Els quinze magistrats de la gran sala presidiran demà dues vistes que marcaran la sentència europea sobre l’amnistia: una que implica trenta-cinc ex-alts càrrecs per l’1-O i una altra sobre els CDR de l’operació Judes
13.07.2025 - Vilaweb - Josep Nualart Casulleras
La gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea viurà demà una jornada intensa, decisiva, en què els quinze magistrats que la conformen examinaran amb lupa la llei d’amnistia. Ho faran perquè hi ha uns tribunals espanyols que es neguen a aplicar-la en uns casos concrets, i qüestionen el cor de la llei, i que s’adeqüi a la normativa europea. El Tribunal de Comptes espanyol fou el primer a enviar unes preguntes pre-judicials al TJUE, tan bon punt la llei va entrar en vigor l’11 de juny de l’any passat; d’aquesta manera aturava l’aplicació de l’amnistia als trenta-cinc ex-alts càrrecs acusats d’haver desviat entre tres milions d’euros i cinc per a l’organització del referèndum de l’1-O i per fer tasques d’internacionalització del procés. Entre els acusats, hi ha els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i uns quants ex-consellers, entre els quals, Andreu Mas-Colell, Lluís Puig i Toni Comín, i també ex-alts càrrecs com l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo i l’ex-representant del govern davant la UE Amadeu Altafaj.
El TJUE sotmetrà a examen l’amnistia, però també la pretensió clarament obstructiva del Tribunal de Comptes, en la sessió del matí. A la tarda, el mateix tribunal ha assenyalat una altra vista, la de les preguntes pre-judicials de l’Audiència espanyola sobre l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme de l’operació Judes. Segons la llei, ja haurien d’haver estat amnistiats, però el tribunal no ho va fer, perquè va formular una bateria de preguntes a Luxemburg sobre la possible vulneració de la directiva europea contra el terrorisme si els amnistiava.
Per això és tan decisiva aquesta jornada del 15 de juliol, perquè servirà, d’una banda, perquè el tribunal encamini un dictamen general sobre la validesa de la llei d’amnistia d’acord amb el dret de la Unió, i, d’una altra, perquè permetrà de desencallar definitivament la situació de persones que fa uns quants anys que viuen amb l’angoixa d’una possible condemna que posi en perill tot el seu patrimoni o bé que els tanqui a la presó durant molt de temps.
Les primeres preguntes i la pretesa “autoamnistia”
La consellera delegada encarregada del judici al Tribunal de Comptes pels diners emprats per a l’1-O i la internacionalització del procés va aturar de seguida l’amnistia a trenta-cinc acusats quan va formular les pre-judicials al TJUE.
La qüestió central que planteja la consellera del tribunal Elena Hernáez és que l’amnistia als acusats de responsabilitat comptable (que seria extensible als acusats del delicte de malversació en els tribunals ordinaris) pot vulnerar l’obligació de perseguir els qui posen en risc els interessos financers de la UE. Hernáez parla en les seves preguntes “d’actuacions de corrupció” en la gestió del patrimoni públic de la Generalitat, i diu que poden haver causat “un risc o perjudici potencial en el pressupost de la UE perquè n’haurien afectat la partida d’ingressos”.
Com que la llei d’amnistia exclou que en siguin beneficiaris aquells que estiguin implicats en casos que hagin posat en risc els interessos financers de la UE, Hernáez explora aquesta via per mirar d’impedir que siguin amnistiats Puigdemont, Mas, Junqueras i els altres trenta acusats. Però no ho tindrà pas fàcil, perquè una de les parts personades en aquest procediment, la Comissió Europea, ja ha deixat clar en les seves al·legacions que no veu de cap manera perjudicats els interessos de la UE en cas que s’amnistiï aquesta causa.
La Comissió sí que assenyala, sorprenentment, un altre aspecte de la llei com a problemàtic: considera que és una “autoamnistia”, perquè, segons que diu, “els vots dels beneficiaris han estat fonamentals perquè [la llei] s’aprovés al parlament espanyol i perquè el projecte de llei és part d’un acord polític per a aconseguir la investidura del govern d’Espanya”. Un argument polític forçat i provocador enmig d’un debat jurídic d’un alt nivell i de molta complexitat que, segurament, es pot explicar per la influència de juristes espanyols als serveis jurídics de les institucions europees, com ara el parlament i la Comissió mateixa, fruit d’un pla calculat en l’època culminant del procés i de què encara veiem les conseqüències. En efecte, l’espanyol Daniel Calleja, molt vinculat al PP, dirigia els serveis de la Comissió quan es van preparar les al·legacions.
Caldrà veure com reaccionarà el tribunal a un argument així. De moment, segons la documentació que ha pogut consultar VilaWeb, és una qüestió que ja ha plantejat obertament a les parts, perquè s’hi pronunciïn. La sessió del matí, dedicada a aquesta pre-judicial, es dividirà, d’entrada, en tres blocs: un primer que qüestiona la pertinença que organisme com el Tribunal de Comptes, que no és un tribunal pròpiament, per més que tingui aquest nom, té competència per fer preguntes al TJUE; un segon sobre la suposada afectació dels interessos financers de la UE, i un darrer bloc sobre aspectes relatius a l’afectació de drets fonamentals, una bona part dels quals ja han estat resolts per part del Tribunal Constitucional espanyol, inclosa la suposada “autoamnistia”.
El cas dels CDR
Pot ser que el tribunal vulgui esbandir aquesta qüestió, la de la pretesa autoamnistia, i clarificar el camí. Perquè, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb, al tribunal està sorprès pel fet que la Comissió formuli aquest argument en la causa del Tribunal de Comptes però no en les al·legacions sobre les preguntes de l’Audiència espanyola al TJUE per l’amnistia dels CDR acusats de terrorisme. La Comissió ho haurà d’explicar demà. A més, les altres parts de la causa del Tribunal de Comptes, és a dir, les defenses de la trentena d’acusats, Societat Civil Catalana, l’advocacia de l’estat espanyol i la fiscalia espanyola, a part de la Comissió, hauran d’explicar davant els quinze magistrats si d’això se’n pot dir “autoamnistia”, si és comparable amb casos en què les amnisties s’han usat per a la impunitat de crims i vulneracions greus dels drets humans.
La Comissió sí que ha estat més clara en les seves al·legacions en la validesa de l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme, perquè ha deixat clar que no veia que això signifiqués cap vulneració de la directiva europea contra el terrorisme, com sí que insinua l’Audiència espanyola en les preguntes que va formular i tal com afirma rotundament la part acusadora actualment en aquest procediment, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme (ACVOT), actualment en mans de dirigents espanyolistes.
Una vista al matí i una altra a la tarda: tot un dia en què els quinze magistrats de la Gran Sala del TJUE sotmetran a un examen minuciós la llei d’amnistia, que ja ha tingut l’aval recent del Tribunal Constitucional espanyol. Però resta la part més decisiva, més definitiva: o bé que Europa tanqui la qüestió amb pany i forrellat i pari els peus als jutges espanyols que volen incomplir la llei, o bé que deixi massa escletxes obertes i doni aire a un poder judicial que encara manté viva la rebel·lió contra la llei (la llei d'amnistia soposo. Cuca de Llum).
