L’ex-conseller d’Interior Miquel Buch ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per haver designat un mosso d’esquadra, Lluís Escolà, com a escorta del president Carles Puigdemont a l’exili, pels delictes de malversació i prevaricació. Escolà ha estat condemnat a quatre anys de presó i nou d’inhabilitació.
El jutge dóna per bona la tesi de la fiscalia, que manifestava que el contracte a Escolà com a assessor de Buch en seguretat era una manera encoberta de dotar de protecció Puigdemont, tot desviant diners públics a una finalitat diferent de la inicial. Val a dir que tots els antics presidents de la Generalitat tenen dret de ser protegits, però a Puigdemont, després del 155 i a l’exili, l’hi van negar.
Durant el judici, els acusats van negar que fos una contractació d’escorta encoberta, i van insistir que Escolà havia cobrat aquells diners com a assessor en sistemes de seguretat, i que els viatges a Bèlgica eren de caràcter personal i totalment compatibles amb el càrrec.
“En tan sols un mes, s’ha escrit una sentència de 80 pàgines. Sorprèn aquesta agilitat i aquesta rapidesa. I, veient quin és el resultat d’aquesta sentència, que és condemnatòria, d’una manera injusta i molt bèstia, fa la sensació que hi havia molta pressa per condemnar-me“, ha dit Miquel Buch a TV3. Posteriorment, a RAC1, ha defensat que la feina d’Escolà “era perfectament legal”. “Em persegueixen a mi perquè vaig contractar un assessor que era un mosso d’esquadra amb una bona relació amb el president Puigdemont”, ha dit.
Mariano Rajoy va apartar de la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del govern català el 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. La fiscalia va sostenir que Escolà l’havia protegit a casa els dos dies següents i que la nit del 29 d’octubre, juntament amb uns altres agents de l’àrea d’escortes i sense avisar els superiors, havien organitzat un dispositiu clandestí per a escortar-lo fins a l’estat francès, on va agafar un avió per exiliar-se a Bèlgica.
L’endemà de l’exili, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos va expedientar Escolà i el va apartar de la unitat d’escortes. D’aleshores ençà i fins el 12 de març de 2017, Escolà va ser actiu al servei un sol dia. Del 12 de març al 20 de juliol va tenir una baixa mèdica i no es va arribar a incorporar a la comissaria de Martorell, on havia estat traslladat arran de l’expedient de la DAI. Segons la fiscalia, durant aquest temps va anar sovint a l’estranger, suposadament per escortar el president Puigdemont, que llavors ja era processat pel referèndum del Primer d’Octubre, i el va acompanyar a Brussel·les, Lovaina i Copenhaguen.
El càrrec d’Escolà
La tesi de la fiscalia era que l’ex-conseller Buch va nomenar el sergent dels Mossos per al servei de protecció a Puigdemont quan ja era a l’exili. Escolà va ser nomenat assessor en matèria de seguretat el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019. La fiscalia veu acreditat que tant abans d’aquest període com durant i després Escolà ha estat fent d’escorta del president Puigdemont. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre del 2020, Buch va dir que en cap cas no havia nomenat un assessor per haver fet d’escorta del president Puigdemont. Dos anys després, Buch també va declarar que el nomenament d’Escolà no responia a la protecció al president Puigdemont, sinó a les capacitats del sergent perquè tenia un perfil tècnic, experiència i coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra. També va declarar que no estava al cas d’activitats d’Escolà relacionades amb Puigdemont ni prèvies ni posteriors.
Però la fiscalia va acusar Buch d’haver creat el càrrec a mida per a Escolà per poder escortar el president Puigdemont a l’exili. Escolà va presentar l’alta mèdica el mateix dia que fou nomenat assessor, i la fiscalia creu que la designació va ser arbitrària i que responia únicament al propòsit d’oferir un servei d’escorta permanent. També diu que Escolà va fer divuit viatges quan era assessor amb l’objectiu de protegir el president a l’exili, entre els quals Waterloo, Zuric, Delemont, Munic, Amsterdam, Ginebra i Dublín.
