El Nacional - Elisa Beni - Barcelona. Dimecres, 14 de juny de 2023.
"Complir la llei és millor que fer-la"
Thomas Jefferson
La setmana que ve sabrem si el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) responsabilitza Meritxell Batet, candidata per Barcelona, a Pilar Llop i a Ander Gil del procés avortat de renovació del CGPJ.
Cinc anys, tot un segon mandat, amb l'agònic Consell sense renovar. Tot
damunt davall. Tenim bastant clar que el PP va trencar de forma
trapassera tres vegades els acords previs amb el PSOE, però ens
n'oblidem que la llei no estipula que uns senyors socialistes i uns
altres peperos es reuneixin a posar noms i vets als membres del CGPJ; la
llei el que ordena és que les llistes de candidats procedents de
l'elecció dels jutges siguin votades a les Corts i obtinguin una majoria
qualificada de 3/5. S'ha fet això en algun moment? Saben que no. Sobre
la responsabilitat per no haver dut a terme aquesta votació ordenada per
la llei —que apunta directament als presidents d'ambdues cambres— es
pronunciarà Estrasburg el dia 22. En plena campanya sabrem si Meritxell
Batet, Pilar Llop i Ander Gil, van seguir les indicacions del seu partit
i van desatendre les de la llei que els obligava. Ni més ni menys.
Em fa mal la boca
d'explicar-ho sense gaire eco, perquè és més polaritzador i dona més
relat, oblidar el veritable procediment recollit en la legislació. Les
llistes dels jutges candidats —entre qui ses senyories han de triar— van
arribar a temps al Congrés i al Senat i allà van quedar, en uns
llimbs de cinc anys. Han estat sis magistrats, representats per Vicente
Tovar —advocat i magistrat en excedència especialitzat en plets de dret
judicial—, els qui, donant un cop de puny a la taula, van decidir
anar-se'n a Estrasburg, després que el Constitucional els fes una finta i
ni admetés a tràmit la seva única possibilitat de recurs. Ni les
cambres, ni el Constitucional, ni el Govern no van trobar cap problema
en què no es procedís segons la llei; no cal dir que al Partit Popular
li pressuposem el seu afany actiu i sostingut de mantenir bloquejat
l'òrgan fins que ells manin i puguin fer el que els doni la gana.
Els sis jutges de l'associació Francisco de Vitoria han al·legat la vulneració dels articles 6 i 8 del Conveni
en no votar-se les seves candidatures. No deixa de tenir la seva gràcia
que, en el seu cas, també sigui Europa l'única esperança que es
reconegui que s'ha incomplert el procediment legislat. No existeix
jurisprudència de cap tipus —ni nacional ni del TEDH— sobre la qüestió,
així que existeix possibilitat que l'estirada d'orelles es produeixi.
Els magistrats van quedar en els llimbs de les cambres i "no han pogut
modificar el seu estatus professional ni optar a altres destins, ni fer
plans de futur" durant cinc llargs anys, ja que fer-ho significava
perdre les condicions existents en el moment en què van ser promulgats
candidats. Això és com si es confeccionen les llistes i després mai no
es posen les urnes. Al·leguen a més que s'han vist afectats per la
polarització i les acusacions de politització que han planat sobre el
mer fet d'aspirar al CGPJ. He d'aclarir que entre els recurrents només
hi ha un nom molt conegut, la resta són jutges de Càceres, Tenerife o
Móstoles, que van ser votats pels seus parells per ser vocals. També
enganyen els que pretenen que els jutges no participen en la selecció de
vocals, en realitat són els que elaboren les llistes que després han de
ser votades.
Un comença per pactar fora, per assegurar les votacions, i acaba per
comportar-se com si aquest pacte fos el mètode legal de renovació.
L'Advocacia de l'Estat ha intentat contrarestar els seus arguments
davant el TEDH al·legant que no s'hauria vulnerat el seu dret a què els
tribunals salvaguardin els seus "drets civils", ja que ser elegit vocal
del Consell seria un "dret polític". Té molta tela
aquesta postura, que obvia que el mateix TC va prohibir que es
mimetitzés l'elecció de vocals amb les majories de les cambres i perquè
contradiu el que recull la llei del Poder Judicial: "aquest enfocament
només pot respondre a la perversió i polarització política patida per la
institució", diuen els demandants. I és que un comença per pactar fora,
per assegurar les votacions, i acaba per comportar-se com si aquest
pacte fos el mètode legal de renovació. I un comença per trencar la
túnica del CGPJ i repartir-se-la i acaba per defensar que el suport
polític que els donen als jutges, converteix la seva voluntat de ser
vocals en un acte polític. Perversió, no ho poden argüir millor.
L'altre argument de l'Advocacia de l'Estat els farà
gràcia. Afirmen que pretendre que la inacció del Congrés i el Senat, el
seu incompliment de la Constitució i de la llei, pot ser recorregut
davant de qualsevol tribunal, suposa un intent "de control
jurisdiccional de l'activitat parlamentària" que és inadmissible. No els
fa el riure? En aquest país, en el qual s'ha portat els tribunals fins i
tot que no es votin coses als parlaments, resulta que pretendre que
algú els obligui a complir la llei per no perjudicar persones concretes
és entrar "en el funcionament intern del Parlament". Que en aquest món
traïdor res no és veritat ni és mentida, sinó del color amb què es mira.
Això no ho posa a les al·legacions del Govern, però podria haver-ho fet
perfectament.
Per tota indemnització, els magistrats recurrents demanen un euro
simbòlic per cap, per danys morals, i el pagament de les costes de tot
el procediment legal que han hagut de fer. El que busquen, òbviament, és
que algú a Europa deixi al descobert les anomalies què ens han abocat a
un Consell zombi durant cinc anys.
El mateix d'una vegada algú deixa clar que més enllà de les
trapelleries del PP, que han estat infames, la sortida que quedava no
era prohibir els nomenaments ni altres mesures estrambòtiques, sinó,
simplement, complir la llei
El cas és que, en contra del que pretenia el Govern, el TEDH va
admetre tràmit i va avisar que fallarà que resoldrà el dia 22. Potser,
per fi, algú deixa clar que més enllà de les estrafolleries del PP, que
han estat infames, la sortida que quedava no era prohibir els
nomenaments ni altres mesures estrambòtiques, sinó, simplement, complir
la llei: convocar les votacions i votar. Si després no s'aconseguien els
3/5, doncs aquí pau i després glòria, a iniciar de nou el procés i
seleccionar nous candidats. Però això no ho van fer els presidents de
les cambres i hem de pensar que no ho van fer perquè el PSOE no volia
que es fes.
A veure què en pensen els d'Estrasburg, que aquesta mateixa setmana ens han donat un altre calbot dels bons per condemnar un gallec que va dir "puta bandera". No guanyen per a ensurts en el TEDH.
__
