalana. Ha donat llum verda a la tramitació de la llei d'ordenació dels cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya, amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. Aquests partits, de l'antic bloc a favor del dret a decidir, han tombat les esmenes a la totalitat que havien presentat el PP i Ciutadans. Amb la nova llei, quan estigui aprovada, es crearà un cos tècnic d'inspectors tributaris de Catalunya, i també preveu la integració voluntària de funcionaris de l'Estat que pertanyin a cossos amb funcions equivalents. És un model semblant al que es va fer amb la creació dels Mossos de Trànsit, que van substituir la Guàrdia Civil. Amb el vot de les esmenes a la totalitat, la llei ha iniciat el tràmit decisiu i demostra que la preparació de les estructures d'Estat ha arrencat amb força i decisió. Van aparèixer problemes entre els partits després del 9-N, però és indubtable el procés avança. Això és un fet.

17 de febrer del 2015

Joan Canadell (CNN). "Preparem-nos per si no podem votar el 27 de setembre" - Centre Català de Negocis (CCN)


(Té molt a raó. Legiu, llegiu... Cuca de Llum)

Joan Canadell.  Captura de pantalla del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=gDx_OG-qrII


"I quan començarà aquesta campanya per prohibir les plebiscitàries? doncs just després de les municipals, mai abans"



Joan Canadell
Empresari i cofundador del CCN - 16/02/2015


A finals de 2013 des del CCN emetíem un document detallat que explicitava perquè calia convertir les eleccions Europees de maig de 2014 en un plebiscit. Aquest raonament el vam traslladar en sengles reunions amb els més alts representants dels partits pel dret a decidir. La nostra proposta era fer una candidatura unitària per demostrar a Europa que hi havia una majoria clara a favor del procés i per tant poder així començar a negociar les condicions del reconeixement internacional.


No cal dir perquè és conegut, però si recordar perquè va ser nefast pel procés, que ICV-EUA es va despenjar ràpidament de la idea i van fer públic que de cap manera anirien en una llista on hi hagués CIU. Una vegada més, partit per davant de país, política autonomista enlloc de visió d’Estat...

ERC amb excuses similars, tot i que van aguantar més temps la idea, van acabar posant a Maragall i Terricabras al capdavant per aconseguir un cop d’efecte i passar per sobre de CIU. Al final de que va servir aquella victòria? Ens va acostar més a la independència? Una candidatura conjunta sense dubte ens hi hauria acostat més.

El President Mas va escenificar que havia estat una ocasió perduda per demostrar la unitat, però crec que no era conscient que no seria la darrera....De fet Convergència va ser la única que va propugnar de forma continuada la necessitat d’una candidatura conjunta, sense gran insistència també cal dir-ho.

El document del CCN explicitava que aquelles serien probablement les darreres eleccions que podríem votar en clau plebiscitària, conscients que l’Estat no ens permetria fer la Consulta (ha acabat passant) i que unes autonòmiques en clau de plebiscit tampoc serien possibles. La sacrosanta Constitució trobarà els seus mecanismes per impedir-ho. No en tinc cap dubte.

Això, que ho vam advertir als que havien d’acceptar la unitat com a clau per no encallar el procés, va ser vist com una exageració i es van donar excuses per part de líders primer nivell del tipus “mentre no hi hagi data i pregunta per la consulta no podem anar junts” o “si cal ens tancarem dalt d’una muntanya i declararem la independència”. Aquesta és la talla d’alguns grans polítics que ha donat aquests temps únics en 300 anys de nefasta història.

Doncs bé, tornem a tenir una segona oportunitat i em temo que també està perduda. Les eleccions municipals podrien utilitzar-se en clau de país, tenint en compte que al setembre molt probablement no podrem fer les eleccions que pensem. Fins i tot m’atreveixo a dir que en aquest cas, ni un simulacre com vam tenir el 9N serà possible. L’Estat ja sap que ara anem a totes.Per impedir-ho no em facin dir quin mecanisme utilitzaran, jo soc enginyer i empresari, no jurista, però només llegint el títol preliminar de la Constitució en tinc prou per veure que allà diu clar que Espanya és indivisible. Potser modificaran la llei de partits, potser anul·laran la Generalitat, potser prohibiran que es presentin partits amb voluntat secessionista, no sé el que, però faran el que calgui.

I quan ho hagin fet que passarà? Doncs res, que la gent s’emprenyarà molt, enlloc del 55% independentista passarem a tenir el 60 o 70% però i que? Res a fer, la legalitat Espanyola no la pot suspendre ningú, ni Europa ni el Papa de Roma. Mobilitzacions al carrer? Llei de Seguretat Ciutadana per evitar-ho, de fet aquesta ja està feta i a veure qui és el guapo que trenca l’ordre públic ara amb sancions de 600.000 €...

I quan començarà aquesta campanya per prohibir les plebiscitàries? doncs just després de les municipals, mai abans, perquè si ho fessin, el poble convertiria les municipals en plebiscit, votant prioritàriament els 3 partits independentistes, i aleshores tindríem una força política per negociar amb la comunitat internacional. Ara no tenim res, només enquestes....i les enquestes no generen cap mandat democràtic.

Que caldria fer doncs, quina és la segona oportunitat que tenim? La meva opinió és que hem de convertir les eleccions municipals en un plebiscit. Demanar que a tots els pobles, els independentistes votin les tres forces a favor de la independència, i escenificar d’alguna manera llistes conjuntes, per exemple en grans ciutats com les capitals de província, perquè allà es pugui llegir encara amb més claredat els resultats. Si al Setembre no podem votar en clau plebiscitaria, el resultat de les municipals podria servir perquè els representants dels municipis estableixin una negociació internacional. Es tracta de tenir preparat el pla B per si falla el pla A.

Estic convençut que això és possible i intueixo que passarà quelcom semblant aviat. Els catalans no podem desaprofitar les eleccions municipals per pensar com a ciutadans d’un futur Estat que tard o d’hora arribarà. Encara som a temps que un plantejament com el que faig el proposi ja ara la societat civil representada per ANC, Omnium, AMI, CCN, SUMATE i qui de debò pensi NOMES en país. Només així vencerem les visions de partit. 
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/preparem-nos_per_si_no_podem_votar_el_27_de_setembre_106451.php 




Altres entrevistes a Joan Canadell:


>>> Joan Canadell CCN - Viabilitat i futur d'una Catalunya independent (1/2) (vídeo 15 min.) https://www.youtube.com/watch?v=gDx_OG-qrII


>>> Joan Canadell CCN - Viabilitat i futur d'una Catalunya independent (2/2) (vídeo 15 min.) https://www.youtube.com/watch?v=BldOHL_EVvo

 

16 de febrer del 2015

Millorar la llengua catalana. "Senyores i senyors de la ràdio: no ens abandoneu"


(Gràcies, una proposta concreta, precisa i factible perquè tots millorem el català. Cuca de Llum)




La setmana passada va succeir un fet insòlit en la història recent de la radiofonia: l'Antoni Bassas, convidat en un programa de (gairebé) màxima audiència, va pronunciar la paraula 'improvisar'. Com ho llegiu. I segurament no pas com ho sentiu, perquè és probable que si ens sona més familiar 'improvitzar' es degui al fet que els nostres altaveus més influents han renunciat a complir la seua funció: la de ser referents de qualitat, i no em refereixo a la qualitat del so.
Em repeteixo massa, en sóc conscient, però avui vull rematar el tema fent-m'ho venir bé: fa quatre dies les emissores del país celebraven el dia mundial de la ràdio, i l'anècdota del Bassas se situa en una tertúlia de professionals amb motiu del seu dia especial. La Júlia Otero, també convidada, es queixava del tertulià tipus que 'no respecta el mitjà', ja sigui perquè parla lluny del micròfon, ja sigui perquè hi parla massa a prop, o perquè trepitja els altres, o no vocalitza, o crida, i li recriminava retòricament: 'Aprengui a parlar per la ràdio!' Doncs bé, jo ampliaria el sentit de les paraules d'Otero i diria que 'respectar el mitjà' i 'aprendre a parlar per la ràdio' haurien d'incloure necessàriament la responsabilitat de difondre una llengua de qualitat. Perquè sembla que això només s'ho cregui la BBC, un mitjà seriós que es comunica en un idioma de debò. Qui hauria de voler tenir-lo com a exemple!
Ara: potser sobredimensiono el poder del mitjà i la qualitat de la llengua que difonen és secundària. Anem a les xifres: quina audiència tenen, els programés més escoltats en català? Si agafem l'última EGM, tenim que el programa líder nodreix 614.000 oients (abans oïdors) i el segon 474.000. Si els poguéssim sumar, que no sé si es pot fer, en resultarien més de dos milions d'orelles. Dos milions d'orelles que, ja ho vam explicar fa poc, senten dir diàriament 'improvitzar' a comunicadors, periodistes, entrevistats, experts, catedràtics, anuncis, amb la qual cosa és altament probable que, a la llarga, un milió de boques acabin pronunciant 'improvitzar'. O dient 'la deuta', 'caure's', 'donar vergonya', 'olorar malament', 'a les seves esquenes', 'plaç' o és igual: escolteu deu minuts a l'atzar de qualsevol programa que xerrin i aneu apuntant. Al còmput hi hauríem de restar els oients filòlegs, que, tot sigui dit, encara no m'explico com no els tenim tots ingressats en una unitat especial de cardiopaties. 

Abans, quan la gent encara llegíem llibres, apreníem l'ortografia a força de veure les paraules ben escrites als llibres ben escrits, que eren els nostres referents. Tot quadrava: allò que t'havien ensenyat a l'escola també ho trobaves als llibres i et refermava els coneixements. Actualment, que es llegeix poc i en català menys, on podem anar a trobar el català correcte, passa'l? En els anuncis per complir l'expedient? Quin sentit té que l'anunci et digui que una 'manguera' és una mànega, si no ho has de sentir a dir a ningú, mai més?
Senyores i senyors de la ràdio, directors i dirigits, professionals i becaris, això ja és un prec: no ens abandoneu, si us plau. No podeu deixar-nos així, desemparats, en un món hostil a la nostra cultura. Si llegir bon català et feia bon escriptor de català, sentir bon català ens n'ha de fer bons parladors. Teniu una responsabilitat de cara a la canalla que puja, als nouparlants que volen millorar l'idioma, als qui us escolten des de l'estranger i el volen mantenir, als qui ja fa massa temps que vam deixar de tenir professors de català i se'ns ha atrofiat l'instint de detectar què està ben dit o no, que ja hem oblidat com es fan anar els pronoms febles o que ja no sabem si us hem de sentir o d'escoltar. Penseu-hi quan trieu els vostres tertulians, els vostres anunciants, els vostres col·laboradors. Perquè si no n'hi ha cap que sigui bo en allò que és seu i alhora en la llengua que difoneu, és que estem pitjor que no em pensava.
Us necessitem, sou una estructura d'estat de la nostra llengua. I en l'estat que la tenim, no ens podem permetre que sigueu un reflex tan fidel de tot allò que hem perdut, perquè per a això ja ens tenim a nosaltres. Perquè per sentir, quan hi ha un embús, que 's'ha muntat un pollastre' (cas real) ja tenim el carrer.

(I una nota sobre l'anomenat 'català del carrer', per a qui s'hi vulgui agafar. Un comunicador científic pot parlar de ciència amb un llenguatge 'del carrer' i no per això s'inventa la informació científica. Això que acabo de dir és una ximpleria, perquè com que amb el català tot s'hi val, a qui importa com es diuen bé les coses, si no les ha d'entendre ningú? Per aquesta raó, pot ser que alguns professionals de la comunicació s'excusin d'una competència lingüística feble amb l'argument que, en nom de no sé quina proximitat amb l'oient, xerren la llengua 'del carrer'. Molt rebé. Quan els no iniciats diem de l'obra dels grans pintors abstractes que 'allò' ho podria haver fet un nano de cinc anys, passem per alt que aquests artistes, si era menester, podien ser figuratius i fer retrats exactes de sa mare. I que justament són grans artistes perquè, dominant totes les tècniques, triaven innovar i explorar un territori propi. En aquest sentit, no crec que sigui recriminable que un comunicador que domina el català triï de xerrar en 'carrerenc' com una elecció pròpia, ja sigui per fer imitacions, per versemblança amb vés a saber què, perquè el programa ho demana. El problema és quan xerrar malament rau en la ignorància i no en la lliure elecció.)