25 de novembre del 2015

Resum del què va passant del 11 Nov al 1 Dec 2015, ara que no tenim govern: FLA, Agència Tributària Catalana. Amb la CUP seguim sense acord despres de la reunió nacional de Manresa, que no era vinculant. v.5



Mas-Colell: ‘Ens volen col·lapsar administrativament’


Divendres 20.11.2015
El conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, ha contestat el govern espanyol, que avui ha anunciat que imposarà controls específics i addicionals perquè Catalunya pugui accedir al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Catalunya està intervinguda i no sé què més volen, ja ho veurem. Potser volen que col·lapsem administrativament perquè tenim un exèrcit dedicat a enviar informació a Madrid’. Ha avisat que no es pot condicionar el funcionament del FLA per consideracions polítiques. ‘Ho portarem on ho haguem de portar’, ha respòs en ser preguntat si emprendria mesures contra aquest atac al finançament català.

Ha assegurat que la barrera posada pel govern espanyol per accedir a més finançament és una decisió que ja tenien acordada des de fa mesos: ‘Surt ara perquè estem a un mes de les eleccions i ho fan per transmetre el missatge electoralista fora de Catalunya’. Colell insisteix que Catalunya no té autonomia financera perquè l’han anat desconstruint a partir de les mesures que s’han pres arran de la crisi.





Resposta a Montoro 
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha valorat que la situació de ‘risc’ que viu Catalunya pot posar en perill la situació general. ‘És un argument sarcàstic perquè el problema no és de ràting. És com si t’escanyen i després et demanen si tens un certificat de bona salut’, ha respòs Mas-Colell. ‘Les experiències -ha continuat- ens demostren que la manera de tractar els riscs no és precisament escanyant més’.
_________



_________


_______________



___________________


Manifestació diumenge 22.11.2015, per demanar un acord entre Junts Pel Sí, i la CUP d'una vegada per totes:




Martes, 24 de noviembre del 2015


El jefe del grupo municipal de la CUP de Mataró Juli Cuellar, apuesta por investir a Mas

Es el primer representante municipal del partido que apuesta explícitamente por ceder en el planteamiento inicial en aras de no paralizar el proceso político independentista

“Artur Mas es un indeseable, pero, atendiendo a la coyuntura política y a la actual correlación de fuerzas, valoro mucho más la posibilidad de desplegar de forma inmediata un programa de ruptura y medidas sociales concretas que no el hecho de poner un presidente de paja o, peor aún, de esperar estoicamente a qué vengan tiempos mejores”, se puede leer en su bloc desde esta mañana.

Se trata del primer posicionamiento público favorable a investir al actual presidente en funciones que efectúa un representante municipal de la CUP en uno de los grandes municipios catalanes. Y que por lo tanto apostaría por desdecirse del compromiso inicial de los independentistas de no apoyar la investidura de Artur Mas, como la formación había mantenido durante toda la campaña electoral. 

Mataró fue en 2007 la primera gran población catalana de más de 100.000 habitantes donde la formación de la izquierda independentista obtuvo representación. En 2011 renovó su representación en el consistorio de Mataró, que dobló el pasado 24 de mayo obteniendo 2 concejales.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/mataro/jefe-grupo-municipal-cup-mataro-apuesta-por-investir-mas-4699364



25 nov 2015 - Empar Moliner respon a Montoro, que s'ha inventat una excusa per NO pagar el FLA a Catalunya com és de dret:



2a captura de pantalla del vídeo d'Empar Moliner "La Pasta es mía" 


3a captura de pantalla del vídeo d'Empar Moliner "La Pasta es mía" 
Los farmacéuticos  ya no saben qué hacer para cobrar las facturas atrasadas. Les deben 4 meses!



-La temperatura va pujant. Ahir (24.11.2015) hi ha haver una comparecència del President en funcions, A. Mas devant la premsa per parlar d'això. 



25.11.2015


Els missatges més destacats del president en funcions a l’entrevista de Catalunya Ràdio d’aquest matí
Artur Mas ha reiterat aquest matí que el control financer sobre els comptes catalans que vol imposar el ministre Montoro és “una intervenció directa”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha expressat el rebuig a la mesura de l’executiu central, d'on surten els 1.300 milions en disputa, d'on es trauran els diners i també tot allò relacionat amb la negociació amb la CUP i la investidura. En aquesta peça recollim els missatges més destacats del president en funcions. 
Què representa la mesura de pressió de Montoro?

 “És una intervenció directa

“És un procés d’ofegament i liquidació de l’autonomia catalana”

L’autonomia, tal com l’havíem conegut, s’ha acabat, no existeix

Volen castigar al poble de Catalunya perquè votem el que votem


D'on surten els 1.300 milions d'euros en discussió?
"Són despeses del govern Montilla en infraestructures i presons"

“L’ocultació [dels 1.300 milions] és una mentida flagrant”

Espanya en té molts més de finançaments diferits que Catalunya, com l’AVE, les radials de Madrid... Això és un tret al peu, perquè Europa acabarà posant el focus en aquestes despeses


D’on traiem els diners?
Ara, a la Generalitat no se li dóna crèdit dels bancs per les mesures de control de l’Estat, i tampoc pot emetre bons. Només podem recórrer al FLA

No es pot demanar a la gent que pagui a la hisenda catalana fins el dia que fem la desconnexió


Com van les negociacions amb la CUP?

“S’està parlant de tot”

“Junts pel Sí explicarà amb més detalls els propers dies la proposta d’estructura de govern que se li ha fet a la CUP perquè la gent sàpiga de què estem parlant”

“Des del punt de vista jurídic, s’està parlant també de com ha de ser el procés constituent”

“Jo veig difícil que hi hagi acord abans de dijous vinent a la nit quan comenci la campanya electoral”


Què encalla les converses?
“El problema no sóc jo, sinó que ningú es perdi en aquest projecte. Abans d’eixamplar-ho, hem d’assegurar no reduir-ho”

“La gent no va dir el 27S que s’ha de fer el que digui la CUP i Junts pel Sí darrere, sinó que la gent va dir: feu-ho junts”

“Jo no tindria cap inconvenient amb què la CUP entrés a govern. No és imprescindible, sí que ho és que els 72 diputats donin màxima garantia a les institucions”


Quin és el futur d’Artur Mas i de Convergència?
“Jo vaig dir que quan acabés el procés no em tornaria a presentar a les eleccions. Si l’actual parlament fa la feina en els 18 mesos, el procés haurà acabat; si això acaba el mes de març amb noves eleccions, el procés no haurà acabat”

“No liquidem Convergència, anem a fer néixer un projecte nou que eixampli l’espai d’ara de CDC des de la socialdemocràcia fins al socialcristianisme passant pel món liberal”

“Es tracta d’articular el futur dels corrents polítics centrals de Catalunya a 25-30 anys vista”

http://www.directe.cat/noticia/454595/mas-lautonomia-tal-com-lhaviem-conegut-sha-acabat-no-existeix



Artur Mas a  Catalunya Ràdio, entrevistat per Mònica Terribas:
(tall de 2min30'')
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/fla-cup-cdc-el-resum-de-lentrevista-a-artur-mas-en-dos-minuts/audio/901901/ 


____________


El Tribunal Constitucional espanyol anul·la la llei de l’Agència Tributària de Catalunya


25.11.2015 

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha dictat una sentència que anul·la la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, tal com va demanar el govern de Mariano Rajoy en un recurs que hi va presentar. El tribunal considera que la llei vulnera la competència estatal de règim estatutari dels funcionaris perquè preveu que l’agència integri els funcionaris de l’estat i de la Generalitat. A mitjan setembre, el TC ja havia suspès cautelarment la llei a petició del govern espanyol.

La sentència conclou que l’article 4 és inconstitucional perquè, segons la seva jurisprudència, només es pot adquirir la condició de funcionari mitjançant convocatòries obertes. ‘El legislador autonòmic –diu la sentència– no actua dins les seves competències si regula supòsits d’accés a la funció pública en què la participació no sigui lliure’ i en condicions d’igualtat.

Segons els magistrats, l’article 4 establia un sistema de ‘proves restringides’ d’accés a la funció pública i, per tant, contradeia el ‘caràcter obert’ dels processos selectius que estableix la constitució espanyola. ‘Tot plegat condueix a resoldre que les disposicions impugnades vulneren la competència atribuïda a l’estat sobre el règim estatutari dels funcionaris’, conclou.

L’article 4 de la llei establia la creació deu dues disposicions addicionals de la norma que són les que fan possible la integració voluntària –amb el reconeixement de drets corresponent– de funcionaris de l’estat i més administracions als cossos superiors d’inspectors tributaris i de tècnics de gestió tributària de la Generalitat de Catalunya.

Segons aquest article de la llei, podien optar a integrar-se voluntàriament en el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de convocatòries específiques, els funcionaris que tinguessin assignades ‘funcions substancialment coincidents amb les pròpies del cos i que tinguessin destinació definitiva en l’àmbit territorial de Catalunya’.

El problema, segons que va denunciar l’advocat de l’estat, estava en el fet de requerir que la seva destinació definitiva fos Catalunya, car d’aquesta manera s’excloïa ‘el dret d’accedir en condicions d’igualtat a la resta d’interessats de la resta de l’estat’.

Un altre element objecte d’impugnació és que es permetés a funcionaris que no presten servei a la Generalitat d’accedir per integració a la funció pública d’aquesta administració, cosa que –segons el TC– ‘constitueix una manera d’accedir “ex novo” a la funció pública’.

Segons el govern espanyol, això ‘vulnerava el dret fonamental de l’article 23 pel qual els ciutadans de tota la nació [és a di, l’estat espanyol] tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics amb els requisits que assenyalin les lleis’; així mateix, vulnerava l’article 103, que estableix l’accés a la funció pública ‘d’acord amb els principis de mèrit i capacitat’.

A l’últim, segons el govern espanyol, es vulnerava l’Estatut Bàsic del Treballador Públic que assenyala que els sistemes de selecció de funcionaris de carrera seran amb caràcter general els d’oposició i concurs-oposició i només amb virtut de la llei, i amb caràcter excepcional, el sistema de concurs.

Tal com diu la normativa referent a l’Agència Tributària, també poden accedir al cos els funcionaris que en el moment de la convocatòria prestin serveis a l’administració de la Generalitat o en els ens del sector públic que en depenen, si pertanyen a cossos i escales del subgrup A2 d’unes altres administracions públiques.

Aquesta és la primera sentència ferma del TC d’ençà que el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució independentista, pactada per Junts pel Sí i la CUP, que instava el govern a no acatar les decisions que prengués aquest tribunal espanyol. La declaració –aprovada el dia 9 d’aquest mes– deia que el TC no tenia legitimitat ni competència a Catalunya.
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tribunal-constitucional-anul%C2%B7la-la-llei-de-lagencia-tributaria-de-catalunya/?f=amat




El govern deixa clar que l'Agència Tributària catalana “tira endavant” 


La consellera de Governació subratlla que la sentència del TC només afecta un article 

Meritxell Borràs avança que ja treballen per trobar una solució perquè funcionaris d'altres administracions es puguin incorporar al nou ens 

Els magistrats de l'alt tribunal espanyol han declarat nul l'article que preveia la incorporació voluntària directa de funcionaris d'altres administracions al cos tributari de la Generalitat a través de convocatòries específiques.
... Aquest mes de novembre la Generalitat ha convocat 20 places d'inspector per al futur ens i la convocatòria s'ha tancat amb 91 aspirants.
LLegiu·ho tot a: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/918195-el-govern-deixa-clar-que-lagencia-tributaria-catalana-ltira-endavantr.html 


27.11.2015 
 
Ximenis: "Per poder fer la revolució, a Arenys vam haver de pactar amb CDC"

L'exalcalde (d'Arenys de Munt) porta la CUP als tribunals per haver-lo expulsat "irregularment", conjuntament amb diversos militants més.
Qui va ser alcalde d'Arenys de Munt (el Maresme) entre 2011 i 2013 i organitzador de la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya, Josep Manel Ximenis, ha presentat ara una demanda civil contra el Secretariat Nacional de la CUP per l'expulsió "irregular" que assegura que ha patit, conjuntament amb desenes de militants més del nucli arenyenc de la formació. "Hem interposat una demanda civil perquè se'ns reconeguin els nostres drets, es va fer de manera irregular", assegura. Sobre els motius pels quals els van fer fora del partit sense dret a defensar-se, especula: "Per poder fer la revolució a Arenys, vam haver de pactar amb CDC, per poder municipalitzar serveis, edificis… Vam ser els primers en impulsar una consulta, amb CiU, i quan ens van expulsar potser ho van fer perquè ja tenien la voluntat de no pactar amb CDC"

Ximenis explica a El Món: "D'un dia per l'altre ens van notificar que quedàvem fora de la CUP. Concretament, jo me n'assabento per una documentació que arriba al ple de l'ajuntament, el 9 de juliol d'enguany, i la resta de membres de la CUP-Arenys, per un burofax que els envien des del Secretariat Nacional."  (...)

L'expulsió, expliquen els per ara exmilitants de l'esquerra independentista arenyenca, es va decidir en una assemblea territorial "de la qual no hi havia ni convocatòria oficial, ni ordre del dia ni acta que nosaltres coneguem", exposen. I aquest procediment irregular és el que han impugnat a la justícia. "No hem pogut parlar mai amb ningú de la CUP a nivell nacional, estem intentant veure per què ha succeït", asseguren. Ximenis explica que va comentar-ho amb el llavors diputat David Fernàndez: "Ens va dir que ens dirien alguna cosa, però no se'ns ha respost res."
 "S'està pervertint el resultat electoral. La gent que va votar la CUP ara es troba que dos dels tres regidors ara ara n'han quedat fora", exposa l'exalcalde. Com a representant oficial de la CUP al consistori, ara, tan sols hi ha qui va ser la número dos de la llista, Maria Ballester, mentre que Ximenis i Esther Sànchez consten com a regidors del grup mixt.

"Han expulsat els membres històrics que vam fundar la CUP a Arenys, que vam impulsar la consulta i que vam governar i impulsar les municipalitzacions que ara la CUP tant reivindica", s'exclama Ximenis. Dels 43 militants que tindria l'assemblea arenyenca, ara tan sols en quedarien set, asseguren els expulsats. "Que són nouvinguts", asseguren. "A la justícia hi anem perquè tenim uns drets com a militants de la CUP, no se'ns pot fer fora sense cap mena de procediment, la territorial no pot prendre aquestes decisions i la Comissió de Garanties no s'ha pronunciat", recalquen. "No agrada que haguéssim pactat amb CDC

Quant al debat obert que té l'esquerra independentista sobre la investidura, Ximenis assegura: "Cal acceptar el teu resultat electoral i el dels altres. Si ho fas, has d'acceptar que una gran majoria va votar JxSí, i que tu no tens aquesta majoria. A partir d'aquí, has d'optar en conseqüència: si consideres que Mas no pot ser president, no l'investeixis, anem a noves eleccions i que el poble decideixi qui ha de tirar endavant aquest projecte. Si, per contra, prioritzes el projecte independentista, l'has d'investir. El que jo no hauria fet mai és imposar noms als altres."
Quan la CUP arenyenca va guanyar les eleccions municipals del 2011, se'ls va presentar el següent dilema: "No tiro endavant els canvis que volem, o ho fem pactant amb CDC? I vam fer això. Ho vam parlar i decidir a través d'una assemblea popular, i això no agrada, suposo, que haguéssim pactat amb CDC. Però amb aquest pacte vam poder millorar el sistema de pagament de l'aigua, evolucionant cap a unes tarifes molt més justes, vam fer tot un procés de democratització de les institucions, vam possibilitar que el poble votés els pressupostosVam prioritzar el pacte."  

Antonio Baños, diputat de la CUP
Antonio Baños, diputat de la CUP   |   JORDI BORRÀS

 
El diputat de la CUP i cap de llista a les eleccions del 27-S, Antonio Baños, s'ha afegit a la idea de primar la independència que a la revolució. El dirigent cupaire ha piulat aquest divendres al migdia "Totalment d'acord", recollint el tuit d'aquest dijous a la nit de Francesc Ribera 'Titot', primer tinent d'alcalde de la CUP a Berga: "Sense independència no hi ha revolució!". 
La piulada de 'Titot' ha tingut un gran ressò, amb més de 400 interaccions a la xarxa. Així, Baños dóna suport a l'opinió del cantant de Brams, que dóna un tomb a la tesi tradicional cupaire. La CUP sempre ha defensat fer la revolució per assolir la independència, i no a l'i'nrevés.

Aquest "sense independència no hi ha revolució" de 'Titot', secundat per Baños, pot demostrar el debat intern que es viu en l'entorn cupaire. 'Titot' ha repiulat el "totalment d'acord" de Baños. 
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/banos_s_afegeix_a_154203.php#.VlhsdZWUgHc.twitter 



30.11.2015 

En l’entrevista a Anna Gabriel a Catalunya Ràdio,  Mònica Terribas ha posat en evidència les contradiccions de la CUP quan ha assenyalat a Gabriel que el “qui” apareix en tres de les quatre propostes sotmeses a votació ahir a Manresa, i li ha preguntat si això és coherent amb el que han dit fins ara que el més important és el “què”. Sobre les negociacions, Gabriel ha indicat que no avancen en l’acord a causa de les línies vermelles insalvables de Junts Pel Sí. (...)

823 vots contra 1.600.000 vots obtinguts a les urnes

Terribas ha explicat a Gabriel que la gent del carrer es pregunta com és que 823 vots de la CUP que no volen Artur Mas de president han de prevaldre davant els 1.600.000 vots obtinguts a les urnes que avalen la candidatura de Mas ...
Baños rebaixa la importància de la reunió d’ahir (diumenge la CUP va tenir una reunió a Manresa)
Per altra banda, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, ha afirmat que “la votació d’ahir no era una votació, era un sondeig” i ha deixat clar que no era vinculant perquè “no era l’assemblea, sinó una reunió nacional”. Així, en una entrevista a RAC1, ha dit que totes les opcions són possibles, fins i tot fer president Artur Mas. Preguntat per la possibilitat de cedir dos vots per habilitar la investidura de l’actual cap de l’executiu en funcions, no ho ha descartat i s’ha limitat a reiterar per enèsima vegada que: “Entre Mas sí i Mas no hi ha una quantitat de coses i les estem explorant amb Junts pel Sí”.

http://www.directe.cat/noticia/455902/terribas-desmunta-anna-gabriel



Dimarts, 1 de desembre de 2015
 
La CUP torna a la càrrega: "JxSí no ha donat recorregut a la resolució independentista"

La CUP fixa per al 27 de desembre la data definitiva de l'assemblea que ha de votar de manera vinculant el pacte de govern amb JxSí


Sergi Saladié ha comparegut per fer una valoració política de les negociacions amb JxSí
Sergi Saladié ha comparegut per fer una valoració política de les negociacions amb JxSíEl diputat de la CUP Sergi Saladié ha comparegut avui al Parlament en roda de premsa amb un to més calmat per demanar a JxSí que "es posin les piles". Pel cupaire, el seu partit ha fet tot el possible per arribar a uns acords mínims, però JxSí no ha mogut peça. L'esquerra alternativa també ha volgut deixar palès el seu desacord amb què el Parlament recorregués la suspensió de la resolució independentista al TC, un òrgan que teòricament ja no es reconeix.
http://www.directe.cat/noticia/456388/la-cup-torna-a-la-carrega-jxsi-no-ha-donat-recorregut-a-resolucio-independentista

 

En un minut i mig el que pensem de la CUP, en broma i en serio v.2



Polònia - El croissant de Baños 

Ens ha agradat molt - Felicitats Polònia!






  (Molts pensem tal i com ho diu aquesta senyora. Pensem que la CUP,  emborrataxts del seu èxit electoral no entenen el moment que vivim.)  Vídeo de la setmana  posterior al  debat  d'investidura  del  12-14  de  novembre 2015.

Una dona renya la CUP al mig del carrer a Tarragona: ‘Què estem fent?‘: La CUP de Tarragona va convocar ahir al vespre una concentració per protestar contra el Tribunal Constitucional espanyol per haver suspès la declaració independentista aprovada al parlament. A l’acte, que es feia davant l’ajuntament, hi van parlar els regidors Jordi Martí i Laia Estrada. En un moment determinat, una dona va interrompre el discurs de Martí i va criticar la negativa de la CUP a investir Artur Mas. El regidor la va convidar a intervenir després, tal com relata el diari La República.



Cómo ve Gabriel Magalhães a los catalanes, por Enric Juliana

Gabriel Magalhães


3- Magalhaes y la bola del Niño Jesús.

Gabriel Magalhães regresa a Barcelona para presentar en el auditorio de La Pedrera el libro El dret al futur / O direito al futuro, un compendio de los escritores catalanes y portugueses que a lo largo del último siglo han escrito o se han interesado por el iberismo. Iniciativa editorial del Institut Ramon Llull y la Universidad de Lisboa, en la que, junto con otros autores, he participado con un texto sobre el periodista Agustí Calvet, Gaziel. Magalhães, voz portuguesa en las páginas de La Vanguardia, nació en Luanda (Angola), país en el que su padre hizo el servicio militar y trabajó como geólogo. Se educó en el País Vasco (siempre en la senda de la geología paterna) y se formó académicamente en Salamanca. Actualmente es profesor de Literatura en la Universidad de la Beira Interior, una de las regiones de Portugal más próximas a Castilla. Conoce muy bien la cultura española clásica y ahora se está adentrando –con entusiasmo- en la cultura catalana. “Es la pieza que me faltaba para acabar de conocer la complejidad hispánica”, suele explicar.

A Magalhães de Catalunya le interesa el complejo juego de equilibrios entre sus componentes lingüísticos y culturales, la convivencia entre el catalán y el castellano, que juzga ejemplar. Le interesa, también, la tenacidad catalana. “Voy entendiendo el momento político. De la misma manera que hay un quijotismo castellano y un quijotismo portugués (el sebastianismo), creo que también hay un quijotismo catalán. Veo que los catalanes se apasionan con las ideas que pretenden cambiar la realidad mediante la ética; ideas redondas como la bola que sostiene en sus manos el niño Jesús de la Virgen de Montserrat. Creo, sin embargo, que la fortaleza de Catalunya está en su capacidad para el equilibrismo y el pacto. Seguramente ese equilibrismo provoca cansancio, mucho cansancio en este tiempo de crisis, pero yo diría que esa capacidad para el equilibrio y el pacto interno es su mayor fortaleza. No la dejen perder”.

Al marchar, Magalhães me promete una extensa carta, una carta de las de antes, sobre su última visita a Barcelona. Y me adelanta la siguiente conclusión: “Cuánto más aprendo sobre Catalunya, más la comprendo y menos la entiendo en su conjunto: es como un mosaico en perpetuo movimiento, imposible de fotografiar, porque siempre algo que se ha movido, y la imagen resultante termina teniendo alguna parte desenfocada”.  


(Magalhães ha escrito en La Vanguardia opiniones que me parecieron interesantes sobre Catalunya y los catalanes, me parece que hay que leer cuanto escriba sobre el tema. Publicado por primera vez en la Cuca de Llum el 01.12.2013 - Cuca de Llum)

23 de novembre del 2015

Niño Becerra: "La independència ja no depèn dels polítics espanyols, sinó dels inversors internacionals"

Santiago Niño-Becerra.


L'economista assegura que la classe mitjana "en 10 anys ja estarà liquidada" a conseqüència de la crisi


per Alèxia L. Ferret  - 23.11.2015
Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951) és economista. Des de l'any 1994 és catedràtic d'Estructura Econòmica a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). Amb el seu llibre El crash del 2010 va vaticinar una gran part de les conseqüències que tindria la crisi en el nostre país.


En quin punt es troba ara l'economia?
Les expectatives que vénen són molt dolentes. El 2016 serà un any molt complicat. Els bancs encara no s'han netejat. Hi ha un problema d'atur estructural que és irresoluble. S'està produint una reindustrialització a Europa, i això produirà més atur.  


I quan es tornarà a veure la llum?
Per molta gent tornar a veure la llum és tornar al 2006. I mai no tornarem al 2006. Aquella història d'eufòria fictícia s'ha acabat. Arribarem a una situació d'estabilitat però fins al 2023 o 2025 no arribarà. Res d'alegries.




Està morta la classe mitjana?
Sí. La classe mitjana ja no és necessària. Es va inventar després de la Segona Guerra Mundial en un moment en el qual es necessitava produir. Ara la història va cap a una altra banda. La classe mitjana és rendible si ella mateixa es manté, però en el moment que consumeix més del que genera…

 

No hi ha cap manera de recuperar-la?
No. Va ser característica d'un període de la història, però ja ha passat. Això no és una cosa que canviï d'un dia per un altre, però crec que en 10 anys ja estarà liquidada. Per això penso que crear la renda bàsica és imprescindible, per un tema moral, però també per uns mínims.


 

Ara mateix, més d'un 50% de la despesa social de l'Estat és per a pensions…
La solució és retallar les pensions. Ja s'ha fet una estimació de retallada mitjana que s'haurà de fer quan s'esgoti la caixa de reserva. Es començarà per les més elevades.


 

Quan es preveu que s'esgoti?
Jo he calculat que amb aquest ritme, en uns 4 anys aproximadament. Hi ha famílies que estan vivint de dues pensions. Per aquest motiu, la renda bàsica és imprescindible.  


Però l'esperança de vida cada vegada és més alta…
Això s'acabarà… Quan comencin a haver-hi retallades, l'esperança de vida baixarà. Això ja es va veure a Rússia. Quan va desaparèixer la Unió Soviètica, la sanitat es va enfonsar. En 6 anys, l'esperança de vida en va baixar 5. És una passada. A les ciutats grans apareixeran guetos, inclús amb separacions físiques.



I el concepte de l'Estat del Benestar?
També està mort. Si la recaptació baixa, això no s'aguanta.

 

Ara ve campanya electoral, i es faran moltes promeses econòmiques…
Durant les campanyes pots prometre el que vulguis perquè les promeses ningú no te les discutirà, perquè tu pots discutir les dels altres. Per mi els programes electorals no tenen cap validesa. Recorda la frase famosa: "No apujaré els impostos"…


Han perdut credibilitat?
La primera vegada que un membre del govern de Zapatero va utilitzar la paraula crisi va ser Pedro Solbes en una entrevista el 17 de gener de 2010. Jo penso que els polítics han perdut tota la credibilitat, però encara hi ha el costum de les campanyes…


I quan diuen que una Catalunya independent seria totalment inviable?
Fins que no passi no se sabrà si Catalunya serà viable econòmicament. El problema de Catalunya no és jurídic, sinó que és econòmic, perquè hi ha un dèficit interregional. Però la independència ja no depèn dels polítics espanyols, sinó dels grans grups inversors i econòmics internacionals. Espanya és el que és. No hi ha una dimensió.


Però per què?
Aquests grans grups tenen deute de Catalunya i d'Espanya, i inversions aquí. Poden arribar a la conclusió que Catalunya amb un altre estat jurídic pot ser beneficiosa per als seus interessos. Això és tan fàcil com agafar un telèfon i dir: 'Mariano..'. Juga a favor, que Catalunya és una de les quatre zones d'Espanya que té possibilitats. Això és una cosa a tenir en compte. Fins després de les eleccions, aquest tema estarà mort. Ara estem en un impàs. Entre el 21 de desembre i el 8 de gener quedarà molt clar què passarà a Catalunya. Les decisions ja no es prenen als governs, sinó a un altre nivell.

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/nino_becerra_la_independencia_ja_no_depen_dels_politics_espanyols_sino_que_depen_dels_grans_grups_153830.php#.VlJGj5DzzoQ.facebook

Pius Alibek, iraquià-assiri, entrevista: ‘Lamentem els atemptats mentre ens posem samarretes patrocinades per Catar’. Gènesi del conflicte d'Irak i Siria, complicitats i finançaments que el mantenen viu.


Pius Alibek. Foto Vilaweb

Entrevista al filòleg, escriptor i traductor iraquià assiri · Denuncia: 'Als països poderosos no els interessa resoldre el conflicte de Síria i l'Irac' 


Per: Pere Cardús Cardellach - Divendres  20.11.2015  - Vilaweb

Pius Alibek va captivar milers de lectors catalans l’any 2010 amb un llibre, ‘Arrels nòmades‘ (la Campana), que relatava la seva infantesa i primera joventut a l’Irac. Fill d’Ankawa, una població del Kurdistan, i d’una família assíria, Alibek dibuixava un país encisador i amb un futur prometedor. Però poc després de la seva emigració catalana, aquell paisatge es va esquerdar. I d’aleshores ençà, la guerra, l’odi, la violència, la venjança i la mà interessada i destralera dels països més poderosos no han deixat de contaminar i enverinar –en paraules d’Alibek– aquella terra fecunda i plena de gent emprenedora.

Ara que el conflicte de Síria i l’Irac ha colpejat amb tanta contundència al bell mig d’Europa, hem retrobat Alibek per demanar-li que ens expliqui com veu la situació allà i aquí. La seva veu crítica fa retrunyir la consciència i demana una autocrítica completa de nosaltres mateixos. El conflicte, massa sovint pensat des de la llunyania, és més nostre que no ens pensem. I és això que defensa Alibek en aquesta conversa.
 

—Com seguiu l’actualitat del conflicte de Síria, l’Irac i el Kurdistan?
—Principalment, a través de mitjans de comunicació d’allà i de la gent que viu allà amb qui parlo. Per curiositat, miro com interpreten la realitat d’allà els mitjans d’aquí.
 

—I és una interpretació correcta? —La lectura és completament diferent de la que fa la gent que viu el conflicte des del territori. Aquí se’n fa una lectura de comoditat, de donar per fetes certes coses, i tranquil·litzar les consciències. De tant en tant, surt alguna veu crítica que mira d’analitzar el conflicte des de l’angle veritable. El fet cert és que aquestes aproximacions són minoritàries aquí i sense massa ressò. Aquí predomina la informació generalitzada i generalitzadora, sensacionalista i tranquil·litzant.
 

—Potser és manca de proximitat?
—S’imposa gairebé sempre la informació que presenta el problema com una cosa llunyana i desvinculada de la nostra realitat. Per molts dels qui n’informen, el conflicte actual del Pròxim Orient no és del nostre món. Com si no tinguéssim res a veure. Sembla que tan sols en paguem les conseqüències perquè són uns eixelebrats.
 

—Hi teniu família o amics a Ankawa, al Kurdistan?
—Sí.
 

—I quina situació hi ha ara en aquelles terres?
—Com que és dins el Kurdistan, hi ha una calma momentània. Però és una bomba de rellotgeria. De moment, hi ha calma.
 

—Què trobeu a faltar en l’aproximació que es fa del conflicte d’aquí estant?
—S’ignoren informacions bàsiques. L’1+1. El causant de tot. Per exemple, tots sabem que la guerra de l’Irac va ser un crim organitzat. Va ser una gran mentida. Fins i tot els autors principals ho han confessat, excepte els espanyols, que s’aferren a dir no es van equivocar i allò va ser positiu per als interessos de l’estat espanyol. Però sabem que allò va ser l’inici de la destrucció i de la desgràcia d’aquella zona.
 

—El problema comença aleshores? —Ho sabem o no ho sabem? Si ho sabem, cal dir-ho. Aquest és el causant de la guerra actual i no cap altra cosa. Ens estalviem de reconèixer l’origen de tot plegat i ens posem a buscar causes alternatives. No té sentit fer anàlisis de la situació amagant la causa real. Quan els americans envaeixen l’Irac, un país dictatorial governat per un criminal aliat d’Occident durant bona part dels anys que ha estat al poder, aquest dictador imposava una constitució secular, laica. I no hi havia espai per al pensament polític religiós.
 

Era una dictadura que no deixava prosperar una visió política de la religió?
Sí. Aquesta era la realitat de l’Irac el 2003. L’envaeixen els americans amb els seus aliats i s’imposa la llei islàmica a l’Irac. I l’alternativa a la dictadura acaba essent un país islàmic governat per la xaria islàmica. I lliurat a l’Iran, que se suposava que era l’enemic més gran d’Occident i dels valors occidentals. Això és un fet i no es pot passar per alt com si no tingués transcendència respecte de tot això que passa en aquest moment. I ara han fet igual com van fer amb l’Irac: obrir les fronteres de Síria, desmantellar l’exercit i les forces de seguretat. I així, obrir les portes de terroristes fanàtics vinguts de tot arreu. Això va passar a l’Irac i ara passa a Síria.
 

—És com una segona part d’allò que va passar amb la invasió de l’Irac?
—L’una cosa no es pot aïllar de l’altra. Aquells que els anys vuitanta van reclutar gihadistes integristes i els van subvencionar per lluitar contra la Unió Soviètica a l’Afganistan, ara han fet això mateix. Exactament igual. Ho van fer a l’Irac i ho fan a Síria. I continuen essent els aliats incondicionals d’Occident. Les reaccions i les lectures que fan els mitjans d’aquí sovint fan riure.
 

—Per tant, no és un problema fonamentalment religiós?
—Una cosa és aferrar-se a la religió i a interpretacions extremes de la religió com a reacció a determinats interessos de la zona. Això és una lectura. Però vaig més enllà: s’ha fomentat l’extremisme. S’ha alimentat i armat. Perquè serveix els interessos dels governs occidentals.
 

—A Occident li interessa fomentar l’integrisme islàmic?
Cal diferenciar entre la política d’Occident i la població occidental. Això és importantíssim. Perquè el ciutadà europeu, per exemple, no acceptaria mai de la vida de fomentar l’integrisme islàmic. Però això ho han fet sempre els governs occidentals. Juntament amb els Estats Units i els seus aliats a la zona. Tots sabem que quan va començar el conflicte a Síria, l’Exèrcit Lliure no va tenir-hi un paper important perquè aviat va ser substituït per al-Nusra, una organització gihadista subvencionada i armada per poders occidentals a través dels seus aliats a la zona.
 

—Quins aliats?
—Principalment, els països del golf Pèrsic i Turquia. Això no és cap teoria de la conspiració. Són fets demostrats. En el moment que Turquia dóna suport a al-Nusra, és l’OTAN que hi dóna suport. I al-Nusra és al-Qaida. Es tracta d’una actuació completament deliberada. Al-Nusra pren tot l’espai que ocupava l’Exèrcit Lliure, que pràcticament desapareix. Un cop al-Nusra controla el terreny, comencen a entrar els mujahidins d’Estat Islàmic armats i carregats de ‘petrodòlars’.
 

—El problema el trobem a l’Aràbia Saudita i els emirats del golf Pèrsic?
Sabem perfectament que el bressol del fanatisme religiós islàmic és l’Aràbia Saudita i els seus aliats del golf Pèrsic. I sabem que no tan sols n’és el bressol sinó també la mina d’or. Una font de finançament. I això passa a la llum pública a Síria. Tothom estava d’acord que Aràbia Saudita i Catar subvencionessin al-Nusra al principi. Tot això són fets. Quan passa això que passa a París, la gent s’escandalitza.
 

—És normal. El conflicte impacta al cor d’Europa. Ningú no està preparat per a això…
Però fa tres mesos o quatre el rei d’Aràbia va ser en una platja pública francesa i la hi van tancar perquè es pogués banyar tranquil durant un mes amb el seu seguici de quatre-centes persones. I les forces de l’ordre es van oferir a protegir-la. I després es queixen pels atemptats. Quin és el doble joc que fem? Si som nosaltres mateixos que convidem els qui originen aquests atemptats i els tractem com reis.
 

Denuncieu una doble moral?
És clar. Lamentem els atemptats mentre anem pel carrer amb samarretes patrocinades per Catar. Ja ens podem anar queixant del terrorisme i l’integrisme islàmic! Aquesta doble moral, aquest joc brut, no té cap sentit. Si la gent vol enganyar-se i no vol veure què passa té el dret de fer-ho. Poden continuar enganyats durant molts anys. Però això no pot amagar els fets.
 

—Què en penseu de la reacció que ha tingut el govern francès després dels atemptats de divendres?
—És una reacció ridícula. Perquè hi ha un atemptat ens posem a bombardar. Què han bombardat? Què? Ha desaparegut Estat Islàmic? Són trenta mil combatents. El pressupost que l’administració nord-americana va destinar quan els d’Estat Islàmic eren vint mil superava els onze milions de dòlars per a combatre cada combatent. Però què és això? Què volen fer veure? Ara en lloc de vint mil ja són trenta mil, els combatents gihadistes. Què han bombardat els francesos? Amb quins resultats? I la gent innocent que s’hi ha mort?
 

—En diuen ‘danys col·laterals’ …
—Per què els innocents que moren per aquests bombardaments són danys col·laterals i els que moren a París o a una altra capital europea són víctimes? On som, a la borsa de les vides humanes? Són participacions amb valor diferent segons on has nascut? La vida humana val tant a Síria, com a París com a l’Àfrica. Val igual! Mentre els governants ens vulguin convèncer que no val igual anirem per mal camí.
 

Què s’ha de fer per esborrar d’una vegada per totes la barbàrie d’Estat Islàmic?
—Hi haurà solucions quan es vulgui que n’hi hagi. Però no volen solucions.

 

—Qui no les vol?
—Els poders occidentals i els seus aliats a la zona, que han provocat aquesta situació i no l’han volguda resoldre. No els interessa resoldre-ho. Podrien dir: ‘Reunim-nos. Tenim una realitat que és aquesta. Què ha causat aquesta situació? Tenim Estat Islàmic que és una aberració –la més gran de la història de la humanitat, juntament amb l’extermini nazi. Què ha portat aquí? Un, dos, tres i quatre. Què podem fer per resoldre-ho? Un, dos, tres, quatre. Anem per feina.’ Això s’ha fet? No s’ha fet. D’acord. A veure, Turquia ha de segellar les seves fronteres. Però les té obertes pels combatents que volen anar a fer la gihad.
 

—Però quines són les accions concretes que es podrien fer?
—D’entrada, vull deixar clar que jo no sóc estrateg. Si vols combatre algú, la primera cosa que has de fer és tallar-li les vies de subministrament que li dóna poder: econòmic o d’armament. Si es tanquen les fronteres de Turquia als combatents, ja els has mig ofegats. Oi que Turquia és a l’OTAN? Doncs que despleguin forces de l’OTAN a vigilar la frontera. I que vigilin que la intel·ligència turca i la policia no donin suport a Estat Islàmic. I que no trafiquin amb petroli a través de Turquia. I que el Kurdistan aturi el tràfic de petroli a través del seu territori. Amb això ja hauríem ofegat la meitat del subministrament d’Estat Islàmic.
 

—Què més es pot fer?
Agafem els països del golf Pèrsic –sobretot Aràbia i Catar– i els diem: ‘Escolteu, si passa un sol dòlar d’ajuda econòmica a Estat Islàmic, tindreu un embargament com el que es va fer a l’Irac, Cuba o l’Iran.’ I ja està! Ja s’ha acabat Estat Islàmic! Amb aquestes dues accions –tallar subministrament per fronteres i finançament dels països del golf Pèrsic–, s’ha acabat. Ja no cal bombardar.


—I per què no es fa?
No es fa perquè no interessa. No ens podem deixar enganyar. Estat Islàmic és el resultat de la política criminal dels països poderosos. Conjuntament amb els seus aliats a la zona. Vejam, Estat Islàmic què pretén? Construir un estat islàmic. Un estat teocràtic. A qui interessa això? A tots els països teocràtics de la zona. Quins són? L’Iran, Aràbia, Catar, tots els països del golf Pèrsic, i l’Irac està en via de ser-ho. Per tant, construir un altre país teocràtic a tots aquests països ja els deu semblar bé. Per què no es combat els països teocràtics en lloc de criticar tant la manca de llibertats a la Xina, per exemple?
 

—Són coses diferents.
I per què es permet al rei d’Aràbia i als emirs aquests del golf Pèrsic –que són els que financen l’integrisme– que vagin a Marbella a passar-ho bé amb tots els privilegis i totes les atencions? Són els que subvencionen els que fan els atemptats! És que és molt fort! Si volem viure amb aquesta doble moral, diguem-ho i acceptem la situació. Diguem que la nostra prioritat no és la vida humana, sinó el nostre benestar. Però aleshores no fem escarafalls quan els atemptats ens toquin de prop.
 

—No hi ha consciència d’aquesta complicitat que denuncieu?
És que Turquia permet que passin les cisternes de petroli d’Estat Islàmic per la seva frontera. Si passen la frontera, és perquè a l’estat turc ja li va bé. Tan simple com això. Si l’exèrcit turc volgués evitar el pas de cisternes de petroli, no podrien passar. No parlem de passar una agulla, que te la pots amagar. Parlem de camions que es veuen d’una hora lluny!
 

—La clau és aturar el finançament que rep Estat Islàmic.
—Evidentment. Com s’ho fa Estat Islàmic, per tenir l’obediència de la població? Tothom qui es faci combatent té cobertes les necessitats de la seva família. Li donen un sou en canvi de tapar la seva dona i segueixi les instruccions que rebi. I la gent desesperada diu: ‘Almenys aquests em donen menjar. Si la meva dona s’ha de tapar, que es tapi. I si jo he de pregar cinc cops el dia, ja pregaré.’ I, de sobte, aquell individu que tenia una actitud laica i respectuosa amb totes les religions es torna fanàtic. I alguns diuen que la culpa és de la religió. I no. Totes les religions monoteistes són igual de fanàtiques o de respectuoses. Depèn de l’ús que en fan determinats individus.


—Les guerres successives han triturat el país i la societat dels vostres orígens. Creieu que es podrà recuperar l’esperit modern i cohesionat dels temps que hi vau viure?
Costarà molt perquè a l’Irac hi ha hagut una destrucció de la infrastructura bàsica i de l’entitat iraquiana sistemàtica durant més de trenta anys. I això és molt difícil de recuperar. Un terreny de cultiu contaminat o enverinat, si no hi aboquem més verí, al cap de trenta o quaranta anys es pot recuperar i tornar a donar fruits. Però si continuem abocant-hi verí, serà impossible de recuperar-lo mai. Que l’Irac torni a recuperar l’esperit d’aquells anys quan jo hi vaig passar la infantesa dependrà de la voluntat d’abocar-hi verí dels poderosos. De moment, la voluntat és clara i no deixen d’enverinar-la.
 

—Heu pensat de tornar-hi algun dia?
—M’hi nego. No ho vull.

http://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-pius-alibek-lamentem-els-atemptats-mentre-ens-posem-samarretes-patrocinades-per-catar/


 

19 de novembre del 2015

Ara sí, cap a l'acord independentista. Junts pel Sí i la CUP multipliquen les negociacions. Ja no qüestionen Mas. La decisió es pot aprovar el dia 29.

Els diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant
Els diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant   |   Jordi Borràs

El president Artur Mas sortint del despatx al Parlament
El president Artur Mas sortint del despatx al Parlament   |   Jordi Borràs
 
 
 
per Lluís Bou 19 de Novembre 2015
Canvi de rasant. Anem cap a l'acord independentista i una nova investidura. Junts pel Sí i la CUP estan multiplicant les negociacions per arribar a un acord, i les dues parts asseguren que el clima ha millorat. I a més avui han començat les escenificacions preparatives al Parlament. La CUP ja no posa en el punt de mira Artur Mas, sinó la consecució d'un pacte polític satisfactori, i aquest sembla possible. Els moviments no són fàcils però ja no són impossibles.

Les tres meses negociadores que estan en funcionament entre Junts pel Sí i la CUP estan treballant de forma accelerada. Es van reunir ahir, ho faran avui i ho tornaran a fer demà. Pel que diuen alguns negociadors des d'ahir estan arribant a acords. Treballen sobre la desconnexió, el procés constituent i un pla de xoc contra la pobresa. El malestar que regna en el sobiranisme pesa com una llosa sobre els negociadors i els dóna pressa. Mas participa en les converses quan se celebra el que ells en denominen "un plenari".  

Un diputat de la CUP, dels considerats colom i partidari ferm de pactar, m'assegura que hi ha possibilitats. "Mentre vegis que hi ha reunions de les meses de negociació, i que aquestes se celebren cada dia, és que anem bé". Un dels màxims col·laboradors de confiança de Mas va en la mateixa línia. "Avui encara no he parlat amb el president, però des de fa algunes hores tenim bons ímputs. Sembla que sí que hi pot haver acord".
 
En política abans d'un acostament hi ha una preparació del terreny, la construcció d'una pista d'aterratge. I això és el que estan fent. Aquest matí s'ha fet evident al Parlament. Venim d'una investidura fallida, i això implica recompondre peces. El líder parlamentari de la CUP, Antonio Baños, i el de Junts pel Sí, Jordi Turull, han estat intercanviant papers dins l'hemicicle del Parlament. Era per una declaració insitucional, però normalment aquestes negociacions es porten en privat i ho han volgut mostrar a tothom.



La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira
La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira   |   Jordi Borràs

 
 
Després la CUP ha fet una roda informativa que en realitat s'adreçava al seu electorat, segons reconeixien després alguns diputats. S'ha defensat de les crítiques, ha marcat perfil, però ja no ha parlat de Mas i ha remarcat a les seves bases que seran elles les que ratificaran un possible acord. A la CUP coexisteixen diferents sensibilitats, i estan tenses.

L'acord inicial no pot trigar gaire dies. La CUP reunirà la setmana vinent les seves assemblees territorials per començar el debat, entre dimarts i dijous. I el dia 29 l'assemblea informativa que havia anunciat aquest partit es pot transformar en una assemblea oberta, per prendre la decisió final. "El nostre funcionament requereix fer les passes, però el que garantim és que el nostre funcionament no endarrirà l'acord", assenyala un parlamentari cupaire als passadissos de la cambra.


El coordinador de CDC, Josep Rull
El coordinador de CDC, Josep Rull   |   Jordi Borràs
 
 
El ple del Parlament ha estat desolador, perquè a causa de la situació de provisionalitat del govern ni tan sols s'ha pogut fer sessió de control, però finalment han tornat les bones cares  als polítics sobiranistes. Tot al contrari, als de l'unionisme.
 


17 de novembre del 2015

"No asfixiem el procés", per Andreu Mas-Collell - Dos reccions del govern en funcions devant la manca d'acord amb la CUP.


El conseller Andreu Mas-Collell en una foto del Diari de Girona



ANDREU MAS-COLELL 

Voldria fer algunes consideracions sobre el debat d’investidura que va tenir lloc del 9 al 12 de novembre. Ho faig a títol personal, però des del punt de vista del centre catalanista, avui sobiranista, que és el dels governs dels darrers cinc anys presidits per Artur Mas.

El desenvolupament normal d’aquest debat hauria d’haver estat que, davant un gran objectiu compartit i la composició del Parlament, el president Mas hagués comptat des del primer dia amb els vots necessaris de la CUP, sense condicionants majors. Però no ha estat així. Per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític. Ha aconseguit del Parlament, gratis, una resolució de sobirania prèvia a la formació de govern, ha aconseguit determinar l’estructura del futur govern i, encara més important, ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiança en deu mesos). Però, així i tot, ha respost “no” i “no” a la investidura. Ara parlen d’acords estables i, més enllà del que van introduir a l’annex de la resolució de sobirania, posen 53 condicions sobre la taula. Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar el lideratge del president Mas i controlar externament el proper Govern?

El tipus de coresponsabilització a la qual la CUP sembla aspirar tindria efectes molt negatius sobre el procés polític català. El protagonisme de la CUP planteja com a mínim tres problemes.

En primer lloc, la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent. La pressa a impulsar una resolució de sobirania amb un govern encara en funcions, i que s’imposa a un govern encara inexistent, n’és bona mostra (una conseqüència absurda ha estat convertir els membres del govern en funcions en involuntaris policies del Tribunal Constitucional). És evident que el recorregut que tenim al davant demana cautela i molta atenció al manteniment de grans majories alineades amb el procés. No és clar que això a la CUP li importi.

En segon lloc, no faig cap descobriment si dic que la CUP és un partit anticapitalista d’extrema esquerra. Això és perfectament respectable i, certament, formar majories parlamentàries obliga a ser flexible i a arribar a compromisos. Ara bé, és de sentit comú que, si la CUP insisteix a fer molt presents les seves inclinacions i prioritats en el programa del proper Govern, el suport al procés per part de sectors de les classes mitjanes es pot erosionar. Com a membre dels governs dels darrers cinc anys em permeto expressar la meva inquietud per demandes, recollides en les 54 condicions, que impliquen tirar enrere algunes de les bones polítiques i bones realitzacions d’aquests governs (per exemple, el decret de plantilles d’Ensenyament, o el VISC+ de Salut).

Finalment, tant o més seriós és que la CUP s’ha definit com a euroescèptica i antieuro. Associar-nos, encara que sigui indirectament, amb aquestes posicions ens fa mal en un front absolutament vital: el front europeu i internacional. El procés català ha gaudit de comprensió, fins i tot de simpatia, a la premsa i mitjans de comunicació internacionals. Però en aquests àmbits la percepció de dependència envers la CUP genera reaccions molt fredes, sinó gèlides. Ho hem vist fa pocs dies amb un editorial del Financial Times que només podem descriure com a molt negatiu cap a nosaltres i cap al moment que viu el procés.

Com a conclusió: de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions. Ja sé que aquest parer pot portar a noves eleccions al mes de març. Si és així estic convençut que el president Mas sabrà explicar en la nova campanya electoral on som i per què hi som, i que els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés.