Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentències dels tribunals de l'UE que afecten la independència de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentències dels tribunals de l'UE que afecten la independència de Catalunya. Mostrar tots els missatges

4 de novembre del 2025

Ramon Cotarelo avança una victòria de Silvia Orriols a les properes eleccions. Autenticitat enlloc de procesisme.

 Ramon Cotarelo desgrana els motius pels quals Orriols triomfarà a les properes eleccions autonòmiques.

Els 5 motius que expliquen la possible victòria de Sílvia Orriols a les pròximes eleccions.

L'analista polític és molt optimista pel futur d'Aliança Catalana. 

El politòleg Ramon Cotarelo ha publicat un missatge molt contundent a les xarxes. Afirma que Sílvia Orriols serà la gran vencedora a les pròximes autonòmiques. Destaca cinc raons que expliquen l’auge d’Aliança Catalana actualment. La seva anàlisi ha generat un fort impacte mediàtic i polític a Catalunya.

Cotarelo no té dubtes sobre el moment històric que viu AC. Considera que la ciutadania vol una alternativa ferma al vell processisme. Assenyala que Orriols connecta amb el carrer millor que qualsevol dirigent. I defensa que el canvi ja està en marxa sense possibilitat de retorn.

Lideratge independentista sense complexos.

▶️ La primera raó esmentada per Cotarelo és molt directa i clara. Afirma que Orriols és independentista d’arrel i totalment convençuda. No juga amb ambigüitats ni excuses que confonguin els votants. El seu compromís amb la llibertat nacional de Catalunya és total i ferm.

Els electors busquen lideratges que no pretenguin pactar amb Madrid. Orriols representa una ruptura amb la política del “fer veure” constant. L’independentisme cansat del teatre parlamentari hi troba aquí una sortida. Cotarelo assegura que aquesta autenticitat serà decisiva a les urnes.

▶️ El segon punt se centra en el català d’Orriols amb absoluta precisió. El seu domini lingüístic simbolitza respecte i amor per la identitat de Catalunya. Molts votants valoren que els seus representants parlin com la gent de casa. La connexió cultural reforça una confiança que no es compra amb màrqueting.

Orriols reivindica el català al carrer, al comerç i a l’escola. La coherència entre discurs i pràctica resulta una arma política molt forta. Cotarelo interpreta aquest detall com un diferenciador clau actualment. AC apareix com la defensora real de la nació catalana sense doble joc.

▶️ La tercera raó al·ludeix a l’estil comunicatiu d’Orriols sense filtres. Diu en públic el que ciutadans comenten en privat des de fa anys. Aquesta franquesa directa explica el seu creixement meteòric a tantes comarques. El votant cansat d’eufemismes vol claredat total en política.

El carrer demana ordre, justícia i força per defensar Catalunya sempre.  Orriols ha convertit aquestes demandes en un programa sense embuts. Cotarelo subratlla que aquesta connexió emocional marca la diferència electoral. La política torna a ser reconeixible per a qui la donava per perduda.

▶️ El quart motiu destaca la seva lluita contra la corrupció mediàtica i política. AC no deu favors a ningú i es finança amb estricta transparència. La ciutadania percep que hi ha massa interessos encoberts actualment. Cotarelo assegura que Orriols no està atrapada en aquestes xarxes clientelars.

Aquesta independència dels vells partits inspira confiança en gent desencantada. El discurs contra la partitocràcia no és nou a Catalunya, però ara es materialitza. AC concentra un vot cívic que exigeix una regeneració profunda. Aquesta exigència ja està arribant a gairebé tots els racons del territori.

▶️ El cinquè punt tracta sobre un aspecte clau per a molts catalans. Orriols promet frenar problemes que afecten greument la seguretat ciutadana. Cotarelo considera que AC ha detectat una preocupació legítima i creixent. La seguretat de les famílies és una prioritat política innegociable actualment.

El missatge mobilitza votants que abans es quedaven a casa.  Qui pateix situacions de risc vol solucions valentes i eficaces. Cotarelo afirma que aquesta aposta donarà un avantatge ampli a Orriols. I augura un resultat històric a les consultes que arribaran aviat.

Una anàlisi que reforça l’impuls d’Aliança Catalana.

El politòleg assenyala que la competència està desorientada i sense rumb. ERC i Junts no aconsegueixen respondre al nou escenari polític. El carrer s’està movent cap a una opció que transmet força i claredat.  AC es converteix en la gran referència del nou independentisme del segle vint-i-u.

Cotarelo anticipa una victòria per golejada que canviarà la història recent. Orriols representa l’esperança de qui exigeix seguretat i sobirania real. Catalunya podria obrir una nova etapa on la política escolti el poble. I tot indica que aquest canvi ja té nom i cognoms molt clars:

Sílvia Orriols i Aliança Catalana!

🩵 #SalvemCatalunya

27 de gener del 2024

"La amnistía y el terrorismo" por Enric Juliana. Repàs d'altres casos de desordres públics a Espanya, sense que hagin tingut el títol de 'terrorisme'

 


 27.01.2024
Repás històric que ens dona perspectiva, de l'actual embolic organitzat pel jutge García-Castellón, precisament durant la tramitació de la llei d'amnistia al Congreso. Un cas d'abús com un piano.(Cuca de Llum)

https://youtu.be/KA5T6eUlNUo?si=MH7bqFOuTpQqKYEj

28 d’octubre del 2021

Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressió

 


Foto de Vilaweb

 

El Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyoles
 
 
 
 
 28.10.2021
 
 
El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El raper ha reaccionat a la sentència: 
 

 
 
 
 
 
 
 ____

El TJUE imposa una multa diària d’un milió d’euros a Polònia per vulneració de la independència judicial

 

La sanció es retirarà quan el govern polonès elimini la cambra disciplinària que permet d'expedientar els jutges del Tribunal Suprem
 
 
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha imposat una multa diària d’un milió d’euros al govern polonès mentre continuï vulnerant les ordres de la justícia europea sobre la independència del seu Tribunal Suprem. 
 
L’executiu de Mateusz Morawiecki haurà de pagar els diners directament a la Comissió Europea, que fou qui va denunciar la vulneració de l’estat de dret.
 
 
 La sanció es retirarà quan el govern polonès compleixi les mesures cautelars del TJUE mateix contra l’anomenada cambra disciplinària, que permet a l’executiu d’expedientar els jutges del Tribunal Suprem segons el contingut de les sentències que emetin.
 

Ara fa unes setmanes, el Tribunal Constitucional polonès va considerar que les mesures cautelars del TJUE eren inconstitucionals, fet que va aprofundir encara més la crisi entre Brussel·les i Va. Per una altra banda, el TJUE considera la sanció necessària per a evitar un dany greu i irreparable de l’ordre legal de la UE i, en conseqüència, dels drets dels ciutadans que confereix el dret de la Unió.

 

El govern polonès ha reiterat unes quantes vegades aquestes darreres setmanes que suspendria la cambra, però encara no ha fet el pas.

 
 Notícia relacionada:
 
 
 _

27 d’octubre del 2021

El Tribunal Europeu de Drets Humans fa un cop de puny a la taula, en constatar que el TS espanyol no acata les seves sentències.

 
TEDH a Estrasburg. Imatge de Síndic.cat


 
 
Elisa Beni - Vilaweb - 26.10.2021
 
(...) És el que li acaba de passar al Tribunal Suprem del Regne d'Espanya, en concret a la seva molt prestigiosa sala II, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans l'ha enxampat en el mal costum de fer ca omís del que Estrasburg diu en les sentències per readequar-les al que a ells els sembla que han de dir perquè no els desdiguin gaire. La sentència, coneguda ahir, es refereix al cas d'un president d'una cooperativa agrícola de Còrdova i ha provocat una forta reprensió al màxim tribunal espanyol, que, a més, ens costarà com sempre diners als contribuents.
 
 
El cas en concret no importa gaire, més enllà que la resistència del Suprem a acceptar el que diuen els tribunals supranacionals s'estén a tota mena de qüestions i que, mentre ells repeteixen en oficis i missatges, fins i tot a la presidenta del Congrés, que les sentències no s'interpreten sinó que s'executen, no es fan cas quan els toca a ells. Arran del text de la sentència d'Estrasburg es pot deduir que el tribunal està molest per aquesta actitud del Suprem espanyol. Els arriben a dir arbitraris ―"que depèn només de la voluntat o caprici i no obeeix a principis dictats per la raó, la lògica o les lleis", segons el diccionari― i no hi ha una cosa pitjor que es pugui dir a un tribunal de justícia. Per abreujar el context, el TS va condemnar el 2012 un cordovès malgrat que la primera instància l'havia absolt i ho va fer sense respectar els seus drets fonamentals. L'home es va dirigir al TEDH, el qual li va donar la raó el 2015 i va condemnar Espanya per aquesta sentència, i en aquest punt és on el Tribunal Suprem, en revisar la seva pròpia condemna, va fer-ne una lectura particular i a la seva manera, segons la qual podia deixar vigent part dels delictes i mantenir els anys de presó que havia dit. Això és el que ahir els va tombar Estras-burg, clavant-los una esbroncada de mil dimonis. Una esbroncada ben merescuda.
 
 
 
 
 

'Aquest cop de puny a la taula del Tribunal d'Estrasburg em sembla important. En primer lloc, perquè deixa clar que els tripijocs no se sostindran fora de les fronteres i que si han de desemmascarar-los, ho faran'
 
 
 
 
 
 "La presentació per part del Tribunal Suprem de les conclusions no hauria de ser manifestament arbitrària, la qual cosa fins i tot podria equivaldre a una denegació de justícia i tenir com a resultat frustrar l'intent del demandant que s'examinin els procediments". Considerar que el màxim tribunal d'un país pren decisions que suposen denegar fer justícia és tan fort que no sé en quin estat d'indignació estava el redactor de la sentència que, a més, diu: "Els paràgrafs [de la sentència del TEDH] no deixaven cap dubte (...) La interpretació del Tribunal Suprem (...) contradeia les condicions del Tribunal". No se li pot dir més clar a un tribunal que s'ha tirat a l'esquena la sentència d'un tribunal superior, que, els agradi o no, forma part de l'entramat processal d'Espanya i que té una capacitat clara de revisar les sentències de la sala II.
 
 
S'han passat i els han enxampat. "En fer el TS la seva pròpia interpretació sobre l'abast i significat de la revisió de la sentència, va excedir el marge d'apreciació i va tergiversar les conclusions de la sentència del TEDH", continua la resolució d'Estrasburg. Van excedir-se i van tergiversar l'aplicació d'una sentència; això, els mateixos senyors que exigeixen per davant i per darrere que s'apliquin les seves, fins i tot en els extrems en què no està clar que s'hagin d'aplicar, com acaba de passar amb el diputat Rodríguez.

 

Aquest cop de puny a la taula del Tribunal d'Estrasburg em sembla important. En primer lloc, perquè deixa clar que els tripijocs no se sostindran fora de les fronteres i que si han de desemmascarar-los, ho faran. Ho han fet per unanimitat, fins i tot la magistrada espanyola Elósegui, a qui es va pretendre invalidar per ser de l'Opus Dei, però que crec que ja ha demostrat diverses vegades que del que no forma part és del contuberni per amagar els excessos espanyols. Una altra qüestió que es deriva d'aquesta esbroncada és que altres casos d'aplicació arbitrària de les resolucions d'Estrasburg, com la del cas Bateragune, en el qual pretenen tornar a jutjar Otegi, trobaran un tribunal amb antecedents sobre la resistència del Tribunal Suprem espanyol a acatar el que el TEDH li corregeixi. Aquesta cara de tribunal que es creu per damunt de tot, fins i tot a vegades de les mateixes lleis que reescriu a la seva manera si s'escau, aquest maquiavel·lisme que tants fanàtics té a la caspa pàtria, no fa gaire bon efecte a Estrasburg i no callaran.

 

És molt trist que hàgim arribat a una situació en què aquesta imparcialitat, aquest estudiar els assumptes sense cap altre interès que aplicar les lleis i els tractats, només es pugui esperar dels tribunals supranacionals, perquè tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional "s'excedeixen", "tergiversen", són "arbitraris" o "deneguen" la justícia que se'ls demana.
 
 

No és una sentència qualsevol. Aquesta vegada al Suprem l'han enxampat amb el carro dels gelats, i no serà l'última. Tots ho sabem, crec que ells també. 

 
 
 
 Citat en el texte de la notícia, el cas recent del diputat Rodríguez que acaba de ser inhabilitat com a tal fa pocs dies:
 
 
Dos dies després d'aquesta notícia el TJUE posa una multa d'un milió d'euros diari a Polònia, per desobeir:
 
 
 
 
___

26 d’octubre del 2021

Polonia... "Las consecuencias de la sentencia del Constitucional polaco: ¿puede Polonia salirse de la UE?"



Las consecuencias de la sentencia del Constitucional polaco: ¿puede Polonia salirse de la UE?
 
Andrés Gil - Corresponsal en Bruselas —        
 
¿Se puede seguir en la UE sin cumplir las reglas de la UE? La sentencia del Tribunal Constitucional polaco desafía la arquitectura comunitaria y lleva al conflicto entre Bruselas y Varsovia a un callejón con pocas salidas 
 
 Es uno de los elementos fundamentales del funcionamiento de la Unión Europea. El Tribunal de Justicia de la UE está por encima de los órganos jurisdiccionales nacionales. Y las leyes europeas, así mismo, prevalecen sobre las estatales. Pero el Tribunal Constitucional de Polonia ha dictaminado este jueves que esto no es así, que hay artículos del Tratado de la UE que son inconstitucionales, que las leyes europeas no están por encima de las nacionales y, por tanto, saca al país del ordenamiento jurídico de la Unión Europea. 
 
 La decisión del Tribunal Constitucional, aplazada varias veces, considera que la Constitución tiene preeminencia sobre las leyes europeas, lo que supone la desvinculación judicial de este país de la legislación europea.
 

La cuestión tiene origen en una pregunta remitida por el primer ministro, Mateusz Morawiecki, en la que pedía que se aclarasen "dudas constitucionales de gran alcance y justificadas" acerca de posibles conflictos entre el Derecho nacional y el europeo. El gobierno ultraconservador de Ley y Justicia (PiS) está involucrado en una serie de disputas con la UE sobre temas que van desde los tribunales y la libertad de los medios de comunicación hasta los derechos LGTBIQ. El caso sobre el que ha fallado el tribunal se refiere a los cambios que el PiS realizó en el sistema judicial del país. 

 

"La primacía del derecho constitucional sobre otras fuentes del derecho se deriva directamente de la Constitución de la República de Polonia", ha tuiteado el portavoz del gobierno, Piotr Muller: "Hoy (una vez más) esto ha sido claramente confirmado por el Tribunal Constitucional".

 

"Tengo que leer la decisión antes de analizar todos los detalles", ha dicho el comisario de Justicia europeo, Didier Reynders, tras conocer la sentencia: "Es una situación que nos preocupa. Ya lo dije en los últimos meses: hay una serie de principios de la UE, que están en el núcleo creador de la UE, como las sentencias del TJUE, vinculantes para todos, que el derecho comunitario prima sobre el derecho nacional. Así que todo esto hay que tenerlo en cuenta y vamos a seguir usando todos los instrumentos a nuestro alcance para que se respete todo esto. Queremos ser firmes y utilizar todo lo que tenemos a mano para proteger nuestros principios, porque son el núcleo fundacional de la UE. Estamos discutiendo los fondos europeos y vamos a seguir con el proceso de condicionalidad. Quiero que quede claro que no queremos desviarnos en absoluto de estos principios".

 

El juez Marek Szydlo, que forma parte del panel de cinco magistrados constitucionales encargados de dictar sentencia, ya había dicho hacía unos días que en el fondo de la cuestión están "la manera en que afecta a la Constitución el derecho internacional, incluido el derecho de la UE, y el papel de la Constitución como ley suprema en Polonia", informa Efe.

 

Uno de los conflictos abiertos entre Polonia y el Tribunal de Luxemburgo radica en la legalidad o no de los nombramientos de jueces por parte del presidente polaco. 

 

Hasta tal punto hay un conflicto entre Bruselas y Varsovia, que Polonia tiene bloqueados los fondos europeos de recuperación –23.900 millones de euros– y los de cohesión en Bruselas por la cruzada de su Gobierno –comandado por el PiS, principal aliado europeo de Vox– contra los colectivos LGTBI y la independencia judicial. 

 

Hace exactamente un mes, el Ejecutivo comunitario dio un paso más en la medida en que el Gobierno polaco mantiene su asalto al poder judicial del país y a su desafío de la preeminencia de la legislación comunitaria sobre la estatal. 

 

Así, la Comisión Europea solicitó al Tribunal de Justicia de la UE que imponga sanciones económicas a Polonia para garantizar el cumplimiento de la orden de medidas cautelares del Tribunal, que se refería al funcionamiento de la Sala Disciplinar del Tribunal Supremo de Polonia y la suspensión de otras disposiciones de la legislación polaca que afectaban a la independencia judicial.

 

En segundo lugar, la Comisión también ha decidido enviar una carta de emplazamiento a Polonia por no haber adoptado las medidas necesarias para cumplir plenamente la sentencia del Tribunal de Justicia (de 15 de julio de 2021), que dictamina que la legislación polaca sobre el régimen disciplinario contra los jueces no es compatible con el Derecho de la UE.

 

"El Tribunal confirmó todas las reclamaciones presentadas por la Comisión. El régimen disciplinario polaco socava la independencia judicial de los jueces polacos y no asegura las garantías necesarias para proteger a los jueces del control político", dice Bruselas: "Si el Tribunal de Justicia determina que un Estado miembro ha incumplido una obligación en virtud del Tratado, el Estado está obligado a tomar las medidas necesarias para cumplir plenamente la sentencia del Tribunal de Justicia".


 
El dia 28 d'octubre 2021, 3 setmanes més tard d'aquesta notícia va caure la multa a Polònia per part del TJUE:

 
 
 
___