Entrevista al conseller Mas-Collell, les seves visions en el contexte de la condonació de 17.000 milions d'€ del FLA a Catalunya

  

 Presentació de l'entrevista penjada a YouTube:

La condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a les comunitats encara ha sortejar un escull, el de l'aprovació definitiva en el Congrés. Per això, el vot de Junts per Catalunya tornarà a ser determinant. Per això tots els focus tornen a apuntar al partit de Puigdemont, que primer va sortir a criticar-lo i que després ha hagut de matisar, admetent que és un pas endavant. A l'espera que aclareixin quin serà el seu vot quan arribi el moment, l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha escampat dubtes. En una entrevista en l'Aquí Catalunya ha afirmat amb rotunditat que no hi haurà veto. "No entendria un no de Junts, no s'ha produït i no es produirà", ha sentenciat.

Conscient que el que desperta incomoditat i rebuig en les files de Junts té a veure amb el fet que altres comunitats també es vegin beneficiades, fins i tot en un grau més alt en termes absoluts, Mas-Colell entén que "no passa res perquè el que rebi el màxim sigui Andalusia -19.000 milions-". I ho ha argumentat: "tot això cal completar-ho amb un model de finançament en el qual se sabrà quant rep cadascuna de les comunitats".

Qui va ser el màxim responsableQui va ser el màxim responsable de les finances del govern català, i el primer a fer ús d'aquesta ajuda estatal per a injectar liquiditat a les arques de la Generalitat en un moment de crisi econòmica, ha xifrat la importància del perdó d'aquest deute. Aquests 17.000 milions que es perdonaran a la Generalitat "equivalen al pla d'infraestructures de Salvador Illa", ha destacat. Això sí, ha afirmat que encara que s'ha complert amb el compromís pactat amb ERC el de condonar part del deute del FLA "hauria estat millor complir la part del nou pla de finançament autonòmic" per a Catalunya. En aquest sentit, ha expressat la necessitat que "Catalunya sigui la campiona de les autonomies" en la lluita per aquest nou model, perquè "fa falta més diners per a salut, per a educació, etcètera".

L'exconseller interpreta que amb aquesta condonació, "el missatge del govern central i de les institucions europees és que no es poden tornar a endeutar com llavors". I ha afegit que "a mesura que es condona deute, l'instrument el FLA va quedant inutilitzat". La realitat, després d'una dècada, ha canviat substancialment i Mas-Colell ha volgut defensar per què en el seu moment "no hi havia dubte que el FLA era necessari" encara que aquest préstec de l'Estat vingués amb interessos. En aquest moment, "el tipus d'interès que paguem pel FLA era inferior al que hi havia en els mercats". Va ser, per tant, un mal menor.

 

>>> https://youtu.be/AAS4Q8kYIBU?si=Ud15H5Epu-DRoSzp

El Professor A. Mas-Colell és entrevistat al Preguntes Freqüents. (vídeo 3 min)

 

 

 

 

 

 

 

Antoni Bassas entrevista a Andreu Mas-Colell, qui dóna la seva opinió sobre la negociació amb Sanchez

 

L'amenaça del Tribunal de Comptes

POLÍTICA 30.06.2021

Andreu Mas-Colell: “Hi ha diferència entre Sánchez i l’aznarisme enquistat a l'Estat"

Antoni Bassas

 (Barcelona, 1944) atén l’ARA 

minuts abans que el Tribunal de 

Comptes confirmi la fiança de 5,4 

milions d’euros per a una trentena 

d’ex alts càrrecs de la Generalitat 

per l’acció exterior entre els anys 

2011 i 2017. Ara tenen 15 dies per 

dipositar-la davant del tribunal.

 

 

 Té els diners o l’aval a punt?

— Evidentment no tinc l’aval a punt. Queden tres setmanes i poden passar moltes coses. No puc dir que la decisió hagi estat una sorpresa, estava psicològicament preparat.

En aquestes últimes 24 hores ha tingut coneixement d’alguna cosa més que li hagi cridat l’atenció?

— El procés és una mica exòtic. Als advocats se’ls dona un totxo de cinc-centes pàgines, se’ls diu que tenen tres hores per preparar-se un discurs de 10 minuts i ja els avisen que no servirà per res. La falta del que els anglosaxons en diuen diu process en aquest procés és simplement al·lucinant. És un òrgan totalment extrajudicial. A tots els implicats els han posat les penalitzacions que siguin i s’hauran de dipositar aquests diners, i no ha passat un jutge per aquí enlloc. No és que tingui una gran fe en els jutges del sistema judicial, però com a mínim els pot importar més el que diguin els altres jutges europeus.

Confia que la Generalitat pugui avalar-los?

— No vull ser tan concret ni expressar confiances o no confiances. Crec que la concertació entre el govern central i el govern de la Generalitat, que dia a dia i de forma penosa però es va construint, ha de procurar neutralitzar les conseqüències de l’acció autònoma de l’aznarisme des de les estructures de l’Estat. Els indults què fan? Doncs neutralitzen les conseqüències. En el nostre cas, crec que aquesta concertació entre govern central i Generalitat hauria de procurar seguir una estratègia similar, no sé exactament amb quina fórmula però crec que és el camí perquè o bé es demostra a aquesta gent que les seves dents mosseguen poc o mossegaran més fort. 

L’altre dia un assistent al més alt nivell al sopar del Mobile Wolrd Congress m'explicava que un parell de ministres li deien la incomoditat que i havia al govern espanyol per la carta que van signar mes de trenta economistes en suport de la seva figura, professor.

— En fi, jo en primer lloc vull agrair als 33 el seu suport. Per a mi compta molt. El propòsit d’aquest suport no era posar en evidència el govern espanyol sinó posar en evidència una situació a Espanya. Jo soc dels que pensen que hi ha una diferència important entre l’aznarisme enquistat a l’Estat i l’actual govern espanyol.

El que no s’entén gaire és que ara el facin pagar a vostè per una cosa i per exemple no estigués acusat en la causa del 9-N, no?

— Sí. En fi, no em demani a mi que ho expliqui. El que sí que faig notar és que això denota un concepte curiós del procés. El que passa el 2017 [el referèndum] resulta que influeix sobre el que ha passat el 2014.

Està més convençut que mai d’haver tornat a Catalunya?

— Per a mi la tornada a Catalunya ha sigut molt satisfactòria. Ara té aquesta conseqüència però, què vol que li digui, hi ha gent que està en pitjor situació. No puc dir que em rellisqui, però aquesta gent tampoc no em menjarà la moral.

No deixa de ser curiós que vostè fos detingut quan era jove durant el franquisme i als 77 anys estigui fent front a aquesta reclamació.

— És el segon tribunal especial pel qual passo. El primer em va jutjar en un dels primers judicis del Tribunal de Orden Público, una jurisdicció especial, i ara he passat per aquest Tribunal de Cuentas, una altra jurisdicció especial. Ho deixo aquí.

Vostè ha escrit sobre la teoria de jocs. ¿Com es negocia quan un diu vull l’autodeterminació i l’altre diu no tindràs l’autodeterminació?

— Una cosa que hauríem d’aprendre és a ser clars en cada cas sobre què es negocia, i negociar sobre coses que són possibles en cada moment. Si el principi és aconseguir l’autodeterminació per la via pactada això s’ha de dir, però no hem de caure en el parany de pensar que només es pot negociar sobre la reivindicació màxima. Part de la història d’aquesta negociació és crear complicitats amb el govern Sánchez perquè el cicle en què l’aznarisme queda fora del govern espanyol duri molt.

https://www.ara.cat/politica/entrevista-andreu-mas-colell-pedro-sanchez-aznarismeenquistat_128_4038587.html?utm_medium=facebook-adsutm_campaign=ARA_Performance_Catal%C3%A0%20fora%20BCN_Mix_22-02-2021%2030-04-2021_Conversions_ES_FB%2FIG&utm_source=social-ads&hsa_acc=755128298187060&hsa_cam=23847280759960706&hsa_grp=23847280760590706&hsa_ad=23847316690250706&hsa_src=fb&hsa_net=facebook&hsa_ver=3&fbclid=IwAR00_iut5c76gZiBF7uBcTpCQNgXlCvj6vRVEdOAqZtG3bYS6PF1aU1bB3s#Echobox=1625076958

Ara a França i Alemania: creix el rebuig a la persecució espanyola a Mas-Colell

Lluís Bou
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 25 de Juny 2021

Le Nouvel Observateur, una de les més prestigioses revistes franceses, ha denunciat la persecució que el Tribunal de Comptes fa contra l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, a qui poden demanar 10 milions d'euros per la consulta del 9-N. La revista utilitza paraules molt dures contra la institució espanyola. "Situació kafkiana a Catalunya: atrapat en un embolic jurídic, un gran economista està amenaçat de ruïna", assenyala. L'actuació del Tribunal de Comptes s'hi constata com una anormalitat espanyola.

 

 

"Economistes de tot el món es troben en situació de xoc: un dels seus, i no pas un dels més irrellevants, corre el risc d'acabar en la ruïna. Està atrapat en un embolic polític que va molt més enllà d'ell i que gairebé faria passar El judici de Kafka per un llibre infantil. El seu destí es decidirà a finals de mes, aquest dimarts 29 de juny. Mentrestant, la comunitat es mobilitza: universitats, bancs centrals, centenars d’economistes li donen suport, incloent-hi 33 premis Nobel (Angus Deaton, Esther Duflo, Paul Romer, Robert Shiller, Joseph Stiglitz, Robert Solow, Jean Tirole, etc.)", assenyala.

 

Le Nouvel Observateur remarca que l'intent d'arruïnar Mas Colell es deu a motius polítics. "Mas-Colell està acusat d'haver validat despeses per preparar el referèndum d'autodeterminació considerat il·legal", explica. "Xoc a la comunitat internacional d'economistes", afegeix.

 

La revista recorda que Mas-Colell és autor d'un dels manuals de referència en microeconomia, i que ha estat professor a la Universitat de Berkeley i la Harvard. "Alguns dels seus col·legues el posen en la llista de candidats al Nobel, pels seus treballs pioners sobre l'ús de la topologia diferencial per afinar la teoria de l'equilibri general", detalla.

 

Suport alemany

El suport de Le Nouvel Observateur se suma al que ahir el principal diari alemany, Frankfurter Allgemeine, també va donar a l'exconseller. Sota el titular “El conflicte català davant el Tribunal de Comptes espanyol”, els alemanys, que reafirmen la figura de Mas-Colell com un economista i professor “reconegut internacionalment”, expliquen com s’ha vist “embolicat” en la persecució del procés independentista, així com el suport que ha rebut de 33 premis Nobel i la resolució del Consell d’Europa feta pública aquesta setmana. 

 

“Dimarts que ve, Andreu Mas-Colell podria perdre-ho tot. No només la seva fortuna, també la seva casa i la pensió”. Així comença l’article del Frankfurter sobre la persecució de l’exconseller per part de la justícia espanyola. A la peça, expliquen com Mas-Colell, “que ha ensenyat a les Universitats de Harvard i Berkley i després va liderar el Consell Europeu d’Investigació”, es presentarà davant el Tribunal de Comptes el dia 29 (el seu 77è aniversari), juntament “amb 38 catalans més” per conèixer la suma de diners que hauran de pagar. Tal com apunta el diari, la xifra podria arribar als deu milions d’euros. 

 

 

L’article també explica com, entre altres, els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont estan acusats de destinar fons públics a promoure la independència de Catalunya entre 2011 i 2017. “Si no paguen, els seus béns poden ser confiscats en poques setmanes”, afirma el Frankfurter.

 

https://www.elnacional.cat/ca/politica/franca-creix-rebuig-persecucio-espanyola-mas-colell_623510_102.html

 

 

>>  ALTRES DIARIS ESTRANGERS S'EN FAN RESSÓ:

"...Tanmateix, The Guardian no ha estat pas l’únic diari que s’ha fet ressò de l’abús contra Mas-Colell i la resta d’alts càrrecs acusats. El principal diarialemany, Frankfurter Allgemeine Zeitung, The Times i Le Nouvel Observateur també n’han informat."

O

ALTRES NOTÍCIES:

>> Trenta-tres Premis Nobel d'Economia signen un manifest de suport a Mas-Colell

>>  Mas-Colell i l'efecte bola de neu

>>  Andreu Mas-Colell, el derrapatge de la repressió espanyola

>>  Les altres causes judicials que esperen els indultats (13): el Tribunal de Comptes espanyol I el jutjat d'instrucció número18 de Barcelona

>>  El "Tribunal de Cuentas", pinzellades del seu funcionament corrupte, per octuvre

>>>  Veieu també el seu paper en la repressió: Per què actúa ara el 'Tribunal de Cuentas'?  La repressió del Tribunal de Cuentas, d'on vé?: >> L’operació Soraya explicada 'off the record' per Albert Rivera, per Jordi Barbeta

----

  

 

José Antich    -    El Nacional                                      Barcelona. Dijous, 24 de Juny 2021

 

 

Fa dies que la premsa internacional parla i parla d'Espanya, la repressió policial i judicial contra l'independentisme català, els indults concedits als nou presos polítics —que no son cap altra cosa que la confirmació de l'anomalia catalana que va posar de manifest la setmana passada el Consell d'Europa— i la situació anòmala i estranya del professor Andreu Mas-Colell com a icona de fama mundial de la inconsistent persecució econòmica que té anunciada el Tribunal de Comptes espanyol a partir del proper 29 de juny en una nova onada repressiva.

Qui va ser conseller d'Economia de la Generalitat ha rebut aquesta setmana el suport de 33 premis Nobel d'Economia, al costat d'altres economistes destacats; també de l'Associació Econòmica Europa. En síntesi, el que persegueix el Tribunal de Comptes, un organisme desacreditat per endogàmic i polititzat, és la mort civil d'una trentena de persones a partir d'exigir-los una fiança milionària per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. La fiança l'haurien de dipositar a partir de béns embargats, els diners que posseeixin en comptes corrents o, fins i tot, les nòmines laborals i, en tot cas, quan es tanqués el cas, si el dictamen els donés la raó, la recuperarien.

És obvi que el que ha fet el Tribunal de Comptes és un gran nyap i una persecució. La pròpia anàlisi de l'acció exterior de la Generalitat a partir de l'any 2011 és del tot sorprenent, ja que aquell govern d'Artur Mas ho feia amb el suport parlamentari del Partit Popular. A partir del 2013 el PP ja no estava en l'equació parlamentària i l'acord era CiU-ERC. No va ser fins al gener del 2016 que es va conformar un govern nítidament independentista a Catalunya i Mas-Colell ja no era conseller.

Un diari gens sospitós de vel·leïtats independentistes com el Frankfurter Allgemeine informava avui els seus lectors de la persecució que pateix l'exconseller. En destaquen el vessant acadèmic com a professor per les Universitats Harvard i de Berkley, i el situen com un model a seguir per tots els científics a l'exterior. El fet que pugui perdre "no només la seva fortuna, sinó també la seva casa i la pensió" és motiu d'estupor per al rotatiu.

La grollera actuació del Tribunal de Comptes és una més del nivell d'acarnissament amb l'independentisme. La situació de Mas-Colell ha servit per atraure el focus internacional i per desacreditar una mica més les institucions de l'Estat espanyol. Hi ha una espècie de fenomen bola de neu amb el descrèdit d'Espanya: la comparació amb Turquia del Consell d'Europa ha fet mal i ha obert de nou el debat sobre si es pot esperar alguna mena d'acció per part de la Comissió Europea.

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/mas-colell-i-l-efecte-bola-de-neu_623333_102.html?utm_source=telegram&utm_medium=telegram&utm_campaign=telegramgroc

 

 ALTRES NOTÍCIES:

>> Trenta-tres Premis Nobel d'Economia signen un manifest de suport a Mas-Colell

>>  Mas-Colell i l'efecte bola de neu

>>  Andreu Mas-Colell, el derrapatge de la repressió espanyola

 

--

Trenta-tres premis Nobel d’Economia signen un manifest de suport a Mas-Colell

 

En defensen l'aportació a la comunitat científica i diuen que un recurs trigaria anys a resoldre's

 

 

22.06.2021  

Un grup de trenta-tres premis Nobel d’economia i vint economistes destacats més han signat un manifest de suport a l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, a qui el Tribunal de Comptes espanyol exigeix el pagament solidari de 4,14 milions d’euros, al costat de quaranta alts càrrecs de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. El manifest, publicat a El País, diu que els signants estan “profundament preocupats” i deixen clar que aquest procediment “pot tenir conseqüències financeres desastroses per al professor Mas-Colell”.

 

 

 

Diuen que el Tribunal de Comptes espanyol pot acusar d’irregularitats que donarien lloc a sancions econòmiques, que qualsevol recurs pot trigar anys a resoldre’s i que en aquest temps l’acusat ha de presentar com a penyora el total de qualsevol multa especificada. “Tenint en compte que la sanció podria excedir el patrimoni net combinat de tots els acusats, el professor Mas-Colell s’enfronta a la perspectiva que li confisquin tots els béns”, avisen. A més, diuen que en la documentació de més de 18.000 fulls de les acusacions enviades a Mas-Colell no se n’especifica la connexió amb la investigació del tribunal sobre el finançament de la promoció exterior del procés cap a la independència.

 

“Aquells qui hem tractat el professor Mas-Colell durant molts anys com a col·legues, estudiants i coautors, sabem que és una persona de la màxima integritat. També és reconegut per ser una persona dedicada al bé públic, com demostra que deixés Harvard per tornar a casa i fundar una nova institució educativa espanyola [la Universitat Pompeu Fabra], a més de la seva disposició a exercir responsabilitats de govern a Espanya i a Europa. Espanya va ser molt afortunada que un economista de la capacitat i la talla del professor Mas-Colell estigués disposat a dedicar-se al servei públic. Una mesura de la reputació del professor Mas-Colell es reflecteix en el gran nombre d’economistes de tot el món que han signat peticions o han manifestat el seu suport a Twitter durant l’última setmana, bo i expressant preocupació sobre les seves circumstàncies.”

 

Els signants deixen clar que Mas-Colell és “un exemple per a tots els científics espanyols a l’estranger” i diuen que “el resultat d’aquest procediment pot tenir una influència negativa en la voluntat de persones com ells de tornar al seu país i contribuir al servei públic”. “Esperem que la situació s’aclareixi aviat. També esperem que, en absència de càrrecs específics contra ell, el Tribunal de Comptes eviti conseqüències indesitjades i injustes per al professor Mas-Colell”, acaben dient.

 

La carta és signada pels premis Nobel George Akerlof, Robert Aumann, Abhijit Banerjee, Angus Deaton, Peter Diamond, Esther Duflo, Eugene Fama, Lars Hansen, Oliver Hart, James Heckman, Bengt Holmstrom, Daniel Kahne-man, Michael Kremer, Finn Kydland, Eric Maskin, Daniel McFadden, Robert Merton, Paul Milgrom, Roger Myerson, Edmund Phelps, Christopher Pissarides, Paul Romer, Alvin Roth, Myron Scholes, Amartya Sen, Robert Shiller, Christopher Sims, Robert Solow, Michael Spence, Joseph Stiglitz, Richard Thaler, Jean Tirole i Robert Wilson.

 

A banda, l’han signada els economistes Philippe Aghionc, Manuel Arellano, Orazio Attanasio, Richard Blundell, Partha Dasgupta, Eddie Dekel, Mathias Dewatripont, Ernst Fehr, Drew Fudenberg, Jordi Galí, Pinelopi Goldberg, Jean-Michel Grandmont, Rachel Griffith,  Elhanan Helpman, Dale Jorgenson, Mervyn Kingc, Stephen Morris, Hugo Sonnenschein,  Guido Tabellini, i Fabrizio Zilibotti.

La carta també ha estat compartida per un altre premi Nobel, Paul Krugman. En una piulada a Twitter ha expressat la seva preocupació per la multa que es vol imposar a Mas-Colell, qui valora com un “eminent economista”.

https://www.vilaweb.cat/noticies/trenta-tres-premis-nobel-deconomia-signen-un-manifest-de-suport-a-mas-colell/

 

 

 

 La mateixa notícia a un altre diari:

 https://www.google.es/amp/s/elpais.com/espana/2021-06-22/en-apoyo-a-andreu-mas-colell.html%3foutputType=amp

 

 

 

>>>  Petició de change.org contra la persecució del Tribunal de Cuentas a Mas-Colell. -   El tribunal el persegueix per la seva suposada vinculació amb el referèndum de l'1-O

 

 

 

 El Col.legi d'Economistes dona suport a Mas-Colell:

 

 https://www.vilaweb.cat/noticies/comissio-economia-catalana-collegi-economistes-mas-colell/

 

 

 

MÉS NOTÍCIES SOBRE EL PROFESSOR MAS-COLELL:

 

 >>> 24.06.2021   Mas-Colell i l'efecte bola de neu

 

 >>>  18.06.2021 - Andreu Mas-Colell, el derrapatge de la repressió espanyola

 

 

 

Per què actúa ara el 'Tribunal de Cuentas'?

La repressió del Tribunal de Cuentas, d'on vé?: 

>> L’operació Soraya explicada 'off the record' per Albert Rivera, per Jordi Barbeta

 

 

 

 

 

 --

 

 

 

 

18.06.2021 - Andreu Mas-Colell, el derrapatge de la repressió espanyola

 

 

 

 

El proper 29 de juny, el dia del seu 77è aniversari, l’insigne economista de fama mundial  Andreu Mas-Colell i 39 ex-alts càrrecs més del Govern de Catalunya hauran de comparèixer davant el Tribunal de Cuentas a Madrid, un òrgan administratiu que pot imposar-los multes multimilionàries sense garanties processals tals com els drets de defensa, a la tutela judicial efectiva i a la presumpció d’innocència.

 

Se’ls acusa de malversar fons públics per promoure a l’estranger la independència, a partir de l’any 2011. Retrotreient-se fins a sis anys abans del referèndum català, un ens no judicial determina que les despeses ordinàries en acció exterior són diners malversats. Aquest desprestigiat organisme estatal, endogàmic i dominat pels grans partits polítics espanyols, transforma, d’un cop de ploma i sense cap justificació ni prova, la gestió quotidiana de l’administració catalana en un delicte. I procedeix a castigar-lo segons una primitiva lògica revengista més pròpia del règim anterior que d’un Estat Membre de la UE. La multa als ex-presidents de la Generalitat Artur Mas, Carles Puigdemont, ex-consellers i alts càrrecs i funcionaris del govern de Catalunya podria ser de desenes de milions d’euros i causar de facto la “mort civil” dels encausats, que patirien l’embargament dels seus comptes, propietats i tot tipus d’ingressos.

No cal gaire imaginació per adonar-se que tal persecució massiva i arbitrària contra servidors públics és un avís a navegants: qualsevol que treballi per la Generalitat de Catalunya s’exposa a perdre tots els seus béns. Catalunya és una minoria política discriminada dins de l’Estat, amb un autogovern considerat delictiu d’ofici, fins que els tribunals europeus no demostrin el contrari anys després. Mentrestant, el Principat pateix una repressió incessant que condiciona la vida pública i privada. D’ençà l’any 2017, l’Estat ha mancat del mínim respecte democràtic als ciutadans de Catalunya. Arrabassà el control de les institucions d’autogovern tot retorçant l’article 155 de la Constitució, i de pas ho aprofità per encetar la investigació prospectiva dels comptes públics que ha bastit el cas fake contra Mas-Colell i companyia. Madrid ha trepitjat repetidament el vot dels catalans, obligant-los a celebrar eleccions quan li ha abellit i encalçant penalment multitud de llurs representants electes. Ha adulterat la composició del Parlament de Catalunya, el Congreso, el Senat, el Parlament Europeu i àdhuc l’Ajuntament de Barcelona.

Podem parlar d’acarnissament repressiu, perquè entre la quarantena de perseguits pel Tribunal de Cuentas hi ha presos polítics com el vicepresident Junqueras i els consellers Romeva i Turull, que han estat jutjats i condemnats pel referèndum del Primer d’octubre de 2017, l’exiliat president Puigdemont, i fins i tot polítics ja multats en el passat pel mateix tribunal per a escarmentar-los per la consulta popular del 9 de novembre de 2014.

Cal recordar que organitzar un referèndum no està penalitzat a l’Estat espanyol. Per això les autoritats espanyoles optaren pel subterfugi d’atribuir als líders independentistes catalans la sedició -un delicte vague i anacrònic- i la malversació –sense una sola factura que la demostrés. Quan organitzar un referèndum era delicte, s’estipulava una pena màxima de 5 anys de presó. Tanmateix, nou líders polítics i cívics catalans han encaixat condemnes de 9 a 13 anys per fets que cap tribunal europeu no ha considerat delictius. No s’ha concedit ni una sola extradició dels membres exiliats del govern català de 2017.

 La teranyina repressiva contra Catalunya s’ha de tenir en compte quan es reclama justícia i procés degut per a l’honorable Andreu Mas-Colell. Donem la benvinguda a la campanya de sensibilització endegada pel seu fill, i secundada per destacats economistes per exemple amb una petició a change.org. Han donat relleu internacional al màxim nivell a les irregularitats de l’Estat de Dret al Regne d’Espanya. Nogensmenys, les afirmacions que fan són incompletes i inexactes. Si Mas-Colell fos un “Spanish economist”, no tindria cap problema, ni un. L’assetgen per català, com a milers d’altres. No és per un mal funcionament puntual de les institucions espanyoles, sinó perquè s’està desplegant una revenja sense fi contra la nació catalana. El Sr. Pedro Sánchez, lluny de ser-ne víctima, n’és co-partícip i culpable.

 

Un Estat cec i ressentit dinamita el normal funcionament de les institucions de Catalunya, una minoria nacional. Ni tan sols li respecta el dret a l’autonomia que li reconeix l’article 2 de la Constitució espanyola.

El deep state va tan desbocat que derrapa i comet l’error d’abraonar-se contra una figura mundial de la ciència econòmica, i s’enfanga en l’enèsima crisi reputacional autogenerada.

Espanya no mereix que ningú, per ben intencionat que sigui, li tapi les vergonyes. Des de l’òptica catalana, tenim una nova prova que només la independència ens portarà la llibertat.

Erika Casajoana

Brussel·les, 18 de juny de 2021

https://www.larepublica.cat/opinio/andreu-mas-colell-el-derrapatge-de-la-repressio-espanyola/

 

 

 

La repressió del Tribunal de Cuentas, d'on vé?: 

>> L’operació Soraya explicada 'off the record' per Albert Rivera, per Jordi Barbeta

 

 

 

 

 ---

"No asfixiem el procés", per Andreu Mas-Collell - Dos reccions del govern en funcions devant la manca d'acord amb la CUP.

El conseller Andreu Mas-Collell en una foto del Diari de Girona

ANDREU MAS-COLELL   15/11/2015

Voldria fer algunes consideracions sobre el debat d’investidura que va tenir lloc del 9 al 12 de novembre. Ho faig a títol personal, però des del punt de vista del centre catalanista, avui sobiranista, que és el dels governs dels darrers cinc anys presidits per Artur Mas.

El desenvolupament normal d’aquest debat hauria d’haver estat que, davant un gran objectiu compartit i la composició del Parlament, el president Mas hagués comptat des del primer dia amb els vots necessaris de la CUP, sense condicionants majors. Però no ha estat així. Per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític. Ha aconseguit del Parlament, gratis, una resolució de sobirania prèvia a la formació de govern, ha aconseguit determinar l’estructura del futur govern i, encara més important, ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiança en deu mesos). Però, així i tot, ha respost “no” i “no” a la investidura. Ara parlen d’acords estables i, més enllà del que van introduir a l’annex de la resolució de sobirania, posen 53 condicions sobre la taula. Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar el lideratge del president Mas i controlar externament el proper Govern?

El tipus de coresponsabilització a la qual la CUP sembla aspirar tindria efectes molt negatius sobre el procés polític català. El protagonisme de la CUP planteja com a mínim tres problemes.

En primer lloc, la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent. La pressa a impulsar una resolució de sobirania amb un govern encara en funcions, i que s’imposa a un govern encara inexistent, n’és bona mostra (una conseqüència absurda ha estat convertir els membres del govern en funcions en involuntaris policies del Tribunal Constitucional). És evident que el recorregut que tenim al davant demana cautela i molta atenció al manteniment de grans majories alineades amb el procés. No és clar que això a la CUP li importi.

En segon lloc, no faig cap descobriment si dic que la CUP és un partit anticapitalista d’extrema esquerra. Això és perfectament respectable i, certament, formar majories parlamentàries obliga a ser flexible i a arribar a compromisos. Ara bé, és de sentit comú que, si la CUP insisteix a fer molt presents les seves inclinacions i prioritats en el programa del proper Govern, el suport al procés per part de sectors de les classes mitjanes es pot erosionar. Com a membre dels governs dels darrers cinc anys em permeto expressar la meva inquietud per demandes, recollides en les 54 condicions, que impliquen tirar enrere algunes de les bones polítiques i bones realitzacions d’aquests governs (per exemple, el decret de plantilles d’Ensenyament, o el VISC+ de Salut).

Finalment, tant o més seriós és que la CUP s’ha definit com a euroescèptica i antieuro. Associar-nos, encara que sigui indirectament, amb aquestes posicions ens fa mal en un front absolutament vital: el front europeu i internacional. El procés català ha gaudit de comprensió, fins i tot de simpatia, a la premsa i mitjans de comunicació internacionals. Però en aquests àmbits la percepció de dependència envers la CUP genera reaccions molt fredes, sinó gèlides. Ho hem vist fa pocs dies amb un editorial del Financial Times que només podem descriure com a molt negatiu cap a nosaltres i cap al moment que viu el procés.

Com a conclusió: de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions. Ja sé que aquest parer pot portar a noves eleccions al mes de març. Si és així estic convençut que el president Mas sabrà explicar en la nova campanya electoral on som i per què hi som, i que els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés.

http://www.ara.cat/opinio/No-asfixiem-proces_0_1468653133.html