17 d’abril de 2017

Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.






L'ONU dona un premi a Pau Casals pels seus esforços per la Pau. Quina era aquesta reunió que menciona Pau Casals el 1971 a la seu de l'ONU?   Donc una assemblea de Pau  al Prat de Toluges al Rosselló:

 
 El número 1 senyala Toluges, al Rosselló. Allà hi hagué la primera assemblea de Pau i Treva de la que en tenim referències, donc s'ha conservat l'acta. Amb tot, es creu que n'hi hagué  d'altres  abans a la diòcesi de Vic, de a on l'Abat Oliba n'era el bisbe.
       

            
El número 1 senyala Toluges, al Rosselló. Veieu què és a prop de la vila d'Elna, a on hi havia la seu episcopal des de temps antiquísims. Podeu ampliar la imatge clicant·hi a sobre.




 Quines van ser les primeres paraules de Pau Casals?




La primera assemblea de Pau i Treva de què tenim notícia va ser la de Toluges, al Rosselló, l'any 1027. Va ser presidida pel bisbe d'Elna i amb presència de l'abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic. L'assemblea va comptar amb la presència de nobles catalans i nombrosa gent del poble del bisbat d'Elna, que es van compromètrer a respectar·la. L'objectiu era fer desaparèixer o limitar els robatoris a la gent desarmada que feia camí per complir el precepte del diumenge. La seguretat pública era aleshores un gravíssim problema, era un campi qui pugui. Sense arreclar aquest, no es podia abordar la sol·lució d'altres, era condició sine qua non.


Aquesta assemblea va establir la Treva des del vespre dels dissabte fins a la primera hora del dilluns per assegurar la protecció dels eclesiàstics i famílies que fessin camí cap a les esglésies, sota pena d'excomunió. Aleshores tot era molt incipient, era el moment de la primera ocupació del territori després de desalotjar els alarbs, no hi havia llei civil, així que l'única coacció era la llei eclesiàstica, d'una certa força aleshores.  Va ser un encert instituir aquesta petitíssima escletxa de pau; sis anys més tard Oliba la va allargar 48 hores més. L'Abat Oliba hi hagué d'insistir en un altre assemblea també al Prat de Toluges l'any 1031. Tenim notícia segura d'un concili provincial a Vic a on s'hi tractà la pacificació, però segurament n'hi hagué més abans i després d'aquestes assemblees documentades.

La Pau s'instituí anys després: prohibia assaltar i violar l'església i els monestirs, i també les cases al seu voltant construïdes dins un circuit de trenta passes. Aquests espais s'anomenaven sagreres. Com era un espai protegit, la gent hi guardava els béns i les collites per evitar-ne el saqueig. També miraven d'enterrar els morts en aquesta zona sagrada perquè no fòssin profanades les tombes. 


Aquesta institució es va estendre per bona part de l'Europa feudal. En efecte, el model va ser comunicat al concili de Niça l'any 1041, i es va extendre per Europa de la mà dels benedictins. Les sancions d'ordre civil arribaren bastant més tard. Uns vint anys més tard, el 1064 el comte Ramon Berenguer I va incorporar aquests acords als Usatges, la primera recopilació de dret a Catalunya, per tant passaven a ser una llei civil.  ...Podem dir que el primer Nòbel de la Pau va ser l'Abat Oliba.  Va  fer respectar un model de treva de pau a Europa.


L'Editorial Dalmau ha publicat un folletó curt sobre les Assembleas de Pau i Treva, que us recomanem (es llegeix en dues hores). La Pau i Treva és una gran aportació catalana a la cultura occidental, tot i què és força desconeguda pel gran públic:


Llibret o fulletó molt curt i fàcil de llegir. Com l'Abat Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguir que la respectèssin. A l'Assemblea del Prat de Toluges (Rosselló) l'any 1027. I com va insistir en posteriors assembleas fins aconseguir una certa pacificació. L'any 1041, el model es comunica al concili de Niça i s'estén per Europa de la mà dels benedictins.




De la pàg.40 a la 45  exposa amb il·lustracions  el naixement i desen-volupament a Catalunya de la Pau i Treva. L'any 1173  les assemblees  per primer cop van ser convocades pel rei  Alfons I el Cast.
 "...l'any 1188 una assemblea de Pau i Treva va aprovar la concessió d'un subsidi al sobirà. Posteriorment, l'any 1192, es van incorporar a l'assemblea repre-sentants del habitants de la ciutat dedicats al comerç i a l'artesania, amb la qual cosa els tres estaments més influyents de la societat - nobles, eclesiàstics i burgesos de la ciutat -, ja coincideixen per primera vegada en una institució" (...) "En el segle XIII, durant l'època de Jaume I l'assemblea de pau i treva assolí el seu màxim apogeu com institució al servei de la monarquia, alhora que va iniciar la seva decadència deixant el pas a una nova institució que es va conèixer amb el nom de Corts" 
"De les Corts al Parlament (segles XIII-XX)" Cristòfol-A Trepat. Ed. Barcanova. Barcelona.1992.96 pàg. Moltes il·lustracions. Mida aprox. del llibret, com mig din4 o sigui un din5.


Petit folletó molt ben escrit, curt però molt interesant perquè parla de les persones que van dirigir Catalunya al voltant de l'any 1000.  L'Abat Oliba va ser clau. En primer lloc amb la Pau i Treva pacificà una mica aquell món violent sense llei. Gràcies al seu prestigi personal era demanat el seu consell per la comtessa Ermessenda de Barcelona, així com la seva intermediació a les disputes dels nobles. Cal conèixer una mica els personatges que intervenen per no fer·se un embolic. El fulletó d'Abadal "Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" pot ajudar. Ed.Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 2a ed. 1999. (60 pàg)







"L'Abat Oliba, Bisbe de Vic i la seva època" - Ramon d'Abadal i de Vinyals. Urgoiti Editores. Pamplona. 3a ed. 2003. 388 pàg., 40€. (en català) - ISBN 9788493247997 -  
 
La primera part del volum és una biografia de Vila d'Abadal per Francesc Vilanova i Vila d'Abadal, de 184 pàg. amb  un llistat de la seva bibliografia.   La segona part és la biografia de l'Abat Oliba pròpiament dita, d'unes 200 pàg.

L'autor vol explicar l'entorn, els fets, els personatges importants de l' època de l'Abat Oliba, però sense novel·lar·ho gens ni mica. Només parla de fets que es poden documentar. Presenta als seus pares i germans, la resta de la família comtal, parents seus; la ràtzia d'Al-Mansur a Barcelona el 985, la mort el 1005 del seu germà petit Berenguer a la batalla d'Albesa... Es llegeix fàcilment, els fets estan molt ben estructurats. Després exposa la que en diu "La vida amagada" de l'Abat Oliba, o sigui els 12-15  anys en que va exercir  de comte, els sis que va ser monjo a Ripoll, i els deu en que, tot i ser l'abat,  no va tenir cap rellevància pública, es a dir, fòra dels seus dos monestirs de Ripoll i Cuixà. Per contra, a la darrera part "La vida activa", exposa les nombroses intervencions des que va ser bisbe de Vic, i que s'extenen per més de 70 pàgines, donc efecti- vament, hi ha nombrosa documentació que s'ha conservat. Sobresurt l'obra de recuperació dels bens de l'Església, els d'administració sobretot del bisbat de Vic, i en particular la seva obra de pacificació  de la societat. En efecte, tant pel que fa a posar pau a baralles de nobles que es disputen un territori, o be donant el consell que li demana el rei Sancho el Mayor de Navarra, com l'implantació de la Treva de Déu el 1027, i més tard la Pau de Déu, una iniciativa que va seguir essent efectiva durant tota l'Edat Mitja catalana. A Niça, a una assemblea de bisbes del migdia francés, l'arquebisbe Raimbau d'Arles comunica l'any 1041 l'iniciativa de l'Abat Oliba. L'asemblea la va fer seva i decretà la treva de quatre dies, un més que el concili de Vic. Era present allí l'abat Odiló de Cluny que "posà al seu servei els formidables mitjans de què disposava, i així ha pogut ésser celebrat com el pare d'una institució que devia al nostre Oliba la vera paternitat; Odiló en fou l'expandidor i el propagandista" (pàg. 170). En aquest llibre l'implementació de la Pau i Treva  és explicada en detall.

 
M'han agradat molt els dos casos d'exemples de com s'impartia justícia aleshores (pàg 106-107). En efecte, Oliba va recòrrer a la cort -suprema assemblea judicial del país-  per recuperar bens escampats dels seus monestirs; el cas més conegut va ser el 1023 en que va reclamar unes possessions a Montse
rrat. Un cop recuperades, Oliba va instal·lar desseguida monjos de Ripoll a l'ermita de Santa Maria, fundació que va anar creixent amb molts anys, fins arribar a ser l'actual monestir.  

Al llibre hi surten molts noms, es clar; cal fer·se potser, un esquema genealògic per seguir millor el que va explicant. De fet surten tots els noms  que hi ha en aquesta entrada.
 


Potser enlloc de llegir el llibre de R. d'Abadal us pot convenir la recensió llarguíssima que en va fer Jaume Vicens i Vives.  La trobareu a "Obra dispersa. Vol I" Jaume Vicens i Vives. Editorial Vicens i Vives, Barcelona. 2011. (pàg. 324-329)  Inicialment va publicarse a un número de la revista "Hispania", l'any 1949.


Vicens i Vives  encara en va parlar a un article molt més curt a la revista "Destino" el 1948. També el trobareu  al mateix volum I de l' "Obra dispersa", pàg. 372-373.




L'última és la del monjo Anselm M. Albareda, monjo de Montserrat, y prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Publicada el 1931, no s'ha reeditat i només es pot trobar a biblioteques  grans i llibreters de vell.  No  cal dir que és molt  bona també. "L'Abat Oliba, fundador de Montserrat" Monestir de Montserrat, 1931. (359 pàg.)



Article relacionat:   Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll



Entrades relacionades publicades a la Cuca de Llum:
>>  Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.3 (Post visitat 734  vegades fins avui 04.034.2017)
>>  "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J.(Post visitat 784 vegades fins avui 04.04.2017)