30 de setembre del 2011

Muriel Casals: 'Avui perdem el control del nostre sistema financer i això és molt greu'

Vivim un moment trist, la mort de les caixes


Divendres  30.09.2011 - Com a economista catalana visc un moment trist i em sap molt greu, perquè vivim la mort de les caixes. I una vegada més, aquesta mort ve per una agressió del poder polític espanyol. Per desgràcia, allò que se'n ressentirà més és l'obra social. Abans no hi havia accionistes i no hi havia dividends a repartir. Per tant, tot el benefici era obra social. Ara els bancs tenen unes obligacions molt clares, les de repartir els beneficis entre els propietaris.
I el gran tema és que molts centres de decisió financera se'n van a Madrid. Hi perdem moltíssim. Avui perdem el control del nostre sistema financer, i això és molt greu. L'economista Keynes va dir, manllevant les paraules d'algú altre, 'per destruir un país has de destruir-ne el sistema financer'. I és això que ens han fet a nosaltres. Tindrem un sistema financer, però serà menys català. I, francament, no sembla pas que hi pugui haver marxa enrere, per molt que siguem hàbils i puguem infiltrar poder català en aquestes entitats 'acatalanes'. I faig servir aquesta paraula perquè no podem dir que siguin 'no catalanes'.

Ara, tot i que això és una clara imposició espanyola, també algunes caixes hi tenen una certa responsabilitat. Moltes no haurien d'haver crescut de la manera desaforada que ho han fet aquests últims anys i no s'haurien d'haver apuntat a la bombolla immobiliària amb l'eufòria que ho han fet. Es van apuntar a l'eufòria i van fomentar l'eufòria. Els tocava ser entitats de seny, perquè aquesta era històricament la diferència entre una caixa i un banc: un negoci menys brillant, però més segur i més pausat. I moltes han tingut comportaments massa semblants als bancs. D'alguna manera aquesta és la penitència. El mal és que ho paguem tots com a catalans.

Però, per exemple, Caixa Ontinyent i Caixa Pollença demostren que amb seny es poden fer les coses bé. El poder espanyol s'ha aprofitat d'un creixement inapropiat de moltes de les caixes. És a dir, que a Sabadell hi hagués moltes oficines de Caixa Terrassa i a Terrassa oficines de Caixa Sabadell vol dir que alguna cosa no es feia bé. I això passava de fa anys. Per tant, ara enterrarem les caixes, però el dol continuarà. I mirarem de portar-lo dignament, fins que puguem encetar una nova etapa.


Muriel Casals, economista

(comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb)

Enquesta a La Vanguardia: ¿Apoyarías la celebración de un referéndum de autodeterminación?



El resultat de 82.217 vots després del dijous 29  i el del divendres 30 de setembre fins les 2:51,  es 94%  A FAVOR


Si vols emetre el teu vot:

http://www.lavanguardia.com/participacion/encuestas/20100829/53991033353/apoyarias-la-celebracion-de-un-referendum-de-autodeterminacion.html

España pagará caro los excesos del AVE

 

Fomento suspende el enlace cántabro y el sector vaticina más descartes


R. Díaz Guijarro - Madrid - 28/09/2011 - 07:00

Más de 10 años después de que José María Aznar prometiera que todas las capitales de provincia estarían a menos de 50 kilómetros de una estación de alta velocidad y después del mayor ajuste de la inversión de la Democracia, los responsables de la obra pública comienzan a confirmar lo que ya muchos temían. No habrá AVE en cada pueblo, llegarán los aeropuertos low cost y en carreteras no volverá a construirse una vía de alta capacidad hasta que las infraestructuras no estén colapsadas.

Al ministro de Fomento, José Blanco, le tocó ayer desempeñar el papel que ningún político quiere: narrar la crónica de un fracaso anunciado. Blanco admitió que la conexión por AVE entre Palencia y Cantabria es un proyecto "muy difícil de acometer en el actual contexto económico".
Blanco explicó que, tras el recorte de la inversión pública de 2010, Fomento pretendía acometer este proyecto mediante un contrato de colaboración privada. Pero esta fórmula tampoco es viable, dado que este enlace "no presenta los necesarios retornos para la inversión", según detalló en los desayunos de Europa Press. No obstante, abogó por utilizar en las conexiones con esta región los nuevos trenes AVE híbridos de Talgo, que se adaptan a las líneas de alta velocidad y a las convencionales, para circular por el AVE hasta Palencia y lograr así el ahorro en los tiempos de viaje a Santander.

Así, el enlace ferroviario con Santander será el ejemplo de lo que auguran los expertos que va a ocurrir con otras infraestructuras. "Algunas obras se suspenderán, otras en fase de licitación o poco ejecutadas también se pararán y de las que se terminaron pero tampoco se planificaron bien, muchas habrá que optimizarlas", asegura el catedrático de Economía de la Universidad de Barcelona Germà Bel. Ayer participó en un debate en la Real Academia de Ingeniería con el sugerente título de AVE: ¿necesidad o despilfarro? Bel explicó que cuando PP y PSOE defendieron la necesidad de construir líneas AVE "no sé si se referían a que se iba a transportar actividad económica de las ciudades pequeñas a las grandes, como así ha sido, y eso no es cohesión territorial".

Bel añade que no es de recibo hablar de recortes en sanidad o educación cuando existen infraestructuras carísimas con tráficos escasos.

¿Cómo se mide la rentabilidad de una obra?

Rentable o no rentable, esa es la cuestión. Las infraestructuras cumplen un indudable papel de servicio público, pero no por ello han de ser deficitarias por definición. Eso es al menos lo que opinan cada vez más expertos. Así, las empresas reclaman mayor seguridad jurídica y, sobre todo, rentabilidades razonables. Pero, ¿cómo se mide la rentabilidad de una obra? El presidente del Grupo Villar Mir, Juan Miguel Villar Mir, resaltó en las jornadas de la Real Academia de Ingeniería que la apuesta por un elevado volumen de inversión pública ha mejorado la cohesión regional, la sostenibilidad y la calidad de vida de los ciudadanos. Germà Bel exigió que se apliquen criterios económicos. Así, a los ingresos que obtenga Renfe en sus líneas AVE habrá que restar los gastos del material móvil y de la inversión acometida.

Espanya i França donen l'esquena al corredor mediterrani


El ministre francès, Thierry Mariani, parlant, entre Mas i Blanco





Malgrat tot, segons ells, aquesta aposta no ha de ser en detriment d'altres, com el corredor mediterrani. La decisió final de quina infraestructura és bàsica depèn de la Comissió Europea, que s'hi pronunciarà el 19 d'octubre. El conseller de Territori, Lluís Recoder, està convençut que no s'han restat possibilitats a l'eix que passa per Catalunya.



En la nota de premsa que ha difós Foment, el Govern espanyol assegura que està d'acord amb el francès a impulsar el corredor central. "La travessa central dels Pirineus ha de quedar incorporada a les xarxes transeuropees, perquè és un objectiu estratègic a llarg termini i la seva realització serà una fita en les infraestructures del segle XXI", diu el text. 



Imatge del diari Ara.



Tanmateix, l'Executiu espanyol assegura que no va en detriment del corredor mediterrani. A la nota de premsa, escrita en un redactat molt ambigu, es considera necessari que "els projectes ferroviaris d'envergadura europea" que uniran França i Espanya "estiguin inclosos" a la proposta de la Comissió Europea sobre xarxes de transport.



El ministre de Foment, José Blanco, ha afirmat en la roda de premsa posterior a la reunió a París que l'essència és que França i Espanya estan d'acord que "ambdós corredors" tirin endavant i, encara que no sigui "immediatament", uns se segueixin mantenint i els altres s'incorporin a les xarxes de transport europees".



És a dir, que només hi hauria matisos de temps entre l'un i l'altre, perquè l'eix mediterrani està "avançat" i del central encara no se n'han fet ni els estudis previs, un extrem que ha subscrit el ministre francès.



El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha afirmat després de la reunió que la nota de premsa s'ha d'emmarcar en els "moviments electorals" de cara al 20-N. Després de parlar amb el ministre de Foment, s'ha mostrat convençut que no s'han restat possibiliats perquè la CE prioritzi el corredor mediterrani.


27 de setembre del 2011

Batalla de guante blanco entre las autonomías por los ejes ferroviarios



. Clicar para ver el plano a mayor tamaño. Imagen del periódico ABC

La batalla por los corredores ferroviarios ha generado extrañas parejas de baile. En un gesto poco frecuente, dirigentes autonómicos y representantes del Ejecutivo central, al margen de su adscripción política, harán piña el próximo 19 de octubre en busca de un objetivo común: la inclusión del corredor del Mediterráneo —una red ferroviaria de transporte de mercancías que parta desde la frontera francesa hacia Algeciras atravesando el litoral levantino— en la red global europea, las vías de transporte consideradas prioritarias por la Unión Europea y, por tanto, potenciales destinatarias de subvenciones durante la próxima década.

Pero este no es el único trazado que trata de ganarse el favor de la UE. La travesía central del Pirineo —que discurre entre Aragón, Madrid, Extremadura y Castilla-La Mancha— también estará presente en las quinielas. Su objetivo, sin embargo, es no descender de categoría, ya que desde 2003 forma parte de esa división de proyectos estratégicos.

Pese a que el Gobierno defiende la incorporación de ambos proyectos —e incluso, sugiere la construcción adicional de un corredor desde Algeciras a Lisboa y otro «atlántico», desde el País Vasco hasta Oporto—, los problemas financieros y la profunda crisis de deuda han generado la impresión de que la UE será muy selectiva a la hora de asignar los fondos, que, en el mejor de los casos, financiarán el 10% de las obras.

Las expectativas resultan jugosas: se calcula que la puesta en marcha de un corredor de estas características podría tener un impacto del 1% sobre el Producto Interior Bruto (PIB) de las economías regionales durante los 10 primeros años. Palabras mayores para unas arcas maltrechas, encorsetadas por los rígidos compromisos de consolidación fiscal.

Sin café para todos


Para defender sus intereses, las comunidades han constituido, de modo informal, dos grupos de presión. El presidente de Valencia, Alberto Fabra, encabeza el equipo «mediterráneo», formado por el murciano Ramón Luis Valcárcel, el balear José Ramón Bauzà, todos ellos del PP, y el catalán Artur Mas (CiU).

Su principal argumento es que su corredor es el que cuenta con el apoyo más firme del país vecino y, además, ha recibido el mayor volumen de inversiones en infraestructuras durante los últimos años, un dato que no está alejado de la realidad, aunque precisa matices.

Solo durante este año, en plena crisis, se han desembolsado casi 1.700 millones en esta línea, la mayor cuantía registrada por Fomento para este tipo de infraestructuras. La inversión total, a cierre de 2011, superará los 10.000 millones de euros.

Pero también es cierto que, incluso como reconocen sus propios partidarios, las últimas inversiones han venido a resolver una posición de inferioridad histórica. «El corredor del Mediterráneo lleva 30 años con falta de inversión. Es una vergüenza, por ejemplo, el estado de la red a partir de Alicante, sin electrificar. O como en el caso de la línea entre Lorca y Granada, que desde que se desmanteló en el año 85 no se han producido avances», señala Joan Amorós, secretario general de FERRMED, el «lobby» en defensa del corredor mediterráneo.

En el frente de la travesía del Pirineo se encuentra el grupo integrado por Luisa Fernanda Rudi (Aragón), Dolores de Cospedal (Castilla-La Mancha), Esperanza Aguirre (Madrid), José Antonio Monago (Extremadura) y el único integrante socialista, José Antonio Griñán (Andalucía). En teoría, su puesta en marcha resultaría menos costosa, dado que se podría aprovechar la infraestructura ya existente. Además, la línea se dedicará únicamente a este fin. «La travesía es, exclusivamente, un corredor para el transporte de mercancías, mientras que el mediterráneo es mixto y, por tanto, tiene una capacidad de transporte de mercancías más reducida», explica Rafael Fernández de Alarcón, consejero de obras públicas de Aragón.

Para esquivar las fricciones, el Gobierno y algunas comunidades buscan puntos de consenso y aseguran que ambos corredores son compatibles. Pero la Comisión Europea guarda silencio. El equipo de Siim Kallas, comisario de Transportes, señala que no se pronunciará hasta el día 19 —pese a las solicitudes de este diario—. Una consigna de la que, incluso, se desmarcan en el seno de la UE: Antonio Tajani, actual comisario de Industria, apoyó la semana pasada el proyecto mediterráneo en una reunión con los máximos dirigentes autonómicos. 


(Más información clicando sobre el tag  AVE - arco mediterráneo)

Impuesto de Patrimonio reinstaurado, Cartas al director de La Vanguardia



"Tots som rics"

25-9-2011 / Un cop llegida la informació que publica La Vanguardia sobre els mínims exempts del reinstaurat impost sobre el patrimoni de les persones físiques a Catalunya i altres comunitats autònomes, veig que a Catalunya està en 108.000 euros, i trobo totalment sagnant la demagògia que és un impost perquè paguin els rics.
Invito els lectors a consultar el seu darrer rebut de l'IBI, on figura el valor cadastral de la seva vivenda o segona residència, per saber si forman part de l'elit econòmica d'aquest país.

Si la Generalitat no canvia el mínim exempt abans del proper 31 de desembre, no només no pagaran els realment rics, sinó que pagarem pràcticament tots els catalans, atès que la direcció general del Cadastre no ha parat d´actualitzar valors cadastrals durant els darrers 10 anys, a l´ombra de la "bombolla" immobiliària, i aquest valor és el que serveix per calcular l´impost (excepte que la vivenda sigui d´adquisició recent, un cas en què se´n computa el preu d'adquisició).

Eduard Barba
Caldes d'Estrac, Subscriptor
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110925/54222269373/tots-som-rics.html


Los ricos pagan

26-9-2011/ En relación con el reinstaurado impuesto sobre el patrimonio, llama la atención que se justifique diciendo que los ricos pagan poco. Parece que muchos desconocen que en el impuesto sobre la renta quien más gana más paga, y no sólo por el efecto de la proporcionalidad, sino también por el de la progresividad, mediante el cual el que gana 3.000 no paga el 25%, sino el 47%, es decir, 1.410 euros. Y ahora, por si ese tipo marginal del 47% fuera poco, ese rico tendrá que tributar en el impuesto sobre el patrimonio, por todo lo que haya ahorrado. Además, con el agravante de que hoy este impuesto puede ser confiscatorio, lo que está expresamente prohibido en la Constitución. 

Por poner un ejemplo, el ciudadano que adquirió un piso durante los años del boom inmobiliario tendrá que pagar en patrimonio en función de su coste de compra, cuando hoy posiblemente vale un 30% o un 40% menos. 

Ser rico es algo que todos queremos y sería deseable que lo fuéramos, pero nuestros gobernantes estigmatizan y castigan al rico, cargándole demagógicamente las culpas de su mala gestión. ¿O será que les mola que seamos un país de pobres, cuando lo bueno para todos es un país con muchos ricos? 
Josep Pagès Martí  

17 de setembre del 2011

Del deute del conjunt de les Administracions d'Espanya, el 49,4 % correspon a la Administració Central de l'Estat



16-9-2011 // Dades publicades avui pel Banc d'Espanya, i copiades durant l'emisió del Telenotícies Nit:

Deute del conjunt de les Administracions d'Espanya702.806 milions €  (M €), que representa el 62,2% del PIB espanyol.

D'aquest deute el responsables son:
49,4%   correspon al deute de l'Administració Central de l'Estat, = 531.994 M €
12% i 12% (aprox sense decimals exactes) correspon al deute de les Comunitats Autónomes i dels Ajuntaments.


(El nostre COMENTARI: NO  ens deixem entavanar!  Sovint desde qualsevol estament de Madrid donen la part principal de la culpa del dèficit a les Autonomies. Però ES L'ESTAT CENTRAL QUI MÉS GASTA!!  Per exemple les obres del AVE a Galícia pasen al devant del Corredor Mediterrani, tot i que aquest serà rentable i l'altre serà, com sempre, deficitari.
Mentrestant les Autonomies responsables de la Sanitat, van tancant hospitals per manca de pressupost.)

Catalunya és la segona comunitat més endeutada i on més creix l'endeutament

 

Catalunya és la segona comunitat més endeutada de l'Estat i on més ha crescut l'endeutament al segon trimestre. Segons les dades del Banc d'Espanya, la Generalitat deu 38.500 milions d'euros, 3.000 milions més que al primer. I representa el 19,2% del producte interior. Al capdavant hi ha el País Valencià, amb un endeutament que equival al 19,9% del PIB.

 

16-9-2011 //L'administració central té un endeutament de 530.000 milions d'euros, pràcticament el mateix que al primer trimestre. I, en conjunt, Espanya, sumades l'administració central, les autonòmiques i les locals, deu més de 700.000 milions d'euros i això equival al 65,2% del PIB, vuit punts per sobre de l'any anterior. El límit fixat a la zona euro és del 60%. És el tercer trimestre que Espanya passa aquest llindar.

No obstant això, el deute d'Espanya es manté prop de 20 punts per sota de la mitjana europea (85,1% el 2010).
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/324

Front comú de Catalunya, el País Valencià i Múrcia pel Corredor Mediterrani

Artur Mas, Fabra i Valcárcel Mas, Fabra i Valcárcel al Palau de la Generalitat / EFE

Els presidents Artur Mas, Alberto Fabra i Ramón Luis Valcárcel es reuneixen al Palau de la Generalitat per reclamar l'eix ferroviari com a infraestructura prioritària
DAVID MIRÓ   Barcelona | Actualitzada el 16/09/2011 
El president de la Generalitat, Artur Mas, el del País Valencià, Alberto Fabra, i el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, s'han reunit avui a Barcelona per reclamar al govern espanyol tot el suport perquè el pròxim 19 d'octubre la Comissió Europea declari el Corredor Mediterrani com a infraestructura prioritària. Tots tres han insistit que aquest corredor "no va contra ningú" i que simplement es tracta d'una aposta de sentit comú perquè és un eix que representa la meitat de l'economia espanyola i el 60% de les exportacions.

El president valencià, Alberto Fabra, ha dit sobre les relacions amb Catalunya que a partir d'ara hi ha d'haver "més proximitat" de la que hi ha hagut fins ara perquè hi ha molts temes comuns que necessiten ser abordats de manera conjunta. El president Mas i el president Fabra han acordat una trobada d'aquí unes setmanes. Pròximament, Mas viatjarà a València per abordar el tall de TV3 o el minitransvasament de l'Ebre a Castelló.
http://www.ara.cat/politica/mas-fabra-valcarcel-corredor_mediterrani_0_555544536.html

15 de setembre del 2011

Què es piula al Twitter sobre l'AVE i el Corredor Mediterrani a 15-09-2011


Clicar a sobre de la imatge per a veure·la a pantalla sencera. Plano de l'AVUI



B Ferrer i Frigola  //  15-9-2011  //Però ni el PSOE ni el PP, no… -> RT : Europa veu prioritari el davant l´Eix dels Pirineus



ciu   //  14-9-2011  //Demanem l'aval del Congrés al davant la falta de lideratge del Govern en aquest projecte 


xavier aldeguer  //  14-9-2011 //Trobo a faltar més twts recolzant el . I és clau pel país com la immersió
 

Ramon Tremosa // Felipe diu ara que la UE és a punt d'estimbar-se: per què no aturava ZP en la seva follia de deute públic x trens absurds i despesa corrent?



Ramon Tremosa  //Article de sobre el : arribarà fins a València o no passarà de la via única de Tarragona?




Ramon Tremosa // 12-9-2011 //En poques setmanes la Comissió Europea publicarà el mapa prioritari dels trens de mercaderies. Veurem fins on arriba el #corredormediterrani

La Comissió Europea dóna prioritat al Corredor Mediterrani



El corredor mediterráneo de mercancías, propuesta de la UE. Plano de El País. Clicar encima para verlo a pantalla completa.


BARCELONA | ACN/DDG   /  14-9-2011
La proposta de pressupost de la Comissió Europea (CE) per al període 2014-2020 estableix com a prioritari el Corredor ferroviari del Mediterrani, juntament amb el Corredor Atlàntic, mentre que deixa en un segon pla l'Eix Central, que connectaria l'Estat espanyol amb Europa a través dels Pirineus. D'aquesta manera ho va explicar ahir a Barcelona el responsable tècnic de la proposta de pressupost plurianual de la Unió Europea, Antoine Quero, qui va exposar també que, per a Catalunya, els fons de cohesió se centraran en les energies renovables, les petites i mitjanes empreses i la innovació. Pel que fa al pressupost del conjunt de la Unió en agricultura, aquest es reduirà en un 9,1%.

Tot i que la CE veu el Corredor Mediterrani com a xarxa prioritària, en la seva proposta de pressupostos el dibuixa amb dos ramals: un que es desvia des de Catalunya cap a Madrid i arriba fins a Cadis; i un altre que ressegueix el Mediterrani des de França però s'atura a València. En aquest sentit, el lobby Ferrmed està pressionant perquè aquest segon ramal acabi a Algesires.
 
D'altra banda, i preguntat sobre si la Comissió Europea descarta l'Eix Central que travessaria els Pirineus per l'Aragó, Quero va contestar: "Com a infraestructura estratègica europea, sí, però no com una infraestructura que, dins de les xarxes transeuropees -però amb menys prioritat- sí que se li pot atorgar alguna ajuda".
Si bé aquesta és la proposta de pressupost que la CE té sobre la taula des de finals de juny, no serà fins al proper 19 d'octubre que el vicepresident i comissari de Transports, Siim Kallas, farà públiques les 30 xarxes prioritàries per a Europa, les anomenades "core networks", les quals rebran una inversió de la Unió Europea de, com a mínim, entre el 30 i el 35%.
La proposta de pressupost de la CE encara haurà de passar pel sedàs dels Estats membres de la Unió Europea i no serà fins al segon semestre del 2012 quan es debatrà en el marc del Consell Europeu. Tot seguit, s'haurà de pactar també amb el Parlament Europeu pel sistema de codecisió.

Rol important del Govern

El ministre de Foment i portaveu del Govern, José Blanco, va assegurar que la construcció del Corredor Mediterrani depèn més que el Govern d'Espanya mantingui l'actual ritme d'inversió en aquesta infraestructura que de la seva inclusió en el llistat de projectes que conformin la Xarxa bàsica Transeuropea. Blanco va explicar que en el cas que aquesta línia passi a formar part d'aquesta xarxa, el cofinançament de la UE per a la seva construcció no superarà, "en el millor dels casos", el 10% del total del projecte. "L'execució i desenvolupament d'aquests projectes els marca el Govern any rere any en els Pressupostos", va dir. 

La proposta de pressupost de la CE dóna prioritat al corredor Mediterrani per davant de l'eix central dels Pirineus



Els fons de cohesió per al període 2014 al 2020 es centraran a Catalunya en les energies renovables, les petites i mitjanes empreses i la innovació



Barcelona (ACN).14-set-2011- La proposta de pressupost de la Comissió Europea (CE) per al període 2014-2020 estableix com a prioritari el corredor ferroviari del Mediterrani, juntament amb el corredor Atlàntic, mentre que deixa en un segon pla l'eix central, que connectaria l'estat espanyol amb Europa a través dels Pirineus. Així ho ha explicat aquest dimecres a Barcelona el responsable tècnic de la proposta de pressupost plurianual de la Unió Europea, Antoine Quero, qui ha exposat també que, per a Catalunya, els fons de cohesió es centraran en les energies renovables, les petites i mitjanes empreses i la innovació. Pel que fa al pressupost del conjunt de la Unió en agricultura, es reduirà en un 9,1
Els fons de cohesió per al període 2014 al 2020 es centraran a Catalunya en les energies renovables, les petites i mitjanes empreses i la innovació
Barcelona (ACN).- La proposta de pressupost de la Comissió Europea (CE) per al període 2014-2020 estableix com a prioritari el corredor ferroviari del Mediterrani, juntament amb el corredor Atlàntic, mentre que deixa en un segon pla l'eix central, que connectaria l'estat espanyol amb Europa a través dels Pirineus. Així ho ha explicat aquest dimecres a Barcelona el responsable tècnic de la proposta de pressupost plurianual de la Unió Europea, Antoine Quero, qui ha exposat també que, per a Catalunya, els fons de cohesió es centraran en les energies renovables, les petites i mitjanes empreses i la innovació. Pel que fa al pressupost del conjunt de la Unió en agricultura, es reduirà en un 9,1
 Agència Catalana de Notícies.   http://www.acn.cat/acn/al-minut.html?cid=139987


(NOTA de l'endemà d'aquesta notícia:  la situació és confusa. El ministre de Foment, Sr Blanco diu ara per la tele que impulsarà DOS corredors a Espanya: el Central(Algeciras-Madrid-Travesia Central Pirenaica) i el del Mediterrani.)

¿Corredor ‘Madriterráneo’?, de Germà Bel en La Vanguardia


Plano publicado por El Heraldo de Aragón


El 18 de diciembre de 2010, se inauguraba la línea de AVE Madrid-Valencia. Con este motivo, un conocido medio escrito de la capital de España titulaba en portada: “Madriterráneo ya está en marcha”. Me viene esto a la memoria a medida que se acerca la (nueva) fecha en que se ha de conocer el mapa definitivo de las prioridades de la red transeuropea de ferrocarril de mercancías. Como es sabido, el único corredor oficialmente prioritario hasta ahora es el corredor central, Algeciras-Madrid-Zaragoza-Canfranc, decidido por el gobierno del PP en 2003. Respecto a esto, es pertinente una precisión para evitar confusiones: el corredor central es tal porque pasa por el centro de la Península y tiene su punto central en Madrid. Y no por ir por Canfranc, pues esto último era la Travesía central del Pirineo. Pues bien, esta travesía fue siempre algo muy improbable, por falta de voluntad francesa, hasta que se convirtió en imposible en la cumbre de ministros de transportes de la UE en junio de 2010, cuando tanto el comisario europeo del ramo como el ministro francés dijeron pública y explícitamente que la entrada desde Francia tenía que ser por el Mediterráneo. Esta es la historia, aunque muchos aragoneses van a creer siempre que fueron las presiones catalanas las que dañaron la travesía central.

 Este es el Eje de mercancías prioritario en este momento, el eje ideal para Madrid:  no une Valencia con Barcelona, y sí pasa por Madrid. Por más que en este trayecto sea más caro el coste por Km,  no importa, en España llevamos 300 años forzando este tipo de decisiones antieconómicas, así nos va. Imagen de la web urbancity.

La pregunta abierta a partir de ese momento era por dónde iba a salir el corredor central a Francia, y parece que la respuesta va a ser desde Zaragoza por Tarragona-Barcelona-Frontera (y quizás también otro ramal desde Zaragoza al País Vasco). 


 Aquesta és una de les alternatives. L'Eix de Mercaderies inclouria València, pero no la connexió Barcelona-València. Es una de les propostes de Madrid, però, entre altres qüestions,  es suprimeix el tram més rentable que ajudarà a pagar els que ho són menys. El transport per Km serà més car, donc és més llarg i s'ha de pujar 600 metres sobre el nivell del mar.

En el caso del Mediterráneo, es oportuno observar que la línea de ancho internacional Barcelona-Frontera está ya casi acabada como mixta pasajeros-mercancías. 


De ser así, tendremos un combinado mixto central entre Algeciras-Madrid-Zaragoza-Tarragona (casi 1.200 km), y Mediterráneo entre Tarragona y la frontera (250 km). ¡Todo un Madriterráneo! ¿Habrá más declaración de prioridad en el Mediterráneo al sur de Tarragona? Interesante incógnita. ¿Cuál sería la posición del Gobierno de Catalunya si no fuese así? Interesante también, visto el gran tráfico interindustrial entre las regiones mediterráneas. Y las relaciones de amistad con los vecinos de nuestro sur. La perspectiva del corredor Madriterráneo permite entender mejor la frase de la página 191 del estudio sobre el corredor que presentó en marzo en Barcelona el ministro de Fomento, indicando que se habían invertido ya 8.400 millones hasta 2010 “debido al notable avance de las inversiones en las líneas de alta velocidad en ejecución en el corredor Mediterráneo, correspondientes a la línea de Barcelona a la frontera francesa y a la línea de Madrid a la Comunidad Valenciana y Murcia”. Quedaba claro que la incorporación de Madrid al corredor mediterráneo aumenta las posibilidades de que éste sea prioritario. Y quien no se conforma es porque no quiere.
Germà Bel. Catedrático de Política Económica de la Universitat de Barcelona (UB).

14 de setembre del 2011

Todo Aragón se une en defensa de la travesía central



Imatge de la web transpirenaica.org

12-9-2011  //  Representantes de todas las organizaciones económicas y sociales de Aragón han participado en un acto celebrado en la sede del Gobierno de Aragón y presidido por la titular del Ejecutivo autonómico, Luisa Fernanda Rudi, con el que han querido expresar su apoyo "rotundo y unánime" al corredor prioritario de las redes transeuropeas Sines/Algeciras-Madrid-París
Administraciones públicas, organizaciones sindicales, empresariales, académicas y partidos políticos han firmado este lunes un manifiesto conjunto en apoyo al eje 16 RTE-T y en defensa de la travesía central de los Pirineos como única solución al transporte ferroviario de gran capacidad para mercancías.

Representantes de todas las organizaciones económicas y sociales de Aragón han participado hoy en un acto celebrado en la sede del Gobierno de Aragón y presidido por la titular del Ejecutivo autonómico, Luisa Fernanda Rudi, con el que han querido expresar su apoyo "rotundo y unánime" al corredor prioritario de las redes transeuropeas Sines/Algeciras-Madrid-París, que une España y Francia a través de la Travesía Central pirenaica. 

El traçat de l'AVE a Catalunya estarà acabat a finals del 2012

 

 Plano de El Periódico, excel·lent com tots els que publica.

 

 

Un total de 75 dels 131 quilòmetres fins a Figueres ja funcionen des del desembre

Ara queda una única tuneladora perforant el subsòl a Montcada

Dilluns, 25 de juliol del 2011 - Cristina Buesa, Barcelona / Una vegada la Barcino deixi de foradar demà el subsòl de la capital catalana, només hi haurà una tuneladora destinada al traçat de l'AVE a Catalunya. És la que treballa al tram entre el Nus de la Trinitat i Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Únicament li quedarà mig quilòmetre, encara que va a bon ritme, sobretot si es té en compte que els altres talps que estan sota terra en aquests moments -els de la línia 9 del metro i els de les prolongacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental)- no li fan massa la competència perquè tenen poca activitat. 

Però a més d'aquesta perforació a Montcada, la resta de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres (Alt Empordà) també va complint els terminis previstos. Cada vegada que se li pregunta sobre aquest tema al ministre de Foment, José Blanco, o a qualsevol dels responsables del projecte, respon categòricament que el tren veloç travessarà totes les províncies catalanes abans que s'acabi l'any que ve. Les experiències desagradables com la precipitada arribada de l'AVE a Barcelona el 2008 van suposar un abans i un després a l'hora de donar dates per a les inauguracions. Des d'aleshores, el ministeri és reticent a concretar més. No obstant, els treballs d'obra civil permeten ser optimistes respecte al calendari. A més a més, dels 131 quilòmetres de traçat de l'AVE que queden per acabar, ja n'hi ha 75 que estan en funcionament des del mes de desembre de l'any passat.


ÚTILS MERCADERIES / Aquest tram és el que va del nus de Mollet del Vallès fins a l'estació de mercaderies de l'entrada de Girona. Es va posar en servei set mesos enrere i de moment el fan servir cinc serveis setmanals de mercaderies que viatgen des del port de Barcelona fins a Lió i Milà. Està previst que aviat s'hi sumin nous transports de mercaderies fins a Tolosa de Llenguadoc.


Tot aquest moviment és molt positiu per al recorregut en ample internacional ja que és la millor forma de comprovar la infraestructura. A part, aquests trens també passen pel tram internacional, els 44 quilòmetres entre Figueres i Perpinyà que inclouen el túnel del Pertús, i d'aquesta manera els estats espanyol i francès van poder deixar de pagar la indemnització que desemborsaven a la concessionària TP Ferro des del febrer del 2009.


MUNTATGE DE VIA / El recorregut d'alta velocitat, a part d'aquests 75 quilòmetres, on probablement és més visible el bon ritme de l'obra és entre Girona i Figueres. El túnel de la capital gironina es va calar el 7 de juliol passat, un altre dels moments culminants del projecte de la línia. Segons fonts d'Adif, que executa els treballs, ja s'ha muntat la via en 16 quilòmetres dels 35 que hi ha entre aquestes dues ciutats. A continuació serà el torn de l'electrificació i del balast, entre altres aspectes. Amb temps de sobres fins al desembre del 2012.
http://elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/tracat-lave-catalunya-estara-acabat-finals-del-2012-1092208