23 de juny del 2024

Ferran Adrià dona una Master Class sobre creativitat, innovació, i fins i tot de pedagogia

 
 NO US HO PERDEU: 
Aclara conceptes, definit-los bé:
creativitat, excel.lència, innovació, visió empresarial...

Lluís Llach escollit com president de l'Assemblea Nacional Catalana: “El cop d’estat és aquí; o ho assumim, o no sé què fem” (06.06.2024) - i 2) Entrevista del diari 'ARA' a 20.06.2024 (vídeo 41 min)

 

 Vídeo de l'entrevista, diara ARA (40 min)(20.06.2024):
 
 
 
 
LA NOTÍCIA DE LA SEVA ELECCIÓ:
 

 
Vilaweb - Txell Partal - 05.06.2024 
 
(...)   Per què vau decidir de fer el pas?
—Penso que en aquests moments és necessari que hi hagi algú que vagi a la gent i li digui: “Escolta, ens hem de mobilitzar una altra vegada.” Potser segons qui els ho digui no li faran cas, però si ho diu un cantant… [riu]. Hi ha feina a fer, i crec que si veuen que jo m’hi poso, la gent s’adonarà que cal tornar-s’hi a posar. Hi ha molta gent que em diu: “Quan aneu de veritat, aviseu!” No, senyors, no hi serem a temps, d’avisar-vos, perquè estem en una situació de desfeta nacional. Ens hem de mobilitzar abans. Ningú no ens avisarà. Ho hem de fer nosaltres mateixos. Davant d’aquesta situació, vaig pensar que havia de dir que sí. Assumeixo tots els problemes i contradiccions… És molt difícil, sobretot en les entrevistes, separar el Lluís Llach de tota la vida del president de l’ANC. Al final els periodistes acaben barrejant les coses i això porta confusions. Ara toca aprendre a gestionar-ho tot plegat, però espero que em corregiré aviat. (...)

Què va passar de dissabte a dissabte? Com ho vau aconseguir, d’obtenir els dos terços del secretariat? Vau pactar? Hi va haver acords?
—Crec que “acords” no és la paraula. Però sí que alguna gent, encara que he de dir que poca –perquè al final va anar d’un vot–, ens va escoltar. Vam tenir temps d’explicar-nos. Cal recordar que el primer dissabte no vaig ser president perquè em faltava un 0,3% dels vots per a arribar als dos terços. Al final entenc que algun secretari que no era gaire adscrit ni a l’un cantó ni a l’altre, va decidir votar-me. Cal recordar que els estatuts són els estatuts, i hem estat elegits tenint-los en compte. Però passa que els secretaris nacionals que anaven darrere meu tenien 20.000 vots acumulats. L’altre grup, uns 10.000… Per tant, tenim una altra vegada una majoria molt forta. Encara més si n’exclous els vots de Josep Costa, que ha mantingut una actitud de neutralitat en tot moment. Veient això, suposo que algú va decidir que no podia continuar bloquejant. De totes maneres, hem parlat. De fet, vull integrar gent de l’antic secretariat.

Per tant, continua havent-hi tensió dins el secretariat?
—Aquest dissabte ens tornem a reunir. Tenim urgència. Cal decidir coses. Tenim l’Onze de Setembre a la cantonada. En conseqüència, espero que dissabte puguem començar a parlar de coses i anem llimant posicions. Crec que, a mesura que expliquem la voluntat d’acció, ens entendrem. El programa polític que volem aplicar no mereix aquest blocatge. Tot i que entenc que hi hagi gent que no happ7⁷7p7pl0gi entès la meva opció tan contrària a la llista cívica. Potser em vaig equivocar, però intentava defensar l’Assemblea. Creia que comprometre l’ANC a una única opció parlamentària era un greu error. Puc arribar a entendre el recel, però estic segur que ens entendrem.

La primera cosa que vau fer com a president va ser anar-vos a manifestar amb els pagesos. Dimarts vau anar a la protesta davant la comissaria de la Via Laietana. Entenc que la mobilització serà important…
—Vull que hi hagi mobilització, però basada sobretot en les conseqüències de la nostra dependència. Qui em coneix una mica, sap que per a mi la independència va més enllà de les reivindicacions històriques, nacionals, lingüístiques o identitàries; és sobretot servei. Voldria fer entendre a la gent de l’Assemblea que a partir d’ara ens hem de posar al servei de les conseqüències de la dependència.

Què voleu dir?
—Per què protesten els pagesos? Els seus problemes són conseqüència d’una administració absurda que els entrebanca amb burocràcia i exigències i que després es passen per l’aixella, quan arriben a acords monàrquics amb el rei del Marroc. O una mundialització que els fot pel davant i pel darrere. També és culpa d’una manipulació econòmica dels oligopolis que els escanyen. Tenint en compte tot això, crec que és important que ells sàpiguen que per a nosaltres són una estructura d’estat. I que, per tant, som al seu costat per mobilitzar-nos. I així ho farem en tot allò que calgui. Anirem també al costat d’aquells que diuen que la independència comença a les vies del tren. Cal explicar-ho. La desinversió en les nostres estructures, com també la desnacionalització del país, ens han dut on som. La desnacionalització no ve només per la llengua, també ve per les estructures, que no fan més que afeblir-nos com a societat. I quan la gent dels CAP es manifestin, també hi serem! I quan arribin immigrants i els enviïn a l’Estartit en un hotel, i estiguin allà durant sis mesos, i només els ensenyin dues hores de castellà la setmana, caldrà anar-hi. Caldrà deixar de fer ganxet a casa, i anar allà i explicar-los que aquí es parla català. Oferir-los ajuda per a aprendre la llengua. Explicar-los on són. Coses tan senzilles com que si diuen “bon dia” la gent els respondrà amb un somriure. Cal que utilitzem les eines que tenim. No tenim les eines del poder polític o econòmic, però tenim la ciutadania i l’hem d’utilitzar. Sense oblidar les funcions que cada assemblea local decideixi, cal incloure en les seves funcions tot això que us explico… Cal que participem en totes les lluites.

 Quina relació creieu que s’ha de tenir amb la resta d’entitats?
—És necessari que deixem de veure l’Assemblea com l’únic protagonista. Humilment, hem d’entendre que per a aconseguir la independència, en un país tan complex com el nostre, cal que treballem amb organitzacions que potser no hi coincidim al 100%. S’ha d’acabar que anem a mata-degolla amb la resta d’entitats. Si treballem en qüestions relacionades amb la cultura, cal comptar amb Òmnium Cultural. Si treballem en la projecció exterior, hem de treballar amb el Consell de la República. O si fem feina municipalista cal tenir en compte l’AMI. Cal fer-ho amb humilitat, i alhora sense perdre la transcendència de l’Assemblea, perquè, juntament amb els CDR, som de les organitzacions més poderoses que tenim, en l’objectiu de la independència. Però això no ha de voler dir quedar-nos sols, cal obrir finestres i tornar-nos a comunicar. El que necessita l’independentisme, dins el món de les entitats, és el que necessitem en l’àmbit polític: que cadascú de nosaltres ocupi un espai en la defensa dels nostres paràmetres convivencials nacionals, des de la llengua a les necessitats econòmiques. Si cadascú s’especialitza en la seva funció serem molt més efectius. Mira, ara m’ha vingut un tema el cap. És antic, però crec que ajuda a entendre. És tot allò del consum estratègic. Si en lloc d’haver-ho fet des de l’Assemblea s’hagués fet des del Consell de la República no hauríem tingut els problemes judicials que vam tenir… Cal que col·laborem per ser més efectius.

 
 
__

Cambio climático. ¿Riesgo de glaciación?: Lo que podemos esperar con el posible colapso de la AMOC (antes llamada corriente del Golfo). v.3

 


La Corriente Meridional de Retorno del Atlántico (AMOC, por sus siglas en inglés), una de las principales arterias del sistema climático de la Tierra, está mostrando signos preocupantes de debilitamiento.
 
 
 Sergio Parra - Periodista especializado en temas de ciencias, naturaleza, tecnología y salud - 11.06.2024


La AMOC juega un papel esencial en la regulación del clima global, transportando agua caliente desde los trópicos hacia el Atlántico Norte y devolviendo agua fría hacia el sur.
 
 La Corriente Meridional de Retorno del Atlántico (AMOC, por sus siglas en inglés), una de las principales arterias del sistema climático de la Tierra, está mostrando signos preocupantes de debilitamiento. 
 
Este fenómeno, que actúa como un disipador [distribuidor de calor] de calor para nuestro planeta, se enfrenta a una desaceleración que podría desencadenar efectos catas-tróficos. Las implicaciones de su posible colapso han encendido las alarmas entre los científicos y el público en general.
 

¿QUÉ  FUNCIÓN  TIENE LA  AMOC?

La AMOC juega un papel esencial en la regulación del clima global, transportando agua caliente desde los trópicos hacia el Atlántico Norte y devolviendo agua fría hacia el sur. Este proceso no solo mantiene temperaturas más templadas en Europa, sino que también es responsable del transporte de nutrientes vitales para la vida marina
 
Sin embargo, recientes estudios sugieren que esta corriente podría colapsar mucho antes de lo previsto, incluso en la década de 2030, una predicción mucho más alarmante que las evaluaciones anteriores del Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC).
 
El colapso de la AMOC no es un tema nuevo. Desde hace tiempo, los científicos han advertido sobre los peligros de su debilitamiento. En febrero pasado, investigadores del Instituto de Investigación Marina y Atmosférica de la Universidad de Utrecht reportaron síntomas preocupantes de este fenómeno.
 
La acción de la AMOC ha sufrido un debilitamiento excepcional en los últimos 150 años en comparación con los 1.500 años anteriores, con una disminución del 15% desde mediados del siglo XX. Aunque las observaciones directas de la fuerza de esta corriente solo han estado disponibles desde 2004, la evidencia apunta a una tendencia preocupante.
 

Ahora, nuevos estudios corroboran estos temores, indicando que entre el 35% y el 45% de los modelos climáticos de alta calidad predicen un colapso inminente de la AMOC en la próxima década. 

POSIBLE GLACIACIÓN

La magnitud de las consecuencias de este colapso es difícil de precisar: algunos optan por el catastrofismo, otros, sin embargo, consideran que lograremos adaptarnos. Sea como fuere, si la AMOC se detiene, podríamos afrontar una glaciación en Europa, un cambio drástico en los patrones climáticos y un aumento en la frecuencia y severidad de eventos climáticos extremos en todo el mundo.

 

La incertidumbre es saber cuándo ocurrirá, pero no podemos hacer nada para impedirlo, ni aunque dejáramos de emitir CO2 mañana. Algunos investigadores incluso son más catastrofistas, sugiriendo que Europa podría experimentar un descenso de 3ºC por década, conduciendo a inviernos como los del siglo XIX en una década, y condiciones glaciales en treinta años.

 A pesar de estas advertencias, otros científicos han pedido cautela. Argumentan que es más probable que la AMOC se debilite en lugar de colapsar completamente en este siglo, aunque los últimos estudios sugieran lo contrario. Estamos en un escenario con mucha incertidumbre, porque los modelos no son tan precisos como necesitaríamos, y dejan muchos elementos fuera de un sistema mucho muy complejo.

Así, mientras algunos modelos indican que el colapso podría ser inminente, otros científicos argumentan que estos modelos son simplificados y que las proyecciones más alarmistas podrían no ser precisas. El Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC) había previsto inicialmente que un colapso de la AMOC no ocurriría hasta el siglo XXII.


La comunidad científica destaca la necesidad de mejorar los modelos y realizar más investigaciones para comprender mejor las dinámicas de la AMOC y su vulnerabilidad a los cambios climáticos actuales. De modo que aún es pronto para sugerir qué acabará pasando, tanto desde el lado optimista como el pesimista
 
Sea como fuere, la influencia humana es un factor crucial en esta crisis. La subida de las temperaturas globales, en parte impulsada por el tráfico marítimo, está afectando negativamente a la AMOC. La normativa sobre combustibles bajos en azufre de la Organización Marítima Internacional, implementada en 2020, redujo las emisiones de dióxido de azufre en un 80%, pero tuvo un efecto inesperado: aceleró temporalmente el calentamiento global al reducir la cantidad de aerosoles que enfrían el planeta. 
 
 Ante este panorama, algunos científicos han propuesto soluciones de geoingeniería, como hacer las nubes más brillantes con aerosoles para enfriar temporalmente el clima. Sin embargo, estos métodos no abordan la causa fundamental del calentamiento global: las emisiones de combustibles fósiles. Además, presentan riesgos significativos, incluyendo cambios en los patrones de precipitación global que podrían afectar a miles de millones de personas.
National Geographic

PER A SABER-NE MÉS, VEIEU LES DECLARACIONS D'ANTONIO CURIEL, INVESTIGADOR DEL CSIC AL PROGRAMA 'Tot es Mou' TV3:

 
UN ALTRE VÍDEO ID AUTOR:
14.Feb.2024, Colapso de la AMOC (antes llamada corriente del Golfo):
 
 __

21 de juny del 2024

El finançament de Catalunya al centre del debat polític: Niño-Becerra: "Catalunya està rebent una quantitat més baixa que les comunitats autònomes que no aporten" 21.06.2024.

 

TV3, amb Santiago Niño-Becerra:

 EL SR. RAJOY, A UNA REUNIÓ DEL CERCLE D'ECONOMIA A SITGES HO DIU MOLT CLAR: "ESPANYA NO POT FUNCIONAR SENSE ELS 20.000 MILIONS D'EUROS DE CATALUNYA"

 

EL DARRER ANY QUE ES VA ACOMPLIR LA FINANCIACIÓ QUE DEIA L'ESTATUT VA SER EL 2008!

ARA, ESPANYA DIU "NO HI HA DINERS", i ...abans tampoc n'hi havia...

>> https://youtu.be/gDrWym7LrZU?si=BVeIrTZI5Ii-mwaz

El juez implica ahora (con la Ley de Amnistía ya en vigor) a los espresidentes Puigdemont y Mas en la llamada "trama rusa". 21.06.2023

 

 

Versión RTVE:

 >>  https://youtu.be/l091lq3HA9M?si=L8Q2cwo07tPzxgVG

 ................




>>   https://youtu.be/zNcjUG2cX98?si=MyprTesrWfQqskLp

 

__

Régimen fiscal singular para Catalunya: ¿Por qué es imprescindible si es que España quiere que Catalunya se quede

 En el resto de España que no es Catalunya, ya se encarga la censura de que NO se publique nada sobre lo que REALMENTE   RECIBE como financiación. Incluso el gobierno ha prohibido que se publiquen los datos para calcular la balanza fiscal de Catalunya, por algo será, no?
 
Es la 2a comunidad autónoma en aportar impuestos y la 10a en recibir. El Estatuto, como pasó con los anteriores NO SE CUMPLE!!!   El dinero NO  llega!!  ESPAÑA NO CUMPLE, SEA PP O PSOE quien esté el el gobierno, son MENTIROSOS.  Sanidad en mínimos. Trenes viejos, averías desde hace 15 años en todas las cercanías, escuelas sin clases de soporte a extranjeros ni  alumnos algo retasados ....  ESO ES LO QUE PASA !!!!   
 
LA NECESIDAD de financiación singular es para BLINDAR  LO QUE NOS TOCA EN JUSTICIA.
 
A que no sabía ud que las inversiones de los Presupuestos Generales del Estado NUNCA se cumplen con la inversiones que se han incluido para Cataluña???
  
 Si ud aprecia que estoy exasperada, pues si, ha acertado.






__

18 de juny del 2024

Cinco consejos para bajar la ansiedad [ es decir el cortisol ], por Marian Rojas Estapé


 

Vídeo curt on Marian Rojas ha sabut  condensar 5 consells d'or:


Aquí els 2 primers consells:

- fer exercici

- tenir pensaments positius: aquella veu interior que tots tenim, apendre a que pensi en positiu.

 ( seguirà la transcripció)


Cliqueu:

>>  https://www.facebook.com/share/v/xFgxnNTVvM1U5En9/

Sólo un 22% de los marroquíes que viven en España cotizan a la Seguridad Social

 

 

Según ha denunciado el sindicato Solidaridad

 
12.junio.2024

 
La mayoría de los 900.000 marroquíes que viven en España no trabajan. Los datos muestran que el número de cotizantes marroquíes no ha crecido al nivel que crece su presencia en territorio nacional (apenas llegan a 200.000 y cuentan con un aporte ligeramente superior al salario mínimo), según ha señalado este miércoles el sindicato Solidaridad.

La entidad sindical ha denunciado la «manipulación» de la ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, Elma Saiz, al proponer la llegada de 250.000 inmigrantes cada año año como «estrategia» para sostener el sistema de pensiones.

 

15 de juny del 2024

Toni Castellà explica el seu aprenentatge polític des que era estudiant de 3er curs. Com el seu equip varen entrar en un partit i el converteixen en independentista. Com és una entrevista llarga, escolteu-la al cotxe, fregant-se plats..., però escolteu-la.

Repàs del que proposa podem treure experiència, la seva lluita per la independència de Catalunya. I anàlisi de la situació d'ara, després de les eleccions del 12-maig 2024; anàlisi de la situació del Pres. Puigdemont de cara a assolir la presidència un altre cop, i dels èxits que ha lluitat des de Bruxelles aquest 6 anys d'exili.
 
 Toni Castellà actualment treballa per Catalunya des del Consell de la República.
 
 

SIGNA EL MANIFEST DE SUPORT EN CONTRA DE L'ENDERROCAMENT DEL MOLÍ PAPERER DE CAL GUARRO A LA POBLA DE CLARAMUNT:

 

 
 SIGNA EL MANIFEST DE SUPORT EN CONTRA DE L'ENDERROCAMENT  DEL MOLÍ PAPERER DE CAL GUARRO A LA POBLA DE CLARAMUNT:
 

13 de juny del 2024

Puigdemont deixa de ser eurodiputat avui i perd les immunitats europees (10.06.2024)

 

Ara el president a l'exili té una llei d’amnistia, però com a diputat del parlament tindrà menys protecció si els jutges espanyols la desobeeixen

 
Foto de Vilaweb


 Vilaweb- Josep Casulleres Nualart -10.06.2024
 
 El president a l’exili, Carles Puigdemont, avui deixarà de ser diputat del Parlament Europeu, tan bon punt adquireixi la condició de diputat del Parlament de Catalunya. Segons la llei electoral espanyola, i d’acord amb el reglament de l’eurocambra, tots dos càrrecs són incompatibles, i cal renunciar a un dels dos de manera automàtica. En aquest cas, el candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12 de maig formalitzarà avui mateix els tràmits necessaris per a ser diputat al parlament de la legislatura que ara comença: el lliurament de la credencial expedida per la Junta Electoral espanyola, l’escrit de promesa o jurament de respectar la constitució espanyola i l’estatut, la declaració de les activitats professionals i dels càrrecs públics que s’exerceixen, i la declaració de béns. Tota aquesta documentació es pot lliurar per delegació al personal del grup parlamentari, i, fet aquest tràmit, s’acaben cinc anys de Puigdemont eurodiputat, i se li acaben les immunitats que hi tenia associades.
 
 Fins ara, Puigdemont tenia aixecada una part de la immunitat com a eurodiputat a petició del jutge Pablo Llarena perquè es poguessin tramitar les euroordres en contra seu en relació amb la causa contra el Primer d’Octubre. Però després de la sentència del 31 de gener de l’any passat en què el TJUE responia als dubtes sobre la possibilitat d’emetre noves euroordres, Llarena no ha gosat encara de dictar cap nova euroordre, ni contra Lluís Puig, ni Toni Comín ni Carles Puigdemont. I això malgrat una sentència en primera instància de la justícia europea que confirmava l’aprovació del suplicatori contra Puigdemont i Comín, però que encara és pendent de recurs.

La immunitat sí que protegia Puigdemont de qualsevol moviment que fes el Tribunal Suprem espanyol en contra seu en la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic; per a poder dictar ordres de detenció calia que demanés un nou suplicatori a l’eurocambra. Ara Puigdemont no tindrà la protecció a tots els estats de la UE, tret de l’estat espanyol, que li garantia la immunitat com a membre del Parlament Europeu. Passarà a tenir la immunitat que tenen reconeguda els diputats del Parlament de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia, que es limita a dir que “durant llur mandat no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant”.

Però no cal cap permís previ (suplicatori) al parlament per a poder dictar ordres de detenció en causes de què hauria de ser competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, les causes contra Puigdemont les continuarà instruint el Suprem, que ja va fer una interpretació discutida per totes les defenses dels presos i dels exiliats per poder retenir la del Primer d’Octubre a Madrid. I la magistrada del Suprem Susana Polo és qui té entre mans la instrucció del Tsunami Democràtic contra Puigdemont i contra el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa. Tots dos són cridats a declarar com a investigats de manera voluntària i per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny.
 
Serà poc abans de la primera sessió d’investidura al Parlament de Catalunya, que es farà pels volts del 25 de juny, i que és el dia que Puigdemont es va comprometre a tornar de l’exili. Aleshores la llei d’amnistia ja hauria d’haver entrat en vigor, de manera que, si els jutges l’apliquessin correctament, haurien d’aixecar les ordres de detenció que hi hagi vigents de manera immediata i haurien d’arxivar la causa, si no és que plantegen dubtes al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional espanyol. Segons la llei, la presentació de preguntes al TJUE o al TC no ha d’impedir l’aixecament de les ordres de detenció, i la suspensió dels procediments tot esperant les respostes no hauria de permetre pas que es poguessin dictar ordres de detenció noves.

 

Però la justícia espanyola en les causes contra el procés és imprevisible i acostuma a contravenir la lògica jurídica, tant del dret intern com del dret europeu, tal com s’ha anat constatant aquests darrers sis anys. I ara Puigdemont té una llei d’amnistia, però com a diputat del Parlament de Catalunya tindrà menys protecció si els jutges espanyols decideixen de desobeir-la.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-eurodiputat-parlament-immunitat/

 

__